No ficció: Sóc de poble!

Aquell dijous en Jordi va agafar el tren a Balenyà-estació per anar al carrer Casp amb l'esperança de trobar una bona substitució a prop de casa però li va tocar un poble al límit de la delegació territorial. El divendres va sortir molt d'hora quan encara era fosc i va arribar al poblet quan faltaven encara trenta-cinc minuts per les nou després de fer prop d'una hora i vint de camí. Va voltar pel poble una bona estona, semblava un lloc encantador, tothom deia "bon dia" i al forn de pa on va anar a buscar un croissant va notar com xiuxiuejaven darrera seu, li va semblar sentir: "deu ser de Barcelona". No va ser difícil localitzar l'escola i es va quedar esperant que vinguessin la resta de mestres. En arribar va demanar per la directora que molt amablement li va dir que a les nou tocava classe amb cicle superior (sencer) de medi natural. Puntuals els sis alumnes de cicle superior es van asseure i semblaven tímids fins que un es va animar i la resta el van seguir: "tens novia?", "Quants anys tens?", "et quedaràs molt temps?", "d'on ets?", les preguntes van anar per aquest ordre.
A la tarda tocava classe de plàstica amb els de cicle inicial. Un marrec va anar al lavabo i tornant va clavar un cop de porta que va ressonar al Pedraforca:
- Què fas?
- Sóc de poble jo!