Stay away

Ahir vaig estar més d'una hora escrivint un missatge que al final no vaig poder penjar al bloc perquè el sistema blogspot no rutllava. Avui he pensat que seria bo tornar-ho a intentar però al final em sembla que el canviaré una mica, era massa llarg i empalagós. Parlava d'un tema molt complicat que és el fet de desconnectar de la feina quan arribes a casa. Els mestres, com els metges i altres professionals que tracten amb persones, generalment ens emportem part de la nostra vida laboral a casa i aquí és on es travessa la delicada línia entre la feina i la vida privada.
Diumenge vaig anar a teatre a Vic a veure una obra que tractava sobre la Generació X i com han evolucionat els seus membres al llarg del temps. No em va quedar clar si jo pertanyo a aquesta generació X però el que està clar és que sóc un fanàtic de Nirvana entre d'altres grups de similar estil. Mentre escoltava un grup versionant Nirvana a mitja funció de teatre em van venir al cap unes paraules de Kurt Cobain: deia que envejava a la gent que arribava a casa després de treballar, s’estirava al sofà, agafava el comandament, una cervesa i s’oblidava del dia de treball.
Tenia raó, no?
A la foto: en Krist, en Kurt i en Dave.

Buscant el nord...

Avui amb els de cicle superior i els de mitjà tenia previst començar unes sessions d’orientació. A la primera hora tenia els de superior i ha anat perfecte després d’una petita explicació teòrica a l’aula que alguns ja coneixien de l’any passat, és el que té treballar en una cíclica. Hem treballat amb la brúixola sobre el cercle central de la pista i a partir d’aquella referència calia trobar un tresor amagat que era una simple pinça d’estendre roba. Hem fet dos grups, els que amagaven el tresor havien d’indicar per exemple Sud-Est i els altres espavilar-se a trobar-lo a partir del que creien que era el Sud-Est. Ha anat prou bé.
Amb cicle mitjà volia fer una activitat semblant però ha començat a ploure i hem hagut de fer-ho a l’aula, canvi de plans. He col·locat la brúixola al mig de la classe sobre una taula. He fet les explicacions i tot seguit els he fet preguntes:
- On està la porta? (respecte el punt de referència: taula amb brúixola)
- On està el mapa?
- On està el globus del món?
Etc..
Em sembla que els ha agradat força i el que és més important, em sembla que ho han entès tot. Ha sigut una tarda profitosa tot i la pluja.

Es3 post Setmana Santa

Avui me n'he adonat que el tercer trimestre serà molt més complicat del compte. Hi ha colònies, sortides, competències bàsiques a 4rt, festa de fi de curs i molt poc temps, a més, si les coses van com han d'anar seré pare a la primera quinzena de juny i es veu que no envien substitut. Això vol dir que sent tutor i alhora especialista i coordinador d'informàtica se'm gira molta més feina del normal i hauré de deixar córrer la idea que em voltava pel cap d'agafar-me durant el maig els quinze dies que em toquen per matrimoni. A veure, hauré d'acabar tots els temes de llengua i mates en temps rècord, avaluar a tothom, fer entrevistes amb pares i amb educació especial, preparar alguna cosa pels de sisè, co-organitzar la festa de fi de curs (encara que potser ni la vegi), ah, no hi pensava, també sóc especialista en EF i psicomotricitat, és clar, més avaluacions i més notes a tort i a dret. La veritat és que ser tutor m'agrada i també m'agrada fer llengua i mates però una persona normal no pot donar el 100% en tot i jo sóc una persona normal que fa ben bé el que pot. Quan un especialista és tutor la cosa canvia molt, vulguis o no al final la balança pesa més cap a les llengües i les matemàtiques.
Anyoro els temps en els que treballava en una escola més gran i em sentia recolzat constantment per una paral·lela i on el treball en equip es feia més sovint i millor. En una escola cíclica t'has d'espavilar com puguis i si ets tutor d'una classe complicada doncs ja veus com s'embolica la troca.
Els ordinadors s'han tornat a espatllar, l'any que ve em sembla que un servidor deixarà de ser coordinador, només són maldecaps i a sobre sóc l'únic pringat que no cobro el complement de coordinació perquè treballo a la cíclica.
I ara una de bona:
Fa un mes em vaig fer uns anàlisis de sang i revisió mèdica gratuïts des del Departament d'Educació. L'any 2001 també ho vaig fer quan treballava a una altra escola. Avui la directora m'ha dit que no enviaran els resultats a l'escola perquè segons els responsables de les revisions jo no havia d'haver fet la revisió perquè ja n'havia fet una el 2001. Resumint, que he suposat una despesa innecessària al Departament per fer-me una revisió mèdica 5 anys després i no em pensen enviar els resultats a l'escola amb els resultats dels altres companys, si vull els resultats que els vagi a buscar! increïble.
I acabo. No sé si a Navarra i Euskadi amb el seu bonic concert econòmic tenen aquests problemes... ho deixo a l'aire.

Sí, vull

Doncs apa, ja està, ja han passat els nervis i un servidor ja està casat amb la dona que estima i que serà la mare de la seva filla. La cosa va ser informal i sense grans històries, tot molt curt i alhora divertit gràcies a l'ambient que es respirava. No es va veure ni una corbata i tampoc hi va haver cap banquet, simplement un dinar amb familiars directes i testimonis. Els nostres amics més punyeteros (per dir-ho suau) ens van fer una cançó que van trobar molt divertida, bé, val, ho era. Gràcies campions.
I ja ho veieu, ara falta portar la dona a Montserrat. A casa els meus avis materns hi ha des de fa més de vint anys unes rajoles amb refranys catalans de l'any de la picor en una paret externa. Des de molt petit recordo llegir-los sempre que hi anava, al principi no entenia res, després hi trobava certa gràcia i ara els trobo molt carques però divertits. N'hi ha un que diu: "Si vols estar ben casat, porta la dona a Montserrat". Quan era menut pensava que quan em casés havia de fer-ho i ara penso que deu ser el pas que falta per acabar de consumar el tema aquest. A veure si hi anem aviat, ja us ensenyaré les fotos.
I parlant de fotos, vull agrair moltíssim a en Josep Castañé el DVD que ens ha fet amb les fotos del casori. Ha estat un regal magnífic per la qualitat les instantànies i el bonic gest que ha suposat. Moltes gràcies.
I a la resta de gent doncs ja ho veieu, avui hem fet festa perquè era festa local però demà Sant Tornem-hi, viatge de noces? bé, la muller no està per molts viatges amb la panxolina que porta però el tenim pendent per fer-lo tots tres.
Salut, pau, amor i República.

Em caso per Sant Jordi!

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
l'he cridada i venia
-tota era blanca com un glop de llet.

Visca l'amor que Ella també es delia:

Visca l'amor:
la volia i l'he pres.

Joan Salvat-Papasseit

Setembre05-abril06 : 7 mesos

Avui he fet psicomotricitat amb els petitons per primer cop el tercer trimestre. Estic molt baix de moral a nivell professional per uns motius que el seny em diu que no expliqui. Doncs per sort ja m'he animat, m'han canviat la cara encara que sigui per dues hores.
Els he fet seure per començar les explicacions i espontàniament han començat a cantar una cançó de Sant Jordi que van aprendre d'en Pep López: un gran animador infantil que va visitar el poble fa poc. Els he animat a cantar més, ha estat divertit.
Tot seguit dues nenes de P3 han vingut també espontàniament i s'han agafat a les meves cames. En pocs segons ja tenia cinc nens agafats i m'impedien moure les cames, els he hagut de treure a base de pessigolles. Després una petitona molt carinyosa m'ha agafat la mà i m'ha fet petons mentre em mirava de reüll.
Hem sortit a fora. Vam començar el curs sortint a fora, vam estar molt de temps sense sortir pel fred i fa poc que tornem a sortir. Això vol dir que ha passat molt temps i també vol dir que la meva parella té la panxa molt grossa i la meva filla em saluda cada dia des del seu món ideal a base de copets. Ja li noto el cor fa dies i tinc ganes que em miri de reül i em faci petons tota carinyosa.

100 missatges i un aniversari

Avui repassava els escrits del bloc des del seu inici i m'he adonat que el passat dia 7 d'abril es complia un any des de la seva inauguració. És fàcil veure-hi canvis d'humor, una mica d'esperança, nous projectes, enrabiades, protestes, informació i moltes coses més que m'han rondat pel cap en aquests 365 dies que fa que porto això.
Aquest és el missatge número 100 i això vol dir que aproximadament he fet un missatge cada 3,7 dies la qual cosa crec que està prou bé tenint en compte vacances i altres dies festius.
Des d'aquí vull donar les gràcies a tota la gent que ha col·laborat enviant missatges, molts d'ells d'ànim, moltes gràcies.
També vull animar a altres professionals de l'educació a fer els seus blocs per compartir experiències amb altra gent siguin mestres o no. Jo acostumo a llegir molts blocs de mestres per trobar punts d'unió amb la meva feina, la manera d'enfocar les situacions i el meu canviant estat d'ànim. Moltes vegades he pensat que hauria d'haver fet un bloc anònim com altres companys han fet, suposo que no m'hauria de mossegar la llengua sobre algunes coses que em toquen viure a diari a l'escola i que no dic per no perjudicar a altres persones o a mi mateix. Però bé, la meva opció va ser aquesta i tampoc me n'arrepenteixo.
Salut i molta paciència

Mission impossible

Divendres va ser dels pitjors dies que recordo a la feina i mira que n'he passat de dolents! Va passar allò que passa molt poc sovint (per sort) que s'ajunten un cúmul de circumstàncies totes dolentes i al final deriva a una situació impossible de controlar. Vaig demanar ajuda i ningú em va ajudar i em vaig tornar a sentir sol, sol i incapaç de fer rutllar la situació. Sóc tutor d'un grup molt complicat i de vegades és frustrant veure com fer la feina es converteix en una missió impossible. Aquesta feina crema molt, ja ho sé, em direu que estic en una escola petita i que tinc pocs alumnes, digueu-me el que volgueu que això crema. Fins avui no he escrit res perquè estava força desfet.
Avui s'ha girat la truita una mica, m'he animat força. He anat a comprar fruita i una dona se m'ha acostat:
- Ets en Jordi, oi?
- Sí.
- Sóc la mare d'en ...... ........ te'n recordes de quan vas treballar a ............ .. .........
- Ah, és clar, com està?
- Encara parla de tu, n'estava molt.
- I jo d'ells, és un grup molt maco, sempre els recordaré.
- L'any que ve comença l'institut.
- Ja fa sisè? com passa el temps!
- Tu els sabies portar, vau connectar molt bé...
La resta de la conversa no la poso, hem estat parlant uns minuts. Li havia fet entrevistes com a tutor i no l'havia reconeguda, bé, també han passat uns anys. Del que si que me'n recordo és del seu fill i del grup aquell que tant em van aportar. Que bé que m'ha anat aquesta trobada casual, m'ha fet pujar la meva ferida autoestima després d'uns dies fatals. També he pensat que intentaré visitar aquell grup que vaig haver de deixar contra la meva voluntat perquè no tenia plaça definitiva allà.
Ara llegia uns blocs de mestres. N'hi ha de mestres que escriuen de forma anònima, poden dir millor que jo el que pensen de tot plegat. Jo callaré.

Torna el llop, t'hi atreveixes?

Més informació a: www.laguarderiateatre.com

N'hi ha per llogar-hi cadires!

Pel juny seré pare d'una filla i no em deixen assistir a les classes pre-part que es fan al CAP del poble. Ja porten tres sessions i no permeten que hi assisteixin els pares. Ho trobeu just? ho trobeu normal en ple segle XXI?
Segons la formadora, la presència dels pares pot tallar a les futures mares i marginar a les que són mares solteres o tenen algun problema familiar. I què passa amb els pares que ens interessa no perdre'ns res de tot el procés de l'embaràs? i els pares que ens interessem per ajudar a les futures mares i volem compartir aquests moments amb elles? i els que ens interessem per saber totes les coses pràctiques de com portar una criatura recent nascuda? no comptem nosaltres?
Es veu que anant bé com a molt ens deixaran assistir a una sessió de vídeo sobre un part o podrem anar amb elles a l'hospital un dia a la tarda. No ho trobo just, no sé què en penseu vosaltres.
Volen que l'educació del fills recaigui en ambdós membres de la parella i després ens aparten d'aquesta manera. És com si jo que sóc tutor només volgués parlar amb les mares dels meus alumnes perquè els pares no pinten res en l'educació. Després passa el que passa.
Escenifiquem l'escena:
La mare fa el menjar, fa la neteja de la casa, renta la roba, l'estén, va a comprar, porta els fills a l'escola, els ajuda a fer els deures, els banya, els posa el pijama. Pare arriba a casa:
- Vull el sopar - la taula ja ha d'estar parada.
- Aquí ho tens.
Sopen amb la TV encesa, pràcticament no parlen. El pare s'estira al sofà després de sopar, la mare renta plats i recull. El nen s'acosten al pare:
- Papa, saps què? al cole hem fet un hort.
- Molt bé, però calla, que estic molt cansat i aparta't que no veig la tele. Has vist l'hora que és? diga-li a ta mare que ja et toca anar a dormir.

Renovant el bloc

Aquest matí he renovat les recomanacions culturals que hi ha al bloc (baix a la dreta). He mirat enrera i l'última vegada que ho havia canviat va ser l'11 de gener i precisament en aquell post anunciava que ho volia canviar cada trimestre, ja tocava doncs.
De llibre he posat un que em va agradar molt que es diu Delictes d'amor de la Maria Mercè Roca. És un llibre que tracta sobre la pederàstia i el protagonista és un comerciant gironí.
El disc que he triat no és apte per tots els oïdes, es tracta del Sonic Nurse de Sonic Youth, una de les meves bandes predilectes i que considero la millor banda de l'actualitat. El seu so no és fàcil però una vegada et captiva no el pots deixar. Tinc tota la seva discografia des del 83 i aquest disc del 2004 és un dels millors per la consistència de les seves composicions. El seu directe és gratificant.
La cançó escollida és una meravella senzilla i delicada anomenada "Petit homenet de muntanya" del mallorquí Joan Miquel Oliver. Sembla talment una cançó de bressol que ens transporta a un món de contes amb una música enganxosa però no feixuca. El seu disc "Surfistes en càmera lenta" és del milloret que he sentit en un disc de debut en solitari.
La pel·lícula escollida és Short Cuts (Vides creuades) de Robert Altman. És un collage de vides normals (o no) que es creuen de forma casual (o no). És una de les meves pel·lícules preferides des de fa molts anys.
El lloc escollit és un lloc molt proper i de vegades desconegut com la Costa Brava gironina. És fabulós perdre's pels caminets que voregen el mar entre pins i penya-segats escarpats.
* A la foto els Sonic Youth amb un capsigrany.

Nova etapa

Avui és un d'aquells divendres que espero amb il·lusió. Quan és dilluns ja el tinc en ment i és perquè avui a la nit comencem una nova etapa amb La Guarderia Teatre aquesta vegada a Tona. Aquest grup de teatre s'ha obert a altres activitats culturals com cinema, música, dansa, etc.. i des d'avui podríem dir que ja en formo part perquè sóc co-responsable d'algunes activitats. Comencem un grup d'una quinzena de joves que provenim d'altres associacions juvenils de quan no arribàvem a la vintena d'anys i ara tornem tocant o passant els trenta. Amb l'experiència acumulada, les ganes i l'esforç de tothom esperem que la cosa funcioni. De moment tenim programat fins el juliol i si el projecte es consolida seguirem amb més força. Per cert, avui estic una mica nerviós, hi ha concert i després faré de "digei" fins que s'acabi la festa.
Ep, has vist l'hora que és?
M'en vaig a ajudar una mica a preparar-ho tot.
Salut, esteu convidats.
Consulteu tota la programació aquí.

Efecte papallona

Ja tenim aquí aquella època de l'any que després d'estar uns mesos abrigats fins a dalt a la mínima que surt el sol anem amb màniga curta expectants d'estiu. I és clar, és ideal constipar-se. Jo de moment aguanto però en sé més d'un que ja hi han caigut.

Amb els petitons sortim a fora a fer psicomotricitat.
A- Jordi, tinc calor.
- Vés a l'ombra.
B- Jordi, tinc fred.
- Vés al sol.

Els tinc assegudets escoltant-me. De sobte passa una papallona.
- Mireu, una papallona! - els dic. I ja els tinc tots drets perseguint la pobra criatura amb els braços enlaire i corrent d'aquella característica manera tan divertida.
M'agrada aquesta feina!

Pintades

Contradicció?
un humà que té gos i està emprenyat per les restriccions que pateix per culpa d'uns incívics que no recullen els excrements del seu gos, es dedica a contraatacar fent incíviques pintades contra els humans incívics.
Analitzem-ho.

Tornant d'entrenar

Ara fa poc he tornat d'entrenar els nois d'hoquei, en sóc preparador físic des del 31 d'agost. Quan vaig acceptar el repte d'entrenar uns nois de 15 a 17 anys no m'imaginava que les coses anirien així, ara ja portem set mesos d'entrenaments i ja em coneixen la forma de treballar a la perfecció, les coses van força bé. Intento motivar-los al màxim, fem escalfaments amb pilota de volei i abans amb una peteca (fins que se la van carregar), també fem estiraments més específics i després la part de treball més fort. La millora ha estat força evident a nivell físic i això també m'omple de satisfacció. Ara estic esperant el bon temps per sortir a córrer tots junts pels voltants de Tona com fèiem a principi de temporada.
Hi ha una complicitat diferent que a l'escola ja que a aquestes edats més val ser-hi amic del noi perquè estan molt rebels i acostumen a ser força "antisistema". Aconsello a tots els MEF entrenar en qualsevol equip d'esport base perquè se'n treu una experiència molt bona per la feina i per la relació entre persones. Penseu que com més experiència tingueu millor sortiran les coses, almenys en teoria.

Reflexions, hipoteques, abraçades i sisenes hores

El post d'ahir acabava amb un "reflexionem-hi". Doncs això mateix he fet amb la frase de l'adhesiu que ens van donar.
No hauríem de generalitzar en aquests temes perquè és cert que molts pares volen estar amb els seus fills però per horaris de feina els és impossible, i és clar, han de treballar perquè l'hipoteca no es paga sola.
Amb la resta de mestres hem estat parlant del tema, hem estat reflexionant sobre això i hem arribat a la conclusió que els temps estan canviant molt. Ja ho sé, recurs fàcil com a conclusió però ben argumentat té pes.
Avui en dia moltes famílies destinen una part important del sou a pagar hipoteca i molt sovint aquesta part sobrepassa el que seria normal perquè s'han de pagar moltes altres factures. D'aquesta manera s'entenen les hores extres i el fet de treballar al màxim tot i saber que això repercuteix negativament en la família. Bé, s'entén, o no, en tot cas és una opció de vida de molta gent d'aquest país.
En altres missatges parlava de les abraçades, de la necessitat que mostren molts alumnes d'abraçades. Jo el que demano és que si per feina es poden tenir poques hores els nens almenys que s'aprofitin al màxim i que els estimin molt, que els mostrin afecte, molt afecte i comprensió.
Pel que fa a la sisena hora em sembla que cada dia ho veig més clar, no m'agrada.

Volem més hores de pares a casa

Avui ha vingut a l'escola un home d'un sindicat per explicar-nos tot això de la sisena hora. D'entrada no vull donar la meva opinió fins que tingui més dades i entengui millor de què va la polèmica aquesta.
M'ha agradat un adhesiu que ens ha repartit al Claustre.
Sortien dues manifestacions: en una els pares amb una pancarta dient "Volem més hores de classe a l'escola". En l'altra uns alumnes també tenen una pancarta que posa: "Volem més hores de pares a casa".
Reflexionem-ho.

Danys colaterals

Aquest migdia he vist per les notícies que en una ciutat de Califòrnia han prohibit fumar a l'aire lliure, només es permetrà en zones habilitades. Es veu que també han prohibit fumar a menys de dos metres de les plantes.
EUA: un país on existeix la pena de mort, on és més fàcil portar una arma de foc que beure una cervesa en un bar si ets menor de 21 anys ara ens donarà lliçons de civisme, aquesta si que és bona! val que aquell país és molt gran i no es pot generalitzar però és que n'hi ha per llogar-hi cadires.
Fa un temps en un anterior post deia que la nova llei anti-tabac em semblava tova i calia fer una mica més sobretot per la protecció dels menors. Això de prohibir fumar davant de les plantes ho trobo simplement ridícul però prohibir fumar davant de menors ja ho trobaria bé. Moltíssimes vegades hem de veure com molts pares i mares fumen apassionadament davant dels seus fills mentre els porten a l'escola. A una mà agafada la mà del menor i a l'altra el cigarro a l'alçada de la cara d'aquest, quin fàstic! és que no ho veuen?Jo em pregunto: no seria més lògic esperar que els nens entrin a l'escola per començar a fumar i així no perjudicar els propis fills i els dels altres? ja ho sé, la lògica no sempre ens acompanya i menys quan hi ha vicis pel mig..
Tampoc és lògic deixar l'entrada de l'escola plena de burilles. Per què no inventen unes cigarretes que després de fumar-les te les puguis menjar? ens estalviaríem haver de soportar constantment l'incivisme dels que embruten les voreres. I és clar, a l'hora del pati quan el nen tira l'embolcall del "bollycao" pel terra i els renyem ens miren estranyats, per què han de recollir un paper si els pares els tiren a terra? ja comencem amb les incongruències pares-mestres, no m'estranya que l'educació no doni els resultats esperats.

Les noves tecnologies de la motivació

Aquest cap de setmana vaig estar editant un DVD amb les imatges gravades amb la nova càmera digital de l'escola i amb els de cicle superior com a protagonistes. Els que heu editat vídeo sabeu que és força complicat i per tant vaig estar-hi moltes hores. Avui han vist el com ha quedat i els ha agradat molt, era molt divertit. Intentaré fer còpies per cadascú de la classe, els farà il·lusió. Divendres a l'hora d'informàtica tinc previst fer-los fer una portada i contraportada divertida pel DVD, farem servir el Kid Pix 4, espero que aquelles màquines juràssiques funcionin...
Bé, el DVD consta de quatre parts: explicació de la normativa del bàsquet pels alumnes amb exemples pràctics, el mateix amb l'handbol (foto), gags i esquetxos divertits i per finalitzar les preses falses de tot el que vam gravar.
Amb els esquetxos vam riure molt, formen part d'una Unitat de Programació d'Educació Física per introduir de forma motivant l'expressió corporal, de moment ha funcionat. Ja veieu, es tracta de fer servir les noves tecnologies per motivar. Quan arribin amb el DVD a casa i els pares els preguntin què han fet espero que els contestin que allò és, en part, expressió corporal. Em sembla que aquest projecte ha de tenir continuitat.
Per cert, els que us presenteu a opos... no ho veieu com a una bona idea i alhora original?

Heavy Metal

Avui he sortit. Són quarts de quatre de la matinada i fa poc que he tornat.Hem començat fent teatre al Casino de Vic, ha estat un èxit de públic i ha sigut el dia que millor m'ho he passat amb el joc de rol "El llop". Com sempre el meu grup ha perdut i m'han eliminat però ha valgut la pena.
Tot seguit, ja a la una he anat a concert tot solet, ningú m'ha volgut acompanyar, era un concert de heavy metal molt interessant: el retorn de Segle XIII.
Segle XIII és un grup de heavy metal que fa un any i mig va ser tocat per la desgràcia en morir dos dels seus components en un accident de cotxe. Avui han tornat renovats i emotius al màxim. Han ofert un espectacle molt digne i m'atreveixo a dir que estem davant d'un fenomen social i musical sense precedents al nostre país en aquest estil de música.
A mi m'agrada molt la música i des del 1994 faig un programa musical setmanal en una ràdio local, en el meu programa no hi té cabuda la comercialitat. Ja ho sé, potser tinc pocs oients, prefereixen escoltar el que sona a les ràdio-fòrmules i als 40 Principales però jo no penso canviar, faig el programa que em surt de dins i d'això en dic principis. I principis és el que tenen aquest jovent de Segle XIII que no arriben a la vintena d'anys i que mantenen un estil poc comercial i una manera d'entendre la vida. Les lletres de les seves cançons tenen temàtica medieval com en la majoria de grups clàssics d'aquest estil musical i segons el que s'ha vist avui tenen un munt de seguidors. El seu concert ha estat vibrant i us agradi o no el heavy metal cal dir que és aconsellable veure un directe d'aquest grup. Els desitjo molts èxits i els demano que no deixin de banda els seus principis. Molt sovint ens queixem de la desgana del jovent, de la seva poca educació, del seu passotisme i de moltes coses més, però Segle XIII ens fa adonar que ens agradi o no el que fan, com vesteixen o les coses que diuen, un grup de joves pot ser conseqüent amb les seves idees i portar-les fins on faci falta.
Llarga vida a Segle XIII, llarga vida al rock'n'roll.
*A la foto Manowar.

"Parlant la gent s'entén", oi?

Aquest cap de setmana vaig parlar amb una amiga MEF que treballa en una escola força conflictiva, em va comentar que cada dia hi ha més denúncies contra els mestres i que de cremats, alguns equips directius no donen suport als mestres.
Alguns alumnes també entren en joc, s'inventen pressumptes agressions perquè no els cau bé un mestre o vés a saber per què. Els pares, lluny de confiar amb la versió dels mestres es neguen a escoltar, volen portar les coses a inspecció o directament als tribunals, on ha quedat aquell "Parlant la gent s'entén?"
Aquestes coses cremen perquè nosaltres, pel general, fem la feina que ens agrada i la fem tan bé com podem o sabem. Cremen perquè a sobre ens retreuen constantment les vacances i l'horari que tenim. Jo sempre dic el mateix quan algun amic em diu alguna cosa d'aquest tema:
- Vosaltres els mestres si que viviu bé: tres mesos de vacances, un bon sou, un horari fantàstic...
- T'agrada el meu horari i les meves vacances? doncs estudia un temps i fes de mestre, ets ben lliure de fer-ho.
- Ah, no, jo no serveixo per aguantar canalla...

Us asseguro que intentar introduir l'expressió corporal a l'escola no és tasca fàcil. Generalitzant una mica podem dir que la gent: pares, alumnes i part dels mestres encara tenen una concepció de l'educació física que és fer esport, córrer, saltar una mica i fer quatre tombarelles. D'aquesta manera quan intento introduir aquest bloc de contingut que es diu expressió corporal em trobo amb alguns alumnes enfadats i que intenten boicotejar les sessions. Ara no es tracta de dir noms d'escoles on m'ha passat però citaré alguns dels comentaris d'alumnes d'entre cicle mitjà i superior:- Això és de nenes.- Això no és educació física.- Això és una mariconada.Al final m'he de quadrar i obligar a la canalla a fer el que toca perquè jo ho dic i forma part del currículum d'educació física. Em fa gràcia aquesta frase de "això no és educació física" que de vegades va afegida d'una altra "m'ha dit el meu pare que això no és d'educació física". Pel que fa a la paraula "mariconada" hem de prendre algunes altres mesures.Amb l'arribada de la càmera de vídeo digital que ens ha enviat el Departament estic impulsant una espècie de recull d'esquetxos i gags divertits fets per la canalla de cicle superior. Després connecto el projector a la càmera i veuen amb pantalla gran el que acaben de fer. Crec que és important utilitzar els mitjans dels que disposem perquè a moltes escoles aquests materials són malaguanyats. En les properes setmanes editaré el que reculli i faré un DVD que es puguin endur a casa i comprovar el que és l'expressió corporal i les seves possibilitats, crec que serà una bona idea i por tenir continuitat de cara al futur estigui jo com a MEF o una altra persona. La motivació s'ha de buscar d'on sigui i el fet de veure's fent expressió corporal per la TV és del més motivant. Ja us explicaré com queda la cosa.

Formentera febrer 2006

dissabte 25/02/2006
5:25 Sona el despertador
9:01 Lloguem un Polo a l'aeroport d'Eivissa.
9:58 M'acosto a un municipal per preguntar-li una direcció i se'm queda mirant com si m'estiguessin sortint antenes de les orelles i m'estigués convertint en un extraterrestre mutant. No diu res, canvio al castellà i segueix amb la mateixa cara. Li llegeixo la ment: "Si sabe hablar castellano ¿por que coño me habla tan raro?". Desperta i em contesta el que li demano.
11:02 Lloguem un Fiesta al port de La Savina, a Formentera.
11:25 El far de Barbaria ens diu que la Lucía ha estat allí fa un temps però ara no hi és. Mirem al forat de les roques i la cridem, no surt.
11:56 Conduint per un caminet sentim un soroll estrident.
- Què has trepitjat?
- No ho sé! (miro el retrovisor i no veig res). Devia ser una pedra.
11:57 Era un clau i ha rebentat una roda del Fiesta.
12:59 A la Mola hi fa molt vent. Em pregunto què hi feia en Juli Verne a Formentera fa tant de temps.
13:48 Veiem un bar obert, deu ser l'únic, m'acosto a un home que està darrera la barra:
- Hola, som dos, volem dinar.
Torno a veure la cara d'abans. No és car d'emprenyat, ni d'indignació, és simplement una cara de perplexitat .
- Somos dos, ¿para comer?
- Ah, vale, allí hay una mesa libre.
16:01 Les platges estan desertes, són només per a nosaltres. Caminem amunt i avall.
17:32 Veig una dona d'uns 70 anys que està arreglant el jardí de casa seva, li pregunto en català per una direcció concreta. Em contesta parlant el mateix idioma però a la seva manera, per fi algú utilitza naturalment el bell dialecte que ara em sona diví (com diria en Dalí), no em pot ajudar però només de sentir-la ja estic content. Em despedeixo amb un somriure.
18:15 Estic xiulant "Formentera lady" dels King Crimson. M'intento imaginar com devia ser Formentera quan ells van venir a principis dels 70.
20:30 L'últim ferri ens portarà a Eivissa (o Ibiza).
22:05 Arribem a l'hotel i està ple d'avis, van disfressats, ballen i un home-orquestra canta el "Tractor amarillo". Seria bo anar a sopar una mica i si pot ser lluny d'aquí.
22:45 Ens rendim, no hi ha res obert, tenim gana. Hem d'entrar a sopar a un Kentucky Fried Chicken. Almenys fan el Barça. Què passa? On va l'Eto'o? Ja n'hi ha prou de racisme als camps de futbol.
23:56 Bona nit
diumenge 26/02/2006
Ibiza Mix hivern: pluja+vent+tot tancat
dilluns 27/02/2006
Tornem a Barcelona i més tard a casa. 29 missatges a l'Outlook, la majoria spam. Torna la normalitat.

Dijous, botifarra, reflexions, injustícia i ràbia

Avui com és habitual en un dijous llarder hem sortit de l'escola a berenar botifarra blanca i/o truita. Un club privat del poble ens ha cedit amablement les seves instal·lacions esportives , ha estat molt bé perquè la canalla ha estat jugant tota la tarda. Hi havia pista poliesportiva amb bàsquet i futbol-sala o handbol i també un camp de futbol força gran amb herba, pels petits hi havia un parc infantil.
Hem estat jugant a bàsquet amb la canalla i després hem fet un partidet de futbol. Mentre jugava amb ells observava l'entusiasme amb el que practicaven esport. De seguida ho he relacionat amb el seu entorn. Viuen en un poble sense equipaments esportius públics, sense clubs esportius (el club de futbol ha deixat l'activitat recentment en futbol base), sense parcs equipats per fer esport i és clar els nens necessiten fer esport. L'esport és important pel desenvolupament dels infants a nivell físic, social i psicològic. Alguns tenen la sort d'anar a jugar a futbol a clubs dels pobles del voltant però els que tenen menys recursos logístics o econòmics no poden, com a molt volten amb bicicleta pel poble i rodalies. Encara sort que l'AMPA de l'escola programa sortides setmanals a la piscina de la Garriga.
Veient aquest entorn encara és més greu el fet de no tenir unes instal·lacions adequades al centre de nova construcció on treballo. No tenim gimnàs i la pista de bàsquet* la vaig adequar en un lloc inadequat per manca d'espai, la pista de futbol és massa petita per ser homologada per esport escolar. Si haguessin fet una pista poliesportiva més gran ara podríem parlar d'esport base extraescolar i entrar a competir en el consell comarcal amb altres escoles, segur que hi hauria equip de bàsquet i possiblement de futbol-sala, però és clar, quan les coses es fan malament les conseqüències són òbvies, no hi ha esport escolar ni base ni res.
La setmana passadavan visitar l'escola els responsables de la construcció, els que van decidir que no hi hagi gimnàs. Em van dir que en aquests tipus de centres no calia perquè no hi ha prou alumnes (anem camí dels 80), també em van dir que no hi havia espai i un dels dos em va dir que ell és mestre d'educació física. Bé, millor que deixi d'escriure, em podria alterar i no és bo per la salut.
*Les cistelles de bàsquet les van comprar l'AMPA al Decathlon.

Descansi en pau l'Enric Mirabet

Ahir vaig rebre un missatge al llibre de visites de la web que porto que em va deixar de pedra, el missatge és el següent:
AVUI M´HE ASSABENTAT DE LA TERRIBLE NOTICIA DE LA MORT D´UN COMPANY QUE MOLTS DELS QUE VISITEM LES PAGINES DE MESTRES D´EDUCACIÓ FÍSICA CONEIXEM, EL PASSAT DISSABTE DIA 18 DE FEBRER ENS HA DEIXAT L´ENRIC MIRABET, MESTRE D´E.F. AL CEL SIA.
Després de llegir això, que està firmat per en Ramon i no deixa cap e-mail ni forma de contacte, vaig intentar esbrinar què és el que havia passat però no vaig trobar res. No coneixia l'Enric però havia visitat desenes de vegades la seva pàgina web i també hi havia mantingut cert contacte via e-mail, em queia bé perquè sempre s'havia mostrat molt correcte i amable amb els meus dubtes i preguntes. Vaig ficar-me a la seva pàgina per saber a quina escola treballava i després vaig comprovar que l'escola no tenia web i per tant seria més complicat saber què és el que va passar realment. Se'm va passar pel cap que potser va ser un accident de bicicleta ja que sé que n'era un gran aficionat però especular amb aquests temes no és gens agradable i millor callar.
Des d'aquí vull donar el pèsam a la seva família i una forta abraçada als seus amics, companys de feina i alumnes.

Integració lingüística i unes quantes reflexions associades.

Avui m'ha arribat un nen nou a classe, en el que va de curs és el segon de la meva classe i potser el desè pel que fa a l'escola petita on treballo. Ara no explicaré el cas concret d'aquest nen perquè no és ètic ni dir-ne el nom ni explicar coses personals d'altra gent en aquest bloc. Aquest exemple em recorda un cas semblant en una altra escola on vaig treballar fa uns anys. Em va arribar a mig curs un nen nou, d'origen magrebí que venia d'una altra escola catalana. Resulta que el nen parlava un català perfecte de la Plana de Vic i em va sobtar la manera d'utilitzar el verb fotre i cardar que deia sense miraments, em feia gràcia, és clar, però d'entrada cada vegada que deia els verbs en qüestió jo li repetia la frase amb l'equivalent més suau:
- M'ha fotut un pinyu!
- M'ha fet mal, deus voler dir..
- Sí, això

- Li he cardat un xut que el porter ni l'ha vista!
- Deus voler dir que li has clavat un xut que el porter ni l'ha vista.

Tot això em va fer reflexionar sobre la integració lingüística. Es pot considerar integrat lingüísticament un nen quan ja utilitza les paraules grolleres de la llengua del país? És groller dir fotre i cardar en comptes de dir les conjugacions del verb fer? És útil que jo vagi renyant els nens que utilitzen aquest vocabulari quan és el que senten pel carrer i també a la tele i quan jo fora de l'escola en sóc un usuari? Bé, ho deixo a l'aire perquè feu el futut favor d'opinar.

El tema del magrebí que parla català popular em va fer reflexionar també sobre una altra qüestió. Resulta que hi ha un partit que diu que som feixistes perquè eduquem en català en comptes de fer-ho en castellà, un senyor que es diu Mariano diu que a Catalunya es fa com a l'època de Franco però al revés, això és el mateix que dir-nos feixistes. El personatge es queda tan ample i continua el seu camí cap a vés a saber on. Mentrestant el nen magrebí parla català, castellà, la llengua pròpia i sap algunes paraules en anglès.
Un dels objectius generals d'etapa diu que els alumnes en acabar l'educació primària han de dominar el català i el castellà, en l'època de Franco em sona que no era ben bé així. Quan va morir el dictador jo tenia nou mesos i al llibre de família hi posava Jorge en comptes de Jordi, resulta que els meus pares quan van anar a registrar el nom els van dir que estava prohibit en català i havia de ser en castellà per "derecho de conquista". Fa uns pocs anys un senyor que surt a les monedes va dir que "el castellano nunca fué lengua de imposición", a mi que m'ho expliquin, no ho acabo d'entendre.
Aquests són només dos exemples però jo em pregunto: Què els hem fet perquè ens tractin així?

Tu rai...

Amb tota la primària hem anat a visitar una depuradora. Els que sou mestres sabeu que això d'anar d'excursió no és tan bonic com sembla i sobretot amb grups complicats, et passes l'estona controlant que tot vagi bé i que cap nen prengui mal o en faci alguna de grossa.
Recordo en una excursió fa uns anys a les mines de sal de Cardona que un guia d'aquells que et porten amb 4x4 em va dir:
- Tu rai, que avui fas festa!
Jo li vaig contestar:
- Com? jo estic treballant en aquests moments..
- Sí, potser sí, però no fas res.
En aquell moment em vaig quedar al·lucinat i li vaig contestar que preferia estar a classe que vigilant constantment que la canalla no es fes mal, no toqués el que no ha de tocar, estiguessin atents a les explicacions, no molestestin a altra gent, que no tiressin pedres a l'altra gent, que no insultessin a altres escolars des de l'autocar, no tiressin papers per terra, no fessin quedar malament el poble i l'escola, etc...
En el moment que un grup d'alumnes surten de l'espai habitual són capaços de moltes coses i n'he vistes de molt grosses algunes de les quals relacionades amb accidents que podrien haver estat greus. Tinc claríssim que passi el que passi i vagi a l'escola que vagi en un futur, em negaré rotundament a anar al Park Güell amb nens, allà vaig passar un dels pitjors moments com a mestre per un accident que miraculosament va quedar en un ensurt. Si sou mestres i hi voleu anar penseu-vos-ho dues vegades, hi ha pendents molt perillosos i no estan senyalitzats.

Relleus

L'altre dia vaig estar fent un petit circuit d'agilitat a l'hora de psicomotricitat, com que no feia un fred espantós vaig decidir anar a fora en comptes de fer classe al vestíbul de l'escola. Mentre feia grups de la quinzena de nens que tinc pensava com aniria el tema relleus amb nens tan petits, és possible que mai n'haguessin fet abans d'aquella manera. Va ser interessant observar-los després d'organitzar els grups i explicar les tasques a fer. Al principi després de fer el circuit n'hi havia que tornaven a ocupar el primer lloc i tornaven a començar, d'altres es quedaven aturats al mig del circuit i no deixaven passar els altres i d'altres es colaven ja amb una mica d'intenció. Cap al final de la sessió el tema va començar a funcionar i a la sessió següent ja semblava anar força bé. Ja sé que el que he explicat potser no és molt interessant però és curiós mirar les relacions que s'estableixen entre ells quan hi ha un circuit motivant davant i l'obligació de seguir un ordre.

Repapiejant

Una magnífica cançó d'un dels meus grups preferits té una lletra que fa pensar, bé, en té moltes que fan pensar però aquesta és molt aplicable a l'educació. Moltes vegades quan un alumne està "moix", capficat, desconegut, trist, etc... és que a casa passen coses, cada dia passa més sovint ja que els pares d'ara no són com els d'abans, ara no vull obrir un debat perquè no tinc sis o set hores per exposar raons però si us dediqueu a aquest món sabeu de què parlo. Resulta que en reunions amb mestres de vegades quan parlem d'un alumne d'aquestes característiques sovint surt algú que descobreix "la sopa d'all":
- A aquest nano el que li fa falta és una abraçada de tant en tant.
Quanta raó i que fàcil és solucionar-ho, no creieu?

"No et calen crits si el que tu vols és mel"
"Repapiejant". Bamboo Avenue 1992 Umpah-pah

L'enfonsament del "Prestige"(prestigi)

Sempre que surten escoles als anuncis els que ens dediquem a l'ensenyament ja podem tremolar, acostumen a tractar l'escola, els alumnes i els mestres d'una manera molt allunyada de la realitat. Personalment ja trobo poc ètic anunciar productes comercials en una escola encara que sigui de mentida perquè hi ha coses amb les quals no s'hi ha de jugar.
La setmana passada una mestra d'educació infantil del centre em deia indigada que l'anunci d'Actimel deixava malament els mestres. Jo no havia vist l'anunci i per tant no vaig opinar. Ara ja l'he vist i en dues versions diferents. Una veu en off diu una cosa així com: "Surten de qualsevol manera al pati" i aquí és on critiquen i insulten la professió de mestres. Ens tracten d'éssers inhumans que engeguem la canalla al pati vagin com vagin per treuren-se'ls del damunt. A l'anunci es veuen unes imatges de vent i fred i un nen que pateix mentre els mestres deuen estar tranquil·lament fent un cafetó a la sala de profes. Ara he exagerat una mica el tema però subliminalment el que estan dient és això, hi ha un missatge clar en un món, el de la publicitat, on no hi ha res casual.

Spam

Suposo que quan sentim aquesta paraula de seguida pensem en e-mails no desitjats oferint-nos Viagra, rellotges Rolex, allargaments de penis o diplomes de no se què. Doncs resulta que avui al cole he entrat a la meva pàgina web i m'he trobat amb la desagradable sorpresa de veure un pop-up d'aquests d'spam que s'obria. Investigant una mica m'he adonat que venia de l'empresa www.interrogantes.com amb la qual tenia fins avui una relació de "client" d'aquests gratuïts, és a dir, m'oferien la possiblitat gratuïta d'introduir enquestes a la pàgina web. Sense oferir-me cap tipus d'informació ni d'explicació em van introduir publicitat no desitjada que rebia cada un dels visitants de la pàgina quan obria la pàgina principal. Quina ràbia m'ha fet! estic molt emprenyat perquè Educació Física, no gimnàstica! és una pàgina sense cap ànim de lucre i segur que molts visitants hauran pensat el contrari en veure la publicitat, que d'altra banda jo com a webmestre desconeixia. Des de casa no se m'obria mai cap pop-up i jo, ingenu de mi tan content. Els he enviat un e-mail demanant donar-me de baixa i espero que funcioni, per si de cas he eliminat les enquestes, espero que funcioni.

Set anys i no estic al Tibet

Avui fa set anys que treballo a l'escola pública. Vaig començar com gairebé tothom fent substitucions a molts quilòmetres de casa i finalment una vegada aprovades les oposicions treballo relativament a prop. Recordo perfectament el primer dia a cada escola on he estat però molt especialment el primer dia de tots. Era a Sant Esteve de Palautordera i feia un dia preciós, ni un núvol, tot el contrari d'avui amb els carrers colgats per la neu i mal temps. Aquell dia vaig arribar molt d'hora a l'escola i estava tancada, em vaig quedar escoltant la ràdio al cotxe fins que vaig veure moviment i em vaig decidir a entrar. Abans havia fet un volt pels carrers del poble caminant ja que no feia gens de fred i aquell poble és molt bonic. Quan vaig entrar vaig demanar pel director o directora i de seguida em van donar un full amb l'horari que havia preparat la persona a qui substituia. En pocs minuts estava envoltat de nens que em miraven quan estava dret palplantat al costat de la taula del mestre amb un llibre de català obert a les mans, estaven espectants per començar a fer-me preguntes però ningú s'atrevia, al final un de més atrevit va engegar la veda:
- Tens nòvia?
- D'on ets?
- Fins quan estaràs aquí?
- Quants anys tens?
- Precisament avui faig 24 anys.
- Per molts anys! li cantem una cançó? vinga!

Falta personal i tirs lliures sense control

Quin dia més estrany avui.
Ha començat a l'hora de sempre però amb neu. Encara amb el pijama he estat trucant a la resta de mestres per si anaven o no anaven a treballar, alhora tenia la ràdio posada i TV3 que informava, precisament des de Tona, de l'estat de les carreteres. Finalment els tres que compartim cotxe hem decidit no anar a treballar veient que les previsions del temps anunciaven més nevades, hi havia risc de quedar-se a la carretera.
Al migdia però la cosa ha canviat i finalment hem decidit anar a treballar les dues hores de tarda. A l'escola han estat contents ja que en una escola petita tres mestres són molts mestres i la resta de mestres ho han passat fatal al matí atenent els alumnes dels altres i els propis.
Aquesta tarda he tingut psicomotricitat i normalment quan el grup de tres a quatre es porta malament ja puc tremolar perquè amb els de quatre a cinc serà pitjor. Doncs avui s'ha trencat la norma, amb els primers ha anat molt bé, hem fet balls populars i diversos jocs al vestíbul de l'escola, els nens han estat atents i s'ho han passat molt bé ballant. Ja estava content i alhora il·lusionat per fer una nova sessió de psicomotricitat i s'ha girat la truita del tot, he desitjat haver-me quedat a casa llegint els Pilars de la Terra que ja sigui de pas aconsello a tothom. Doncs bé, el de sempre, abans de començar vull que tothom vagi al lavabo a fer pipí i a beure aigua, cap nen en tenia ganes. Quan començo les explicacions d'una dansa m'interromp un nen:
- Puc anar a fer pipí?
- Ara hi has d'anar?
- Sí, se m'escapa...
- Vinga, vés.
- Jo també!
- Jo també!
- Jo també tinc pipí.
- Jo tinc caca..
Els que sou mestres sabeu de què parlo. Tallen la sessió pel mig, no puc continuar les explicacions fins que hi siguin tots, mentre uns van al lavabo els altres que estaven tan tranquils ja s'esveren i n'hi ha dos que es fan mal, ploren i s'acusen, uns dels dos vol que el pugi a coll però jo he de controlar alhora el lavabo i el vestíbul. Tot seguit m'arriba un nen del lavabo plorant i amb els pantalons molls acusant a un altre nen d'haver-s'hi pixat a sobre, l'altre em diu que no s'hi havia fixat i que tenia la "tita torta". Tot seguit uns ex-alumnes em demanen que obri la porta de l'entrada i com que la conserge no hi és a la tarda i estic al vestíbul em toca. Tot seguit n'hi ha un altre que em remena el tambor que tenia i el fa sonar de forma estident. Tot seguit dos marrecs s'enfilen a la cadira i vaig ràpidament a evitar que caiguin. Tot seguit miro el rellotge i falten uns 43 minuts. Tot seguit tornen a trucar a la porta, ara és una dona que ve a parlar amb la directora. Tot seguit n'hi ha dos que juguen a terra i es claven un nyanyo contra el terra. Tot seguit esquivo un cercle que ha passat volant a pocs centímetres del meu nas. Tot seguit he pensat que seria divertit escriure aquest missatge a la tarda quan arribés a casa si tenia la sort a sobreviure sense un atac de nervis.
Bon cap de setmana!

Neucat

Avui dijous ja els he posat deures pel cap de setmana. Cada setmana els preparo uns deures que m'han de tornar el dilluns. Com que tothom està histèric en el sentit que demà nevarà he pensat que si neva i no puc anar a l'escola almenys els alumnes tindran deures per fer.
D'altra banda avui estic mot content de com han anat les 3 sessions que tenia d'EF. Amb els d'inicial hem muntat un circuit molt divertit i amb els de mitjà i superior hem estat jugant a bales durant una bona estona sense cap baralla, males paraules ni rivalitats estúpides, ha estat gratificant jugar a una cosa tan senzilla i barata com les bales. Sempre que juguem a bales em venen records de petit quan hi jugava amb els meus amics a l'hora del pati o sortint de l'escola. Hi havia jugat moltíssim i sempre portava una bossa plena de bales a sobre per jugar a qualsevol lloc i moment. Suposo que ara s'estila més la Playstation, la Game-Boy i el "Diario de Patricia", són altres temps i altres generacions.

"Sol davant el perill"

A partir d'aquesta setmana deixaré de tenir els reforços que tenia de psicomotricitat i de l'EF de cicle inicial. De les quatre hores que faig de psicomotricitat setmanal tenia dues hores de reforç que coincidien amb els menuts de P3 i també tenia reforç en dues hores de cicle inicial. Amb els d'inicial simplement agafaré un atac de nervis ja que costa moltíssim fer-los estar atents, som una escola petita i cíclica però n'hi ha 21. Amb els menuts em trobaré sol amb 16 criatures i en un lloc inadequat per fer les sessions com és el menjador o el vestíbul de l'entrada.
Demà tinc la primera prova de foc i tinc clar que la metodologia haurà de canviar per guanyar en seguretat. Deixaré menys estona de "llibertat creativa" per passar a més estona de comandament directe, es farà el que es podrà però d'entrada la meva decepció és majúscula.

Un parell de blocs MEF

Fa poc anunciava uns quants blocs de mestres i em vaig adonar que no n'hi havia cap de MEF. Precisament aquesta setmana he rebut un e-mail d'un company aragonès que és MEF i treballa a Sant Andreu de la Barca. Fa uns mesos comparteix un bloc amb un altre MEF aragonès que treballa en un poblet del Pirineu. M'ha encantat llegir les experiències d'aquests dos companys ja que m'hi sento molt identificat en molts aspectes, a més, pel que expliquen no crec que ens portem gaire d'edat i per això també m'hi sento més identificat. El seu bloc es diu Palabras sencillas, feu-hi una ullada, us agradarà.
D'altra banda ja fa un any que funciona el que crec que és pioner en els blocs MEF, es tracta de "Aventuras y desventuras de un MEF rural". Aquest interessantíssim bloc està fet per en Joan Dols que és un jove MEF del País Valencià. En el bloc explica la seva experiència en escoles rurals d'on és itinerant d'EF. També és molt aconsellable repassar posts (missatges) antics.
Per cert, si teniu un bloc o en coneixeu algun d'interessant relacionat amb l'EF feu-m'ho saber al meu correu.
Gràcies.

Esperant...

Fa uns dies us comentava que de cara a aquest present any m'he de replantejar una mica les hores que passo davant de l'ordinador. Molt possiblement aniré deixant la pàgina web de banda i no sé quin futur té aquest bloc, de moment m'hi trobo bé però tindré poc temps lliure.
D'aquí a uns mesos se'm girarà feina de la bona ja que la meva xicota i jo estem esperant un fill per primera vegada. Si tot va com ha d'anar naixerà pel juny i de moment no sabem si serà nen o nena, ja us informaré. Avui mateix els ho he dit als meus alumnes i han estat molt contents, ha sigut divertit perquè han tret els paperets de la foradadora i n'han fet un improvisat confetti molt espectacular. S'han anat abraçant entre ells però els feia vergonya fer-me una abraçada a mi, suposo que si ho hagués fet un els altres s'hi haurien apuntat de seguida, és emocionant veure com els alumnes m'aprecien, sempre que em fan enfadar penso en aquests moments. En pocs minuts ho sabia tota l'escola i he pensat que els lectors del bloc també tenien dret a saber-ho.

Diuen que farà menys fred...

Aquest matí quan m'he llevat he sentit per la ràdio que dijous pujarien molt les temperatures. Ha estat una alegria ja que precisament dijous és dels dies que faig més educació física i amb el fred que feia fins ara era molt complicat.
Avui he tingut problemes de comportament amb el cicle inicial i no sé si el fred hi té alguna cosa a veure però estan molt esverats. Bé, els que ens dediquem a això de l'educació sempre intentem treure alguna conclusió al comportament dels alumnes però hi ha dies que no hi ha cap motiu aparent: no s'acosten Reis, no s'acosta Carnestoltes, no s'acosta fi de curs, no s'acosta Setmana Santa, no hi ha colònies fins d'aquí a molt de temps, ... què els passa?
Sort en tinc de les Juanoles (publicitat gratuïta).

Un món ple de blocs

Avui al matí he estat navegant per blocs de diferents companys que tot i no conèixer compartim moltes coses com són la professió i la passió per la informàtica. He vist que molts mestres que tenen blocs acostumen a enllaçar altres blocs i crec que també ho faré ja que d'aquesta manera serà més fàcil trobar escrits que evidencien les nostres inquietuds en el món del professorat ja sigui de primària o de secundària. De moment us poso uns quants exemples de blocs en català que he fullejat .
- Fragments nocturns.
- Diari d'una mestra.
- El substitut.
- Mestra-TIC.
- Voltant amb Voltaire.
- La reusenca.
- Edelweiss.
- Viure a Estocolm.
- El blog de l'Ignasi.
- Anna Tarambana.
Bé, evidentment n'hi ha molts més però de moment amb aquests ja n'hi ha per llegir una bona estona. Jo he estat llegint un parell d'hores i he trobat coses amb les que em sento molt identificat com a mestre i com a ciutadà.

Canvis al Bloc

Avui he descobert una utilitat informàtica que es diu Flickr i no he trigat gaire a introduir unes quantes fotos al bloc. Si voleu veure com ha quedat mireu a sota de la part dreta del bloc. També he canviat les recomanacions que faig sobre música, cinema, llibres i llocs per visitar. Em sembla que a partir d'ara ho canviaré cada trimestre, si tinc temps és clar.

La carta als reis

Ha estat dur el primer dia després de vacances però tenia ganes de tornar a veure els companys de feina i els alumnes. Pel passadís la canalla em paraven dient el que els havien passat els reis i he quedat al·lucinat de la quantitat de regals que reben. Fa poc parlava amb una amiga que és mare d'una nena de dos anys, em comentava que ella no volia que la seva filla caigués al consumisme tan petita i que l'acostumaria a rebre pocs regals per valorar-los més. El que està clar és que sovint reben massa regals i després no valoren res i no només per reis, durant tot l'any. Em comentava que a la carta de reis va posar que desitjava que cada nen del món tingués com a mínim una joguina. Seria bonic.

La nova llei anti-tabac

Dins del currículum d'educació física es parla de salut i higiene i molt sovint en edats a partir de cicle superior intento inculcar hàbits saludables com el fet de treure's el tabac del cap, el fet de caminar, fer esport, menjar adequat i en hores adequades, dormir força, etc...
Els nens són molt influenciables per la TV i les campanyes de les grans marques americanes de tabac ho saben molt bé, els seus anuncis van encaminats a la recerca del seu particular "american way" del consumisme exagerat, el mateix que ens vol vendre els McDonalds o la Coca-Cola per posar uns exemples. En aquest aspecte em fa feliç que es prohibeixin les campanyes de les marques de tabac.
D'altra banda considero que la llei anti-tabac és fluixa en molts aspectes i que tenint en compte que els fumadors fan mal a la resta de la gent caldria una llei més dura. A mi particularment em preocupa que es fumi davant de nens o gent gran i hi ha fumadors que ho fan sense cap tipus de respecte. Cada dia quan entro a l'escola em trobo amb mares que fumen en presència dels seus fills i de fills d'altra gent mentre esperen que s'obrin les portes. Aquests menuts alumnes no tenen cap culpa que unes persones tinguin una adicció mortífera i s'han d'empassar vulguin o no el fastigós fum per entrar a formar part dels fumadors passius. Jo em pregunto: aquestes persones quan van al cine no són capaces d'estar-se dues hores sense fumar? doncs què els costa esperar que els alumnes entrin a classe? és qüestió de cinc minuts.
Jo la nova llei la faria extensiva a prop de les escoles, prohibiria fumar a menys de 50 metres de les escoles. També prohibiria fumar dins dels cotxes amb nens i un munt de coses més per defensar els nens que davant d'aquestes coses estan indefensos.
Ara, en una societat on es veuen dones embarassades amb el cigarro a la boca o on qualsevol nadó que tot just comença a caminar pot trobar centenars de burilles per terra es pot deduir que les coses no van pas gaire bé.
Vull ser optimista però la raó em dóna arguments per no ser-ho. D'aquest tema del tabac en parlaré més endavant, hi ha moltes més coses per dir.

Feliç 2006

A final d’any s’acostuma a fer balanç de com ha estat l’any que acaba i jo del 2005 n’he tret moltes coses positives. He passat moments fatals a nivell professional i d’altres de més bons i se suposa que això és normal, de tot se n’aprèn. En general he acabat l’any amb una mica més d’esperança pels canvis positius que sembla que s’acosten però no me’n refio del tot, fins que no estigui dins del sac i ben lligat val més no tenir falses esperances. Del que en puc estar segur és que encara aprenc més que no ensenyo.
Pel 2006 desitjo una educació amb més recursos a tots els nivells, un reconeixement de l’educació física, un reconeixement a la tasca dels mestres, una implicació més positiva dels pares i molta salut per tothom. Per demanar que no quedi.
A nivell personal s'acosta un any primordial a la meva vida i és possible que hagi d'anar deixant progressivament el tema d'Internet per manca de temps, ja us informaré.
Molt bon any 2006.

La Grossa

Ha tocat la Grossa al costat de casa i un servidor no n'ha tocat ni un gram, què hi farem.
Llegeixo al diari que amb els 609 milions que han tocat al nostre país es podrien fer 203 col·legis i em pregunto si aquests col·legis es compten amb equipaments com gimnàs o no. Deu ser una obsessió meva però us asseguro que no és gens fàcil treballar sense gimnàs i/o sala polivalent que serveixi alhora per fer diverses activitats. Ara per Nadal vam fer una cantada de Nadales i com que a l'escola no hi ha cap espai suficientment gran vam haver d'anar a l'església del poble.
La Grossa de veritat seria que en aquest país es respectés de veritat la tasca dels mestres, la importància de l'educació i que els pares ajudessin una mica més.
HI HA COSES QUE JO NO PUC ENSENYAR.
Bon Nadal

Entrega de premis

Aquesta tarda he assistit a l'entrega dels premis literaris Font Morta i Font del Ferro de Tona. En aquesta vuitena edició em van demanar de fer de jurat i per mi ha estat una experiència molt enriquidora ja que he llegit més de cinquanta obres de prosa de temàtiques molt diferents.
M'ha agradat molt conèixer altra gent del jurat i estar en contacte amb els organitzadors Brots de Poesia de Tona. M'ho vaig passar molt bé parlant de les obres amb els altres membres del jurat i escollint els guanyadors i accèssits. Em va sorprendre gratament comprovar que hi havia participants de gran part de les terres de parla catalana.
Avui en l'entrega de premis m'ha agradat veure la cara dels guanyadors ja que quan llegeixes una cosa suposo que és inevitable imaginar-te com és la persona que l'ha escrita. Avui al vespre rellegia les obres que havien estat publicades en un llibre per l'ocasió i llegia les de poesia que no havia llegit, ha estat un plaer. Hi ha un parell de narracions que m'han emocionat especialment i una és d'una noia que es presentava a la categoria juvenil. Són excepcions els casos de joves amb ganes d'escriure i que a sobre ho facin tan bé, deu ser culpa dels mestres , és clar, com sempre.

Clic per la "tele"

Aquest matí una nena de la classe de cicle mitjà on faig de tutor m'ha dit que m'havia vist per la tele. De seguida li he dit que devia ser un error però ella ha insistit que m'havia vist en un webclip. Tot seguit m'ha dit que es tractava d'una activitat Clic que havia fet jo i que els havia ensenyat feia temps. Buscant per l'edu365 he anat als webclips i finalment he arribat a Televisió de Catalunya on he trobat de què es tractava. És una activitat Clic que vaig fer fa un parell d'anys en un curs de creació d'activitats Clic. Amb l'arribada del JClic aquesta activitat que es basa en dites i frases fetes catalanes havia entrat a formar part de la base de dades. Ara, un temps després algú l'ha inclòs com a exemple d'activitat educativa a TV3 i això em fa feliç. Si voleu descarregar-vos l'activitat cliqueu aquí. La història del petit projecte va venir perquè havia d'entregar un treball de final de curs telemàtic i se'm va acudir un tema que m'apassiona com és el de les frases fetes i dites. Vaig estar buscant informació durant un temps i finalment vaig dibuixar (em surt fatal) unes iaies que havien de ser les que ensenyarien les frases fetes catalanes, tot seguit calia fer alguna cosa motivant i vaig donar una personalitat divertida a les iaies, això és tot. Estic content perquè altra gent podrà aprofitar el treball que vaig fer amb molta il·lusió i amb l'objectiu de ser útil. Estant tot el dia amb nens noto com cada vegada s'utilitzen menys les frases fetes i dites catalanes i és una pena perquè és un bé cultural que cal mantenir.

El regal estrella

Ja falta poc per Nadal i la histèria consumista de cada any fa uns dies que ha començat. Resulta que aquest any un dels regals estrella serà el DVD per cotxe, ja sabeu, una pantalleta darrera els reposacaps del cotxe perquè la mainada estigui callada i no molesti mirant les aventures del Nemo i els seus amics.

Arribem a un punt on els pares “endollen” els nens mirant la pantalla per no fer la seva tasca de pares, i a sobre justificaran els Euros que s’han gastat en l’invent per intentar veure’s com a bons pares, com si ser bon pare fos gastar-se molts diners. Jo crec que els bons pares són els que parlen molt amb els seus fills, els que els eduquen i els que potencien les seves capacitats a tots els nivells. El DVD de cotxe em recorda l’anunci de ràdio on un pare truca a la mestra del fill i li demana que faci el que ell no és capaç de fer. Per què comprar un DVD portàtil? És que no s’és capaç de conversar? És que és molt difícil cantar, mirar el paisatge, observar els carrers, fer jocs de paraules o a coses per l’estil? On anirem a parar quan els fills demanin engegar una màquina substitutòria en trajectes de 10 minuts i els pares els facin cas?

Ja està bé intentar donar el que ells no van tenir però el millor que es pot oferir no és res material encara que la societat ens digui el contrari, i més per Nadal.

Societat educadora

M’encanta la campanya “Societat educadora”, aquesta vegada l’han encertat de ple. Els anuncis de ràdio són encertadíssims i espero que serveixin per fer reflexionar a molts pares i mares.
Copio el següent text de www.gencat.net

Aquesta campanya pretén reconèixer la gran tasca que estan portant a terme els mestres i professors catalans, així com implicar el conjunt de la societat (professorat, famílies i comunitat educativa) en l'educació del nostre país.

Els protagonistes de la campanya en premsa són mestres i professors reals, de diverses escoles i instituts públics d'arreu del país. La campanya sol·licita la participació de les famílies en l'educació dels fills, perquè hi ha valors, actituds i coneixements que l'escola no pot transmetre sola. La campanya incideix que és imprescindible que tots els agents educatius (administració, professorat, famílies, mitjans de comunicació i societat en general) treballin de forma conjunta per l'educació.

Moltes felicitats pels promotors de la campanya, les coses són com són, quan es fan bé també s’ha de dir.

Torna la Fira Joc-JOc i la Fira de la Pesseta

Aquest diumenge dia 27 es celebra a Tona (Osona) la cinquena edició de la Fira Joc-Joc que és la fira del joc i de la joguina diferent. A més també és notícia el quart de segle de la Fira de la Pesseta que tot i el canvi de moneda segueix un any més. Jo com a tonenc des de petit que he viscut la Fira de la Pesseta i sempre m'ha agradat l'esperit que representa. Us ho explico: resulta que és un lloc ple de paradetes i de gent que desinteressadament té ganes de passar-s'ho bé i fer-ho passar fantàsticament bé els altres. En aquell lloc hi ha un banc on canvies uns cèntims d'Euro per un grapat de pessetes que t'has de gastar per la Fira, com? doncs molt fàcil: jugant. Cada joc val una pesseta i la majoria de jocs són fets amb material reciclat i són d'allò més original. Qualsevol persona pot muntar una paradeta (o el que sigui) i col·laborar amb la Fira. L'any passat en recordo uns que feien d'estàtues de les Rambles o una versió tonenca d'aquestes i feien les delícies de la gent, fa més anys hi havia qui feia caricatures per una pesseta, recordo també uns que tocaven música a canvi d'una pesseta i així infinitat de projectes i realitats per unes hores. Jo des de petit que hi anava a jugar, sempre voltava amb una bosseta plena de pessetes i no em perdia cap paradeta. Anys més tard com a membre del Consell de Joventut muntàvem una discoteca on l'entrada valia una pesseta, després com a monitor de l'esplai muntàvem un túnel del terror amb els nens i era fantàstic. Ara fa anys que no hi col·laboro per manca de temps però amb aquest escrit recomanant anar-hi espero ficar el meu granet de sorra a una Fira que val la pena. Hi aniràs?
www.jocs.org

Psicomotricitat: El cap pensa i el cos actua

Avui la psicomotricitat l'he fet al menjador i com és de costum he apartat les taules i les cadires. Normalment deixo les taules arraconades fins a la finestra i ells ho aprofiten per amagar-se a sota i fer jocs, avui però, mentre movia les taules he pensat que seria bo canviar una mica la disposició de les taules per veure què passava. He deixat un espai de mig metre entre les taules i les finestres i en aquest espai hi podien passar perfectament. A mitja sessió he comprovat com dos nens de P4 s'havien inventat un joc gràcies a la nova disposició de les taules: es col·locaven un a cada costat i es passaven una pilota lliscant sobre la taula, els encantava i hi jugaven amb passió. Un de més petit s'hi ha acostat i com que no arribava a la taula s'ha enfilat a una peça de construcció per jugar. Jo m'he dedicat a observar i en cap moment he intervingut, el moment era massa bonic i espontani per espatllar-lo.
Mentre això passava, a dos metres (no n'hi ha més) una colla de nens de P5 intentaven construir una cabana amb peces toves i un matalàs. Era còmic veure com mentre un aguantava el matalàs n'hi havia dos que s'hi tiraven a sobre i no li deixaven aixecar, al final s'ha enfadat i ho ha deixat córrer buscant una altra distracció. En aquest moment sí que he intervingut per "picar-los" a tots a fer una cabana ben bonica. El repte ha fet efecte i al cap de tres o quatre minuts han aixecat una rudimentària construcció que ha caigut de seguida perquè sis o set marrecs s'hi han ficat a dins i l'han destrossat sense volguer mentre buscaven el seu espai a cobert. En aquell moment la teulada de la cabana que era un matalàs ha quedat en posició de tubogan i això ha servit perquè la colla que estava allà en fes aquest ús. Veient el potencial perill he col·locat un altre matalàs al costat per les possibles desviacions. N'hi ha hagut un parell que s'han atrevit amb la tombarella endavant amb inclinació però mentre un feia els primers moviments l'altre l'empentava i sortia malament, ha sigut el moment de tornar a intervenir per formar una fila que com és habitual s'ha respectat a mitges perquè han descobert que els tubogans es poden passar drets passant per sobre de tot i de tothom, he hagut de tornar a intervenir. Així hem passat una bona estona fins a l'hora de recollir i després fer el ritual de final de sessió que respecten a la perfecció, deu ser perquè el fan exactament igual des de la primera setmana de P3.

Correu ordinari

Resulta que els de cicle superior de l'escola es cartegen amb alumnes d'una altra escola. Sí, ja sé que sembla difícil cartejar-se avui en dia en l'època de l'e-mail i el Messenger però aquesta idea romàntica de la carta sembla ser que els atrau força.
Ahir caminava pel passadís en el canvi d'hores i em van parar uns quants alumnes de cicle superior comentant-me esverats que un alumne de l'escola amb qui es cartegen els havia escrit dient que les seves assignatures preferides són la informàtica i la gimnàstica. Aquí van saltar tots de cop dient que li contestarien dient que no es diu gimnàstica, que es diu educació física. Gràcies macos, serà una altra petita batalla guanyada.

Tots els nens

Us deixo un poema que he trobat en un llibre, m'ha agradat i el vull compartir:
"Tots els nens del meu carrer
volen jocs, volen somriures.
Tots els nens del meu carrer
volen créixer i viure bé.
Un company per fer tabola,
una casa i una escola.
Tots els nens del meu carrer
volen créixer i viure bé!"
Josep M. Espinàs

Contestant e-mails...

Avui m'he plantejat contestar e-mails que rebo en relació a l'EF. De vegades me n'oblido i els deixo un temps i s'acumulen però és d'educació respondre com a mínim, ja sé que de vegades no he contestat i em sap greu, us asseguro que no hi ha mala intenció. Us mostro alguns e-mails (tapant el nom) perquè us en feu una idea.

"Buenos días: Mi nonbre es ........... y soy estudiante de la carrera Profesorado de Educación Física que se dicta en la ciudad de Catamarca en la Argentina. Visité la página www.xtec.es y pude encontrar juegos para chicos especiales. Me fue muy útil porque ese tipo de información no es frecuente encontrar. Me atrevo a hacerle un pedido, que me mantenga informado y actualizado sobre distintos tipos de juegos y actividades para chicos con capacidades diferentes. Aquí en Catamarca es difícil, sino imposible, conseguir libros, revistas o cualquier material de consulta referido a este tema.

Desde ya muchas gracias por su tiempo y me despido con la seguridad que este mail será respondido a la brevedad.

......... desde Argentina."

"sisplau quina diferencia hi ha entre educacio fisica i gimnastica kunestam
lu mes rapid pusible u tink x deures x dma a i la tva pag we ta mb" (no hi ha ni el nom)
"

"-QUE TAL? SOY MAESTRO EN UN CENTRO DE ALMERIA Y ES MI PRIMER AÑO.

-TE CUENTO. ES UN CENTRO DONDE LOS ALUMNOS MUESTRAN POCO INTERÉS POR LA ACTIVIDAD FISICA QUIZAS PORQUE OTROS AÑOS NO SE LE HA PRESTADO EL INTERÉS SUFICIENTE. EL CASO ES QUE ME GUSTARIA QUE ME ACONSEJARAS DE ALGUN LIBRO O AUTOR DE JUEGOS DE TODO TIPO PARA PRIMARIA...

-SERÍA MUY IMPORTANTE LA INFORMACIÓN QUE PUDIERAS APORTARME... UN SALUDO." (sense nom també)

"Hola company.
Em dic ....... ........... i estic fent una mitja jornada a l'escola
............... de ................................... (Alt
Penedès).
A causa de la pluja, a vegades tenim dificultats per a fer ús
del gimnàs, i et voldria preguntar si disposes d'algunes fitxes
relacionades amb unitats de programació per aquests dies tan
especials.
Moltes gràcies,
Una
abraçada."

"Hola:

Acabo de navegar por vuestro portal y me ha parecido muy interesante en cuanto a contenidos, navegabilidad y diseño.

Somos propietarios de un potente buscador en el que puedes encontrar mas de un millón de empresas, servicios y profesionales: ............... y les estaríamos muy agradecidos si incluyen un enlace a ................ si consideran que reúne los requisitos para ello.

Un saludo y felicidades por el trabajo realizado

F........

...............

http://www.................

Tfno: 902........."

"Hola, som de l'Ajuntament de ................... i busquem un monitor de lleure per l'esplai de l'estiu (amb el títol). Seria per fer mitja jornada de 9 a 1 del matí i fent un contracte. Si t'interessa truca'ns el més aviat possible o envia un mail. Telf. ajuntament 977- (tardes de 4 a 8 dill.dim.dic.dij i div. de 9 a 1 matí)

Ja sé que és bastant lluny d'on vius però no se sap mai.

J....., Regidora d'Ensenyament."

Aquí hi ha una mostra d'alguns i com podeu comprovar hi ha de tot. Sempre intento contestar però de vegades m'he trobat amb persones desagraïdes que després de rebre ajuda no es dignen ni a contestar, això passa molt en el tema d'oposicions. En el tema dels enllaços no incloc pàgines que siguin comercials.
Bé, us deixo que he de contestar uns e-mails.
Salut.

Dotzena entrega de l'apartat de psicomotricitat

Ja està disponible a la web "Educació Física, no gimnàstica!" una nova entrega de l'apartat de psicomotricitat. En aquesta ocasió està dedicat al joc simbòlic que es dóna en aquestes sessions i concretament als habitacles que formen els alumnes amb els elements que els dono. Hi ha diverses fotos on es poden veure les experiències i es poden donar idees per les vostres sessions, espero aportacions vostres en forma de comentaris al bloc o via e-mail. Aquesta secció, que segons veig a les estadístiques està tenint força ressò, es pot anar ampliant a mesura que també vosaltres aporteu el vostre material o experiències, aquesta pàgina web és de tots els MEF que volen progressar adequadament, ja ho saps!
Per cert, salut i República!

Els nous fòrums de la XTEC

Aquest any ha engegat un nou fòrum a la XTEC que crec que és molt interessant per tots els professionals de l'educació. Es tracta d'un mega-fòrum amb desenes de temes a tractar i on hi tenen cabuda totes les assignatures entre elles l'educació física. L'únic problema que hi veig és que cal tenir identificador de la XTEC per opinar i això el fa restringit. Per la meva part i com a moderador del Fòrum MEF us animo a alternar els dos fòrums i si en trobeu d'altres molt millor, són un mitjà d'expressió molt útil i de gran ajuda. El Fòrum MEF està funcionant força bé i últimament està rebent força opinions i de gent molt diversa, això significa que s'ha consolidat i és una cosa que ens ha d'ennorgullir a tots. Si teniu una web d'EF i el voleu incloure com a enllaç ja sabeu que ho podeu fer fàcilment.
Apa doncs, a opinar!

Article rebut per e-mail

La Pat, una mare d'alumnes de l'escola, m'ha fet arribar per e-mail aquest article que va trobar al Dominical del País. Moltes gràcies!

100.000 visites!

Aquesta setmana "Educació Física, no gimnàstica! ha superat les 100.000 visites sumant les dues versions: en català (+ de 72.000) i en castellà (+ de 28.000). Aquesta fita és la demostració que els MEF que volen progressar adequadament tenen veu a la xarxa en aquesta pàgina i moltes d'altres. A nivell personal és un orgull ser el webmestre i creador del web i amb la vostra ajuda intentaré estar a l'alçada de les circumstàncies molt de temps.
Moltes felicitats a tothom i moltes gràcies!

PD: D'altra banda el bloc ja ha arribat als 50 posts.

M'he quedat sense Tai-Txi

Aquest any m'havia apuntat a un curs de Tai-txi per MEF que es farà a Vic dins del Pla de Formació de Zona i la meva sol·licitud ha estat rebutjada. Sembla ser que han prioritzat els MEF de la zona de Vic i jo al Figaró estic a la zona Vallès tot i viure a pocs quilòmetres de Vic. És una llàstima, tenia ganes de tornar a contactar amb els MEF d'Osona amb qui he fet diversos cursos i he compartit experiències. Crec que a l'hora d'adjudicar els cursos de formació s'hauria de mirar més la zona de residència que el lloc on treballes.
Però bé, espero que la gent que s'hi ha apuntat gaudeixi al màxim del curs i si tenen ganes de compartir les seves experiències evidentment estan convidats.

Esport?

Avui a les 5 de la tarda estaven programades activitats extra-escolars al Ceip Montmany. Resulta que hi havia dos grups força nombrosos d'alumnes apuntats a l'extra-escolar d'esports i avui com que plovia i no tenim gimnàs no n'han pogut fer. Tinc entès que l'alternativa ha sigut mirar vídeos. El waterpolo hauria sigut una mica massa radical, no creieu?

Inauguració de l'escola sense gimnàs

Hola, el proper diumenge 23 d'octubre al matí s'inaugura l'escola pública Montmany del Figaró (Vallès Oriental) que és on treballo des del curs 2003-04. Com sabeu aquesta escola va ser construïda sense gimnàs i en dies de pluja com avui us asseguro que es troba a faltar. Doncs bé, resulta que la honorable consellera Marta Cid vindrà una estona per descobrir una placa i fer un discurs en un lloc on s'ha practicat la discriminació per pertinença a una comunitat petita. Sincerament espero que aquestes pràctiques discriminatòries quedin abolides del tot i que les properes construccions de centres siguin més intel·ligents, dignes i amb igualtat d'oportunitats per tothom.

Per una EF de qualitat: les coses pel seu nom

Ahir vaig anar a entrenar com cada dimarts a l'equip d'hoquei i vaig comprovar amb sorpresa i perplexitat com els nois anomenen gimnàstica o gimnàsia a l'assignatura que fan a l'institut. Estic parlant de nois d'entre 14 i 15 anys que van a 5 instituts diferents i sense cap tipus de problema diuen l'errònea paraula en comptes d'educació física. Jo em pregunto quins MEF han tingut des de primària o quins professors d'EF tenen ara que permeten això. Està més clar que l'aigua que per molta gent això no té la més mínima importància però jo crec que si volem avançar a fer una EF de qualitat hem de començar per dir-ne el nom correcte.
En el món de l'educació hi ha molta gent que per desgana o per estar massa cremats permeten i de vegades fomenten que passin aquestes coses. Estic content de saber que molta gent m'ha fet arribar comentaris a través de la pàgina web defensant el nom correcte i això anima a seguir lluitant. Si tirem la tovallola amb això també la tirarem per defensar els nostres drets amb altres coses i arribarem a no tenir res i serà per culpa nostra.
Recordem sempre que la única lluita que es perd és la que s'abandona.

Cada dia va a més

Després de les dues últimes representacions del Llop puc dir que cada dia va a més i no ho dic només perquè m'ho passi molt bé, ho dic perquè veig que la gent que ve s'ho passa de meravella. El divendres va haver-hi victòria aclaparadora dels llops i el diumenge va guanyar el poble també de pallissa, el recompte total és d'empat a 2. L'èxit del llop arribarà a Vic el proper mes de desembre. Informeu-vos-en a la web de la Guarderia Teatre.

Continuen les representacions del Llop

El proper divendres i diumenge es torna a representar l'obra de teatre interactiu "El llop" al teatre de Sant Miquel de Balenyà (Osona). Qui vulgui venir i/o participar en l'obra hauria de posar-se en contacte amb la gent del grup a través de la pàgina de web de la Guarderia Teatre. Pot ser divertit, no?

Conscienciació infantil

Avui per primera vegada aquest curs he fet psicomotricitat al menjador (recordo als nous navegants que no tenim gimnàs), fins ara el temps havia permès fer les sessions a fora però avui ja ha començat a fer fred. Hi ha hagut un detall que m'ha arribat a dins. Resulta que l'any passat vaig recalcar moltíssim que en el menjador hi havia elements perillosos per la seguretat com per exemple les taules punxegudes. A les taules, com es pot comprovar aquí, hi ficàvem unes peces toves per evitar cops. Avui la sessió havia de començar (com sempre) amb un ritual d'entrada en el qual jo explicaria amb molta expressió aquests elements de seguretat, les peces toves estaven guardades a l'armari i jo les treuria per ensenyar a col·locar-les, això era la teoria. A la pràctica només entrar en el menjador els alumnes de P4 han trobat a faltar les peces de seguretat i m'ho han dit de seguida, les buscaven i no han parat de demanar-les fins que les hem col·locat. Ha anat perfecte perquè els de P3 (que també han vist l'escena) han captat ràpid de què anava la cosa i alguns s'han dedicat a col·locar les peces una i altra vegada (no és molt fàcil per unes mans de P3) imitant el meus gestos teatrals de minuts abans. D'aquesta manera m'he sentit satisfet perquè s'ha produit una conscienciació amb un tema molt important i en una edat molt petita.