Aquests dos vídeos parlen de l'autonomia de centres però de manera molt diferent. El primer vídeo és una entrevista a Rosa Cañadell del sindicat USTEC-STEs i el segon és un vídeo del nou canal Youtube del Departament d'Educació.
Ahir dimarts 2 vaig ser convidat a una trobada de blocaires i docents experts 2.0 amb el Conseller Ernest Maragall a la seu del Departament d'Educació. Els seleccionats a la cita vam ser una vintena de persones de sectors professionals molt diversos que van des dels relacionats amb el periodisme, empreses amb implantació TIC, experts contrastats en eines 2.0 i diferents perfils educatius com són els docents en el sector universitari, educació secundària o educació primària com és el meu cas.
Al costat del Conseller Maragall hi havia la Trina Milán que és Responsable del projecte d'Identitat digital del Departament i en Xavier Vidal que és Cap de Comunicació. Ens van explicar les intencions del Pla que són gestionar un bloc, un canal de Youtube i un compte de Twitter per promoure la participació amb la ciutadania i especialment amb la comunitat educativa que, ara per ara, mostra un distanciament i un conflicte provocat en molts casos per una manca d'informació, segons van reconèixer.
La trobada, que va durar unes dues hores, ens va permetre exposar les nostres inquietuds, queixes, propostes, consells i moltes opinions que van ser degudament contestades. Una de les meves intervencions va anar enfocada a la dificultat que tenim els coordinadors TIC per "enganxar" companys en les eines 2.0 i el seu potencial educatiu; veient que una part dels actuals docents són incapaços d'entrar en aquest món (tot i els esforços) vaig proposar un Pla perquè els futurs docents sortissin de les facultats amb una formació adient en aquestes eines. A partir d'aquí van sortir persones del món universitari exposant el seu punt de vista sobre la formació TAC dels futurs mestres. També va haver-hi moltes altres intervencions de tot tipus: algunes encarades als sectors professionals diversos presents a la sala, d'altres sobre temes més pràctics i informatius i d'altres també sobre algunes experiències educatives. En definitiva puc dir que va ser una experiència positiva pel que vaig aprendre i vaig sortir amb l'esperança que aquest pla funcioni. Tant la Trina Milán com en Xavier Vidal em van causar molt bona impressió i crec que estan més que capacitats per portar a terme aquesta tasca tan complicada; la impressió que em va causar el Conseller no va ser tan bona i em costaria explicar la raó: potser el veig massa "polític"? potser perquè fa temps que he deixat de confiar-hi? la veritat és que tampoc em preocupa gaire, prefereixo un bon equip a un bon líder i la propera persona que ocupi aquest càrrec segons resulti de les properes eleccions espero que continuï aquest projecte, tingui més o menys carisma (talante) que l'actual.
Actualitzat 7/2/10: notícia al 3cat24
Foto: "Xavier Vidal, Ernest Maragall i Trina Milán" de JRoca'10
Estimats lectors, les bones pràctiques educatives vénen, però no venen.
El Departament d'Educació ha obert un bloc, un canal Youtube i un compte Twitter fa un parell de setmanes. Al canal Youtube han anat penjant vídeos explicatius sobre el que es fa a les escoles del país; té 71 subscriptors i un vídeo tan interessant com el Pla experimental de llengües estrangeres va rebre en tres dies poc més de (només!) 20 visites.
Els vídeos, informes, estudis i altres coses que diuen que l'educació en aquest país està fatal i que provoquen un desencís social respecte a l'escola si que venen, i vénen, i molt. I també omplen tertúlies radiofòniques amb els intel·lectuals de torn que són capaços de parlar d'escola sense haver-ne trepitjat cap en els últims trenta anys. Així està el tema.
El curs escolar 2010-11 comença una setmana abans i hi ha una setmana de febrer en la qual els mestres no haurem d'anar a les escoles. El Departament d'Educació va proposar que els mestres anéssim a les escoles fins el 8 de juliol, és a dir, que el curs 2010-11 començaria el mes de juliol en comptes de començar l'u de setembre pels docents com fins ara. D'entrada, a mi la proposta em sembla lògica perquè si el curs comença abans és important tenir una setmana més per preparar-lo, el principal problema que hi veig és si les plantilles poden estar a punt pel juliol.
Ara però, els sindicats han pressionat el Departament per eliminar aquesta setmana de juliol i ens hem quedat sense saber quan podrem preparar el curs i on posarem les hores de la setmana de febrer. Sembla ser que hi ha una proposta de passar la patata calenta a les direccions dels centres perquè ho decideixin i, com és lògic, els equips directius no hi estan d'acord. Sabem que amb la LEC augmenta el "poder" dels equips directius i també sabem que en moltes escoles costa molt trobar gent disposada a entrar a aquests equips; passar la responsabilitat de decisions d'aquest tipus als equips pot dificultar encara més que els mestres vulguin entrar a direcció.
Per la meva part crec que els sindicats no han actuat correctament en aquesta ocasió perquè treure la setmana de juliol sense aportar una solució (que jo sàpiga) no porta enlloc. I el Departament, recordem que estem en any d'eleccions, ha cedit sense tenir pla B. Serà qüestió de veure com evoluciona aquest embolic, espero que es solucioni aviat i si pot ser sense aixecar gaire polseguera.
Avui me n'ha passat una de molt divertida. Fent informàtica estava ensenyant als alumnes com són les fitxes de pobles a la Viquipèdia. Els he explicat que a la part dreta normalment hi va l'escut i/o bandera, un mapa, una foto i just a sota informació sobre el número d'habitants, superfície, altitud, etc... I és clar, els he explicat què significa el gentilici dels pobles. Tot seguit per comprovar si ho havien assimilat he fet algunes preguntes:
- Així els de Vic són...
- Vigatans.
- Molt bé, i els de Girona són...
- Gironins.
- Molt bé, i els de Taradell?
- Gitanos!
Val més que m'expliqui una mica: Taradell era conegut antigament com a "poble dels gitanos" i sembla ser que aquest motiu encara perdura en les noves generacions.
WikiLingua
El que hauríem de fer tots els mestres almenys durant un curs sencer és passar a fer classe a parvulari. El punt de vista que tenen la canalla de parvulari comparat amb els de primària fa viure situacions enriquidores i divertides que valen la pena i que ens poden ajudar a aprendre en la nostra professió. Us posaré un exemple no escolar però que ens mostra la mentalitat d'una nena de P3: la meva filla, "la pubilla" vaja. Resulta que l'altre dia estàvem mirant un partit de futbol i un tal Messi va xutar la pilota a fora fregant el pal:
Pare: - Uiiii, fora.
alhora en Pou de Rac1:- "i la pilota ha sortit a fora!"
Pubilla: - L'ha tirat a fora?
Pare: - Sí
Pubilla:- I ara què faran si no tenen pilota per jugar?
Foto: "Joguines mimades" de JRoca'09
A "L'apunt docent" parlo d'una proposta constructiva sobre l'organització de l'anomenada setmana blanca del curs vinent.
Si hi voleu dir la vostra endavant!
A partir d'avui començo una nova aventura al portal criatures.cat : el club dels pares i mares catalans en el qual faré un blog temàtic sobre escola titulat "L'apunt docent". Aquest bloc no el deixaré pas doncs passats els 800 apunts encara m'hi trobo molt bé i seria il·lògic no arribar als cinc anys ara que falta tan poc.
Haureu notat que he escrit blog amb g i aquest el dic amb c. Sabeu que sempre he estat partidari del que diu el Termcat però si em conviden a un portal nou m'adaptaré a les seva forma de dir-ho.
Doncs ja ho veieu, no us he fet el salt però potser una mica. Espero que seguiu passant per aquí i que visiteu i comenteu també els nous apunts del nou blog; cal registrar-se però és molt fàcil i realment val la pena en tractar-se d'un portal molt útil, interessant i divertit.
Moltes gràcies per tot.
Obríem la dècada amb un bonic anunci, el primer de l'any a TV3, que combinava els recents èxits de Barça amb el que podríem anomenar el caràcter treballador català, un dels pocs tòpics positius (i certs)que tenim. En un moment de l'anunci, que recordem tracta de la feina ben feta, esmenten un munt de professions: metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors. Quina professió cabdal pel que fa a número de professionals i sobretot per la importància social hi trobeu a faltar en la llista?
Ningú més que un bon publicista sap el que la gent vol sentir i això indica que la professió que no esmenta el vídeo, ara mateix, no ven. És una professió que rep per tot arreu i lluita contra tot per fer la feina ben feta, com el Barça.
Diversos estudis ens han dit que els videojocs són positius per la coordinació, per la descoberta de solucions a partir de l'assaig-error, per la concentració, etc... Però ara en surt un altre que diu que "redueix el camp de visió dels nens i no els deixa desenvolupar la vista des de lluny, fent que cada vegada siguin més miops”. Està clar que cal estar alerta del temps que la canalla passa davant d'una pantalla ja sigui d'ordinador, de televisió o de pantalleta petita de consola o mòbil. Després de llegir aquesta notícia a criatures.cat va coincidir que vam anar una bona estona en cotxe i la pubilla, ben asseguda a la cadireta del cotxe, va estar tot el camí dient què veia per la finestra: la via del tren, un cavall, un arbre de Nadal, un pont, un túnel, neu a les muntanyes, un avió, ... Vaig pensar que si hagués tingut una pantalla a pocs centímetres just a darrera del recolzacaps de davant s'hauria perdut un paisatge únic i canviant segons l'hora del dia o les estacions de l'any. Els episodis de Pocoyo o de les Tres bessones són molt interessants i estarem d'acord que adients a l'edat però no són ni únics ni canvien segons l'hora del dia o les estacions de l'any.
Foto: "Terra Alta febrer 2009" de JRoca'09
El set de gener deixarà de ser festiu escolar a partir del curs que ve i, en dia de neu, aquest fet aixeca polseguera com el polèmic nou calendari escolar*.
Ens hem preguntat per què és festiu un set de gener? quin sentit té? és motiu suficient que la canalla que s'ha portat bé pugui jugar amb els regals que han rebut dels tres reis mags d'Orient?
És motiu suficient que sigui dia de la Nadal de l'Església Ortodoxa?
És l'aniversari d'en Nicolas Cage i a casa seva deuen estar contents, però no, no crec que sigui una raó de pes.
Així doncs, el fet que el divendres set de gener del 2011 sigui dia d'escola no hauria d'escandalitzar a ningú si ha de servir per millorar alguna cosa. En teoria, a part dels dies de lliure disposició i les festes locals, hi ha d'haver algun motiu per convertir un dia normal en un dia festiu. M'imagino que el Departament d'Educació ha intentat arreglar la incoherència de tenir un festiu sense un motiu clar després de tants dies de festa.
El tema és: cal? hi sortirem guanyant d'alguna manera?
La minoria ortodoxa prepara actes de protesta...
Foto: "Compte que vénen!" de JRoca'10
*Que digui que és polèmic no significa que hi estigui en contra, o a favor.
Comencem l'any a Diari MEF amb una mica de reflexió que ens arriba a través del programa Redes de TVE que presenta Eduard Ponset. El programa parla, entre d'altres coses, de la futura formació dels mestres que ha de permetre que siguin capaços d'ajudar als alumnes a gestionar millor les seves emocions. Jo ho relaciono inequívocament amb l'educació física tot i que pràcticament no en facin referència al programa.
Fa poc, una amiga que està estudiant MEF i que és professora de teatre em comentava horroritzada com a la seva facultat hi ha professors que desconeixen la importància de l'expressió corporal. És una llàstima que encara avui l'educació física tingui l'etiqueta exclusiva de l'esport fins i tot a les facultats on se suposa que han de treure aquesta etiqueta als futurs mestres.
Aquest altre programa parla de la meditació i l'aprenentatge:
Vosaltres teniu algun amic que començat el mes de juny us desitgi "Bon nus d'any"? oi que no? doncs perquè collons la gent ara diu "Bona entrada d'any"? oi que on s'entén? a més, què vol dir "bona entrada d'any"? fins quan és l'entrada d'any? compta la famosa "cuesta de enero"? és només fins a Reis? i la resta de l'any què? que em bombin? jo entenc un any com un període de temps que va de l'u de gener al trenta-u de desembre, i per tant: té un inici, un nus i un desenllaç; com els contes, vaja. D'aquesta manera el més normal del món és desitjar "Bon any" a seques o "Bon 2010" en el cas que ens ocupa. En una època d'SMS no tindria sentit dir "Bon gener, febrer, març, abril, març...."; jo amb un "Bon any" em dono per satisfet i crec que, a diferència del "Bona entrada d'any", s'entén perfectament. Aquests dies aprofitant el canvi de dècada els més pretensiosos, els més oportunistes o graciosos del poble ja et desitgen bona dècada; potser en fan un gra massa, seria un conte massa llarg, tampoc caldria.
Doncs això amics i amigues: Bon any, que passeu un any 10!
Sempre que es parla de l'esport escolar o en edat escolar inevitablement surt el tema de l'esport professional i dels models que transmet a la canalla, sobretot el futbol.
Hi ha un corrent molt comú (que no comparteixo) que intenta separar tot el que és competitivitat i esport infantil. Aquest model intenta evitar que els menors puguin sentir frustració per la derrota sense tenir en compte que la frustració és un sentiment que cal experimentar de tant en tant per estar preparat en molts aspectes de la vida.
Hi ha un altre corrent (que tampoc comparteixo) que és el que posa l'objectiu de la victòria per davant de tot i utilitza tots els mitjans legals o no per aconseguir-ho; seria venerar la trampa, el fet de ser més murri que ningú, jugar al límit del reglament, estar més pendent de destruir que de crear.
I després hi ha el model Guardiola que és el model basat en la feina diària i l'equip. El de Santpedor s'ha envoltat d'un equip competent que ha estat capaç de fer funcionar una màquina perfecte de fer futbol al voltant del millor migcampista del món. Tot ho han aconseguit amb treball, i fe. Aquest és el model a seguir amb humilitat, i no només pel futbol.
Al principi de l'apunt parlava de la transmissió dels models esportius en la canalla i una de les coses que més feliç em fa del model Guardiola és veure com els nens l'adopten com a seu.
En una sessió TIC a quart de primària vaig demanar als alumnes que preparessin entrevistes curtes a famosos per ser radiades després amb la taula de so i els micròfons. Una parella va escollir en Pep Guardiola i calia inventar-se les preguntes i les respostes. Us asseguro que la imatge que tenen els nens d'en Pep és la del model Guardiola.
Al Regne Unit fa temps que tenen la por al cos per la certesa de tenir un fort enemic dins de casa i estan arribant al punt de controlar escoles bressol per detectar signes de radicalització islamista: demanen als mestres que observin en marrecs de parvulari conductes com per exemple dibuixar bombes. Pel que he llegit es veu que en alguna ocasió han comprovat adoctrinament radical islamista per part dels propis pares amb nens molt petits: els fan lloar la figura de Bin Laden i per extensió d'Al-Qaeda. .jpg)
La notícia sembla treta del News of the World però és certa, i preocupant. Ara imaginem-nos per un moment ser els mestres d'un d'aquests nens adoctrinats per radicals: tots els valors que l'escola ha de donar són completament contradictoris amb els que donen els pares, estic segur que es donen situacions molt complicades en temes com exemple el masclisme i el menyspreu pels altres. Ha de ser molt complicat tenir un nen a classe que sent odi per tot el que l'envolta perquè a casa així li ho han explicat.
Algunes teles i ràdios han fet molta broma de la notícia però jo en sentir-la m'he posat a la pell d'aquests mestres i m'he intentat imaginar la complicació afegida de la seva tasca. Les mestres en casos d'aquests són les que pitjor ho passen doncs és més que probable que els alumnes radicalitzats les tractin amb inferioritat pel sol fet de ser dones.
Foto:"Florit" de JRoca'09
A l'hora de psicomotricitat un dels objectius que em vaig marcar a l'inici de curs és aconseguir conscienciar als alumnes de la perillositat d'algunes accions i a aquestes alçades de curs començo a veure resultats bons. Com que la sala on fem psicomotricitat no està coberta de coixins tous utilitzem força els matalassos en accions de salts de més alçada o prop de rampes; però els matalassos es mouen, i molt, i cal estar alerta per no tirar-se des de la rampa i caure sobre les rajoles dures.
El que vaig fer va ser reunir-los i escenificar-los una caiguda sobre el matalàs i una caiguda sobre les rajoles, després els vaig mostrar la forma de col·locar bé els matalassos i apa, a jugar!
Setmana rera setmana em trobo amb sorpreses agradables veient la canalla atenta al moviment del matalàs. L'altre dia una mossa de quatre anys, amb dots de líder, mobilitzava el personal:
- Ei, un moment, aparteu-vos que s'ha de posar bé, que no ho veieu?
Jo m'ho mirava en segon terme, la canalla sortia de sobre el matalàs i entre dos o tres el movien fins a col·locar-lo ben bé sota la rampa.
- Ara ja podeu pujar.
Tot seguit em va buscar amb la mirada i quan em va trobar:
- Has vist Jordi?
Foto:"El súper-pou de les pilotes!" de JRoca'09
Educació Física, no gimnàstica! Psicomotricitat
El curs vinent començaran les avaluacions al professorat i als centres des del Departament d'Educació; es veu que el cobrament dels sexennis dependrà en part de les conclusions de les avaluacions. 
No estic en contra que ens avaluïn però tinc força dubtes sobre quina ha de ser la manera de fer-ho: he llegit que es valorarà el rendiment dels alumnes i la satisfacció de les famílies; val, molt bé, però com? com valores el rendiment dels alumnes? mitjançant valors numèrics? mitjançant percentatges d'aprovats i suspesos? què s'entén per rendiment dels alumnes per exemple a cicle inicial de primària? i a sisè? però no hi ha ja unes proves bàsiques per fer una radiografia de la classe? fins a quin punt un mestre pot influir de forma manifesta en el rendiment? a veure, per molt que jo els digui als meus alumnes que estudiïn les taules de multiplicar si a casa no hi posen de la seva part el resultat no serà òptim en un percentatge molt gran. Amb tot això vull dir que hi ha moltes variables com el progrés al llarg dels cursos: una classe pot tenir un percentatge de suspesos del 60% posem pel cas en comprensió lectora a cinquè i pot semblar molt alt però és possible que a quart el tant per cent fos del 75%; es tindran en compte les múltiples variables?
I la satisfacció de les famílies? com es puntua? els passaran un test? no em vull ni imaginar les preguntes..
"Puntuï de l'u al deu al/la mestre/a del seu fill/a (u és molt baix i deu és molt alt):
Creu que és bona persona?: "
Bromes a part caldrà veure bé com s'ho fan per avaluar el professorat cada quatre anys, per la meva part tinc clar que seguiré treballant com fins ara.
Foto:"Pintant closques de cargols" de JRoca'09
A la carretera de La Trona, entre la Plana de Vic i el Lluçanès, hom pot trobar aquesta pintada. Tinc algunes teories sobre l'autoria de l'escrit.
Teoria A: Un individu va faltar a classe el dia que van explicar les diferències entre la j i la g. Emprenyat va agafar l'esprai i va fer la pintada.
Teoria B: Un individu va empatxar-se de figues i li van fer mal de panxa. Emprenyat va agafar l'esprai i va fer la pintada.
Teoria C: Un pagès, fart dels intermediaris que li compren per pocs cèntims i li venen els productes al mercat per un ull de la cara i part de l'altra, va decidir anar per lliure i així guanyar-hi més. Com que no tenia diners per anuncis, emprenyat va agafar l'esprai i va fer la pintada. A la foto no es veu que després de "puta" hi posa "madre".
Teniu més teories? comentaris i votacions obertes.
Foto: "Figues bones" de JRoca'09
El títol de l'apunt.
M'imagino que pels mitjans de comunicació haureu sentit aquesta notícia basada en un estudi de la Fundació Jaume Bofill que diu que els nens més conflictius procedeixen de famílies d'alt nivell adquisitiu. Es veu que a Catalunya hi ha quatre tipus de famílies:
31% Famílies harmòniques
30,5% Famílies conservadores i introvertides
23,3% Famílies extrovertides i progressistes
15,2% Famílies conflictives
El mateix informe diu que les famílies progressistes fracassen en educació. És interessant veure com cada diari destaca una cosa o una altra de l'informe fins al punt d'arribar a confondre el lector; típic.
Jo el que veig és que, segons l'informe, els dos tipus de famílies més antagònics: conservadors i progressistes; són els més mal parats en l'educació dels fills. Aquest assumpte em fa pensar en fa tres anys quan vaig llegir dos llibres molt diferents sobre com encarar el son dels nadons: el que aconsellava un llibre l'altre ho desautoritzava fins al punt d'espantar el lector.
Un dia parlava d'aquests dos llibres amb una mare amiga amb una nena de la mateixa edat que la pubilla i em va preguntar:
- Quin mètode feu servir vosaltres per fer dormir la nena?
- Cap dels dos, agafem el que ens agrada més de cada un i hi afegim coses de la nostra pròpia collita.
Foto: "50 cebetes" de JRoca'09
El canvi del calendari escolar era necessari des de feia molt temps i s'ha de reconèixer que el Departament d'Educació ha intentat aportar solucions al problema tot i que crec que algunes són molt discutibles. 
A mi no em desagrada aquest canvi però crec que erra en el fet de suprimir la jornada intensiva del juny i veig complicat preparar el curs amb només una setmana el setembre però com que m'he plantejat ser optimista i les mesures són pel curs 2010-11 crec que es poden anar solucionant algunes coses que ara mateix preocupen.
Confio que els ajuntaments, ampes, empreses de monitoratge i altres que hi estiguin implicades tinguin temps en aquest any i tres mesos que falta d'aportar propostes interessants per la setmana del febrer sense escola. Hi ha qui ha fet el crit al cel per la manca de monitors per tanta oferta i jo dic: que potser no hi ha temps en un any i tres mesos perquè gent jove (o no) amb ganes de formar-se i treballar es tregui el títol de monitor de lleure?
Aquesta vegada la mesura ha arribat amb temps suficient perquè aquests que protesten tant puguin aportar idees constructives a aquests canvis necessaris de calendari.
Foto: "Trenet" de JRoca'08
El més normal i lògic del món és que els pares confiïn amb els mestres d'entrada, és la forma més segura d'establir un ambient de treball propici i una bona relació família-escola tan necessària per l'educació dels fills. No cal ser psicòleg, sociòleg, omplidor d'informes o experto de Antena 3 per veure com les tendències estan canviant i que precisament aquesta manca de confiança és un dels problemes de l'educació actual; Gregorio Luri en parla al seu llibre "L'escola contra el món" i un servidor hi està totalment d'acord.
Llegeixo que un pare denuncia a un mestre d'escola pública d'Alacant per maltractar i vexar la seva filla de sisè per no haver fet els deures. Sembla ser que el mestre la va castigar a copiar cent vegades una frase i la va apartar momentàniament del grup-classe. Fa uns anys si la nena hagués arribat a casa dient que el mestre l'havia castigat, d'entrada hauria rebut un càstig i després hauria comprovat com els seus pares es posicionaven al costat del mestre. És bo que els pares escoltin els seus fills i els donin suport però sovint els alumnes, de vegades influenciats per sèries de tv de dubtosa credibilitat, tenen recursos per enganyar als pares i girar la versió dels fets amb xantatge emocional "del bo".
En els anys que porto treballant m'he trobat amb alumnes que m'han amenaçat d'inventar-se històries per portar-me problemes i en algun cas me n'han portat. També he sentit històries de primera mà, on mestres eren acusats de temes força greus i resultava que eren invencions d'alumnes, invencions que amb confiança amb el professorat tindrien tanta credibilitat com el senyor Zapatero parlant de l'Estatut.
Apunt relacionat:
La confiança i la desconfiança
Foto: "La millor cançó d'Antònia Font?" de JRoca'09
Em va agradar que la televisió pública del meu país produís la minisèrie "Les veus del Pamano" basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré. És necessari que obres com aquesta siguin portades al cinema o a la televisió i gratificant que liderin l'audiència a Catalunya perquè narren fets que hauríem de conèixer. 
És important que se sàpiga què era el feixisme i què va suposar per moltíssima gent i per la nostra cultura. Des del punt de vista educatiu em quedo amb la figura del mestre de "Les veus del Panamo" que pica l'ullet als mestres de la República amb l'escena del riu que és esclafada per la interrupció del falangista; una metàfora excel·lent. També em quedo amb les converses entre l'alcalde i el mestre que feien referència a les depuracions de mestres que es van fer després de la guerra.
És preocupant que avui en dia hi hagi un percentatge de nens britànics que no sàpiguen qui va ser Hitler i em temo que també hi ha molts nens catalans que no saben qui va ser Franco ni què va fer. Tots sabem que hi ha un partit polític que minimitza "l'obra" del dictador feixista que va governar Espanya durant quasi quaranta anys i no cal anar gaire lluny per veure com aquest personatge és encara avui fill predilecte de molts pobles i ciutats. Us imagineu una ciutat alemana o austríaca on Hitler sigui avui en dia venerat? oi que no?
i us imagineu algun país del món anomenat democràtic que tingui un cap d'estat amb corona inclosa que va ser nomenat per un dictador feixista?
Si voleu obrir debat sobre aquests o altres aspectes de la minisèrie endavant amb els comentaris.
Foto: "Creu de ferro a la venda" de JRoca'09
.jpg)
I com cada dilluns al vespre me'n vaig anar a ràdio Taradell a fer el meu programa setmanal. Abans de marxar la pubilla em va dir:
- On vas?
- A la ràdio.
- I per on entres a la ràdio?
- Per la porta.
- Hi ha una porta a la ràdio?
- Sí, és clar. Vaig marxar, com sempre amb pressa, i no vaig donar importància a la pregunta de la meva filla. Conduint vaig lligar caps: per ella la ràdio és l'aparell de ràdio que tenim a la cuina que quasi tot el dia està engegat, la nena no entenia com m'ho feia jo per entrar a dins d'un aparell de dos pams d'ample per un d'alt.
Foto: "VU" de JRoca'09
Llegeixo que l'obesitat infantil és una epidèmia a l'estat espanyol: es veu que són obesos el 7% dels nens espanyols d'entre 3 i 5 anys i el 10% en edat de primària. L'estudi diu que la canalla ja no juga al carrer i això fa que no cremin els greixos que consumeixen..jpg)
No serà que avui en dia hi ha un excés d'oci sedentari que els que vam néixer durant els setanta i vam ser nens durant els vuitanta no teníem? jo recordo haver-me fotut Bollycaos, Panteras Rosas, Bonys i Donuts a cabassos i no he patit sobrepès doncs ho cremava tot, en escreix.
Avui, en teoria, mengen millor doncs per començar les escoles veten els esmorzars diguem-ne ultra-calòrics i els menús escolars estan revisats per dietistes, així doncs estic força d'acord amb les conclusions de manca d'activitat física dels nens actuals. Què hem de fer?
D'entrada derogar lleis educatives que redueixen les hores d'Educació Física a l'escola, un pas important perquè l'educació física segueixi educant en conductes saludables que han d'acompanyar els alumnes en la seva vida quotidiana futura. Perquè l'Educació Física no és només activitat física setmanal, és vida saludable futura.
Apunts relacionats:
En Ferran Adrià i la recepta equivocada
Educació Física vs oci amb activitat física
Europa vol més Educació Física a les escoles
Seminari d'EF
Objectius a mitges...
Alimentant el tòpic i la maria
Educació Física i/o Educació de la ciutadania
Foto: "Bici al parc" de JRoca'09
Treballar a parvulari és una experiència nova cada dia, no hi ha dues sessions iguals. Hi ha dies que comença tot bé i sense que te n'adonis tot es capgira sense que puguis controlar la situació; la distància entre la tranquil·litat i el caos és molt curta i cal estar al 150% per evitar que la sessió es descontroli de mala manera. 
Una de les diferències a nivell de personalitat amb els nens de primària és l'egocentrisme típic de l'edat que es manifesta constantment: tots ho volen tot i al moment, i és clar, les activitats requereixen molta mà esquerra per part dels educadors. Una altra cosa sorprenent i alhora magnífica és la vitalitat i entusiasme amb el que la canalla s'agafa les coses. L'altre dia vaig entrar a la classe de P5 i tots alhora cridaven: "En Jordi és famós! en Jordi és famós!". Se'm van tirar a sobre literalment cridant i mostrant-me el calendari de Taradell del 2009 dedicat a Ràdio Taradell amb la meva foto. Quan vaig aconseguir que paressin una mica se'm va acostar una nena de les que cridava més i em va dir:
- Ets famós?
- I tant! Ja m'has vist al calendari (irònic mode)
- Què vol dir famós?
Dr. Slump mode.
Foto: "Dibuixant el pare" de JRoca'09
Això dels rècords Guiness és una cosa ben curiosa doncs descobreixes gent que faria qualsevol cosa per aparèixer en aquest conegut llibre. De rècords n'hi ha de tan curiosos com ser la persona amb les ungles més llargues, el que trenca més síndries amb el cap o el que és capaç de tenir més abelles cobrint-li la cara, ja veus. Es veu que a Telecinco fan un programa on hi va gent que somia en veure el seu nom al famós llibre i que per fer-ho va allà on un paio guiri amb una carpeta amb el logo de Guiness avalua si val o no. Val, fins aquí tot normal: espectacle garantit en cadena privada.
El problema és quan hi ha nens pel mig. Resulta que a Romania hi ha una família que té un nano que és entrenat de forma militar des dels dos anys amb peses i altres eines per convertir-se en el nen més fort del planeta. No falla: el nen agafa les peses de deu quilos a cada mà com qui agafa dos playmobils i s'entrena per tenir el cos d'en Scharzenegger a Conan, però amb cinc anys! I els de Telecinco, que devien baixar audiència, accepten convidar el marrec que comença a fer virgueries i guanya una medalla molt maca que diu que és el nen més fort del món. Com es pot permetre aquesta aberració? fins a quin punt és lícit i ètic que una televisió, per molt privada que sigui, permeti un espectacle amb un nen que molt possiblement patirà seqüeles físiques (i psíquiques) de per vida per culpa d'haver perdut la infància fent un entrenament inadequat pel seu cos?
I ja sabem que en el moment que s'estableix un rècord hi ha gent que comença a treballar per batre'l. Què és el que ve després? entrenament prenatal amb peses?
No hi ha cap organisme que controli les televisions privades? on és el límit?
Youtube: mireu a partir de 2:04 si teniu fetge.
M'aixeco i faig sí amb el cap mentre dic "Si". Callen de cop. Dic "Cul" i em toco el cul. Riuen i m'imiten. Ara toca fer banyes amb els dits al cap; diem "Mu", ja va rodat. Aixequem tres dits i diem alhora "Tri". Tornem a fer i dir "Si" una altra vegada. I per finalitzar mans a davant de la cara i "Taaaaaat".
Ja estem a punt per una nova sessió de "si-cul-mu-tri-si-taaaaat"!
Foto: "Moviment" de JRoca'09
Disney torna els diners dels DVD Baby Einstein comprats als EUA a partir del 2004 per publicitat enganyosa. Es veu que prometien que aquests DVD estimulaven l'aprenentatge dels nadons en diferents àmbits com el llenguatge, el càlcul o la música.
Aquesta notícia, que pot passar desapercebuda per gran part de la ciutadania, crec que és molt important pel precedent que suposa: una poderosa multinacional reconeix que ha enganyat durant uns quants anys en un tema tan delicat com és l'educació dels petits de la casa. Es veu que un terç de les famílies nord-americanes amb nadons tenen a casa algun d'aquests DVD "miraculosos"; m'imagino que dins d'aquest terç hi haurà qui posarà els DVD als seus fills amb el sentit comú de no pretendre crear genis però, i el percentatge que realment s'ho creu? estic segur que molta gent "endolla" el nen davant la tele una estona cada dia pensant que tindrà un geni a casa de la mateixa manera que carrega el mòbil amb la certesa que funcionarà unes quantes hores. Trist.
A les escoles de vegades ens trobem amb famílies que es pensen que l'educació dels seus fills és una exclusivitat de l'escola i que si alguna cosa no funciona com hauria de funcionar la culpa és només de l'escola. Molt trist.
Parlar d'un tema que ha creat polèmica fa uns quants dies té el desavantatge de repetir coses que ja s'han dit als diaris, als blocs o a les tertúlies radiofòniques; si ho faig és sense intenció plagiadora.
Com que no he estat molt al cas simplement opino que la proposta de canviar el nom de les vacances de Nadal i Setmana Santa és, ara mateix, inapropiada i poc coherent. El Consell Escolar de Catalunya, amb la seva literalment revolucionària proposta, ha fet un flac favor al Departament d'Educació que, una vegada més, s'ha vist enmig d'una tempesta mediàtica i social que poc ajuda a l'estabilitat que necessita un govern per a treballar bé. Per sort, aquesta vegada el Conseller economista ha estat a l'alçada i ha rebutjat la proposta però el tema li ha suposat més desgast; està clar que està al punt de mira de molta gent i s'ha de veure si serà capaç d'aguantar més xàfecs.
Sincerament espero que dimiteixi i deixi pas a un conseller o consellera que conegui millor el funcionament de les escoles i no es basi tant en raons econòmiques per fer funcionar aquest departament clau. Avui mateix he assistit a una jornada tècnica sobre Linkat3 amb una trentena més de coordinadors TAC en una aula inadequada per tanta gent; es veu que han reduït el número de jornades tècniques (i de seminaris TAC) per raons econòmiques, suposo que on n'hi caben vint també n'hi poden cabre trenta; però més estrets.
Foto: "4a part" de JRoca'09
Em fa una mica de vergonya reconèixer que encara no havia provat l'Slideshare tot i que conèixer-ne l'existència des de fa molt de temps. Ara fa uns dies estic descobrint aquesta forma de comunicació tan atractiva com fàcil d'utilitzar i crec que pel bloc de les Pinediques en farem un ús habitual; de moment ha anat fantàstic per anunciar el timetable de l'English Day.
La meva idea és crear guies d'ajuda per incentivar la participació al bloc, us deixo (en exclusiva) aquest tast:
Passat el primer mes amb alumnes em toca fer una mica de balanç i de moment les coses van prou bé. El fet de deixar de ser tutor després de deu cursos ha estat el que més m'ha xocat sobretot d'entrada ja que he estat una mica desubicat, sense tenir una classe i un grup específic d'alumnes però m'hi vaig acostumant. Amb el tema TIC els alumnes comencen a conèixer la meva forma de treballar: entrada a l'aula escoltant el què farem, seure i engegar els ordinadors, esperar instruccions sense tocar el teclat i deixar els ordinadors apagats correctament i les cadires ben col·locades quan toca sortir.
El tema psicomotricitat és una altra història, me n'he adonat que una hora a educació infantil és com dues hores a primària fent EF: la intensitat és molt més alta pel que fa a seguretat, control de l'espai i el material i forma d'expressar-me. Estic guanyant confiança i les sessions solen funcionar tot i que petits detalls desencadenen petits caos momentanis, m'he pres algunes sessions com a coneixement dels alumnes i ja comencen a veure com treballo, la majoria em fan força cas.
Una altra dificultat afegida és la memorització de noms, aquest any he ampliat els cursos i passo des de P3 a 4t de primària; tenint en compte que l'any passat només feia cicle mitjà és un canvi radical. En poc temps espero conèixer el nom dels 344 alumnes de l'escola, els de cicle superior són els que conec més ja que els vaig fer classe però la resta podria dir que els veia a les estones de vigilància de pati i poc més, els petitons gens ja que estan a un altre edifici a uns dos quilòmetres.
Del tema coordinador TAC n'aniré parlant en apunts posteriors.
Foto: "3a part" de JRoca'09
El passat 13 d'octubre va fer un segle que va ser afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia, el creador de l'Escola Moderna. TVC va emetre un interessantíssim reportatge, entre setmana, tard i al Canal 33 que podeu veure aquí gràcies a aquest gran encert que es diu Tv3 a la carta.
Ferrer i Guàrdia no va ser assassinat per ser un instigador de la Setmana Tràgica, va ser assassinat per intentar canviar el món a través de l'educació. Trenta anys després centenars de mestres i pedagogs van creuar la frontera amb França per no creuar-se amb els feixistes. Els que es van quedar van ser depurats implacablement; està clar que els poders fàctics han entès des de sempre el poder de l'educació.
Veient el reportatge vaig sorprendre'm en veure la ràpida propagació de les idees de l'Escola Moderna arreu d'Europa en una època sense tants mitjans com ara, em pregunto què hauria passat amb Internet i les eines 2.0, hauria reeixit?
Aquests dies he estat parlant amb un company mestre que forma part de l'equip directiu d'una escola; vam parlar de les TIC, els blocs, les pàgines web, etc... La seva escola té una pàgina web però no té bloc entre d'altres coses perquè ni s'ho havien plantejat. Un mestre actualitza el lloc web quan pot o quan té material suficient. Al meu amic li vaig parlar dels avantatges del bloc respecte al web tradicional: fàcil actualització, possibilitat de deixar comentaris i obrir debat, fàcil incorporació d'aplicacions de tot tipus, col·laboracions dels alumnes, etc... Li vaig parlar del meu projecte a mig termini amb el bloc de les Pinediques, li va agradar la idea i creu que, com a mínim, s'ho plantejaran. Definitivament, en el moment que una persona ven un producte amb confiança i sense demanar res a canvi vol dir que aquesta persona creu en el producte, i jo crec en els blocs educatius com a eina 2.0 que fa escola. Espero que els blocs creixin com bolets a cada centre perquè voldrà dir que la gent ha entès que tenen un potencial imparable.
Foto: "2º part" de JRoca'09
Acabo de rebre un e-mail on em diuen que no em concedeixen el curs telemàtic al qual m'havia inscrit:
"En relació amb la vostra sol·licitud del curs telemàtic D111 Iniciació a la Linkat, us fem saber que la demanda d’aquest curs ha superat amb escreix l’oferta. Per tal d’atendre el màxim nombre possible de sol·licituds s’ha augmentat considerablement l’oferta de cursos. No obstant això, han quedat persones sense plaça, com és el vostre cas.
Per assignar les places s’han seguit els criteris que s’indiquen a la pàgina web on s’informa sobre els cursos.
http://www.xtec.cat/formacio/formaciotic/informacio.htm
Lamentem que no hagueu pogut tenir plaça en l’activitat que heu sol·licitat enguany i esperem poder-vos assignar una plaça el curs 2010-2011."
No em val, què voleu que us digui, tenia moltes ganes i necessitat de fer aquest curs i en els criteris no hi veig com a prioritat el fet de ser coordinador TIC, és il·lògic. Si els centres hem rebut ordinadors amb Linkat el més lògic seria que els coordinadors TIC dels centres tinguéssim prioritat per accedir a aquests cursos. L'e-mail diu que han augmentat considerablement l'oferta de cursos, m'agradaria veure les dades concretes però ja us dic que amb les TIC cal molta formació i no és normal que els que ens volem formar per després assessorar als companys (com és la nostra funció) no puguem fer els cursos que hem sol·licitat. M'he passat tot el setembre i part de l'octubre dient als companys que els explicaria com funcionen els nous pcs perquè faria un curs, no em vaig apuntar a cap altre curs per prioritzar aquest i l'any passat no en vaig fer cap de telemàtic; ja veig que hauré mirar manuals on sigui...
Foto: "Disaster" de JRoca'09
Ahir em vaig sentir una mica com en Woody Allen: vaig rebre un reconeixement i no vaig anar a l'acte d'entrega del premi*1. I no amics, no toco el clarinet ni cap altre instrument musical, no vaig assistir a l'acte perquè estava de colònies a Canet de Mar amb els alumnes de cicle inicial*2.
He estat reflexionant sobre aquest reconeixement institucional per l'aplicació de les TIC a l'escola mitjançant blocs i altres eines 2.0 i estic segur que a cada escola som uns quants els que creiem en aquestes eines i el seu potencial. També és cert que sovint els coordinadors TIC vivim situacions d'incomprensió i fins i tot de certa displicència per part d'alguns companys de feina que fan que la nostra tasca sigui més complicada; la sensació és sovint la de picar ferro fred, una sensació que conec des de fa anys quan vaig començar la lluita per la dignificació de l'educació física escolar que sovint és considerada una maria. I és clar, rebre un reconeixement d'aquests és un incentiu per seguir treballant amb ganes, com també és un incentiu, igual o més gran, rebre el reconeixement diari dels propis alumnes que potser només amb una mirada mostren un respecte i un gratitud difícils de descriure.
Ahir a la nit, en l'excel·lent acte d'entrega del Premis Blocs Catalunya, vaig tenir l'oportunitat de conversar amb molta gent que creu en els blocs com per exemple la presidenta d'STIC.CAT Trina Milan que va fer un discurs que em va agradar molt sobre l'agitació social i cultural que signifiquen els blocs. També vaig parlar amb gent del Departament d'Educació en l'àrea de les TIC; va ser una llarga conversa interessantíssima i enriquidora, on vaig exposar els meus projectes futurs i vaig sentir una frase que em va agradar molt: "Les TIC a l'escola no són una opció, són una obligació".
I el discurs del Molt Honorable President Benach, sempre magnífic: "El 2.0 no és una eina, és una filosofia"*3. I sobretot vaig xalar de valent petant la xerrada cara a cara amb un munt d'amics, la majoria dels quals veig poc sovint i llegeixo molt, i que sempre ajuden amb els seus consells, recomanacions i ahir, felicitacions.
Gràcies a tots els que m'ajudeu dia a dia a millorar en la meva tasca.
Salut
*1 El premi és un mini-portàtil dual amb XP i Linkat que utilitzaré molt a l'escola quan acabin d'instal·lar el projecte Heura.
*2 Vaig batre el meu propi rècord de plegar sacs de dormir: 23!
*3 Li agafo la frase pel títol de l'apunt, en cito la procedència.
Foto: "Els guanyadors dels Premis Blocs Catalunya 2009". Font: premisblocs.cat
Notícia al 9nou.cat
Això de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) és un tema recorrent per gran part de la població i en alguns temes de debat sembla una mica com la Constitució en el sentit que tothom l'interpreta a la seva manera.
La Generalitat, a través del portal gencat.cat, dedica un apartat on s'explica amb claredat aquesta llei que desenvoluparà al màxim les competències del nostre estatuet. Llegint els articles de la llei jo considero que és una bona llei en línies generals i que pot aportar molt a l'escola catalana d'aquest segle. Vull ser optimista, ja n'estic fart de tant pessimisme al gremi!
Això sí, dins de la llei hi ha el tema del finançament que em descol·loca una mica, o potser és el Conseller economista el que em deixa offside?; bé, tant de val, em costa d'entendre que les famílies catalanes hagin de pagar la meitat dels portàtils quan la LEC farda d'haver aconseguit el 6% del PIB en els propers vuit anys i 1500 milions d'Euros més que ara; 1000 en els propers quatre anys. Diria que això és una altra constatació de les presses a l'hora d'iniciar aquest pla dels portàtils a cinquè. M'hauria agradat sentir el Conseller economista dient-li al ZP que prorrogaria el pla fins a tenir les bases suficients per garantir-ne l'èxit, però ja hauria estat massa, oi?
Consulteu la LEC
Foto: "No hi ha base" de JRoca'09
Un IES del Bages no accepta la introducció dels portàtils considerant que és una mesura precipitada. Ramon Barlam, expert en l'aplicació de les noves tecnologies a l'escola i professor d'aquest centre, explica en una entrevista al Regió 7 la seva opinió sobre el tema.
Llegiu l'entrevista aquí, val la pena.
Parlar malament dels que manen és un exercici molt habitual, i fàcil. De vegades tenim la sensació que tot el que fan ho fan fatal, i no és veritat. Si seguiu el bloc haureu vist que he criticat la precipitada introducció dels portàtils a cinquè per part del Departament que, a sobre, fa pagar als pares catalans la meitat del portàtil provocant un greuge comparatiu de primer ordre amb els nostres veïns de l'anomenada Espanya de les autonomies. També haureu llegit que en el mateix apunt- i en d'altres - elogiava la idea del catàleg de dotacions TIC.
Avui al 3cat24 la portaveu del sindicat USTEC-STEs també argumentava aquesta la precipitació en els portàtils, els arguments són ben clars. I jo, en la línia de la manca d'infraestructures, afegeixo que la mesura dels portàtils és més precipitada tenint en compte que encara no s'ha aplicat el magnífic projecte Heura (encert del Departament) a tots els centres del país. La mesura dels portàtils en essència no és dolenta però a la pràctica els fets en demostren que encara no estem preparats. Si almenys tinguéssim tot el que ens aporta el projecte Heura almenys l'argument de les infraestructures no seria tan pesant.
Ja han sortit a la llum els blocs finalistes als Premis Blocs Catalunya 2009 i per raons professionals he consultat especialment els de la categoria educativa. Aquest any no hem presentat el bloc de les Pinediques al concurs perquè per presentar-lo crec que almenys hauria d'aspirar a ser finalista i ara mateix, pendent de remodelacions que tinc en ment, no era el moment.
De la categoria educació em quedo amb aquests i us explico els motius:
EXPERIMENTS del Ceip St. Martí d'Arenys de Munt
Senzillesa i facilitat de consulta; la idea del bloc com a motivació concreta en aquest cas científica i de divulgació; els vídeos propis; la participació dels alumnes; categories definides. Espero que aquest bloc tingui continuïtat aquest curs, segur que el fet de ser finalistes els animarà; des d'aquí una abraçada i ànims!
Ceip Salvat-Papasseit de Santa Coloma de Gramanet
L'exemple perfecte del que ha de ser un bloc d'escola, jo hi veig una pàgina web clàssica d'escola transformada a bloc amb infinitat d'eines 2.0 que el fan més que interessant i motivador. M'encanta perquè informa des de qüestions diguem-ne burocràtiques d'escola fins a temes pràctics adreçats als pares d'una manera que "fa escola", què més es pot demanar que intentar implicar als pares en el procés educatiu?
És el millor bloc d'escola que he vist mai, potser sí que està un pèl atapeït a simple vista però crec que és on hem d'aspirar els que fem blocs d'escola.
Fem música! Ceip Sagrada Família de Caldes d'Estrac
Una meravella, el millor bloc temàtic escolar que he vist mai! El segueixo des de fa un parell d'anys i ja n'havia parlat al bloc. Porten actualitzant el bloc des de fa molt de temps i només això ja és un mèrit innegable. És de gran ajuda per especialistes d'educació musical, per MEF i mestres d'infantil perquè els vídeos que pengen ajuden moltíssim. M'imagino que el nivell musical d'aquesta escola ha de ser excel·lent, amb blocs com aquest, que mostren la feina incansable de l'àrea de música en un Ceip, l'assignatura d'educació musical és dignificada com es mereix.
No sé qui guanyarà a Vic el proper 2 d'octubre però espero que sigui algun d'aquests tres blocs.
Un rumor sobre la grip A fa que 100 alumnes- de 250- no acudeixin a una escola de Figueres. Llegeixo la notícia i es veu que la mare, amb bon criteri, no va portar la nena a l'escola veient símptomes de grip, és a dir, la nena ni va trepitjar el centre ja que això va passar dilluns. Algú, mai se sap qui comença aquestes coses, va escampar entre les famílies que la nena tenia grip A i 100 alumnes van deixar d'anar a l'escola, com s'entén? com és possible que es propagui el pànic d'una forma tan ràpida i descarada,.. i irracional?
Em sembla que algú ha confós la grip A amb la pesta negra que va liquidar un terç de la població europea el segle XIV.
Amb comportaments socials com aquest la indústria farmacèutica mundial es frega les mans a l'estil Mr. Burns.
Llegiu la notícia sencera al portal 3cat24
Cinc minuts abans de sonar timbre d'entrada de les nou he mirat el pati per veure si veia l'esquirol que ens va visitar els primers dies de setembre, o la parella de gaigs que voleiaven entre les tanques de la pista, però no, avui s'ho veien venir i no han tret el cap. 
El pati té un aspecte esplèndid gràcies a les pluges dels últims dies, m'hi jugo un pèsol que aquest any també hi trobarem algun rovelló. Amb el timbre els passadissos han canviat del tot sobretot pel que fa al soroll: corregudes i maletes amb rodes lliscant o picant contra els esglaons de les escales amb força passen a protagonitzar l'escena, cal ser el primer perquè segur que el primer dia ens deixaran seure on vulguem; o no, la nova mestra no sé de quin pal va, l'he estada observant des de la fila, sembla seriosa... però ha rigut!...
I a les cinc la pubilla torna contenta del primer dia a l'escola dels nens grans. No ha plorat gens i ha fet cas a la mestra, com ha de ser.
I repasso e-mails i xarxes socials vàries per llegir amb gratitud un article que es titula "Il·lusió, vocació, passió (05/07/09 diari AVUI)".
Gràcies Carles!
Foto: "1a part" de JRoca'09
Parlar de nous reptes amb un curs per endavant és caure una mica en els tòpics, ja ho sé; però per mi comença el curs amb els canvis més radicals des que vaig començar a treballar a l'escola pública el curs 98/99. Aquest curs deixo de ser tutor per encarregar-me de la programació de la informàtica a l'escola i passaré de fer quatre a fer setze sessions informàtiques entre 1r i 4t; també baixaré a fer la psicomotricitat d'educació infantil després d'uns quants anys sense fer-ne; i passaré a formar part de cicle inicial després de 10 cursos a mitjà; i per primera vegada no faré cap sessió d'educació física a primària. M'imagino que seré menys MEF i més coordinador TIC (o TAC). 
I és clar, tot això suposa un canvi radical que es notarà al bloc. No, no canviaré el nom, simplement m'imagino que les temàtiques d'educació física seran menys habituals i les que facin referència a la competència digital aniran en augment.
Suposo que us preguntareu si aquest canvi és volgut o no i la resposta és que, veient les circumstàncies i necessitats de l'escola, a finals de juny vaig pactar amb l'equip directiu aquest canvi veient que podia aportar moltes coses en un moment important sobretot pel que fa a la manera d'aplicar les tecnologies d'aprenentatge i coneixement a l'aula.
Trobaré a faltar ser tutor i impartir les assignatures de llengua i matemàtiques com també fer més hores d'educació física però tenia ganes d'afrontar aquest repte. Si aneu llegint el bloc veureu si me'n surto.
Gràcies!
Foto: "carregant" de JRoca'09
L'argument del Conseller economista és senzill: els diners que t'estalvies en no comprar els llibres de text els pagues ara per pagar la meitat d'un portàtil. Amb els diners recaptats es pagaran llicències digitals, infraestructures i formació del professorat.
Sí, és clar, però, si els nostres veïns d'això del "estado de las autonomías" no paguen el 50% del preu de l'aparell, com s'ho fan doncs per pagar les llicències digitals, infraestructures i formació del professorat? alguna cosa no rutlla, segueixen sense sortir els números; una vegada més el maleït greuge comparatiu però ara amb l'agreujant que fa massa poc que ens han parlat d'un finançament collonut que es veu que tot ho arreglarà.
Presses i més presses. Fa poc, en aquest bloc mateix, elogiava la iniciativa del catàleg d'equipaments que permetrà renovar "la flota" de material informàtic dels centres aquest curs que ara comença. La importància cabdal d'aquesta renovació ha de ser un bon impuls per la digitalització eficaç de les escoles i de ben segur incentivarà el professorat a formar-se com cal per afrontar el futur (present). L'aposta Linkat de les noves dotacions és un argument pel canvi de mentalització del professorat i un acostament a les CCAA més avançades en aspectes informàtics com Extremadura.
Presses i més presses. Zapatero disfressat de Maragall promet portàtils i, aquesta vegada, la cosa no va de Pere i el llop. Som-hi tots, portátil para todos, improvisa que fa fort. Molts centres sense cablatge adequat, molt professorat sense formació adient i molts alumnes sense formació adient ja que la informàtica, per la raó que sigui, en molts centres és poc més que fer servir el Clic i dibuixar amb el Paint. Es podran seguir les classes a cinquè si una part dels alumnes no domina els portàtils o és lent amb mecanografia? seran sessions productives?
Presses i més presses. I els continguts digitals? les presses han deixat gran part de les editorials amb els pixats al ventre i són poques les que tenen material.
Aquestes iniciatives requereixen temps de preparació i formació si no volem que estiguin condemnades al fracàs. Cal temps per preparar els alumnes en l'ús progressiu dels portàtils, no és normal que la majoria toquin per primera vegada un d'aquests aparells quan comencin a cinquè i que, a sobre, se n'hagin de responsabilitzar.
Ja ho veieu, no ho veig gaire clar.
Catalunya és l'únic lloc de l'Estat on les famílies hauran de pagar l'ordinador portàtil escolar: El Punt
Foto: "Rovellada" de JRoca'07
A través de la llista de correu de la FIEP-Catalunya m'assabento que ha nascut la revista INNOVACIÓ EN EDUCACIÓ FÍSICA (IN & EF) i d'entrada, sense pràcticament haver-ne llegit res, ja veig que és una iniciativa que té bona pinta. De la revista m'interessarà especialment tot el que faci referència a primària i educació infantil ja que aquest curs començo una nova etapa on la psicomotricitat a Infantil guanya molt de pes; ja ho aniré explicant. Al web IN & EF m'he registrat com a autor, això vol dir que tinc ganes d'aportar coses però no puc assegurar res, de moment m'hauré de conformar com a lector.
Imatge: logo de la revista In & EF
Els que som de poble m'imagino que sempre som els últims d'assabentar-nos de les modes juvenils però malauradament no ens n'escapem; i menys si vivim en pobles que han crescut de forma descontrolada en pocs anys. Darrerament he detectat que molts adolescents passegen pel carrer amb mòbils o aparells d'MP3 a tot volum. No cal dir que la "música" que escolten, de qualitat dubtosa si generalitzem una mica, surt distorsionada pels petits altaveus de tal forma que fa que a la pràctica sigui més aviat un soroll desagradable. M'imagino que és la versió vianant dels que van sempre fent soroll amb els vidres abaixats del cotxe perquè tothom els senti passar.
A les escoles s'acostuma a prohibir o limitar l'ús d'aquests aparells. Fins ara l'argument era que es podien perdre, que distreien els alumnes, que generaven mala maror o competència entre els alumnes; ara ja hi podem afegir un argument més simple: molesta.
Ara es veu que el millor cuiner del món defensa que les escoles imparteixin una assignatura d'alimentació saludable. Les paraules d'en Ferran Adrià són les típiques d'algú que parla de temes educatius desconeixent de què van les coses a les escoles. No es poden carregar a l'escola totes les coses que van malament a la societat, sobretot quan sovint són problemes derivats de la manca de sentit comú d'algunes famílies.
Senyor Adrià, l'assignatura d'Educació Física ja tracta en el Currículum LOE temes d'alimentació, concretament d'hàbits alimentaris saludables. D'altra banda s'ha de dir que la mateixa LOE ens diu que cal una reducció d'hores d'Educació Física per la qual cosa complir amb el Currículum al 100% és una missió més que complicada, per tant, demanaria al senyor Adrià i al senyor Fuster que demanin públicament que aquesta salvatjada de la reducció hores d'Educació Física no es faci efectiva; seria la manera més intel·ligent de lluitar, entre d'altres coses, contra l'obesitat infantil.
Foto: "Pistatxos de càmping" de JRoca'09
Relacionat: La crisi, l'hamburguesa i la LOE 25 de setembre del 2008
Entrades
Comentaris
