Com a coordinador TIC del meu centre ahir vaig anar al seminari d'informàtica SEMTIC i ens van parlar del dia d'Internet. El dia d'Internet com la majoria d'aquests dies inventats té bones intencions però personalment trobo que és una collonada. Vol difondre i promoure l'accés a Internet i blablablabla però a l'hora de la veritat la incidència serà mínima perquè Internet és una cosa molt cara (almenys aquí) i això fa que la seva difusió sigui bàsicament un problema econòmic però també logístic. Tal com està Mr.Euríbor i Mr.Inflació és més que evident que moltíssimes famílies tenen coses més importants a fer que gastar els seus diners en un ordinador o en cas de tenir-lo en una connexió a Internet. Siguem realistes, és un luxe tenir una ADSL de 24 hores més trucades. Volen que la gent tingui Internet a casa? perfecte, doncs que fotin canya a les companyies telefòniques i que promocionin la xarxa WIFI a preus mòdics o gratuïta i que facilitin (molt més) ordinadors per famílies amb fills en edat d'estudiar. Hi ha molts interessos econòmics i ni els governs tenen prou poder contra els que mouen els fils dels titelles. A aquests ja els està bé que es facin dies d'Internet per amagar i desviar l'atenció. El dia 17 de maig tens l'opció de celebrar el dia d'Internet, jo celebraré el primer aniversari de la segona.
La pubilla ja té dentetes a dalt i a baix. Ha descobert que pot mossegar. La pobra girafeta ha fet de conillet d'índies i s'ha quedat sense banyes ni orelles. Foto:JRoca
Ahir mateix feia referència al programa estrella "del que todo el mundo habla", el Cambio Radical d'Antena 3. En aquest programa, com és habitual en aquest tipus de tele-vòmit, utilitzen els nens sense cap tipus de problema amb el vergonyós consentiment dels seus pares. Una dona deia que era tan lletja, tan plana, amb ulleres (oooh!!!) i amb tantes cartutxeres que operar-se era qüestió pràcticament de vida o mort. Tots els seus familiars i amics opinaven sobre els "defectes" de la dona i el seu fill deia: "Quiero que se opere porque será feliz y así querrá jugar conmigo". Espectacle denigrant. No és tot. Ara es veu que programa de Tele 5 Sábado Dolce Vita té ganes de ficar-hi cullerada. Es veu que a partir d'aquesta setmana convidaran 20 nens i nenes perquè facin de pequeños periodistas (sic) i entrevistin famososde la talla del fill del Julio Iglesias. És de suposar que no trigaran a entrevistar altres pseudo-artistes, personatges de dubtosa professió i/o ex-habitants de la casa del Gran Hermano. Ara, quan els preguntem als alumnes què volen ser quan siguin grans la resposta ja no serà futbolista, veterinari, astronauta o bomber, la resposta serà periodista del Sábado Dolce Vita.
Acaba de finalitzar el partit a Anfield i l'he hagut de veure per Antena 3. El locutor pesat ha repetit unes quantes vegades que després del matx tocava veure "Cambio radical, el programa del que todo el mundo habla". No s'ha atrevit a dir res més del programa, tan se val que en parlin bé o malament, el que importa és que se'n parli. Cambio radical no va tenir l'audiència esperada els diumenges i la cadena va apostar per passar-lo els dimarts, mal dia per començar. No comptaven amb la pròrroga i els penals, hauran de començar molt més tard i això els farà perdre audiència, que content que estic que els hagi sortit el tret per la culata, espero que eliminin l'espai de la graella aviat. Aquesta vegada el futbol ha guanyat a la tele-escombraries més vergonyosa. Foto: marca.com
Va, avui us poso un youtube, a veure quan trigarà el diccionari de la llengua a incloure aquesta paraula... És una bonica cançó d'un bon grup musical que es diu Conxita. La cançó és una remescla molt encertada del tema "música de gossos" del seu primer disc.
Torna la novel·la flipo mandarinoide digital per capítols, aquesta vegada amb un nou domini www.marphille.com. Aquest diumenge a les 00:01 primera entrega de la nova versió Redux de les històries d'en Roi Marphille amb les Maria Isabel, els mòbils Nokia 610, en David Meca i la prestatgeria Expedit entre d'altres. Cada diumenge i dimecres al teu Pc. No us ho perdeu!
La família d'en Vicent són aficionats al Cor de la ciutat. Cada tarda mentre fan el cafè escullen la telenovel·la catalana en comptes dels programes de premsa groga d'altres cadenes. Avui dia 27 estaven molt preocupats perquè han sentit dir que a en Francisco Enrique li molesta que es vegi TV3, té intenció de fer tancar el repetidor. Per sort hi ha hagut una colla de persones que han pujat al cim de la Carrasqueta i n'han evitat el tancament. En Vicent i la seva família avui podran veure el Cor de la ciutat i després El Club gràcies a uns ciutadans que s'han mullat (literalment també) per la llibertat d'expressió. En Francisco Enrique ha perdut aquesta batalla però té la paella (valenciana) pel mànec. La família d'en Vicent estaran atents a El Temps amb la Mònica López. A partir de demà han de saber si agafar el paraigües o no per pujar cada dia a la Carrasqueta.
Llegeixo que el 84% dels mestres suprimiria la sisena hora ja que no troba que amb aquesta mesura augmenti la qualitat de l'educació. Llegia que el 90% del Parlament va aprovar un Estatut i que no va servir de res perquè el van mutilar de mala manera i a sobre el volen retallar més. Anem a les conclusions: Els percentatges alts no serveixen per res si no remenem les cireres.
Avui surt als diaris el cas d'una jove mestra de Vic que s'atreveix a ensenyar en català en una escola de Madrid. És notícia quan hauria de ser una cosa normal en una Espanya que amb la Constitució als dits és plural, multi-cultural i no sé quantes coses més. Pel que tinc entès al Canadà s'ensenya francès a tot el territori i no només al Quebec que és la única regió francòfona. I per què no a Espanya? Us imagineu una Espanya on a les escoles s'ensenyin nocions de les llengües oficials de les diferents nacions que actualment la componen? no seria una forma de conèixer les realitats nacionals i així evitar confrontacions inútils? A mi em costa de creure que hi hagi gent a Espanya que es cregui les bajanades que diuen algunes persones interessadament per crear crispació a través de diferents mitjans de comunicació. I per què s'ho creuen? doncs perquè no ens coneixen, no ens coneixen i en molts casos ni ens volen conèixer, simplement ens volen seguir fent mal com han fet sempre. Estic segur que si a les escoles de tot l'Estat s'ensenyessin nocions de les diferents llengües hi hauria menys crispació, i per què? (com diria la Terribas) doncs perquè la intel·ligència i el coneixement són armes contra la intolerància. Foto: El Periódico
La gent es culturitza sortint de la feina, per molts serà l'únic dia de l'any que tocaran un llibre, ... i tocar-lo no vol dir llegir-lo. Els venedors de roses fan l'agost aprofitant la falsa creença: 100 ptes = 1 €, no imagino a ningú pagant 1000 peles per una simple rosa fa uns quants anys però el poder persuasiu de l'Euro pot amb tot, compten les roses en els càlculs de l'IPC? Sant Jordi, una diada que no és festiu. Amb un amic comentàvem que preferíem un Sant Jordi festiu a un 12 d'octubre festiu, ho canviaríem a pèl. M'imagino que encara que ho digués el nou Estatut ens ho haurien retallat de tal forma que com a molt ens deixarien un quart d'hora o vint minuts de festa, el temps per anar a comprar una rosa i poca cosa més, no fos cas que els trepitgéssim el 14 de febrer...
Pels volts de Sant Jordi moltes escoles fan jocs florals o altres tipus de concursos i exposicions culturals, molt bé si es fa amb criteri. Divendres vaig assistir a una representació poètica que van fer les tres escoles de Taradell (Osona) i em va agradar molt. Els alumnes de cicle superior s'aprenien uns versos i els representaven a l'escenari amb l'ajuda d'unes projeccions, senzill però adequat i força àgil. Tot havia estat coordinat per la Marta Esmarats i els mestres i les mestres a partir de tallers extraescolars. Tot seguit la mateixa Esmarats acompanyada de la Marta Pons ens van regalar un fabulós espectacle teatral-poètic amb poesies de Maria Mercè Marçal i Pere Quart entre d'altres, tot amenitzat per música en directe. Una delícia per la gent que vam tenir la sort de veure-ho. Podem estar d'acord que la diada de Sant Jordi s'ha comercialitzat de forma exagerada però també estarem d'acord d'aprofitar aquesta diada per fomentar cultura i gust per la lectura als nostres alumnes. Estic segur que després de les representacions alguns alumnes s'hauran interessat per la poesia o pel teatre, encara que siguin pocs ja s'hauran acomplert els objectius. Pel que a mi respecta la diada de Sant Jordi té el valor afegit de ser el dia del meu casament, enguany el primer aniversari. Molt bona diada a tothom!
Després del gran èxit de la primera representació de "La mort, la gran cabronada" de Jesús Moncada, ja es poden veure les fotos de l'estrena a la web de la Guarderia Teatre en l'apartat de noves fotos. La sala es va omplir de gom a gom i les crítiques van ser més que positives de la gent que hi va anar. Us recordo que encara queden 4 representacions i que les entrades estan a la venda al bar la Plaça de Tona. L'obra és de petit format per la qual cosa aconsellem adquirir l'entrada anticipada. D'altra banda properament anunciarem noves representacions del Llop amb novetats importants que no us podeu perdre.
Aquest dissabte 21 a les deu de la nit la Guarderia Teatre estrena l'adaptació que ha fet de Jesús Moncada "La mort, la gran cabronada". L'obra està dirigida per Fortià Coromina i interpretada per Ernest Villegas, Marta Pons, Jordi Armadans, Xevi Canet i Montse Coromina. Aquesta història ambientada a Mequinensa (d'on era l'autor) ens explica amb humor les cròniques d'uns personatges més que peculiars que de ben segur enganxaran al públic. Una altre punt per anar a veure l'obra és el lloc. Per primera vegada la sala d'exposicions Caterina Figueras albergarà teatre. La sala es troba sobre la biblioteca del mateix nom, molt cèntrica al poble i amb aparcament gratuït a tocar. Les entrades anticipades es poden comprar al Bar la Plaça, a la plaça Major de Tona. Totes les dates: >> Dissabte 21 d'abril - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA >> Divendres 27 d'abril - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA >> Dissabte 28 d'abril - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA >> Divendres 11 de maig - 22:00h - Sala d'Esposicions Caterina Figueras - TONA >> Dissabte 12 de maig - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA
Ja he acabat de llegir "El preu de ser catalans" de Patrícia Gabancho. Aquesta porteña-catalana s'atreveix a dir coses que molta gent pensem però que no ens atrevim a dir en públic, només per això ja cal llegir el llibre. No ens enganyem, és una mica dens però diu unes veritats que ens posen els pèls de punta i que ens han d'obrir els ulls als que creiem que hem de lluitar dia a dia, i no només per la Diada i Sant Jordi, per la nostra llengua i la nostra identitat. Tenia el llibre a la tauleta de nit mentre passaven un parell d'episodis que de ben segur l'haurien alimentat encara més: la farsa-reportatge de TelespeMadrid i el canvi de samarreta d'una escriptora que diu ser catalanista. Patrícia, si per una d'aquelles casualitats de la vida llegeixes aquest bloc m'agradaria molt comentar-te quatre coses sobre el llibre. El meu e-mail és jroca222@xtec.cat Salut
La Margalida és una apassionada del Barça. Un dia però, apareix al bar de sempre amb una samarreta del Madrid. Al bar queden perplexos, no s'ho poden creure. - Margalida, per què portes aquesta samarreta del Madrid? - Quina samarreta del Madrid, no és del Madrid. - És clar que és del Madrid, però que no ho veus? porta l'escut i tot. - No, no és del Madrid, me l'ha regalada el meu amic Jaume. - Ja pot ser que te l'hagi regalada en Jaume però és del Madrid. - És que no enteneu res? és d'en Jaume i no del Madrid. - Però Margalida, en Jaume és el president de la penya del Madrid.
Acabo de llegir aquest article a la Vanguardia i tinc ganes de compartir-lo, val la pena. La llàstima és que els que més l'haurien de llegir no perdran els dos minuts per llegir-lo, tenen massa ganes de seguir creant crispació i no volen perdre el temps llegint. Un 10 per l'Irene Balaguer de l'associació de mestres Rosa Sensat.
No és normal que sigui tan fàcil posseir una arma. No és normal un país que té més armes per metre quadrat que llibres per metre quadrat. Les conseqüències són, han estat i seran sempre de la mateixa índole.
Avui és festa local al Figaró, no he anat a treballar. Penso que ja podríem repartir més les festes... El tercer trimestre es preveu dur: competències bàsiques, colònies, fi de curs i programació ajustada perquè hi ha alguns dilluns festius. A més, en el meu cas tornaré aviat a la jornada sencera i m'ha començat una nouvinguda a l'aula sense reforç i sense saber un borrall de català o castellà. Llegia la setmana passada al 9 Nou que a les escoles de Vic s'han incorporat 356 alumnes des de principi de curs, 356! què vol dir això? saturació a les aules i saturació a les aules d'acollida (les escoles que en gaudeixin és clar). D'aquests 356 la majoria són immigrants extra-comunitaris però també n'hi ha molts que provenen d'escoles de l'àrea metropolitana de Barcelona d'on hi ha una migració important de gent cap a Osona. Les aules d'acollida hauran de treballar a fons per ajudar a la integració de tants alumnes. I tot això passa en una situació de manca de mestres per cobrir baixes. De veritat que espero que no hi hagi cap brot de grip com ha passat altres anys, no sé on arribaríem, potser a aquesta situació: Una àvia porta els seus dos néts a l'escola i es disposa a marxar després de fer-los un petó: - Senyora, no marxi si us plau, necessitem que es quedi unes hores a fer de mestra, què li sembla fins a les 12? no, perdó, amb la sisena hora fins a la una.. va si us plau no marxi..
Hi ha haver un temps que les places i els carrers d'aquest país tenien el nom de 14 d'abril. Avui sembla que ens haguem oblidat del que va significar, és clar, el Corte Inglés no fa res especial pel 14 d'abril. Visca la República!
Fa uns dies que m'he contingut d'escriure sobre la nova onada de crispació que ens ve a sobre per la gent (de sempre) que ens vol mal, finalment escric. Suposo que aquesta gent no entenen que a les escoles d'aquí formem persones amb la facultat d'entendre, escriure i parlar de manera indistintiva els dos idiomes oficials que hi ha actualment a Catalunya. Jo crec que els fa ràbia. Els fa ràbia que poguem accedir a dues cultures de forma tan fàcil, natural i pacífica. Els fa ràbia que els infants catalans sàpiguen dues llengües i els seus només una. Els fa ràbia perquè tot això passa sense conflictes quan en el conflicte és quan se senten millor. Els fa ràbia perquè es pensaven que ens havien vençut del tot i sempre hem tornat a renéixer. Els fa ràbia que poguem dir bon dia de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Els fa ràbia que siguem capaços de llegir Verdaguer i García Márquez sense traduccions. Els fa ràbia perquè no coneixen la realitat social de Catalunya i com que són de la manera que són els és més fàcil criticar, mentir, difamar i inculcar odi irracional abans que intentar entendre i conèixer un fet diferencial pacífic, assenyat i coherent amb tothom com és el català. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense. Ovidi Montllor
Demà divendres 13 d'abril es celebra a Tona la primera marató de donació de sang que es fa en aquest poble osonenc. Animo a tothom que pugui que vingui i deixi el seu granet de sorra. Us enllaço la notícia d'osona.com de Vilaweb i de Laplanaweb Es podrà donar sang entre les 4 de la tarda i les 10 de la nit a la sala La Canal.
I on vas anar de vacances de setmana Santa? - A Andalusia a veure els meus avis. - Ah, molt bé. Amb cotxe? - Sí. - És un viatge llarg, eh? - Són moltes hores. - Et vas fixar en les vinyes, en els arbres fruiters, en els diferents paisatges? - No, vaig estar mirant pelis en el DVD del cotxe, no vaig veure cap paisatge. - Ah..
Una de les funcions que tradicionalment no s'han atribuït als mestres però que van amb la nostra tasca és la d'apagafocs, dit d'una altra manera, evitar que s'escampin rumors infundats, històries exagerades, mentides i altres barbaritats. Us posaré un exemple: - S'ha perdut un estoig. El primer que diu l'amo de l'artefacte en qüestió és: "Me l'han robat". Tot seguit ja en surten un parell més dient que han vist un sospistós, tot seguit ja no és sospitós perquè algú ha dit que havia vist com el robava, és un lladregot, tot seguit es propaga el "foc" a altres classes i quan n'enxampes un que escampa el foc i li demanes què sap sempre et diu: - No ho sé, a mi m'ho han dit... Tot seguit apareix l'estoig; el tenia a la maleta i no s'hi havia fixat bé. A les aules de vegades no existeix la presumpció d'innocència i és en les assemblees/tutories on hem de treballar aquests aspectes. La llàstima és que de vegades les "tutories" de casa no concorden amb les de l'escola.
Argelers en francès és Argelès, han borrat una r, la r de refugiats. La platja és immensa i on hi havia filats i senegalesos armats a cavall ara hi ha hotels, palmeres i paradetes turístiques, a simple vista no es diferencia d'algunes zones de Lloret, Benidorm o Sant Antoni de Portmany. A l'oficina de turisme preguntem pels camps i amb un to incòmode ens diuen que "no queda nada", bueno, un monòlit i el "cemeterio de los españoles". Ens hi arribem. Qualsevol rotonda florida li dóna mil voltes a la simple pedra amb la inscripció del monòlit mig amagat entre hotels. Arribem després al cementiri, està tancat però entrem igual. No és un cementiri, és una fossa comuna on descansen una setantena de víctimes del camp d'Argelers. Hi ha un monòlit en forma de prisma del més pur estil franquista amb els noms, a sota hi ha algunes flors i una bandera republicana. Hi deixem una planta i una fulla arrencada de la Moleskine, hi escric: Visca la llibertat, mori el feixisme. A la tarda anem a Elna, volem visitar la maternitat on van néixer, a partir del desembre del 39 centenars de fills de refugiats. Entre el febrer i el desembre naixien a la sorra o a unes quadres de cavalls de Perpinyà, la mortalitat era altíssima, el 95%. Els jardins estan plens de llorers i es respira una olor boníssima. El castell s'està reconstruint després que quedés en desús acabada la segona guerra mundial. Dins de la maternitat hi ha desenes de fotografies que va fer l'encarregada de fer funcionar el lloc, l'Elisabeth Eidenbenz. Les fotos són commovedores i estan repartides pels tres pisos del castell. En una sala hi ha un vídeo amb una entrevista amb una Elisabeth ja nonagenària que explica com va viure aquells durs dies a Elna. Sortint signem el llibre de visites. El vigilant ens explica que TV3 va estar-hi quatre dies gravant i que també va estar-hi TVE, sabem que aviat un 30 minuts en parlarà, serà la forma de donar-ho a conèixer al gran públic, actrius de la Guarderia Teatre sortiran al reportatge després de col·laborar la tardor passada en una petita representació basada en el llibre "La maternitat d'Elna". El vigilant també ens explica una cosa que ja sabíem: s'està preparant una super-producció sobre el fets, serà dirigida per Manuel Huerga i entre les actrius hi haurà Penélope Cruz que va visitar la maternitat no fa gaire. Per la meva part no ho deixo aquí, fa uns quants mesos que un petit grup de persones estem treballant en un projecte que explicaré quan estigui acabat. Més fotos de la maternitat al meu Flickr.
Avui navegant sense gaire rumb per la xarxa m'he perdut en un bloc que crec que és millor que he vist d'Educació Física fins ara, es diu Educación Física 2.0 i s'actualitza força sovint. Conté infinitat de recursos per a MEF i llicenciats en CAFE i també inclou una bona base de dades d'enllaços interessants, moltes curiositats, apartats d'humor, notícies i un llarg etcètera. En definitiva, un bloc a tenir en compte.
- Ha dit papa, ho has sentit? - No, ha dit mapa - Mapa? per què hauria de dir mapa? jo diria que ha dit papa. - Jo he sentit mapa. - Potser sí, això vol dir que no sap si dir abans mama o papa.
Fent zàpping comprovo com diferents cadenes es preparen per retransmetre toros en horari infantil. Entro a Internet per informar-me una mica i veig que es paguen millonades per tenir els drets de les emissions de les corridas de toros. Comprovo que a Canal Sur hi ha un programa que té un 30% de share i resulta que es diu "Toros para todos", el fan a la tarda perquè els nens el vegin en família. També en horari infantil cada tarda hi ha les cremes de bruixes modernes que són aquests linxaments a famosets de pa sucat amb oli en els programes de televòmit (gràcies Sílvie). Per la seva part el CAC em respon dient-me que no tenim competències en la defensa dels nostres infants si el programa no es fa a Catalunya. D'altra banda al País Valencià tanquen la possibilitat de veure TV3 i es veu que han escollit la data del 25 d'abril, és la forma de celebrar els 300 anys de la batalla d'Almansa suposo. Ah, el debat és el preu d'un cafè.
Com a tutor, amb el meu grup sempre intento mantenir una relació de confiança amb l'alumnat, m'interessa que confiïn amb mi perquè així sempre sabré què els passa, crec el tutor ha de saber-ho tot dels seus alumnes: gustos, on viuen, quants germans tenen, com estudien, quins programes de TV miren, nom dels pares, què els agrada més, si tenen animals, on van de vacances, etc.. d'aquesta manera puc entendre el seu comportament i la seva manera de ser. Parlo sovint amb els pares i els informo del que crec que els interessa, de vegades queden parats en les reunions de com els arribo a conèixer. Sóc conscient que en alguns casos els alumnes necessiten parlar amb mi i explicar-me les seves coses, molt sovint són coses que per mi no són gran cosa però que per ells són importants, possiblement a casa no els fan cas o potser no tenen temps pels nens, o potser els veig més hores jo que els seus propis pares, per això de vegades se'ls escapa un "Papa" i es posen a riure. De vegades veus que el que volen és que els abraci o que els faci pessigolles, volen estar al meu costat i criden l'atenció perquè hi vagi cada dos per tres, és normal. De vegades però, també n'hi ha que no juguen net. S'inventen coses que després expliquen a casa per fer-me quedar malament i alhora justificar-se d'algun càstig, d'alguna nota a l'agenda,.. Ja sabeu, aquell "em té mania", aquell "no em fa cas", aquell "ens crida", ... sort que d'aquest segon tipus n'hi ha menys i de seguida els tinc clissats. Bonnie Prince Billy: At break of day
Diumenge vaig anar a la Festa de la Primavera de Tona (Osona). En aquesta edició es va inaugurar un itinerari marcat que envolta el turó del Castell i es van fer diversos actes relacionats amb el medi ambient i la recollida selectiva de deixalles. Durant la jornada es va recollir oli usat que es canviava per dues bombetes de baix consum i també podíem recollir un bon sac de compost orgànic que està fet gràcies a la recollida porta a porta que es fa des de fa anys. També es va fer una xerrada informal en la qual un informador explicava, en clau d'humor, coses sobre el reciclatge, la reutilització, la recollida, etc... Aquí volia arribar. Qui va assistir a la xerrada? poca gent, els de sempre, és a dir, els que ja saben de què va això del reciclatge i el medi ambient, la gent compromesa amb la "causa verda" i la gent que va impulsar contra les crítiques aquest sistema de recollida que no és perfecte però que és el millor per Tona. Tot i la poca gent cal seguir lluitant i oferint formes noves de captar gent per la causa, una causa per un bé comú. Foto:JRoca
Avui (ahir dissabte) he anat al Museu Nacional d'Història a veure l'exposició "Quan plovien bombes". He quedat força impressionat veient com els feixistes ens van bombardejar amb els seus avions i vaixells, he estat una bona estona llegint noms i més noms de morts a la paret. M'he fixat amb una dona gran que venia acompanyada del seu fill d'uns cinquanta anys, veient un dels vídeos se li han negat els ulls i ha hagut de girar-los per mirar a un altre costat. En un vídeo dels que es mostraven es veia com en un IES hi anava una altra dona gran per explicar als adolescents actuals el que ella va viure amb els bombardejos, m'he quedat amb unes quantes coses que diu: ha dit que per anar a l'institut a parlar del tema no ha hagut de preparar-se res perquè ho porta a dins des de petita, va amb ella. Una alumna ha preguntat si a l'escola feien simulacres i ella ha dit que al principi algun però que després ja no eren simulacres sinó realitat. Una altra alumna li ha preguntat si l'escola d'aquella època estava polititzada i ella ha dit que cada alumne tenia un exemplar de l'Estatut per aprendre el que era la democràcia i que tenien clar que els que bombardejaven no la volien. Sortint del Museu, passejant vora el mar comprovem com en un edifici de l'exèrcit hi ha un escut de l'Espanya guanyadora amb l'àguila inclosa, sí, l'any 2007 a Barcelona pots anar a veure una exposició sobre bombes sobre població civil i sortint veure com voleja l'àguila dels guanyadors davant dels teus morros, suposo que la deixen allà perquè ens quedi clar qui són els vencedors i qui són els vençuts.
Finalment s'ha fet justícia en el reconeixement d'una feina que porto fent des de fa sis anys. Com vaig explicar en aquest post, vaig demanar que la pàgina "Educació física, no gimnàstica!" que vaig crear a finals del 2000 se'm comptabilitzés com a publicació didàctica en els mèrits del concurs de trasllats. Inicialment no em van comptar res i vaig reclamar perquè ho trobava injust. Vaig rebre suport de diversos companys MEF d'arreu i això sempre és agradable. Doncs bé, veient el resultat del concurs de trasllats he vist que se m'ha comptat l'apartat corresponent amb un punt. Aquest punt m'ha anat molt bé per tenir una destinació satisfactòria que com vaig dir no anunciaria per respecte al lloc on treballo actualment. Espero que això sigui també un primer pas per la resta de webmestres que treballen, a la seva manera i sense ànims de lucre, per una educació de més qualitat a través d'Internet. Carlos Santana: Samba pa ti
Ahir ens va visitar a l'escola en Josep Jofré, un ciclista professional que viu al mateix poble i que ens va explicar algunes coses sobre la vida del ciclista professional. S'ha d'agrair la seva manera de parlar entenedora, la seva senzillesa i les seves explicacions a favor d'una bona alimentació, de la importància de fer esport i dels valors que transmet. Els alumnes en van quedar encantats sobretot veient el material que va portar i la simpatia amb la que va signar-los autògrafs. En Josep amb aquest acte va fer una cosa molt important que és aprofitar la seva figura mediàtica per acostar-se als nens amb valors que els poden ser molt útils. Els esportistes d'elit han d'entendre que són "miralls" per les noves generacions i això és una cosa molt positiva que si no es porta bé pot produir efectes nefastos com hem vist en infinitat de casos sobretot en futbolistes.
Ja falta poc per saber els resultats provisionals del concurs de trasllats. Fa dies que ho miro insistentment i de moment no ha sortit res. De fet quan surti tampoc diré al bloc quina serà la meva decisió pel curs que ve. Treballi a la mateixa escola o canvii d'aires ho diré quan acabi el curs, no vull que ho sàpiguen els meus alumnes. Quan surti publicat només tindré quatre dies per prendre una decisió clau per la meva vida professional. Accepto, no accepto, accepto, no accepto...
Comencen a funcionar les "galescolas" a Galícia. Sens dubte una bona notícia per la supervivència de la llengua gallega i a favor del bilingüisme gallec-castellà. Com és habitual han sortit els de sempre dient que això va contra la llengua castellana, contra la llibertat, contra ...blablablabla. Jo el que crec és que una persona que domina dues llengües sempre estarà més ben preparada que una persona monolingüe i si en un país com Galícia hi ha llengua pròpia doncs s'ha de protegir perquè és un patrimoni cultural, no veig que pensi res radical ni fora de lloc, crec que és sentit comú, lògica, vaja. Tom Waits: House where nobody lives
- Jordi, m'aprovaràs? - Jo t'he d'aprovar? - Sí. - No, t'equivoques. Qui ha d'aprovar ets tu, jo simplement informo dels teus progressos als teus pares.
Com a coordinador TIC cada setmana faig classes d'informàtica a tota la primària de l'escola. Us asseguro que no és fàcil per les condicions amb les que treballo a nivell d'equipaments. Consulto pàgines com l'edu365.cat i m'adono que moltes de les interessants coses que hi ha penjades no les podem veure perquè tenim uns ordinadors massa vells. Tenim 7 Pcs dels quals cap té Windows XP i alguns són tan vells i amb tan poca capacitat que no puc ni instal·lar programes perquè s'esgota el disc dur. Quan cliquem un programa com el Kid Pix els Pcs triguen entre 3 i 6 minuts a obrir-lo, evidentment els alumnes no tenen paciència i cliquen impulsivament el ratolí fins a penjar l'ordinador. A les sessions de SEMTIC en les que ens trobem amb altres coordinadors TIC expliquem activitats que duem a terme i m'adono que no puc fer moltes coses per tenir Pcs massa vells. Des del 2005 tenim bloc i som de les escoles pioneres del país en tenir-ne. Fa poc he començat a impulsar els Podcasts des del centre i m'adono que per penjar un Podcast trigo pràcticament una sessió sencera d'informàtica, us explico el procediment: agafo el portàtil del centre, connecto el micro, gravo els alumnes amb l'Audiacity al portàtil perquè en els 7 Pcs no puc tranformar-lo després a MP3, connecto el portàtil a la xarxa traient un Pc de la xarxa una estona i entro l'arxiu MP3, el portàtil no em deixa entrar a www.clickcaster.com i ho he de fer amb l'únic Pentium 4, tot seguit amb la lentitud habitual arribo a passar l'MP3, tot seguit entro a www.blogger.com a veure si em deixa, després enganxo el codi i si em deixa el penjo al bloc. El resultat el podeu veure a aquí:
Amb Pcs normalets el procés seria molt més ràpid i a cicle superior crec que el podrien fer els alumnes sense ajuda. Amb el Flickr passa igual, per penjar fotos hi estic una eternitat. De vegades em desespero quan comprovo que no puc ensenyar tot el que voldria i que a sobre ja des de cicle inicial han après a dir: - Jordi, se m'ha penjat!
Dues setmanes després rebo resposta del CAC a l'e-mail que els vaig enviar contra la teleporqueria en horari infantil. Us copio l'e-mail de resposta, després opino sobre el tema:
Benvolgut senyor,
D’acord amb la queixa que vau formular al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, en què mostràveu el vostre desacord sobre els continguts dels programes emesos en la franja horària de tarda, i dintre de l’horari infantil, us comunico que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya exerceix les seves funcions en l’àmbit de la comunicació audiovisual directament gestionada per la Generalitat o en règim de concessió o d’habilitació, sigui quina sigui la forma d’emissió i la tecnologia emprades, i també en els supòsits en què s’efectuïn emissions específiques per a Catalunya i en els altres que, per aplicació de la normativa vigent, restin sotmesos a l’àmbit de gestió i tutela de la Generalitat.
És a dir, els operadors de televisió que hem constatat que emeten aquest tipus de programació no resten subjectes a les competències de control i vigilància que la normativa vigent en matèria audiovisual a Catalunya atorga al Consell, no obstant això, posem en el vostre coneixement que el Consell, conscient de la rellevància social assolida per la proliferació d’espais de l’anomenada teleporqueria en els programacions televisives, va elaborar unes Recomanacions sobre teleporqueria, amb la finalitat que evitessin la difusió de continguts relacionats amb la falta de consideració cap valors cívics, com ara el menyspreu de la dignitat que tota persona mereix, amb el poc o cap respecte a la vida privada o a la intimitat de les persones o amb la utilització d’un llenguatge cridaner o barroer, sovint amb la intenció de convertir en espectacle la vida de determinats personatges que, generalment, es presten a ser manipulats a canvi de la celebritat que els dóna la televisió o a canvi de contraprestacions econòmiques.
En aquest sentit, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, també s’ha pronunciat desqualificant aquesta mena de pseudoperiodisme consistent a assetjar i/o ridiculitzar persones suposadament cèlebres, a partir de convidar-les a explicar detalls de la seva vida privada.
Des del Consell entenem que, en relació amb els conceptes i les actituds socials que ens vau fer arribar en la vostra reclamació, cal tenir especial cura del tipus de llenguatge, les imatges, les actituds i els models que s’hi representen, ja que poden contribuir a difondre un missatge estereotipat dels temes que s’hi tracten, i en especial durant l’emissió en horari infantil (de 6 a les 22h), però d’altra banda, no hi ha cap precepte legal, que desenvolupi el contingut de les Recomanacions esmentades, més enllà de la seva aplicació de caràcter potestativa.
Us agraeixo la vostra col·laboració i els vostres suggeriments, a fi i efecte de poder disposar d’uns mitjans de comunicació audiovisual de qualitat i aprofito l’avinentesa per saludar-vos cordialment.
Carme Rincón i Blàzquez Servei de Relació amb els Usuaris
Anem a les conclusions. NO TENIM COMPETÈNCIES PERQUÈ SOM UNA NACIÓ SENSE ESTAT AMB UN ESTATUET DE PENA QUE A SOBRE ENS VOLEN RETALLAR MÉS.
Conseqüències: Així ens va amb la RENFE, amb l'aeroport, amb el finançament, amb la llengua i a sobre no podem ni defensar els drets dels infants davant de la teleporqueria.
L'escola nord-catalana La Bressola és un exemple de lluita contra el sistema francès que nega l'existència de llengües que no siguin el francès en el seu territori. “L’usage du catalan répugne et est contraire à l’honneur de la nation française”. (L’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa). Amb aquesta paraules el rei Lluís XIV va prohibir la llengua catalana amb el seu edicte de l’any 1700 al territori que va anomenar la província estrangera del Rosselló. Com sabem, a l'estat francès es parlen moltes llengües i gràcies a la política agressiva que impera en el país veí des de fa segles cada dia tenen menys parlants, estem parlant de llengües com el català, l'euskera, el cors, el bretó i l'occità entre d'altres. Entenent que les llengües sumen i no resten i que són patrimoni cultural de la humanitat m'he sumat al manifest i he signat sense pensar-ho dues vegades. Cada vegada que he visitat la Catalunya Nord he intentat buscar persones que parlin la meva llengua i cada vegada és més difícil. Espero que La Bressola faci possible en un futur proper una normalització de la llengua catalana en aquelles terres que tot i pertànyer actualment a França no deixen de ser catalanes. Un 10 pels jugadors mediàtics del Barça que s'han mullat per aquesta causa, no és fàcil que els futbolistes multi-milionaris acomodats es mullin per causes sinceres de veritat.
Aquests dies la paraula que sona més és crispació i no n'hi ha per menys. Hi ha una colla de gent que fomenten la crispació entre la gent d'una manera més que barroera i arribarà a un punt que les coses s'escaparan de les mans de la ciutadania, de fet, ja hi ha hagut episodis de violència entre seguidors d'uns i seguidors d'altres. Com a educador em pregunto quines conclusions en deuen treure la canalla de tot això. Pels ulls d'un infant ha de ser com a mínim complicat entendre tot aquest merder i està clar que veure persones adultes barallar-se a tothora no ha de ser gaire exemplar. Si veuen aquest fastigós circ per la tele no ens hem d'estranyar que augmentin els nivells de violència verbal a les nostres aules, i de la violència verbal a la física només hi ha un petit pas. Estaran contents alguns.
Arribo al post 248 escoltant el Who's next. A la tele mostren gent insultant-se en un acte que havia de ser d'homenatge i record. Em decideixo a canviar les recomanacions del bloc: Escullo Demà per reivindicar un dels grans cantautors del nostre país i alhora un dels més desconeguts pel que fa a la seva obra. Per cert, la cançó és preciosa. De llibre trio un dels darrers que m'he llegit i que encara tinc molt recent. Es tracta de les històries d'uns catalans als camps de concentració d'Argelers, sí, també ens va tocar passar per allò encara que no hi ha pel·lícules que en parlin. Un record per la gent que ho va patir i un petit granet de sorra per la recuperació de la memòria històrica. De disc em decanto pel darrer dels Doors amb en Jim. Curiosament va ser el primer que vaig tenir d'ells i encara és el meu preferit. Blues en estat pur i atmosferes que el fan únic. De lloc trio la més immortal de les ciutats. De pel·lícula en trio una que quan la vaig veure per primera vegada no vaig entendre res, molts anys després crec que és una obra d'art. Per cert, qui collons tradueix d'aquesta manera els títols de les pel·lícules, quina pena. I per últim Lost, una sèrie que enganxa pel seu elaborat argument entre d'altres coses.
Ja es pot consultar la guia "Televisió i família: activitats per a debat", cliqueu aquí i s'obrirà un PDF. Ja ho sé, d'aquest tema ja n'havia parlat al bloc però és que acabo de posar Antena 3 a les 19h i sortia un paio enganxat al polígrafo, després han dit que deia mentides quan li havien preguntat si prenia substàncies per mantenir més relacions sexuals, de fons es veien imatges d'una actriu pornogràfica, increïble! en horari infantil. Fa dos dies, al mateix programa, sortien una colla de "expertos" dient que l'educació de "nuestros hijos está en peligro" i feien un debat sobre els comportaments actuals de la quitxalla, per llogar-hi cadires, vaja! I el CAC què fa? el CAC retira algun anunci de 20 segons quan el problema són els programes que de 3 a 9 de la tarda omplen la graella d'algunes televisions, que perquè no dir-ho, són les que tenen més audiència. Tornem a la guia, punt 8, 9 i 10 de les 10 recomanacions: 8. Busquem alternatives al consum televisiu: jugar, llegir, fer esport, sortir amb els amics, etc. Hi ha moltes coses per fer a més de mirar la televisió. 9. No deixem que la televisió sigui l'única font d'informació i l'única opció cultural dels nostres infants. Ajudem-los a interessar-se per la premsa, la ràdio, el cinema, el teatre, etc. 10. Recordem que els infants tendeixen a imitar la manera de fer dels adults també pel que fa a la televisió. Pregunta: calen 10 recomanacions? feu-ne 7 i deixeu-vos d'històries, aquests 3 últims punts No són recomanacions per mirar la Tv en família, no fotem!
Ja s'ha convocat la segona edició del concurs de monòlegs d'el 9TV i Fundació Caixa de Manlleu. Llegint les bases he tingut una decepció: aquest any no hi ha premi pel millor guió, el premi que vaig guanyar l'any passat amb l'ajuda inestimable del meu amic Jordi Armadans del grup La Guarderia Teatre que el va interpretar. També m'ha decepcionat llegir que aquest any els guions no cal ni que siguin originals, és a dir, qualsevol persona pot escenificar monòlegs escrits per professionals. M'agradava l'edició anterior pel fet de tractar-se d'un concurs amateur, crec que ara hi haurà més professionals que potser apujaran el nivell dels monòlegs però no serà el mateix, la gràcia és que aquestes coses les facin gent vinculada a grups de teatre amateur o gent que simplement té ganes de fer un monòleg sense més pretensions que això. De fet l'any passat ja va haver-hi alguns professionals que es van presentar però tenint en compte el premi d'enguany (2.200 Euros) crec que aquest any n'hi haurà més. Pel que a mi respecte tornaré a presentar un guió (que ja tinc escrit) amb algun amic que enredi per interpretar-lo ja que jo no tinc fusta d'actor. D'entrada l'objectiu serà passar a semi-finals (12 primers) ja que possiblement es presentaran més monòlegs que en la primera edició (28). Si us interessa veure el monòleg de l'any passat aviat el penjarem a la pàgina web de la Guarderia, quan això passi ja avisaré al bloc.
Us passo un e-mail que he rebut avui mateix: Benvolgut Sr., Sra.,
Subindep Films vol presentar-te Estira i arronsa, el primer llargmetratge de Pau Fenollosa Alcaina. Estira i arronsa aconsegueix mostrar la vertadera vida dins d’un institut públic, d’una forma com no s’havia vist fins ara, compartint i participant de la feina dels professors i el dia a dia dels alumnes.
Estira i arronsa ha sigut seleccionada en la SECCIÓ OFICIAL del FESTIVAL DE MÁLAGA 2007 i es projectarà els dies 9 i 10 de març.
Aquí podem veure el tràiler, no us el perdeu!
He sol·licitat informació sobre emissions de la pel·lícula-documental, quan sàpiga més coses us ho faré saber.
Gairebé cada dia llegeixo els articles sobre educació que pengen els companys de sindicat.net. Avui hi ha un article que parla del ja famós decret de mínims de castellà i cal llegir-lo per treure algunes conclusions, més conclusions. Tenim un govern preocupat perquè es veu que a Olot parlen malament el castellà, d'altra banda sembla que se'ls en foti que a moltíssimes escoles i instituts de l'àrea metropolitana amb prou feines saben dir "Bon dia" en català. No és això companys, no és això.
Lluís Llach i Feliu Ventura: Que no s'apague la llum
Avui hem fet Claustre i ens han confirmat que a les poblacions de menys de 5000 habitants no es farà la famosa sisena hora. Sembla ser que no hi ha mestres suficients per cobrir totes aquestes hores i que a sobre hi ha hagut una manca preocupant de substituts en molts centres, sort que la grip no ha fet estralls com altres anys!. Fa uns dies em preguntava en un altre post si no era culpa de manca de previsió, doncs ara diuen que no, que tot estava perfecte però que s'han trobat que molts mestres abandonen el vaixell quan veuen que la mar no està calmada. Sembla ser que el Departament s'ha trobat amb molts mestres que tot i cursar la carrera s'han trobat saturats davant de les classes i ho han deixat córrer. Jo segueixo pensant que no hi ha hagut previsió però entenc que és possible que s'hagi produït aquest fenomen. I com evitar el fenomen? jo aconsello als futurs mestres que s'ho pensin molt bé abans de començar la carrera doncs és una professió vocacional, no val dir allò de "M'agraden els nens" i quedar-se tan ample, t'han d'agradar però sobretot t'ha d'agradar ensenyar i organitzar activitats, s'ha de tenir molta paciència, sentit comú i alhora tenir un bon tracte amb els pares. Jo aconsellaria als futurs mestres participar com a monitors a grups d'esplai, grups d'escoltes, entrenar equips d'esport base, fer classes particulars, fer extraescolars, cangurs, etc... fer un conjunt d'activitats que ajuden a tenir un control davant dels alumnes i a comprovar si realment estem preparats per aquesta professió que cada dia és més dura, sí, no exagero, porto des del curs 98/99 i tan sols amb aquests anys ja hi he notat molt de canvi, i cap a pitjor. D'altra banda, seguint amb el fenomen potser les Facultats s'haurien de plantejar com fan les pràctiques a les aules perquè si hi ha mestres que ho deixen deu voler dir que les pràctiques no han estat del tot profitoses, penso jo vaja.
Ahir al vespre vaig anar a veure com alguns companys de la Guarderia Teatre assajaven una obra de Jesús Moncada. És una obra divertidíssima però alhora complicada de fer i el treball l’actors és importantíssim. Em va agradar veure el diàleg entre el director i els actors i com buscaven la forma de dir una frase una i altra vegada fins que sonés com volia el director. Cada director té una manera diferent de dirigir i és interessant veure la relació que s’estableix amb els actors. Jo podria dir que vaig créixer entre assajos de teatre, els meus pares sempre han fet teatre amateur i de petits sempre estàvem jugant entre butaques del desaparegut cinema Orient mentre assajaven un dels seus vodevils. Entre jocs mirava els assajos i no em veia actuant, no tinc fusta d’actor, no m’agrada estar lligat a un guió, de més gran vaig veure que el que volia era escriure perquè altres actuessin. Ara estic escrivint, ja he fet dues obres i estic davant del repte més gran que se m’ha plantejat mai. Fa tres mesos em van venir a buscar per un projecte que m’entusiasma i que vaig ser incapaç de rebutjar per la temàtica que tracta, és un projecte que implica molta documentació, molta lectura i que després d’un temps d’estudi m’he aventurat a començar amb l’ajuda de diversa gent. Estic escrivint sobre uns fets que van passar fa molts anys i que formen part de la història del nostre país, de moment només us dic això, més endavant us comentaré més detalls del repte més gran.
Tots els temes que afectin la programació i la publicitat poden ser objecte de queixa.
Pel que fa a la programació: L'emissió de programes entre les 6 del matí i les 10 del vespre que continguin escenes i missatges que puguin perjudicar el desenvolupament físic, mental i moral dels infants i els joves.
Copiat a http://www.antena3.com/enAntena/, horari d'emissió: de 17 a 19:15 horas, de lunes a viernes: "Pero, Lali y el polígrafo están de acuerdoen lo referente a queno ha ejercido la prostitución en Alemania, que, según su conocimiento, Humberto Janeiro es un hombre agresivo y autoritario, que su hermana Carmen Bazán tenía miedo de su marido, que ha sido testigo de algún episodio violento de Humberto y su hermana, que es verdad, que en una ocasión, por culpa del juego, Humberto dio un fuerte empujón en el casino de Jerez, que Humberto hijo y ella misma fueron testigos de cómo su ex cuñado agarraba fuertemente por el cuello a Carmen, que su hermana se enteró de que Humbertole era infielpor televisión, que, según su opinión, su ex cuñado es un ludópata, que Jesulín retiró los poderes a su padre porque ésteestaba malversando su economía y que ha estadoen una fiesta en casa de Juan Antonio Roca junto a Cristina Blanco. "
com a ciutadà, pare de família i mestre els demano que facin alguna cosa per evitar determinats programes televisius que es fan en horari protegit. Em refereixo a programes com "A tu lado" o "En Antena" on cada dia és utlitzat el recurs de l'insult, de la mentida, de l'espectacle sexual barroer, de la premsa del cor al servei de la rumorologia més baixa i del culte al cos desmesurat en apartats com "Cambio radical". No entenc com a aquestes alçades ningú és capaç de moure un dit per protegir els nostres infants d'aquesta salvatjada televisiva. Els demano que facin alguna cosa per evitar que els nostres infants vegin aquest tipus de televisió en horari protegit. En cas que no aconsegueixin fer res els demano que treguin les frases de protecció de l'infant del seu ideari doncs serien totalment falses, hipòcrites i de cara a la galeria.
Atentament
Jo ja els he enviat això, i tu? si vas ser capaç d'apagar el llum durant 5 minuts per què no perdre'n cinc més per enviar un e-mail? E-mail del CAC: audiovisual@gencat.net
Educació i el CAC editaran i enviaran als centres una guia per aprendre a mirar la televisió en família. Aquí us deixo l'enllaç i de pas les 10 recomanacions: 1. La responsabilitat del que veuen els infants a la televisió és, bàsicament, de les persones adultes que hi conviuen. És bo pactar amb ells la selecció de programes adequats a la seva edat i als seus interessos. Ensenyem-los a triar. 2. Limitem el temps que els infants dediquen a la televisió. El televisor no ha d'estar encès tot el dia. Apaguem-lo quan el programa seleccionat s'hagi acabat. 3. Procurem mirar la televisió amb els nostres fills i comentem els programes i la publicitat. Aprofitem els valors de la televisió. 4. Ensenyem els infants a qüestionar i a valorar allò que veuen a la televisió i estimulem la seva capacitat crítica. Ajudem-los a entendre la diferència entre realitat i ficció. 5. Si no podem estar amb els nostres fills, interessem-nos pel que miren i pels motius de les seves preferències. 6. Mirar la televisió no ha de treure hores de son, que són necessàries per al bon desenvolupament físic i psíquic dels nostres infants. 7. Traurem més profit de la televisió si utilitzem el vídeo o el DVD per enregistrar els programes que més puguin interessar els nostres infants. 8. Busquem alternatives al consum televisiu: jugar, llegir, fer esport, sortir amb els amics, etc. Hi ha moltes coses per fer a més de mirar la televisió. 9. No deixem que la televisió sigui l'única font d'informació i l'única opció cultural dels nostres infants. Ajudem-los a interessar-se per la premsa, la ràdio, el cinema, el teatre, etc. 10. Recordem que els infants tendeixen a imitar la manera de fer dels adults també pel que fa a la televisió. Bé, ja veieu la lògica de les recomanacions, em sembla que qualsevol persona amb dos dits de front segueix això. A mi m'agradaria fer una crida al CAC perquè en comptes de fer tantes guies es dediquin a solucionar l'arrel del problema que és la llastimosa programació de tele-escombraries que fan en horari infantil. Salutacions CAC, tindreu notícies meves i espero que de la resta de gent que llegeixi aquest humil bloc. Envieu les vostres queixes aquí: audiencia.cac@gencat.net
Ha nascut de la mà d'Oriol Ripoll, un concurs virtual que es defineix així: "Per ajudar als infants i joves a pensar sobre el seu paper com a consumidors hem creat "el millor invent del món" una iniciativa que en forma de concurs busca l'invent que millor hagi respost a les necessitats quotidianes. A més cadascuna de les informacions està pensada per orientar el participant sobre quins són els bons hàbits a tenir en compte usant Internet." La web estarà oberta només durant 5 setmanes i es veu que calen només 5 minuts setmanals per jugar al concurs. I és clar, com a concurs té un premi que és una PSP. Ja us dic que a mi no m'agrada el premi però és el que hi ha. Doncs aquí ho teniu, qui hi vulgui participar que es registri fàcilment i endavant.
Avui us vull presentar una web que he descobert fa poc tot i que fa temps que rutlla, crec que pot ser interessant de cara a l'educació de valors en l'esport, es diu: Observatori crític de l'esport i analitza els mitjans de comunicació esportius per fer-ne una lectura pedagògica, més o menys seria això. Feu-hi una ullada a veure què us sembla, hi ha força coses interessants que ens poden ser útils per educar, ja em direu què tal...
L'espectacle que més vegades ha fet la Guarderia Teatre tornarà d'aquí a poc temps amb la cara renovada: nou vídeo, nou tríptic i alguna modificació de regles de joc. Ja hem acabat el nou vídeo amb la col·laboració de tres actors i un càmera professionals que s'han ofert a ajudar-nos. D'aquí a pocs dies penjarem el video a Youtube i des d'aquest bloc hi posaré un enllaç. Una vegada penjat el vídeo farem nous tríptics explicatius i començarem a presentar la nova versió del Llop: Homo Sapiens Lupus per diferents llocs, t'hi apuntaràs? A la web de la Guarderia hi haurà actualitzades les dates de les nostres properes actuacions.
Avui a la nit, a Hostalets de Balenyà (Osona), concert de Jamie Notarthomas, un cantautor nord-americà que aterra a Europa per fer una mini-gira, de pas també hi haurà concert de Boys Damm, un grup local que fan versions i alhora porten molta festa. El concert l'organitza el KOK, una coordinadora que es va crear l'any 1994 per fer concerts i Déu n'hi do com en saben! Han portat infinitat de grups i alguns concerts han estat més que memorables, no espero menys per aquesta nit. Una felicitació per vosaltres d'algú que ha gaudit dels vostres concerts des dels inicis. Salut i Rock'n'roll
Sóc mestre de primària especialista en EF i coordinador TIC. Pico l'ullet a la dramatúrgia, la ràdio, la fotografia i és clar, als blocs. Sóc pare des del 2006.
Tal com està Mr.Euríbor i Mr.Inflació és més que evident que moltíssimes famílies tenen coses més importants a fer que gastar els seus diners en un ordinador o en cas de tenir-lo en una connexió a Internet. Siguem realistes, és un luxe tenir una ADSL de 24 hores més trucades. Volen que la gent tingui Internet a casa? perfecte, doncs que fotin canya a les companyies telefòniques i que promocionin la xarxa WIFI a preus mòdics o gratuïta i que facilitin (molt més) ordinadors per famílies amb fills en edat d'estudiar. Hi ha molts interessos econòmics i ni els governs tenen prou poder contra els que mouen els fils dels titelles. A aquests ja els està bé que es facin dies d'Internet per amagar i desviar l'atenció.
Entrades
