A la nit he sentit el vent i quan m'he llevat he mirat esperançat si l'eòlic element havia foragitat les desenes de Pares Noëls que pugen pels balcons i finestres del meu barri, no, continuaven somrients fent estúpids equilibris. El publicista de la Coca-Cola que va pintar de color vermell aquest nòrdic panxut poc s'imaginava que tants anys després la terra dels tions i caganers seria un homenatge al seu invent comercial. Recordo la primera vegada que vaig veure aquests "individus", va ser a la plaça Major de Vic fa uns quants anys, pujaven per les "Galeries" i ho feien amb certa gràcia però ara ja cansen. L'altre dia a Barcelona vaig veure una xinesa venent ponsèties de Nadal al mig d'una vorera. Que ràpid s'encomana allò de "els catalans que de les pedres en fem pans"...
Ja pots consultar moltes fotos dels assajos i comentaris sobre l'obra Punxes a la sorra a l'àlbum virtual Flickr. Foto: la Marta Esmarats (Mercè) i l'Aina de Cos (Elisabeth Eidenbenz) són dues de les protagonistes de l'obra. De moment només hi ha programada una sola representació limitada a 100 persones el dia 13 de desembre a Vic. En les properes setmanes informarem sobre novetats de dates i llocs de noves representacions. Contacte provisional: jroca222@xtec.cat (Jordi Roca)
Pont intens d'assajos i de preparatius per a l'estrena i un sopar que esperava amb candeletes. Ahir a la nit l'equip de Punxes a la sorra vam sopar amb l'Assumpta Montellà i vam parlar àmpliament de diversos temes sobre la recuperació de la memòria històrica, la maternitat d'Elna, el "setè camió", les interessants anècdotes de les conferències que fa arreu del país i l'obra de teatre. Teníem moltes preguntes a fer-li a la historiadora que va donar a conèixer aquesta història que finalment ha derivat en el nostre projecte teatral i també a altres projectes com la pel·lícula que prepara en Manuel Huerga. Les sensacions van ser magnífiques i la vetllada excel·lent, esperem que es repeteixi perquè em sembla que no m'equivoco si dic que és només l'inici d'alguna cosa gran. Moltes gràcies Assumpta! Foto: "El cartell" de JRoca
El Periódico de Catalunya es mulla amb 100 preguntes sobre l'estat de l'educació al nostre país, sobre el NM educatiu. Us copio algunes preguntes i respostes que he escollit de les 100, us aconsello que us les llegiu totes tan si sou mestres com si sou pares o altra gent interessada en l'educació: 1.¿El mestre ha perdut consideració social?El docent no té la credibilitat d'abans. I fins i tot hi ha famílies que, en situacions de conflicte, li falten al respecte. El dèficit de prestigi social condiciona inevitablement l'exercici de la professió. Aquesta situació no es produeix en l'ensenyament superior, en què el professorat conserva un halo de reputació social.68.¿És baixa la despesa pública en educació no universitària?Espanya, amb un 3,28% del PIB, enfront del 3,98% de la UE, era un dels països que menys invertia en ensenyament no universitari el 2004. I Catalunya, amb un 2,14% del PIB, una de les comunitats espanyoles que feia un esforç més baix.92. ¿Hi ha personatges públics que exerceixen una influència nefasta sobre els escolars?Sí, quan es vanaglorien, a través dels mitjans de comunicació que tenen un gran impacte –com la televisió–, d’haver-se valgut de l’astúcia abans que de la intel.ligència o l’esforç per triomfar en la vida. Foto: "La ràdio-fórmula no mola" de JRoca
Des de fora la gent pot pensar que les escoles són totes iguals o almenys molt semblants i des de dins, si has voltat una mica, comproves com són ben diferents sobretot quan parlem d'avaluació. Evidentment en aquest bloc no diré quines escoles crec que són millors i quines són pitjors però tinc clar que quan hagi d'escollir escola per la meva filla m'hi fixaré bé. L'avaluació possiblement serà un fet decisiu: PA, NM, PS, S, AD, MS, RMB, RB, RS, ... si ja ens costa als mestres com volem que ho entenguin els pares? Foto: "L'ull del tió" de l'Elisenda
Demà diumenge tothom a la setena fira JocJoc i a la Fira de la Pesseta, ja no teniu excusa per passar un dia inoblidable a Tona. La Fira ha crescut i cada vegada està millor i la fira de la Pesseta serà gestionada a partir de demà pel Consell de Joventut. Tota la informació aquí. Vinga, que diuen que farà un bon dia!
M'ha arribat el famós dossier de premsa sobre l'informe de la Fundació Jaume Bofill sobre l'estat de l'educació al nostre país. La majoria dels mitjans de comunicació, dels mitjans de desinformació i dels mitjans d'alarmació se n'han fet ressò però en molts casos no n'han fet una lectura precisa i s'han quedat només en alguns aspectes (negatius, és clar). Llegiu-lo i traieu-ne les conclusions que volgueu. Foto: "L'alberg d'Olot" de JRoca
Començat el curs acostumen a arribar nens nous a l'escola, normalment són immigrants però de vegades també hi ha nens catalans que canvien d'escola per les circumstàncies que sigui. A l'hora d'EF em trobo amb un nen nou que com que no sabia que tocava EF no ha portat xandall, es queda una mica apartat pensant que no li deixaré fer EF. - Vine. - És que no porto xandall, no sabia que tocava gimnàstica.. El primer que em ve al cap és que a l'escola on estava eren estrictes amb el tema xandall la qual cosa m'agrada però em sorprèn que digui gimnàstica i no EF. - Ara no toca gimnàstica, toca EF i com que no ho sabies te'n deixo fer, ara, quan arribis a la classe apunta't bé els dies que toca. Amb els alumnes asseguts aprofito per fer un recordatori de les normes (sé que semblaran estrictes però una assignatura així les necessita pel bon funcionament): - Abans de començar, algú li vol explicar a ...... les normes de la sessió d'EF? Aixequen la mà ben bé deu o dotze nens. - Quan en Jordi parla no es pot parlar, quan acaba si hi ha algun dubte hem d'aixecar la mà. - Molt bé, ara tu. - No podem enfilar-nos enlloc ni tocar cap material sense el permís d'en Jordi. - No podem anar al lavabo sense el permís d'en Jordi. - Si aixequem un banc suec no ho podem fer per sobre de la cintura. - Hem d'endreçar el material al final de la sessió. - Si hi ha algun nen que no pot fer EF és el teu ajudant. - Si parlem estem perdent temps i al final juguem menys.. - Hem de portar xandall i vambes. - Després d'explicar un joc sempre podem preguntar per a què serveix. - Sí, i mai ho feu, al final ho acabo dient jo... - És que no hi pensem. etc... - Val, vinga començarem que no ens agrada perdre temps. Ja sabeu que primer sempre fem un joc de rapidesa per fer esclafament, després una part més llarga d'algunes activitats i acabem amb una activitat tranquil·la.
Quatre i tres de la matinada, ja m'he llevat tres cops aquesta nit, la pubilla no està fina. Diuen que a l'escola bressol ho agafen tot i és ben cert, no es un mite ni una llegenda urbana com em pensava. No falla: es lleva plorant i hi vaig; la canvio si cal; li miro la febre si cal; Apiretal si cal; la passejo una mica en braços (ja passa els 12 quilos); la torno al llit; l'acaricio, xiuxiuejo una mica i espero que s'adormi; quan torno al llit i m'he estirat engega a plorar; tornem-hi... comptador a zero. Ara no tinc son i demà ho acumularé, recordo els dies de reducció de jornada que em permetien una mica de migdiada, demà no toca. Repasso el plànning del dia: a primera hora mates: repàs de la resta portant i una mica de radis i diàmetres de circumferències; després EF amb 3er A: sessió amb ringos; hora del pati: cafè, m'anirà bé per aguantar una estona més; tot seguit reforç amb un nen nouvingut, ja diu els números, repassarem amb el JClic unes sumes i restes, veurem quines paraules noves ha après; a última hora del matí toca medi social: història de Taradell i a pintar l'escut del poble. Dinar i cafè. A les tres sessió TIC: farem uns JClic per repassar les taules de multiplicar i a les quatre dues entrevistes amb pares, espero que no notin que m'adormo. A tres de sis toca seminari d'educació física a Vic fins a tres de vuit, després tenim un sopar, he de pensar en gravar el Polònia. Després a dormir i a esperar quantes hores ens donarà la pubilla... Foto: "Bevent sola" de JRoca
Avui en un curs a nivell d'escola que fem sobre lectura hem comentat el llibre de l'Emili Teixidor "La lectura i la vida". N'hem estat parlant una bona estona fent debats prou interessants. A mi m'ha impressionat una imatge que m'ha vingut al cap a partir de la següent lectura: "De la destrucció de la biblioteca de Bagdad, diuen que l'únic escrit que se'n va salvar, d'un milió de volums i vint milions de diaris, va ser un cartell que penjava de la porta principal que sentenciava: "Una biblioteca té la inviolabilitat d'un hospital i la santedat d'una casa de Déu. Comporta't aquí com ho faries allà". Pàgina 120. He pensat també en la biblioteca cremada en els nous disturbis als suburbis de París.
Avui a la tarda he anat al Verdi a veure la darrera pel·lícula d'en Woody Allen i amb aquesta ja n'he vist vint-i-cinc d'aquest director que tant admiro. Cassandra's dream, què voleu que us digui, no aporta gran cosa, crec que no la posaria al top 15 de les que he vist. No li he vist cap segell personal, l'he trobada poc original en molts aspectes, amb pocs tocs d'aquell humor marca de la casa i amb una temàtica ja usada fa massa poc. No entenc com un director de la seva talla artística arriba al punt d'obligar-se a fer una pel·lícula cada any, sembla que preferixi la quantitat a la qualitat. Cassandra's dream per mi és més fluixa que Scoop i Scoop és fluixa comparada amb Match Point i les tres tenen punts en comú a part de la ciutat del rodatge. La que ens té preparada per l'any que ve i que porta al títol el nom de la ciutat comtal em fa més por que una pedregada, espero que ens sorprengui i recuperi el talent de les grans: Annie Hall; Manhattan; Interiors; Hannah & her sisters o almenys ens faci riure com a Deconstructing Harry; Mighty Aphrodite o Love and death, ara, tenint en compte el que se'l va arribar a emprenyar en el rodatge i els últims precedents de les seves pel·lícules em temo que tindrem un Woody Allen fluix. Woody, Annie Hall va venir després de dos anys sense estrenar cap películ·la, pren-t'ho amb calma, les presses són males conselleres.
Llegeixo que els futurs mestres i professors hauran d'acreditar tenir un nivell d'anglès o d'una altra llengua estrangera, hi estic ben d'acord. La formació dels mestres ha d'incloure coneixements en TIC i també un mínim d'alguna llengua estrangera, tampoc costa tant. També seria molt positiu que TOTS els mestres que imparteixen classe a Catalunya sàpiguen parlar i escriure en català i que es respectés la immersió lingüística per formar persones com a mínim bilingües. Actualment algunes escoles catalanes formen ciutadans monolingües en castellà, i ningú mou un dit.
Us enllaço un article de l'Antoni Bassas a El Periódico que crec que tothom hauria de llegir. De pas us enllaço un altre article, en aquest cas de la Vanguardia, que ens diu que la inversió en educació de la Generalitat de Catalunya és un 12% menor que la mitjana estatal, increïble. Ah, i des del 2003 ha pujat un 70%. Com estàvem abans? Confio que aquest 70% de major pressupost vingui bé per obtenir millors resultats en els propers anys, seria més que preocupant que no servís per a res. Foto: "Línies a la carretera" de JRoca
Els del Polònia es superen cada dia i ja poden donar les gràcies als polítics per donar-los en safata desenes de temes a tractar. Aquesta nit el gag de la Magdalena Álvarez a l'autocar ha estat per recordar durant molt de temps i la setmana passada la van clavar amb el gag del Montilla en la paròdia del Show de Truman, només espero que continuïn així i que no es rebaixin davant de res ni ningú, avui m'ha faltat un gag del Marichalar, espero que el tinguin a la recàmera per la setmana vinent. Enhorabona gent del Polònia i de pas del Minoria que ens fan riure a diari.
Estem a la cua: l'educació secundària catalana a la cua d'Espanya i de la Unió Europea. Ho podem llegir a l'article següent. Avui el post serà curt i acaba amb una pregunta. És casual que Euskadi i Navarra estiguin per sobre de Catalunya en moltíssims aspectes o té a veure amb el seu preuat concert econòmic? Foto: "Mongoda" de JRoca
Avui he anat a l'institut del Teatre de Vic a l'assaig de Punxes a la sorra i ha sigut una gran experiència veure com la Marta i l'Aina s'endinsaven en els personatges, cada dia estic més satisfet d'haver agafat el repte d'escriure aquesta obra que m'ha tingut més de nou mesos escrivint i re-escrivint. Durant l'assaig m'he quedat en segon terme sense dir res, estaven assajant les escenes finals i encara no havia vist res del treball de l'Aina que interpreta l'Elisabeth Eidenbenz. En acabar l'Aina m'ha preguntat què m'havia semblat i només li he pogut dir que fantàstic, li he comentat que té una semblança física sorprenent amb l'Elisabeth, potser m'he passat o potser la imaginació m'ha portat a comparar-la amb les fotos antigues de la suïssa, certament tampoc són tan semblants però un vestuari i pentinat adequats hi fan molt. M'he emocionat en algunes escenes ja que en tractar-se d'un personatge real va ser el que em va costar més d'escriure i veient la interpretació el cercle es tanca, quan escric teatre m'intento imaginar com serà el personatge una vegada agafi vida i avui per fi ho he vist. Sempre que s'ha representat alguna cosa que he escrit em venen aquestes sensacions estranyes però que m'agraden, normalment. A l'assaig he portat la càmera de fotos i no he tirat ni una instantània, no volia molestar. He decidit que escriuré sovint al bloc de Punxes a la sorra fins el dia de l'estrena. Foto: Marta i ombra a la platja d'Argelers de JRoca
Per llogar-hi cadires la nova estafa enganya-ments-poc-moblades-i/o-solitaris-de-bona-fe-amb-manca-d'amics- d'una companyia de telefonia el nom de la qual comença per Timo i acaba amb Fónica. Ahir a la nit mirant el Porca Misèria tocant les onze vaig rebre aquest SMS: "perdona no quiero que pienses mal de mi solo quiero que leas lo que te he escrito y luego decidas. Envía LEER al 7550 para leer tu msj cst 1,2E i.i.exc" No sé com tenen vergonya d'intentar enganyar a la gent d'aquesta manera, em foten fàstic i ràbia, ja n'estic fart, aconselleu-me una companyia de telefonia menys fastigosa que m'hi passo. Foto: "+ del 66 x 100 +" de JRoca
nit Avui ha fet vent i molt fred o potser ha fet fred normal que amb el vent ha donat la sensació de més fred. La qüestió és que l'avinguda que desemboca prop de l'escola era una catifa de fulles de colors de tardor i un nano ha relliscat i ha arribat a l'escola amb una bona rascada al nas. - Vine cap a aquí que hi posarem iode. - Pica? - No, tranquil ja veuràs com no. Després del curs d'EF he arribat a casa i he encès la llar de foc per primera vegada des de l'hivern passat. Ara escric esperant que s'apaguin les brases mentre saborejo el DVD que em vaig regalar ahir que acompanyava un doble CD del gran concert "Acords amb Leonard Cohen" del passat gener. La música i les lletres de Leonard Cohen diria que són d'hivern de la mateixa manera que la música i les lletres d'en Tom Waits són per escoltar de nit. Foto: "Copiolot amb càmera a Olot de nit" de JRoca
Ha sorgit un problema a la classe de tercer i en Jordi aprofita per parlar amb els seus alumnes sobre les virtuts i els defectes de cadascú. - Heu de saber que al món no hi ha ningú que sigui perfecte, hi ha gent que se'n surt més bé en algunes coses i gent que se'n surt més bé en d'altres però perfecte, allò que es diu perfecte, no hi ha ningú. A- Tu tampoc ho ets? - No, és clar que no, jo tinc molts defectes, com tothom. A- Però saps moltes coses. - Sí, però n'hi ha moltíssimes que no sé i moltíssimes coses que no em surten bé. Cada dia aprenc coses noves però per moltes coses que aprengui mai podré ser perfecte perquè ningú por ser-ho, és impossible. B- No! - Com? B- No és impossible, els reis són perfectes. - Els reis? B- Sí, perquè ho saben tot, ens vigilen cada dia i saben si ens portem bé o malament. C- Però què dius? encara no saps qui són els reis? - Té raó, els reis sí que són perfectes, no hi havia caigut en això. C- Però Jordi, no existeixen els reis, els reis són... - Calla! Com que no existeixen? que no els veus cada any a la Cavalcada? C- Sí. - Doncs? B- Sí que existeixen i són perfectes. D- Doncs a mi em van tirar un caramel al cap. - Alguna cosa devies fer... C- Però Jordi, els reis són els pares... - Els pares? tu quan vas a la Cavalcada amb qui hi vas? C- Amb els pares. - Doncs és impossible que estiguin al teu costat i a dalt de la carrossa, no? C- ... - Mireu, quedem així, no hi ha ningú que sigui perfecte, només els reis però són persones molt especials i diferents de les altres ja que són mags i a més tenen una responsabilitat molt gran una vegada a l'any, apa, canviem de tema... Foto: "Des de l'aula" per JRoca
El Parlament Europeu i la Federació Internacional d'Educació Física demanen més hores d'Educació Física a les escoles. La reducció horària de l'assignatura arriba també al Parlament Europeu i esperem que les autoritats "competents" es facin enrera en aquesta aberració pedagògica. Llegim-ho a El Punt diari. Al diari El País també en parlen però com és habitual confonen el que és gimnàstica i Educació Física, patètic a aquestes alçades. El País, a l'Educació Física li diu "antigua gimnasia" la qual cosa tampoc és correcta. Us copio una explicació ben entenedora que he trobat a www.edu365.cat:
Educació física i gimnàstica. No ens confonguem
Ben segur que heu escoltat moltes vegades com un professor corregeix a un alumne quan aquest diu que ha fet una classe de gimnàstica.
I és que són dos termes, que si bé tenen certes coincidències,de significat diferent.
Lagimnàstica (l’origen de la qual se situa a Grècia fent referència a la poca roba que duien els atletes grecs) és un conjunt d’exercicis destinats a millorar la condició física.
També parlem de gimnàstica quanens referim a determinats esports: la gimnàstica artística (masculina i femenina) on es treballa al terra, les anelles les paral·leles, el salt de poltre, la barra fixa o la barra d’equilibri i la gimnàstica rítmica (només practicada per dones) amb les modalitats individual i per equips i en què s’utilitza la pilota, les maces, la cinta, la corda o el cèrcol.
L’educaciófísica és una àrea de l’educació que té per objectiu millorar la forma física, mostrar diferents tipus d’activitat física i mostrar les possibilitats del cos com a medi de comunicació i expressió. Aquest objectiu s’aconsegueix mitjançant el desenvolupament de la condició física, els jocs i esports, les activitats a la natura, l’expressió corporal i, també, mitjançant exercicis de gimnàstica.
M'havia plantejat no parlar de futbol al meu bloc tot i que és una de les meves aficions preferides, considero que ja hi ha molta oferta de blocs, webs i fòrums on se'n parla i no volia ficar-m'hi, tot i això aquest matí he engegat la ràdio i han dit que el Barça feia avui unsuau entrenament voluntari i que el míster no l'ha dirigit perquè feia feina de despatx, per llogar-hi cadires, feina de despatx, té set o vuit ajudants a sou i encara diu que fa feina de despatx, i mentrestant es veu que fan un entrenament suau, si ja de normal són suaus el d'avui devia ser de tècniques d'expressió corporal per imitar els núvols, ah, i després... golf, restaurant, golf, restaurant, discoteca i a dormir quan surt el sol. Diuen que el Barça representa a Catalunya però amb aquesta colla de ganduls un dels pocs bons grans tòpics nostrats que diu que som gent treballadora se'n va en orris. Mentre els altres equips treballen les seves mancances tècniques amb entrenaments específics i amb molta tàctica, els nostres es pensen que guanyaran el partit amb l'escut que porten al pit i que en molts casos no mereixen portar. Penós, no sé ni perquè m'hi emprenyo!
Dijous passat el curs de formació d'educació física va ser una altra vegada molt interessant. A partir del Primer nivell de concreció del Currículum nou vam agafar els continguts de cadascun dels 5 blocs i els vam desgranar entre les Competències Bàsiques, ho vam fer entre tots i per cicles, des d'inicial a superior. Cadascú intervenia quan creia que podia aportar alguna cosa i va ser espectacular l'atmosfera que es va crear entre una vintena de MEF amb ganes de millorar en la seva tasca, sí, ganes de millorar perquè ningú ens obliga a fer un curs de formació entre les 17:45 i les 19:45 i arribar a casa passades del vuit del vespre. Suposo que hi haurà gent que pensarà que és un rollo un curs d'educació física tan teòric però crec que és important que els MEF entenguem bé d'on surten tots els continguts i objectius i les relacions que s'estableixen entre ells per fer millors sessions i ser capaços de fer millor la nostra feina. Alguna vegada havíem comentat en altres cursos la necessitat que tenim els MEF d'estar en contacte entre nosaltres i parlar de les nostres coses: sessions, seguretat, problemes, avaluació, etc... entenc que l'èxit d'algunes webs d'EF i Fòrums és degut a aquest aspecte, necessitem estar en contacte perquè tenim ganes de millorar i en molts casos d'innovar en una assignatura apassionant com la nostra. Us heu fixat en la diferència abismal que hi ha entre el número de pàgines web dedicades a l'EF i el número de pàgines web dedicades a altres especialitats del magisteri (ed.musical, ed.especial, llengua estrangera, ed. infantil) ? Foto: "Amb la pubilla a l'esquena" de JRoca
Fa uns dies el productor del programa de TV3 "Caçadors de paraules" es va posar en contacte amb mi (a través d'aquest bloc i seguint fils fins a amics comuns i el meu mòbil) per proposar una col·laboració de la meva escola amb el programa. De seguida vaig anar engrescant la resta del Claustre de professors i finalment van acceptar la proposta de TV3 que consistia en la gravació d'uns jocs cantats que el nens fan a l'hora del pati i que entraran a un capítol de la nova temporada dedicat als jocs. Avui mateix era el dia D i ha vingut l'equip del programa a gravar algunes escenes amb els alumnes de cicle inicial i tercer. La veritat és que ha sigut interessantíssim veure una gravació de prop i col·laborar en la localització dels espais i organització de tot plegat des de l'escola. No cal dir que pels alumnes ha estat una experiència inoblidable sobretot tenint en compte la professionalitat i el tracte de tot l'equip que ha estat genial. En acabar en Roger de Gràcia ha demostrat la seva simpatia quan s'ha quedat quasi mitja hora signant autògrafs als alumnes amb dedicatòria personal per cadascun. Ara només falta veure's per la tele (gener 2008) en un programa que considero necessari que faci una televisió pública ja que fa un recorregut cultural, social i lingüístic dels Països Catalans amb una visió amable i divulgativa. Foto: Roger de Gràcia. Tv3
Avui m'ha arribat un nou escrit de la FIEP de Catalunya i m'agradaria que els MEF, pares i altres persones implicades en l'educació dels nostres infants ho llegeixin. Podeu llegir-ho a la pàgina de la FIEP o al bloc "Que no detengan la educación física" on ho he publicat. Moltes gràcies
Fa quasi un mes vaig tirar aquesta foto a Perpinyà. Hi havia un compte enrera dels dies que faltaven per l'arribada del TAV a la capital del Rosselló des de la capital del país. Em temo que el compte enrera haurà de ser modificat una mica... Foto: "TGV-TAV" de JRoca
Aquests dies hem estat a la Garrotxa i passant pel Collsacabra hem contemplat la immensitat de la tardor en els nostres boscos. A l'alberg hem jugat al Trivial de Catalunya i ha sortit la següent pregunta: - Quin és el poble que pesa més de la comarca d'Osona? Hem rigut molt. També hem caminat molt. Feia anys que no entrava al cràter del volcà de Santa Margarida, el recordava més gran, és clar, la darrera vegada em sembla que feia 7è o 8è d'EGB. He tirat força fotos i algunes ja estan penjades al Flickr. Tornant he vist que la magrana que queda s'ha obert. Foto: "L'esquerda vermella" de JRoca
Vaig a fer un volt pel poble. Veig una colla de criatures disfressades de bruixes, monstres i altres personatges peculiars que es reuneixen per celebrar Halloween. Desconec si han passat per les cases demanant llaminadures com fan als EUA, espero que no se'ls passi pel cap, no em faria gaire gràcia que una colla d'aprenents de Freddy Krueger em despertessin la pubilla. No veig malament que a l'escola, en hores de llengua anglesa, es parli de Halloween si això fa que els alumnes estiguin més motivats, una altra cosa és comprovar com aquestes tradicions forasteres poden acabar amb les nostres ja fora de l'escola, dins de l'àmbit familiar. Segueixo voltant i una fruiteria té diverses carabasses decorades com les dels ianquis. Arribo a la plaça i veig colles de pre-adolescents que venen castanyes per recaptar diners pel viatge de fi de curs, de seguida penso en el que em va dir dilluns un nen de la meva classe: - Jordi, jo tinc ganes d'anar a l'institut. - Ja? però si encara et falten molts anys, com és? - Perquè vull vendre castanyes per anar de viatge de fi de curs. Per dins vaig pensar que potser seria millor vendre panellets a més de 30 Euros el quilo, escandalós preu però hi ha molta gent que hi cau, és allò de pensar que 10 Euros són mil peles, sabeu de què parlo, oi? Bé, que us ho passeu bé aquest cap de setmana llarg.
Ho veig escrit, ho sento per la ràdio i per la tele: la frase "a principis de segle" s'utilitza fent referència a principis del segle XX quan "a principis de segle" s'hauria d'utilitzar referint-nos precisament als anys que estem vivint avui en dia, us hi heu fixat també? s'entén que aquesta errada es faci l'any 2001, 2002 i si vols el 2003 però és que aviat serem el 2008!
"En aquesta gran masia hi va fer diverses estades Joan Maragall al costat d'altres prohoms de principis de segle, com el músic Amadeu Vives o els pintors Josep Pijoan, Santiago Rusiñol o Ramon Casas." Ha hagut de mirar les biografies de tots ells per assegurar-me que fa força anys que estan morts i enterrats, en cas contrari seria molt gratificant anar fer el cafè amb ells i petar la xerrada sobre l'actualitat del país.
Foto: JRoca "Castell de Tagamanent" Ruta 4 de la guia
Quarts de vuit del matí i la pubilla ja se'ns ha llevat, deu ser el canvi d'hora. Les nou menys poc i el sol em toca ben bé de cara mentre tinc les mans al volant, deu ser el canvi d'hora. El rellotge de la classe marca les deu, he de canviar l'hora perquè són les nou, no ha calgut caure-hi perquè de seguida els alumnes m'ho han recordat. A l'hora del pati tinc més gana de l'habitual i a l'hora de dinar em menjaria un bou, deu ser el canvi d'hora. A les cinc i poc el sol em toca ben bé a la cara en el camí invers de tornada a casa, deu ser el canvi d'hora. Es fa fosc més d'hora i aviat farà més fred, les fulles de l'heura del veí són d'un color vermell intens, aviat cauran i s'emprenyarà perquè les haurà de recollir el dissabte el matí, l'ambient pinta a hivern, els troncs d'alzina i roure del garatge esdevindran cendra aviat. Foto:JRoca
Amb una mestra de l'escola parlàvem de les frases fetes i dèiem que és important que no es perdin, que els mestres n'hem d'utilitzar perquè són boniques, fan pensar i formen part de la riquesa de la nostra llengua. És innegable que els alumnes cada vegada les utilitzen menys i certament és una pena. A mi m'encanta utilitzar-les, em surt sol, quan em fan enfadar els dic: - M'esteu fent pujar la mosca al nas! O quan una cosa és fàcil de fer els dic: - Això és bufar i fer ampolles! I així amb un munt de frases. Fa uns anys vaig fer un curs de creació d'activitats Clic i com que de projecte s'havia de presentar un paquet d'activitats de seguida vaig pensar en frases fetes catalanes. Un temps després m'ho van publicar i ara aquest paquet és recomanat per diferents escoles i també per TVCatalunya en aquest webclip. Amb el programa JClic (amb Java) que és una meravella l'activitat és jugable sense necessitat d'instal·lar-la, per tant, si voleu posar-vos a prova sobre frases fetes ja ho sabeu, ah, i sou mestres potser us interessa pels vostres alumnes. Ja em direu què us sembla, per cert, ja sé que dibuixo fatal. Com fer-ho? cliqueu l'enllaç. Tot seguit cliqueu engega'l (applet) i seguiu les instruccions. Foto: captura pantalla JClic Astronauta Rimador
Avui he assistit al Seminari d'Educació Física que s'imparteix a Vic en Carles Viñallonga i m'ha encantat la forma d'explicar del formador i el grup de MEF que assistim ja que mostra molt interès. També he de dir que m'ha agradat trobar companys/es que feia temps que no veia: amb alguns només ens veiem en cursos, d'altres no els veia des de les oposicions, hi ha de tot. Tot i ser d'EF és un seminari teòric en el qual es desgrana el nou Currículum de la nostra àrea i tenim com a objectius arribar a fer programacions que tinguin en compte les noves normatives. La llàstima és veure com una assignatura amb tants continguts interessants veu reduïdes les seves hores, haurem de veure'ns obligats retallar per algun costat i fer perdre als alumnes continguts que els poden ser ben útils. A partir de seminaris com aquest és quan més indignació tinc cap a la llei que obligarà a reduir hores d'EF, és incomprensible i gens lògic. DIGUEM NO A LA REDUCCIÓ D'HORES D'EDUCACIÓ FÍSICA!
L'altre dia un nen va caure de les espatlleres durant una sessió d'Educació Física, es va enganxar els pantalons que li anaven massa llargs entre les barres i les sabatilles, va perdre l'equilibri i les mans li van relliscar, tot alhora, resultat: caiguda amb conseqüència de llavi partit i una forta contusió al canell, l'ensurt va ser considerable. Sempre que algun alumne es fa mal sota la meva responsabilitat em quedo amb la sensació de si ho hauria pogut evitar o almenys minimitzar, l'anàlisi dels fets m'ha d'ajudar per properes ocasions tot i que de vegades s'ajunten tantes variables diferents que és impossible de preveure un accident. Un company em deia que els MEF som mestres diferents perquè convivim amb el risc molt més que els altres mestres, cert però això ens ha de servir per fer-ne un fet educable. Convivim amb els alumnes en situacions fora de l'aula i això fa que de vegades es donin petits accidents i una de les nostres funcions és fer responsables els alumnes sobre unes mesures de seguretat idònies i lògiques que van des de l'anàlisi del terreny (el terra és moll? hi ha grava que rellisca?) , les condicions climatològiques (plou?, fa molt vent?), la seva roba (porto les vambes descordades?), del material a emprar i del seu ús correcte (pilotes dures, cordes, piques, etc...), la seva manera de comportar-se, etc... Un dels objectius de l'Educació Física és assolir un bon coneixement del cos per així ser capaços de fer-ne un bon ús, si algú no es coneix el cos rarament serà capaç de coordinar bons llançaments, ni d'expressar sensacions, ni de córrer amb eficiència, ... el mateix passa amb l'entorn proper pel que fa a la seguretat, cal analitzar-ho tot bé per evitar accidents. Foto:JRoca
Ahir a la tarda amb la pubilla vam collir la primera magrana del magraner, ens vam acostar i vam comprovar com ja s'obria, les petites granes vermelles buscaven el sol de reüll. Avui hem anat a fer un volt amb bicicleta, la pubilla galta-vermella mirava el paisatge quietona al seient. Tornant hem berenat un plàtan cadascú i després he agafat la magrana i l'he partida per la meitat. La pubilla em mirava mentre anava desgranant la reina de les fruites i ha vist contenta com n'hi ficava unes granes al plat. Primer n'ha agafat una i se l'ha posada a la boca, tot seguit l'ha escopida, com es menja això, papa? jo li he ensenyat com es mossega per treure'n el suc i tot seguit ho ha tornat a intentar. Aquesta vegada ha trobat el truc i semblava talment un petit esquirol rossegant una pinya, ha menjat una vintena de granes, una a una i després, quan ha vist que ja no en quedaven m'ha mirat, ha aplaudit i m'ha tirat un petonet, què més vull? Són moments impagables. Foto: JRoca
Avui vull fer esment a un interessant post d'en Jaume Sorolla al bloc Palabras sencillas. En Jaume ens parla de l'hàbit d'higiene a les classes d'Educació Física i de com la reducció horària pot fer que aquesta higiene es faci "a mitges". He estat a diferents escoles i de moment no n'he trobat cap que fes dutxar els alumnes i alguna escola no feia res sobre la higiene corporal. Amb aquest tema fa uns anys vaig tenir problemes en una escola amb una mare que em va acusar d'haver-la humiliat davant de tot el poble (sic) per haver posat a l'informe personal (per exprés desig de la tutora) una nota en la que es recomanava incidir més en els hàbits higiènics de la seva filla d'onze anys. La mare va reconèixer haver-me insultat i parlat malament de mi davant de tot el poble per aquest motiu, també va intentar (sense èxit) denunciar-me a l'inspector d'educació. En una reunió em va dir de tot i de pas em va acusar de bulling a la seva filla tot i que aquesta venia contentíssima a les sessions d'EF. Jo li vaig explicar amb el currículum a la mà (literalment) que els hàbits higiènics formaven part de l'educació física i que era la meva obligació informar-la d'un fet que més tard, entre llàgrimes, va reconèixer. Finalment em va demanar perdó i tot va acabar aquí després d'uns dies de força tensió. Per què us he explicat tot això avui? doncs perquè el tema de la higiene pot ser molt delicat en algunes famílies i cal anar amb compte. Encara tenim molt camí per recórrer i molta pedagogia per fer entendre que l'Educació Física és molt més que fer quatre voltes a la pista o fotre quatre xuts a una pilota. Foto:JRoca
Fa menys de dues setmanes que vaig actualitzar la pàgina web i alhora vaig col·laborar en 3 pàgines d'Educació Física amb un document sobre orientació. Avui he mirat les estadístiques de baixades i he quedat gratament sorprès ja que a dia d'avui el document s'ha descarregat 436 vegades en només tres pàgines: Maixua, CompartiendoEF i Educació Física, no gimnàstica!. Des de la pàgina de Maixua el document s'ha descarregat 257 vegades (192 en castellà i 65 en català) i des de les altres dues 179 ( 128 en castellà i 51 en català). L'Educació Física interessa a la xarxa, i molt! Quines conclusions en trec d'això? molt fàcil, a partir d'ara quan pengi alguna cosa a Educació Física, no gimnàstica! ho enviaré també a altres pàgines webs i/o portals perquè arribi a més gent. Internet és per a compartir i si publico via web en comptes d'escriure un llibre és perquè tinc ganes de compartir les meves experiències al màxim de gent possible. Tinc ganes de tornar a fer coses i espero que en els propers dies hi hagi actualitzacions. Per cert, ahir la pàgina va sobrepassar per primera vegada en 82 mesos online les 200 visites en un dia, bon senyal. Anem bé, no? ;-)
Normalment quan parlo amb els meus alumnes intento utilitzar paraules que puguin entendre o en cas de sospitar que no m'han entès canvio la frase per fer-me més entenedor i hi afegeixo exemples. La setmana passada amb un grup de lectura els intentava inculcar el plaer per la lectura, els vaig parlar de l'infinit potencial de la imaginació i de tot el que podien fer amb la lectura. Els deia que havia d'arribar un dia que en comptes de llegir per obligació ho fessin per plaer, en aquell moment una nena aixeca la mà: - Jordi, què és plaer? Ara no sé exactament què vaig respondre perquè vaig quedar-me en fora de joc per uns segons, suposo que vaig dir alguna cosa com: "una cosa que t'agrada molt de fer" i vaig posar d'exemple el plaer per jugar. Tornant amb el cotxe camí a casa penso en la jornada del dia i en les noves experiències viscudes, sovint la meva feina és plaer.
En el marc de la Fira del llibre de Frankfurt us presento les meves obres que ja estan a la venda per Internet en format llibre o download. Com que dubto que cap editorial me les publiqui de moment me les he auto-publicat per Internet posant un preu el més baix possible: guanyo 1 sol Euro per obra venuda que dedicaré a canviar-me el FordFi del 95 per un Honda FR-V o en cas que no arribi per comprar-me una caixa de Juanolas de les grans o en cas que no arribi de les petites. A qui pot interessar? pot interessar a grups de teatre que vulguin fer obres poc conegudes, cal tenir en compte que "Trajectòries: el cop de cap" encara no ha estat estrenada. "Procediment habitual" ja es va estrenar fa uns anys i pel 2008 hi ha projecte de nova representació. Clicant dins de la meva botiga virtual hi ha descripcions i se'n poden llegir algunes pàgines. L'obra "Punxes a la sorra" de moment no es pot comprar ni baixar. Vet aquí la meva petita (de moment) contribució a la literatura catalana (en català), i no m'han cridat per anar a Frankfurt!
Com havia promès aquí tenim les primeres fotos des de l'escola: la primera està feta des del turó del Castell de Tona i amb una fletxa està marcada la zona on està l'escola; la segona està feta des de la meva classe i està marcat el turó del Castell però no es veu per la boira de la Plana de Vic; la tercera i la segona són iguals però en aquest cas es veu la fletxa. Fotos: JRoca
Avui hi havia reunió de pares d'alumnes i he conegut per primera vegada els pares dels alumnes que tutoritzo. Hem anat a la classe i els he proposat que es col·loquessin al lloc que ocupen els seus fills per així conèixer-nos. M'he presentat i els he explicat les coses més importants del funcionament de l'aula, després han fet preguntes i hem estat una bona estona comentant aspectes de l'educació dels alumnes, m'ha agradat i m'hi he trobat bé. En un moment de les converses els he preguntat si els seus fills els havien comentat alguna cosa sobre la denominació Educació Física en comptes de gimnàstica, gairebé tots han dit que sí i han estat expectants perquè els donés una explicació ja que potser no acabaven d'entendre les explicacions dels seus fills. Els he explicat les diferències entre els dos termes i em sembla que ha quedat clar, de pas els he explicat la importància d'aquesta assignatura pel desenvolupament global dels nens i nenes. Aquesta batalla per la dignificació de l'educació física s'ha de guanyar a base de petits gestos com aquest que sumats a altres gestos sempre sumen en positiu. Espero que la resta de MEF des de les seves escoles hi fiquin el seu granet de sorra, si no ho fem nosaltres dubto que altra gent ho faci per nosaltres. Avui també us vull parlar d'un lloc web que innova molt en temes d'Educació Física i Internet, es tracta de Compartiendo Educación Física que ha inaugurat una seccióPodcast, enhorabona i endavant! Foto JRoca
Tornem-hi: el director de la Fira de Frankfurt critica que a la fira no hi hagi escriptors catalans en llengua castellana tenint en compte la diversitat catalana. Senyor Boos per la mateixa regla de tres per què no critica l'absència dels escriptors nord-catalans que escriuen en francès? ho dic perquè a la Fira hi van escriptors nord-catalans que escriuen en català. Senyor Boos per la mateixa regla de tres per què no critica l'absència dels escriptors de l'Alguer que escriuen en sard o italià? ho dic perquè a la Fira hi van escriptors de l'Alguer que escriuen en català. Senyor Boos per la mateixa regla de tres per què no critica l'absència dels escriptors valencians que escriuen en castellà? ho dic perquè a la Fira hi van escriptors valencians que escriuen en català/valencià. Senyor Boos per la mateixa regla de tres per què no critica l'absència dels escriptors balears que escriuen en castellà? ho dic perquè a la Fira hi van escriptors de les Balears que escriuen en català. Tanta ambigüitat porta a polèmiques de pa sucat amb oli, no creieu? Que fàcil hauria estat que la Fira hagués convidat a la llengua catalana, i punt. Per cert, si seguiu l'enllaç a llengua catalana a Viquipèdia diu que és parlada per gairebé 9 milions i mig de persones, ja ens agradaria! Foto: JRoca
A Perpinyà les botigues de souvenirs venen l'adhesiu del burro català, figuretes de catalanets amb faixa i barretina, senyeres de totes mides i espardenyes de set vetes amb les quatre barres que omplen la ciutat de cap a peus. En una àrea de servei a tocar la frontera pel costat diguem-ne sud-català els souvenirs estrella eren toros, figuretes de sevillanes i barrets de cordovès. A Catalunya Nord la catalanitat és exòtica i simpàtica (i comercial), la resta de francesos no la veuen amb mals ulls. A l'Estat Espanyol la catalanitat és mal vista i no és simpàtica, sempre dic que la culpa és el desconeixement que tenen de nosaltres. Al restaurant on vam sopar li vam preguntar a la mestressa on havia après català i ens va dir que li va ensenyar el seu tiet a Puigcerdà, després va afegir: - A Catalunya l'idioma és per reivindicar, aquí no hi ha reivindicació. Aquí el català ja s'ha perdut. No vam quedar-nos a parlar del tema, ja era tard, portàvem tres nenes i teníem son. Parlem català per a reivindicar? parlar una llengua pot ser un acte reivindicatiu? jo em pensava que era un acte comunicatiu totalment funcional o potser es converteix en reivindicatiu quan la llengua en qüestió rep atacs per totes bandes? Fotos: JRoca
Travessem la frontera dissabte al migdia. Hem quedat a la sorra d'Argelers just davant de l'hotel Du Lido on naixia el camp de refugiats. En aquell temps hi havia dunes i filats; avui hotels, apartaments, restaurants, bars, xiringuitos, casinos, botigues de souvenirs i quioscos de platja. La resta de l'equip de "Punxes a la sorra" acaba d'arribar i comencem a assajar i gravar escenes al mateix lloc on va passar tot 68 anys abans. La directora té programades algunes escenes i ens dóna ordres sobre el que hem de fer. Tirem desenes de fotos i gravem una estona de l'assaig, quedem satisfets, no em pensava que quedaria tant bé, tot i això no comptàvem amb el soroll de les onades, les actrius s'han hagut d'esforçar de valent. Havent dinat visitem la Maternitat suïssa d'Elna, a tres quilòmetres d'Elna. Hi ha una exposició sobre els bombardejos de Madrid, les fotos són esfereïdores. Les tres nenes que portem dormen als cotxets, la més gran té dos anys i mig i la més petita 16 mesos. L'encarregat de la maternitat ens les vigila mentre la visitem, on estaran millor que al lloc on van néixer 597 infants? la maternitat ha canviat una mica de la darrera vegada, han tret l'horrible piscina i la gespa sintètica model súper-cutre que hi havia a l'entrada, sort. Al vespre anem a Perpinyà, dormirem tots junts a l'alberg de joventut però abans anem a sopar. Pels carrers es respira la prèvia del França-Nova Zelanda de rugbi. Anem a parar a un restaurant amb un adhesiu que diu "També parlem català". Ens atén una americana que no parla català però ens dóna la carta en el nostre idioma, tot seguit ve la mestressa que ens parla català i ens tracta la mar de bé. La pubilla s'ha quedat esbalaïda amb un simpàtic gosset: - Li agrada molt la mainada.- ens diu la mestressa. Mentre sopem apareix un personatge més que peculiar amb calça curta, barret i guitarra que comença a cantar. Ningú li fa cas. Fa gràcia perquè canta en anglès i quan no sap la lletra va fent nana na na na nana, es veu bon paio i no deixa el somriure, acaba tocant Night and day i passa el barret. Val, ara ja sabem perquè el portava... En acabar el sopar la mestressa ens pregunta el motiu de la nostra visita i li parlem de la maternitat, ens sorprèn que sàpiga que és. - És una història molt bonica que gairebé ningú coneix aquí... - Nosaltres en farem una obra de teatre. - Sí? fantàstic. - A veure si venim a fer-la aquí.. Fotos: JRoca
Ahir va caure un xàfec dels de debò i avui al matí n'hem vist les conseqüències. Ens estàvem esperant per entrar a les nou quan una colla de nens estaven sota un arbre al pati, resulta que un altre sense voler s'ha recolzat a l'arbre i han caigut milers de gotes sobre els nens que ben emprenyats han renegat ben xops. El nen que s'havia recolzat a l'arbre ha marxat sense adonar-se que els renecs anaven cap a ell, devia anar ben adormit. Un tros més enllà un espavilat ha vist l'escena i no ha trigat ni dos segons a repetir-la amb uns altres nens que estaven sota un arbre, el nano ha corregut cap a la fila amb un somriure a la boca i la lliçó gravitatòria apresa de primera mà. Foto:JRoca
Avui he fet una actualització a "Educació Física, no gimnàstica!" i de pas una col·laboració a tres pàgines webs d'EF que m'agraden i que admiro per la gran tasca que porten a terme, em refereixo a ÀreaMEF, Compartiendo EF i Maixua.com. El dia 15 anem a una excursió on farem una espècie de cursa d'orientació en un bosc i ara estic treballant l'orientació a l'escola durant l'hora d'EF amb els de cicle mitjà. He introduït la brúixola i hem fet diversos jocs i exercicis, jo també acostumo a treballar la lateralitat i la percepció espacial al mateix temps ja que per mi van força unides a l'orientació. Si voleu descarregar-vos el joc que he enviat ho podeu fer aquí: són 3 fitxers en arxiu WINRAR amb 8 fitxes per plastificar, instruccions i model pel MEF. És un joc que a mi m'ha funcionat molt i a la pàgina web ja hi vaig penjar una versió més rudimentària fa més de sis anys. El joc es diu "Orientació sobre plànol humà", sempre m'ha agradat inventar jocs a partir de coses com plànols, taulers de jocs, etc.. Avui repassava la pàgina web i després d'aquesta actualització si tinc temps en faré d'altres ja que hi ha molts arxius que fa anys que no reviso i els cal una rentada de cara.
Com cada any a casa en Jordi celebren una barbacoa amb els amics al jardí. L’any passat en Jordi va estar treballant de valent per assegurar-se que tots els seus amics tinguessin la carn a punt, uns la volien més feta i altres gairebé crua. Quan els amics tenien la panxa plena es va disposar a menjar ell. Quan començava a degustar la fabulosa xistorra DO de Navarra va notar fum de tabac i va parar un moment, a dos metres tres dels que havien acabat van començar a fumar amb entusiasme, en Jordi els va dir que ell encara no havia acabat de menjar, ells van contestar que estaven a l’aire lliure i per tant no molestaven a ningú. Aquell dia en Jordi es va mossegar la llengua, va preferir no dir el que pensava i va seguir menjant carn a l’estil fumat.
Aquest any en Jordi ha comprat la mateixa xistorra DO de Navarra, les mateixes botifarres DO Plana de Vic i la resta de menjar de la millor carnisseria del poble. Ha tornat a passar el mateix: en Jordi ha servit a tothom de la millor manera i després ha menjat ell, en el moment de menjar, les mateixes persones, amb el mateix entusiasme, han començat a fumar. Als pocs segons de començar les cigarretes i just abans que els seus pulmons enfosqueixin encara més un d’ells ha parat:
-Què és aquesta pudor?
-És veritat, què és? – diu l’altre.
En Jordi intervé amb la boca plena, ja sap que no és d’educació parlar amb la boca plena però el moment s’ho val.
-Us molesta? És que acabo de tirar una bomba fètida que vaig comprar als xinos que estan al costat de la carnisseria, em venia de pas.
-Però per què collons tires una bomba fètida? Carda una pudor horrible!
-És un vici nou que he agafat, no crec que us molesti perquè estem a l’aire lliure.
Es veu que hi ha gent que crema fotos de la Família Real i que això és un delicte contra "la unidad de España". Ens han venut des de fa anys que la monarquia espanyola és la més moderna, la més demòcrata, la més campechana, la que acumula menys escàndolsi la més propera al poble, als súbdits per ser exactes. El que ens han venut és una cosa i la realitat és una altra ja que aquesta gent estan on estan gràcies a un dictador feixista. Gràcies al Youtube podem veure imatges de l'actual rei jurant lleialtat a Franco i legitimant el cop militar del 18 de julioldel 1936, sí, ho heu llegit bé, el rei d'Espanya va legitimar l'aixecament feixista, comproveu-ho al següent vídeo a partir de: 1m 45s.
Per tant que no ens vingui amb lliçons de democràcia un personatge que va dir això i que després no ha demanat perdó. I també hi ha un altre argument contra aquesta gent que és l'insult a la cultura catalana amb les seves recordades paraules de: "nunca fué la nuestra una lengua de imposición. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano". Nunca? collons, quan vaig néixer i els meus pares em van anar a inscriure els van dir que de Jordi res de res, Jorge por decreto, Jorge por imposición. No entenc com el Parlament de Catalunya no va fer una llei declarant persona non grata a aquest personatge que se'n fot de nosaltres negant l'intent de genocidi lingüístic. No està bé cremar fotos? val, fem-ho més subtil. Hauríem d'aprendre doncs dels xativins i col·locar les fotos dels monarques cap per avall en senyal de protesta. Foto. Google
Torno de la ràdio content. Avui he fet el tercer programa de l'onzena temporada, ja porto uns quants anys a l'emissora municipal de Taradell, diria que sóc dels més veterans. Avui he compartit l'hora amb l'Oriol que fa el programa anterior, hem estat parlant de bona música mentre jo anava posant alta qualitat sonora que feia la delícia dels pocs (però fidels) oients del meu programa. He punxat els grans de sempre: Led Zeppelin, Doors, Hendrix, Deep Purple, el mestre Dylan, els Pink Floyd, els Black Sabbath, els Beatles,... avui m'he plantejat no punxar res posterior a la meva data de naixement, no me n'he sortit per pocs mesos ja que per acabar he posat "El comptador d'estrelles" d'en Sisa que es troba a "La galeta galàctica". Ara escolto el Band of gypsys a un volum tan baix que em podrien denunciar però la pubilla dorm aquí al costat, si sent en Hendrix és capaç d'aixecar-se per moure la seva melena de tres centímetres. D'aquí a pocs minuts el bloc arribarà a les 20.000 visites, qui ho havia de dir. Foto:JRoca
Sóc mestre de primària especialista en EF i coordinador TIC. Pico l'ullet a la dramatúrgia, la ràdio, la fotografia i és clar, als blocs. Sóc pare des del 2006.
Recordo la primera vegada que vaig veure aquests "individus", va ser a la plaça Major de Vic fa uns quants anys, pujaven per les "Galeries" i ho feien amb certa gràcia però ara ja cansen.
Entrades
