No és veritat que estic millor
Ha estat una setmana ben estranya sobretot per la neu caiguda ja en primavera.
Una de les millors sensacions que vaig tenir va ser la de notar l'escalfor de la llar de foc encesa mentre a fora nevava de nit, va ser bonic obrir la porta del jardí i escoltar la neu com queia suaument, diria que fa un so característic, un so de neu suposo. Una altra de les sensacions agradables va ser conduir de nit mentre nevava i al cedé del cotxe sonava "Miquel a l'accés 14".
Aquest matí el pluviòmetre no marcava gran cosa, estava ple de pedretes que la pubilla hi havia ficat feia molts dies, dies de sequera intensa.
Foto: "La neu mulla" de JRoca
Entrades
3 comentaris:
Potser el que és estrany és que estiguem a punt d'acabar la Setmana Santa i encara li quedin dies al març! El fet de què hagi caigut tant d'hora, unit a un hivern força light, ens acaba distorsionant la memòria :)
Mishima forever!
(i més amb neu de fons)
David,
sí, ha vingut molt d'hora. A nivell escolar el segon trimestre ha estat molt curt, això també ho hem notat els mestres.
Miq.,
cada dia al·lucino més amb aquest grup i amb neu de fons les sensacions es van multiplicar.
Salut
Publica un comentari a l'entrada