dimecres

La setmana del pare

Aquests dies el papa té festa perquè és mestre i se'n va a dormir molt tard perquè escriu tres projectes alhora, és així el papa. El problema és que la pubilla es lleva a quarts de vuit i el papa no pot dormir gaire, què hi farem. Ens llevem, ens vestim, esmorzem, ballem (avui amb els Strokes), dibuixem:

anem a fer un tomb pel poble inadequat (per cotxets i gent amb discapacitat):

busquem un bar on fer cafè sense fum i
com que no n'hi ha cap acabem anant al casal dels avis. Allà ens hi trobem bé perquè els avis s'estimen molt a la pubilla, hi ha molt espai, és net i els que el porten són gent fantàstica.
Just a fora del casal hi ha un parc infantil i el papa i la nena juguen una estoneta:

M'adono que la pubilla imita moltes de les nostres conductes, ens idolatra, com és lògic, penso en un vídeo que m'ha arribat a partir d'una subscripció per e-mail a un grup d'innovació educativa.

2 comentaris:

Sylvie ha dit...

Quin dia més bonic eh!

JRoca_Font ha dit...

Sylvie,
cada dia és diferent, l'avorriment no existeix quan hi ha una pubilla que demana atenció constant.
Salut