Tabac: matar pel plaer

Com a educador i com a MEF sempre he intentat inculcar als meus alumnes hàbits saludables com per exemple una bona alimentació, fer esport, tenir una bona higiene personal, allunyar-se del tabac, etc... tot això, a més d'estar al Currículum crec que és de lògica recomanar-ho. El problema és quan des de casa o els propis companys no hi estan d'acord. Em refereixo sobretot al tema del tabac. Alguns fumadors m'han recriminat alguna vegada que faci un discurs anti-tabac amb els meus alumnes, diuen que no n'hi ha per tant, que el tabac tampoc és tan dolent i que si ho fós ja l'haurien prohibit, etc, etc, etc. En aquests casos sempre recordo una mestra que vaig tenir de petit que em va influenciar contra el tabac: recordo com en parlava de malament, del fum que feia, de la pudor que feia la roba, de la dependència, de les dificultats per respirar, etc.. i això als anys vuitanta quan encara no se sabia ni la meitat de la merda que porten a dins les cigarretes i del mal potencial que fa a la persona i a l'entorn. Aquella mestra va aconseguir que en ma vida m'hagi fumat una cigarreta sencera i als 31 anys se m'ha passat l'edat de provar estupideses com aquesta. Espero que jo com a mestre també hagi influenciat en que algun dels meus alumnes mai tingui la necessitat de fumar, serà una gran victòria.
Per cert, molta llei anti-tabac i molta nova llei de punts de carnet de conduir però hi ha un mal hàbit molt perillós que no està penat: fumar en un cotxe amb criatures a dins. Almenys haurien de ser 8 punts menys: 2 per la potencial perillositat en la distracció pel fumar i 6 per maltractaments infantils. O no és fer un maltractament infantil fumar en un cotxe amb infants? ah, no?
Ah, és clar, ja sé el que em diràs:
Jo amb el meu fill faig el que em dóna la gana perquè és el meu fill.

Maig-Octubre Primavera-Tardor

El dia 22 de maig escrivia això. Les flors del magraner van sortir un temps abans, com la pubilla de la casa s'havien avançat. La flor s'ha convertit en la reina de les fruites que és atentament vigilada per la reina de la casa.
Foto:JRoca

Un globus amb puntets vermells

Encuriosit per la procedència dels visitants del bloc i de la pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" vaig posar uns comptadors una mica especials. Són uns comptadors de visites que indiquen el lloc des d'on han visitat la pàgina mitjançant uns puntets vermells en un mapamundi. Els vaig col·locar el passat mes de juny i ara comencen a fer goig: el del bloc Diari MEF, MEF a diari té visites dels cinc continents, el d'"Educació Física, no gimnàstica!" versió catalana sobretot de l'Estat Espanyol, Europa i tot Amèrica i de la versió castellana sobretot de l'Estat i d'Amèrica. De les visites en dedueixo que hi ha catalans arreu del món, que l'educació física interessa molt i també que això d'Internet fa que hi hagi gent que vagi a parar a les pàgines potser sense saber-ho, suposo que hi ha gent que navega a la deriva i al final hi acaba entrant. Benvinguts tots!
Espero que abans de final d'any la pàgina dels MEF que progressen adequadament arribi a les 100.000 visites, seria una gran fita totalment impensable en el moment de crear el lloc web fa quasi sis anys.

La paciència és la mare de les TIC

Aquest any com a coordinador TIC em toca fer el projecte curricular d'informàtica i vaig avançant, no és una tasca fàcil i a més a la xarxa hi ha pocs referents on guiar-me, m'ho vaig fent jo sol, ah, i sense cobrar complement de càrrec perquè segons l'Administració les escoles petites no deuen ser prou importants.
Altres anys només feia informàtica amb els meus alumnes i amb cicle superior però aquest any també ho faig amb inicial. La cosa canvia amb els petits ja que s'ha de fer un treball més bàsic i d'intentar inculcar la paciència amb les màquines, sempre n'hi ha alguna o altra que no rutlla i això em porta molts maldecaps, quan dos o tres nens es posen en un PC normalment n'hi ha algun que no treballa i per tant no aprèn, s'hi ha d'estar a sobre. El meu objectiu és a llarg termini ja que va encaminat a que els de cicle superior tinguin un bon domini en acabar la primària. De moment de ganes no me'n falten, el que sí que em falta és millors ordinadors, la majoria em triguen entre 8 i 15 segons per entrar al Mozilla, increïble.

Euríbor

El gest d'en Sandro

Llegint diaris esportius m'he assabentat que en Sandro Rosell donarà íntegrament els beneficis en drets d'autor del seu exitós llibre a l'ONG Special Olympics. No m'he llegit el llibre i per tant no diré el que en penso sobre el contingut però si que dic que aquest gest és molt lloable. Els drets d'autor en aquest cas són un 10% i això són moltíssims diners ja que el llibre encara està en el TOP10 en català. El que fa pena és que notícies com aquesta queden sempre en segon terme i venen molt més les estúpides polèmiques de sempre.

Traductor web que va força bé.

Fa poc he descobert un traductor que crec que val molt la pena. És una bona eina informàtica per traduir pàgines web. Es tracta del Traductor automàtic de Gencat i podem traducir textos catalans al castellà, anglès i francès i al revés.
Ja sé que en un bloc és molt fàcil queixar-se de mil coses i que de vegades puc donar l'imatge d'una persona que es queixa molt, doncs bé, de tant en tant també s'ha de dir el que trobo que està funcionant i això rutlla, apa, m'he quedat descansat.
Evidentment com tots els traductors web aquest no és perfecte però repassant una mica s'entén tot. El traductor m'ha posat Jordi Roca and fountain, és de la broma...

Demà hi torno: un curs sense EF

Després d'una baixa per paternitat més que profitosa demà torno a l'escola a fer el curs més atípic dels que porto fins ara. Demà començo jornada reduïda per estar a les tardes amb la pubilla i això farà que el curs sigui si més no diferent. El canvi més gran que trobaré serà el de no fer Educació Física ni psicomotricitat. Sent tutor de cicle mitjà i treballant els matins el meu horari havia de ser sense l'especialitat, m'ho van proposar així i on vaig tenir altre remei que acceptar. Faré matemàtiques, reforços, coordinació TIC i més informàtica a més classes, tinc ganes de fer coses interessants. Suposo que el més trobaré a faltar serà continuar amb la tasca feta en EF i psicomotricitat però penso col·laborar igual amb la persona que ho faci, seré incapaç de deixar-ho del tot. Bé, pel maig se'm acaba la jornada reduïda i tindré un mes per fer de MEF, mentrestant faré de mestre de primària. Sempre he dit que els MEF per davant de tot hem de ser mestres i després especialistes en EF, hi haurà qui no hi estarà d'acord, també hi ha qui es "va picar els dits" fent la carrera perquè només estaven interessats en l'EF, en el meu cas jo per davant de tot em considero mestre.

Consideracions sobre la llei de conciliació de la vida laboral i familiar

Com molts ja sabeu estic gaudint d'un permís de paternitat des de principi de curs. Aquest permís de 4 setmanes per gent que treballa a l'Administració pública fa poc que és vigent i m'hi vaig acollir pels pèls. Ja sé que és estrany agafar un permís després de dos mesos de vacances però les coses han anat així, el permís s'ha d'agafar una vegada la mare ha de tornar a la feina. El que vull comentar és que crec que seria just que tots els treballadors poguessin tenir la possibilitat d'aquest tipus de permisos i no només els funcionaris. Tenir una criatura és una cosa que s'ha de gaudir al màxim perquè cada dia és diferent a l'anterior, espero que aviat aquest tipus de permisos siguin extensibles a més sectors de la societat, voldria dir que avancem cap a una societat millor.
Us deixo una petita gravació de la pubilla de la casa.

Nota: Si posa Eulalia i no Eulàlia no és culpa meva, no permeten accents.

L'escola: niu de pilots suïcides

Llegeixo la secció de Bústia del 9 Nou d'avui divendres. Un home explica com va tenir la mala experiència de trobar-se un cotxe en contra-direcció, de nit per la C-17 i el va esquivar en l'últim moment. Es veu que li va anar pels pèls, segur que ho va passar molt malament. Certament està ple de gent malalta al volant i el pitjor és que de vegades els enxampen i els deixen tan tranquils, també està ple de gent que condueix sense carnet o gent que condueix sense assegurança, bé, això són figues d'un altre paner.

Anem al cas que ens ocupa. Us cito el final de la carta publicada:
"crec que s'hauria de lluitar des de tots els àmbits, però sobretot des de l'educatiu, per aprendre a respectar i valorar la nostra vida i la dels altres".

Conclusió fàcil: a l'escola no expliquem als potencials pilots kamikaze que han de respectar la vida de les persones.

Increïble.

Demagògia, odi, engany, manipulació

Hi ha un partit que diu que a Catalunya discriminem a les persones segons el lloc de naixement. Això és mentida a més de ser una manipulació amb un objectiu molt clar: incentivar un odi programat cap a Catalunya i a la nostra cultura. Com es pot permetre això?
Això és culpa de la falta de coneixement que hi ha entre les persones que viuen a l'estat espanyol. Per què no es fan programes divulgatius sobre les diferents cultures que conformen l'estat? per què s'amaga a la gent que dins de l'estat hi ha nacions amb cultures que s'han de respectar? per què s'enganya a la gent i se la manipula d'aquesta manera i ningú ho denuncia?
és fàcil criticar i parlar de la gent quan no la coneixes i evidentment és fàcil fer judicis erronis, crec que ja va sent hora de donar a conèixer a tots els pobles de l'estat el que és la cultura catalana i el fet diferencial, sense cap pretensió d'enfrontar ni de rebutjar res, simplement informar a la gent del què som, d'aquesta manera, amb comprensió i raó no hi hauria tant odi contra la nostra cultura.
Per cert, a Catalunya eduquem per una societat bilingüe on tots els ciutadans sàpiguen defensar-se perfectament en dos idiomes, tot el que és cultura suma, encara que per alguns resta si una de les dues llengües és la catalana. Com es pot dir que discrimina un sistema que permet a la pràctica que els alumnes siguin bilingües? Com poden tenir el nassos de dir que discriminem segons la procedència? això indigna.
Polítics auto-anomenats catalans, per què permeteu això?

No és un mite, la boira de la Plana de Vic existeix

Una imatge val més que mil paraules. Quan hi ha boira a la Plana és bonic pujar amunt cap a Muntanyola i veure aquest fabulós espectacle que pot durar unes hores, o uns minuts.

La maledicció de Santa Eulàlia

Sembla ser que a l'Eulàlia no li va fer gens de gràcia que la Mercè li prengués el pregonatge de Barcelona, com a venjança va fer la maledicció que per les festes de la Mercè plouria sempre...

Plou, i agafem un famós impermeable, de color blau o potser molt trist

La meva cançó preferida del Cohen és Famous Blue Raincoat i no em canso mai d'escoltar-la. Avui, navegant, n'he trobat una versió d'aquesta meravella d'una artista que també admiro com és la Tori Amos. No sóc molt partidari de les versions en general i menys quan són de temes que m'encanten i em porten records com aquest però la Tori Amos la fa amb molt de respecte, sense buscar el seu protagonisme, sense cap necessitat d'enriquir-se ni d'apropiar-se d'aquesta obra d'art, per això la vull compartir amb vosaltres.

powered by ODEO
Tori Amos: Famous blue raincoat de Leonard Cohen

A l'atenció de Xavier Bornal

Llegeixo això a www.e-noticies.com
"L'adjunt al Síndic de Greuges per a la defensa dels infants, Xavier Bornal, va avançar ahir els primers resultats d'un estudi encarregat per la institució que assegura que "la negligència del professorat i la manca de recursos" és al darrere de casos d'assetjament escolar." Llegeix la notícia sencera seguint l'enllaç.
A en Xavier Bornal li ha faltat dir que tenim massa vacances i que cobrem molt.
Mira Xavier, em sembla que el teu càrrec és prou important i deus tenir molta feina, t'aconsello que t'ho pensis més abans de dedicar-te a tirar merda a sobre de la nostra professió. Si treballessis en les condicions que treballem molts de nosaltres segur que entendries quines són les veritables causes del que està passant.
Per cert, se't gira més feina. Amb la sisena hora ens quedem sense substitucions i evidentment sense recursos humans estem més saturats per educar en qualitat. Dedica't a solucionar-nos aquests temes en comptes de carregar-te la nostra lloable professió. En els mestres ens dol molt rebre crítiques de qui ens hauria d'ajudar.
Atentament
Jordi Roca i Font
Mestre de primària

Recomanacions de tardor

No sé si us hi heu fixat però he tornat a canviar les recomenacions culturals.

De llibre he posat un que no deixa indiferent i que tracta d’una arriscada ascensió al Nanga Parbat. Està molt ben explicat i té moments de molta tensió que fan que el lector es fiqui a la pell de l’escriptor que explica amb tot luxe de detalls una experiència real. Recordo experimentar el vertigen de la muntanya mentre el llegia, espectacular document.

De disc he triat el Wish you were here dels Pink Floyd perquè és un disc que m’estimo molt perquè és el primer que vaig tenir d’aquesta banda i té una de les millors cançons de tots els temps.

De cançó he triat una dels Planetas. Aquesta banda em va captivar fa un temps i m’he convertit en un fan. La cançó combina els plats forts del grup a la perfecció: bones lletres i bona música. He estat molta estona decidint quina cançó posar.

De pel·lícula he escollit una de les millors pel·lícules estatals que he vist mai: El Verdugo. Per si fos poc és un cop de puny a la censura fet amb una gràcia exquisida. Per cert, he estat molt a punt de posar Bienvenido Mr.Marshall però m’he decantat pel Verdugo perquè ara és d’actualitat amb la pel·lícula Salvador.

De lloc m’he decantat per un dels nostres parcs nacionals que més m’agraden. Qui hi ha estat sap el perquè.

La culpa deu ser dels mestres suposo...

Ja tenim nous informes, enquestes, estudis que omplen les portades dels diaris més importants en diumenge. L'estat espanyol està a la cua dels estats europeus pel que fa a estudis o dit d'una altra manera, l'estat espanyol està al capdavant en fracàs escolar.
El GRAN Ferreres la torna a clavar!

Bones crítiques del 9 NOU per la Guarderia Teatre

Si us he dir la veritat el dilluns ho vaig passar malament perquè vaig comprovar que en l'edició del 9 Nou no hi havia res dels Racons LlunArts. Després de l'esforç que hi vam posar com a mínim volíem veure el ressò en la publicació comarcal més influent. Per sort en l'edició de divendres, que té més tirada, hi havia un bon reportatge destacant les tres historietes de la Guarderia. El corresponsal es devia haver llegit la web perquè parla dels noms de les Trajectòries i a més es veu que ha assistit a altres espectacles de la Guarderia com el Llop. Pel que fa a altres publicacions comarcals (inclòs webs d'informació comarcal) doncs res de res, pràcticament no parlen d'una manifestació artística a la comarca en la qual es van veure un mínim de 15 actuacions comptant els Racons, els monòlegs i Vol Ras. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Properament penjarem a la web un apartat amb notícies de premsa.

12S, 150 posts, una samarreta solidària i 4 setmanes

S'han hagut de fotre els càmeres de l'informatiu que he vist ja que no ha captat imatges dels de P3 plorant a la porta de l'escola, d'això en dic un dia històric, ni sisenes hores ni tonteries, em quedo amb això.

Una hora i mitja és el que he trigat a organitzar els alumnes, els llibres, els penjadors i les agendes. Tan difícil és marcar el nom del nen en un llibre? no els demano que el folrin ni res per l'estil, demano, tan difícil és fer les coses fàcils i posar el nom?
Article 21. Punt 4: "L'ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s'estableixen per llei".Podem parlar d'educació gratuïta quan el preu desorbitat dels llibres impedeix que tots els alumnes puguin portar els llibres? és que el nou Estafatut no ha previst res d'això? el 2006 encara hem de pagar els llibres de text?

M'acullo a la llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal de l'Administració pública. El Departament d'Educació encara no té impressos per omplir i costa molt que m'informin, finalment faig una instància i presento els papers a la Gestora. A partir de divendres passat 4 setmanes de baixa per estar per la pubilla de la casa. Tot i això avui he anat a treballar per solidaritzar-me amb els companys i per organitzar la classe que tutoritzo. Aquesta llei hauria de ser extensiva a tothom i no només per funcionaris.

Ah, el Barça estrena publicitat. S'han dit moltes coses de la publicitat d'Unicef, jo simplement ho trobo genial. Més que un club!

La trajectòria va ser ascendent

L'ultimàtum no escrit que m'havia plantejat abans dels Racons LlunArts ha estat satisfactori al 100%, seguiré amb l'obra que ja tinc començada.
Us ho explico una mica: Vaig escriure uns monòlegs d'una sèrie titulada Trajectòries les setmanes posteriors a guanyar el premi de Manlleu i tenia ganes de comprovar si podien funcionar en públic. Amb l'excusa dels Racons LlunArts vaig adaptar part dels monòlegs per fer tres espectacles d'uns 10 minuts cada un. Els companys de la Guarderia Teatre van acceptar representar-los i això és el que ja es pot veure a la pàgina web del grup. Com que van venir unes 200 persones a veure'ns jo ja em podia fer una idea de si el que havia escrit valia la pena i si calia continuar amb Trajectòries, aquest era el meu ultimàtum en aquesta obra. Doncs bé, després de veure l'acollida i parlar amb la gent avui mateix he continuat escrivint amb l'esperança de fer un espectacle humorístic de qualitat. La veritat és que la cosa va anar esplèndida, el desplegament tècnic i humà que hi vam posar va ser espectacular i la llàstima va ser que l'organització no permetés més grups per fer el recorregut. Els actors i actrius es van quedar amb les ganes de representar-ho més vegades i jo crec que seria ideal per Festa Major d'hivern de Tona però potser és massa just de temps per entrar al programa, bé, alguna cosa farem.
Nota: A la web també es pot veure el reportatge que va fer El 9TV del nostre espectacle del segrest del confetti per Festa Major d'estiu de Tona. Properament hi penjarem el reportatge que va fer Tv3.
Respecte al principi de curs amb alumnes demà us en explicaré una de bona que fa que el meu inici de curs sigui totalment atípic.

Sembla ser que no plourà...

Ja falta menys per l'estrena als Racons LlunArts de les porcions de Trajectòries. Si les previsions fa uns dies eren nefastes ara sembla que són molt millors, acabo de mirar el Meteocat i en principi no s'esperen pluges per diumenge.
Avui a la tarda, com cada dia d'aquesta setmana, hem estat perfilant coses sobre els racons. Si ahir estava convençut d'una idea d'escenografia pel tercer espai avui encara ho estic més encara que l'idea sigui totalment diferent, en Fortià hi ha ficat cullerada i això sempre és senyal de qualitat. L'assaig ha estat perfecte. Tinc moltes ganes de veure al mig del bosc això que hem assajat al local.
Pel primer espai, el que tots diuen que és el millor text, hi ha hagut canvis. Per raons de salut l'Anna no ho podrà fer i s'hi ha incorporat l'Inès. Com que fa força anys que no actua és una bona notícia que hi torni i segur que se'n sortirà, espero que l'actuació l'animi a continuar pujant als escenaris.
I una altra cosa. Avui en Xevi ha penjat nous continguts a la web. Es tracta dels videos que vam fer per l'espectacle del segrest del confetti de Festa Major de Tona. Vam riure molt fent-los i encara que me'ls miri deu vegades em segeuixen fent riure.
Per cert, si veniu a veure els espectacles dels Racons LlunArts i us interessa veure els nostres heu de triar el recorregut de la Tria, el més allunyat de l'església de l'Ajuda. El preu és de 6 Euros i inclou 7 Racons més l'espectacle GGP de Vol Ras, si l'agafeu anticipada són només 4 Euros.

El bosc llunArt i el llop en pijama

Dissabte vam fer una representació especial de l'espectacle El LLOP. Vam actuar tots amb el pijama posat i no sé si va ser això o una altra cosa però va ser una vetllada divertidíssima pel públic i per nosaltres mateixos. Consulteu les fotos dels personatges i de part de l'acció al web de la Guarderia Teatre.

D'altra banda els Racons LlunArts ja estan encarrilats. Dissabte al matí vam comprovar in situ les localitzacions enmig del bosc i pot quedar molt bé. Fer un espectacle en un bosc és una cosa quasi màgica i més quan en un recorregut es pot gaudir de tants espectacles diferents. Ara falta assajar força per transmetre el que volem i segur que agradarà al públic. Pels que no hi heu anat mai us dic que els Racons LlunArts és una espècie de pessebre vivent enmig de la natura sense connotacions religioses i amb representacions artístiques diverses: teatre, dansa, clown, circ,... cada representació té una durada d'uns deu minuts. La Guarderia Teatre presentem una adaptació en tres espais d'un proper espectacle que possiblement titularé"Trajectòries".
Racons LlunArts: 10/9/06 entre les 21h a les 24h a Balenyà (Hostalets) Vegeu mapa al web.

Setembre

Yellow Ledbetter

Sóc insolidari, què hi puc fer?

Catalunya supera en un 17'5% la renda mitjana europea. Evidentment Madrid, Navarra i Euskadi superen a Catalunya.
El 17% dels catalans (1.200.000 persones) està en risc de pobresa per la qual cosa no s'ha de ser gaire llest per entendre que hi ha milers de catalans que ho passen fatal per arribar a final de mes i molts necessiten ajuda.
Easyjet escull Madrid entre d'altres coses perquè té millors infraestructures.
Aquest 2006 el govern central invertirà en trens a la Catalunya Central, ei, moltes gràcies, com us podrem pagar aquest esforç econòmic?
S'ha acabat el pressupost per les ajudes per canviar electrodomèstics a classe A de menys consum.
La Constitució Espanyola diu que "l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït", es pot parlar d'ensenyament gratuït si els llibres no són gratuïts? superem en un 17'5% la renda mitjana europea i no hi ha pressupost, oi?
Llegeixo: "ningú sap del cert on han anat a parar els immigrants subsaharians que van ser abandonats a Barcelona amb un entrepà, una ampolla d'aigua i un plànol de la capital catalana".
Cap problema, ja tenim nou Estatuet!

Comptant magranes

Compto 63 magranes.
Passem a la talla 3 dels bolquers.
En Larry David m'acompanya amb el cafè.
Segueixo sense entendre el programa de les caixes, és estúpid.
L'Albert Pla ens ofereix ajuda al bressol.
Cadaqués és molt bonic, té encant.

Bones intencions per uns utòpics objectius

Llegeixo que el govern català pretén invertir 48 milions d'Euros per cablejar centres i fer arribar l'ADSL a totes les aules de 2000 escoles. Caram, com ens els gastem! com es nota el nou Estatuet! Diuen que haurem d'ensenyar AMB les noves tecnologies. Com a coordinador d'informàtica del meu centre i parlant amb altres coordinadors de vàries escoles deixeu-me que dubti de l'eficàcia del projecte Heura. No estem preparats per ensenyar amb les noves tecnologies entre d'altres coses perquè hi ha un gran número de mestres que passen olímpicament de les TIC, és així de clar i qui no s'ho cregui que visiti uns quants centres. En la majoria de centres la pàgina web de l'escola és pràcticament feta en la seva totalitat pel coordinador i és clar, quan se'n cansa com és el meu cas, la pàgina del centre resta desactualitzada durant mesos. Normalment hi col·labora poca gent i al final és picar ferro fred perquè s'acumula la feina de la tutoria amb la de coordinació i no es pot fer tot sense ajuda i amb la sensació de treballar per res. Per sort hi ha excepcions i trobem escoles molt implicades amb les TIC però, quin percentatge sobre el total representen aquestes escoles modèliques? L'arrel del problema és més estructural i econòmic que res més. Si el 80% de la població disposés d'Internet a casa la cosa estaria més normalitzada, però és clar, amb 40 Euros mensuals que és el que acostuma a costar doncs jo crec que les famílies tenen altres prioritats, vivim en un país on Internet és caríssim, jo diria que un luxe i no hauria de ser així. Bé, si parlem de les injustícies també podem dir que la gloriosa Constitució parla de dret a la vivenda digne i ja sabem que a la pràctica és una broma de mal gust.
Resumint: molt bones intencions però dependrà molt de la voluntat dels coordinadors i la seva força per convèncer i per implicar al Claustre en la mesura del possible.

Una mica de nostàlgia de cursos passats

Avui he visitat amb uns amics que tenen canalla una fira d'atraccions d'un poble on vaig treballar tres cursos a l'escola pública. Quan hi anava sabia perfectament que hi trobaria ex-alumnes i així ha sigut. També sabia que trobaria molt xumba-xumba insoportable i tampoc m'he equivocat, la pregunta és:
- Cal?
M'ha fet molta il·lusió trobar-ne uns quants que feia molt de temps que no veia. M'han dit que aquest setembre començarien ESO a l'institut del poble veí i estaven una mica espantats. Els he presentat la meva filla i han estat sincerament amables. Mai he connectat tant amb uns alumnes com amb aquell grup del que vaig ser tutor a tercer. Tothom em va tractar molt bé, em van valorar molt la feina i els pares van ser molt cordials i agradables, alguns també s'han acostat a parlar una estona i m'han felicitat per la paternitat, segueixen demanant-me quan tornaré a l'escola i segueixo dient que no ho sé però que m'encantaria.
Ja he parlat d'aquestes sensacions en altres posts, són coses que no es paguen amb diners i que et fan sentir molt bé.

Els Racons LlunArts

Cada dia estic més il·lusionat per l'espectacle Trajectòries que es farà el dia 10 dins dels actes de l'Aplec de Balenyà. He entrat al web de l'Aplec i hi he trobat això tan interessant sobre els Racons LlunArts, quan ho he acabat de llegir encara m'han vingut més ganes de veure representat el que he escrit:
RACONS LLUNARTS

Filosofia

Aquest acte té com a punt de partida la senzillesa en el format que fa que hi hagi una implicació amb els escenaris naturals i arquitectònics on es duen a terme aquests espectacles.

La nit, la il·luminació minimalista i l’alt nivell dels actors fa d’aquesta nit una de les més especials de l’Aplec. S’ha buscat, doncs, la complicitat entre l’actor i el públic amb diferents actuacions d’uns 10 minuts de duració aproximadament.

La màgia d’aquest acte sorgeix gràcies a la combinació de tres factors: emplaçament, talent i nit que han captivat al visitant.

Què és?

Els Racons Llunarts és una de les perles que conté el programa de l’Aplec.

Consisteix en un acte organitzat partint de les arts escèniques més tradicionals i populars: teatre de text, titelles, dansa, ombres xineses, lectura poètica, clown, mim, circ... fent-ne una interpretació moderna seguint les tendències més avantguardistes.

Treballant conjuntament amb actors de la comarca vinculats a l’institut del teatre, es va crear un acte que per la seva singularitat, senzillesa, estètica actual i integració amb l’entorn ,va sorprendre a tothom, inclosos els actors i organitzadors.

D'altra banda la pàgina web del grup cada dia està més actualitzada. Properament hi haurà fotos i videos de l'acte de la Festa Major. El 9 Nou d'Osona ens ha deixat molt bé en la seva crònica, comencem a tenir una mica de nom i amb un espectacle multitudinari com el de la Festa Major vam arribar a molta gent. Els Racons LlunArts, si no plou, també són molt concorreguts, poden ser un altre trampolí pel grup.

Un parell de consideracions sobre la donació de sang

Una marca comercial catalana que comença per Dan i acaba amb one adjuntava en la carta que vaig rebre del Banc de Sang un producte comercial que es veu que et treu el colesterol. Resulta que té uns esterols vegetals que van molt bé per reduir aquest esterol animal que preocupa tant a la població dels països desenvolupats. Llegeixo:
Prengui un D....... després dels àpats principals (dinar o sopar) i veurà com en 3 setmanes els seus nivells de colesterol hauran disminuït.
Analitzem: llegint això qualsevol persona preocupada pel seu colesterol es prendia 2 unitats al dia del producte, no? però hi ha una "o" entre dinar i sopar, per tant, entenem que només se n'hauria de prendre una unitat: o per dinar o per sopar.
Seguim llegint, ara la lletra petita:
Cal evitar un consum superior a 3gr/dia d'esterols vegetals. Cada unitat conté 1,6 gr. d'esterols vegetals.
Sumem:
1,6+1,6= 3,2 grams
Multipliquem:
1,6x2=3,2 grams
Conclusió: Si ens prenem dues unitats farem una imprudència ja que com a màxim en podem prendre 3 grams per dia. Per què no ho posa més clar? Per què aquesta confusió? Hi veieu una confusió intencionada per vendre més? Ho deixo a l'aire.
Un altre: Quan acabes de treure't sang et donen un val per prendre gratis una hamburguesa a una coneguda multinacional nord-americana que comença per Mac i acaba amb Donalds. Així sí que reduirem el colesterol...

Dijous 10 d'agost del 2006

Ens lleva la petita. Avui no ens han despertat els veïns amb la seva incívica costum d'engegar la tele a tota hòstia a quarts de vuit.
El niu ha estat saquejat i n'han mort els inquilins.
Descobreixo un bloc que em fascina.
Navego. Flickrejo una estona, he posat Macarelleta al search.
Passejant pel carrer veig una mare que corda les sabates del seu fill mentre sosté una cigarreta amb els llavis, el nen queda asfixiat pel fum per sort no de forma literal. - És igual, estem a l'aire lliure.
Vaig a donar sang al CAP, hi ha molta gent, me n'alegro. Amb en Josep comentem l'espectacle de festa major de la Guarderia. M'han regalat una samarreta talla M que posa: Amb una vegada no n'hi ha prou. Es veu que la campanya anava per mi, és la segona vegada que dono sang. Avui ha anat molt millor, hi tornaré més endavant.
Torno a casa i engego la caixa tonta, mai millor dit l'adjectiu. Una gent molt estranya obre unes caixes que sembla ser que contenen diners. Miro el programa uns minuts i no esbrino de què va. Canvio de canal i busco els canals osonencs per si fan l'espectacle de la Festa Major. La tempesta de dimarts va moure l'antena i hi ha canals que no es veuen bé, els dos osonencs han rebut, quina mala sort.
La petitona no vol dormir. La passejo pel barri per si hi ha sort. Un home treu a passejar el gos i de pas fa la cigarreta, quan el gos caga ell es gira, de reüll veu quan acaba, tira la cigarreta a terra i crida el gos, missió acomplerta. Espero que la seva filla trepitgi la merda que ha deixat el seu gos i li embruti la casa de dalt a baix.
Miro un episodi de la tercera temporada de Curb your entusiasm que m'ha deixat en DVD el meu germà. Em tronxo de riure i de pas practico anglès.
Repasso els guions per l'espectacle del dia 10 de setembre a l'Ajuda de Balenyà. Canvio alguna coseta. Crec que pot quedar molt bé. Ahir vaig parlar-ne amb l'Ernest i em va dir que li agradava l'idea, si he de confiar en algú aquest és l'Ernest. Dimarts en plena eufòria del ball de confetti em va dir que li agradaria fer un paper, no hi ha cosa que em faci més il·lusió si parlem de teatre.
Pujo a escriure una mica.
Entro a blogger.com
Foto:JRoca

La Guarderia Teatre desplega el seu bon humor a la plaça i a TV3

Ahir va ser un gran dia per la Guarderia Teatre ja que vam fer un acte de Festa Major que va tenir molt d'èxit amb una plaça plena de gom a gom. Vam començar amb problemes tècnics amb els micròfons inhalàmbrics però el missatge de l'espectacle va quedar clar i vam fer riure a la gent que omplia la plaça Major de Tona.
D'altra banda vam sortir per TV3 en el programa estival "La nit en directe" i això sempre és bo per donar-nos a conèixer.
Jo personalment estava molt nerviós per actuar perquè mai havia actuat davant de tanta gent i a més a casa. El meu paper havia de ser a priori molt petit però els problemes amb els micros van fer que estigués més estona de la prevista a dalt de l'escenari. Jo estava molt capficat per l'acollida del guió ja que el vaig fer jo tot i que l'idea principal no era meva sinó del grup en conjunt. Pel que vaig anar parlant amb la gent després de l'acte la cosa va agradar molt en tractar-se d'un espectacle molt trencador i original. Per la Guarderia ha estat una experiència boníssima en tractar-se d'un espectacle de carrer amb molta gent implicada per part nostra i amb molt de públic. Breument penjarem fotos i si podem videos de l'acte a la nostra pàgina web que estem a punt de renovar.
Quan en tingui jo penjaré alguna foto en aquest missatge mateix.

Unes quantes coses estivals amb possible importància relativa des del teu punt de vista però que a mi m'interessen força

Ara feia dies que no escrivia perquè una companyia que comença per T i acaba per fónica m'estava fent la punyeta amb un nou servei d'ADSL. Després de trucar-hi cada dia algunes vegades un operari molt simpàtic del 1004 em va dir literalment:
- Las cosas de palacio van despacio.

Bé, ja és Festa Major al millor poble d'Osona i la Guarderia Teatre muntem un innovador i trencador espectacle de 10 minuts a mitja part del ball de confetti. No us el perdeu perquè riureu de valent. Sembla ser que el programa de TV3 "En directe" retransmetrà l'acte pels volts de les dotze de la nit de dimarts, a veure com queda.

Altre tema: Els racons LlunArts. Els companys del grup han acceptat els meus guions per l'espectacle que es farà el dia 10 de setembre a l'Ajuda (Balenyà, Osona). Tinc moltes ganes de veure interpretat una cosa que he escrit i que m'ha portat moltes hores. L'espectacle el vaig titular Trajectòries i està compost de 3 monòlegs teatralitzats amb dos personatges cadascún. Em faria molta il·lusió que vinguéssiu.

Altre tema: Ja hem acabat el programa de ràdio "La Guarderia", ha estat un èxit. Tot el grup s'hi ha bolcat molt i ens ho hem passat molt bé fent-lo. Esperem que hi hagi continuïtat. De cara a la temporada tardor-hivern no perquè vull mantenir el meu programa musical però hi ha d'haver una segona part.

Altre tema: En breus dies es renovarà el web de la Guarderia Teatre. Volem afegir-hi retalls de premsa, fotos, vídeos, etc... a veure com quedarà. Se n'encarrega en Xevi i en aquest aspecte me'n refio força.

La crueltat de la guerra des dels ulls dels infants

A l'imatge es veuen unes nenes israelianes enviant uns missatges als destinataris libanesos dels míssils.

Una dona riu al fons.

Fixeu-vos com escriu a la punta del projectil que possiblement matarà infants a uns quants quilòmetres més al nord.

Com es pot permetre això?

A sota veiem les conseqüències dels míssils sobre els "danys colaterals".

L'hora del conte

Aquest dissabte estava passejant la pubilla de la casa pel poble quan em vaig trobar l'amic Xevi que em va dir que a les 22h feien l'hora del conte. L'hora del conte és una interessant iniciativa d'un grup de gent de Tona que explica contes en un lloc maquíssim com és l'amfiteatre del parc de les Feixetes. En aquesta trobada s'hi pot apuntar qui vulgui i baixar a l'escenari a explicar algun conte o història interessant. Fa uns anys havia tingut cert èxit però ha anat quedant apartat i dissabte hi van anar menys de 30 mortals (de morts potser més perquè es fa on era l'antic cementiri de Tona). En altres edicions havia pensat de baixar i explicar alguna cosa però la vergonya era més forta que jo, parlar en públic em fa força por, amb nens no em suposa cap problema però amb adults acostumo a tenir vergonya i és per això que no faig teatre com a actor.
Doncs bé, aquest dissabte vaig decidir baixar i explicar una història i el més curiós del cas és que m'hi vaig trobar bé i crec que va anar bastant bé, almenys per les felicitacions que vaig rebre. Em vaig treure aquella espina i això sempre és positiu. Vaig explicar, a la meva manera, una història del llibre de Paul Auster que vaig comentar al bloc anteriorment. Ja em van dir que per properes edicions m'havia de preparar alguna altra cosa, no ho sé, potser sí que hi tornaré. Ara estic escrivint uns guions per una obra de la Guarderia Teatre i sempre em volen animar a pujar a l'escenari, amb el Llop ho he fet moltes vegades però una obra normal amb un guió definit és molt diferent del Llop, no crec que ho faci.

Cau es sol de s'horabaixa

Alegria
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penyassegat
i una pluja suau de pols estelar.
Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
tothom m'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no vendran cacavets.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida... alegria.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.
Antònia Font: Alegria (2002)

Projectes i més projectes

A la Guarderia Teatre no parem.
Aquest diumenge 16 fem el Llop a Centelles, el proper dia 30 el fem a Balenyà (Hostalets).
A la ràdio seguim amb el programa que de moment està funcionant força bé.
Per Festa Major de Tona estem preparant una actuació enmig del ball de confetti de l'últim dia, seria una espècie de contra-pregó d'uns deu minuts de durada, jo de vosaltres no m'ho perdria.
Pels volts de la Diada estem preparant els Racons lunars que es faran dins el marc de l'Aplec de l'Ajuda a Balenyà-Hostalets. Estic fent uns guions que en principi haurien de ser una nova obra de teatre però els farem servir per veure l'acollida de públic a la nova proposta, en tinc moltes ganes.
A la foto podem veure la darrera actuació del molt aconsellable joc-espectacle EL LLOP de la Guarderia Teatre.

Una nit vaig somiar que mon pare era Déu (una follia sobre Paul Auster)

Aquest dissabte, des de la Guarderia Teatre, vam organitzar una obra de teatre titulada "Una nit vaig somiar que mon pare era Déu (una follia sobre Paul Auster)" dirigida i interpretada pel mallorquí Salvador Oliva. Com és mal costum en aquest tipus d'espectacles a Tona, al teatre hi van assistir poques persones, menys de 20. És una llàstima que la gent tingui aquest poc hàbit cultural que et fa quedar a casa en comptes d'assistir al teatre per veure propostes com les d'en Salvador Oliva . Va ser una obra genial en tots els aspectes i massa gent s'ho va perdre. En Salvador ens va regalar carisma a dojo i professionalitat per transmetre el que Paul Auster va plasmar en el llibre "True tales of American life" que precisament he començat a llegir avui en anglès. Em sembla que el títol en català és el mateix que en l'obra de teatre.
Us poso el text del tríptic:

Tot comença quan Paul Auster va demanar als americans que li contessin
històries viscudes per ells mateixos per després contar-les en un
programa de ràdio. En va rebre prop de quatre mil de les qual en trià
cent setanta-nou per convertir-les en literatura. Aquestes històries són
les que conta el llibre Vaig creure que el meu pare era Déu.
Com que sóm un entusiasta de les històries de Paul Auster i perquè
aquest llibre em va fascinar, un any després de llegir-lo, una nit, jo,
vaig somiar que mon pare era Déu.
Una coincidència o una revelació?
No, un deute.
Parlar de racisme, d'amor, de mort, d'amistat, de religió, de guerra, de
por, de sort..., amb exigència i naturalitat era la meva obligació.
Les vivències són convertides en literatura i la literatura en teatre.
Les nostres històries són les millors perque són les que hem viscut.
Paul Auster és un escriptor intel.ligent, capaç d'enganxar el lector amb
un argument senzill, que fa de mirall dels comportaments humans i fa
pensar molt, també juga amb l'atzar, les casualitats i en això m'hi
sento molt identificat. Hi ha gent que pensa que els pren el pèl, però a
mi m'encanta que jugui amb mi i em faci còmplice de la seva escriptura.
La lectura de la seva obra em deixa un regust fantàstic.

Aquest espectacle està dedicat a Joan Carles Bellviure per
ensenyar-me tantes coses, i com no, als meus pares: Salvador i Maria.
Ja ho veieu, si teniu oportunitat de veure aquest espectacle no ho dubteu ni un segon, us en penedireu.

Recomanacions de cara a l'estiu

Acabo d'actualitzar les recomanacions culturals que cada trimestre poso al bloc (a la part dreta, a baix).
Bé, aquesta vegada he optat per un llibre fascinant que he acabat de llegir fa poc: Els pilars de la terra de Ken Follet. Sí, ja ho sé, ha esdevingut un llibre mediàtic i tot el que vulguis però val la pena llegir les quasi 1300 pàgines per endinsar-se a una època cruel magistralment explicada.
De disc he optat per un dels meus clàssics de sempre, em refereixo al Vs de Pearl Jam. Per mi és el seu millor disc ja que transmet força l'escoltis com l'escoltis. A més té grans temes com aquell Rearviewmirror (jo l'hagués titulat adrenalina aquesta), aquell Go, Animal a més d'un Daughter. Sempre l'aconsello a amics i normalment no es decepcionen.
Per la cançó he escollit una preciosa peça d'aquell paio que té veu de Bourbon, en Tom Waits. És del Small Change que possiblement és el disc que més he escoltat d'ell (i en tinc més d'una dotzena). De cançó en podria haver escollit ben bé 8 o 9 però avui m'ha vingut bé aquesta. Aquest home destila blues, rock, jazz i molt whisky barat al costat del piano.
De pel·lícula aquesta vegada n'he escollida d'un dels meus directors preferits autor de diverses obres d'art, el gran Julio Medem. En podria haver triat una altra però Vacas té una ambició admirable per ser una opera primma. M'agrada com està filmada, el guió, els actors, la música, el tema, tot. No m'estranya que l'hagi vist almenys cinc vegades.



De lloc he escollit Formentera perquè és una illa captivadora, hi he de tornar però com que no puc almenys us l'aconsello a vosaltres.


Salut, pau i República.

No penso descansar

Fa molt de temps que estava esperant l'estiu per tenir temps d'iniciar una colla de projectes que tinc en ment durant l'any. Ara no tinc l'excusa del temps, he de pencar de valent i portar-los tots a terme.
Tinc en projecte una obra de teatre, un nou programa de ràdio, uns espectacles de teatre amb el grup, escriure nous monòlegs, aprendre a tirar millors fotos, llegir molt i sobretot ser bon pare.
D'entrada aniré pel programa de ràdio ja que comença demà mateix.
Abans hauré de desconnectar del cole però hi passaré un dia d'aquests per entregar quatre coses que em falten i arreglar una mica la classe, no he tingut temps de fer-ho tot.
Bé, suposo que des del bloc seguiré escrivint quatre cosetes durant l'estiu.
Salut i bon estiu.

Un concurs educatiu: això és una televisió pública!

Avui he vist per primera vegada un concurs de Tv3 que es diu Pica Lletres i està presentat per en Lluís Gavaldà. El programa, adreçat a alumnes de 3er d'ESO, està basat en els concursos de lletrejar paraules que són força populars als EUA. Fa uns mesos vaig veure la pel·lícula-documental Spellbound que tracta d'aquest tema i em va sorprendre gratament. Bé, allà als EUA ho fan més a l'engròs i converteixen els concursos televisius en combats a vida o mort, en fan un gra massa per un programa educatiu però què ens pot estranyar d'un país on és més fàcil comprar una arma que fotre's una cervesa a depèn de quines edats?
Doncs bé, després de veure la pel·lícula, a la classe on sóc tutor (3er i 4rt) vaig començar a fer un concurs similiar adaptat durant l'hora de llengua catalana i els va agradar molt, hi volien jugar a tota hora.
Amb el Pica Lletres s'aconsegueixen dues coses que crec que ha d'oferir una televisió pública i catalana com és TV3. En primer lloc potenciar l'ús de la llengua catalana entre els joves i en segon lloc divulgar la riquesa que té aquesta maltractada llengua que és la nostra. En una època en la que els joves escriuen fatal entre d'altres coses per culpa d'SMS i Messengers, està molt bé que es facin concursos d'aquest tipus. Espero que tingui molt d'èxit.
PD: No he posat res sobre el fi de curs d'aquest any, no m'ha vingut de gust.

Ja n'hi ha prou d'aquest color!

Avui a la tarda fent zàpping m'he adonat que a la primera de Televisió Espanyola feien Toros.
En ple segle XXI quan tothom és conscient que aquesta tradició macabre és una salvatjada i una tortura pels animals hem de seguir permetent que es retransmetin Toros en horari infantil amb els nostres impostos?
N'hi ha per llogar-hi cadires!
Ni de dretes ni d'esquerres! els governs ofereixen Toros a la ciutadania en horari protegit. Ja ho sé, si no vols no ho mires però una televisió pública no ha d'oferir això en aquest horari, ho hauria d'oferir en horari de matinada o no oferir-ho.
Per cert, diuen que hi ha un horari televisiu protegit. Protegit de què? És protegir el menor oferir-li un espectacle on es tortura un pobre animal a poc a poc?
Quina falta de coherència més preocupant.

Festa de Fi de curs 2005/06

D'aquí a unes hores comencem la festa de fi de curs de l'escola.
Aquest any ha canviat molt perquè a alguns mestres no ens semblava bé la festa anterior. Ja a principi de curs vam buscar un plantejament diferent i em sembla que l'hem trobat. Anteriorment es feien uns balls per classe que poc tenien a veure amb el currículum i en alguns casos eren força grollers i provocatius en la línia de diferents programes de la televisió de masses altrament dita tele-escombraries. Ja m'enteneu, jo no sé perquè unes nenes de cicle mitjà o superior han de vestir-se com si tinguessin 16-18 anys per ballar amb poca roba i de forma insinuant, ho tobo patètic.
Ja sé, els agrada molt i la societat ho marca així però en una escola no hem d'entrar a promocionar aquestes coses, una escola és un lloc on s'han d'educar uns valors. Si a la festa del barri volen fer allò que ho facin però des de l'escola no hem de permetre oferir una imatge com fan a Antena 3 i/o a Tele 5 on els nens són mercaderies divertides que entren en modes dictades i calculades per gent sense escrúpuls en pro d'un share més alt que el rival.
Doncs bé, si no plou, farem balls tradicionals catalans del Cd del Galop com el "Petit vailet", el "Patatuf", ball de bastons, la Patum de Berga, etc... També cantarem cançons traidicionals d'arreu del món i tot això gràcies a un mestre de música amb molta empenta que ha portat gran part de la festa. Amb ell ens hem coordinat des d'EF per fer els balls i la resta de la gent ha col·laborat en la decoració i altres coses. Per mi aquesta és la idea d'una festa de fi de curs on els pares podran comprovar el que fem a l'escola i de pas despedir el curs amb armonia tots junts.
Unes nenes se m'han queixat que els agradaria fer balls d'aquells de "mucha marcha" i coses per l'estil. Jo els he dit que a l'escola s'educa i que aquells balls amb les seves lletres no eduquen i que per tant no han de tenir cabuda a l'escola.
Així de clar.

Estatut vs Estatuet

Remenant per la xarxa he trobat un document de l'Estatuet comparat amb l'Estatut aprovat pel Parlament. El document, en pdf, està molt treballat perquè té de color vermell i tatxat l'Estatut del nostre Parlament i en color verd hi ha l'Estatuet que deu ser el germà petit i tonto. Ho dic perquè pobret té menys diners, menys formes de guanyar-ne, menys formes de desenvolupar-se i a sobre no té ni identitat pròpia, bé, en té però està preambulitzada.
Mirem el document aquí.
L'article 134 que podem trobar a la pàgina 37 parla de l'esport i el lleure. Hi havia coses d'educació física però estan en vermell en el punt 2. També aconsello llegir altres articles com per exemple el número 1.
Ah, el dia 18 a votar.

L'Ajuntament del Figaró mou fitxa

Han repartit a l'escola una enquesta perquè l'omplin els alumnes del centre sobre quines són les seves preferències en esport, han d'omplir l'enquesta puntuant quins són els esports que més els agraden.
Segons diuen a la carta l'esport és molt important pel desenvolupament de les persones en molts aspectes, hi estic molt d'acord. Per això mateix, fa 2 mesos, vaig enviar un e-mail al Consell Esportiu del Vallès Oriental demanant que fessin alguna cosa pels nens del Figaró. Us en cito uns apartats. Inicialment els feia unes preguntes sobre un concurs esportiu al qual volia presentar l'escola però ni em van contestar, deu ser que el poble no té prou categoria per ells o que ni ho van llegir o que jo que sé.

"el poble on treballo no té cap tipus d'equipament esportiu públic i per això els nens del poble són mancats de qualsevol activitat esportiva al mateix poble. Per aquest motiu la única possibilitat esportiva que tenen és mitjançant les classes d'Educació Física que imparteixo a la única escola que tot i ser nova és mancada d'instal·lacions dignes sobretot per falta d'espai, previsió, diners i deixadesa."

"D'altra banda us voldria demanar si des del Consell Esportiu del Vallès Oriental podeu fer alguna cosa per aquests nens i nenes que tenen ganes de fer esport i no poden perquè viuen en un poble com el Figaró. Em refereixo a autocars que els puguin portar a la Garriga o alguna cosa que els pugui incentivar. Estaria molt bé que aquest poble de més de 1000 habitants tingués pavelló municipal o algun lloc públic on practicar esport.

Jo a nivell personal ja vaig enviar cartes al Síndic de Greuges pel que considero que és una discriminació dels infants del Figaró quan van construir una escola nova sense equipaments com un gimnàs o sala coberta. Ara, després de rebre les respostes donant-me la raó, estic pensant en denunciar al mateix Síndic la manca d'equipaments esportius pels nens del poble. M'agradaria que el Consell Esportiu, el mateix ajuntament o les autoritats que facin falta facin alguna cosa per promoure l'esport al poble.

Atentament.

Jordi Roca i Font

Mestre de primària especialista en EF"

Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions sobre el que vulgui.

El poder, en diuen el poder

Ahir dissabte llegia al Periódico de Catalunya una carta d'una AMPA d'una escola de Barcelona. Es queixaven que el centre té unes importants mancances en equipaments, neteja i seguretat. Segons deien els membres de l'AMPA el centre pateix això des de fa moltíssims anys i sembla ser que no tenen ni gimnàs ni sala de psicomotricitat per la qual cosa de seguida vaig pensar en el cas de la meva escola. I també vaig pensar que aquests problemes acostumen a tenir una solució econòmica i organitzativa, és a dir, que qui ha de donar ordres tingui suport econòmic perquè aquestes es puguin dur a terme.
No tinc ni idea del cas d'aquella escola però m'imagino que tan el Claustre com la resta de la comunitat educativa deuen haver fet alguna cosa per intentar solucionar el problema. Suposo que quan qui ha de prendre decisions a més alt nivell es va trobar sobre la taula el cas d'aquella escola devia dir que no tenia pressupost per arreglar-ho i per això les coses no s'han arreglat. Estic parlant de suposicions però el que està clar és que el pressupost en educació ha de créixer, i molt, per afrontar els problemes que tenim actualment i els que estan venint.
Em nego a pensar que Catalunya no genera recursos econòmics per afrontar aquests problemes. Està clar que de diners en generem i també està clar que se'n van sense tornar per arreglar les necessitats de la gent.
Amb el nou Estatuet tindrem més diners per solucionar tot això o seguirem tenint, entre d'altres coses, escoles sense recursos?
Quina pena em fan alguns polítics. S'omplen la boca de paraules com "concert econòmic" i després es conformen amb les escorrialles sabent perfectament que no arreglarem res.
El poder, en diuen el poder.

Retorn, desgavell, renúncia, promeses incomplertes i Estatuet

Dijous
Aparco el cotxe i n'hi ha dos que esperen que baixi per saludar-me.
Tothom em saluda, sembla que hagi estat mig any i no 20 dies (5 de paternitat + 15 de casament).
Entro a l'aula i veig el caos. Quin desgavell. M'he de posar seriós. Com s'aprofiten de la situació quan no hi ha el tutor. Necessito unes quantes hores per posar-me al dia i ordenar (o intentar-ho) l'aula.
Hora del pati. Tota l'escola és a fora perquè fem jornada intensiva. Passejo esmorzant un plàtan i vigilant.
Una nena magrebina de P3 que va arribar més tard sense ni parlar català em mira i em segueix pel pati. Quan veu que estic sol se m'acosta, m'agafa la mà i m'hi fa un petó. Em diu:
- I la teva filla?
- Està dormint.
- On?
- A casa.
Riu i marxa corrent amb un somriure. La segueixo amb la mirada, va a un grupet i els explica que ha parlat amb mi, m'assenyala, els altres em miren i riuen.
Tornant del pati castigo a un nen de sisè que s'ha enfilat a la cistella de bàsquet simulant una esmatxada, sap que està prohibit i penalitzat, l'he enxampat in fraganti i no el perdono, és reincident, se'm queixa i em diu que es pensava que tornaria més permisiu, no ho diu amb aquestes paraules però ho entenc així. Se'm fa llarg tornant del pati però a les dues cap a casona.
Divendres
Em passo el matí intentant posar ordre a la meva classe. He d'avaluar i saber exactament què ha fet cada alumne en la meva absència.
Tornant del pati tinc psicomotricitat. Els dic que possiblement l'any que ve no ho faré jo, no els fa gens de gràcia. Si m'agafo reducció de jornada intentaré no fer psicomotricitat perquè ho fem a les tardes. Estic fart de treballar en aquestes condicions de manca d'espais adequats i de recursos humans, no treballo a gust i les promeses que se'm van fer pel 2006 han quedat en res, no he rebut ni la més mínima explicació per part de ningú. La idea que tinc de la psicomotricitat no és aquesta perquè estic més pendent que no es facin mal que de motivar la creativitat.
Necessitem un gimnàs!
El nou Estatuet (no en puc dir Estatut d'això) ens donarà suficient finançament per tenir gimnàs a les escoles catalanes de nova construcció? i per més beques? i per més aules d'acollida? i per més guarderies públiques? i per llibres de text gratuïts? i per aules d'informàtica adequades? i per.. i per... i per...
estic escoltant Sisa
"Amb algú que no té ombra
i té el cap sota la sorra.
Amb aquells que no t'escolten
si el que dius no és el que toca,
no cal parlar".
No cal parlar. El congrés dels solitaris (2005)

Post 121

Dijous se'm farà molt difícil tornar a la feina. Tinc ganes d'estiu.
Loco
Loco,
cerques països tropicals,
flors i dones naturals,
biquinis,daikiris, tucans.
Loco,
mediterrani assolellat,
"són tranquils els habitants"afirmen els guiris locals.
Tocadiscos peruans, hotels,souvenirs d'art africà,
platges verges a postals, tambors,guitarrons desafinats.
Qui s'apunta a ballar damunt la mar?
qui s'apunta a dormir i a somiar?
Xeremies, taper-wares, olé!
shorts i twingos de lloguer,
sobrassada i cocarrois, molt bons,
una ensaïmada pren el vol.
Taxi; Antònia Font (2004)

"Enrollat" vs exigent

Ja s'acaba la temporada d'hoquei i ja he decidit no tornar a entrenar com a preparador físic la temporada vinent. Al llarg dels nou mesos del repte que em vaig marcar he intentat motivar als nois (d'entre 15 i 17 anys) i inculcar noves formes de treballar. En certa mesura ho he aconseguit però entrenar adolescents no és fàcil i he de reconèixer que n'he acabat molt fart. No és fàcil trobar un equilibri entre l'entrenador "enrollat" i l'entrenador exigent i ara a final de temporada ja se m'han anat de les mans. La competició ha acabat i aquests dies entrenem a un altre ritme i una colla d'adolescents cansats de l'exigència de l'institut, de la pressió de les notes i d'unes quantes coses més de l'edat no són fàcils de tractar.
A l'escola és diferent ja que més o menys tens unes formes de fer-los creure però tot el que és extra-escolar és més complicat.
Quan vaig acabar la carrera em vaig trobar que no entrava a llistes i no tenia feina. No vaig tenir més remei que fer extra-escolars durant dos anys fins que vaig aconseguir entrar a llistes com a substitut. No va ser gens fàcil però vaig aprendre moltíssim i això m'ha servit per formar-me com a educador. D'entre les perles que en vaig treure us en poso una d'un vailet de 9 anys:
- Tu faràs el que et digui jo perquè els meus pares et paguen.

Neix Esportieducacio.cat

Fa pocs dies ha nascut una nova pàgina web de gran interès pels professionals de l'educació física i l'esport que es diu esportieducacio.cat . El professor Enric Mª Sebastiani n'és el coordinador i compta amb una llarga experiència en el món de l'educació física tal i com es pot veure en el seu extens currículum. En aquesta nova proposta hi trobareu moltes notícies, articles i enllaços de l'àmbit de l'educació i l'esport (educació física, recursos per a la recerca, organismes i entitats, publicacions...). A més, ofereix la possibilitat de publicar articles i notícies en ella de forma molt dinàmica.
Estic pensant en escriure algun article com a aportació, a veure si m'inspiro i l'escric però no ho sé, ara mateix tinc massa coses al cap, estic de baixa per matrimoni però no deixo de pensar en l'escola i la classe de la qual sóc tutor, quan pugui hi passaré, la sobtada notícia del naixement va deixar moltes coses poc lligades en plenes competències bàsiques, preparació de fi de curs, proves diverses, etc... per sort confio en els companys/es que han agafat el meu relleu, especialment amb la Mercè.

La final de Manlleu

Ahir a la nit es va disputar la final de concurs de monòlegs de Caixa de Manlleu i va ser retransmesa en directe pel 9TV.
Com ja sabeu vaig fer un guió i l'amic Tricky (Jordi Armadans) el va representar. Doncs va anar molt bé perquè l'actuació va ser espectacular i vam guanyar el premi al millor guió. Ho dic en plural perquè si un guió no té un bon actor que el representi no anem enlloc, ambdues coses són molt importants per fer un bon monòleg i estem molt satisfets del resultat obtingut. Ara amb la Guarderia Teatre estem passant un bon moment i esperem que duri. Tot i que el monòleg era a part de la Guarderia he d'agrair la implicació de diversos membres del grup i alhora amics a portar-ho a terme, sense ells/es això no hauria estat possible.
L'entrega del premi es farà el proper dia 17 de juny a Manlleu dins dels actes del Premi de teatre Caixa de Manlleu que cada any va a més. Em van dir que hi havia d'assistir per recollir el premi de 600 Euros i això significa que em perdré l'acte previst per aquell dia: el Llop. Em feia gràcia actuar una vegada més però ja hi haurà algú que em substitueixi, ningú és imprescindible.

De baixa però no avorrit

Fa uns dies que no parlo del cole, estic de baixa per primera vegada en la meva carrera. He ajuntat la baixa per paternitat i la de casament i així puc estar per les pubilles de la casa, tot i això la setmana que ve passaré pel cole per arreglar quatre cosetes que em volten pel cap, això de ser tutor..
Avui els de la Guarderia Teatre ens hem multiplicat. El gruix del grup ha representat "L'hostalera" a Manlleu i la resta hem projectat la pel·lícula "El sentit de la vida" tancant el cicle Monty Python. No ha vingut gaire gent a veure la peli, només tres persones, això no anima gaire la veritat.
Demà (avui dissabte) tenim la gran final del concurs de monòlegs de Caixa de Manlleu. Serà televisada a les 21:30 en directe a Osona pel 9 TV. Tenim opcions a algun premi però vist el nivellàs serà complicat, ja us informaré.
Me'n vaig a dormir (a veure quantes hores seguides...)

Uf, he llegit que el govern del PP de les Illes Balears negocia un finançament molt millor que el català.
Ho deixo a l'aire...
Salut, pau i República.

Val més que 1000 paraules...

Avançant-se...

Fa poc vaig escriure això al bloc.
Suposava que faltava un mes pel naixement de la pubilla de la casa que al final s'ha avançat provocant una alegria i un canvi radical en les nostres vides que no ens esperàvem tenir tan aviat. Doncs resulta que quan vam tornar de l'hospital vam comprovar contents com el magraner també s'havia avançat i va oferir aquest bonic espectacle de vida.

Ja la tenim aquí amb una Champions sota el braç!

Cronologia dels fets
Dijous 18/5/06
7:30 Sona el despertador. Ahir vam anar a dormir molt tard, costa aixecar-se.
9:00 Comencen les classes
10:00 Surto de l'escola, tenim una ecografia que havia quedat força endarrerida per culpa de la vaga de metges.
11:25 L'ecografia va bé, tot normal, sembla ser que ara, a les 36 setmanes, deu pesar uns 2'7 Kg.
13:48 Dinem a casa els pares
15:00 Entro a l'escola. Preparo unes sessions molt divertides d'expressió corporal, s'ho passen bé, molt bé.
17:31 Torno a casa
18:14 Em preparo per anar al pavelló a entrenar els d'hoquei, miro a la Tv com la Copa arriba a Barcelona. Sona el mòbil.
- Jordi, avui no aniràs a entrenar.
- Ah, no? per què? què passa?
- Em sembla que he trencat aigües...
- Que, que, que , què dius?
- Vinc a casa i després anirem a l'hospital, ja he trucat a la llevadora.
18:16 Estic histèric, intento fer la "canastilla", no sé si ho faig bé. Preparo roba en una maleta. No paro d'anar d'un lloc a l'altre.
19:22 Arribem a l'hospital, entrem a urgències.
19:43 Confirmat, ha trencat aigües. Ens donen una habitació. No hi ha contraccions.
20:32 Llegim tranquil·lament a l'habitació i parlem. Tenia la intenció d'acabar "Els pilars de la terra" abans del naixement, no ha pogut ser, encara em falten unes cinc-centes pàgines.
22:15 Ve alguna contracció, molt aïllada.
22:56 Cada vegada hi ha més contraccions, les apunto a una llibreta marcant els segons. Fem broma, estem molt animats, truquem a uns amics i els hi retransmetem les contraccions en directe.
23:45 Les contraccions són clares i en intervals curts, alguna és forta, ja no fa tanta gràcia.
00:34 Les contraccions s'intensifiquen, comencen a fer mal, la intensitat ha pujat.
1:04 Ens baixen a la sala de dilatació.
1:34 Les contraccions augmenten, una màquina ho registra.
2:56 Això comença a molestar molt, fa moltíssima calor. El dolor augmenta en intensitat i durada.
3:32 Hi ha contraccions molt violentes. La llevadora creu que falta poc.
3:58 El dolor és insuportable, la nena té ganes de sortir, la cosa dilata força. No li posen l'epidoral. Hi ha un altre part, hem d'esperar que acabin.
4:31 Entrem al paritori, comença l'hora de la veritat. El paritori em fa pensar en una pel·lícula de Monty Phyton que precisament fem divendres 26 a tona: The meaning of life (El sentit de la vida). Hi ha una escena d'una sala de parts amb una curiosa màquina que fa "piiiiing".
4:45 Això no serà fàcil, la mare està molt cansada, costa molt.
4:53 Neix l'Eulàlia. És el moment més emocionant de la meva vida.
4:58 La tinc en braços, obre els ulls i mira a tot arreu, està tranquil·la, no em plora. La mare està bé, esgotada però bé, ha sigut molt valenta i ha valgut la pena. Ens confirmen que la petitona de la casa pesa 2.840 grams, és més de l'esperat tenint en compte que és una mica prematura. Tot seguit anem a la sala de dilatació de nou per passar dues hores molt llargues, no dormim. Fan moltes proves a la petita, està bé, és preciosa, com la mare.

Una mica de poesia

Diumenge vaig anar a veure un espectacle de poesia de l'Enric Casasses acompanyat de Feliu Gasull a la guitarra. Em feia gràcia veure'l en directe doncs me n'havien parlat molt i a més el coneixia d'alguna col·laboració amb en Pascal Comelade que és un músic que admiro molt. Des que m'he ficat en el món del teatre amb els amics de la Guarderia Teatre estic descobrint noves propostes a tenir en compte i força sovint anem al teatre.
Doncs bé, com era d'esperar hi havia molt poca gent, només divuit per ser exactes i això és una de les coses que fan pensar. Feia cosa veure una sala amb capacitat per unes tres-centes persones amb tant poca gent. Però bé, la parella de dalt de l'escenari van mostrar-se agraïts i van oferir un espectacle ben digne. Si us sóc sincer no vaig entendre gran cosa ja que aquest home fa poesia molt surrealista però vaig passar una bona estona. S'han de potenciar els espectacles d'aquest tipus encara que siguin per minories.

A un mes vista...

El magraner ja està ple de fruits, d'aquí a pocs dies començaran a sortir les flors i voldrà dir que l'estiu és aquí. Fa un parell de mesos el vaig podar i mentre ho feia pensava que si tot anava bé quan l'Eulàlia nasqués el magraner estaria florit.

Sí, sí, sí anem cap a Manlleu!

Hem passat a la final del I concurs de monòlegs de Caixa de Manlleu i el 9TV! La competència ha estat molt bona i el jurat no ho ha tingut gens fàcil per escollir entre els semi-finalistes.
El proper dissabte 20 a les vuit del vespre serà retransmesa la semi-final que s'ha gravat avui a la televisió local d'Osona El 9TV, no us ho perdeu. El dia 27 hi ha la final amb els sis finalistes que quedem. Hi ha premis pel millor monòleg, pel segon i pel millor guió. Arribar fins aquí ja ha estat un èxit i és en part gràcies a la col·laboració de tots els amics de la Guarderia Teatre que han ajudat en tot de forma desinteressada. Ara només falta l'últim pas i ja ho tenim.
Moltes gràcies a tothom

In tens

Dijous a la tarda:
Torno de colònies. Entro a la xarxa i veig que s'ha acabat el tripartit, algun dia diré el que penso en el bloc d'aquest tema. Per cert, a les colònies m'han picat dos mosquits i a sobre he dormit massa poc. Tinc son. També tinc entrenament a dos de set, hi vaig, com costa aguantar adolescents esverats.
Tot seguit tinc assaig del monòleg que gravem el dissabte al 9TV, estic nerviós per saber si passem a la final, dissabte ho sabrem. L'amic Ernest Villegas que és actor professional ens dóna un cop de mà, el monòleg agafa un nou aire, que senzill ho fa. Acabem a les onze de la nit. Estic esperançat, podem passar, crec. Quina son, volia escriure al bloc però prefereixo dormir.
Divendres:
Les colònies m'han deixat KO però això de no dormir em servirà per d'aquí a un temps quan dormir sigui un luxe, m'he d'entrenar.
A la tarda faig el programa de mà del cicle de cinema Monty Pyhton, avui toca "La vida de Brian". Vaig a fer fotocòpies i a ajudar a muntar. Estic nerviós, la setmana passada vam tenir 7/8 persones, avui ho hem de superar. Comento que seria un èxit que alguna d'aquestes persones repetís, voldria dir que funciona.
Que bé! hem triplicat les xifres d'assistents i hi ha hagut gent que ha repetit, el cicle es consolida o almenys això vull creure. Acaba la pel·lícula i desmuntem. Uns quants improvisem un partidet de futbol a la sala; acabem suats i esgotats però amb la promesa de fer-ho més sovint, paper mullat, com sempre. Són quarts de dues, amb un parell d'amics decidim fer unes birres en un bar on fan concerts. Uff, quant de fum. Diversos ex-alumnes em saluden, a alguns ni els reconec. Un se'm para a davant:
- Hola Jordi, què fots per aquí?
- Perdona, et conec?
- És clar tio, jo sóc en ......
Collons, s'ha fet rastes, pearcings, fuma i beu com un "cosaco", em fa veure com si fos un bitxo raro per estar en un lloc on no hi pinto res. M'ho agafo bé, tampoc m'emprenyaré, a mi ningú em treu el concert de la Polly Jean del 96. El grup que no sé ni com es diu comença i el públic coreja les cançons, el reggae-ska no és que m'agradi gaire. Vaig cap a casona, ara sí, escriuré al bloc.
Bona nit.

Ràdio de qualitat

Avui estava escoltant el gran programa "El cafè de la República" a Catalunya Ràdio. Faig ràdio des del 1994 en una emissora local i això de les ones sempre m'ha agradat, té una màgia especial i la gent que ho ha provat ho pot dir clarament. Com a aficionat m'encanta el programa d'en Joan Barril i més quan deixa uns minuts a un MEF per parlar de la seva feina i acostar així una mica a la gent el que fem des de l'escola.
Un deu per en Barril!
Moltes gràcies per fer ràdio d'aquesta manera, és un plaer escoltar-te!
Salut i República.
Sona "Homenatge a Teresa" versionada per en Comelade...

Rodó

Avui els de la Guarderia Teatre hem estrenat un nou acte dins de la programació del Vestíbul de la Canal. Avui hem començat un cicle de cinema que hem dedicat a Monty Python i que consta de tres pel·lícules. Ens ho hem passat molt bé tot i que a veure "Monty Python i el Sant Grial" han vingut poques persones hem d'entendre que els inicis sempre són durs. Estem satisfets pel muntatge que hem realitzat i per oferir a Tona un cinema en VO després de molts anys sense cinema i sempre en versió doblada, la setmana que ve toca la famosa "Vida de Brian", t'hi apuntes?
D'altra banda avui a la tarda, mentre muntàvem el cicle de cinema, he rebut una trucada del bi-setmanari i televisió El 9 Nou. El monòleg que vaig escriure i que va interpretar el meu gran amic Tricky ha passat a la semifinal del concurs de monòlegs de Caixa de Manlleu i el 9 Nou. Dissabte que ve gravem als estudis del 9 TV i sortirem per la TV. De 3o monòlegs presentats només en queden 12 i un és el nostre! hem quedat al·lucinats! A veure si passem a la final, ja seria massa.
Ja ho veieu, dues grans notícies a la que cal sumar l'estrena de l'obra "El ganivet a l'aigua" de Gerard Guix que compta amb la participació d'en Xevi Canet que és membre de la Guarderia Teatre, els desitgem a tots "molta merda".
Nota: He editat el número de monòlegs presentats, m'havien dit 45 però finalment al 9 Nou em van dir 30.

Que cruels són quan s'ho proposen

Avui han vingut a l'escola l'inspector i la llei de Murphy. Ha passat allò que acostuma a passar quan no vols que passi. A la tarda estava fent EF amb el meu grup de CM i se m'han descontrolat de mala manera. Tot i fer una activitat senzilla doncs ha passat allò que passa quan s'empipen, es tiren empentes, s'insulten, es persegueixen, es desmotiven, etc... Vaja, que quan l'inspector ha mirat al pati jo estava enmig d'una situació caòtica amb uns quants alumnes sense control i uns quants asseguts o estirats a terra sense ganes de fer res o plorant enrabiats per algun cop de pilota o estirada de cabells. Això és la llei de Murphy, apareix quan més necessites que no aparegui. El senyor inspector deu haver pensat unes quantes coses de mi com a professional de l'EF, o potser no, potser està acostumat a veure coses per l'estil o sap que no es pot avaluar una situació a partir d'uns minuts d'observació. Tampoc és que jo estigui preocupat, jo estic molt tranquil i segur de la feina que faig i ho puc justificar davant de qui sigui, simplement em fa ràbia que passin aquestes coses.
De seguida m'ha recordat una situació semblant que si que em va preocupar molt més. Estava jo fent pràctiques en una escola, feia tercer de MEF i aquella tarda venia des de l'UAB la meva tutora de pràctiques a avaluar-me. Uns minuts abans de començar els vaig demanar que es portessin bé perquè em venien a avaluar. Mal fet, no hauria d'haver dit res. Aquella tarda me la van fotre forta sense pietat. Es van dedicar a no fer cas de les meves explicacions i a fer gambirotades a tort i a dret, que cruels que són quan s'ho proposen, qualsevol mesura de càstig era inútil i a sobre no m'interessava. La tutora veia l'escena des d'un racó i no sabia quina cara posar, li sabia greu per mi, va entendre que era un fet molt puntual, una mala tarda. La MEF intentava ajudar-me però tampoc se'n sortia.
Finalment vaig aprovar les pràctiques amb nota però aquella experiència ningú me la treu, em va ajudar a entendre que aquesta feina no és com la pinten els llibres, és una altra història.