Dos-cents vuitanta Euros i mala maror

Ja es coneixen alguns detalls més sobre les polèmiques hores extres que el Departament d'Educació pretén aplicar el proper mes de setembre; resulta que en comptes d'hores extres han trobat un eufemisme més bonic, en diuen "major dedicació lectiva voluntària". El període mínim per acollir-se serà de dos cursos i el sou es veurà incrementat en uns 280 € a primària. Segons un sindicat, cada sis mestres que s'acullin a aquestes hores extres (siguem clars!) hi haurà un interí menys al centre, no cal dir que amb aquests números és fàcil entendre el "sentit" de la mesura, si tingués èxit hi hauria molts interins que es quedarien sense feina. Amb tot, hi ha un tema que ja apuntava en un anterior post que és el trencament dels equips dins dels centres, estic segur que tot aquest tema pot portar molta mala maror dins dels claustres de mestres, i més en temps de crisi.Post relacionat: Hores extres que trenquen equips
Foto: "Plis, plaç" de JRoca'09

Caca, culo, pedo, pis

L'altre dia a la meva pubilla li va agafar per cantar les cançons que canta sempre però amb una lletra canviada expressament ...i es tronxava de riure! tant que era incapaç de continuar cantant. El nivell era tipus: "El gegant del pi ara balla i es tira un pet", jo reia amb ella, ja veus, el flipat dels diàlegs d'Annie Hall o Frasier rient d'una marreca de dos anys i mig dient "pet" sense preocupar-se per la rima. Com que sóc d'aquells que analitzen molt les coses o diuen en el seu bloc que analitzen molt les coses, vaig pensar molt (o força) en el "caca, culo, pedo, pis" com a recurs. A quina edat comença? a quina edat deixa de fer gràcia per passar a la categoria de vergonya aliena? un paio disfressat de dona dient tonteries a TV3 en hora de màxima audiència entraria en el "caca, culo, pedo, pis"?

Darwin i Messi

A mitja classe de llengua un alumne em pregunta si l'ornitorinc existeix o és un animal inventat, es veu que a Canal Disney en surt un i el troba molt curiós. Jo li he dit que existeix i que realment és un animal ben estrany ja que és mamífer i ovípar. Després la conversa ha anat evolucionant cap a l'evolució de les espècies (ja veus!), suposo que el fet que darrerament es parli tant de Darwin ha fet que la conversa anés cap a aquestes branques. Després la cosa s'ha anat descontrolant:
- Jordi, un lleó pot evolucionar a una formiga?
Els Pokémon han fet molt de mal.
Un dels pocs que callava ha fet LA pregunta:
- I en Messi, d'on ha sortit?

Més stacking-gots!

Veient la bona acollida que està tenint l'stacking-gots us penjo tres vídeos de la segona sessió amb aquest esport*.

Amb parelles: interessant treball de lateralitat i cooperació:

Un altre de sis amb una bona tècnica:

* La sessió no està dedicada exclusivament a l'stacking, faig estacions i en una hi ha els gots, d'aquesta manera tots poden practicar uns minuts sense esperar-se excessivament; ja sabeu allò que penso del temps efectiu de sessió o d'activitat.
I aprofitant el post d'EF us comunico que el magnífic portal "Compartiendo EF" ha canviat d'adreça: més informació aquí.

Apilar gots a l'hora d'Educació Física

Aquesta setmana he començat a introduir un esport força desconegut a les sessions d'EF que es diu Sport Stacking o Cup Stacking. Feia mesos (molts!) que em rondava pel cap fer aquest esport alternatiu que millora la coordinació i finalment m'hi he atrevit després de comprar-ne el material idoni. Per començar hem fet una adaptació de l'esport amb sis gots en comptes de dotze*; més endavant veurem si ens atrevim amb les normes oficials. Els esports alternatius tenen un avantatge molt gran respecte els grans esports i és que en teoria tots els alumnes parteixen de zero ja que desconeixen com s'hi juga. Molts companys MEF fan futbol a l'escola i des del meu punt de vista és un error ja que normalment hi ha moltíssima diferència de nivell entre els alumnes ja que acostuma a haver-hi nens que el practiquen federats fora del centre, les sessions no poden funcionar.
Vegem un espectacular vídeo de Cup Stacking:

I ara, un vídeo que vaig gravar a la meva escola en una adaptació (amb una mà) en les primeres sessions amb quart de primària:

De moment no he trobat referències d'aquest esport a Catalunya, diria que a Les Pinediques som pioners però no ho puc assegurar. Properament penjaré més vídeos en els quals explicaré la tècnica d'entrenament amb dues mans.
* Vaig comprar només dos jocs de dotze gots i vaig pensar que començar amb sis gots permetia practicar a quatre alumnes alhora.
Nota: Per no fer publicitat no us diré el catàleg d'on vaig comprar el material, només us diré que és un habitual a les escoles i els gots reben el nom de "Quick cups".

D'acord amb el Conseller Maragall

L'honorable Conseller Maragall i jo estem d'acord, molt d'acord en un tema: el finançament és una tortura psicològica inacceptable. Bé, ell diu que "té aspectes de tortura psicològica" i jo afegeixo que té molts aspectes de presa de pèl, té molts aspectes de submissió humiliant, té molts aspectes d'enganyifa perfectament orquestrada i també té molt de cornuts i pagar el beure; això últim va molt amb nosaltres els catalans.
Notícia a La Vanguardia.
Foto:"Caiguda a diferent nivell" de JRoca'09

Primmirat

Fa uns dies ens va arribar una carta del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, tractava d'una nova edició del programa "Vacances en família" que permet la possibilitat d'anar de cap de setmana, pont o Setmana Santa a algun alberg del país a un bon preu. A veure si aquest any tenim sort i ens toca, va per sorteig i l'any passat ens vam quedar amb les ganes.
Llegint la carta, analitzo aquest paràgraf: "En la dinàmica de les noves estructures familiars, el temps compartit i l'ús del temps en família són aspectes molt importants per tal que les vostres filles i fills creixin amb els valors i l'afecte que els faran persones".

Persona:1 1 f. [LC] Individu de l’espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones. És una persona de bé. Ho he sabut per una persona amiga. El pare és una digníssima persona. És una persona intractable. Llavors intervingué en la disputa una tercera persona.

Veient que el verb "fer" està en futur vol dir que ara mateix les nostres filles i fills no són individus de l'espècie humana?

Un altre paràgraf em fa pensar: "Volem agrair-vos la tasca de cura i l'educació dels vostres infants que sovint exigeixen temps i sacrifici". Val, fem el que bonament podem.

Primmirat/ada adj. [LC] Que mira prim, que és molt delicat en el tracte.

Foto: "Quasi un metre" de JRoca'08

Doncs no era tan tonta

Als de l'excel·lent programa "Quèquicom" del Canal 33 se'ls ha de felicitar d'entrada per fer les coses ben fetes demostrant que la televisió pot ser una caixa no-tonta i d'altra banda per la campanya de màrqueting que han fet darrerament. I és ben senzill (i barat!): han enviat e-mails a totes les escoles del país anunciant un programa especial sobre els polls que es podia veure primer per Internet i després a la tv; ho haveu vist? un programa de tv que surt primer a la xarxa! A la meva escola, i suposo que a moltíssimes altres, hem entregat als alumnes un paper amb una recomanació per veure el programa, m'imagino que un percentatge alt de gent l'haurà seguit i si hi sumem la gent que l'ha vist per Internet o el veurà jo diria que l'objectiu haurà estat més que acomplert: d'una banda hauran tingut força audiència i d'altra banda, i més important, hauran fet el que una televisió pública se suposa que ha de fer que és informar bé a la població que la paga amb els seus impostos.
Estaré pendent els propers dies dels índex d'audiència d'una cadena com el 33 que normalment es mou amb shares baixos; no és d'estranyar ja que fuig de realitys i altres clonacions de tele-deixalles.
Aconsello fer una ullada pel TV3 a la carta i els programes emesos del Quèquicom, una delícia de programa.
Foto: TV3.cat

Envia parlar al 7777 i rebràs un informe per parlar d'educació

Llegeixo que l'Estat Espanyol està a la cua de la UE en innovació perquè el sistema educatiu no potencia la creativitat, ho diu en Joan Majó que és un enginyer industrial que va ser durant un any ministre d'Indústria, val. Es basa en un informe que segons diu pot ser "difícilment discutit", val.
Al final de l'article al Periódico diu: "Finalment, l'acceptació que la creativitat no és una cosa pròpia sobretot d'artistes o altres agents culturals, sinó que la creativitat en totes les àrees de la vida social i econòmica és la clau del benestar futur. Estimular- la és un deure i reprimir-la suposaria un greu error."
Val, gràcies, a partir d'ara deixaré de reprimir la creativitat dels meus alumnes.

El vídeo no té res a veure (o sí) amb el contingut del post però l'he posat perquè m'encanta; és de Big train de la BBC. Apa.

Frases-recurs que fan ràbia

Al llarg de l'escolaritat de qualsevol persona hi ha algunes frases pronunciades per mestres que es repeteixen i fan ràbia. Quan vaig començar a exercir la professió em pensava que mai les diria però en el dia a dia he acabat utilitzant aquestes frases-recurs, ho reconec:
Exemple A:
Un alumne ha fet una malifeta; el que sigui, deixo punts i hi poseu el que vulgueu: ..........................
- Es pot saber per què has fet això?
- És que m'ho ha dit en ..............
- Has de fer tot el que et digui ell? si et diu que et tiris per la finestra també ho faràs?
Exemple B:
A mitja classe el mestre està d'esquena escrivint a la pissarra i sent un nen que riu en to burleta.
- Per què rius?
- No, res.
- Com que res? per què no ens ho expliques i riurem tots?

En sabeu més? comentaris 2.0 online

Foto: "Xivatu" de JRoca'08

Què més es pot demanar?

A classe de llengua me'n vaig per les branques, ho reconec. La passió que sento per la meva llengua fa que molt sovint per explicar un tema com per exemple la vocal neutra o la síl·laba tònica m'hi estigui molta estona intentant empastifar als meus alumnes d'aquesta passió per aquesta parla i totes les seves boniques variants.
Un dia tocava parlar dels sons vocàlics de la "o" i els vaig explicar que un servidor té una predilecció especial per la "o" tancada de les comarques gironines, m'encanta com sona; els en posava un munt d'exemples. Un mes després en una sortida a la Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa, una monitora va començar a parlar i de sobte va deixar anar una meravellosa o tancada; i després una altra, i una altra. Una alumna eficient em va buscar amb la mirada i em va fer una rialla. Què més puc demanar?

En Messi i els deures d'Educació Física

Quan un alumne va fluix d'operacions matemàtiques se li demana que practiqui, si va fluix de les taules se li demana que se les estudiï a consciència i si llegeix malament doncs se li recomana llegir més sovint però, què passa quan un alumne mostra dificultats en Educació Física? em refereixo a temes de mala coordinació ull-mà per exemple. Tots els MEF ens hem trobat amb alumnes que per les raons que siguin són incapaços de llançar i rebre en condicions una pilota entre d'altres coses perquè les úniques oportunitats que tenen de fer-ho són només en les sessions d'EF a l'escola. Conscient que moltes vegades el sedentarisme de sofà i Play fa estralls en els nostres infants jo vaig optar fa un temps per donar deures d'EF; els ho plantejo així:
- A veure, algú d'aquí creu que en Messi ja va néixer com el millor del món?
- No.
- I sabeu per què ara juga tant bé a futbol? doncs perquè des de petit s'ha esforçat molt i ha entrenat moltíssim. Si en comptes d'entrenar s'hagués dedicat a menjar patates al sofà jugant a la Play vosaltres creieu que seria tan bo?
- No.
- Doncs el que us demano és que entreneu a casa perquè amb dues hores d'EF a l'escola no n'hi ha prou. Hi ha coses que s'han de practicar sovint i van molt bé per la coordinació.
- I què podem fer a casa?
- És molt fàcil, agafeu una pilota qualsevol que boti una mica, la tireu a la paret i l'agafeu abans que caigui a terra; feu-ho una estoneta cada dia i aneu comptant les vegades seguides que us surt i ja veureu com d'aquí a poc temps tots haureu superat el vostre rècord personal. Quan us surti molt bé compliqueu-ho picant de mans després de llançar-la i abans de rebre-la. Un dia ho posarem en comú.
- Si però els meus pares no em deixaran.
- Si no t'ho deixen fer els dius que són deures d'EF i si no s'ho creuen que vinguin a parlar amb mi.
Foto: "Comptant amb colors" de JRoca'09

Hores extres que trenquen equips

Fa poc temps es va establir reduir les hores lectives a les escoles i ara sembla ser que ens demanen augmentar voluntàriament 4 hores remunerades, o sigui, que ens donen la possibilitat de fer una espècie d'hores extra però en diran d'alguna altra manera. No cal dir que la gent que s'aculli a aquest pla (jo en compleixo els requisits però no m'interessa acollir-m'hi) s'emportarà molta feina a casa ja que preparar quatre hores més lògicament significa més feina. El que molta gent no sap és que dins de l'horari dels mestres es contempla que a casa fem unes hores diàries i m'imagino que és aquí on s'agafa l'Administració per justificar la mesura. Els sindicats ja s'han encarregat de mostrar els contres al pla, de pros diria que no n'han trobat i jo tampoc en veig ja que és una mesura molt complicada a nivell organitzatiu, em poso jo mateix d'exemple: sóc tutor de quart, coordinador TAC (TIC), especialista d'EF i imparteixo matemàtiques i llengua. Dins les hores no lectives m'he de reunir amb el cicle, amb pares, amb la paral·lela, amb la comissió d'informàtica, amb l'altre MEF, amb els mestres dels grups lectors, amb els mestres dels tallers de llengua, el Claustre, reunions de Seminari TAC en un altre centre cada tres setmanes, he d'estar disponible una hora per substitucions ... ho veieu que si jo agafo quatre hores lectives més no podré fer aquestes coordinacions amb altres mestres que són essencials per la meva tasca professional? i si agafo la grip i m'han de substituir? qui vingui estarà disposat a fer 4 hores de més? gent, això és una xarxa de persones amb objectius comuns i ningú "va per lliure", per molt voluntari que sigui aquesta mesura pot afectar a part del col·lectiu i en conseqüència anar en contra de qualitat educativa.
Si voleu saber-ne més mireu aquest vídeo dels Matins de TV3.

Converses reals amb amics ex-virtuals

Deu fer ben bé uns quinze anys vaig veure una pel·lícula* al cinema que anava de l'aïllament que podia portar el telèfon en una societat pre-Internet. L'argument anava d'un grup de gent amb una vida més aviat solitària però enganxats al telèfon (no mòbil encara) que parlaven hores i hores però mai es veien les cares. Un dia van organitzar una festa i ningú s'hi va presentar: està clar que el telèfon els donava una seguretat que no tenien en una conversa cara a cara.Des de la introducció del dospuntzerisme a les nostres vides s'ha parlat molt de l'isolament que poden portar unes noves tecnologies que poden ser addictives en el sentit de lligar-nos a casa davant d'una pantalla en contacte amb "amics" virtuals. Sembla una paradoxa però l'excés de comunicació pot portar (rarament diria jo) a una incomunicació real. Jo el que crec és que si una persona és prou responsable per no caure en l'addició d'Internet i té "el cap moblat", les eines que ofereix Internet poden ser perfectament útils per conèixer gent, fer amics de veritat i un munt de coses més. Es tracta doncs de ser conscients de les possibilitats de la xarxa i òbviament de les múltiples trampes que també teixeixen paral·lelament amb les xarxes amigues.
Ahir vaig assistir a la cinquena Ateneuesfera a l'històric edifici de l'Ateneu Barcelonès convidat per en David Rodríguez del bloc Vida quotidiana i va ser una experiència fantàstica. Sense conèixer a ningú personalment vaig sortir amb la sensació d'haver fet amics i d'haver conversat amb gent molt diversa però amb l'interès comú dels blocs i la tertúlia, ja sigui virtual o real.
* Sóc incapaç de recordar el títol, ho sento.
Foto: "Compte!" de JRoca'08

La sisena hora augmenta la contaminació

Aquests dies la polèmica està a la velocitat variable de l'àrea metropolitana per reduir la contaminació, val, no en parlaré. Tampoc parlaré de la reducció de les bosses de plàstic dels supermercats més que res perquè quan vaig a un aeroport i veig la màquina aquella que embolcalla amb plàstic les maletes em poso a fer càlculs i no em surten els números.
Avui parlaré d'un argument que els anti-sisena hora es van passar pel alt en les seves protestes: la contaminació. Òbviament m'explicaré:
la sisena hora ha comportat, entre d'altres coses, que els horaris dels mestres variïn força. Abans d'aquesta mesura tots començàvem i acabàvem més o menys a la mateixa hora i era relativament fàcil compartir vehicle amb altres mestres de la mateixa població; avui amb la sisena hora els horaris són molt més personalitzats i costa molt més compartir cotxe per la qual cosa han augmentat els desplaçaments amb cotxe sense acompanyants i no cal dir que això comporta contaminar més; vés a saber si la quantitat que teòricament ens estalviarem amb la velocitat variable.
A veure, aquest post no pot ser pres gaire seriosament, simplement vull fer una petita reflexió sobre el tema de l'ecologisme i aquella dita que diu: desvestir un sant per vestir-ne un altre.
Foto: "Vestint les tres bessones" de JRoca'09

Mestres emprenyats, frustrats, amb mal de cap i sense Cerebrino

Un dels errors de molts mestres és entendre l'autoritat com a quelcom dolent i menyspreable que hem d'allunyar de l'escola. A la facultat ens inflen el cap amb desenes de pedagogies innovadores i modernes amb metodologies que a l'hora de la veritat són difícilment aplicables a l'escola si no hi ha unes condicions idònies, però, algú ens explica com ser capaços de detectar aquestes condicions? no, oi? i per què? doncs perquè aquestes condicions són més que variables i una de les tasques que tenim els educadors és esbrinar quan toca una metodologia o quan en toca una altra; i aquí hi intervé una qualitat que crec que és fonamental en els mestres que és la improvisació, una altra paraula mal vista, però, no és positiu variar el transcurs d'una sessió d'EF quan veiem que ha aparegut un element potencialment perillós com una pista molla? el mestre que no sap improvisar no té recursos, així de clar. Pot programar molt bé i dominar els llibres que vulguis però si no hi ha un pla B i/o un pla C es pot escapar un element tan important com la seguretat, i amb això no s'hi juga.

Tornant a l'autoritat un error comú és començar amb un grup que no coneixes donant massa llibertat als alumnes, sona fatal això que he dit, oi? sona a mestre de l'antiga escola, sona a autoritat i és clar, l'autoritat avui és mal vista: hem passat de la rígida escola franquista a l'escola on tot s'hi val amb pocs anys, i lògicament se'ns està escapant de les mans. I la llibertat? la llibertat per sí mateixa és una paraula idíl·lica , una d'aquelles que queda perfecte a les pancartes però que l'hora de la veritat és mal entesa i mal aplicada: no és lògic deixar fer el que vulguin a un grup d'alumnes que no coneixes; el més normal és que abusin d'aquesta llibertat i acabin fent-te entendre en cinc minuts que l'autoritat és necessària a l'escola. I acabaràs emprenyat, frustrat i amb mal de cap*.
Aquest post dóna per molt però no tant com el llibre "L'escola contra el món" d'en Gregorio Luri, una obra imprescindible pels mestres que volen progressar adequadament.
* Han deixat de fabricar el Cerebrino Mandri, un aliat dels mestres durant dècades.
Foto: "Eficaz e inofensivo". Font: Internet via Google (em sap greu ser tan poc ecologista)

Supervivint a la tele

Un dia fent la ronda de vigilància del pati vaig detectar un problema amb unes nenes d'uns sis anys: una plorava i les altres dues la renyaven. M'hi vaig acostar i els vaig preguntar què passava, va contestar una de les que renyaven:
- Aquesta, que vol fer foc i jo li dic que no.
- Foc? com? que tens un encenedor o llumins?
- No.
- Doncs com penses fer foc?
No deia res, em mirava mig de reüll amb la mirada a terra. L'altra va contestar:
- Fa foc amb pedres.
- Vols fer foc amb pedres?
Ara va contestar:
- Si frego dues pedres faig foc.
- Veus? - em diu l'altra.
- I qui t'ha dit que fregant dues pedres es pot fer foc?
- Ho vaig veure a la tele.*
- Mira, aquelles de la tele són unes pedres especials que aquí al pati no hi són, aneu a jugar a una altra cosa que només falten cinc minuts per tocar el timbre, vinga, aprofiteu el temps.
Van marxar corrent juntes i rient.
* M'imagino que en algun reality del tipus Supervivientes que lògicament no ha de veure una nena de sis anys.
Foto: "Platja de Merseyside" de JRoca'08

El Tourmalet del gener

El ninot de neu amb ulls de magrana i nas de pastanaga* està a les últimes i avui hem guardat el tió al garatge dins d'una bossa de plàstic, tot torna a la normalitat: ja no hi ha neu, ni pessebres, ni arbres de Nadal i l'ordinador té unes quantes megues de més en fotografies. La pubilla té unes katiuscas vermelles de pluja que es posa a tothora.
*De joguina, de la cuineta.
Foto: "Un somriure fonedís" d'Elisenda'09

Dia 8 a menys 8

Tornar a agafar el xip després d'unes llargues vacances no és fàcil i menys si arribant a l'escola el termòmetre del cotxe marca -8 graus i mires el voltant i tot és nevat. A aquestes temperatures el que ve més de gust és estar-se a casa amb l'escalfor del foc i de la família, però, què hi farem; ens fem grans i tenim unes responsabilitats que per molta neu i fred que hi hagi s'han de complir. Suposo que fer-se gran és en cert punt deixar de veure la neu com a una diversió i començar a veure-la com a un problema, no?
Foto: "Menys vuit rodoneta ce" de JRoca'09

Els pobles canvien i les tradicions perduren

El 9 Nou de dilluns publicava una notícia sobre els canvis que està experimentant Tona degut a l'augment de població de la present dècada. Diu el diari que s'ha fet un estudi que demostra que els tonencs de tota la vida estem preocupats, entre d'altres coses, perquè els nous tonencs s'integrin a la vida sòcio-cultural que històricament ha regit Tona. Jo no he participat a l'estudi però m'incloc en els que veu amb certa preocupació un augment de població tan gran en tant poc temps; hem passat de mantenir-nos entre 5.000 i 6.000 habitants entre el 1.980 i el 2.000 i ara passem dels 8.000 actuals gràcies a l'arribada de gent de l'àrea metropolitana de Barcelona. Té certa lògica analitzant l'evolució de la totxana dels últims anys: pel que et donaven d'un piset a Barcelona, a Tona tenies una casa unifamiliar amb garatge i jardinet. I a veure, no cal ser gaire analista ni experto d'Antena 3 per saber que això que passa a Tona també passa i ha passat a desenes de pobles petits dels voltants de les àrees metropolitanes del país.
Ahir van passar els Reis d'Orient a Tona i em va agradar veure com molts nous tonencs estan agafant una de les nostres tradicions més maques que és rebre la comitiva reial amb atxes de barballó, cada dia es veuen més atxes. Ahir la pubilla ja va agafar l'atxa tota sola durant uns segons i quan vam arribar a casa tenia els cabells impregnats de l'olor de l'espígol, deia que feia olor de rei negre.
Dijous preguntaré als nens de Taradell si també mantenen aquesta tradició tan maca, si no tinc mal entès Tona i Taradell són els dos únics d'Osona que cremen atxes de barballó*.
Foto: "La nostra tonenca cremant l'atxa amb els guants que va cagar el tió" de JRoca'09
* Li hem de dir a en Màrius Serra que a Tona del barballó en diem "vermelló", no sé si també a Taradell, ho he de preguntar...

Els Reis d'Orient a l'agost!

Com que s'acosten Reis he pensat de penjar al bloc aquests vídeos sobre l'espectacle que va fer La Guarderia Teatre com a fi de festa Major d'estiu de Tona (agost 2008) . Es tractava d'un espectacle de carrer amb pantalla gegant de vídeo a la plaça i amb una història que anava sobre els Reis d'Orient i el Súper-Heroi, un personatge recorrent de la Guarderia Teatre.
En aquesta ocasió la meva participació va ser com a guionista i actor, ara, dubto que em reconegueu...
Un enviat dels Reis d'Orient mostra aquest Comunicat a la plaça Major:

La regidora de cultura no accepta les condicions i el símbol de Tona és dinamitat:

Finalment el Súper-Heroi reneix després de dos anys:

La lluita entre els Reis i el Súper-Heroi és espectacular:

Finalment va guanyar el Súper-Heroi que en realitat és un anti-heroi, la normalitat va tornar a Tona i els Reis arriben quan toca i no abans. El ball de confeti va acabar amb la Festa Major 2008.
Hem de reconèixer que l'acollida de la gent va ser més aviat fluixa, jo diria que ens vam passar de frikis, què hi farem, en aquests casos crec que l'important és ser fidel als principis de la companyia.

Joguines netes

Arrel d'un post sobre joguines brutes que vaig fer fa un mes i mig vaig comprometre a fer una llista de joguines adients per aquests dies de Reis i després de buscar molt he vist que és impossible oferir una llista gaire llarga sense entrar en publicitat i que a sobre sigui per a moltes edats, d'aquesta manera confio en el sentit comú dels lectors del bloc per no caure en a les garres de les joguines brutes i ser capaços de regalar joguines amb intencions més netes. Els meus consells es basaran en les següents vessants:
Material de "papereria": per pintar, fer fang, plastilina, manualitats diverses, etc...
Material esportiu: visiteu alguna botiga d'esports i/o web amb catàleg de jocs esportius i accessoris per a tot tipus d'esports, hi trobareu material que possiblement desconeixíeu i que val la pena com molts jocs alternatius. Consell: Una Indiaca: per menys de 10 € un joc que millora la coordinació i permet joc col·lectiu amb tota la família.
Jocs de taula: aquí hi entren els tradicionals de tota la vida com el parxís, dòmino, escacs i un munt per a descobrir. Consell: Dames xineses: un joc d'estratègia senzill per jugar amb família i/o amics.
Per llegir: Hi ha un munt de llibres per a totes les edats, fer una ullada a la biblioteca municipal també ens dóna idees.
Instruments musicals: sobretot de percussió ajuden a millorar el ritme. Exemple: maraques.
Jocs de creació "de pel·lícules": són joguines que permeten als infants crear-se les seves pròpies històries; ho són els ninots, nines, cuinetes, disfresses, etc...
Els jocs d'ordinador: Hi ha moltes pàgines web amb jocs online educatius ben interessants. El programa JClic permet jugar online mentre aprenem, no em cansaré d'aconsellar-lo.
Els de jocs de consoles són un tema que no domino gens però pel que he vist a l'escola cal anar amb compte per l'alt component addictiu que tenen. Hi ha molts jocs amb alt contingut violent.
Bé, si hi voleu afegir coses, donar consells o el que sigui ja sabeu que els comentaris en aquest bloc són permesos i l'enriqueixen.
Salut
Foto: "Una indiaca". Font: Viquipèdia

Contra la crisi: cultura i canalla!

El 2008 ha estat l'any de les converses fluïdes a l'ascensor, no es recorda un any amb tantes notícies importants a tots els nivells, hi ha hagut una mica de tot: climatologia extrema en forma de sequera, pluges abundants al maig, una catalana d'origen magrebí guanya el Ramon Llull, posen un negre a la Casa Blanca, Jocs Olímpics amb rècords històrics, l'Hohaveuvist Team, la deriva de Catalunya Ràdio, la crisi global i les bombolles, el petroli puja i baixa, les mentides i humiliacions del govern central (no és cap novetat), el conflicte palestí (no és cap novetat), volen jutjar el periodista que va tirar les sabates a en Bush (jo també el jutjaria, per fallar), ETA fent de les seves (cap novetat), partit de costellada de la selecció nacional (cap novetat), l'educació en boca de tothom (cap novetat) i bé, què voleu que us digui que no sapigueu, val, sí, aquest bloc està al segon lloc del rànquing de blocs d'Osona de Cercabloc, això sí que és una novetat. Jo he acabat molt content l'any perquè en el que va de novembre a ara set amics i amigues poden dir la frase "Ja us ho trobareu" quan vegin una parella embarassada amb coneixement de causa; contra la crisi: cultura, i canalla.
Apa, bon any 2009!
no entenc la gent que desitja una bona entrada d'any.. i la resta de l'any què? jo us desitjo un bon any sencer!
Foto: "Pintant el nou any" de JRoca'08

ablocgcedari Joan Brossa 30_12_2008

De totes les obres de Joan Brossa que conec, la que més m'ha fascinat per la combinació de senzillesa i contundència és aquesta: Burocràcia (1967)

Tres trajectòries en vídeo

La història de Trajectòries va començar l'any 2006 a partir de tres relats curts que vaig escriure i van ser representats als Racons LlunArts per la Guarderia Teatre. D'aquelles representacions en va sortir l'obra "Trajectòries: el cop de cap" i part del monòleg "La vaca jardinera" que va ser semi-finalista al concurs 2008 de Caixa de Manlleu-el 9TV.
Aquests dies el company Xevi està penjant els vídeos de la Guarderia Teatre i si voleu podeu gaudir de les tres trajectòries: podal, escapular i progenitora; tres històries al voltant de la concepció.



La trajectòria va ser ascendent. Setembre 2006

Nadal qr

El tronc indultat

Una de les etapes més divertides de les criatures és la del "per què". Al seu interès per tot el que els envolta a nivell visual i tàctil ara se'ls suma la necessitat de tenir explicacions amb l'ajuda d'un llenguatge cada vegada més entenedor; constantment estan demanant el que en Monzó (i la Terribas ) en dirien "El perquè de tot plegat" i és un no-parar: de riure i de donar explicacions.
Avui cagarem el tió i no hi ha cap panxut trepador al balcó de casa: per què? doncs perquè no hi pinta res.
El llenguatge de la pubilla encara no és prou extens tot i que cada dia ens sorprèn amb algunes paraules noves. Sovint, la seva expressió supleix el que el seu vocabulari i lèxic encara no poden fer:
- Per què alimentem un tronc?
Bones festes a tothom!
Foto: "Sèries" de JRoca'08

Val, tot correcte

A sota l'escala els d'inicial han muntat un pessebre i sempre que baixo hi enganxo algun marrec remenant algun xai, algun ànec o el caganer; només els més agosarats o els més grans s'atreveixen a remenar la cova i els Reis d'Orient. N'hi ha que es miren el pessebre i no toquen res, els seus ulls atents semblen buscar algun moviment en les figures de plàstic o potser un senyal, miren uns segons i se'n van resignats. Amb el tió que presideix l'entrada de l'escola passa el mateix, es paren a mirar-lo, comproven la quantitat de mandarina que s'ha menjat de la darrera vegada que hi han passat i continuen; al front hi porten escrit: "Val, tot correcte".
Foto: "Magranes de 6,25" de JRoca'08

Per la salut: Som-hi, però sense passar-se...

Fa uns dies que en prime time apareix un anunci contra el tabac a TV3, això és una novetat, feia anys que no feien una campanya contra aquesta porqueria que consumeix més d'un 29% de la població de manera directa i afecta al 71% restant gràcies a que aquesta estúpida fetalalleifetalatrampa que és la llei anti-tabac en realitat no protegeix els no fumadors com ho hauria de fer.
Anant a l'anunci, que en línies generals crec que és força encertat, voldria comentar una cosa:
en tot l'anunci només hi surt un nen i en cap cas consumeix el que prenen les persones adultes. Quan la mare es pren les gotes d'arsènic jo crec que el més normal és que n'hi donés unes quantes al seu fill ja que en realitat és el que li està fent amb el seu fum; però m'imagino que per les pressions de qui sigui no s'han atrevit a mostrar unes imatges tan dures.
Si es fa una campanya contra el tabac haurien de mostrar els màxims perjudicats i aquests són els que no poden escollir, els que s'empassen dia sí i dia també el que hi ha al seu entorn. L'anunci no toca la fibra, es veuen persones adultes que conscientment consumeixen substàncies verinoses però a l'anunci hi falten nens, així de clar.
El govern espanyol fa uns anys va fer una campanya des del meu punt de vista molt millor enfocada:

Campanya "El fum és fatal"
Un altre anunci amb nens

Sí a la immersió!

L'escriptora Isabel-Clara Simó escriu de forma contundent al diari AVUI sobre un dels nostres tresors més preuats i més atacats: la immersió lingüística.
Aprendre una llengua no és atacar la llengua materna com algunes persones ens (els) volen fer creure; les llengües sumen, no resten.
Sí a la immersió. AVUI Paper Diàleg
El Consell d'Europa aposta per una immersió total en català. 3cat24.cat

El Clàssic

Un immens mapa de les comarques de Catalunya cobreix part d'una paret de quart. Un grup de nens hi busquen alguna cosa, se'l miren de ben a prop i discuteixen.
- Jordi, on és Argentina?
- Argentina? aquest mapa és de Catalunya, com a molt hi trobareu Argentona.
- Volem saber on és Argentina perquè és on va néixer en Messi.
Amb el globus terraqüi es soluciona l'enigma.
Es respira el Clàssic...
Foto: "En Pep l'agafa però ella està més pendent de la piscina que es veu a darrera" de JRoca'07

L'avaluació que Necessitava Millorar

Sóc mestre de LOGSE: vaig formar part de les primeres promocions de les especialitats de magisteri de principis de la dècada passada i quan vaig entrar a treballar em vaig trobar de ple amb el PA i l'NM a l'hora d'avaluar, fins ara. Aquests dies estic avaluant amb les notes tradicionals de tota la vida i m'agrada, crec que és molt millor i que la informació de l'avaluació queda més clara i concisa. No entraré a valorar la LOE en general però en aquest aspecte hi veig una millora, ara és qüestió de canviar el xip a l'hora de programar sobretot en el tema de les competències bàsiques, estic especialment interessat en la competència digital però tot i el temps que fa que s'estan introduint les TIC a les escoles encara no hi veig la predisposició que cal per part de molta gent, serà qüestió de seguir insistint...
Foto: "Salt vertical" de JRoca'08
Afegit el 13/12/08 Post relacionat: "La evaluación en EF ... Loe vs LOGSE?" del bloc MesTrex de Educación Física

La globalització del safareig

La propagació de missatges falsos per correu electrònic crec que aviat arribarà* a la categoria de joc-geek; les normes són fàcils:
1- T'inventes una història que pugui semblar mig creïble i a dins hi afegeixes frases del tipus "anunciado en la CNN", "peor de la historia", "sector Zero del disco duro" o un "urgentísimo" ben gros i tot en majúscules, que així sembla que cridis. És important afegir en el missatge un component de por i un "envía este mensaje a amigos, familiares...".
2- Ho envies a aquella persona (tothom en coneix una) que saps que ho reenvia tot.
3- Esperes... cinc minuts.
4- Comptabilitzes adreces d'e-mail i les compares amb els amics per veure qui ha guanyat. S'ha de marcar un temps ja que la cosa pot córrer durant mesos o anys.
*Si és que no ho ha fet ja.
Això de l'Internet permet que qualsevol persona amb poca feina i ganes de riure una estona faci circular qualsevol estupidesa a qualsevol lloc del món amb l'única eina d'un pc i una connexió que, per més inri, pot ser robada via wifi. De la mateixa manera persones amb clares intencions comercials (entre d'altres) també aprofiten aquest fàcil i barat recurs de global-màrqueting, mentre hi hagi xaiets que s'ho empassin...
Foto: "Winnie de la por" de JRoca'08

Retallades per seguir cornuts i pagant el beure

Les retallades en les oposicions a mestre del 2009 sembla que canvien la categoria de rumor per la de la notícia. Es veu que s'havien de convocar 3770 places per a primària i al final es quedaran en 700 i d'educació física res de res, sí, ho heu llegit bé, no hi haurà oposicions a mestre d'educació física si hem de fer cas a notícies com aquesta.
Em temo que aquesta notícia no serà l'única relacionada amb retallades que va començar com a rumor.
Gràfic del funcionariat a l'Estat Espanyol. Font: El Periódico

Sense vendre fum

Ahir vaig anar a veure l'espectacle FUM de Teatre de Guerrilla. L'espectacle gira al voltant de la corrupció, de l'eròtica del poder, de la poltrona enganxada i de la mediocritat dels polítics en la societat actual. No és la primera vegada que es porten al teatre o al cinema aquests temes; de fet és un tema recorrent en moltes sèries de televisió de consum ràpid i és precisament per això que l'espectacle FUM té més valor ja que està molt ben escrit, molt ben interpretat, amb un ritme que no decau i té un segell: una marca d'identitat que els de Sant Feliu de Buixalleu han explotat des de fa una dècada i segueixen explotant amb gràcia. D'això se n'ha de saber, seria molt fàcil anar a cremar-ho tot després de tastar les mels de l'èxit que dóna la popularitat televisiva però ells han sabut i saben jugar bé les seves cartes. Feia molt de temps que no reia tant al teatre.
FUM és una obra imprescindible i des d'aquest humil bloc recomano a tothom.
Entrevista a ElSingularDigital.cat
En va parlar també en Gerard Guix al seu bloc.

Tinc ganes de ser optimista

Llegeixo que 35 entitats de la societat civil es comprometen a col·laborar a millorar l'educació*. Me n'alegro (sense ironies) i crec que és un pas important que aquestes entitats posin el seu granet de sorra a millorar en la mesura del possible l'educació, estic content perquè aquesta vegada s'intentin fer coses constructives en comptes de criticar i posar pals a les rodes sobre tot l'àmbit educatiu del país.
Faig un copy-paste de part del manifest:
"No volem entrar en una crítica a famílies, escoles o administracions públiques que no ens toca; el que volem és definir allò que cadascun dels nostres àmbits pot fer i hauria de fer, i ens volem comprometre a fer-ho"
Un 10 en intencions i sincerament espero que la cosa funcioni, tinc ganes de ser optimista.
Notícia a l'Avui.
Notícia a Vilaweb.
No he trobat més notícies d'altres mitjans, és que potser la notícia no és prou important? quan surten els informes negatius i les comparacions amb Finlàndia de notícies en surten com bolets.
*El Periodico.
Foto: "La Santa Reparada. Begur" de JRoca'08

He put his boots on

Avui m'he llevat amb la versió de Rocky de l'anunci del nou Golf al cap i m'ha acompanyat els primers quilòmetres cap a Taradell, crec que començar el dia amb una cançó així anima. A partir de la corba a l'esquerra amb la MAT de fons he posat el Travelling Riverside Blues del BBC Sessions de la millor banda de rock que ha existit mai, una cançó ideal per a conduir.
A la tarda tornant del curs de gestió del temps he punxat Whole lotta love i anant al partit setmanal de futbol sala he punxat How many more times, ambdues ideals per l'ocasió. Tornant del partit, esgotat, he punxat Dazed and confused, ideal també. Cada cançó al seu temps per assaborir cada nota depenent de l'estat d'ànim, del temps que fa i amb el volum adequat.
Que fort, avui he anat a comprar a l'Esclat de Malla i he hagut de parar l'orella dos cops ja que no em podia creure el que escoltava al fil musical: estava sonant The End dels Doors, ho juro per en Hendrix. He mirat a fora i no he vist helicòpters.
Foto: "Page, Jones, Bonham i Plant: sempre amb mi" de JRoca'08

A sota zero i sense anorac

Tots tenim algun amic que destaca per perdre-ho tot; són gent capaç de perdre les claus, l'abric, el bolso, el mòbil i les coses més inversemblants i alhora necessàries per la seva vida quotidiana. M'imagino que aquesta gent que ho perd tot té un nom pels psicòlegs però ara mateix no m'interessa, el que vull fer notar als estimats lectors del bloc és la constatació que aquest problema apareix a edats primerenques, sí, a l'escola aquesta gent ja destaca per perdre-ho tot i molt sovint ni se n'adonen. Desconec les causes del problema i si es pot treballar específicament però està clar que sovint des de casa no hi ajuden gaire, marcar la roba amb una senzilla etiqueta amb el nom no és tan difícil i ajuda molt a la recuperació de la roba que l'alumne ha anat perdent pels llocs on ha passat. Qui no ha estat en una escola no pot imaginar la quantitat de roba sense nom que s'acumula al llarg del curs, sincerament, no us ho podeu imaginar. No s'entén com aquesta roba que de vegades té força valor o és nova mai és reclamada per ningú, suposo que s'assumeix que s'ha perdut i se'n compra d'altra sense ni fer l'esforç de buscar-la, un símptoma de vaques grasses que ha de canviar.
Foto: "Pedres i pinyes" de JRoca'08

La capital del joc és Tona

Aquest cap de setmana Tona es convertirà en la capital del joc gràcies a la 8ena Fira JocJoc: la fira del joc i de la joguina diferent. Si teniu ganes de descobrir jocs que es basen en l'originalitat, la qualitat i els valors heu de passar per Tona a jugar amb nosaltres; doneu una oportunitat als jocs que no surten a la tele, doneu una oportunitat als artesans dels jocs i a les companyies populars del país, no em vingueu amb l'excusa del fred que a Tona el caliu el posem els tonencs.
Com a recomanació especial de la fira no us podeu perdre l'espectacular Laberint dels amics d'Itinerània. Aquí us deixo un dossier per a escoles.
Ens veiem aquest dissabte i diumenge!

Vuitanta i vint fan cent

Avui a la tercera sessió del curs de gestió del temps i millora organitzativa ens han parlat del principi de Pareto i ens han demanat aplicacions pràctiques a la nostra vida quotidiana o laboral. Algú ha dit que el 20% dels alumnes esgoten el 80% dels recursos, algú altre ha dit que d'entre preparar el menjar i menjar-se'l la regla de Pareto funciona i jo penso que és de les poques coses interessants que estic aprenent en el curs, i no perquè ara em dediqui a buscar aplicacions pràctiques a tot això sinó perquè em fa gràcia cercar Pareto a la Viquipèdia i llegir dilemes.
Foto: "Teorema de les taques de pintura" de JRoca'08

EFectivitat

Fa uns anys les retransmissions de futbol van afegir a les estadístiques dels partits un concepte que van anomenar temps efectiu de joc en referència al temps que la pilota estava en joc; ja se sap que a diferència d'altres esports en el futbol hi ha molt temps en el que la pilota està aturada o fora dels límits del terreny de joc. En les sessions d'Educació Física podríem afegir el concepte "temps efectiu de sessió o d'activitat" i entendre que aquest temps augmenta (o ho hauria de fer) a mesura que el MEF és capaç de dominar totes les variables que poden entorpir en temps la pròpia sessió: comportament dels alumnes, explicacions poc concises, material allunyat, mesures de seguretat deficients, excessiva estona d'higiene dels alumnes, etc...
Aquest curs he començat amb dos grups que no coneixia i que mostren un comportament generalment inadequat a l'hora d'EF. No ha estat fins fa poc que he comprovat com aquest temps efectiu de sessió o d'activitat ha estat prou ampli per tenir la certesa que les sessions han estat ben aprofitades pel que fa a continguts treballats, però, i els objectius? els objectius són una altra història; quan les coses no funcionen pel que fa a ordre, respecte i comportament l'objectiu principal passa a ser el de controlar aquestes situacions perquè dos mesos després de començar el curs sigui capaç de dir que me'n surto fent sessions d'EF de qualitat.
Amb tot això vull dir que de res servirà programar moltes unitats mil·limetrades si no som capaços abans de tenir en compte que hi ha un temps efectiu d'activitat i un temps que entorpeix la sessió que de vegades se'ns en va de les mans.
Foto: "Matí molt llarg" de JRoca'08

Famous blue raincoat

Avui 22 de novembre és Santa Cecília, patrona dels música i el mínim que puc fer és posar-vos una cançó captivadora que cada vegada que l'escolto m'agrada més, és la meva preferida d'en Leonard Cohen.

El rovelló

Un dels punts forts de l'edifici de primària de l'escola pública Pinediques de Taradell és el pati. Fa pocs anys unes necessàries obres d'ampliació van reduir-ne les mides però l'essència s'hi segueix notant, només voltant per fora el recinte s'hi nota aquesta essència.
Ahir hi passejava en el torn de vigilància de l'esbarjo i realment el que veia no ho he vist a cap escola on he estat: la canalla viu l'hora del pati amb un entusiasme engrescador pel contacte amb la natura i les ganes boges de viure cada segon que hi passa. El bosc té vida amb certa fauna i flora i fa aquella olor de bolet tan característica de tardor. Un nen d'origen magrebí que devia fer primer o segon (no els faig classe i per tant gairebé no els conec) se'm va acostar amb alguna cosa a les mans:
- Mira, has vist?
Les mans brutes d'esgarrepar l'argila estaven plenes d'aglans que havien germinat: els sortien tiges assedegades de sol.
- D'on ho has tret això?
- Un dia els vam enterrar i mira ara, has vist?
- Ai sí, mira, estan sortint els arbres petits.. què en faràs?
- No ho sé.
- Busca un bon lloc i enterra els aglans una altra vegada, a veure si surten arbres.
El nen va mirar esverat al seu voltant i va marxar corrent a reunir-se amb un altre grupet de nens que com ell tenien les mans brutes i plenes d'aglans recent germinats.
Avui el dia ha estat dur, els dimecres ens reunim a les vuit del matí i jo arrossegava son. Tot d'una, a la tarda, un alumne del meu grup m'ha dit que a la meva taula tenia una sorpresa que ha trobat al bosc, a un company se li ha escapat que era un rovelló i quan m'hi he arribat he comprovat que el rovelló era de campionat, de campionat de les Pinediques de Taradell. Tenir un pati com el nostre és un privilegi que espero que sàpiguen valorar i evidentment respectar.
Foto: "El rovelló de les Pinediques" de JRoca'08

Joguines brutes

M'ha arribat un altre catàleg de joguines i novament em topo amb els meus "amics" de l'Smack Down. El catàleg conté diverses figures de forçuts amenaçadors amb rajoles de xocolata a l'abdomen que reparteixen llenya a tort i a dret a qui s'hi acosti, molt bonic.
Venen els rings de lluita*, el micròfon oficial que fa 10 veus diferents, figures de cada personatge i un cinturó de campió "con el Bonus WWE Superstar DVD incluído". Totes les joguines estan etiquetades amb +6 anys, és a dir, estan enfocades descaradament a un públic infantil.
Pares i mares, no caigueu a la vulgaritat de comprar aquestes porqueries als vostres fills, no cediu al xantatge emocional, no cediu al "em portaré bé", no cediu, digueu no i punt, hi ha moltes alternatives molt més sanes, educatives, netes, amb valors i amb millors preus que aquestes joguines.
Em comprometo a fer un post properament amb una llista de joguines adients, originals, econòmiques i divertides.
* Un ring de lluita es diu WWE Ring Deluxe Spring i és una gàbia que val 39,9€
Foto: "Contra-corrent" de JRoca'08

Articles relacionats en aquest mateix bloc:
És que ningú farà res per evitar aquesta merda en horari infantil? 15 gener 2008
Així ens va. Sense competències per defensar els nostres infants. 15 març 2007
Conductes imitatives. 14 maig 2008

Vendre neveres als esquimals

Avui m'ha arribat un catàleg de joguines d'uns grans magatzems i fullejant-lo m'he quedat sorprès en veure que Sony ha tret un joc que es diu Play Chapas per la seva consola PSP. No tinc cap consola de jocs ni jugo a l'ordinador per la qual cosa se'm fa estrany entendre que algú prefereixi jugar a les xapes amb una màquina que fer-ho amb el "mode" tradicional per molt wifi-guai que pugui ser. Digueu-me antiquat però realment algú creu que una màquina pot substituir les sensacions de jugar a un joc tan popular com les xapes? quina serà la pròxima? Play Xarranca? vinga va, fins ara els videojocs havien aportat una dosi de fantasia irreal a diferents jocs i esports per fer-los més atractius des d'un punt de vista sobretot visual però ara han de fer-nos creure que també poden substituir els jocs de tota la vida?
Jo que em pensava que amb la crisi tornarien els jocs tradicionals de carrer de la post-guerra i surt Sony per vendre'ns un d'aquests jocs per prop de 30 € quan al carrer té cost zero.
Amics, amigues; hi ha alternatives més originals, barates, netes, amb valors i nostrades als videojocs. No us ho creieu? Veniu a Tona a comprovar-ho el proper 29 i 30 de novembre a la Fira de la joguina diferent.
Foto: "No golfing" de JRoca'08

La desagradable ignorància

La canalla se sent atracció pel desconegut, és lògic. També és lògic que la desconeixença en alguns temes porti a situacions desagradables si hi sumem un grau d'inconsciència pròpia de l'edat i de vegades una dosi de crueltat, pròpia de l'edat, o no.
Fa uns dies vaig sentir a uns nens referir-se a un altre en aquests termes: "Aquell és un tomàs". Feien referència al centre de discapacitats intel·lectuals més conegut d'Osona que es diu Sant Tomàs. Algú, possiblement un adult amb macabre enginy, els havia fet adjectivar "tomàs" com a un insult divertit. Vaig pensar que si aquests nens haguessin conegut la tasca del centre de Sant Tomàs o coneguessin algun cas proper de discapacitat psíquic possiblement no farien aquestes bromes i aquí va venir la meva reflexió al voltant de la sensibilització social de la diferència; penso que els nostres alumnes han de conèixer la tasca de llocs com Sant Tomàs, de llocs com l'institut Guttmann, empreses com La Fageda, la Fundació ONCE, Special Olympics, diverses ONG, etc... d'aquesta manera evitarem conductes desagradables fruit sobretot de la ignorància.
Sentim pels mitjans que joves del nostre país són capaços de fer agressions racistes, de maltractar discapacitats o persones sense sostre, o persones grans... no serà que la ignorància porta una dosi de manca de respecte a la diferència?
Foto: "Llegint al llit" de JRoca'08

Serrallonga vs gitanos irlandesos

En Brad Pitt va demostrar ser un actor extraordinari amb la genial interpretació d'un gitano irlandès a la pel·lícula de Guy Ritchie "Snatch: diamonds and dogs (2000. Veure Youtube)". En aquella ocasió l'actor nord-americà va ser capaç de fer creure al món que era irlandès i gitano amb un accent impressionant que li feia guanyar credibilitat com a personatge alhora que provocava que l'espectador es quedés sense entendre de la missa la meitat. L'equip de la pel·lícula no el va escollir per la seva cara bonica o pel seu carisma, el van escollir perquè els va demostrar que era capaç de donar credibilitat al complex personatge.
L'Isak Férriz no és pas mal actor, al contrari, però com a Serrallonga no cola si volem que la pel·lícula tingui credibilitat. Per fer Serrallonga un gran equip ha cuidat pràcticament tots els detalls per fer-nos creure que vèiem una història del segle XVII que es desenvolupa en gran part a la comarca d'Osona; i aquí és on no han cuidat el detall de l'accent d'alguns dels personatges, no només el del protagonista.
De la mateixa manera que d'una pel·lícula argentina no ens creuríem que els personatges tinguessin accent andalús de Málaga no ens creiem que una pel·lícula (o sèrie) basada en gent d'Osona del segle XVII tingui personatges amb accent actual de Barcelona; i compte, no és per despreciar cap manera de parlar, és simplement una qüestió de credibilitat que una part dels espectadors de Serrallonga hem notat.
Es dirà que hi ha autoodi, que ho critiquem tot i més coses però no és això; jo estic molt content que es facin coses com Serrallonga i que es facin bé salvant aquells detalls que notarem només un percentatge petit dels espectadors. Aquest país necessita que es facin més sèries com Serrallonga i que s'expliquin més històries nostrades. Tot i aquesta crítica* que faig jo vull felicitar a l'equip per la feina feta, que és molta.
* Hi ha una altra crítica en aquest cas lingüística: utilitzen alguna vegada el "vostè" quan diria que en aquell temps aquesta paraula d'origen castellà encara no s'utilitzava, hi havia el "vós".

Res de gimnàstica o pati vigilat

El programa "L'aigua clara" de la televisió osonenca 9TV emet aquest dijous un debat sobre l'Educació Física i l'esport que també es repetirà el divendres i el diumenge. Un dels contertulians és en Carles Viñalonga que alhora és el formador del seminari d'Educació Física de Vic on assisteixo i del qual us n'he parlat alguna vegada. Els altres contertulians són en Joan Arumí, en Xavier Roviró i en Miquel Vinyet; en Josep Comajoan n'és el conductor.
Per saber més sobre els temes tractats, els contertulians i els horaris d'emissió, visiteu aquest post titulat: "I res de "gimnàstica" o pati vigilat. Educació Física amb majúscules!" del bloc del programa. Agraeixo a en Josep Comajoan la seva disponibilitat a tractar aquest tema en el seu espai, els mestres d'Educació Física tenim poques oportunitats als mitjans per dignificar la nostra tasca i demostrar que la nostra àrea no és una maria.
Foto: "Baixant amb l'ombra" de JRoca'08

Yes we can

Avui és un d'aquells dies que et lleves una mica com el dia de reis esperant l'Scalextric però com que un ja és gran el que de bon matí esperava sentir a la ràdio era que l'Obama havia guanyat les eleccions. No sóc ni pretenc ser analista polític i molt menys dels EUA però és força evident que el fet que aquest bon home sigui president dels EUA és una cosa grossa, i que en Bush hagi deixat de ser-ho també. El món anirà millor? ni idea. Em temo que els que remenen les cireres estan més a Wall Street que a la Casa Blanca però almenys tenim aquella mica d'esperança i la sensació que hem viscut un fet històric de primer ordre.

Quan els mestres som alumnes

Fa uns dies han començat els cursos de formació i és ben bé que hi ha de tot. Et pots trobar cursos que t'ajuden a la teva tasca docent i et pots trobar amb veritables taladres que duren un munt d'hores i a l'hora de la veritat no t'aporten res. Jo després d'algunes experiències nefastes amb cursos de formació m'ho penso molt a l'hora d'escollir-ne de nous, no m'agrada estar-me dues hores i mitja assegut mirant el tic-tac del rellotge després d'unes quantes hores de classe. Alguna vegada he deixat un curs a mitges perquè no m'hi he trobat bé, només faltaria que a aquestes alçades hagués de fer les coses per obligació; sempre trobaré algun curs interessant per no veure'm com alguns companys de professió que van als cursos amb l'única intenció d'obtenir un certificat que els ajudarà a tenir un nou sexenni.
Foto: "Al parc infantil" de JRoca'08