El micro de pal i la Panasonic Lumix DMC FS3

Avui he anat al CaixaForum a rebre un premi del concurs de podcast "Sentits en dos minuts" organitzat pel Departament d'Educació, el programa L'altra ràdio de RNE Ràdio 4 i Podcatalà. Amb un podcast fet amb un petit grup de 4t de primària hem quedat tercers i hem rebut una càmera de fotos i un diploma per penjar a l'aula l'informàtica. L'experiència ha estat molt bona doncs, amb dos dels alumnes, hem parlat pels micròfons de Ràdio 4 explicant una mica el procés de l'arxiu de so que vam presentar.
I sabeu què és el que em fa sentir més orgullós? el fet d'haver fet aquest podcast amb pocs mitjans tècnics: un ordinador normalet, un senzill programa d'edició de so gratuït anomenat Audacity, un micròfon d'aquells de menys de sis euros que és com un pal, auriculars vells i creant sons amb diferents elements quotidians a part dels extrets legalment d'Internet. Tot això amb alumnes de cicle mitjà i moltes ganes.
Molt sovint ens trobem amb mestres que es queixen de manca de mitjans i sempre agafen aquesta excusa (i d'altres) per no entrar al món TIC (o TAC). És cert que hi ha escoles amb moltes mancances però també és cert que hi ha molts mestres que no saben treure suc del que tenen i això és una pena pels alumnes.
Escolteu el tercer premi d'infantil i primària:
CEIP LES PINEDIQUES: Qüestió de confiança mp3 1m44s
Foto: "Al CaixaForum" de JRoca'09

La dècada prodigiosa

Avui a l'hora de Grups Lectors amb alumnes del 1999 llegíem un llibre i ha sortit la paraula "casset". He fet aturar de cop al que llegia i he preguntat:
- Algú sap què és un casset?
La majoria han fet cara de circumstàncies i algun ha aixecat la mà.
- És una cosa per mirar la tele.
Després d'indagar una mica he conclòs que es referia a una cinta de vídeo.
Un altre ha assenyalat el ràdio-casset amb CD de la classe.
- És allò!
Jo he contestat que allò era un ràdio-casset però que m'interessava que em diguessin que és un casset. Un ho ha intentat explicar però no se'n sortia gaire bé, es veu que el seu pare en tenia molts per casa i n'havia vist. Finalment per ajudar a les explicacions n'he dibuixat un a la pissarra i el 50% ha fet "aaaah, val"; l'altre 50% no ha dit res, i diria que tampoc m'ha sortit tan malament el dibuix.
Tinc intenció de fer aquest petit experiment sociològic preguntant altres coses: carret de fotos, disc de vinil, vídeo VHS, discman (el walkman seria nivell massa alt), ... Pessetes.

Foto:"Nascuts als 70's" de JRoca'08

Paisatges des del cotxe

Dins del cotxe hem vist un globus que volava baix; uns cavalls, un ramat de xais, unes vaques de color marró; uns camps de color groc immensos; molts túnels, alguns ponts; altres cotxes amb cadireta; algun parc infantil; un munt de ciclistes a la via verda a les Preses: hi havia bicis petites, bicis grans, bicis amb cadireta amb nena com jo, uns nens amb casc, d'altres que no en portaven, un home portava una motxilla grossa i un altre una cistelleta buida a la part de davant de la bici. A prop d'Olot hem vist semàfors; quan estaven vermells ens hem parat i quan estaven verds hem engegat el cotxe.
Tot això i molt més ho hem vist perquè no tenim un DVD al cotxe.

Amb un guix i una pissarra

El bloc quest

Ahir vaig assistir per segona vegada a l'Ateneuesfera: una trobada de blocaires de diferents àmbits a l'Ateneu Barcelonès. En cada tema que sorgia, més o menys hi havia algunes discussions i diferents punts de vista que sens dubte feien interessant el debat però vam arribar a la unanimitat quan vam reconèixer que ens autocensurem a l'hora d'escriure els nostres blocs. El tema va donar per molt amb un munt d'anècdotes sobre posts esborrats, comentaris eliminats i alguna que altra trucada o xerrada amb "consells". Sobre els posts eliminats va sortir el tema del rastre que deixen, es veu que per molt que intentem esborrar coses a la xarxa sempre deixem un quest.
Altre post relacionat: Converses reals amb amics ex-virtuals
Foto: "El rastre de les bombolles" de JRoca'09

Sant Jordi i el blau del cel

Aquest matí l'escola estava radiant, de fet ho ha estat tot el dia. Entrant a les nou veient aquest color blau del cel que tan bé queda amb la nostra senyera només podia esperar un dia fantàstic. Es parla molt de si per Sant Jordi hauríem de fer festa o no; si us dic la veritat no m'importa gaire sempre i quan faci un dia tan bonic com el d'avui.

Foto: "La meva escola, la meva bandera" de JRoca'09

Mestres que fan quilòmetres i mestres que no es mouen

L'altre dia vam anar a sopar un grup de mestres que havíem coincidit a una escola anterior i entre d'altres coses vam comentar les destinacions que han tocat en el recent concurs de trasllat de l'ensenyament públic. Ara que tinc la plaça definitiva a prop de casa me n'adono de la sort que tinc de no haver de fer tants quilòmetres com havia fet fa anys quan feia substitucions; els inicis van ser durs però considero que essencials per a l'aprenentatge ja que coneixes moltes escoles i de tipologies molt diverses. Eren temps d'agafar la merda RENFE a Balenyà Estació fins a plaça Catalunya amb mil incidències*; arribar amb el temps just al carrer Casp 15 en una sala petita i claustrofòbica amb un mapa a les mans i amb l'esperança que ningú t'agafés la plaça que tenies marcada amb fluorescent groc sobre la fotocòpia. De vegades hi havia sort i tornava amb una substitució d'un parell de setmanes, de vegades tornava amb una substitució a un poble remot del qual no havia sentit a parlar i de vegades tornava sense res, sense feina uns quants dies més. Recordo que quan arribava a una escola sempre em topava amb el funcionari desencantat amb la feina que només feia que comptar els dies que faltaven per les vacances, algun pont o festa local; no ho entenia, jo només tenia ganes de treballar, com encara ara. Si amb 34 anys no tingués ganes de fer aquesta feina malament rai.
* Ara els mitjans anuncien qualsevol incidència de la RENFE encara que sigui de 5 minuts, abans no.
Foto: "Equilibris de parc infantil" de JRoca'09

Youtube al rescat! Ara es veu més clar.

Avui us mostro un vídeo i un post fet en el bloc del meu centre on exposo un joc d'orientació sobre plànol que vaig crear fa uns anys i que ha rebut diferents variants depenent del grup, espai o material del que he disposat. El post fet al bloc de l'escola pretén, entre d'altres coses, acostar l'educació física als pares la qual cosa pot ajudar en gran mesura a treure-li l'etiqueta de maria que té des de fa dècades.
Post al bloc de les Pinediques: Orientació a les sessions d'educació física

El vídeo que incloc al meu bloc no l'he inclòs al de l'escola (n'hi ha dos més) perquè crec que és més interessant de veure per part dels MEF que visiten aquest bloc i potser no tant pels pares que són els visitants habituals del bloc del centre.
Posts relacionats:
Recompte: 1847 descàrregues (oct'08)
L'Educació Física interessa a la xarxa, i molt! (oct'07)
Orientació sobre plànol humà (oct'07)
Espero que amb aquests vídeos ajudin a altres companys MEF a programar aquestes activitats en els seves sessions.

El del Zumosol obre camí al Gran Germà

Llegeixo l'actualitat educativa del Regne Unit:
Algunes escoles contracten porters de discoteca per a vigilar els alumnes.
També ex-policies i soldats, no us ho perdeu.
Bé, que la indisciplina dels alumnes de molts centres arriba a ser exasperant és una realitat, però, cal arribar a contractar professionals externs sense experiència ni titulació educativa per posar ordre?
Un director d'un centre londinenc diu que el que més valora d'aquestes persones és l'habilitat per imposar l'ordre a crits i el seu caràcter sever.
El Gran Germà és menys lluny, el del Zumosol li ha fet de llebre.
Foto: D'Internet via Google

La poltrona més alta

Un altre 14 d'abril al calendari i encara aguantant, en ple segle XXI, una monarquia que diuen que és parlamentària però que va ser decretada per un dictador feixista. Un rei nascut a la Itàlia feixista de Mussolini que quan va posar-se la corona el primer que va fer va ser crear el Ducado de Franco per la filla del dictador, una grande de España amb totes les de la llei. I els que en teoria, somos iguales ante la ley, anem pagant any rera any una gran quota pel manteniment de la institució que aquest any no es congela i arriba a 8,9 milions d'euros (2'7 % més que el 2008), toma crisi!
A pagar i a callar. I a aguantar el discurs de Nadal i el piloteig de la premsa. I ells esquiant, caçant, navegant i fent-se veure als aconteixements esportius amb possibilitats de victòria.
Fem memòria: el dia de Sant Jordi de 2001 l'actual comte de Barcelona va dir: "Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes"
I no ha demanat perdó. El més lògic és que alguna institució catalana, el Parlament per exemple, declarés persona non grata a aquest Borbó fins que demanés perdó. Però una cosa és la lògica i la dignitat i una altra cosa és la submissió a la corona; viure de genolls rient-li les gràcies.
Foto: "El pla de les mentides" de JRoca'09
2008: La llengua de les papallones
2007: 14 d'abril

Completar el puzle

Cada principi de vacances, ja siguin santes o d'estar per casa, em plantejo posar fil a l'agulla a un conjunt de projectes que volten pel cap a un cul inquiet com jo. N'hi ha de tan poc glamurosos i necessaris com muntar un tub fluorescent nou al garatge o arreglar la trona de la nena i d'altres de més relacionats amb la meva vessant farandulera que és bàsicament escriure teatre. El més esplèndid del cas és que a aquestes alçades de vacances ja he fet més del 50% del previst i que els fans de l'aurèola Roca estaran contents perquè he acabat la meva quarta obra de teatre després de Procediment habitual, Trajectòries: el cop de cap i Punxes a la sorra. La nova obra parteix d'una idea que vaig tenir el 2004. Aquell dia vaig crear un arxiu de text i durant aquests anys l'he anat abastant de noves idees que s'anaven ajuntant fins que acabat el trimestre he pogut completar el puzle final. La veritat que m'he quedat descansat després de tenir això al cap durant tant de temps tot i haver-lo aparcat diverses vegades per altres obres o monòlegs. Ah sí, el títol és "Pinyols: una història de sangoneres"* i encara és massa d'hora per saber si hi haurà algun grup de teatre interessat en estrenar-la. Ja informaré, que per alguna cosa això és un bloc personal.
Foto: "Creació de bombolles" de JRoca'09
* Qui la vulgui llegir: jroca222@xtec.cat

The complete season

Una part de les meves vacances anirà per aquí...
Foto: "Cultura audiovisual" de JRoca'09

Els millors professors catalans

Sempre que faig avaluacions intento imaginar el moment en el que l'alumne ensenya les notes a casa i la reacció dels pares. El ventall de possibilitats de reaccions és tan ampli com de tipus de pares i és clar, tenint en compte que la nostra pubilla començarà P3 aquest setembre ja extrapolo i intento imaginar quin tipus de pare seré davant de les avaluacions de la meva filla.
A l'escola bressol de la nena vaig experimentar per primera vegada participar a una reunió de pares i estar a l'altre costat; em sembla que vaig estar molta estona "avaluant" l'estil de la mestra a l'hora de dir-nos el que havia de dir-nos. És una mestra excel·lent, esperem tenir tanta sort a l'escola "dels nens grans" perquè ja sabeu que tenir o no tenir un/a bon/a mestre/a és una qüestió de sort i, per fortuna, les possibilitats de tenir sort són altes tenint en compte el gran número de bons professionals que hi ha en aquest país.
I aquests dies aquests professionals i els que no ho són tant han de descansar.
Foto: "A la platja sense possibilitat de banyar-se" de JRoca'09

La Plana de Vic i la vocal neutra DO

A l'hora de llengua catalana toca parlar de la vocal neutra i els he dit als meus alumnes que tenen la sort de viure en una comarca on es fa molt bé aquest so i per això si s'hi esforcen els pot resultar mitjanament senzill. En altres comarques aquest tema m'imagino que deu ser dels més complicats de la nostra ja complicada -d'escriure- llengua. Aquest tema és ideal per explicar una mica els parlars del català des de Salses a Guardamar del Segura i de Fraga a Maó i aprofito per comentar algunes paraules o formes verbals que es diferencien d'un lloc a un altre i m'escolten entusiasmats: els fa gràcia que en mallorquí un nen és un nin o un al·lot o que en valencià és un xic o un xiquet. Em pregunten quin català és el millor i els contesto que cap és millor que els altres, que cada varietat té les seves característiques i que el més important és que entre tots ens entenem.
Foto: "Viatge llarg en cotxe sense DVD, ni ganes" de JRoca'09

Qui paga calla i qui mana cobra

El Parlament de Catalunya envia mitjançant e-mail un butlletí educatiu a les escoles amb informacions sobre aquesta institució que representa el poble de Catalunya i fa complir l'estatuet. En el butlletí número 5 expliquen què són les legislatures, com s'elegeixen els diputats i coses per l'estil, molt bé. Després de les explicacions hi ha unes preguntes que els alumnes han de contestar:
- Què és una legislatura?
- Explica què fan els diputats i diputades en una sessió.
- Quin òrgan s’hauria de reunir si durant l’estiu calgués tractar d’un assumpte urgent?
Pregunta que no forma part del butlletí:
- Què passa si el Parlament de Catalunya aprova un Estatut per àmplia majoria i al Congreso dels Diputados no els agrada?

Informàtica educativa: la Wiki-cerca

Si busques informació a la xarxa tens moltes possibilitats de perdre't en aquest gran mar que és Internet on hi ha, literalment, de tot.
Com a coordinador TIC amb uns quants anys d'experiència en la informàtica educativa veig -i analitzo- dia a dia les dificultats que tenen els alumnes per navegar amb eficiència a Internet. Partint de l'enciclopèdia lliure Viquipèdia que pot resultar molt útil pels estudiants, he desenvolupat un senzill joc de recerca anomenat Wiki-cerca. Aquest joc de preguntes, a l'estil de les caceres del tresor però només dins de la Viquipèdia, ha estat provat a dues escoles amb èxit i per fi veu la llum amb una llicència Creative Commons perquè tothom en pugui gaudir. Si hi voleu fer una ullada i/o difondre aquest projecte és tan fàcil com baixar-se'l i practicar.
El paquet inicial consta d'explicació amb estructura i objectius, 10 preguntes i full de respostes.
T'hi animes?

La calor

A la canalla els encanta anar amb màniga curta i ja pot ser hivern o tardor que a la mínima que surt una mica el sol ja els tenim descamisats. Fora el pati quan en veig algun amb màniga curta quan no toca sempre li dic el mateix:
- Què? Ja ha arribat l'estiu?
Normalment es sorprenen per la pregunta i fan una tímida rialla. Si hi ha més confiança diuen "Fa calor", després els observo i veig que busquen un raconet calentó perquè es foten de fred, amb orgull, això sí.
L'altre dia, a les acaballes de l'hivern a classe feia calor i tornant d'una sessió d'EF em vaig treure el jersei del xandall quedant amb màniga curta. Un espavilat amb un somriure d'orella a orella se'm va acostar.
- Què Jordi, ja ha arribat l'estiu?

Foto: "Diria que la vaig tirar el dia disset" de JRoca'09

L'alegria del guionistes del Polònia

Quan un col·lectiu públic no està d'acord amb els mètodes del que mana pot optar per les protestes, manifestacions i la vaga o pot optar per portar a terme mesures més radicals. Els Mossos, ja cansats de la política d'en Saura, van optar per repartir llenya de forma injustificada i ho van fer conscients que hi havia càmeres a cabassos i testimonis a milers. No cal ser un gran analista per entendre que el que volien era fer caure en Saura d'un càrrec que no li escau. Però no dimitirà i tampoc ho farà en Castells a qui no li surten els números, i tampoc ho farà en Maragall tot i tenir el professorat en contra. Les poltrones enganxen, el poder corromp i el ciutadà arriba un punt que ni s'hi emprenya.
Mentrestant, el Parlament fa una súper-web 2.0 però no evitarà que ens segueixin retallant l'estatuet i condemnant-nos a un finançament insuficient que patiran els nostres fills.

"El profe"

Ahir al vespre vam anar a veure "El profe" al teatre Gaudí de Barcelona. Aquesta obra, escrita per Jean-Pierre Dopagne, traduïda per Josep M Diéguez, dirigida per Pep Tines i interpretada per en Pep Simon tracta el síndrome Burn-out del professorat portat al màxim extrem a l'estil d'"Un dia de fúria" o a l'estil dels malauradament imitats que entren a un centre educatiu disfressats de Rambo a disparar a tort i a dret a tota cosa que es mogui. L'obra, un monòleg d'una hora i mitja, convida a la reflexió sobre un sistema educatiu on tothom hi queda retratat ja sigui per la seva incompetència, per la seva deixadesa o per la frustració que suposa l'educació secundària pels que, malgrat tot, encara tenen vocació d'ensenyar. En Pep Simon interpreta magistralment un profe - no un professor - que explica la història que va viure abans i després d'aquell 17 de febrer que va ser el dia escollit per cometre un crim injustificable que arriba a justificar sense gaire penediment. I surts del teatre, i en parles, i dius: "Val més que el conseller Maragall no hi vagi i agafi idees"; no, no em refereixo a matar alumnes, em refereixo a una maragallada que surt al text i que com tota la situació explicada és portada expressament a l'extrem per fer pensar. Molt pessimista, no? sí, molt. Si teniu fills adolescents i hi aneu penseu que és teatre, només és teatre.
Foto: En Pep Simon a escena. Font: osona.com

Bocamoll

Dissabte passat vam assistir a una jornada de portes obertes a les escoles públiques de Tona i després dels habituals Powerpoints de nens a l'hora de plàstica venien els moments de les preguntes. Una dona va preguntar a la directora si el curs que ve l'escola començaria el dia 1, el 7 o el 15 de setembre; típica pregunta de ciutadana desconcertada per la política del conseller Maragall. La resposta de la directora va ser contundent: nosaltres ens assabentem de les coses igual que vosaltres, per la premsa.

Foto: "La cadira no és d'Ikea" de JRoca'09

La pregunta del Trivial que és d'esports i et demanen alguna cosa de toros. I és de "quesito"!

Fa uns dies em vaig assabentar que el Ministerio de Cultura concedeix Medallas de oro al mérito en las Bellas Artes a toreros. Es veu que ho fan cada any, val. Llegeixo els requisits per tenir una medalla d'or d'aquestes:
"Las Medallas distinguen a las personas y entidades que hayan destacado en el campo de la creación artística y cultural o hayan prestado notorios servicios en el fomento, desarrollo o difusión del arte y la cultura o en la conservación del patrimonio artístico."
Anem al sil·logisme:
Si la LOE és una llei orgànica (estatal, sí Bono, estatal!) en la qual hi ha vuit competències bàsiques una de les quals és "artística i cultural" i la tauromàquia és un art i és cultura segons el Ministerio de Cultura (i l'Institut d'Estudis Catalans!), podríem ensenyar tècniques de toreig a l'escola (sense toros és clar) i conceptes de tauromàquia com a art basant-nos en la competència bàsica artística i cultural? si, oi?
A l'escola fem sortides al teatre, a l'auditori, a diferents museus, ensenyem danses, cançons de diferents temàtiques, celebrem festes locals i del territori... Què passarà si algú proposa anar a veure una corrida de toros amb el pretext cultural i artístic de l'espectacle en qüestió? no hi deixen entrar menors? vinga va, farem una excepció, tot sigui pel fomento, desarrollo i difusión del arte y la cultura!
Prou.cat
Foto: "Ahí tus güevos" de JRoca'05

Falta personal, temps mort i carbasses

El conseller Maragall posa una mica de seny i congela l'ampliació de la jornada lectiva, les hores extres per entendre'ns. Me n'alegro. Argumenta no hi ha pressupost per augmentar la plantilla de mestres.
A veure, deixeu-me que tregui conclusions a les paraules del conseller: va treure's de la màniga aquesta mesura de les hores extres per una simple qüestió de diners, volia estalviar-se contractar mestres degut a la manca de pressupost que és una conseqüència (lògica) de la manca de finançament de Catalunya. El conseller va intentar colar una proposta sabent que no era viable a les escoles, sabent que aquestes hores extres trencarien equips i ho fer va aprofitant una crisi que afecta a moltes famílies de manera que escollir fer hores extres era plantejable per part del professorat. En la balança del conseller Maragall pesaven més els diners que la qualitat educativa.
Com ho veieu? jo crec que hauria de dimitir.
I també crec que qualsevol proposta de finançament que no sigui concert econòmic és una nova enganyifa.
Nous acudits de catalans. Juliol del 2008
Foto: "Carbasses" de JRoca'09

EncerTIC del Departament d'Educació

M'agrada la nova campanya d'equipaments TIC del Departament d'Educació. Fins ara el material TIC que anava enviant el Departament de vegades no era l'adequat a les necessitats dels centres i la prova està en molts centres on pràcticament ni s'utilitza*.
La nova proposta és tan senzilla com eficaç: es tracta d'un catàleg d'equipament molt divers del qual els centres hauran d'escollir el que vulguin en funció a les seves necessitats i a una puntuació que tindran com a centre. Cada equipament té un valor i cada centre un valor total; s'ha de fer la compra, vaja. Un sistema perfecte? m'imagino que no perquè suposo que tenint en compte que és el primer any d'aplicació sorgiran alguns problemes però felicito als responsables per la iniciativa. Avui m'estic mirant el catàleg i sospiro per un equip de ràdio tot i que hauré de demanar el kit senzill perquè el centre va molt necessitat d'ordinadors i no podem esgotar tots els punts. Els ordinadors van amb Linkat i cal comprar llicència Windows; està clar que això suposarà gastar molts punts. No se li pot demanar a algú que utilitzi el Linkat si no s'atreveix ni amb el Mozilla.
* No s'utilitza entre d'altres causes perquè no hi ha gent preparada i/o amb ganes d'utilitzar segons quin material.
Foto: "En Jimi a ràdio Taradell" de JRoca'08

Pagar per fer els deures

On anirem a parar quan neix un web que cobra entre 5 i 30 Euros per fer els deures dels alumnes? això ha passat a França i sembla ser que té molt èxit ja que té diversos milers de preinscripcions. Espero que els il·luminats que han inventat aquesta "sopa d'all de pa sucat amb oli" surtin escaldats de l'invent, en cas contrari voldria dir que els nostres veïns del nord tenen problemes dels grossos. Ni Rincón del vago ni tonteries, per llogar-hi cadires! ho haveu vist?
- Mare, m'ajudes a fer els deures?
- Una altra vegada? agafa la targeta de crèdit i deixa'm en pau!
Foto: "Una mica gamarús diu" de JRoca'08

3x3=9

Ahir de bon matí, mentre els alumnes penjaven les jaquetes als penjadors, vaig aprofitar per escriure, mig furtivament a la pissarra: 3x3=9 sota de la data. Tot seguit vaig esperar les reaccions sense dir res. I ja va saltar el primer:
- Què vol dir això?
Jo no deia res.
- Ja ho sé, és la data! mireu 3 de març del 2009!
- Molt bé!
- I demà què posaràs?
- Demà, no crec que pugui posar 4x3, oi?
- No, demà no.
Uns segons... cada vegada hi havia més alumnes atents a la improvisada conversa.
- Jordi, divendres podem posar 6+3=9!
Ja està, ho havia aconseguit! Em tocava sessió d'EF amb l'altra quart i me n'havia d'anar, això sí, amb un somriure i amb la certesa que a la següent hora em vindrien amb més operacions matemàtiques jugant amb les dates.
Foto: "Vestint les bessonetes" de JRoca'09

La "calderilla"

Aquests dies a l'hora de matemàtiques estem fent equivalències i després d'una estona intentant explicar-les a la pissarra em vaig girar per comprovar que no em feien gaire cas.
- A veure, què preferiu tenir? mig quilo d'or o 500 grams d'or?
Quan faig aquestes preguntes ja sé què trobaré a les cares dels meus alumnes: n'hi ha que s'escarrassen a trobar la solució, n'hi ha que ni s'hi esforcen i pretenen passar desapercebuts i després hi ha els que busquen a tota velocitat alguna resposta ja sigui a l'aire mitjançant el so o a la comunicació corporal dels seus companys.
- A veure tu, digues.
- És el mateix.
- Estàs segur?
Silenci.
- Estàs segur o no?
Silenci.
- Pica a la taula i digues que és el mateix.
No sé si és gaire pedagògic però de vegades els faig clavar un cop de mà a la taula mentre diuen la resposta, és per refermar la resposta i guanyar en seguretat.
- Vinga, un altre exemple. Què preferiu tenir 2 Euros o 200 cèntims?
- Jo 2 Euros.
- Però si és el mateix, no?
- Si home, 200 cèntims ocupen molt en calderilla.
Foto: "Targetes" de JRoca'09

Separar segons la llengua materna

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebutja separar els alumnes segons la llengua que parlen. El somni de la gent que vol carregar-se la immersió lingüística omplint-se la boca de paraules com tolerància i llibertat de moment haurà d'esperar; però no defalliran, els seus objectius finals ja els coneixem des de fa segles.

La memòria històrica

Entre camps d'ametllers florits, oliveres i un sol de febrer que es posa la mar de bé passegem tranquil·lament per la Terra Alta. Fa setanta anys l'avi Peret també hi era però la tranquil·litat devia ser l'última sensació que devia tenir des de la trinxera.
A la cota 705 no hi ha ningú, bufa un vent fortíssim i hi fa força fred. Baixem del cotxe i llegim els panells informatius. Des de les baranes la vista és privilegiada: no és d'estranyar que fos de les cotes clau de la batalla més sagnant de la Guerra Civil.
La recuperació de la memòria històrica aixeca polseguera. Els guanyadors, com sempre, han reescrit la història al seu gust i conveniència; després repeteixen la nova història les vegades que faci falta fins que aquesta esdevingui una nova veritat. El Tribunal Constitucional diu que la senyera no és un símbol nacional, ens volen fer creure que es basen en la Constitució Espanyola però en realitat es basen en les lleis del Consejo de Castilla (1715): "No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussáticos, fueros y costumbres." En diuen derecho de conquista.
Foto: "La cota 705" de JRoca'09

Dos-cents vuitanta Euros i mala maror

Ja es coneixen alguns detalls més sobre les polèmiques hores extres que el Departament d'Educació pretén aplicar el proper mes de setembre; resulta que en comptes d'hores extres han trobat un eufemisme més bonic, en diuen "major dedicació lectiva voluntària". El període mínim per acollir-se serà de dos cursos i el sou es veurà incrementat en uns 280 € a primària. Segons un sindicat, cada sis mestres que s'acullin a aquestes hores extres (siguem clars!) hi haurà un interí menys al centre, no cal dir que amb aquests números és fàcil entendre el "sentit" de la mesura, si tingués èxit hi hauria molts interins que es quedarien sense feina. Amb tot, hi ha un tema que ja apuntava en un anterior post que és el trencament dels equips dins dels centres, estic segur que tot aquest tema pot portar molta mala maror dins dels claustres de mestres, i més en temps de crisi.Post relacionat: Hores extres que trenquen equips
Foto: "Plis, plaç" de JRoca'09

Caca, culo, pedo, pis

L'altre dia a la meva pubilla li va agafar per cantar les cançons que canta sempre però amb una lletra canviada expressament ...i es tronxava de riure! tant que era incapaç de continuar cantant. El nivell era tipus: "El gegant del pi ara balla i es tira un pet", jo reia amb ella, ja veus, el flipat dels diàlegs d'Annie Hall o Frasier rient d'una marreca de dos anys i mig dient "pet" sense preocupar-se per la rima. Com que sóc d'aquells que analitzen molt les coses o diuen en el seu bloc que analitzen molt les coses, vaig pensar molt (o força) en el "caca, culo, pedo, pis" com a recurs. A quina edat comença? a quina edat deixa de fer gràcia per passar a la categoria de vergonya aliena? un paio disfressat de dona dient tonteries a TV3 en hora de màxima audiència entraria en el "caca, culo, pedo, pis"?

Darwin i Messi

A mitja classe de llengua un alumne em pregunta si l'ornitorinc existeix o és un animal inventat, es veu que a Canal Disney en surt un i el troba molt curiós. Jo li he dit que existeix i que realment és un animal ben estrany ja que és mamífer i ovípar. Després la conversa ha anat evolucionant cap a l'evolució de les espècies (ja veus!), suposo que el fet que darrerament es parli tant de Darwin ha fet que la conversa anés cap a aquestes branques. Després la cosa s'ha anat descontrolant:
- Jordi, un lleó pot evolucionar a una formiga?
Els Pokémon han fet molt de mal.
Un dels pocs que callava ha fet LA pregunta:
- I en Messi, d'on ha sortit?

Més stacking-gots!

Veient la bona acollida que està tenint l'stacking-gots us penjo tres vídeos de la segona sessió amb aquest esport*.

Amb parelles: interessant treball de lateralitat i cooperació:

Un altre de sis amb una bona tècnica:

* La sessió no està dedicada exclusivament a l'stacking, faig estacions i en una hi ha els gots, d'aquesta manera tots poden practicar uns minuts sense esperar-se excessivament; ja sabeu allò que penso del temps efectiu de sessió o d'activitat.
I aprofitant el post d'EF us comunico que el magnífic portal "Compartiendo EF" ha canviat d'adreça: més informació aquí.

Apilar gots a l'hora d'Educació Física

Aquesta setmana he començat a introduir un esport força desconegut a les sessions d'EF que es diu Sport Stacking o Cup Stacking. Feia mesos (molts!) que em rondava pel cap fer aquest esport alternatiu que millora la coordinació i finalment m'hi he atrevit després de comprar-ne el material idoni. Per començar hem fet una adaptació de l'esport amb sis gots en comptes de dotze*; més endavant veurem si ens atrevim amb les normes oficials. Els esports alternatius tenen un avantatge molt gran respecte els grans esports i és que en teoria tots els alumnes parteixen de zero ja que desconeixen com s'hi juga. Molts companys MEF fan futbol a l'escola i des del meu punt de vista és un error ja que normalment hi ha moltíssima diferència de nivell entre els alumnes ja que acostuma a haver-hi nens que el practiquen federats fora del centre, les sessions no poden funcionar.
Vegem un espectacular vídeo de Cup Stacking:

I ara, un vídeo que vaig gravar a la meva escola en una adaptació (amb una mà) en les primeres sessions amb quart de primària:

De moment no he trobat referències d'aquest esport a Catalunya, diria que a Les Pinediques som pioners però no ho puc assegurar. Properament penjaré més vídeos en els quals explicaré la tècnica d'entrenament amb dues mans.
* Vaig comprar només dos jocs de dotze gots i vaig pensar que començar amb sis gots permetia practicar a quatre alumnes alhora.
Nota: Per no fer publicitat no us diré el catàleg d'on vaig comprar el material, només us diré que és un habitual a les escoles i els gots reben el nom de "Quick cups".

D'acord amb el Conseller Maragall

L'honorable Conseller Maragall i jo estem d'acord, molt d'acord en un tema: el finançament és una tortura psicològica inacceptable. Bé, ell diu que "té aspectes de tortura psicològica" i jo afegeixo que té molts aspectes de presa de pèl, té molts aspectes de submissió humiliant, té molts aspectes d'enganyifa perfectament orquestrada i també té molt de cornuts i pagar el beure; això últim va molt amb nosaltres els catalans.
Notícia a La Vanguardia.
Foto:"Caiguda a diferent nivell" de JRoca'09

Primmirat

Fa uns dies ens va arribar una carta del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, tractava d'una nova edició del programa "Vacances en família" que permet la possibilitat d'anar de cap de setmana, pont o Setmana Santa a algun alberg del país a un bon preu. A veure si aquest any tenim sort i ens toca, va per sorteig i l'any passat ens vam quedar amb les ganes.
Llegint la carta, analitzo aquest paràgraf: "En la dinàmica de les noves estructures familiars, el temps compartit i l'ús del temps en família són aspectes molt importants per tal que les vostres filles i fills creixin amb els valors i l'afecte que els faran persones".

Persona:1 1 f. [LC] Individu de l’espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones. És una persona de bé. Ho he sabut per una persona amiga. El pare és una digníssima persona. És una persona intractable. Llavors intervingué en la disputa una tercera persona.

Veient que el verb "fer" està en futur vol dir que ara mateix les nostres filles i fills no són individus de l'espècie humana?

Un altre paràgraf em fa pensar: "Volem agrair-vos la tasca de cura i l'educació dels vostres infants que sovint exigeixen temps i sacrifici". Val, fem el que bonament podem.

Primmirat/ada adj. [LC] Que mira prim, que és molt delicat en el tracte.

Foto: "Quasi un metre" de JRoca'08

Doncs no era tan tonta

Als de l'excel·lent programa "Quèquicom" del Canal 33 se'ls ha de felicitar d'entrada per fer les coses ben fetes demostrant que la televisió pot ser una caixa no-tonta i d'altra banda per la campanya de màrqueting que han fet darrerament. I és ben senzill (i barat!): han enviat e-mails a totes les escoles del país anunciant un programa especial sobre els polls que es podia veure primer per Internet i després a la tv; ho haveu vist? un programa de tv que surt primer a la xarxa! A la meva escola, i suposo que a moltíssimes altres, hem entregat als alumnes un paper amb una recomanació per veure el programa, m'imagino que un percentatge alt de gent l'haurà seguit i si hi sumem la gent que l'ha vist per Internet o el veurà jo diria que l'objectiu haurà estat més que acomplert: d'una banda hauran tingut força audiència i d'altra banda, i més important, hauran fet el que una televisió pública se suposa que ha de fer que és informar bé a la població que la paga amb els seus impostos.
Estaré pendent els propers dies dels índex d'audiència d'una cadena com el 33 que normalment es mou amb shares baixos; no és d'estranyar ja que fuig de realitys i altres clonacions de tele-deixalles.
Aconsello fer una ullada pel TV3 a la carta i els programes emesos del Quèquicom, una delícia de programa.
Foto: TV3.cat

Envia parlar al 7777 i rebràs un informe per parlar d'educació

Llegeixo que l'Estat Espanyol està a la cua de la UE en innovació perquè el sistema educatiu no potencia la creativitat, ho diu en Joan Majó que és un enginyer industrial que va ser durant un any ministre d'Indústria, val. Es basa en un informe que segons diu pot ser "difícilment discutit", val.
Al final de l'article al Periódico diu: "Finalment, l'acceptació que la creativitat no és una cosa pròpia sobretot d'artistes o altres agents culturals, sinó que la creativitat en totes les àrees de la vida social i econòmica és la clau del benestar futur. Estimular- la és un deure i reprimir-la suposaria un greu error."
Val, gràcies, a partir d'ara deixaré de reprimir la creativitat dels meus alumnes.

El vídeo no té res a veure (o sí) amb el contingut del post però l'he posat perquè m'encanta; és de Big train de la BBC. Apa.

Frases-recurs que fan ràbia

Al llarg de l'escolaritat de qualsevol persona hi ha algunes frases pronunciades per mestres que es repeteixen i fan ràbia. Quan vaig començar a exercir la professió em pensava que mai les diria però en el dia a dia he acabat utilitzant aquestes frases-recurs, ho reconec:
Exemple A:
Un alumne ha fet una malifeta; el que sigui, deixo punts i hi poseu el que vulgueu: ..........................
- Es pot saber per què has fet això?
- És que m'ho ha dit en ..............
- Has de fer tot el que et digui ell? si et diu que et tiris per la finestra també ho faràs?
Exemple B:
A mitja classe el mestre està d'esquena escrivint a la pissarra i sent un nen que riu en to burleta.
- Per què rius?
- No, res.
- Com que res? per què no ens ho expliques i riurem tots?

En sabeu més? comentaris 2.0 online

Foto: "Xivatu" de JRoca'08

Què més es pot demanar?

A classe de llengua me'n vaig per les branques, ho reconec. La passió que sento per la meva llengua fa que molt sovint per explicar un tema com per exemple la vocal neutra o la síl·laba tònica m'hi estigui molta estona intentant empastifar als meus alumnes d'aquesta passió per aquesta parla i totes les seves boniques variants.
Un dia tocava parlar dels sons vocàlics de la "o" i els vaig explicar que un servidor té una predilecció especial per la "o" tancada de les comarques gironines, m'encanta com sona; els en posava un munt d'exemples. Un mes després en una sortida a la Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa, una monitora va començar a parlar i de sobte va deixar anar una meravellosa o tancada; i després una altra, i una altra. Una alumna eficient em va buscar amb la mirada i em va fer una rialla. Què més puc demanar?

En Messi i els deures d'Educació Física

Quan un alumne va fluix d'operacions matemàtiques se li demana que practiqui, si va fluix de les taules se li demana que se les estudiï a consciència i si llegeix malament doncs se li recomana llegir més sovint però, què passa quan un alumne mostra dificultats en Educació Física? em refereixo a temes de mala coordinació ull-mà per exemple. Tots els MEF ens hem trobat amb alumnes que per les raons que siguin són incapaços de llançar i rebre en condicions una pilota entre d'altres coses perquè les úniques oportunitats que tenen de fer-ho són només en les sessions d'EF a l'escola. Conscient que moltes vegades el sedentarisme de sofà i Play fa estralls en els nostres infants jo vaig optar fa un temps per donar deures d'EF; els ho plantejo així:
- A veure, algú d'aquí creu que en Messi ja va néixer com el millor del món?
- No.
- I sabeu per què ara juga tant bé a futbol? doncs perquè des de petit s'ha esforçat molt i ha entrenat moltíssim. Si en comptes d'entrenar s'hagués dedicat a menjar patates al sofà jugant a la Play vosaltres creieu que seria tan bo?
- No.
- Doncs el que us demano és que entreneu a casa perquè amb dues hores d'EF a l'escola no n'hi ha prou. Hi ha coses que s'han de practicar sovint i van molt bé per la coordinació.
- I què podem fer a casa?
- És molt fàcil, agafeu una pilota qualsevol que boti una mica, la tireu a la paret i l'agafeu abans que caigui a terra; feu-ho una estoneta cada dia i aneu comptant les vegades seguides que us surt i ja veureu com d'aquí a poc temps tots haureu superat el vostre rècord personal. Quan us surti molt bé compliqueu-ho picant de mans després de llançar-la i abans de rebre-la. Un dia ho posarem en comú.
- Si però els meus pares no em deixaran.
- Si no t'ho deixen fer els dius que són deures d'EF i si no s'ho creuen que vinguin a parlar amb mi.
Foto: "Comptant amb colors" de JRoca'09

Hores extres que trenquen equips

Fa poc temps es va establir reduir les hores lectives a les escoles i ara sembla ser que ens demanen augmentar voluntàriament 4 hores remunerades, o sigui, que ens donen la possibilitat de fer una espècie d'hores extra però en diran d'alguna altra manera. No cal dir que la gent que s'aculli a aquest pla (jo en compleixo els requisits però no m'interessa acollir-m'hi) s'emportarà molta feina a casa ja que preparar quatre hores més lògicament significa més feina. El que molta gent no sap és que dins de l'horari dels mestres es contempla que a casa fem unes hores diàries i m'imagino que és aquí on s'agafa l'Administració per justificar la mesura. Els sindicats ja s'han encarregat de mostrar els contres al pla, de pros diria que no n'han trobat i jo tampoc en veig ja que és una mesura molt complicada a nivell organitzatiu, em poso jo mateix d'exemple: sóc tutor de quart, coordinador TAC (TIC), especialista d'EF i imparteixo matemàtiques i llengua. Dins les hores no lectives m'he de reunir amb el cicle, amb pares, amb la paral·lela, amb la comissió d'informàtica, amb l'altre MEF, amb els mestres dels grups lectors, amb els mestres dels tallers de llengua, el Claustre, reunions de Seminari TAC en un altre centre cada tres setmanes, he d'estar disponible una hora per substitucions ... ho veieu que si jo agafo quatre hores lectives més no podré fer aquestes coordinacions amb altres mestres que són essencials per la meva tasca professional? i si agafo la grip i m'han de substituir? qui vingui estarà disposat a fer 4 hores de més? gent, això és una xarxa de persones amb objectius comuns i ningú "va per lliure", per molt voluntari que sigui aquesta mesura pot afectar a part del col·lectiu i en conseqüència anar en contra de qualitat educativa.
Si voleu saber-ne més mireu aquest vídeo dels Matins de TV3.

Converses reals amb amics ex-virtuals

Deu fer ben bé uns quinze anys vaig veure una pel·lícula* al cinema que anava de l'aïllament que podia portar el telèfon en una societat pre-Internet. L'argument anava d'un grup de gent amb una vida més aviat solitària però enganxats al telèfon (no mòbil encara) que parlaven hores i hores però mai es veien les cares. Un dia van organitzar una festa i ningú s'hi va presentar: està clar que el telèfon els donava una seguretat que no tenien en una conversa cara a cara.Des de la introducció del dospuntzerisme a les nostres vides s'ha parlat molt de l'isolament que poden portar unes noves tecnologies que poden ser addictives en el sentit de lligar-nos a casa davant d'una pantalla en contacte amb "amics" virtuals. Sembla una paradoxa però l'excés de comunicació pot portar (rarament diria jo) a una incomunicació real. Jo el que crec és que si una persona és prou responsable per no caure en l'addició d'Internet i té "el cap moblat", les eines que ofereix Internet poden ser perfectament útils per conèixer gent, fer amics de veritat i un munt de coses més. Es tracta doncs de ser conscients de les possibilitats de la xarxa i òbviament de les múltiples trampes que també teixeixen paral·lelament amb les xarxes amigues.
Ahir vaig assistir a la cinquena Ateneuesfera a l'històric edifici de l'Ateneu Barcelonès convidat per en David Rodríguez del bloc Vida quotidiana i va ser una experiència fantàstica. Sense conèixer a ningú personalment vaig sortir amb la sensació d'haver fet amics i d'haver conversat amb gent molt diversa però amb l'interès comú dels blocs i la tertúlia, ja sigui virtual o real.
* Sóc incapaç de recordar el títol, ho sento.
Foto: "Compte!" de JRoca'08

La sisena hora augmenta la contaminació

Aquests dies la polèmica està a la velocitat variable de l'àrea metropolitana per reduir la contaminació, val, no en parlaré. Tampoc parlaré de la reducció de les bosses de plàstic dels supermercats més que res perquè quan vaig a un aeroport i veig la màquina aquella que embolcalla amb plàstic les maletes em poso a fer càlculs i no em surten els números.
Avui parlaré d'un argument que els anti-sisena hora es van passar pel alt en les seves protestes: la contaminació. Òbviament m'explicaré:
la sisena hora ha comportat, entre d'altres coses, que els horaris dels mestres variïn força. Abans d'aquesta mesura tots començàvem i acabàvem més o menys a la mateixa hora i era relativament fàcil compartir vehicle amb altres mestres de la mateixa població; avui amb la sisena hora els horaris són molt més personalitzats i costa molt més compartir cotxe per la qual cosa han augmentat els desplaçaments amb cotxe sense acompanyants i no cal dir que això comporta contaminar més; vés a saber si la quantitat que teòricament ens estalviarem amb la velocitat variable.
A veure, aquest post no pot ser pres gaire seriosament, simplement vull fer una petita reflexió sobre el tema de l'ecologisme i aquella dita que diu: desvestir un sant per vestir-ne un altre.
Foto: "Vestint les tres bessones" de JRoca'09

Mestres emprenyats, frustrats, amb mal de cap i sense Cerebrino

Un dels errors de molts mestres és entendre l'autoritat com a quelcom dolent i menyspreable que hem d'allunyar de l'escola. A la facultat ens inflen el cap amb desenes de pedagogies innovadores i modernes amb metodologies que a l'hora de la veritat són difícilment aplicables a l'escola si no hi ha unes condicions idònies, però, algú ens explica com ser capaços de detectar aquestes condicions? no, oi? i per què? doncs perquè aquestes condicions són més que variables i una de les tasques que tenim els educadors és esbrinar quan toca una metodologia o quan en toca una altra; i aquí hi intervé una qualitat que crec que és fonamental en els mestres que és la improvisació, una altra paraula mal vista, però, no és positiu variar el transcurs d'una sessió d'EF quan veiem que ha aparegut un element potencialment perillós com una pista molla? el mestre que no sap improvisar no té recursos, així de clar. Pot programar molt bé i dominar els llibres que vulguis però si no hi ha un pla B i/o un pla C es pot escapar un element tan important com la seguretat, i amb això no s'hi juga.

Tornant a l'autoritat un error comú és començar amb un grup que no coneixes donant massa llibertat als alumnes, sona fatal això que he dit, oi? sona a mestre de l'antiga escola, sona a autoritat i és clar, l'autoritat avui és mal vista: hem passat de la rígida escola franquista a l'escola on tot s'hi val amb pocs anys, i lògicament se'ns està escapant de les mans. I la llibertat? la llibertat per sí mateixa és una paraula idíl·lica , una d'aquelles que queda perfecte a les pancartes però que l'hora de la veritat és mal entesa i mal aplicada: no és lògic deixar fer el que vulguin a un grup d'alumnes que no coneixes; el més normal és que abusin d'aquesta llibertat i acabin fent-te entendre en cinc minuts que l'autoritat és necessària a l'escola. I acabaràs emprenyat, frustrat i amb mal de cap*.
Aquest post dóna per molt però no tant com el llibre "L'escola contra el món" d'en Gregorio Luri, una obra imprescindible pels mestres que volen progressar adequadament.
* Han deixat de fabricar el Cerebrino Mandri, un aliat dels mestres durant dècades.
Foto: "Eficaz e inofensivo". Font: Internet via Google (em sap greu ser tan poc ecologista)

Supervivint a la tele

Un dia fent la ronda de vigilància del pati vaig detectar un problema amb unes nenes d'uns sis anys: una plorava i les altres dues la renyaven. M'hi vaig acostar i els vaig preguntar què passava, va contestar una de les que renyaven:
- Aquesta, que vol fer foc i jo li dic que no.
- Foc? com? que tens un encenedor o llumins?
- No.
- Doncs com penses fer foc?
No deia res, em mirava mig de reüll amb la mirada a terra. L'altra va contestar:
- Fa foc amb pedres.
- Vols fer foc amb pedres?
Ara va contestar:
- Si frego dues pedres faig foc.
- Veus? - em diu l'altra.
- I qui t'ha dit que fregant dues pedres es pot fer foc?
- Ho vaig veure a la tele.*
- Mira, aquelles de la tele són unes pedres especials que aquí al pati no hi són, aneu a jugar a una altra cosa que només falten cinc minuts per tocar el timbre, vinga, aprofiteu el temps.
Van marxar corrent juntes i rient.
* M'imagino que en algun reality del tipus Supervivientes que lògicament no ha de veure una nena de sis anys.
Foto: "Platja de Merseyside" de JRoca'08

El Tourmalet del gener

El ninot de neu amb ulls de magrana i nas de pastanaga* està a les últimes i avui hem guardat el tió al garatge dins d'una bossa de plàstic, tot torna a la normalitat: ja no hi ha neu, ni pessebres, ni arbres de Nadal i l'ordinador té unes quantes megues de més en fotografies. La pubilla té unes katiuscas vermelles de pluja que es posa a tothora.
*De joguina, de la cuineta.
Foto: "Un somriure fonedís" d'Elisenda'09

Dia 8 a menys 8

Tornar a agafar el xip després d'unes llargues vacances no és fàcil i menys si arribant a l'escola el termòmetre del cotxe marca -8 graus i mires el voltant i tot és nevat. A aquestes temperatures el que ve més de gust és estar-se a casa amb l'escalfor del foc i de la família, però, què hi farem; ens fem grans i tenim unes responsabilitats que per molta neu i fred que hi hagi s'han de complir. Suposo que fer-se gran és en cert punt deixar de veure la neu com a una diversió i començar a veure-la com a un problema, no?
Foto: "Menys vuit rodoneta ce" de JRoca'09

Els pobles canvien i les tradicions perduren

El 9 Nou de dilluns publicava una notícia sobre els canvis que està experimentant Tona degut a l'augment de població de la present dècada. Diu el diari que s'ha fet un estudi que demostra que els tonencs de tota la vida estem preocupats, entre d'altres coses, perquè els nous tonencs s'integrin a la vida sòcio-cultural que històricament ha regit Tona. Jo no he participat a l'estudi però m'incloc en els que veu amb certa preocupació un augment de població tan gran en tant poc temps; hem passat de mantenir-nos entre 5.000 i 6.000 habitants entre el 1.980 i el 2.000 i ara passem dels 8.000 actuals gràcies a l'arribada de gent de l'àrea metropolitana de Barcelona. Té certa lògica analitzant l'evolució de la totxana dels últims anys: pel que et donaven d'un piset a Barcelona, a Tona tenies una casa unifamiliar amb garatge i jardinet. I a veure, no cal ser gaire analista ni experto d'Antena 3 per saber que això que passa a Tona també passa i ha passat a desenes de pobles petits dels voltants de les àrees metropolitanes del país.
Ahir van passar els Reis d'Orient a Tona i em va agradar veure com molts nous tonencs estan agafant una de les nostres tradicions més maques que és rebre la comitiva reial amb atxes de barballó, cada dia es veuen més atxes. Ahir la pubilla ja va agafar l'atxa tota sola durant uns segons i quan vam arribar a casa tenia els cabells impregnats de l'olor de l'espígol, deia que feia olor de rei negre.
Dijous preguntaré als nens de Taradell si també mantenen aquesta tradició tan maca, si no tinc mal entès Tona i Taradell són els dos únics d'Osona que cremen atxes de barballó*.
Foto: "La nostra tonenca cremant l'atxa amb els guants que va cagar el tió" de JRoca'09
* Li hem de dir a en Màrius Serra que a Tona del barballó en diem "vermelló", no sé si també a Taradell, ho he de preguntar...

Els Reis d'Orient a l'agost!

Com que s'acosten Reis he pensat de penjar al bloc aquests vídeos sobre l'espectacle que va fer La Guarderia Teatre com a fi de festa Major d'estiu de Tona (agost 2008) . Es tractava d'un espectacle de carrer amb pantalla gegant de vídeo a la plaça i amb una història que anava sobre els Reis d'Orient i el Súper-Heroi, un personatge recorrent de la Guarderia Teatre.
En aquesta ocasió la meva participació va ser com a guionista i actor, ara, dubto que em reconegueu...
Un enviat dels Reis d'Orient mostra aquest Comunicat a la plaça Major:

La regidora de cultura no accepta les condicions i el símbol de Tona és dinamitat:

Finalment el Súper-Heroi reneix després de dos anys:

La lluita entre els Reis i el Súper-Heroi és espectacular:

Finalment va guanyar el Súper-Heroi que en realitat és un anti-heroi, la normalitat va tornar a Tona i els Reis arriben quan toca i no abans. El ball de confeti va acabar amb la Festa Major 2008.
Hem de reconèixer que l'acollida de la gent va ser més aviat fluixa, jo diria que ens vam passar de frikis, què hi farem, en aquests casos crec que l'important és ser fidel als principis de la companyia.

Joguines netes

Arrel d'un post sobre joguines brutes que vaig fer fa un mes i mig vaig comprometre a fer una llista de joguines adients per aquests dies de Reis i després de buscar molt he vist que és impossible oferir una llista gaire llarga sense entrar en publicitat i que a sobre sigui per a moltes edats, d'aquesta manera confio en el sentit comú dels lectors del bloc per no caure en a les garres de les joguines brutes i ser capaços de regalar joguines amb intencions més netes. Els meus consells es basaran en les següents vessants:
Material de "papereria": per pintar, fer fang, plastilina, manualitats diverses, etc...
Material esportiu: visiteu alguna botiga d'esports i/o web amb catàleg de jocs esportius i accessoris per a tot tipus d'esports, hi trobareu material que possiblement desconeixíeu i que val la pena com molts jocs alternatius. Consell: Una Indiaca: per menys de 10 € un joc que millora la coordinació i permet joc col·lectiu amb tota la família.
Jocs de taula: aquí hi entren els tradicionals de tota la vida com el parxís, dòmino, escacs i un munt per a descobrir. Consell: Dames xineses: un joc d'estratègia senzill per jugar amb família i/o amics.
Per llegir: Hi ha un munt de llibres per a totes les edats, fer una ullada a la biblioteca municipal també ens dóna idees.
Instruments musicals: sobretot de percussió ajuden a millorar el ritme. Exemple: maraques.
Jocs de creació "de pel·lícules": són joguines que permeten als infants crear-se les seves pròpies històries; ho són els ninots, nines, cuinetes, disfresses, etc...
Els jocs d'ordinador: Hi ha moltes pàgines web amb jocs online educatius ben interessants. El programa JClic permet jugar online mentre aprenem, no em cansaré d'aconsellar-lo.
Els de jocs de consoles són un tema que no domino gens però pel que he vist a l'escola cal anar amb compte per l'alt component addictiu que tenen. Hi ha molts jocs amb alt contingut violent.
Bé, si hi voleu afegir coses, donar consells o el que sigui ja sabeu que els comentaris en aquest bloc són permesos i l'enriqueixen.
Salut
Foto: "Una indiaca". Font: Viquipèdia