Les comissions de treball del Departament d'Educació

La famosa sisena hora no serà efectiva a totes les escoles del país el curs que ve. Inicialment s'havia dit que durant aquest curs començarien la majoria d'escoles de municipis de més de deu mil habitants i el curs que ve la resta. Ara, després del caos que la manca de professorat ha provocat a desenes d'escoles el Departament rectifica i assenyadament diu que no podrà ser efectiva en pobles de menys de cinc mil habitants. Diuen que crearan una comissió de treball i no sé què més d'unes subcomissions de treball per temes importants. Em pregunto si alguna comissió de treball havia previst que mancarien mestres abans de parlar tant.
I ja que hi som també em pregunto si el decret de la llengua mereix una comissió o una subcomissió de treball perquè em temo que s'ha fet sense informes que demostrin que els alumnes no saben parlar castellà a primària. És absurd afegir més hores de castellà en escoles en entorns castellano-parlants al 95%, no ho veieu així? què pretenem? volem formar ciutadans plurilingües com a mínim amb les dues llengües oficials? sí, oi? doncs no ho sembla.
I per si fos poc ens fotaran la cavalleria a sobre!

The Rolling Stones: She's a rainbow

El Currículum aragonès no es posa en forma

Sembla ser que corren temps dolents per a l'educació física a l'Aragó. Llegeixo al Palabras Senzillas que les hores d'EF a la comunitat veïna es veuran molt reduïdes amb l'entrada del nou Currículum aragonès. Espero que reconsiderin aquesta decisió perquè en cas de no fer-ho l'EF ha rebut una estocada mortal com diu l'amic Jaume en el post. Si voleu més informació aquí teniu un enllaç de la notícia.

The Pixies: Where is my mind

La rectificació dels L. Casei

Fa un any escrivia un post queixant-me d'un anunci d'Actimel perquè deixava malament la professió de mestres. A l'anunci es veia un nen que sortia al pati de l'escola amb un vent fred que glaçava, la veu en off deia: "surten al pati de qualsevol manera". Ara fa uns dies m'he adonat que l'anunci ha canviat, han tret la frase i hi han afegit una frase tipus: "amb aquest fred que fa". Actimel ha rectificat, suposo que per pressions de gent del nostre sector ha canviat la frase que deixava malament la professió per una frase neutra, enhorabona. Per cert, quan abaixareu els preus de l'Actimel? són abusius.

Neil Young: The needle and the damage done

The times they are changing

L'altre dia a classe d'informàtica els vaig explicar als de cicle superior les formes que tenim actualment d'emmagatzemar informació. Els vaig parlar del disquet, del Cd-RW, el DVD-RW i el llapis USB, per cert, per què en diem llapis si en anglès és USB Pen (boli)? Parlant del disquet vaig pensar que el que estava explicant era una cosa molt antiga i que molt possiblement no utilitzaran en un futur, és com el casset que ja el deixen de vendre. Tot i això al cole encara anem amb ordinadors antics sense gravadores i amb Windows 98 que pel general no accepten bé els llapis de memòria, bé, us puc assegurar que hi ha PCs que no tenen ni port USB!.
D'aquesta manera els vaig fer fer una pràctica senzilla que consistia en fer un arxiu amb OpenOffice Write i després guardar-lo en un disquet que s'anaven passant, en general ho van fer bé, aquest jovent en pocs anys ens passaran la mà per la cara, n'hi ha que ja són experts en baixar-se música i pel·lícules amb l'Emule i a petar la xerrada amb el Messenger, em pregunto què feia jo a la seva edat... doncs canviar cromos, jugar a bales, fer cabanes i córrer amb bici pel poble tot el dia.

Stone Temple Pilots: Interstate love song

Podcast al bloc

Us haureu fixat que al bloc hi he incorporat unes petites novetats. Es tracta d'uns botons que quan els cliquem podem escoltar determinats programes de ràdio que considero interessants. Vaig començar amb "La pissarra" i "Eduqueu les criatures" i avui hi afegit "Escola de pares" del Matí de Catalunya Ràdio i el mini-espai "Bons propòsits" del Cafè de la República. El millor del cas d'aquests podcasts és que són actualitzables, és a dir, que s'actualitzen sols sense fer res i que així podem escoltar el programa dia a dia en el cas dels que són diaris, és ideal per programes que no podem escoltar en directe durant el dia o la nit. Un cop clicat el botó s'obre una pantalleta i podem seguir treballant a l'ordinador mentre estem escoltant el programa. Gaudiu-ne!
D'exemple us poso "L'internauta".

No tinc ganes de Ventdelplà

Santa Eulàlia.
2:19 AM i 4:26AM.
Son. Despertador.
Setmana de penyores de carnestoltes,
no m'agrada pintar-me la cara.
Claustre.
Entrevistes.
Band of gypsys per 5,95€.
Música de gossos amb lletra petita
10.127 visites
No tinc ganes de Ventdelplà.
Bona nit

Ryan Adams: Strawberry wine

El bloc com a eina educativa

S'han de veure les conseqüències del post que vaig escriure ara fa una setmana queixant-me de la poca col·laboració en el bloc-revista de l'escola. El bloc-revista del qual tot el Claustre té el password des de fa mesos ha crescut de cop, ara caldrà esperar a la consolidació perquè ja sabeu allò d'una flor no fa estiu. Per la meva part hi he introduït Podcast fets pels alumnes en horari d'informàtica, comptadors i enllaços d'interès, crec que ara tenim una revista prou atractiva que alhora és pionera, almenys que jo sàpiga, al nostre país.
En la darrera reunió SEMTIC vaig explicar a la resta de coordinadors TIC coses sobre els blocs des d'una vessant educativa, la xerrada va ser molt satisfactòria i em van fer força preguntes que vaig contestar encantat. Vaig repartir uns fulls amb explicacions als assistents sobre alguns aspectes educatius a tenir en compte sobre els blocs, us en copio una part:

La revista-bloc escolar ideal

• S’actualitza sovint
• Cada mestre s’hi implica amb els seus alumnes. Hi ha una carpeta compartida on deixen posts i el coordinador TIC ho penja a Internet.
• Els alumnes veuen la revista com a una eina comunicativa.
• Els alumnes la dissenyen i en trien part dels continguts i estètica.
• Té Flickr, Podcast, comptadors i altres aplicacions.
• Els pares hi col·laboren mitjançant l’AMPA.
• Té enllaços educatius interessants.

Sortint alguns companys em comentaven que es plantejaven fer un bloc a la seva escola, una gran notícia per aprofitar les noves tecnologies, segur que a la propera reunió ja serem més.
Bé, que passeu un bon cap de setmana, avui us regalo aquesta cançó:


The Who: Sally Simpson. Tommy

El "putu" polígrafo dels ....

Antena 3 ja poden estar ben contents, tenen una clientela fidel i jove, molt jove, nens de primària que cada tarda s'empassen la merda de la seva programació. Surten de l'escola i després de berenar s'enganxen a "En Antena", un "magacín de actualidad y crónica social", en diuen així i es queden tan amples. En aquest programa treuen els draps bruts dels famosillos i els pseudo-artistes varis de la fauna estatal mentre una colla de "expertos" diuen la seva de diferents temes relacionats amb la tele-escombraries més vergonyosa. Entre tot aquest panorama televisiu hi ha el polígrafo, una màquina on endollen el famosillo de torn per fer-li dir amb qui s'ha ficat al llit, quines drogues ha pres, a qui ha disparat o què sap del seu veí. L'altre dia hi ficaven un noi ex-membre dels Latin Kings, li preguntaven coses sobre els rituals iniciadors d'aquesta banda, després li preguntaven si havia apunyalat a algú i si tenia armes de foc, tot això en horari infantil, vaja perquè el jovent vagi tranquil pel carrer a passejar el gos. Aquesta gent inculquen una por irracional al ciutadà que és alhora una arma publicitària pels seus programes, si no surts al carrer per por et quedes a casa mirant-los per tenir més motius de por. Tot això de les 17:30 a les 19:15, ah, i a les 19:15 el programa estrella de la casa, "El diario de Patricia"!
7-2-07 Autocar de camí a Barcelona, anem al museu Picasso. Unes nenes de tercer i quart parlen uns seients darrera meu, estan jugant, canten, ... fins aquí tot normal. Al cap d'una estona sento el següent: "¿Has hecho el amor alguna vez? ¿Si o no?" Em giro i pregunto què passa. Em responen que estan jugant al polígrafo.

La pissarra

Estic descobrint els podcast, la cosa sembla que val la pena. A Catalunya Ràdio fan un espai dins del Cafè de la República d'en Joan Barril que dóna un minut de micròfon a mestres de tot Catalunya. Gràcies al podcasting que ens ofereix Catalunya Ràdio podem escoltar cada dia "La Pissarra" a qualsevol hora i programes anteriors per reflexionar sobre els temes que exposen els nostres companys mestres. Us asseguro que alguns comentaris no deixen indiferent, us ho aconsello.
Escolteu-ho.
Visiteu també Podcast en català.

Pearl Jam: Jeremy

El TDAH: cada dia més conegut, cada dia més present

Llegeixo a l'AVUI un interessant article sobre el TDAH, el trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat. Els mestres convivim diàriament amb alumnes amb TDAH i sabem perfectament que per les famílies que pateixen aquest trastorn és molt difícil el dia a dia. A l'article es parla de trastorn infantil del segle XXI, les causes poden ser genètiques però també és demostrat que el tabac i altres conductes inadequades durant l'embaràs hi poden tenir a veure. Aconsello a les parelles fumadores que si volen tenir un fill llegeixin abans l'article de l'AVUI, pot ajudar a deixar de fumar.

Nirvana: Heart Shaped box

TIC sol davant les TIC

Aquest curs estic començant nous projectes TIC amb els cursos de primària. Entre aquests projectes hi ha el retorn del bloc-revista de l'escola. Aquest bloc-revista té una mica d'història, fa anys s'havia fet una revista amb paper que es deia 5 estrelles i jo vaig voler fer-la per Internet a través d'un bloc, d'aquesta manera ens convertíem en una escola pionera en l'ús educatiu dels blocs. Al cap d'un temps em vaig cansar de demanar col·laboracions del claustre de professors i no tenir resposta i vaig deixar-ho córrer a l'igual que la pàgina web. A principis de curs vaig re-obrir el bloc amb col·laboracions "obligades" dels alumnes i amb la promesa del claustre de col·laborar. Com m'esperava m'he tornat a quedar sol i segueixo proveïnt de posts el bloc amb les activitats TIC que faig a l'escola, ara he començat amb ganes nous projectes, a veure si la resta de gent també s'hi implica, estaria bé. La llàstima és que hi ha molta gent que sota la premisa de "No hi entenc" o "No tinc temps" rebutgen qualsevol contacte amb l'ordinador deixant pel coordinador tota la feina, una feina que és d'escola i no només de coordinador TIC. Bé, no us vull atabalar amb les meves misèries de coordinador TIC, us regalo una bonica cançó pel cap de setmana, a gaudir-ne!

Portishead: Sour times.

Esborrany per esborrar

Fa uns minuts he llegit un article de Vicent Partal on parla de l'esborrany de fer una hora més de castellà a l'escola primària, hi estic totalment d'acord. Cada diari hi diu la seva i n'hi ha que diuen coses una mica contradictòries entre ells, jo de moment, quan la llei és encara esborrany, ja us dic que la trobo absurda i penosa, només cal sortir al carrer a les zones més poblades de Catalunya per veure l'absurditat de plantejar-se això. Què diuen que pretenen? afavorir el bilingüisme? mirem-ne la definició:
Ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.
Són bilingües el 100% dels escolars catalans quan acaben l'ESO? resposta: NO.
Quina de les dues llengües oficials parla el 100% dels escolars catalans en acabar l'ESO? cal la resposta?
Analitzem les Competències Bàsiques que es fan cada any. Realment fa falta una hora més en castellà?
Aquest esborrany de llei és una absurditat feta per gent que no coneix la realitat lingüística del país o, el que és pitjor, està subordinat a interessos forasters.
Per què no ens deixen treballar en pau que ja tenim prou feina?

Bob Dylan: The times they are a-changin

El luxe de tenir ADSL

A la jornada tècnica d'ahir vam estar parlant sobre Internet i l'ús educatiu que en podem donar nosaltres els mestres. A l'hora de dinar va sortir el tema de l'ADSL i vam arribar a la conclusió que tenir una connexió ADSL és actualment un luxe, un luxe que moltíssima gent no es pot permetre i que això endarrereix la implantació de les TIC. Mentre que a països com França tenir ADSL és relativament barat en el nostre país una connexió ADSL suposa una despesa molt gran per la majoria de famílies. Per sort s'estan extenent les xarxes WIFI pels pobles i això pot ajudar a la nostra societat a entrar a les noves tecnologies però la cosa és lenta. Jo em pregunto, no podria el govern ajudar d'alguna manera en aquest aspecte? si des de l'escola fem l'esforç de donar a conèixer les TIC a l'alumnat i això no té repercussió a la vida diària estem picant ferro fred, cal una implicació a nivell social molt més gran i crec que el govern pot fer més. Amb el tema de la llengua estrangera passa igual, ja pots anar explicant les classes en anglès que si et trobes totes les pel·lícules i sèries doblades no anem enlloc.Per saber els colors, els números, els dies de la setmana i el can I go to the toilet? no cal tanta història, o ens hi impliquem tots o deixem de fer el paperina.

P.J.Harvey: Yuri G. Rid of me. 1993

Ja sóc gran

Avui he anat a una jornada tècnica TIC a les Franqueses del Vallès sobre l'ús dels blocs, podcast, fotologs, etc... ha estat força profitosa. La formadora abans de marxar ens ha recordat que havíem d'omplir l'enquesta sobre el curs que hem rebut per e-mail . Al vespre he tingut uns minutets per omplir l'enquesta i una de les primeres preguntes va sobre l'edat, avui n'he fet 32 i ja estic de ple en la franja 31-40, dedueixo que a partir d'avui ja sóc gran.

Led Zeppelin: Tangerine. Led Zeppelin III. 1970

Aquí les tenim

Les dues primeres dentetes ja han fet acte de presència, de fet feia molts dies que les notàvem.

Smog: "Cold blooded old times" Knock Knock; 1998

Conxita

Nova proposta pop que té molt bona pinta. Es diuen Conxita.

Proposta número 13 en psicomotricitat

Fa uns tres anys vaig crear una secció a la pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" que fa referència a la psicomotricitat. Aquesta secció és una de les meves preferides i em consta que té força èxit. La psicomotricitat és una àrea que en la que molts MEF ens hi hem trobat perduts més d'una vegada i per això vaig voler compartir les meves experiències amb altra gent, certament hi ha hagut gent que m'ho ha agraït i, com no, gent que ha ningunejat la meva feina. Amb força fotos intento explicar algunes de les experiències provades amb alumnes d'educació Infantil. Ara feia un any que no ampliava la secció, simplement havia fet traduccions a l'apartat en castellà i avui m'he decidit a ampliar la secció amb la proposta número 13. Com que m'he envelat també l'he traduïda en castellà gràcies a Internostrum, hi ha molta gent de parla no catalana que segueix la pàgina, sobretot a Sud-Amèrica.
Si voleu veure aquestes experiències visiteu la pàgina en la secció psicomotricitat.

Classes en anglès pel curs que ve?

Les escoles catalanes començaran a donar classe en anglès el curs que ve. Sembla ser que el Departament fa una aposta molt forta pel trilingüisme escolar a Catalunya, és clar, això sobre el paper. A la pràctica ens trobem que a Catalunya molts alumnes entren i surten de l'ESO sent només monolingües, parlen només una llengua i no és precisament la catalana.
Mesures com aquesta a priori són bones notícies però a determinades zones escolars crec que seria més positiu reforçar la llengua catalana per aconseguir un bilingüisme real abans d'avançar cap al trilingüisme, si no es fan bé les coses podem provocar un efecte molt perjudicial cap a la llengua catalana. Què vull dir amb això? vull dir que les coses s'han de fer a partir d'estudis individualitzats de cada centre (Competències Bàsiques per exemple), si a un centre està garantit el bilingüisme doncs anem a buscar el trilingüisme, ara, si en un centre un percentatge molt alt d'alumnes surt només parlant castellà reforcem el català abans que l'anglès que per alguna cosa és la llengua del país i resulta que no té cap estat al darrera que en garanteixi la supervivència.
Com ho veieu vosaltres?

Espectació meteorològica

Es respira neu. Els nanos han començat la setmana clau del canvi de temps, es nota que a casa es parla d'això (els que tenen la sort de parlar amb els seus pares).
- Jordi, saps que diuen que nevarà?
- Ah sí? quan?
- No ho sé, però a la tele diuen que nevarà.
- Ah caram, si ho diu la tele...
A l'hora del pati els observo, sembla que miren el cel més sovint, es respira un canvi.. climàtic.

Led Zeppelin: The rain song (Houses of the holy. 1973)

"Estreno"

Cada escola és un món, hi ha diversos factors que les fan diferents les unes de les altres: lloc, tipologia, metodologia, etc.. tot i això hi ha molts elements comuns en els nens i nenes. Hi ha una cosa que he trobat a totes les escoles on he estat treballant i que em sorprèn perquè està arrelada des de fa anys, des de quan jo era petit, em refereixo que a l'escola que sigui, del barri que sigui, quan algú estrena vambes li han de trepitjar i s'ha de dir: "estreno", també s'ha de fer si fa no fa el mateix quan algú fa un canvi radical de pentinat. Em fa gràcia que dels anys vuitanta quan jo era petit hi ha coses que no han canviat a les escoles.

Cançó pel cap de setmana: "One of these things first" Nick Drake 1970

Coordinant les TIC

Aquest any com a coordinador TIC pringat dels que no cobrem complement perquè sembla ser que els centres cíclics no tenen suficient categoria, he augmentat molt les hores d'informàtica a l'escola, aquest any faig informàtica a totes les classes i l'any passat només a CM i CS. Estic fent també el projecte curricular d'informàtica i no paro de fer noves activitats, m'ho passo bé i els alumnes venen contents a l'aula d'informàtica. De moment vaig recollint les coses que treballo i potser d'aquí a un temps amplio la pàgina web MEF amb activitats TIC o creo una nova pàgina TIC, ja es veurà, de moment em balla pel cap... també depèn de si se'm valoraria com a publicació didàctica la feina que em suposaria.
El dilluns 29, el dia del meu aniversari, aniré a una jornada tècnica que crec que em pot ajudar en molts aspectes: Comunicació i Àudiovisuals a Internet. Espero que em sigui profitosa.
Per cert, us heu fixat que molt sovint els MEF de l'escola també són els coordinadors TIC? és curiós, no? heu comparat mai el número de pàgines web de MEF amb el número de pàgines d'especialistes de música o d'anglès? no hi ha color pel que fa a número, crec que és digne d'estudi.

Waits

He trobat un lloc on em permeten enganxar cançons al bloc de forma molt ràpida, a més n'hi ha un munt. Avui us regalo aquesta, salut.

Neix Compartiendo educación física

Aquest portal d'educació física neix amb l'idea de nodrir-se de col·laboracions de diferents MEF i altres professionals de l'educació física. Actualment hi ha una gran recopil·lació de material divers que pot ser de gran ajuda per programar, avaluar i informar-se de diferents temes. Si hi voleu col·laborar és molt fàcil, simplement entreu al portal i cliqueu allà on posa "la idea".
El creador del portal és també blocaire i té un bloc que es diu "Mes Trex: diario de un MEF en la provincia de Alicante".
Apa doncs,
que hi hagi sort amb el portal.

"Educació Física, no gimnàstica!" no val ni mig puntet

Entro a www.sindicat.net i veig que ja han sortit els barems del concurs de trasllat, aquest any m'hi he presentat. Repasso perplex com no m'han comptat cap punt per tenir una pàgina web educativa des de finals del 2000. M'explico, hi ha un apartat de publicacions didàctiques, si has escrit coses doncs tens dret que les comptabilitzin amb punts, quants més punts més possibilitats de tenir la plaça que vols. Jo com a webmestre i creador de la pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" vaig entregar els papers perquè se'm comptés com a publicació didàctica i no m'han comptat res. Evidentment reclamaré perquè crec que una pàgina web en la qual he destinat centenars d'hores i que ha ajudat a milers de persones hauria de ser ben considerada en punts. Aquesta pàgina la faig sense cap ànim de lucre, només demano que em donin una mica de puntuació, és que demano massa? és que no és prou important? miro les estadístiques i veig 104.795 visites en català i de les 41.900 en castellà, he tingut visitants dels 5 continents i la web està enllaçada en les principals pàgines educatives de la xarxa, no val ni mig puntet? o potser estem tan endarrerits que les pàgines web educatives no es consideren publicacions didàctiques? he de recopil·lar els e-mails que rebo d'arreu del món? he de mostrar el llibre de visites? què he de fer per demanar mig puntet?

Qualsevol sistema

Qualsevol sistema que munteu sense nosaltres
serà aterrat
ja us vam avisar
i res del que vau construir ha perdurat
escolteu-ho mentre us inclineu sobre els vostres planells
escolteu-ho mentre us apugeu les mànigues
escolteu-ho una vegada més
qualsevol sistema que munteu sense nosaltres
serà aterrat
vosaltres teniu les vostres drogues
teniu les vostres Piràmides, els vostres Pentàgons
amb tota la vostra herba i les vostres bales
ja no ens podeu caçar
l'únic que revelarem de nosaltres
és aquest avís
res del que vau construir ha perdurat
qualsevol sistema que munteu sense nosaltres
serà aterrat.
Leonard Cohen
(L'energia dels esclaus; 1972)

Acords amb Leonard Cohen

Aquest divendres dia 12 de gener a les 22h hi ha un concertàs dels bons. Mireu el cartell:

ACORDS AMB LEONARD COHEN

Jackson Browne - Suzanne Vega - John Cale

Santiago Auserón - Duquende - Jabier Muguruza

Gerard Quintana - Christina Rosenvinge - Toti Soler

Perla Batalla - Anjani Thomas - Adam Cohen

Javier Colis - Javier Mas

Rapsode: Constantino Romero
Lloc: Balenyà (Hostalets de Balenyà, Osona)
Pavelló municipal
Preu: 40 € anticipada i 55€ a taquilla
Més informació a www.kok.cat
Si hi aneu ens hi veurem, salut!

Conductes adequades per educar correctament

En David del bloc MesTrex ha deixat avui un comentari a un post que vaig escriure ahir. En el comentari parla de l'educació dels infants i de la importància vital que tenim els pares de predicar amb l'exemple. Jo crec que es tracta d'entendre què significa ser pare i menys en comptades ocasions tenim nou mesos per fer-nos-en l'idea. Ser pare ha de ser un canvi de xip en la nostra vida en el sentit que tot allò que fem és susceptible de ser imitat pels nostres fills. Algunes campanyes del govern van per aquest sentit: si tu llegeixes, ell llegeix. Cert, si jo llegeixo i mostro la passió per la lectura hi ha moltes possibilitats que la meva filla llegeixi per plaer en un futur, també pot passar que no però segur que hi haurà més possibilitats que sí. D'aquesta manera està clar que "la fórmula" ja la tenim: si tenim conductes adequades els nostres fills les adoptaran. Si respectem els altres, respectem el medi ambient, respectem els animals, parlem correctament, mengem correctament, som racionals en el consum, mantenim unes tradicions, etc... la nostra part estarà ben atesa, ara, l'educació no sols és feina dels pares, en el procés també hi intervé l'escola i l'entorn social. Si partim que a l'escola les conductes també són positives només ens haurem de preocupar de l'entorn on es mouen els nostres fills. La llàstima és que molt sovint l'escola i els pares no juguen la mateixa lliga.
Un exemple: aquests dies posteriors a Reis a Tona es veien els carrers plens de deixalles. Som un poble referent nacional pel que fa a la recollida selectiva porta a porta, les escoles del poble hi posen el seu granet de sorra com és lògic. No tenim contenidors, només els de vidre, a Tona cada dia toca treure un tipus de deixalles (inorgànic reciclable, rebuig o orgànica) a la porta de casa. Aquests dies les voreres estaven plenes de deixalles de tot tipus. Algunes persones no reciclen bé, treuen la brossa que volen el dia que els dóna la gana, no separen la brossa segons la seva composició, aquestes persones incíviques tenen fills que van a l'escola. És evident que en aquest exemple d'incivisme veiem com en aquests casos l'escola i aquests pares juguen a diferents lligues. O anem tots a la una o des de l'escola de vegades tenim la sensació de picar ferro fred.

Campanades a les 9

Han sonat les campanades i ha començat un nou any just a les nou del matí. Els mestres comencem els anys cada setembre però el que passa els 8 de gener també té alguna cosa de principi de curs, no creieu? Si el primer dia de curs del setembre és un no-parar d'històries de vacances aquest primer dia del gener és un no-parar de regals de reis, consumisme pur i dur, cada any més, sort que estàvem avisats. Resumint, costa treballar el primer de curs ja sigui el setembre o el gener.

Un parell de llibres com a mínim

M'han regalat el llibre "1001 discos que hay que escuchar antes de morir". Properament donaré una opinió sobre aquest llibre, de moment me'l repasso. Aquests dies he començat a llegir "Homenatge a Catalunya" de George Orwell, feia anys que buscava un moment per llegir-me'l i finalment m'he decidit, de moment no em decepciona gens.
També m'ha arribat a les mans la darrera joia dels Sonic Youth, una recopil·lació de cares B i rareses, només apte per fans o sigui per mi. També tinc el darrer de Kitsch: una banda de culte que segueixo des del 1990 ininterrumpudament, em vaig comprar el DVD+CD Kitsch ElectroKàustic, el directe que vaig veure fa un any i mig.
Ara me'n vaig a preparar quatre coses perquè demà comença l'any, a les 9 en punt sonen les dotze campanades.

1 minut i 31 segons

Diumenge un clàssic de l'absurd a la Canal de Tona

Rebo un e-mail d'en Castanyer. Aquest diumenge hi ha teatre a sala La Canal (Tona). Actuen un grup de Terrassa que es diuen 34 passes i escenifiquen el clàssic del teatre de l'absurd "La lliçó" de Ionescu.
Faig un "copy-paste" de part de l'e-mail.

Un Professor, malalt del seu saber. Una Alumna amb només tres setmanes per a presentar-se a un examen de Doctorat Total. I una Criada tossuda que interromp constantment la classe particular.

Amb tot, la lliçó s'inicia amb normalitat fins que a l'Alumna li ve... un sospitós mal de queixal! A partir d'aquí, l'orgull del Professor es transforma en follia... I és llavors quan l'aritmètica porta a la filologia i la filologia porta a... un sorprenent final.

La lliçó , d'Eugène Ionesco, és una de les peces teatrals més representades arreu. Sense anar més enllà, aquest 2007, el Théâtre de La Huchette de París celebrarà el 50è aniversari de la representació ininterrompuda d'aquest text. I això vol dir més de 15.500 pujades de teló seguides. Malauradament, a casa nostra aquest clàssic del teatre de l'absurd és encara força desconegut. Decideix-te, doncs, a rebre la lliçó de la teva vida a casa d'aquest conegut Professor.

Diumenge 7 de gener del 2007
Hora: 18h
Lloc: Sala La Canal de Tona (Osona)

Passejada

Ben abrigats sortim direcció a la plaça. Esquivem les primeres caques de gos fent eslàlom, aquesta vegada em sembla que no s’ha enganxat merda a les rodes. Comença a fosquejar, algunes cases ja llueixen els llums nadalencs, d’altres cases em nego a utilitzar el mateix verb.

Travessem la carretera pel pas de zebra. Un cotxe es para perquè hem començat a passar aprofitant la prioritat. Passem a poc a poc, miro el conductor, deu tenir pressa, renega, ja s’ho farà. Les rodes s’encallen entre la vorera i el pas de zebra, quan ho arreglaran?

Arribem a la plaça i parem en un banc encarats al call on baixen molts cotxes, ella se’ls mira embadalida. Hi estem una estona. Han passat cotxes, furgonetes, bicis, motos i molta gent d’entre els quals un avi amb un bastó.

S’acosta una dona gran a la petitona i em diu mentre la tapa més:

- Tápala que tiene frío, ¿que no lo ves?

Li dono les gràcies i quan marxa torno a deixar la nena com estava abans, vull que tingui un camp visual gran per gaudir de la passejada.

Un home jove passeja la seva filla amb el cotxet, fuma possessivament una cigarreta. S’ajup, s’acosta a la nena i li corda les sabates mentre sosté el cigarro a la boca, el fum impregna la cara de la nena. El maltractador inconscient i drogat pel tabac, que és el que és, continua el seu camí.

Nosaltres tornem a casa, ja és més fosc, avui la lluna està maquíssima.

L'escurçament de la infantesa

Primer post del 2007. Aquest any em plantejo superar els 137 del 2006, ja es veurà.

Escoltava diumenge passat el programa “Eduqueu les criatures” de Carles Capdevila a Catalunya Ràdio. El convidat era en Sergi Pàmies i reflexionava sobre l’escurçament de la infantesa, certament és un tema que afecta a tota la societat i evidentment a l’escola. Crec que és inqüestionable el fet que avui en dia vegada s’avança l’adolescència. Ara si entréssim a debatre les causes que provoquen això possiblement aniríem a trobar interessos econòmics, és dir, a les companyies els interessa fidelitzar clients cada vegada més joves per tenir més beneficis. Un exemple són les companyies de telefonia mòbil i les seves promocions a la gent molt jove, pràcticament nens.

Una altra causa és la televisió: cada vegada surten models de nens que volen ser joves més aviat, un exemple són les sèries tipus “Los Serrano” i aquestes del “Rebelde Way”. Són sèries que es posen de moda a una velocitat vertiginosa i que donen la idea que "los mayores" són tontos, imbècils i passats de moda, en canvi els joves són llestos, entremaliats i moderns i els han de "putejar" nit i dia per ser més "guays".

Si volem buscar més causes i per mi definitives jo diria que la implantació de l'ESO ha fet molt mal en aquest sentit. M'explico resumint-ho: abans quan feies 8è eres el gran del cole i ara ho ets a 6è, no cal ni dir el que s'espera dels grans del cole, ho saben prou bé els nens i nenes.

Hi ha països on els nens perden la infantesa per força perquè són obligats a treballar, aquí tenim la sort de viure al primer món i no ens adonem que estem escurçant una cosa tan bonica com és que els nens i les nenes ho siguin per molts anys.

Bon any 2007

Espero que el 2007 sigui un any collonut en tots els sentits de la vida.
Salut, pau i República!

Corrandes d'exili en temps de Nadal

En temps de festes nadalenques també cal tenir un record per a les persones que van haver de marxar del país fa 67 anys en ple hivern fugint del feixisme, en molts casos van fugir del foc per caure a les brases.

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re ...

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,

que l'ensagna, que l'esguerra,

abans de passar la ratlla,

m'ajec i beso la terra

i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida:

l'altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d'anyorança

ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,

l'ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que batega com una ala.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

Pere Quart

El decret de la llengua

Notícia del dia: El Departament d’Educació recorre el decret del govern espanyol sobre fer una hora més de castellà a les escoles.

Encara no havia parlat sobre aquest tema en el bloc tot i que és un tema que m’interessa molt. El meu punt de vista sobre el decret és que és una llei absurda, m’explicaré: es veu que el decret intenta promoure el bilingüisme, perfecte, m’està molt bé que els alumnes de Catalunya siguin bilingües i dominin com a mínim les dues llengües oficials. Partint d’aquí analitzem els usos lingüístics del país: quina llengua és la més parlada, quina és més usada als mitjans de comunicació, quina és parlada per pràcticament el 100% de la població, quina de les dues llengües té una expansió mundial imparable i la parlen 400 milions de persones, quina és la que guanya per golejada al cine, quina parlen els alumnes a l’hora del pati, quina parlen sortint de l’escola, etc... una vegada tenim ja un anàlisi social analitzem els resultats de les competències bàsiques a l’escola per treure conclusions. Val, no n’hi ha prou? Doncs anem a qualsevol escola de l’àrea metropolitana i fem preguntes en català als alumnes que surten de l’escola, fem el mateix en castellà a alumnes de comarques interiors, voleu les conclusions? Doncs els alumnes dominen perfectament la llengua castellana i no tan bé la catalana, bilingüisme seria 100% d’ambdues llengües, no?. Si no fem aquests fàcils exercicis de sociologia lingüística, per dir-ho d’alguna manera, val més no dir res. Ho dic per la gent que té ganes de guanyar vots amb la llengua, ja els coneixem tots amb la seva demagògia, parlen i parlen sense saber la realitat amb un objectiu clar de carregar-se la llengua catalana, l’eix de la nostra cultura.

Quan van nomenar un conseller que no ha estat mai mestre ni ha tingut relació amb les escoles si no m’erro, ja vaig pensar que la cosa no aniria bé, ha trigat massa temps a defensar la “independència competencial” del Departament, espero que li serveixi l’error per no tornar a caure-hi, li desitjo el millor pel 2007 perquè és una conselleria massa important per dir coses sense analitzar abans de què es parla.

La maternitat d'Elna

Acabo de llegir "La maternitat d'Elna" d'Assumpta Montella (Ara llibres)
Us adjunto el que el he tret de la contraportada:
La Maternitat dElna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz. «Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, sadormia i ella lescalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes daquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins deixar-li fora només al caparró. La sorra li feia de manta. Però al cap duns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.» Mercè Domènech (Portbou, 2004)
El llibre fa memòria històrica sobre uns fets molt desagradables que van haver de patir milers de compatriotes nostres que fugint del foc van caure a les brases. Buscaven una nova oportunitat lluny del feixisme i es van trobar una miserable estada en uns camps inhumans creats pels auto-anomenats abanderats de la llibertat, fraternitat i l'igualtat. Per sort una jove suïssa anomenada Elisabeth Eidenbenz va crear una maternitat que subvencionada per part dels suïssos va salvar la vida a centenars d'infants i les seves mares. Avui, gairebé setanta anys més tard, mentre uns diuen que no volen remoure el passat jo penso que és important que es sàpiguen les coses que van passar ja que així evitarem que es tornin a repetir fets tan desagradables com un aixecament militar.
Visca la República!

Pressupostos participatius 2006

Les coses són com són i també hem de felicitar quan creiem que una cosa rutlla o ha rutllat. L'Ajuntament del Figaró-Montmany ha arreglat un espai que hi havia al mig del poble i n'ha fet una pista per practicar esport. L'espai no és molt gran i fa uns anys era el pati de l'escola, ara només hi han pogut posar dues porteries i una cistella de bàsquet anti-vandàlica però ha quedat prou bé. Això ha sortit dels pressupostos participatius del municipi i de les votacions que van fer els alumnes des de l'escola. Avui hem inaugurat l'espai i els nens han llegit un petit escrit on es comprometien a respectar l'espai i alhora se sentien part important del poble per haver-lo fet possible.
Els alumnes de l'escola ja fa temps que demanen un gimnàs pel centre (construït l'any 2004). El Síndic de Greuges em va contestar dient que tenia un compromís del Departament que a l'estiu del 2006 farien obres pel gimnàs, amb el fred que fot jo diria que ja ha passat l'estiu i no he vist obres per enlloc.
Avui hem cantat Nadales al vestíbul perquè no tenim cap espai prou gran. Els de cicle superior han fet una petita representació que han vist els de les primeres files perquè no tenim ni escenari. Han cantat molt bé tots.
Bones festes!

Algunes recomanacions musicades del 2006

Avui us presento unes quantes recomanacions musicals del 2006 que ja s'acaba.
Començo per un disc de la que possiblement és la millor banda actual dels territoris de parla catalana, em refereixo a Antònia Font, el seu darrer disc Batiskafo Katiuskas és un exemple de disc rodó.
Una altra recomanació és el darrer disc de Tom Waits que ja vaig anunciar al bloc fa un temps. La setmana passada vaig quedar de pedra (i em dic Roca) veient com en el Telenotícies de TV3 anunciaven que el disc s'esgotava de l'èxit que tenia, al canal 3/24 també en parlaven i deien que era un disc que "arrasava". No m'ho podia creure, un artista de minories com Tom Waits arrasant en vendes a Catalunya amb un disc de 33 € mínim, bon senyal.
També fa poc que em vaig comprar l'últim disc de Damien Rice que es diu 9. L'he escoltat poc però té bona pinta. Si ha trigat tant a treure un disc després d'aquell genial "o" deu ser per alguna cosa.
I per últim el Continental 62 de la Christina Rosenvinge. D'aquesta artista de trajectòria tan estranya en destaco el seu anterior Foreign land però aquest últim no té res d'envejar del seu predecessor. Cal destacar la col·laboració de Lee Ranaldo dels fabulosos Sonic Youth.
Ja ho sé, fa uns dies escrivia un post contra el consumisme però comprar música és un bé cultural i no consumisme perquè sí, escoltar música és vital, regalar música és un encert.
A la foto veiem la Christina en el Primavera Sound del 2005 que li vaig tirar.

Balanç positiu del cap de setmana

Bon balanç del cap de setmana artístic amb dues actuacions del Llop i una de la festa dels avis de Tona. El dissabte va anar prou bé el guió que vaig fer per la festa ja que es va complir l'objectiu. Finalment en comptes de quedar-me en segon terme veient l'actuació i la reacció del públic em vaig llançar a actuar amb la gent del grup Tona78-Talia tot i que ja sabeu que no és "lo" meu. M'hi vaig trobar força bé, tampoc és que fos gran cosa, el meu paper era de només un parell de minuts en escena i amb tres o quatre frases.
A la nit, en l'actuació del Llop, em va tocar ser llop i no em van enxampar, un èxit ja que normalment acabo la partida abans d'hora. Avui diumenge el Llop per la Marató ha estat molt bé, la sala estava plena i ha sigut una partida molt emocionant. Aquesta vegada no he jugat com a actor, m'he dedicat a tirar fotos i a jugar des del públic, és bo canviar la perspectiva. Ara, abans d'anar a dormir miro la recaptació de la Marató i veig que s'han passat els 4 milions, espero que serveixi per investigar sobre aquestes malalties que en major o menor grau afecten a tanta gent, jo mateix pateixo migranya força sovint.

Teclejant

Aquesta setmana vaig llançat pel que fa a escriure.
Al bloc hi he escrit més posts dels habituals i de més temàtiques.
He començat a escriure un monòleg nou per presentar-lo al concurs de Caixa de Manlleu 2007 i potser també a algun altre, ja es veurà.
D'altra banda també he fet un petit encàrrec pel grup de teatre Tona78-Talia. Es tracta del guió d'una representació curta que faran demà dissabte per una festa nadalenca pels avis de Tona. No havia escrit mai per un públic de la tercera edat, m'ho he passat bé fent-ho i demà tinc ganes de veure les seves reaccions, faré el que faig sempre que es representa alguna cosa que he escrit, em poso a les files de darrera i observo les reaccions de la gent. Moltes vegades m'emporto sorpreses: algunes de bones i d'altres de dolentes. Cada públic és diferent. Amb la gira de "Procediment habitual", la meva primera obra, vaig comprovar com en alguns pobles va funcionar molt bé i en d'altres molt poc. Depèn de moltes coses però en els primers minuts de l'obra ja es veu si rutllarà. Si el públic està predisposat a riure també es nota de seguida i si els actors estan còmodes dalt de l'escenari és primordial per transmetre molt millor, la veritat és que els admiro, jo sóc incapaç de memoritzar tant text i alhora interpretar un paper.
Demà tinc el dia ben ocupat: a la tarda a la sala La Canal amb els avis i a la nit al Casino de Vic, aquesta vegada dalt de l'escenari, representant el Llop.
Per cert, si a la tarda passeu per Vic no us perdeu el taller de tions dins la campanya "Cagum el Pare Noël".

Defensor de l'espectador? de vacances permanents

Migdia-tarda, a Antena 3 fan la reconstrucció de la mort d'un dels assaltants de la torre dels Tous. Ho fan amb dibuixos animats tipus pel·lícula Flash, ahir mateix ho vaig veure a TV3, la reconstrucció dels fets té detalls molt diferents. Mentre a TV3 els dibuixos del gendre dels Tous i els assaltants eren neutres de cara, a la cadena privada l'acusat de matar l'assaltant fa cara d'assassí, sí, li pinten unes faccions amb les celles marcades, la boca d'enfadat i els ulls "sortits" com poseït per la violència, i el "kosovar" que s'escapa? aquest el pinten com un noi espantat que fuig. Tot seguit imatges de veïns de Manresa defensant el guarda de seguretat, ja ho sé, no sóc crític de televisió ni faig de Monegal però és de jutjat de guàrdia el que pretenen transmetre.

Quarts de sis, els alumnes fa una estona que han sortit de l'escola i molt possiblement berenaran enganxats a la caixa tonta. A Antena 3 una colla de pseudo-periodistes parlen de les nenes assassinades d'Alcàsser, es veu que "el dinero de la fundación niñas de Alcasser está manchado de sangre", anuncien que el pare d'una de les nenes parlarà pel "polígrafo" en "breves momentos", li faran preguntes i ell contestarà, després el polígrafo sentenciarà si diu la veritat o mentida, impressionant. La colla de convidats "de luxe" va dient les seves teories i el públic de tant en tant aplaudeix. També parlen de les banyes que porta un o de la separació de l'altra. Abans del polígrafo parlen d'una actriu porno que es veu que nosequè, mentrestant es veuen imatges de la noia amb poca o gens de roba, ara són les 17:48. On està el defensor de l'espectador? però ningú els pot dir que a aquesta hora hi ha nens que miren la tele i que aquests continguts són inadequats? vergonyós. I els anunciants? còmplices d'aquesta merda, si tinguessin principis no deixarien que els seus productes s'anunciessin en aquests programes.

A Tele 5 també fan de les seves, sembla ser que encara hi ha gent dins la gàbia del Gran Hermano. N'hi ha una que insulta a tort i a dret, anuncien que no ens ho hem de perdre.

I a la pública TVE? avui no toca però de tant en tant fan la "fiesta nacional" en horari infantil, els nens de la nación han de conèixer quin tipus de fiesta és la que els representa.

Descoberta amb les TIC

Aquest any amb els de cicle superior he començat una activitat que vaig trobar per Internet i que es diu "La Volta a Espanya amb les matemàtiques". Cada dimecres fem una etapa on hi ha una pregunta/enigma matemàtic que hem de resoldre, quan la responem bé tenim dret a participar a la següent etapa via contrasenya que ens envia el responsable, en Sebas. També hem d'enviar un parell de fotos que cerquen amb el Google-imatges.
Ja passem per la sisena etapa, concretament a Extremadura, s'ho passen bé i alhora aprenen. Jo també m'ho passo bé perquè en comptes de dir-los la contrasenya directament els la dic mitjançant un joc de descoberta, cada setmana el canvio i l'amplio de dificultat, em sembla que s'ho passen més bé buscant la contrasenya que amb l'enigma de vegades. Fa dues setmanes vaig amagar un arxiu de text dins de l'espai alumnes de la xarxa de l'escola. Els alumnes es van col·locar per grups cadascú al seu pc. Els vaig dir que busquessin primer la pàgina i que després els diria la forma de cercar la contrasenya per passar a la següent etapa. No el vaig donar l'adreça de la pàgina, s'havien d'espavilar. Una vegada van trobar l'adreça els calia la contrasenya. La vaig amagar dins d'un full amb lletra tamany 3 i de color blanc, quan obrien es pensaven que ja estava però se'l trobaven aparentment buit, és clar, era una prova. Van trigar uns minuts fins que uns es van dedicar a seleccionar per la pàgina i després trobar alguna cosa estranya, finalment ampliaven la lletra, canviaven el color i ja tenien la contrasenya per llegir l'enigma. Avui els he fet una prova semblant però encara amb més dificultat: en un text he seleccionat en negreta les lletres que unides feien la contrasenya, ha costat però al final hi han caigut.

La Guarderia Teatre col·laborarà amb la Marató de TV3

Ja tenim força enllestit el nou vídeo de l'espectacle El Llop i tot i que no el podrem presentar per les properes dues actuacions, confiem presentar-lo a Tona el mes de gener o febrer, encara hem de començar a gravar i la persona que ho ha de fer és de viatge. A la darrera reunió vam parlar del text i de com relacionar-lo amb les imatges que volem pel vídeo. També vam parlar de les dues actuacions previstes pel cap de setmana del 16 i 17. El diumenge pot ser un dia important per la Guarderia Teatre ja que ens donarem a conèixer a molta gent i a més ho fem per una cosa tan important com la Marató, la recaptació íntegra anirà per la Marató de TV3, serà un honor per nosaltres participar-hi. Ha estat una col·laboració amb la Regidoria de Joventut de Vic i el jovent de Palangana Teatre, serà a les 18:30 al Casino de Vic (foto). Com que és un lloc petit us recomano anr-hi d'hora ja que es preveu un ple històric, per què ho dic? doncs perquè a més de jugar a un joc que cada vegada té més adeptes aquesta vegada hi participaran famosos de l'escena osonenca, de moment no puc dir cap nom però us asseguro que més d'un és conegut a nivell nacional. Ja ho sabeu, no us ho perdeu. Ahir mateix va haver-hi una roda de premsa i vam explicar-ne els detalls, suposo que en l'edició del divendres del 9 NOU i del Més Osona hi haurà més informació.

Un dictador mort, un dictador menys

MASTERS OF THE WAR

“Veniu, senyors de la guerra,

vosaltres que fabriqueu armes,

els que fabriqueu els bombarders,

els que fabriqueu les grans bombes,

els que us amagueu darrera les parets,

els que us amagueu darrera els vostres escriptoris,

vull que sapigueu que puc veure a través de les vostres màsqueres.

Vosaltres mai heu fet res

que no serveixi per a destruir,

jugueu amb el món

com si fos una joguina vostra,

poseu una arma a la meva mà

i us amagueu a la meva vista

i quan les bales comencen a surar a l´aire

doneu la volta i marxeu corrent.

Com el Judes d´abans

mentiu i enganyeu,

voleu fer-me creure

que una guerra mundial pot guanyar-se,

però veig a través dels vostres ulls,

i dels vostres cervells,

com veig a través de l´aigua bruta

que surt pel clavegueram.

Sosteniu els gallets

perquè altres disparin,

després retrocediu i observeu,

i quan els morts comencen a augmentar

us amagueu en els vostres palaus,

mentre la sang dels joves

escapa dels seus cossos

i s´enterra en el fang.

Heu portat el pitjor temor

que es pugui imaginar:

la por a portar nens

a aquest món,

per amenaçar el meu fill

que no ha nascut ni té nom,

no mereixeu la sang

que corre per les vostres venes.

Quan haig de saber

per a poder parlar sense el vostre permís?

Podeu dir que jo sóc jove,

podeu dir que sóc ignorant,

però encara més jove que vosaltres,

hi ha alguna cosa que si que sé:

ni tan sols Jesús

perdonaria el que feu.

Deixeu que us faci una pregunta,

Tan bons són els vostres diners

que us compraran el perdó?

De veritat ho creieu?

Quan arribi la vostra hora

sé que us adonareu

que tots els diners que vau fer

no salvaran la vostra ànima.

Espero que us moriu

i que la mort us arribi aviat,

seguiré el vostre taüt

en una pàl·lida tarda

i observaré com us baixen

a la tomba

i restaré dret sobre ella,

per estar segur de la vostra mort.”

Bob Dylan

Aquesta tarda he vist "No man's land". La recomano amb fervor.

Pere Brunet: un guionista amb principis

Avui a la tarda he vist el capítol de dijous de Porca Misèria, tenia reunió i ho vaig gravar, cada dia m'agrada més aquesta sèrie, cada dia la veig més propera a la realitat del jovent de trenta-pocs d'aquest país. Tinc la sensació que a aquesta sèrie no se li dóna el reconeixement que es mereix des de casa. Els catalans tenim la virtud de valorar més el que ve de fora que el que tenim a casa nostra, aquella frase que diu que ningú és profeta a casa seva suposo que la devíem inventar nosaltres, no sé si d'això també en podem dir autoodi, allò que fot tanta ràbia, m'enteneu?
Bé, la qüestió és que ahir vam anar a veure la nova pubilla de la colla que va néixer el dia tres, es diu Abril i és tan preciosa com el seu nom. Doncs resulta que el seu pare, farandulero com pocs i amic des de sempre, em va preguntar amb una rialla als llavis si havia vist el capítol de dijous. No entenia la rialla i em van dir que em mirés el Porca Misèria perquè m'hi sentiria molt identificat. Cert, l'he vist i m'he vist com en Pere Brunet, salvant les distàncies és clar ja que ell és professional i jo aficionat però amb una lluita igual, la de mantenir la feina feta intacta. Em refereixo a que la feina del guionista és escriure i si li retallen o canvien l'obra ha de ser amb el seu consentiment complet. Aquest any he fet el guió del post-pregó de Festa Major i se m'ha retallat, el dels Racons LlunArts i se m'ha retallat, el guió del nou vídeo del Llop i se m'ha retallat i ara cada vegada que escric alguna cosa ja em diuen que ha de passar pel ZP, és a dir, que s'ha de retallar com l'Estatuet que tenim ara. Fa ràbia veure com una cosa que has parit queda retallada perquè algú que no ha fet la feina que simplement s'ho ha llegit ho vol retallar, és el pitjor de la feina del guionista ja que no es reconeixen les hores que s'han emprat en escriure el text, es retalla i ja està, en Pere Brunet escenifica molt bé el que passa moltes vegades amb els guionistes. En el cas de la Guarderia per sort encara hi puc dir la meva però hi ha coses que no han quedat com jo volia a nivell de guió, ara només espero que si algú vol representar "Trajectòries: el cop de cap" abans de retallar ho acordem de mutu acord, a més de retallar parlant-ne també es poden afegir coses, en definitiva, parlant la gent s'entén, una de les meves frases fetes preferides.

Sonic Youth: Superstar

Avui us presento una cançó de la que per mi és la millor banda de rock de l'actualitat. És una versió d'un tribut als Carpenters i es diu Superstar. La banda que és capaç de transformar en art el soroll més intens és capaç de regalar-nos peces com aquesta.


I el video aquí.
A gaudir de valent.

Un dia a la Fira

Quarts de deu del matí. Hem quedat a l'esplanada de la Canal per muntar el nou laberint de la companyia Itinerània, hi han treballat molt i avui es presenta en societat. Descarreguem el camió entre cinc i comencem a muntar. En Furti i en Paco són els creadors de la màquina i ens guien. Quasi a les onze hem acabat, és l'hora de començar la Fira Joc-Joc 2006. Al costat del laberint també està ple de furgonetes vingudes de diferents llocs del país amb l'intenció de presentar els seus jocs. L'amiga Sandra ha portat els jocs de Katakrak. Uns quants nens s'ho miren esperant el tret de sortida per començar a jugar, no hi ha tret, simplement s'acosten més i encuriosits comencen a remenar els jocs, com que veuen que ningú els diu res s'obre la veda, a jugar!

A dins de la sala de la Canal hi ha expositors de tot tipus. Molts són artesans del joc, fan jocs de fusta o d'altres materials i els venen en fires com aquesta, altres com uns de Menorca aprofiten per explicar-nos com són els jocs tradicionals de ses Illes, dóna gust escoltar-los parlar la nostra llengua comú amb la seva rica i bonica sonoritat, si us plau que no es perdi mai! Xafardejo per les paradetes, l'ambient és exquisit, hi ha moltes famílies amb nens i es respira vitalitat per tot arreu.

Pujo a l'antiga N-152 on les entitats del poble mostren les seves activitats. Em paro una mica en totes, les entitats fan poble. Visito les parades de l'hoquei on vaig estar l'any passat, passo per l'esplai Güitxi-Güitxi on vaig estar dos anys de monitor, per la UE Tona on vaig entrenar vuit temporades, per l'Esbart on vaig ballar de petit, pel Pessebre Vivent on vaig estar-hi de jovenet uns quants anys, pel Grup Tona78-Talia de teatre que van representar la meva primera obra, etc... em paro cada dues passes saludant amics, la gent que ha vingut de fora no entén el que significa un poble, un poble significa aquest bon ambient, tothom es coneix, tothom es saluda, sí ja sé, potser amb els seus problemes i les seves històries però amb aquest sentit de pertinença.
A la tarda pugem a la plaça a gaudir de la Fira de la Pesseta, està ple a vessar com era d'esperar. No falten les paradetes de sempre, n'hi ha moltes de noves, cada any es superen, l'any que ve en vull fer una com havia fet fa uns quants anys. Els del Centre excursionista de Tona han muntat una espectacular tirolina de molts metres de llargada, baixa tot el Call, és gratis? no, val una pesseta com totes les paradetes a l'abast de tothom. Al mig de la plaça una parada amb cartons és un castell inundat de nens. L'olor de butifarra ens desperta la gana i al costat les crispetes a pesseta poden matar una mica el cuc. Dues noies fan de mim, els pagues una pesseta i es mouen en sentir una paraula escrita en una pissarra, la gent s'hi acosta i riu, alguns nens no ho acaben d'entendre, volen acció, prefereixen les parades d'enginy amb una pilota o les d'equilibri, o les d'aigua, o les de bufar, o les de saltar, o les de tirar-se fotos disfressats, o.. tot s'hi val a la Fira de la Pesseta de Tona.
S'acaba la fira, els firaires tanquen la paradeta a la recerca d'una nova fira, a molts els espera un llarg camí fins a casa, arribaran esgotats. La gent abandona la plaça comentant l'originalitat dels jocs. I els nens? els nens saben que hauran d'esperar un any per tornar a gaudir de la màgia dels jocs que no surten a la tele, la màgia dels jocs que valen només una pesseta. Una pesseta? per què es diu Fira de la Pesseta?
Afegit: Moltes fotos de la Fira JocJoc i de la Pesseta. Font www.osona.com

Pa amb xocolata

Avui hem anat a la jornada de portes obertes de la nova escola bressol "Pa amb xocolata" de Tona. L'escola ha quedat fantàstica a nivell pràctic, estètic, d'espai, a nivell creatiu i em consta que el seu funcionament és exemplar, no és una guarderia és una escola on són conscients que el fan és educar per davant de tot.
Possiblement la nostra pubilla hi anirà d'aquí a un temps i ha sigut bonic veure com reaccionava veient els espais del centre, li ha encantat entre d'altres coses perquè estava ple de joguines i de nens i nenes. En un moment de la visita hem estat parlant amb unes mestres i ens han presentat la mestra que possiblement serà la tutora de la nena, he de reconèixer que ha sigut un moment una mica estrany, jo com a mestre de vegades m'obsessiono sobre el que deuen pensar de mi els pares dels alumnes que tutoritzo i avui el meu punt de vista del pare ha passat per sobre del punt de vista del mestre per primera vegada en la meva vida.

Matisos

A la vida hi ha molts matisos i el món de la música no n'és una excepció. Si pensem en una balada molt sovint ens venen al cap veuetes diguem-ne boniques i si pensem en una cançó d'amor ens venen al cap balades. Ni una cosa ni l'altra són exclusives, hi ha cançons molt sorolloses i contundents que parlen d'amor i balades cantades amb veus en teoria poc apropiades. Us deixo una versió cantada per un home que està més que acostumat que el versionin, aquí també hi ha la gràcia. Per cert, la cançó forma part d'una pel·lícula molt coneguda... l'encerteràs?