+EF = + Futbol = - Cultura?

Llegeixo la carta que envia una professora d'EF a la Vanguardia queixant-se de les paraules del guanyador del Goya, Jaime Rosales, autor de la pel·lícula "La soledad" en una entrevista al mateix diari. Aquest director deixa anar: "Si en las escuelas se valora más la educación física, de adultos se pasarán las horas viendo fútbol en lugar de consumir cultura".
Impressionant: el sil·logisme portat al màxim extrem de l'estupidesa. L'autora de la carta li deixa les coses clares i subscric al 100% les seves paraules però no em vull quedar amb ganes d'afegir-hi el meu granet de sorra. N'estic una mica fart d'aquests suposats intel·lectuals que parlen sobre educació sense haver trepitjat una escola en els darrers 25 anys com a mínim, n'estic fart d'haver d'aguantar com la professió de mestre es desvirtua constantment i de forma tan lleugera per un tipus de personatges que es creuen tenir la veritat absoluta de tot pel sol fet de tenir un micro davant de tant en tant, però com voleu que l'educació vagi bé així? rebem per tots els fronts i els que ens haurien d'ajudar més són precisament els que apunyalen per l'esquena a la primera de canvi.
Què sap en Jaime Rosales d'EF? quin argument exposa per relacionar aquesta assignatura amb l'anti-cultura? però què s'ha pensat? és que el xandall està renyit amb la cultura? està prohibit entrar amb xandall a les biblioteques o a les llibreries? la gent que cuida el seu cos, fa esport i té actituds saludables és imbècil, inculte o ignorant? quina vergonya Jaime, quina vergonya i quin ridícul que has fotut, el Goya t'ha pujat al cap, és una pena. No he vist "La soledad" però segur que està ben bé, per cert, la puc anar a veure encara que sigui mestre especialista d'educació física o m'he de disfressar d'intel·lectual bohemi amb ulleres de pasta que fuma amb pipa?
Cerco al Youtube i trobo una entrevista amb el súper-intel·lectual, el nou Garci: "Debo de alguna manera ofrecer a través de mi trabajo a la sociedad", "Tengo una ética de la responsabilidad". Encara ens parla d'ètica, i de responsabilitat.
Foto: "Vam anar a una calçotada i ens vam embrutar els dits mentre parlàvem de futbol, i què?" de JRoca
Nota: Aquest és el post número 100 d'EF en aquest bloc.

Compartint EF a la xarxa

Aquests darrers dies he estat molt ficat en temes de teatre i us he parlat poc del projecte que estem portant uns quants MEF osonencs que vam participar al Seminari d'Educació Física de Vic. En aquest seminari vam tractar l'EF des de la perspectiva de la nova llei educativa i vam arribar a fer un material entre tots que properament publicarem. Una vegada acabades les sessions pròpiament dites ens hem seguit reunint per polir el material i buscar formes de fer-lo públic, serà un plaer donar a conèixer una bona feina feta entre tots que de ben segur ajudarà a molta gent en la seva tasca educativa diària.
D'altra banda estic subscrit a les notícies per e-mail a les notícies al portal web CompartiendoEF i cada dia en fan alguna de nova, són gent innovadora amb ganes de millorar i dignificar l'assignatura dia a dia la qual cosa és lloable. En l'últim e-mail ens feien coneixement d'un article que hauríem de llegir tots els MEF: Prevención de accidentes en el ámbito escolar y primeros auxilios ante las lesiones más frecuentes en la práctica físico-deportiva de María del Mar Serrano Ramos a la revista Efdeportes.com.
També és destacable el post "Grupo de trabajo educación física lúdica" del bloc Mes Trex.
Des d'Aragó ens arriba un altre bloc d'EF: No solo EF
Per la meva part tinc ganes de tornar a fer material nou per la pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" i alhora fer extensiu aquest material a altres pàgines educatives com vaig fer la darrera vegada que vaig crear material nou.
Per cert, d'on treuré el temps?
Foto: "de mica en mica s'omple la pica..." de JRoca

Tinc aurèola: l'aurèola ROCA

Setmana de cultura: si ahir hi havia titelles avui música i cinema, hem anat a Manlleu a veure un espectacle anomenat “El rostre pàl·lid de Buster Keaton” de December Quintet, es tracta de música per a cinema mut, així de senzill i així d’interessant. December Quintet ens ha explicat com eren les pel·lícules mudes i com s’ho feien uns músics en directe per amenitzar les pel·lícules. Amb sentit de l’humor, pedagogia i molt d’art ens han delectat amb una sessió musical amb imatges de la fantàstica pel·lícula del 1922.

I anem a un altre tema: la crítica del 9 Nou de l'obra Punxes a la sorra escrita per un servidor. Bé, d'entrada us posaré uns breus antecedents del crític que la fa: Ignasi Janer. Fa poc menys de tres anys la Guarderia Teatre va versionar "L'hostalera" de Carlo Goldoni, tot un clàssic. Totes les crítiques de la gent que l'anava a veure eren excel·lents, totes? no. Resulta que pel senyor Janer l'obra era un desastre i així ho va manifestar a la seva crítica al bi-setmanari més important de la Catalunya interior. Continuem: la gent de la Guarderia es va presentar al prestigiós premi Caixa de Manlleu i resulta que van guanyar el primer premi, sí senyor, 6000 €! ah, això no és tot, van guanyar també el premi del públic valorat amb 1500€. Està prou bé tenint en compte que es van presentar 42 obres...

Més? vinga va, més. El passat maig del 2006 un servidor va presentar el text d'un monòleg al concurs de monòlegs humorístics de Caixa de Manlleu i el 9TV. El monòleg el va interpretar en Jordi Armadans i ho va fer tant bé que vam guanyar el premi al millor guió valorat amb 600€ que ens vam repartir (com és lògic). En acabar l'entrega de premis es va sentir una veu darrera nostre que deia en veu alta (perquè se'l sentís) que els premis havien estat injustos, qui era aquesta veu que no va respectar el que va dictaminar el jurat format per en Carles Capdevila (TV3, Catalunya Ràdio), Dolors Rusinyol (Universitat de Vic) i Xavier Bardolet (El 9 Nou) ? sí, l'Ignasi Janer.
Nota afegida posteriorment: he rectificat el nom de Xavier Bardolet, abans havia escrit erròniament Jordi Bardolet, en Jordi Vilarrodà m'ho ha fet notar en un comentari. Gràcies.

Més? resulta que m'ha arribat que a la comarca d'Osona hi ha algun grup que veta l'entrada d'aquest crític als seus espectacles després de precedents amb crítiques destructives. D'aquesta manera alguns amics ja em van avisar que la crítica possiblement no seria bona. Bé, tampoc és d'estranyar si quan va venir el crític va estar-se tota l'estona xerrant amb la persona del seu costat com m'ha dit un amic que seia davant seu. Doncs la crítica ("Una guerra sense sang". El 9 Nou nº2759. Pàgina 46) no ha estat bona, ha estat un linxament contra el text i contra la meva persona, tota la gent que l'ha llegida així ho ha vist, a més hi ha algunes imprecisions que el noi no devia entendre per estar distret. Un amic amb molt sentit de l'humor m'ha dit per SMS: "Enhorabona, t'estàs fent un espai, ja ets algú. Un pas endavant per triomfar"; un altre m'ha dit: "Ni cas, va ser genial!!!". Val més agafar-s'ho bé, em quedo amb els comentaris d'amics, coneguts i no coneguts que van venir a felicitar-me després de les 3 representacions que hem fet, aquests són els que m'importen, com també els de la gent de teatre que hi entén de veritat com uns amics professionals que no citaré sense demanar-los permís. Us deixo amb la part final de la crítica, l'únic tros on parla de les tres fantàstiques actrius:

"L'estrena professional de la direcció de Montse Rodríguez s'acompanya d'una interpretació també femenina (Marta Esmerats (va amb a i no amb e), Marta Pons i Aina de Cos-Estrada) que compleix, amb un esforç poc recompensat perquè l'aurèola* Roca és inversament proporcional a la força emotiva que hauria de desprendre una història com aquesta"

* Aurèola: fig Glòria que aconsegueix una persona pels seus mèrits, per les seves virtuts. (Font: Enciclopèdia Catalana)
He de reconèixer que això d'aurèola Roca m'ha fet gràcia, ho entenc com a un segell molt personal. Déu n'hi do crear una aurèola Roca amb només tres obres escrites de les quals una es va estrenar en l'àmbit amateur i una altra està per estrenar. Tinc aurèola: l'aurèola Roca!

Missatges al vent

Avui a l'escola han vingut els de Titelles Naip a explicar als nostres alumnes alguns aspectes que segur que desconeixien sobre les discapacitats físiques i sensorials, l'espectacle es deia "Missatges al vent". Aquest interessant projecte parteix de l'Associació de Discapacitats Físics d'Osona (ADFO) i corre per les diferents escoles d'Osona adreçat sobretot a alumnes d'entre cicle mitjà i superior. La posada en escena ha estat clara i força original amb un llenguatge entenedor i tot seguit hi ha hagut un col·loqui entre els actors de la companyia i els alumnes, m'ha fet gràcia perquè un dels actors ha esmentat en Bob Dylan i veient el desconeixement que en tenien els nens ha dit que ho preguntessin després als mestres que els ho explicaríem, poc devia saber que en sóc un fan dels bons. Tornant a classe hem aprofitat per fer un debat i ampliar informació sobre el tema però no m'han demanat res sobre en Bob Dylan, ja els explicaré alguna cosa més endavant, potser a l'hora d'informàtica que tinc prevista una sessió amb la Viquipèdia els explico les biografies i surt el gran mestre.
Bé, us deixo amb un vídeo que ens demostra que tot i viure en un país del primer món encara hi ha molt camí per a recórrer per la normalització dels discapacitats físics. Entrem en eleccions, oi? polítics, mireu això!
Nota: Vídeo gravat durant el mes de gener del 2008 al voltant de la biblioteca pública de Tona.

Cop de puny a l'horari infantil televisat

Continua la bogeria per l'Smackdown i sumada al fàcil accés a les noves tecnologies per part de la majoria de la població fa que el còctel sigui perillós a més de patètic. A les notícies ja hem vist notícies de nens accidentats imitant postures dels seus ídols mediàtics que la cadena Cuatro emet conscientment en horari infantil.
Quant temps més hem d'aguantar això?
hem d'esperar que es mati algú perquè els organismes competents (in-competents) facin alguna cosa? ja ens coneixem la història del revolt perillós que tothom sap que és perillós però que ningú actua fins que hi ha sang (jove quasi sempre) a la calçada, sí, he vist arreglar carreteres al costat d'un ram de flors a la tanca.
A veure, hi ha organismes oficials que puguin evitar això? ja s'ha acabat amb el Tomate, no es pot fer pressió social per acabar amb aquest espectacle en horari infantil? que quedi clar que no estic d'acord en prohibir-lo, el que vull és que facin aquest show en horari de nit quan, en teoria, els menors dormen.
L'altre dia vaig veure'n un tros: va sortir un personatge d'aquests musculats i amb cara de mala lluna enmig de cridòria general a l'estil yankie; el comentarista va comentar que el personatge en qüestió era molt estimat pels nens, us ho podeu creure? creieu-vos-ho.
Molt bon article sobre el tema:
Els nens exhibeixen a internet com imiten el 'pressing catch'. El Periódico.
És que ningú farà res per evitar aquesta merda?
Aneu al Youtube i cerqueu "Pressing catch" o "Smackdown" a la recerca...

Moltes gràcies per venir

A tota la gent que heu vingut a veure Punxes a la sorra i que heu comentat amb nosaltres les vostres impressions, punts de vista i sensacions: moltes gràcies. Agraïm l'interès i les crítiques que han sorgit perquè això ens anima a continuar endavant.
Properes representacions: Igualada, teatre de l'Aurora. 29 de febrer i 1 de març
Foto: "Moviment a la sorra" de JRoca

Vaga 14F

Dijous de vaga i molta controvèrsia. Una companya de feina amb molta experiència em comenta que els mestres tenim molt poca consciència sindical i això fa que ens "colin gols" a dojo, som així, diu. M'agrada escoltar mestres que tenen molta més experiència que jo, sempre s'aprèn dels que en saben més, després em construeixo el meu propi criteri.
Pel que a mi respecte faré vaga ( no festa com m'ha dit un nen aquest matí) , penso que si tots els sindicats van a una deu ser per alguna cosa, que val la pena vaja. Avui he fet una cosa que feia temps que no feia: escoltar a "La pissarra" en podcast des d'aquest mateix bloc, a la dreta ho trobareu. És més que recomanable escoltar aquest mini-espai de poc més d'un minut en el qual diferents mestres parlen de diferents temes educatius, crec que si escoltéssim més tot aniria millor, no us perdeu els comentaris del passat 14 de gener d'un director d'una escola gracienca, valen la pena.
I va, ja que hi som també afegeixo que crec que el conseller d'educació hauria de ser una persona que hagués estat relacionada amb l'educació i no un economista, potser són coses meves però em sembla que aniríem millor.
Salut

Mig miler = cinc-cents

Post cinc-cents i Santa Eulàlia: una coincidència i un munt de Laies per a felicitar... i una Eulàlia.
En grec Eulàlia vol dir "ben parlada". M'agrada. El parlar bé és una qualitat que valoro molt i demostra intel·ligència, serenor i seny; tot el contrari dels que s'omplen la boca d'insults i d'estupideses com alguns polítics. Cada dia la diuen més grossa i saben que així arrencaran uns quants vots despreciables tenyits d'anti-catalanisme. La línia del PP no és nova, els objectius són els mateixos de sempre: eliminar-nos culturalment, així de clar, i aquesta vegada ja ho diuen de forma descarada amb la seva creuada (mai millor dit) contra la immersió lingüística a Catalunya.
Em remeto a un post escrit l'abril passat: Seny contra l'odi dirigit.
Foto: "Lost highway" de JRoca

Aquest cap de setmana a l'Institut del teatre de Vic

Momama informa:

els dies 16 i 17 de febrer de 2008

a l'Institut del Teatre de Vic

es representa:

Punxes a la sorra

Punxes a la sorra és la història de dues dones embarassades que han d’abandonar el país degut a l’avanç de les tropes feixistes el gener del 1939. Parla d’un exili forçós i decadent on la lluita per la supervivència i la pugna per uns ideals topaven a la impertorbable sorra del camp d’Argelers. Parla també de la generositat, el desencís, l’amistat, la nostàlgia i de la llum d'una maternitat que arriba massa tard per una però esdevé la vida per a l'altra.

Amb text de Jordi Roca

Direcció de Montse Rodríguez

Interpretació d'Aina de Cos, Marta Esmarats i Marta Pons

Disseny d'il.luminació de Quim Blancafort

Espai sonor de Toni Vilalta

Peça musical de Lluís Soler

Escenografia de Momama

Ajudantia de direcció de Gerard Guix

Entrades disponibles al servei Telentrada en aquest enllaç i a taquilles.
Més informació i fotografies al bloc de Punxes a la sorra.

Un petit cop de mà

Tauler d'anuncis

Avui hem acabat el seminari d'educació física i ha estat més que profitós. Entre els MEF que hi hem assistit hem comentat que aquesta vegada els d'EF ens hem avançat a la resta en el tractament d'aquesta assignatura en la nova llei educativa, de maria res de res, queda clar? que n'aprenguin! Per si fos poc hem fet un bon sopar i ens ho hem passat ben bé. Ara les col·laboracions continuaran entre nosaltres i avançarem més per a una educació física de qualitat, que ningú en tingui cap dubte.

D'altra banda avui faré com els futbolistes i els famosos amb bloc o web; anunciaré coses meves al meu bloc (que per alguna cosa és un bloc personal):
Després de meditar-ho molt he decidit deixar de ser membre de la Guarderia Teatre per raons personals que són unes quantes i que per mi i la meva família són importants. Seguiré escrivint perquè és una cosa que no puc deixar de fer però em desvinculo del grup. No entraré a cap altre grup teatral, almenys no ho tinc previst, simplement col·laboraré amb qui em necessiti i ara a la Guarderia no em necessiten.
Foto: "K-pri K7" de JRoca

H dos O

Faltant vint metres per aparcar el cotxe un esquirol ha sortit del pati de l'escola i ha creuat el carrer uns metres davant meu; per la frenada he comprovat que tot i ser de bon matí estava ben despert, a pocs metres uns quants nens no han vist l'escena, estaven massa entretinguts mirant un pobre gripau esclafat per un cotxe minuts abans. En aquells moments la ràdio anunciava les noves mesures del govern per estalviar aigua i encara al cotxe se m'ha acudit que a la classe de coneixement del medi social podria parlar una mica del tema, és bo parlar de temes que puguin veure a les notícies i que possiblement també siguin tema de debat a casa. Ja a l'escola el tema de l'aigua era tema de conversa entre els mestres que tenen jardí de gespa, no és el meu cas. A l'hora de medi social tocava parlar dels serveis municipals, les funcions de les regidories i l'alcalde i de pas hi he colat el tema de l'aigua. Hem parlat del pantà de Sau (que la majoria han visitat) i de la sequera que cada vegada preocupa més.
- Però Jordi, si ahir va ploure, per què dius que hi ha sequera?
També hem parlat de les mesures que hem de prendre.
- No ens podrem dutxar?
Bé, ha estat força bé perquè en general hi ha molta conscienciació en el tema de l'aigua, a casa han parlat del tema i m'agrada veure com aquesta generació (almenys a Taradell) té molt assumit el tema de l'estalvi d'aigua i sobretot el reciclatge.
Quan he arribat a casa he recordat que encara no havia instal·lat el reductor de cabal d'aigua de l'aixeta que regalaven fa unes setmanes amb el diari del diumenge.
Foto: "Jugant amb el pluviòmetre" de JRoca

Ruta de l'exili

Cap de setmana a cavall entre el Principat i la Catalunya Nord.
Dissabte vam visitar a Perpinyà a l'Antoni Casadellà: un mestre jubilat francès que va néixer a la Maternitat d'Elna l'any 1942. Ens va convidar a casa seva a dinar i vam estar parlant llargament de diferents temes relacionats amb la República, el magisteri, l'obra Punxes a la sorra, el llibre que està escrivint sobre els seus pares exiliats, etc... És un pou de saviesa i un republicà convençut. Ha promès ajudar-nos a promocionar la nostra obra a diferents pobles de la Catalunya Nord, si tot va bé aquest any veurem Punxes a la sorra a Elna mateix.
Al vespre vam tornar a la zona de Darnius, Agullana, la Vajol... una zona de contrabandistes, de secrets, exili i lingots d'or amagats; ja veieu, una zona plena de misteri que sembla que revifa després dels reportatges del 33 i del llibre "El setè camió". Vam fer nit a una casa rural plena d'història on vam tenir llargues converses amb bona gent d'exquisit tracte. No ho tenia previst però els vaig donar un DVD de l'obra, ells que saben de què va el tema de l'exili valoraran millor que ningú el nostre esforç per portar-lo a escena. Un dels temes de conversa va ser l'escola on els fills de la zona aprenen francès com a llengua estrangera, es troben amb el problema que quan van a l'institut allà hi fan anglès i aquests tenen un nivell nul o molt baix, certament és un problema perquè en aquella zona cal saber parlar francès i alhora tenir en compte que l'anglès és la llengua més universal i important per aprendre.
I aquest matí ens hem arribat al coll de Manrella a veure el monument a Lluís Companys i a la resta d'exiliats. Tot seguit hem anat amb una comitiva força nombrosa al Coll de Lli a recordar la ruta que va fer el President fins a l'estat francès, malauradament només tornaria per a ser afusellat. Allà diverses persones desvinculades políticament han parlat i han cantat cançons acompanyats en tot moment per una freda tramuntana, ha estat emotiu. He conegut el doctor per la Universitat de Girona Salomó Marquès que és un expert en el tema de l'exili i en el magisteri de la República, hem estat parlant una estona i m'he compromès a enviar-li el DVD de l'obra. M'ha agradat molt quan ha parlat i m'ha agradat especialment el que ha dit que fa amb els seus alumnes de la UdG, els porta d'excursió per la ruta de l'exili, he pensat que un mestre de la República faria el mateix.
Fotos: "Companys al port de Manrella" de JRoca

Dijous llarder amb cert toc prehistòric

Hi ha dates que es recorden des de sempre i una d'aquestes és el Dijous Llarder. A la majoria d'escoles s'aprofita el dia sencer o la tarda per fer una sortida i en el nostre cas no podíem ser menys. A les tres hem fet una mica d'excursió a la tomba prehistòrica de Gasala, a Taradell mateix, i ha estat una sortida ben maca que a mi m'ha fet descobrir una zona que desconeixia totalment tot i estar a tan sols una desena de quilòmetres de casa. El dolmen de Gasala m'ha decepcionat una mica més que res perquè me l'imaginava més gran però el paratge és magnífic i els nens s'ho han passat de conya jugant per l'entorn i buscant fòssils:
- Jordi, això és un fòssil?
- Jo diria que sí.
- I això?
- No ho veig clar, diria que no.
- He trobat un sílex, és un sílex, oi?
- Molt bé, mireu, això els homes prehistòrics que devien rondar el dolmen ho feien servir com a ganivet per tallar carn, fer llances i fletxes, veieu? ho tallaven així.. veieu com talla? aneu amb compte... quan caçaven un animal el sílex servia per separar la carn del pèl.
- Eeecs..
- Per què dius ecs?
- Fa fàstic la carn crua..
- Bé que t'has menjat la botifarra de l'entrepà.
Fotos: "Voltants de la tomba de Gasala" de JRoca

L'autonomia que ens cal

Seieu bé abans de llegir això:
"no voy a entrar en el tema de la immersión en la enseñanza, pese a ser un problema creciente, ya que puede conllevar fracaso escolar y posterior delincuencia juvenil".
Paraules pronunciades a Barcelona per Mikel Buesa, qui té el títol de Orden del Mérito Constitucional.
Alguna cosa no funciona a l'Estat Espanyol. Llegeixo qui rep això del Orden del Mérito Constitucional: «aquellas personas que hayan realizado actividades relevantes al servicio de la Constitución y de los valores y principios en ella establecidos».
Molts valors i principis precisament no veig a les paraules d'aquest personatge i tampoc hi veig defensa de la Constitució que entre d'altres coses dóna competències en educació a Catalunya. Amb la Constitució a la mà la immersió lingüística és totalment legal senyor Buesa, faci-s'ho mirar. Suposo que ningú li traurà el títol aquest que li dóna el tracte de "excelentísimo".
I encara n'hi ha un altre que té ganes de tirar més llenya al foc:
Jiménez Losantos compara Catalunya i l'Alemanya nazi
Acabeu la frase: "L'autonomia que ens cal és la de ...

McEuro McAccés

Una de bona: McDonald's atorgarà títols de batxillerat a la Gran Bretanya.
Qui paga mana, així de fàcil, així de trist.
Foto: "Andanas segons Renfe" de JRoca

Post multi-temàtic que acaba amb una autèntica calçotada al Tarragonès

Avui faré un post multi-temàtic perquè tinc ganes de parlar de molts temes, apa.
1- M'ha arribat el DVD de l'estrena de Punxes a la sorra i he fet algunes captures de pantalla que aniré penjant al bloc fins a la propera representació el dia 16 de febrer. La setmana que ve coneixeré personalment a un mestre jubilat de Perpinyà que va néixer a la Maternitat d'Elna i que és fill de refugiats catalans, es va posar en contacte amb mi a través del bloc.
2- Demà dilluns a tres quarts de deu a TV3 l'escola pública Pinediques sortirem al Caçadors de Paraules! no us ho perdeu.
3- La meva proposta de "14 d'abril" com a nom del nou institut de Tona és motiu de debat al fòrum de la Revistona i també a l'edició en paper que ja és al carrer.
4- Bon concert dels Boys Damm aquest dissabte a la Canal de Tona, enhorabona!
5- Tema Barça: cal emprenyar-s'hi? què hem de fer per demanar que entrenin una mica més i que estudiïn els partits? la propera vegada que senti un jugador queixant-se que estan cansadets perquè fan dos partits a la setmana me'n vaig al Camp Nou amb una pancarta que .... veus ja m'hi he emprenyat!
6- Dissabte vaig anar a veure un partit de bàsquet infantil entre algunes nenes de la meva classe (8 anys) i el CB Tona. Em va agradar comprovar com hi ha un conjunt de mesures per evitar la competitivitat exagerada a aquestes edats, en l'esport base s'està evolucionant força, almenys això veig des que vaig deixar d'entrenar fa uns anys.
7- Un gran disc el "A matter of life and death" dels Iron Maiden.
8- Un company de feina em va bonyegar el FordFi amb un petit accident al centre de Taradell, vaig patir una mica de fuetada cervical i vaig perdre dues hores a urgències. Diagnòstic: res important. Tractament: una mica d'escalfor i algun analgèsic. Suposo que la Plana de Vic les FUETades cervicals són el pa de cada dia... uff, que dolent.
9- Em vaig comprar els DVD de les dues temporades d'Extras de la BBC: una gran inversió per riure una bona estona.
10- Avui hem anat a la Pobla de Montornès a fer una autèntica calçotada amb uns bons amics d'allà. Reprodueixo una conversa de dos experts mentre tiraven redorta al foc:
- Diu que els de Barcelona fan calçotades amb guants.
- Què fots? amb guants van? jajajaja que no es saben rentar les mans o què?
- Quins collons! ... vinga porta el porró!
Foto: "Calçotada com marquen els cànons" de JRoca

Vitamina C

En temps de refredats és positiu prendre bones dosis de vitamina C sobretot si vénen de taronges de València.

Lapicero

En Jordi feia classe de reforç a una nena sud-americana de set anys, feia poc que havia arribat al nostre país i es trobava que havia d'aprendre el català.

L’equip d’educació especial va preparar unes fitxes perquè en Jordi les treballés de forma individualitzada amb ella, era prioritari que aprengués els noms de les coses de la classe, els números, els colors, etc...

Hi havia una fitxa amb molts dibuixos d’objectes de classe; en Jordi els deia en català i la nena els repetia amb moltes ganes, li costava molt dir la ella, és normal, no és un so comú a la seva llengua.

- Mira, hi ha moltes coses que són quasi iguals en català i en castellà: una goma, un regle, un boli..

- ¿boli?

En Jordi li assenyala el dibuix d’un boli..

- Ésto es un lapicero!

Foto. Google

Catalunya terra d'acollida

Davant d'un tema tan polèmic i amb tants matisos com el de les escoles per a nouvinguts voldria explicar més experiències pròpies relacionades amb alumnes que arriben a mig curs.
Fent de tutor de tercer en una escola va arribar un nen magrebí durant el mes de març acabant del segon trimestre. Va venir a l'escola amb una germana petita que feia P4. Des de l'escola, que sí que tenia recursos, es va fer un programa individualitzat molt complet i val a dir que va ser molt ben acollit per la resta de companys. En pocs mesos, menys dels que una persona no relacionada amb el món educatiu pugui pensar, aquest nen va començar a parlar català i al cap d'un temps es defensava també en castellà. És sorprenent i gratificant veure com al cap d'un temps aquests dos nouvinguts germans d'origen magrebí parlaven català entre ells sense haver perdut la seva llengua pròpia que utilitzaven amb els seus pares i tenint a més la llengua castellana com a una opció comunicativa. Això és el que és l'escola catalana actual: una escola que integra i que s'adapta als temps de la millor manera i que amb recursos adequats pot fer més gran el nostre país, sí, perquè aquestes coses fan gran el nostre país. A Catalunya qualsevol mestre que hagi exercit de tutor pot explicar-vos històries com aquestes que són fruit de l'esforç d'un col·lectiu massa vegades infravalorat i al qual es responsabilitza de molts mals de la societat.
I amb històries com aquestes per què no m'oposo radicalment a la proposta del Departament? perquè hem de reconèixer que moltes escoles estan mancades de recursos o tenen unes peculiaritats que fan que sigui molt complicat integrar d'aquesta manera tan natural. D'altra banda cal tenir en compte que el número de nouvinguts que arriben començat el curs és molt elevat i en alguns casos concrets insostenible per a determinades escoles. Per tot això demano que es deixi de fer demagògia (els centres especials aquests no són Guantánamo!); i que s'estudiïn els casos individualment o per centres i que esperem a comprovar els resultats si són positius per prendre decisions en el tema. Tinc força clar que la mesura en cap cas hauria de ser implantada per a tots els centres.
Aconsello llegir:
Contra la demagògia del gueto. Avui
Ensenyar a nedar. El Periódico
Foto: "Típica foto de Fotolog d'algú que no té Fotolog ni té ganes de tenir-ne" de JRoca

Proposta racista?

Escoles especials per a immigrants: s'ha parlat àmpliament d'aquest tema i voldria explicar una història que em va passar en referència a aquest tema*.
Un curs feia de tutor en una aula complicada amb diversos alumnes amb Necessitats Educatives Especials i durant el mes d'abril va arribar una alumna magrebina directament de la zona de Nador. Aquesta alumna no entenia res i per les característiques de l'escola no podia ser atesa en aula d'acollida perquè no n'hi havia i la mestra d'educació especial estava saturada de feina. D'aquesta manera aquesta nena va ser escolaritzada en l'aula ordinària pràcticament sense reforços i venia a classe sense fer res, simplement escoltava. No cal dir tampoc que no tenia llibres perquè a casa seva no tenien recursos econòmics per pagar-los. De vegades seguia mig bé la classe de matemàtiques doncs al Marroc n'havia fet però la seva escriptura era àrab, com és obvi. A l'hora del pati jo aprofitava per parlar amb ella i intentar ensenyar-li vocabulari bàsic la qual cosa provocava la gelosia dels altres alumnes perquè jo estava molt per ella. En algunes ocasions em vaig trobar que havia de tallar brots racistes cap a la nena perquè com que no entenia res, de vegades reaccionava de forma violenta a alguns comentaris que li feien la resta de nens i aquests relacionaven aquesta bel·ligerància al fet de ser magrebina. No és fàcil trobar-te sense recursos en ocasions com aquesta i aquest cas no és l'únic en el qual he tractat alumnes nouvinguts a mig curs.
Amb tot això vull dir que la proposta del Departament no em sembla forassenyada en alguns casos concrets, ho dic perquè si aquesta nena hagués estat en un centre d'aquests quan va arribar del Marroc tot hauria estat molt més fàcil per a ella, pel grup-classe i pels mestres que la vam tractar una vegada s'incorporés a l'aula ordinària.
És un tema complicat i cal veure cas per cas i sobretot escola per escola, jo només dic que de vegades un centre especial podria ser positiu sempre i quan les coses es facin bé.
Proposta racista? és racisme educar gratuïtament a qualsevol persona que arriba al nostre país? és racisme vetllar perquè aquestes persones s'integrin a la societat catalana mitjançant l'escola ordinària després d'un lleu pas per una escola especial? jo crec que no.
Diversitat d'opinions entre directors de Reus pel nou centre pilot per a alumnes nouvinguts. Vilaweb
2.500 immigrants en tres mesos a mig curs a Catalunya. El Periodico
El debate sobre la acogida de nuevos alumnos. La Vanguardia
Els pedagogs titllen de "pas enrere" la idea de Maragall. Avui
*No esmentaré ni el nom de l'escola, ni quan va passar ni el nom de l'alumna.
Opineu si us plau.

Iguales ante la ley

Classe de coneixement del medi social
Tema: L'Ajuntament
Nivell: Tercer de primària
Els explico que les eleccions municipals són cada quatre anys i que hi podran votar i/o presentar-s'hi quan tinguin 18 anys o més. A la pissarra calculem que l'any 2019 podran votar per primera vegada en unes municipals però que potser abans podran votar en unes altres eleccions per escollir govern de Catalunya o de l'Estat Espanyol. Un espavilat aixeca la mà.
- Digues.
- Una cosa... el rei també s'ha d'escollir cada quatre anys?

Foto: Google

És que ningú farà res per evitar aquesta merda en horari infantil?

14G08
Passant pel passadís pel costat de la classe de primer de primària un marrec que no conec de res perquè no li faig classe se'm planta davant i em fa un gest inequívoc de tallar-me el coll.
- Es pot saber què fas?
- Sóc l'Enterrador!
- Qui?
- Un de la tele, aquells de la lluita.
- Mira, ja els pots dir als teus pares que el mestre de tercer t'ha dit que no has de mirar aquest programa.
- A mi m'agrada i m'ho deixen veure.
Sense comentaris
15G08
Acabo de fer una sessió d'EF amb els de tercer A que ha funcionat molt bé. Estan en fila disposats a marxar i veig un nen a terra recargolat de dolor a la cama.
- Què et passa?
No diu res, només plora. Un altre nen amb cara de culpable està al costat, els curiosos l'apunten amb la mirada sense que es noti que s'han "xivat".
- Què ha passat? - li dic.
- Ha sigut culpa seva, m'ha dit que li fes una clau (intel·ligible) de l'Smack Down.
- I què li has fet? li has clavat una coça?
- No ben bé, tota la clau sencera que fan a la tele...
- Però no saps que a la tele ho fan de mentida? és teatre!- m'altero força, tots se'm queden mirant una mica espantats- que sigui l'última vegada que torni a sentir parlar d'aquest programa a l'hora d'EF! ja sabeu que sempre aviso però no em busqueu les pessigolles que si em feu enfadar hi sortireu perdent.
- Jo no el miro mai- ja ha sortit el pilota.
- Ben fet!
El nen de terra ja s'ha aixecat, no era res important, de pas li dic:
- Això que ha passat també és culpa teva.

És que ningú farà res per evitar aquesta merda en horari infantil?
Altres articles sobre el tema:
Invasió subtil i altres contes
La tele-vòmit guanya terreny
Menys històries i de cara a barraca!
El putu polígrafo dels...
Defensor de l'espectador? de vacances permanents
Smackdown al bloc Palabras sencillas

Foto: "L'Enterrador" Font: Internet

Compta fins a tres

Fa uns quants anys em vaig adherir a una campanya d'esport escolar que crec que val la pena. Aquests dies he rebut un e-mail dient-me que hi ha nous continguts i que han rentat la cara de la pàgina web, comprovem-ho:

Si llegim els objectius i recomanacions veiem coses lògiques però per desgràcia no tothom ho veu així, he estat entrenador de futbol base durant 8 anys i he vist i sentit coses increïbles pel que fa a comportaments sobretot dels pares. Em sembla que si expliqués una mica algunes anècdotes no us ho creuríeu.

La caixa tonta de vegades pot ser sàvia

Jugamón és un programa que ens demostra que es pot fer televisió per a nens i alhora fer televisió de qualitat i amb valors. Mentre a algunes cadenes fan les seves "galas" en les quals "pequeños artistas" i imitadors de Chiquito de la Calzada demanen vots per SMS per no quedar eliminats, a Televisió de Catalunya programen un espai com Jugamón on tretze nens i nenes catalans de diferents orígens mostren els valors de la convivència amb el joc com a rerafons, mireu-lo, us ho aconsello de veritat. A l'espai també apareix l'Oriol Ripoll que és el pedagog del programa i assessora en el que més domina: en jocs d'arreu. Doncs ja ho veieu, la caixa tonta que acostuma a desaducar i a inculcar mals hàbits, males paraules i que no respecta ni de bon tros un horari de protecció infantil, de vegades també és capaç d'educar per la diversitat i la convivència de la manera que ho fem a les escoles catalanes: amb normalitat i en català.

Institut 14 d'abril

Avui s'ha inaugurat l'Institut de Tona després de molts anys de reivindicar-lo i de veure com altres pobles es van avançar per les raons que sigui, bé, per política. Resulta que els nois i les noies hi han començat a anar i l'Institut encara no té nom, jo no voldria un nom tipus Institut Tona o de Tona a seques, prefereixo un nom amb personalitat. Des d'algun sector tonenc s'ha reivindicat que s'escollís un nom que fes referència al lloc on està ubicat, el barri de la Fontordera, d'aquesta manera demanen que es digui Institut Fontordera, ho reivindiquen perquè l'escola pública es diu Era de Dalt perquè està on hi havia una era. La meva proposta pel nom de l'Institut és 14 d'abril, sí, un centre amb nom de data, data republicana per excel·lència. M'agrada perquè és un dia que socialment i educativament va ser un gran avenç pel país que acabava de viure una dictadura militar. El 14 d'abril significa esperança, llibertat, igualtat i lligat a l'educació significa estar a l'avantguarda mundial ja que durant la República el nostre país era referent en educació, no com ara... Crec que és important que els nois i les noies del segle XXI coneguin el que va significar la República i també el gran esforç educatiu que es va fer per una societat més justa.
Foto: "Cementiri a les afores d'Argelers" de JRoca

Where is my mind?

Sabia que em passaria perquè em passa cada gener. Avui a la pissarra he escrit uns deures que han de fer pel dilluns: fitxa de matemàtiques pel 14-1-07.
- Vinga, apunteu-ho a l'agenda.
Sort que un espavilat ha saltat de la cadira com si estigués posseït (per la veritat, és clar) i ha dit:
- Jordi, que ja no estem al 2007!
- És veritat, ara ho canvio, estem al 2008, on tinc el cap?
- M'ho deixes canviar a mi?
- Tu mateix

Nos beneficias a todos, jajajajajajaja

Avui he rebut dues vegades un d'aquests e-mails que t'han de salvar la vida però que en realitat és una poca-soltada de campionat, suposo que l'heu rebut però en cas contrari us en copio un tros perquè rigueu una estona:
URGENTEE!!!!!!!!!!!!!!
ANDA CIRCULANDO POR EL INTERNET UNA NUEVA FORMA DE FRAUDE...............
ROBAN TU CORREO DE HOTMAIL CAMBIAN TU CLAVE Y POR MEDIO DEL MESSENGER, Y VIA MAIL CONTACTAN A TODOS TUS CONTACTOS, CLARO, DICIENDO QUE ERES TU, QUE SUFRES DE GRANDES PROBLEMAS ECONOMICOS, QUE LE URGE QUE LE DEPOSITEN A UNA CUENTA UN PRESTAMO POR X CANTIDAD DE EUROS, O EN SU DEFECTO PIDEN AYUDA PIDIENDO UN NUMERO DE TARJETA DE TELEFONO MOVIL, (TODO ESTO A TU NOMBRE (REPITO), AL CAMBIAR LA CONTRASEÑA, IMPIDEN QUE ACCEDAS A TU CUENTA Y DES AVISO A TUS CONTACTOS..... POR FAVOR HAZ CIRCULAR ESTE MAIL, PARA EVITAR QUE ALGUNO DE TUS AMIGOS CAIGA EN ESTE TERRIBLE FRAUDE....... ESTO ES URGENTE!!
per no fer molt llarg això només us copiaré el final, és digne d'una comèdia de l'Ozores.
COPIA ESTE MAIL PARA TODOS TUS AMIGOS RECUERDA: SI LO ENVÍAS A TUS CONTACTOS, ¡NOS BENEFICIAS A TODOS
i ho foten en majúscula i tot, per llogar-hi cadires!

El tortell de reis

Passat Reis ja queda res per tornar a la normalitat. Els arbres de Nadal, decoració nadalenca i la luminescència de vegades exagerada desapareixeran aviat dels nostres carrers per deixar les nits més fosques.. i fredes. Sí, jo diria que la decoració nadalenca dóna caliu, pot fer un fred que pela però la sensació és una mica diferent si hi ha una mica de lluminària, potser és que la relacionem amb les reunions familiars: l'escudella, els canalons i en definitiva amb el calor familiar, vés a saber. I per caliu el que es veu cada any a Tona minuts abans de la cavalcada del Reis, impressionant! el termòmetre de la farmàcia va arribar a pujar als 19 graus: d'un tros lluny la gent comentava que es devia haver espatllar, d'un tros més a prop la gent comentava que 19 graus semblaven poc. A les fotos veiem els patges reials encenent les atxes, era tot un espectacle veure les famílies senceres esperant el moment d'encendre l'atxa, tot seguit uns quants moviments i amb sort no queia a trossos desprenent aquell aroma que els tonencs sentim un cop a l'any. I avui regals i tortell de reis amb la fava i el rei, una altra tradició a mantenir. La pubilla, com tota la mainada, de seguida ha volgut la corona, una corona inofensiva i tradicional, res a veure amb l'altra que significa feudalisme, injustícia social, masclisme, manipulació, submissió, espoli, censura i patetisme.

Endavant les atxes!

Aquestes dies hem vist ampliat el debat de tradicions nostrades i forànies amb les figures del Pare Noël i el tió com a protagonistes i avui us explicaré una tradició que té tots els números de sobreviure, es tracta de les atxes de barballó que s'encenen a algunes poblacions catalanes per a l'arribada dels reis d'Orient. A Tona aquesta tradició jo la recordo des de sempre i la magnífica olor que desprèn el barballó quan crema la relaciono sempre amb aquest dia. I per què sóc optimista? doncs perquè cada any es veuen més atxes i sembla ser que els nous tonencs (vinguts majoritàriament de l'àrea metropolitana) també estan fent seva aquesta tradició. Una altra cosa a favor és que l'Ajuntament de Tona té un camp ple de barballó expressament per mantenir aquesta tradició i així evitar també que la gent vagi al bosc a buscar-ne i el pugui malmetre, ja he manifestat moltes vegades que el meu poble és dels més ecològics del país i m'agrada veure que encara que el consistori hagi canviat de signe segueixi en la mateixa línia medioambiental. Aquest any la pubilla encara no tindrà una atxa per ella sola perquè encara és petitona però tinc moltes ganes de veure la cara que farà quan vegi la cavalcada des de primera fila, és sens dubte un dia especial.
Díptic Reis Mags
Foto: "Els reis d'Orient porten coses, porten coses.. els Reis...." de JRoca

Contactes sense tacte

Aquests dies els que tenim la sort de tenir una feina amb tantes vacances aprofitem per fer una mica d'ordre a casa (i a les nostres vides). Durant l'any vaig acumulant papers de tot tipus: factures, manuals d'instruccions, revistes, fotografies, propagandes, diaris, llibres, relats, e-mails.. i ara és hora d'ordenar-ho tot una mica i de pas passar per la deixalleria a buidar "l'spam" que no necessitem. És una passada comprovar el que som capaços d'acumular, no m'estranya que de vegades se'm perdin coses o recuperi coses que em pensava perdudes un temps després. No ens enganyem, l'ordre no seria una de les meves qualitats... a veure si aquest any aconsegueixo millorar aquest aspecte.
Per cert, amb el tema e-mails hi ha amics-coneguts-amics de coneguts i coneguts de coneguts amb molt poca feina, no? quan rebo un e-mail que comença amb FW el tiro a la paperera de suprimits sense ni mirar-lo amb un ràpid moviment de ratolí, suposo que amb la mateixa rapidesa que és enviat pels pesats de sempre als seus contactes entre els quals tinc el dubtós honor de ser-hi.

En un país normal, és clar

Per TV3 circulen algunes campanyes institucionals i en voldria comentar algunes.
Comencem per la dels vins de Catalunya, país de vins, diuen. A l'anunci es veuen uns estrangers de nivell econòmic alt en restaurants d'arreu del món dient excel·lències de Catalunya i els seus vins. La pregunta que em faig és com ho poden saber que els vins són de Catalunya si la majoria dels vins catalans no tenen cap referència a Catalunya. Aquest Nadal m'hi he fixat i a les etiquetes de tots els vins (i caves) hi diu Product of Spain o Spain a seques però rarament hi posa Product of Catalonia o Catalonia o Catalunya. En canvi si mirem l'etiqueta d'un whisky d'una nació sense estat com Escòcia veurem que hi posa Product of Scotland però no Product of United Kingdom, suposo que aquests no tenen por de boicots.
Anem per una altra campanya: mòbils en català. Anuncien aquesta web (que pobreta és fluixeta, fluixeta) i diuen que el teu mòbil pot parlar el teu idioma, collonut. La pregunta és: predica la Generalitat amb l'exemple? resposta: NO. I si no us ho creieu mireu aquest anunci del 012 on un parell de simpàtics bessons ens diuen que podem saber l'estat del trànsit mitjançant SMS. Òndia, el mòbil dels nois de l'anunci institucional parla castellà, enviando mensaje diu...
El que és més patètic és que a aquestes alçades encara haguem de fer campanyes anunciant coses que fa molts anys que haurien d'estar superades (normalitzades), en un país normal, és clar.

Nou any i les mateixes ridiculeses

Llegeixo les declaracions del secretari d'organització del PSOE a Andalusia que referint-se a la "Maleni", diu que el nacionalisme català més radical i el menys radical "no pueden soportar que en una andaluza recaiga una de las tareas de más responsabilidad en el Gobierno de España". És dir, que demanen la dimissió d'aquesta senyora perquè és andalusa, no perquè faci les coses malament i amb un estil xulesc i burleta sinó perquè és andalusa. Aquest personatge sap que a Catalunya tenim un president de la Generalitat que és andalús de naixement? sap que Catalunya ha demostrat i demostra constantment ser una terra d'acollida on desenes de milers de conciutadans seus van venir a guanyar-se un futur digne i en gran part ho van aconseguir gràcies a l'acolliment català? aquest paio de què va? no hi ha vergonya, primer ataquen i després pensen, bé, ni pensen perquè rarament s'han disculpat de res, contra Catalunya i els catalans s'hi val tot, així ens va. Aquest cop tampoc sortirà ningú del PSC per tancar-li la boca a aquest element?

Molta salut

Ja tenim aquí el 2008 i arriba just quan aquest bloc acaba de superar les 25.000 visites la qual cosa m'anima a continuar opinant a través d'aquest mitjà. Aquest passat 2007 vaig escriure 261 missatges per davant dels 137 del 2006 i els 64 de mig 2005. Ja ho veieu, la cosa va a més, m'hi trobo bé amb el bloc i espero que vosaltres també llegint-lo. Darrerament he anat ampliant continguts i temes a parlar i per això aquest bloc es pot dir que no és definit: no és un bloc 100% educatiu, ni 100% cultural, ni 100% musical, ni 100% de crítica social, ni 100% d'historietes/anècdotes, ni de recomanacions; és un bloc on hi ha una mica de tot i precisament per això el ventall de gent que el llegeix és molt ampli.
Els mestres sempre diem que els anys comencen els setembres però això no treu que aquest missatge (post) tingui regust a balanç o a principi d'alguna cosa.
Molta salut pel 2008, no és un tòpic, la salut ho és tot.
Foto: "El cava que uneix" de JRoca

Les sabatilles de quadrus, l'informe Pisa, el bulling i la pèrdua de prestigi del professorat

Ja tinc les sabatilles noves de quadrus que em va cagar el tió, bé, podríem dir que el tió no sabia ni el meu número exacte ni el meu estrany gust retro per les sabatilles de quadrus i per això vaig haver de canviar les que inicialment m'havia cagat el pobre tronc apallissat. A la botiga la dependenta em va preguntar si eren per mi:
- Sí dona, contra gustos...
- Ja ho pots ben dir. Per cert, a què et dediques? ets escriptor o alguna cosa així?
- No, sóc mestre.. però també escric.
- Ja m'ho semblava, la gent que compra aquestes sabatilles de quadrus acostumen a ser escriptors o guionistes, deu ser que els inspiren.
- Doncs que bé, a veure si em porten sort i escric coses interessants, quan escric acostumo a portar sabatilles de quadrus...
- Ja m'imagino que no les portes per anar pel carrer..
- Bé, com a molt per anar a tirar les escombraries.
- Espero que no gaire lluny..
- A la porta de casa, a Tona fem recollida porta a porta.
- Està bé. Per cert, has dit que ets mestre...
- Sí.
- I vas de colònies?
- Cada any, per?
- Suposo que no portaràs les sabatilles de quadrus a les colònies...
- Per què no les puc portar?
- Has sentit a parlar del currículum ocult?
- Sí, és clar.
- I no et fa por que els teus alumnes agafin els teus costums.. diguem-ne frikis?
- Òndia, no hi havia pensat.
- Doncs pensa-hi, ara imagina que tots arriben a casa seva i demanen insistentment unes sabatilles de quadrus, què passaria amb els sabatilles amb forma d'animal simpàtic? i amb les sabatilles Killer Bunny que valen un pastón? i les de la cara del Homer Simpson? i no cal que et digui que avui en dia els nanos tenen tot el que demanen.
- Mmm.
- No et facis el despistat! no cal que et digui com s'escampen les modes per les escoles: en una comencen amb els maleïts ScoobyDoos i en dos dies ja estan escampats arreu...la moda de les sabatilles de quadrus començaria a la teva escola i de seguida s'escamparia per la resta d'escoles del país, i del món, és la globalització! és que sembla que no ho vegis!
- Però...
- Ni però ni tonteries! Tu saps el cataclisme econòmic que podria provocar això? riu-te'n del crack del 29, de la crisi del petroli, de les tàctiques del Rijkaard! que no ho veus? quina edat tens?
- Trenta-dos.
- I tu creus que és normal que amb trenta-dos anys portis aquestes sabatilles de quadrus? ja saps que comprant-les tu estàs provocant que un avi se'n quedi sense?
- Però és que va ser el tió que..
- I amb trenta-dos anys i encara estàs amb el tió? Ara ho veig clar: no m'estranya ni l'informe Pisa, ni el bulling, ni la pèrdua de prestigi del professorat, massa vacances!
Foto: "A mi m'agraden!" de JRoca

La màquina de parlar

Ahir vam anar a la sala Becket a veure "La màquina de parlar" de Victoria Szpunberg i realment és una obra sorprenent pel que fa a temàtica ja que tracta de diferents temes a partir d'una dona que treballa de màquina de parlar, un enigmàtic gos que té la funció de donar plaer i un home solitari més que peculiar. De tot em quedo amb la genial interpretació de la Sandra Monclús que broda un paper complicadíssim en text i sobretot en postura dalt de l'escenari, aquesta actriu té un do que és el de transmetre sensacions a la perfecció, enhorabona!

Vinga, que és Nadal!

Vinga va, no ens enfadem que és Nadal!!!
Què li costava al paio acabar la nota amb un Bon Nadal?
Foto: "Hay que tener cojones!" de JRoca

Sabatilles de quadrus

Ja el tenim aquí, ja arriba el Nadal amb els seus milers de matisos que fan que cada persona, que cada família el vegi a la seva manera.
Ja el tenim aquí amb els seus panxuts simpàtics que pugen pels balcons, amb el tió carregat a punt de ser apallissat, amb la recerca a última hora de l'amic invisible, amb uns dinars/sopars d'empresa on pagues 35 € per un dinar que com a molt en val 20, amb Nadales carrinclones pels carrers, amb la Loteria que porta il·lusió però també histèria, amb felicitacions cibernètiques i spam a puntapala, amb anuncis a dojo sense descans i amb uns sentiments que es desperten cada any per aquestes dates. Agafem-nos-ho bé perquè després de veure el Barça ahir més d'un i de dos descarregaran la seva ira sobre el pobre tió.
Apa, bones festes!
PD: Espero que el tió em porti unes sabatilles de quadrus noves..

No carda puta gràcia

Quina poca gràcia té de vegades el programa Zona Zàping de TV3. El programa agafa imatges curioses de diferents cadenes i d'Internet amb contingut esportiu i en fa un recull, fins aquí tot bé: agafen jugades tontes de futbol, esmaixades de bàsquet, tirs increïbles de golf i coses d'aquestes amanides amb alguns efectes per fer-ho més divertit. Ara, dissabte no se'ls va acudir res més que mostrar caigudes espectaculars de gimnàstica d'aparells on es veien unes noies joves que relliscaven a les barres d'equilibri en alguns casos amb evidents lesions. La majoria d'imatges eren extretes del torneig internacional de gimnàstica artística celebrat de Vic fa poc. No em vull ni imaginar què podrien pensar aquestes noies si veuen les imatges amb els efectes sonors per fer més riure, ara, dubto que puguin mirar gaire la tele, estan entrenant a tota hora.

Informe satisfactori

- Jordi, la meva mare es va enfadar ahir quan va veure l'informe.
- Ah, si? per què?
- Perquè vas posar que xerro massa. No hi ha dret!
- Què vols dir amb això de "no hi ha dret"?
- Que no ho hauries d'haver posat.
- Per què no?
- Perquè ma mare es va enfadar.
- Però tu xerres molt o m'ho vaig inventar?
- Xerro molt.
- Doncs?
- Que no ho hauries d'haver posat.
- Però la meva obligació és informar als teus pares.
- Però no cal que els diguis tota la veritat.
- Ah, no?
- No.
- Així què proposes que els digui la propera vegada?
- Que em porto bé.
- Però si no et portes bé els diré una mentida.
- Doncs ja em portaré bé.
- Perfecte, si et portes bé els diré que et portes bé.
- Molt bé.

Un dimecres qualsevol al primer món

Per Nadal les escoles fan les mil i una, cada una a la seva manera decora, canta, fa pastorets, fa regalets, fa tió, fa amic invisible o potser tot plegat en un festival. A la meva escola avui hem anat a visitar un casal d'avis i els hem cantat unes quantes cançons, és un costum que crec que és molt aconsellable i que ja fèiem a l'escola on estava l'any passat. Crec que és molt positiu que els alumnes tinguin contacte amb la gent gran i que entenguin un conjunt de coses que envolten als avis: cal que els respectin, que els parlin amb molta educació i es mostrin atents al que els diuen, són contactes positius, dues generacions totalment diferents: una que ho ha passat malament en una guerra i una post-guerra plena de dificultats i de mancances i l'altra totalment diferent, la nova és una generació que ho té tot i que se n'aprofita sense miraments i de vegades sense necessitat de valorar res, és la generació del "ho vull ara i aquí!".
Després de cantar el casal dels avis ha convidat a esmorzar als alumnes i algun avi s'ho mirava potser pensant que la coca, la xocolata i el suc de préssec que s'han cruspit amb delit els nens avui, per la seva generació era un luxe i una excentricitat a l'abast de molt pocs i en dies molt assenyalats, no en un dimecres qualsevol.
Foto: "Peces" de JRoca

Diferents avaluacions, preguntes iguals

Passant notes sempre em venen les mateixes preguntes:
- Són prou explicatives?
- Entendran els pares el que els vull comentar?
- En faran cas?
- En faran un gra massa amb els càstigs?
- En faran un gra massa amb els premis?
- Es llegiran les observacions?
Canvio d'escoles, canvio d'avaluacions i sempre les mateixes preguntes...

Per cert, em mullo i dic que estic d'acord amb el retorn de les avaluacions "tradicionals" ja que són més explicatives i el que volem és explicar-nos millor, informar sobre el procés dels nostres alumnes.

Són ben bojos aquests catalans!

Avui em fixava (gairebé sense voler) amb alguns dels simpàtics panxuts cocacolencs enfiladissos com heures que poblen les façanes del meu barri: Òndia!, porten una motxilleta molt petita a l'esquena, una d'aquelles de mà-bandolera però a l'esquena. Jo em pregunto, ja hi caben tots els regals en aquella motxilla tan petita? posem pel cas que un nen o nena vol una cuineta amb els seus accessoris, ja hi cap allà dins? com a molt hi pot fer cabre la cuina del Petit Homenet de muntanya. Posem pel cas que demanes l'Escalextric, vols dir que hi caben més de tres trams de pistes? aquí hi ha gat amagat, no serà que el simpàtic panxut en realitat és un lladre silenciós que ens vol robar... la tradició? no serà que és un enviat d'en Kissinger per espiar els nostres costums talment com un Troià i així enviar-nos spam a puntapala? Imagineu-vos l'escena:
"Confidencial des de Catalunya: tenen un pessebre amb un tio cagant i un tronc amb cara dibuixada que alimenten nit i dia, per Nadal els agafa per apallissar el tronc a cops de bastó mentre canten cançons. Són ben bojos aquests catalans!"

L'estrena

Faltant cinc minuts per l'entrada del públic a la sala vaig anar a saludar les actrius al vestuari i em vaig sorprendre en veure que jo estava molt més nerviós que elles, em van transmetre una tranquil·litat que va durar tota l'obra ja que vaig veure en els seus ulls que quedaria perfecte com al final va ser. Les entrades es van exhaurir en cinc minuts i molta gent va quedar-se a fora, és la nota negativa de la vetllada. Durant l'obra vaig quedar-me al costat de la taula de control on en Toni, la Montse i en Gerard van fer funcionar els llums, el so, la música i altres efectes; vaig pronunciar per dins cada paraula de cada diàleg que va sorgir en l'hora i vint minuts que va durar, i jo que em pensava que no tenia capacitat de memorització!
Al final els aplaudiments van ser espectaculars i en baixar a saludar les mirades emocionades dels amics que ens van acompanyar a l'instant, veia com tenien ganes de venir a expressar què els havia semblat i els amics que van venir són dels que no diuen mentides. A la sorra mateix on s'havia desenvolupat l'acció vam seure les tres actrius, la Montse i jo per obrir un petit col·loqui sobre el projecte. La gent que es va quedar esperava que diguéssim alguna cosa i els vaig demanar a veure si tenien alguna pregunta, en haver-hi només silencis vaig explicar el procés en l'escriptura del text i una mica la simbologia dels personatges, com sempre que he de parlar en públic em vaig deixar coses per dir però vaig quedar content per haver lloat l'educació republicana a Catalunya simbolitzada en el personatge de la Mercè, un espontani del públic ho va agrair, era un mestre, com jo. En acabar el curt col·loqui (ens van dir que no es podia allargar massa), vam començar a desmuntar l'escenari i escombrar la sorra mentre parlàvem amb amics, familiars, coneguts i públic en general que venia a saludar. Vam estar parlant amb l'Assumpta Montellà i un grup que van venir de diferents llocs i les crítiques van ser positives, és bo venint de gent que coneix bé el tema de la maternitat d'Elna. En acabar vam anar a sopar convençuts que el treball en equip dóna fruits i que la representació d'ahir només va ser el principi, vam recordar que una iaia que estava a les primeres files va esmentar encantada que tots som molts joves. Sí, tenim entre 28 i 32 anys.
Foto: "Construint somnis" de JRoca
Crònica al bloc d'Assumpta Montellà

13D07 21:30h

Demà és el dia D de l'estrena de l'obra, un d'aquells dies que tinc marcat al calendari des de fa mesos. El projecte ha durat un any des que em van trucar per escriure el text fins a la representació i és sens dubte el text més ambiciós que he escrit mai. Ahir em preguntaven si estava nerviós i és innegable que sí, m'ha costat molt escriure Punxes a la sorra i aquest esforç sumat al de la resta de l'equip fa que tinguem moltes esperances dipositades en l'obra. Estic quedant gratament sorprès pel suport rebut per molta gent que no conec de res i que es mostren molt interessats. Veient els darrers assajos estic molt satisfet de com ha quedat i passi el que passi, i digui el que digui la gent i/o la crítica crec que hem d'estar contents per portar-ho a terme d'aquesta manera, m'agrada com queda, la Montse (directora) ha sabut engrescar les actrius perquè transmetin molt bé les inquietuds de cada personatge.
Aquest dijous al migdia estava convidat a una tertúlia al 9TV (Tv local d'Osona) per parlar sobre l'obra però vaig haver de declinar la invitació perquè tinc classe a aquella hora, em va saber greu però el primer és l'escola.
Foto: "Cooperació a la maternitat d'Elna" de JRoca
Sóc un jove dramaturg: Vilaweb
El 9 Nou
La Revistona
Assumpta Montellà
Fotografies
Bloc de Punxes a la sorra

Tòniques, àtones i atentes

Avui a l'hora de llengua catalana ha passat una d'aquelles anècdotes divertides que passen de tant en tant i he pensat, va, explica-la al bloc. Resulta que estàvem fent uns exercicis del llibre en veu alta, (el llibre no es pot guixar perquè ha de reutilitzar-se per l'any que ve ja que vivim en un lloc on no són gratuïts): jo deia una paraula a un alumne i aquest la repetia separant les síl·labes i buscant la tònica, fins aquí tot normal:
Jordi:- Alumne A ,"Llapis"
Alumne A:- Lla-pis, la tònica és "lla" - en Jordi ho apunta a la pissarra...
J:- És aguda, plana o esdrúixola?
A:- Mmmm... plana.
J:- Molt bé. Continuem, alumne B,"felicitats".
B:- Què?
J:- "Felicitats".
B:- Per què?
Tots riuen.
B:- Per què em felicites?
J:- Per estar atent!

Foto: "Carrer de les escoles d'Elna" de JRoca

Foment de la lectura

Hi ha campanyes institucionals que considero absurdes i força inútils i campanyes que crec que estan més que bé ja sigui pel missatge o per la manera com estan fetes. En els blocs acostuma a ser més fàcil criticar que lloar i aquesta vegada m'apunto a lloar un anunci estatal pel foment de la lectura: combrego al 100% en el que hi diu i també en la forma com ho diu. Fa molt de temps que corre aquest anunci i segur que l'heu vist alguna vegada o potser l'heu comentat i tot, què en penseu?