El Fons SaltaMontes

La família Roca camina tranquil·lament per la fira d’atraccions. Un home ben vestit amb un maletí se’ls acosta:

- Que n’és de maca la nena – li toca les galtes.- Quant té ara?

- Catorze mesos – En Jordi ja ha après a parlar en mesos.

- Així que encara no puja a les atraccions...

- No, encara no.

- Miri, precisament d’això li vull parlar...

Els pares es miren desconfiats.

- Vostès saben el que val portar a les atraccions un nen avui en dia?

- No, però ens imaginem que surt car.

- Molt car sí.. però el meu banc ha treballat perquè vostès no tinguin problemes en un futur proper quan la nena els demani pujar a totes les atraccions..

- El seu banc ha treballat per evitar-nos problemes? Que amables..

- Sí, es tracta del Fons SaltaMontes.- obre el maletí i treu un full de publicitat.- Mirin, vostès ara que la nena té catorze mesos comencen a invertir en aquest fons i quan sigui una mica més gran la nena es beneficia dels diners acumulats...

- O sigui, rollo pla de pensions però més a curt termini i per gastar-s’ho en atraccions...

- Vostè hi entén senyor...

- Roca.

- Senyor Roca, vostè obre ara el Fons SaltaMontes posem pel cas amb 3000 Euros i aquest fons va treballant sense que vostè hagui de fer res.

- I com treballen els diners?

- Bona pregunta. Amb el Fons SaltaMontes no ha de preocupar-se de l’Ibex 35, ni de l’EuroStock, ni de l’Euríbor, el Fons SaltaMontes està lligat a les pujades d’un parc d’atraccions espectacular, molt més gran del que pugui imaginar... si el parc puja els seus diners pugen..

- I quin parc és aquest?

- Terra mítica.

- Val, gràcies però no ens interessa..

- No marxi senyor Roca, no ho sap tot encara...

- Merci, però no ens interessa...

- No, miri, la nena tindrà prioritat per pujar al SaltaMontes i el tren de la bruixa de les quatre a les sis de la tarda.

- Fa massa calor a aquesta hora.

- No marxi, el Fons SaltaMontes li regala un cotó de sucre a la seva nena perquè recuperi les forces després de pujar a les atraccions..

- Ja li dic que no m’interessa, adéu..

- Ep, també li regalem una samarreta de Terra Mítica i un dos per un a l’entrada..

- Miri, tenim una guardiola-porquet i li anem ficant un Euro de tant en tant, si el porc puja a la Llotja de Lleida els diners de la guardiola es queden igual i si el porc baixa també.

Aires i fums

Baixen de l'autocar ells però no els seus fums.
El Barça B es disposa a entrar a les instal·lacions municipals de la Unió Esportiva Tona per jugar contra el primer equip del poble que aquest any jugarà a Primera Regional. Els del Barça B jugaran a Tercera Divisió però n'hi ha algun que es pensa que amb l'escut es guanyen partits, es mou com si fos un crac del futbol i porta auriculars per esquivar la premsa i les noies. Porta tatuatges xinesos emulant algun futbolista que idolatra però el gamarús no sap que la inscripció diu "rollitos de primavera" en comptes d'una frase de combat, qui li va fer el tatuatge encara riu i ho comenta a les seves amistats. Ningú l'espera per fer-se una foto amb ell, ningú sap ni com es diu però a l'entrar al camp diu xulescament:
- A ver si nos vamos a encontrar alguna vaca o algo en el campo...
Ja saps on t'has ficat Pep?

Invasió subtil i altres contes

Es veu que hi ha gent que s'apunta als càstings de qualsevol programa de tele-realitat només pel fet d'estar en contacte amb gent que potser seran famosos algun dia. Fan fotos amb els seus telèfons mòbils i fan ganyotes a les càmeres que els filmen a la fila a la recerca de freaks. Potser alguna dia seran famosos perquè una productora els impulsarà fins on els pugui exprémer però molt pocs seran capaços de mantenir-se, la resta acabaran a la portada d'Intervíu o fotent-se ralles als lavabos de qualsevol discoteca de moda amb un cartell al front que digui "soy famos@". Els programes de la tarda, en horari infantil, es poblen de famosets de pa sucat amb oli que venen exclusives i escàndols que poc poden interessar a algú que hagi llegit més de tres llibres en sa vida.
S'ha creat una espècie de macrocultura (per dir-ho d'alguna manera) que premia aquestes coses i que fa que cada vegada la cultura de veritat vagi més en decadència. A l'escola ho notem i cada vegada més, fa uns anys cap nen sabia el que era un càsting i ara juguen a fer càstings i "polígrafos" a l'hora del pati...

"Ens parla de cultura i és capaç d'agafar la seva filla per fer una foto amb un ex-futbolista"
Foto:JRoca

Missió: foto amb en Pep

Avui comença la festa major de Tona.
Aquest any la pubilla encara no ens demanarà anar a pujar a les atraccions però tenim previst anar a veure algun espectacle infantil.
Fa uns anys quan mirava el programa de la festa major sempre passava de llarg els espectacles infantils i ara començo a marcar-los amb un cercle.
Fa uns anys la festa major era sinònim de tornar a casa amb un estat força lamentable quan el sol començava a picar l'ullet, ara la cosa ha canviat tant que dubto que em quedi fins el final del ball de confeti.
Aquest any passejarem pel poble, farem algun gelat, algun sopar amb amics (amb nens) i algun espectacle o concert si els avis es volen quedar la pubilla, tot molt light, el nou rol de pares comporta portar-se bé.
Ah, el Barça B juga a Tona demà. Vestirem la petitona amb la samarreta del Barça i li demanarem a en Pep Guardiola si es deixa fer una foto amb ella, quan sigui gran li direm que el de la foto és un dels ídols dels pares.

Millor amb el llum tancat

L'Ajuntament de Tona ha passat un paper per les cases informant sobre noves normes per evitar la contaminació lluminosa. Ens informen del que és la contaminació lluminosa i ens diuen entre d'altres coses que "afecta a la visualització de les estrelles i per tant disminució de la qualitat de vida". També diuen que afecta a "la fauna i la flora de costums nocturns, impedint-los trobar aliment i les condicions adequades per a la reproducció".
Molt bé, estarem al cas.
Fotarem un cop de roc al fanal de davant de casa per veure millor les estrelles i així guanyar en qualitat de vida. I ja que hi som, ara que tenim vacances observarem quina de les plantes de casa té costums nocturns i li allunyarem tots els llums perquè pugui trobar aliment i copular en pau.
Foto:Google

Alimentant el tòpic i la maria

Torno de quatre dies a l'Empordà on hem estat desconnectats de la rutina. Engego el pc i visito el bloc "Que no detengan la Educación Física" on una colla de webmestres de pàgines d'EF d'arreu de l'estat preocupats per la reducció d'hores expliquem coses relacionades amb aquesta lluita. Veig que hi ha una petita victòria, "La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) ha demanat a la Generalitat que no redueixi les hores d'educació física a primària el curs vinent." Visito sindicat.net per comprovar quins mitjans s'han fet ressò de la notícia i només El Punt i El Periodico ho han fet, tot plegat força vergonyós. D'entrada és patètic que només dos diaris nacionals n'hagin parlat i llegint el contingut és indignant que a aquestes alçades un diari com El Periodico encara pensi que gimnàstica i educació física són exactament el mateix. El Punt tampoc queda curt i també fa la mateixa equiparació tot i que el redactat en general és molt millor i parla d'exercici físic en comptes d'hàbits esportius com diu el Periodico. M'imagino que dins dels diaris importants hi ha una secció d'educació i en el cas d'aquest diari últim sembla ser que l'educació física es dedica tan sols a gimnàstica i esport. Tampoc cal fer un manifest explicatiu cada vegada que es parli d'educació física als mitjans de comunicació però alimentant el tòpic i l'etiqueta d'assignatura "maria" no anem pas bé, en comptes d'ajudar-nos ens feu mal i en comptes d'informar feu el ridícul.
Article El Punt
Article El Periodico

La pubilla descalça

"Que arribi l'agost vital i enganxós"

Ja falta poc per la Festa Major d'estiu de Tona. Sí, d'estiu. A Tona (i a molts pobles) tenim la Festa Major original que cau per Sant Andreu (30N) i la d'estiu que cau a principis d'agost. M'han dit que això ve pels estiuejants, es veu que com que Tona ha estat poble pixapí des de principis del segle passat quan els de can Fanga venien a fer-se les seves torres i a gaudir de l'aigua dels balnearis, l'ajuntament d'aleshores va decidir que es farien dues Festes Majors: la d'estiu i la d'hivern. I nosaltres encantats!
No sé com anirà aquest any perquè hi ha hagut canvi de govern municipal i si una cosa feia molt bé l'anterior govern era la Festa Major, espero que estiguin a l'alçada. Aquest any la Guarderia Teatre no hem preparat res, l'any passat ja la vam liar per molts anys. Si voleu veure el vídeo aneu a aquest enllaç , cliqueu vídeo i després "Segrest del confetti", us aconsello mirar primer el reportatge del 9TV.
A la mateixa pàgina també està disponible el monòleg "Vlooghtankiept" , premiat amb el millor guió de l'edició 2006 del concurs de monòlegs Caixa de Manlleu i el 9TV. Si el mireu ja em direu què us ha semblat.
Foto:JRoca

Rectificar és de savis!

La immersió necessita oxigen

Article d'Enric Rimbau a EL TEMPS.

Corduroy

Divendres a la nit vaig arribar-me a l’Àgora de Vic per veure per segona vegada a Jam de Perles*. Sens dubte un concert fantàstic, molt íntim i que va sonar molt millor que el del Cafè de l’Orfeó. Per e-mail li havia comentat que la meva cançó preferida de Pearl Jam era “I got ID” i va i la toca! Em va fer molta il•lusió, vam estar parlant una bona estona i l’Oriol em va preguntar si m’havia agradat la versió de la cançó i li vaig contestar que se’m va posar la pell de gallina i que això vol dir que la va saber transmetre. Vaig arribar a casa a quarts de tres i em trobo la pubilla al nostre llit dient que no volia dormir. Doctor Estivill, ja ho sabem, no ha de dormir al nostre llit però hi ha moments en els quals has de prendre decisions d’aquest tipus i funcionen. A dos de sis la vaig tornar al seu llit i va aguantar fins a les nou i vint.
Dormint poques hores em vaig llevar i tenia una cançó al cap, suposo que també us passa, acostuma a ser una d'aquelles cançons insuportables enganxoses que et taladren tot el dia, aquesta vegada però, la cançó no era una estúpida inquilina de les ràdio-fórmules, aquesta vegada era una cançó de Pearl Jam.
*Aquest proper divendres 27 al bar la Plaça de Tona, a l’aire lliure i gratuït torna Jam de Perles aquesta vegada també amb banda i amb el nom de Vitalogy

Si el rei vol corona, corona li darem

Porto una estona davant de la pantalla intentant escriure alguna cosa sobre el segrest de la revista El Jueves i veig que tot el que vull dir ja ha estat dit per altres "blocaires", d'aquesta manera crec que el millor que puc fer és enllaçar uns quants comentaris que s'han dit. Espero que això serveixi perquè la consciència republicana creixi arreu de l'estat.
Per cert, preparem-nos pel contraatac de les revistes del cor coaccionades pel gabinet de premsa de la Casa Real... aquest estiu les revistes afins els titllaran de "jóvenes normales", "padres fabulosos" i "trabajadores incansables", i encara hi haurà gent que s'ho creurà.
Visca la República!
Vicent Partal
Llumenera de Nova York
De l'Holocè estant
Fragments nocturns
Joan Arnera
Palabras senzillas

El iogurt dels bacteris d'or

Una de les cartes que millor juga la indústria alimentària (i moltes altres) és la dels productes per menuts, no hi ha res que els doni més beneficis i de forma més descarada. Cada dia surten al mercat nous productes adreçats als pares que estan preocupats per la salut dels seus fills i que de pas no els importa rascar-se la butxaca si és per aquesta noble causa. Si fem una ullada pel passadís dels productes làctics de qualsevol supermercat veurem com proliferen productes per nens i que els preus d'aquests productes són descaradament superiors als productes per adults. Anem a un exemple pràctic: un pack de quatre iogurts naturals Danone pot costar pels volts d'un Euro i un pack de quatre iogurts "Mi primer Danone" natural ensucrat pot superar els 3 Euros! I després també hi ha els "3 frutas" i el Danonino "Felices sueños" que es veu que et fa dormir millor. M'imagino uns pares desesperats i "mal dormits" perquè el seu fill no dorm (per la raó que sigui) comprant aquests iogurts amb l'esperança que causin l'efecte anunciat. També m'imagino els publicistes fent un somriure vencedor mentre observen i estudien els vídeos dels pares davant dels iogurts. No ens estarem passant? quan érem petits menjàvem els iogurts de sempre sense caseis ni immunitas, sense felices sueños i sense mascotes que regalen Ipods previo sorteo, i no recordo haver tingut desordres alimentaris i/o de son. La publicitat en aquest aspecte està enfocada a senyalar-te amb el dit com a mal pare si no compres aquests productes tan "sans, vitals i necessaris pels teus fills". Entre poc i massa! a mi ja no m'enreden més, la meva nena va néixer abans dels 2500€ del ZP, prefereixo invertir els diners en un bon bistec de vedella criada a Girona o amb fruita i verdura de qualitat que no amb productes que sé que estan inflats de preu aprofitant l'etiqueta "para niños".
Ahir vam anar a comprar a un supermercat i em vaig fixar en potet de crema solar protecció 75 especial per bebès. Sota el preu hi anava el preu per litre, 159,87 €/litre, no m'ho invento.
Foto:JRoca

"Educación a la carta por autonomías"

La senyora ministra d'educació del govern de l'estat en una entrevista al diari 20 minutos edició de Madrid li pregunten:
¿Dentro de 20 años los niños catalanes hablarán perfectamente español?
I contesta:
- "Sí, absolutamente. Los consejeros de Educación catalanes van a estar interesados en que los niños sepan por igual catalán y castellano."

Atenció una altra pregunta:
- Esta educación a la carta por autonomías, ¿no es puro provincianismo?
I la resposta:
"La autonomía importante en el sistema es la de los centros, porque cada uno tiene alumnados distintos."

Una altra oportunitat passada per explicar als madrilenys el que és la pluralitat de l'estat. Espantada per no dir coses que alimentin els amants dels sil·logismes més esperpètics la ministra respon en comptes de contestar al malintencionat periodista.

Senyora ministra, d'aquí a 20 anys els nens catalans parlaran català?
Li recordo que també és competència de l'estat preservar la llengua catalana i que actualment és, per molt, la llengua oficial menys parlada a Catalunya.
Article 3 Constitució espanyola: "La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció."*

¿Educación a la carta por autonomías? provincionalismo?
però de què va?
i la resposta? "La autonomía importante en el sistema es la de los centros, porque cada uno tiene alumnados distintos."
quina resposta és aquesta davant de l'estupidesa que li han preguntat?
Per això li paguem un sou? quina falta de caràcter i de "talante", penós.
Senyora ministra, l'ajudaré per la propera vegada, no és difícil, ni llarg, ni complicat, potser perdrà algun vot però hauria de contestar això.
- Hi ha autonomies que tenen competències en educació segons els seus estatuts d'autonomia i això està regulat a la Constitució, aquesta pregunta demostra un preocupant desconeixement de la realitat plurinacional de l'estat, li aconsello viatjar una mica i llegir molt.
Senyora ministra, no ens representa perquè no ens defensa, ni ajuda a fer-nos respectar, ni ens entén, ni té ganes d'entendre'ns, perquè té por dels sil·logismes dels de sempre, perquè no està a l'alçada del seu càrrec, si us plau, dimiteixi.
I l'honorable conseller d'educació que és nét d'un català il·lustre defensor de la llengua catalana i que és del mateix partit polític de la ministra, què dirà d'aquest assumpte? res.
Si fos al revés ja haurien caigut caps.
*Text copiat de la versió valenciana de la web de la Constitució Espanyola.

El tubogan metàl·lic cremarà molt

Es lleva a quarts de deu, s'aixeca al seu llit i em crida. Quan hi vaig me la trobo recolzada als barrots i m'assenyala alguna cosa, em diu "allà", aquesta nena està aprenent els adverbis abans que els noms. Juguem una mica i després li canvio els bolquers, com pesen! no sé com s'aixecava.
Tot seguit li dono el bibi al llit, després juguem a sobre el llit una mica sense marejar-la gaire que acabava de menjar. Li encanta agafar el bibi i el tap i jugar a tapar-lo, quan ho aconsegueix aplaudeix, bé, ho intenta perquè té les mans ocupades.
En aquest moment el papa ha de vestir-la i combinar la roba, no és fàcil. Com heu deduït la meva dona no és mestra i treballa, per tant la complicada tasca de posar-li el vestit adequat és meva. Mai he jugat a nines i em suposa un problema. Normalment amb un vestidet anem força bé, de vambes li poso les clàssiques Victoria perquè les avarques que li van regalar són maquíssimes però per caminar no les veig molt adequades tenint en compte que fa un mes que camina. Avui li posaré la samarreta de Lost que li vaig comprar per Internet . Sa mare vol que li posi unes pincetes al cap perquè estigui ben mona, no sé si me'n sortiré.
Una vegada vestideta li posaré crema solar per les parts on pot tocar el sol i anirem a donar el volt pel poble, trobarem les mateixes mares i iaies de sempre i potser parlarem del de sempre. Anirem al parc amb la pala i la galleda, agafarà les burilles de terra i li diré No!, es quedarà observant els nens més grans com juguen i els voldrà seguir, sentirà un gos i dirà "uau", li donaré un glop d'aigua amb el bibi i es mullarà una mica la samarreta, el tubogan metàl·lic cremarà molt.

L'itinerari del Castell de Tona

El camí de ronda del Castell de Tona fa poc temps que està en funcionament, es tracta d’un recorregut integrat en la natura que envolta el turó del Castell de Tona. En tot el camí, de poc més d’un quilòmetre i mig, hi ha indicacions sobre les plantes que s’hi poden trobar a part d’altres senyalitzacions per no perdre’s. Ahir hi vam anar amb la pubilla i vam estar-hi uns trenta-cinc minuts ben aprofitats gaudint del paisatge i de la caminada pel bosc, per les roques calcàries característiques de la zona i pel lloc on es fa anualment el Pessebre Vivent d’Osona, tocant al Parc de les Feixetes. Una bona proposta per un dissabte a la tarda, no? Si veniu un dia per Tona ja ho sabeu.

Foto:JRoca

Educació Física i/o Educació de la ciutadania

Us poso un clarificador article de Vilaweb escrit pel professor Sebastiani de la universitat Ramon Llull sobre la reducció d'hores d'educació física.
Enllaç.

Pluriempleat

Ara resulta que em dedico a vendre productes farmacèutics i coses per l'estil amb l'e-mail de la XTEC, increïble! és que no es pot fer res contra això? no hi ha filtres potents des de la mateixa XTEC? els altres mestres també us hi trobeu?
Mireu el remitent i l'emissor. És el meu e-mail!

Tinc potencial lingüístic a la biblioteca

Em trec el barret (novament) davant de l'equip de mestres del Ceip Montseny de Vic i també del TeleNotícies de TV3 per la visió que han donat d'aquest centre modèlic en integració. Aquesta escola on gairebé tots els alumnes són d'origen estranger aconsegueix que ja de ben petits tots els alumnes es relacionin entre ells en llengua catalana fent així de la nostra llengua una eina integradora. Els alumnes acaben la primària parlant la llengua materna, el català i el castellà a més de tenir nocions d'anglès, què més volem? A TV3 han ensenyat diversos alumnes de diferents orígens i n'han entrevistat un parell o tres, "amb els meus pares parlo en àrab i a l'escola català" era el que deien. On està el problema? que potser perden la seva identitat per parlar català? és que no sumen les cultures? parlar català suposa deixar d'aprendre altres llengües? jo diria que no, doncs per què tants atacs indiscriminats contra la nostra llengua ara també des de dins?
Jo no sóc pas superdotat i parlo, llegeixo i escric català i castellà sense problemes. Quan entro a una biblioteca tinc un potencial davant meu que no té un monolingüe. Sóc bilingüe i no em suposa cap esforç, tot són avantatges comunicatives. Per què jo veig avantatges i altra gent veu imposicions, persecucions, marginacions i paraules pitjors com nazisme? no serà que estem davant del llop disfressat de cabreta que està a la sortida de les escoles per menjar cocos a la gent?
Ho dic ben clar: Visca la immersió lingüística que és la única manera de formar ciutadans bilingües a Catalunya.

Element comú

Si vas a un parc infantil, a la muntanya, a un parc Natural, a un Parc Nacional, a fora el teatre, a una terrassa, a la sortida del Metro, a la platja, a la carretera, per un camí de ronda, pel bosc, a visitar un monument, al circuit, al riu o allà on vagis sempre trobaràs un element comú a tots aquests llocs, fes la prova.
Diu: Fumar perjudica gravemente su salud y la de los que están a su alrededor.
Hi falta: Y también la del medio ambiente.

I ara contra l'Educació Física!

He rebut un e-mail de la delegació de la Federació Internacional d'Educació Física (FIEP) sobre un nou decret que menysprea l'educació física a primària. Amb aquesta llei l'EF passarà de tenir de 525 hores a 385 en tota la primària, això vol dir que a cicle inicial es faran 105 hores i a mitjà i superior tan sols 70, és a dir, una hora setmanal que en realitat és molt menys per les característiques de l'assignatura com són desplaçar-se a un altre espai, canviar-se roba, dutxar-se, etc...
El manifest de la FIEP serà incomplible i a la llarga és molt possible que l'obesitat i altres patologies augmentin a la societat com està passant a Estats Units per culpa dels mals hàbits físics i alimentaris.
Des de la FIEP han demanat que escriguem articles i opinions sobre el tema, no cal ser MEF o llicenciat, qui vulgui ajudar com a pare/mare i/o persona que creu que és injust que envii un e-mail a aquesta adreça: fiep@fiep.cat
Jo els he enviat això:

Em dic Jordi Roca i sóc mestre de primària especialista en educació física. Fa poc m’he assabentat del decret d’ordenació dels ensenyaments en educació primària i he tingut una gran decepció en comprovar que l’educació física queda relegada a una assignatura “maria” ara ja d’una forma descarada. Estic decepcionat perquè portem molts anys intentant dignificar aquesta assignatura i mostrant-ne a la societat la importància que té per a una educació integral dels alumnes. Ens n’hem trobat de tots colors com per exemple la construcció d’escoles sense gimnàs o amb manca important d’equipaments, tot i això hem seguit lluitant dia a dia per aconseguir que els nostres alumnes coneguin el seu cos i les possibilitats que aquest els pot aportar per a convertir-se en persones saludables en tots els aspectes. I ara ens trobem que des de l’administració no es contempla que l’educació integral és important pel desenvolupament dels nens, increïble.

Costa d’entendre que en ple segle XXI i amb els perills latents de malalties ocasionades pel sedentarisme i els mals hàbits es decretin coses com aquesta.

Quina decepció, quina vergonya i quin perill potencial per la societat futura.

* Afegeixo comentari del professor Enric Mª Sebastiani al FòrumMEF

Foto:JRoca

Hattrick mosquit

Quan feia segon de MEF a la UAB vam fer una sortida pedagògica al Delta de l'Ebre. Ens vam allotjar a un alberg de Sant Carles de la Ràpita i durant tres dies vam estar fent activitats com ciclisme, piragüisme, etc... va ser genial perquè érem una classe que ens aveníem molt i vam gaudir d'un entorn magnífic i d'activitats ben organitzades.
He trigat dotze anys a tornar al Delta i aquesta vegada amb família i bungalou, per cert, quina paraula més curiosa bungalou, sembla inventada per en Joan Miquel Oliver però es diu igual o pràcticament igual en tots els idiomes.
Doncs com us anava dient: amb família, amb trenta-dos anys i monovolum les coses es veuen diferents. No hem tocat ni una bici, no hem vist (ni ballat) cap flamenc i no ens hem ficat a cap embarcació que no es digui transbordador (sense curset de cosmonauta) ara, l'arròs negre, la piscina petita del càmping i les estades a la platja a quarts d'onze del matí no ens les treu ningú.
I les tres picades de mosquit que tinc tampoc...

Monovolum

Abans de ser pares quan anàvem de vacances agafàvem quatre coses mitja hora abans de sortir, les ficàvem en una maleta i vinga, carretera.
Ara quan hem de sortir és una altra cosa. Em sembla que triguem més estona preparant-ho tot que gaudint del lloc on anem. Demà anem quatre dies al Delta de l'Ebre:
- Llit de viatge, d'aquells que diuen que es pleguen fàcil, diuen.
- Ninots de llit (un dia us en parlaré més a fons) + xumets de llit
- Llençolet de llit
- Manteta de llit, per si fa fred.
- Babycook + verdures + "potitos".
- Pitets varis + cullereta
- Cadireta que es lliga a una cadira.
- Bibis: no sé perquè en diuen bibis si n'haurien de dir bibes.
- Escalfa-biberons, a la mossa li agraden el bibis calents.
- Bolquers, 28, agafem-ne més per si de cas.
- Crema solar, del 50.
- Altres cremes, pel culet i cos.
- Sabons de cos i de cap.
- Joguines, tres o quatre.
- Galleda, pala i forca + motlle de mà per jugar a la sorra.
- Robeta, més del compte per si es taca.
- Tovalloletes
- Para-sol + aquella gorra que es treu cada dos per tres
- Piscineta inflable mini per pubilla de tretze mesos.
- Sprai Anti-mosquits infantil, que anem al Delta.
- Mosquitera, que anem al Delta.
- Càmera per mostrar als avis les evolucions de la pubilla.
Bé, segur que em deixo coses. Us deixo que he de preparar més coses.
Salut
Foto:Google

Incentiu per seguir treballant

Alguna vegada algú m'ha dit que tenint en compte la repercussió de la pàgina web "Educació Física, no gimnàstica!" podria guanyar algun caleró extra amb la meva feina si fiqués publicitat a la web o escrivís algun llibre sobre EF. El tema de la publicitat tinc clar que el descarto i el del llibre s'ha de veure però en tot cas la finalitat principal no seria l'econòmica sinó la d'arribar a més gent. Veig que el que faig funciona amb els meus alumnes i m'agrada saber que també funciona amb altres alumnes d'arreu del món. A més, aquesta feina permet un grau molt alt d'innovació i aquí és on gaudeixo més donant a conèixer la meva tasca a gent que en pot fer un bon ús educatiu.
Un dia em va arribar un article del vice-president mundial per Sud-Amèrica de la Federació Internacional d'Educació Física (FIEP) que alhora és el delegat nacional d'Argentina que em va deixar més que sorprès.
L'article diu això.
M'agafo aquestes paraules com a un compromís molt gran. Entenc que en Jorge Díaz Otáñez va anomenar el meu nom com a un exemple entre moltíssims professionals i que potser si escrivís l'article ara anomenaria altres persones però què voleu que us digui, em va fer il·lusió i m'ho prenc com a un incentiu per seguir treballant. Per sort, des de l'article a avui han sorgit moltes altres pàgines web sense ànim de lucre amb recursos més que interessants i útils per fer una educació física millor i més reconeguda.

El pa de cada dia

La silueta tonenca des del sud un 3 de juliol.

Aprendre més per ensenyar millor

M'ha agradat veure que el post sobre les vacances de mestre ha tingut força comentaris, bé, n'ha tingut cinc i en aquest bloc cinc comentaris ara mateix són molts.
Volia ampliar el tema amb algunes coses sobre les vacances que crec que no s'han dit gaire i que és de justícia que es diguin. Durant el mes de juliol molts mestres aprofiten les classes de formació de professorat que es fan en diverses escoles d'estiu, d'aquesta manera són molts els professionals que busquen millorar en la seva tasca educativa i personal. Jo he estat fent cursets a l'escola d'estiu de Rosa Sensat i a l'escola d'estiu del Vallès Occidental (UAB) altres estius i ha estat més que profitós assistir a xerrades i conferències sobre educació que es feien de forma complementària.
Altres mestres aquest estiu estan intentant treure's les oposicions i ho passen força malament pel que fa a nervis com és normal en un procés selectiu tan dur.
N'hi ha d'altres que per voluntat pròpia (o per sorteig) fan de tribunal d'oposicions que és una tasca gens fàcil i que també té mèrit.
En el meu cas aquest any no faig cap curs a l'estiu però estic preparant algunes coses pel curs que ve, tinc intenció de publicar algun article en una revista educativa i també vull millorar la meva pàgina web.
La professió de mestre canvia amb la societat molt més ràpidament que altres feines, avui sentia al TN que en cinc anys el número d'immigrants ha crescut un 200%, cada dia hem d'educar més amb les TIC, hem d'aprendre idiomes i a sobre rebem bufetades des de diferents àmbits de la societat. Se'ns exigeix molt i per donar al màxim hem d'estar preparats, oi que ens ajudareu?

La desena temporada

Va estar prou bé el concert de dissabte a la nit d'Antònia Font tot i que considero que és un grup més d'estudi que de directe. Tinc tots els seus discos i al cotxe porto un pupurri amb les cançons que més m'agraden.
Dilluns passat acabava la desena temporada del meu programa de ràdio. El programa és un vàlvula d'escapament d'una hora setmanal a una emissora local com és ràdio Taradell. Escoltant-lo es pot endevinar com m'ha anat el dia ja que poso la música que més m'inspira cada dia, a l'emissora tinc total llibertat i ho valoro perquè puc fer el tipus de programa que m'agradaria escoltar encara que tingui poca audiència. I es veu que ells també ho valoren ja que avui m'han donat un dels premis a millor programa de l'emissora. He pujat a rebre'l amb la pubilla en braços. He agraït la llibertat que em dóna Ràdio Taradell des de fa tants anys i he dit que potser la pubilla algun dia agafarà el meu relleu, no ho sé, em sembla que m'ha quedat una espècie de discurs força fluix, poc brillant, no preparat, no m'esperava tornar a guanyar el mateix premi que em van donar fa dos anys i no m'havia preparat res, a sobre la pubilla ha intentat mossegar el trofeu quan estava dalt de l'escenari posant la nota còmica i despistant-me.
Aquest estiu no hi ha programació perquè han de fer obres i per tant no hem pogut fer el programa d'humor "La guarderia" amb la Guarderia Teatre. El juliol passat va ser genial, un programa per tronxar-se de riure i en el qual combinàvem l'afició pel teatre amb els micròfons. Era divertit veure faranduleros de tota la vida fent gestos mentre s'acostaven als micros, "ep, que no cal, no ens veu ningú!", "ja, però si no ho faig així no em surt". Tenia ganes de tornar a fer guions humorístics per ràdio, me'ls hauré de guardar per una altra ocasió, de moment sé que tinc un estiu per escriure i no penso desaprofitar-lo.
Al setembre tornaré a la ràdio i a sobre treballaré a la magnífica escola pública de Taradell, em pregunto si algú em coneixerà la veu...

Calentes freqüències solars

Havent esmorzat muntarem la piscina inflable per la pubilla. Ja tenim l'aneguet que fa cuac, cuac quan està en contacte amb l'aigua. També tenim una galleda, una forca i una pala... em temo que ens falta la sorra.
Havent dinat tenim sessió de Lost, ens falten dos capítols per acabar la tercera. Els amics ens amenacen en explicar-nos el final.
Havent sopat anirem a concert d'Antònia Font a Vic.

"Un home destapa i olora una crema after-sun,
dragons i helicòpters desfilen un cel taciturn,
radien calentes freqüències solars,
somien en fosforescències milers d'habitants."
Foto:JRoca

Juliol i agost

Juliol i Agost.
Ja ho sé, ja m'ho conec, m'ho has retret mil vegades. Sí, per Nadal també, sí, i per setmana santa. Ho vols? tens el COU? tens més de 25 anys? matricula't, estudia 3 anyets, troba feina i ho tindràs. Ara, si ho fas no ho facis només per les vacances t'estaràs enganyant i pringaràs fort, molt fort.

Decreto per tant existeixo

Nou decret del govern espanyol: Els alumnes de primària hauran de llegir mitja hora diària obligatòriament.
Tornem-hi: nova llei sense cap ni peus.
A veure, la llei respon a una realitat que és que els alumnes cada dia llegeixen menys i a sobre hi ha el greu problema de la comprensió lectora. En el fons la llei pot ser lògica i positiva, a la pràctica ens podem trobar que l'obligatorietat de llegir cada dia durant mitja hora provoqui l'efecte contrari al que es busca, és a dir, que els nens avorreixin la lectura o que ho vegin com a una imposició. A més, com que les escoles són diferents segons el context sòcio-econòmic, cultural o lingüístic on es troben, els alumnes també són diferents i aquesta llei pot ser positiva en un determinat centre però inútil en un altre.
Qui coneix millor que ningú les necessitats de les escoles? els propis centres.
Solució: donem autonomia als centres sobre la idoneïtat o no d'aplicar determinades lleis.
Com? a partir dels resultats de les competències bàsiques que passen tots els centres podem arribar a conclusions entre d'altres coses sobre el nivell de lectura. Que en un centre d'Igualada fa falta reforçar la lectura? doncs es reforça de la manera que el centre cregui oportuna; que en un centre de Taradell es considera que la prioritat és reforçar el càlcul mental en comptes de la lectura? doncs es reforça el càlcul mental.
Em sembla que no dic cap bajanada, a la meva escola ho fem així.
Per cert, si a la meva escola s'hagués d'aplicar la llei de la lectura el passadís estaria sempre ocupat, no tenim biblioteca, tenim quatre prestatges plens de llibres al passadís, ah, l'escola es va construir l'any 2004, vergonyós!

Val la pena

El company merrameu del bloc P'eternitat és el director de Xarop Clown, un equip de pallassos d'hospital. Des d'aquest bloc vull fer-ne publicitat perquè aquestes iniciatives són més que necessàries i plenes de tendresa. Visiteu el bànner per més informació i feu-vos-en socis si ho creieu oportú.
Una abraçada per Xarop Clown i per tota la gent que fa del riure un recurs terapèutic de primer ordre.

Una altra escola, un altre poble, una altra comarca i amb una altra gent

Surto una hora i mitja més tard del que em pertoca. El volant crema, Los Planetas sonen després de girar la clau.
Una alumne em veu quan passo amb el cotxe i em fa adéu il·lusionada, el gelat que porta a la mà no cau de miracle, aquesta vegada la gravetat no li ha jugat una mala passada, sota el colze porta una crosta que diu que la setmana passada no va tenir tanta sort.
Passo pel costat de la terrassa del bar on hem anat a fer el cafè. El mateix personatge que ens ha comentat entre moltes gotes juntes de licor de Badalona que era "del pueblo de las tres mentiras" està enredant a una altra víctima. Recordo la conversa pràcticament unidireccional d'abans: "No es villa, no es nueva y no es reina.. nunca ha sido villa, nunca ha sido nueva y nunca ha sido reina". Jo li he dit, ¿cómo que nunca ha sido nueva? M'ha mirat i ha fet un glop. Un home que seia al costat ha somrigut, tot seguit li he dit: em sembla que demà porto la gravadora, aquest home és una mina.
Surto del poble. Hi ha un cartell que posa Sta. Eugènia amb accent tancat i pocs metres més endavant un cartell semblant amb accent obert.
A la corba de la gasolinera la meuca de cada dia busca l'ombra, a aquesta hora toca el sol i els seus clients no estan per suar més.
Set o vuit minuts després veig la fisonomia del meu poble (foto), els tonencs ho tenim això, quan veiem el castell ja ens veiem a casa. A l'esquerra els camps estan canviant i les bales de palla comencen a poblar-los, els pagesos han aprofitat el dia d'avui que dintre de tot és prou fresquet.
Porto quatre anys amb el mateix recorregut i falten només tres dies perquè em converteixi amb l'enveja dels treballadors estivals fins el 3 de setembre.
A una altra escola, a un altre poble, a una altra comarca i amb una altra gent.

Aprendre a ser ciutadans

Ja hi tornem a ser amb més polèmiques!
Ara surten els bisbes i diuen que l'escola no ha d'adoctrinar i durant el franquisme tancaven la boqueta quan s'adoctrinava amb el braç enlaire i la cara al sol. Què? una altra mani? vinga va, que fa temps que no n'hi ha cap...
El meu punt de vista és que aquesta nova assignatura és la constatació del fracàs i de la impossibilitat de moltes famílies d'educar en valors els seus fills. Per mi no cal una assignatura que es basi en eixos transversals que qualsevol educador responsable hauria de tenir en compte en les matèries que faci. No m'imagino un mestre que no intervingui quan sent un comentari homòfob, racista o de menyspreu cap a una comunitat per posar uns exemples.
En assignatures com educació física molt sovint ens trobem amb comentaris que "conviden" a aturar la sessió per parlar de valors. Els alumnes s'enfaden i diuen que a l'hora d'educació física no hem de parar per parlar de coses que no venen al cas, els contesto que l'educació física per davant de tot és educació i per tant les conductes inadequades no són permeses, suposo i espero que la resta de mestres actuï de la mateixa manera, no és tan difícil.

Aquí també es parla d'aquest tema.
L'USTEC·STEs en diu això.

Educació Física segle XXI

La setmana passada apareixia un article de Carles Jardí Pinyol al Punt Digital de Vilaweb sobre educació física. Us poso l'enllaç perquè el llegiu. Entenc però, que la gent que no sigui mestra d'educació física potser no el vulgui llegir sencer i per això us copio una part interessant que ens ajuda a entendre el que és (o hauria de ser) l'educació física avui en dia.

La nova llei que regula l'ensenyament i que començarà a aplicar-se amb vista al proper curs escolar, marca unes línies d'actuació pròpies de l'àrea d'educació física que passen pel desenvolupament personal de l'alumne com a efecte directe de l'activitat física, tot assumint actituds i valors adequats a la gestió del cos i la conducta motriu. I passant per aquelles competències bàsiques, basades en la utilització del cos com a element de relació i interacció amb el món; en el coneixement, la pràctica i la valoració de l'activitat física per preservar la salut; la competència social i ciutadana, ja que ajuda a aprendre a conviure, acceptar les regles per al funcionament col·lectiu, la participació i el respecte envers les diferències i conèixer les possibilitats i limitacions pròpies i alienes; el coneixement d'un mateix i de les pròpies possibilitats i mancances, l'autosuperació, la perseverança i l'actitud positiva, i l'organització individual i col·lectiva contribueixen a la competència i l'autonomia i iniciativa personals.

Amb tot això crec que seria convenient que la gent deixés de banda aquella imatge del mestre d'educació física que dóna una pilota als nens per fer futbol i una a les nenes per fer bàsquet mentre mira el rellotge esperant que soni el timbre. El MEF és un educador i com a tal ha de transmetre valors en aquest cas enfocats a bons hàbits corporals però no al rendiment físic com es pensa la gent des de fora.

Blogger es catalanitza

Ja tenim blogger.com en català i tots els que utilitzem aquesta eina de blocs hem d'estar contents. Quan s'aconsegueixen coses d'aquest estil hem de reflexionar sobre el fet que una llengua com la nostra necessita gent que lluiti dia a dia per la seva normalització, amb això vull dir que si blogger no hagués rebut recomanacions, queixes i/o suggerències sobre el fet de tenir la traducció en català molt possiblement no haurien mogut ni un dit per una llengua minoritària amb un percentatge elevadíssim dels seus parlants que entén i parla perfectament castellà o francès. Moltes gràcies a tota la gent que ha fet possible això i seguim endavant perquè encara estem lluny de la normalització total.

Subtitulació a costa de què?

Ernest Maragall aposta per subtitular en català en lloc de doblar:
D'entrada ja us dic que sóc un gran defensor del cinema en versió original i que no em miro una pel·lícula que no sigui en català o castellà sense subtítols des de fa molts anys. Per què? perquè quan miro una peli vull veure el treball dels actors i no el dels dobladors i perquè m'interessa aprendre anglès dia a dia per no estancar-me en un nivell de tercer de l'EOI.
El tema és, estem preparats per fer el valent pas de veure televisió i cinema a gran escala amb subtítols? és evident que no. Què passaria ara mateix si a TV3 fessin Herois en anglès i subtitulat en català? doncs que baixaria l'audiència de forma escandalosa. Jo amb el TDT m'ho miro en anglès i subtitulat perquè ho tinc en opció però s'ho miraria el meu veí si en comptes d'estar en opció estigués per defecte en anglès? No.
El meu veí, que és fan d'Herois, em diria:
- Neng, treballo dotze hores cada dia i arribo cansat a casa, no estic per llegir subtítols, a més, són molt petits...
Al meu veí se li'n fot aprendre anglès, el meu veí treballa per pagar l'hipoteca, fumar els seus Winston i anar al càmping cada cap de setmana amb la caravana i la canalla, m'enteneu per on vaig?
No tenim cultura de subtítols (perquè no som finlandesos!) i necessitem una televisió pública com TV3 que faci la seva funció social de normalització lingüística i si cau en audiència amb aquesta desigual competència barroera ho tenim clar. Per ara estic content que ho tinguem com a opció, més endavant, quan estiguem preparats tirem-nos-hi de cap!

Hi fot un fred que pela...

Rebo una invitació per anar a una conferència de l'Honorable Conseller d'educació pel dia 27 a la UB, suposo que l'han rebuda tots els mestres, no ho sé. Suposo que el "Tete" ens vol explicar les últimes tendències en educació del país amb més bona fama mundial a nivell educatiu: Finlàndia. No sé si el conseller economista que fa de conseller d'educació sap que Catalunya també va tenir aquesta fama fa uns quants anys, durant els anys anteriors a la gran catàstrofe. Al nostre país teníem el bo i el millor a nivell educatiu i vam ser pioners en molts aspectes.
Avui en dia Finlàndia té unes condicions que fan que pugui exercir el títol de país educatiu més avançat del món. Aquestes condicions no es donen ni de bon tros a Catalunya. Sentia avui a un Telenotícies que Finlàndia té grans similituds amb el nostre país, ah sí? per què? que jo sàpiga les coses que el Parlament Finlandès decideix no han de tenir el vist-i-plau retallador d'altres parlaments, que jo sàpiga els diners dels impostos dels finlandesos repercuteixen íntegrament en els finlandesos, que jo sàpiga Finlàndia és una república sobirana independent, que jo sàpiga ningú qüestiona que l'idioma oficial és el finès tot i tenir el suec com a cooficial, que jo sàpiga els Nokia tenen el finès com a opció, que jo sàpiga allà hi fot un fred que pela...

Oposicions 2007

Fa set anys vaig aprovar les oposicions (a la tercera) i en fa tres que vaig ser tribunal. Tan com a opositor com de tribunal em vaig trobar amb el problema de la falta d'informació. Com a opositor necessitava saber què volien de mi i com a tribunal necessitava saber què avaluar i com puntuar-ho. L'any 2000 vaig aplicar la lògica en l'oposició, vaig establir un conjunt de paràmetres que creia que eren importants per aprovar unes oposicions, em va sortir bé amb molt d'esforç i un factor sort que sempre està lligat en una fase d'oposició.
Com a tribunal ens van dir que nosaltres mateixos havíem d'establir la forma de puntuació segons el nostre criteri. Vam reunir-nos moltes hores i d'allà en van sortir la nostra forma de puntuació. Els altres tribunals devien tenir també la seva forma d'avaluar, propera o no a la nostra.
Aquest any el Departament d'Educació ha posat els punts sobre les is: ha tret un seguit de criteris de correcció amb un conjunt d'aclariments que facilitaran la feina als opositors i als tribunals. De pas també es podrà dir que aquesta unificació de criteris serà més justa per a tothom.
Ara, això no li treu a ningú fer colzes i passar molts nervis.
Molta sort i endavant!

Canvio d'aires

Me'n vaig.
El curs que ve començo una nova etapa a un nou centre. Avui els ho he comunicat als meus alumnes de cicle mitjà. Han plorat gairebé tots, els més valents s'han tapat la cara perquè ningú els pogués dir que ploraven, d'altres han vingut a abraçar-me amb un instint natural. Els he dit que volia treballar a una escola més propera a casa per estar més a prop de la meva filla, no els he convençut. La nouvinguda magrebina que va arribar del Marroc fa dos mesos s'ha posat a plorar desconsoladament tot i no entendre gaire l'idioma, per la reacció dels altres ha entès que alguna cosa dolenta passava, m'aprecia molt, com tots. Suposo que ha pensat que sense mi no tindrà un pilar on recolzar-se quan necessiti ajuda, li he explicat com he pogut que l'any que ve hi haurà un altre mestre que l'ajudarà com jo l'he ajudada a integrar-se, m'ha somrigut entre llàgrimes. Tot això ha passat mentre fèiem l'àlbum. Em temo que demà i demà passat seran dies durs, han sigut quatre cursos intensos.
A les nou entrant a l'escola, abans que tot això passés, ha vingut un pare a parlar amb mi, m'ha agraït sincerament el que he fet pel seu fill i jo li he dit que aquell gest significava molt per mi, també li he dit que l'absència de suport en molts aspectes és una de les causes principals per les quals vull marxar.

Oh Europa!

La canalla del barri no para de tirar petards a tota hora: un totxo destrossat, una ampolla d'aigua esmicolada o una paperera rebentada són les conseqüències dels seus fets. Compren els petards amb els diners de la setmanada a una barraqueta que han instal·lat en un descampat del poble, en pocs segons es fonen els diners de les xuxes i després s'ajunten amb altres companys esperant una mica més de soroll. Ells, aliens a la nova normativa europea que prohibeix la compra i la utilització de petards a menors de 12 anys es preparen per la festa de Sant Joan. Aquesta norma suposo que aixeca polseguera als nostres veïns del País Valencià on hi ha un gran tradició pirotècnica. Estic segur que tots els lectors del bloc n'han fet alguna amb petards, forma part de la festa de Sant Joan que és la més emblemàtica de les terres de llengua catalana.
De marrecs amb la colla sortíem amb la bossa plena de petards a donar un volt pel poble i a veure qui la feia més grossa. Tornàvem curts d'efectius i l'endemà era obligatori tornar a fer un volt però aquesta vegada a la recerca de petards sense explotar.
Suposo que des de la Unió Europea coneixen poc la tradició de determinades zones. No m'imagino nens suecs o finlandesos fent el que fèiem nosaltres de petits però tampoc m'imagino nens catalans o valencians sense tirar petards per Sant Joan. Endavant amb la revetlla, amb seny, però amb petards!

Torna el Llop a Tona

Si aquest dissabte a la nit teniu ganes de passar una estona agradable i més que divertida per només 6 Euros ho teniu fàcil: torna l'espectacle "El llop" de la Guarderia Teatre. Serà aquest dissabte dia 16 a les 10 de la nit a la sala la Canal de Tona, just al costat de la carretera principal que travessa el poble, amb aparcament ampli i gratuït al costat i amb restaurants a tocar, ah, i el beure el posa La Guarderia Teatre durant l'espectacle.
En què consisteix el Llop? encara no hi has jugat? pensa que qui hi juga repeteix. És un espectacle-joc on el públic hi té molt a dir. Dalt de l'escenari hi ha 14 personatges i 4 d'ells són llops. El públic, que es reparteix per taules amb una pissarra, ha de descobrir els llops assassins a partir de preguntes, diàlegs, discussions, mirades, etc... Una vegada creguin que han descobert un llop votaran el personatge en qüestió amb la pissarra, el personatge amb més vots serà executat. Al final només quedaran habitants innocents o ... llops!
Veniu amb la colla, família, amb la parella o sols, d'amics en fareu ràpid. Espectacle recomanat per a majors de 16 anys.
Aquest dissabte estrenem una nova versió amb un nou vídeo d'entrada i algunes novetats.
Si teniu qualsevol dubte pregunteu-m'ho.
Ens veiem dissabte!
* A la foto veiem el conegut saxofonista Pep Poblet, el corredor de rallies Dani Solà, l'actor Ramon Godino i el músic Princesa Rosa entre d'altres que van participar a l'edició benèfica del Llop per la Marató de TV3.
Foto:JRoca

Procés avaluatiu

Avaluacions:
Avui reunió d'avaluació fins a un quart de quatre. Repassem alumne per alumne i prenem decisions consensuades.
De vegades, en casos molt concrets, és millor suspendre (NM) com a toc d'atenció perquè el sol fet de posar un PA fa que hi hagi pares que es pensen que tot va perfecte. Portem una pila d'anys amb aquest sistema i no veig que hagi funcionat pel que fa a la informació precisa del procés avaluatiu.

Pels pèls al Pasta gansa

Pasta gansa, us en recordeu? El millor programa pel que fa a guions que s'ha fet mai a la ràdio en català. Milers de joves de principis dels noranta n'érem fans i l'escoltàvem a diari, es va convertir en un programa mític de la ràdio i en un referent de l'humor català de la mà dels genials Orteu, Perelló i Salvadó entre d'altres. I del presentador què me'n dieu? Mikimoto en estat pur.

Bé, doncs resulta que jo vaig participar dues vegades al Pasta Gansa: el maig del 95 i el setembre del 96. En la primera participació vaig caure en una pregunta trampa i no vaig passar a la final. En la segona participació vaig arribar a la final i em va anar pel pèls de guanyar 70.000 pessetes que m'haurien anat molt bé. Tenia 21 anys, acabava d'acabar la carrera i les meves perspectives de feina eren força nul·les per fer de mestre, havia repartit una trentena de currículums i ningú s'havia dignat ni a contestar. Aquell juliol i agost els havia dedicat íntegrament a fer de peó de jardiner per 63.000 ptes. al mes (378 €), el que aleshores era el sou mínim.
Us he preparat en podcast el fragment final del programa que podia haver canviat el meu prestigi entre els amics per haver guanyat el Pasta Gansa. Va anar pels pèls, dubto que cap altre concursant en tota la història del programa perdés per tan poc.

Responsabilitat lingüística

Cada dia a quarts de vuit de dilluns a divendres em llevo amb la ràdio. Feia anys que sempre escoltava en Bassas però ara fa un parell d'anys que em vaig passar a en Xavi Bosch, a partir de les vuit. Amb el futbol va passar igual, de Puyal a Pou, ja que els mercenaris no responen almenys ens ho passarem bé. Tot i això quan a una de les dues emissores fan els odiosos anuncis (que dolents arriben a ser alguns) faig zàpping cap a l'altra i quan passo amb el cotxe vorejant el Congost camí de la feina escolto l'APM.
Del duel matinal entre Bassas i Bosch per mi guanya el de Rac1 però sovint llegeixo el que escriu en Bassas, estem d'acord en moltes coses, com en aquesta: "El futur de la llengua depèn dels seus parlants, i el català només ens té a nosaltres."

D'acord amb USTEC-STEs

Mentre algun mitjà de comunicació ja ha tret la cavalleria a la notícia de deixar la tercera hora de castellà a criteri dels centres, l'USTEC-STEs ha fet un comunicat de premsa que subscric al 100%, llegiu-lo aquí.
Uns altres que sembla que no han paït bé la notícia són l'anomenat sector Carretero d'ERC. Copio de l'e-noticies.com: "Carandell creu que el que ha fet el govern és "prendre la decisió de no decidir", i ha lamentat que s'hagi traslladat la responsabilitat última als centres educatius. "El govern -afirma Carandell-- el que diu amb aquesta decisió és: com que nosaltres ens barallaríem, doncs que ho decideixin les escoles"."
Segons el meu humil punt de vista que ho decideixin les escoles és el millor que pot passar perquè són les escoles les que millor coneixen la realitat sociolingüística de cada centre. He estat a unes quantes escoles i us assegurar que cada una és un món. La gent des de fora es pot arribar a pensar que totes les escoles són iguals i que com a molt canvien si són públiques, concertades i privades, doncs no amics no, cada escola té les seves particularitats i per tant és més que positiu que aquestes puguin decidir en aspectes que les afectin directament com aquest tema de la llengua. Per exemple: En una escola de l'àrea metropolitana on pràcticament no es parla català pels passadissos o al pati, i en molts casos ni a les aules, com es pot entendre una hora més de castellà?
Espero que des del MEC entenguin aquest punt de vista perquè en cas contrari hi haurà mala maror i potser haurem d'acabar segant cadenes.

Per fi una mica de seny

El govern deixarà a les escoles la decisió d'aplicar o no la tercera hora de castellà. Aquesta vegada el govern ha actuat amb seny en un tema delicat com és l'aplicació de la tercera hora de la llengua més parlada a Catalunya amb una diferència abismal amb la llengua originària del país.
La lògica és que si a una escola posem pel cas de la Garrotxa es detecta que els alumnes van fluixos de castellà es faci una hora més de reforç en aquesta llengua. Ara, coneixent la realitat lingüística de Catalunya no cal ser sociolingüista per veure com la llengua que necessita més reforç a gran part del territori és la catalana. La decisió de deixar pels centres l'aplicació de la tercera hora crec que és la més encertada.
Vilaweb
Avui
La Vanguardia
El País
El Punt
No he trobat (ni buscat) informació en depèn de quins mitjans... ja m'enteneu.
En aquest bloc aquest tema havia sortit unes quantes vegades: El decret de la llengua; Classes en anglès pel curs que ve?; Esborrany per esborrar; Les comissions de treball del Departament d'Educació; No és això companys, no és això.

Al Tete no li agrada el Tete

Escoltava el Minoria Absoluta com faig cada dia a l'hora de dinar. Avui el convidat era el conseller Maragall. Aquest economista que ara exerceix de primer responsable en educació de la Generalitat ha acabat l'entrevista dient que el seu personatge del Polònia no li agrada. Li han preguntat quines coses no li agradaven del Tete i ha dit que tot. Ha demanat no sortir més i aquí en Toni ha estat àgil: li ha dit que mentre sigui conseller ja es pot anar preparant...

No en vull gràcies!

Arribo a casa i novament tinc la bústia d'entrada (del pc) plena d'spam. Ara els ha agafat pel llibre de visites d'"Educació física, no gimnàstica!", em tenen fart. Aquesta setmana porto eliminats més de 30 missatges que venen Viagra, allargaments d'extremitats inferiors del mig, pastilles de tot tipus i no sé pas què més. Són uns pesats! A les bústies (físiques) hi pots plantar un adhesiu que digui "Publicitat, no gràcies" i en principi et fan cas. Què hem de fer amb les bústies virtuals? intento enganxar un adhesiu i no me'n surto!

Caminante no hay camino

Somriure, fer adéu, picar de mans, caminar...
la vida és un aprenentatge constant.







Sempre havia criticat els blocs que parlaven amb termes de "la vida és...".
I avui ho he fet jo.

Anthony and the Johnsons: Man is the baby

Plusmarques de les colònies'07

- Lots arreglats en una nit: 7 (el 85%). Anterior rècord 5 a les colònies'03.

- Frase: “No enfoqueu als ulls si us plau”: 23. Cal remarcar que les darreres 12 vegades ja no hi anava un si us plau darrera. Anterior rècord 22 a les colònies'05.

El balanç és molt positiu perquè no s'han superat els rècords de rondes nocturnes de vigilància, lots confiscats, mitjons perduts, inscripcions llegides sota les lliteres, gots vessats i genolls pelats.

Tres mil quaranta-quatre

La pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" que vaig crear fa sis anys i mig ha superat aquest passat mes de maig el seu rècord històric de visites en un sol mes. Per primera vegada s'han superat les 3.000 visites mensuals i la marca s'ha quedat en 3.044.
Què vol dir això? vol dir que l'educació física interessa i cada vegada més. Pel proper curs anuncio canvis i millores substancials amb noves actualitzacions, aquest curs l'he actualitzada poc perquè no he fet EF a l'escola per la reducció de jornada.
Moltes gràcies a tothom per seguir la pàgina i fer-la útil a tanta gent.