Sembrar flors

Des de fa uns mesos estic subscrit a la col·lecció d'Ara Llibres sobre llibres de text de l'escola catalana del segle passat basada sobretot en el període republicà. Avui m'ha arribat una tramesa de llibres nova i entre aquests llibres històrics hi ha "L'avi: llibre de l'escola i de la llar" de Joan Comorera. Aquesta obra, amb pròleg de Ventura Gassol, tinc ganes de llegir-la amb atenció doncs combina dues de les passions: l'educació i la història de l'educació republicana. En el llibre hi ha els següents apartats : Escola, Educació Física, Educació intel·lectual i tècnica, Educació cívica i moral, Educació estètica, La llar i Conclusions. Fent-hi una primera ullada i sense previ coneixement de l'existència del llibre s'endevina com l'autor mostra tots els coneixements anteriors a partir de l'experiència d'un avi que ho explica tot als seus néts, molt interessant.
Una mica en la línia del post anterior sobre l'estat del benestar i l'educació per a tothom us teclejo el que contesta l'avi als néts quan aquests esmenten que hi ha nens que no tenen escola:
"- Quan els vostres pares eren petits hi havia menys escoles que ara. Els vostres pares n'han bastit moltes. Vosaltres, quan sigueu grans, construireu les que manquen. Tots els nens de Catalunya han de tenir Escola. No estima Catalunya el qui no estima els seus forjadors del demà: els nens. Estimem Catalunya a través dels seus nens. Ajudem el seu progrés educant en el deure i en el treball els seus ciutadans futurs. Sembrem flors si volem alegrar la nostra vellesa amb flors. Sembrem ciutadania si volem viure lliures. Sense ciutadans no existeix Catalunya, i la riquesa és el pes mort que enfonsa en l'abisme les pobres ànimes embrutides. - Sí que ho farem - contestaren decidits Jordi i Nuri."
Això ho va escriure l'any 1935 en Joan Comorera des de la presó a Madrid quan va ser tancat pels Fets del sis d'octubre del 1934, més tard esdevindria Conseller de la Generalitat.
Foto: "Espígol" de JRoca