"La maté porque era mía"

"A la dona i a la mula, vara dura"
"A la dona i a l'ase, cada dia una surra"
"La dona és bèstia que li agrada el càstig"
"La dona només és bona després de morta"
"La muller sempre al marit, li tindrà ben net el llit"
"Quan et poses l'anell, prepara el martell"
"Qui té una bona dona i un mal ruc té dues males bèsties"
No, no m'he begut l'enteniment. Només he estat cinc minutets fullejant el diccionari de refranys catalans que venia amb La Vanguardia. Déu n'hi do, no? quant masclisme acumulat. Els refranys tenen una arrel traidional que ens fan veure com era una societat fa molts anys, avui en dia ens escandalitzem quan llegim les frases anteriors però fa relativament poc no. Malauradament hi ha gent que encara veu útils aquestes frases. Les societats avançades han de deixar enrera coses com el masclisme, el racisme, el treball infantil, la tauromàquia, el tabaquisme, la contaminació desmesurada, etc.. Si ens escandalitzen les frases anteriors és bon senyal, vol dir que rebutgem la moraleja (moralitat segons el diccionari de dubtes i barbarismes) d'aquests refranys. Hi haurà qui dirà que és immoral el fet de publicar-ho però no ho veig així, crec que hem de conèixer el nostre passat, hem de saber que això abans era normal i que ara hem avançat.
Quan la meva filla sigui gran vull que s'escandalitzi quan li digui que en el seu país hi havia gent que matava a la seva dona "perquè era seva", gent que torturava a animals en una plaça, gent que pintava en una paret "Montilla xarnego" o gent que fumava en un cotxe amb nens a dins per posar alguns exemples.

Orphans: Brawlers, bawlers & bastards

Ja el tinc als dits, ja l'escolto. Triple. 56 cançons, 30 inèdites. Llibret de 94 pàgines.
El meu auto-regal de Santa Cecília, la patrona de la música.
A
B
C
D
E
"A Orphans hi ha melodies dures i tendres. Rumbes sobre sirenes, tarantel·les sobre insectes, madrigals sobre ofegaments. Cançons òrfenes espantades i mesquines d'èxtasi i malenconia. Cançons que van créixer dures. Cançons d'origen dubtós rescatades del seu destí cruel i ara esperant que en tinguin cura. Demostra que no tens por i emporta-te-les a casa. No mosseguen, només necessiten atenció." Tom Waits

Barreres

Opció A: Passem pel pas de zebra de la carretera amb més trànsit del poble.
Opció B: Passem pel mig de la carretera amb més trànsit del poble.

"Most likely you go your way and I'll go mine" Bob Dylan

Una companya mestra amb qui vaig tenir el gust de treballar fa poc ara treballa al mateix poble on viu. No ho aconsella, els mestres som mestres 24 hores i no és gens agradable trobar-te els pares i els alumnes al super-mercat, pel carrer, en una botiga, al bar, etc.. hi ha gent que li demana qüestions de feina pel carrer, li parlen dels deures del nen, li demanen consells, etc.. Aquesta noia no pot desconnectar mai, intentarà demanar una altra escola. Jo al consurs de trasllat no he posat Tona tot i que em consta que té una escola magnífica.
Hi ha gent que es passa de la ratlla com també hi ha gent amb la mesura correcta, gent que saluda, que és agradable i cordial. També hi ha qui no saluda mai, qui et veu com a un enemic, qui "escampa merda" de tu, qui et ratlla el cotxe, qui et critica davant dels nens, qui t'enganya, qui intenta enganyar-te, qui se'n riu de tu, qui intenta riure's de tu, qui no sap el mal que fa als seus fills fent-li literalment els deures i després negant-ho...
Hi ha de tot i per això m'agrada escoltar el mestre Dylan al cotxe, i a casa.

I esperaré que arribi demà...

Torno de la ràdio escoltant la ràdio, és un costum de cada dilluns. Per la carretera només em creuo amb dos cotxes mentre en Barril fa broma amb en Mas, en Pere no l'Artur, l'Artur no està per bromes. En Barril li pregunta què s'han perdut els oients que s'acaben d'incorporar al programa i en Mas sempre li diu que li encanta que li facin aquesta pregunta, un recurs repetitiu però alhora genial, agradable a l'oient, interessant.
A la ràdio faig el que em dóna la gana, potser ningú m'escolta, m'és ben igual. Avui he punxat el Houses of the holy, en Hendrix a la BBC, el live at Leeds dels Who, el Raw Power de l'Iggy, l'In Utero, el congrés dels solitaris i he acabat amb un So broken de la Björk acompanyada de Raimundo Amador, m'ho he passat bé, em desafogo, és la teràpia dels dilluns per començar la setmana amb energia.
Ara m'obsessiona l'acollida de Trajectòries. De moment dues persones se l'han llegit i les crítiques no són per tirar coets. És difícil fer riure diuen. La veritat és que no és una obra fàcil, no és fàcil ni llegir-la ni imaginar-la, no és de format clàssic, no té format, són cinquanta escenes amb trenta-cinc personatges que voltegen dos protagonistes involuntaris. Demà tindré noves crítiques, aquesta vegada de gent de la faràndula. Passi el que passi no em penso desmoralitzar, si ho hagués fet no hauria guanyat el premi a millor guió del concurs de monòlegs Caixa de Manlleu, les crítiques a les primeres lectures del monòleg eren exactament iguals.
Demà.
Demà presento papers pel concurs de trasllats, encara no tinc l'ordre de preferència de les escoles definit, només tinc la número 1, dubto amb les altres però em sembla que en posaré dinou.
Demà la Bruna farà el primer dia de vida, felicitats papes!

El més calent és a l'aigüera, però acabat

Aquesta tarda he acabat la meva segona obra de teatre. Feia dos mesos que hi estava encallat buscant un moment d'inspiració que m'ajudés en un entrebanc que tenia i que no em deixava continuar. He adormit la nena i he agafat l'ordinador sense pausa una bona estona, quan s'ha despertat buscant papilla de fruita ja estava, per fi estic satisfet del que he escrit, m'ho llegeixo i rellegeixo moltes vegades i segueixo satisfet, això vol dir que avui he acabat "Trajectòries: el cop de cap", l'obra basada en els Racons LlunArts que vaig escriure l'estiu d'aquest any. Al web de la Guarderia Teatre en podeu veure una primícia, un petit recull del que ha esdevingut l'obra acabada avui. Esteu de primícia estimats lectors doncs gairebé ningú sap que he acabat, i ningú l'ha llegida, ni una pàgina, sóc molt gelós del que escric, em costa molt mostrar-ho a la gent si és que no hi tinc confiança, por de crítiques? suposo que és això o potser és la por de mostrar una cosa que ara mateix és només meva.
Ara l'imprimiré i buscaré amics que em donin una opinió sincera, després la registraré i buscaré algú que me la vulgui representar, no serà fàcil.
El que he après és que en temes on hi ha inspiració pel mig no he de marcar dates ja que si busco una mica d'exigència no em puc marcar límits temporals. Quan vam acabar els Racons LlunArts em veia capaç d'acabar l'obra en una setmana i així ho vaig dir als meus amics, certament em vaig equivocar, he trigat molt més.

Consumeixo doncs existeixo

Falten 40 dies pel que es presenta com el Nadal més consumista de la història. Si un Nadal normal ja és consumista em temo que aquest que s'acosta batrà tots els rècords. Cada dia anem a més i no hi ha ningú capaç de parar-ho. Si abans hi havia el tió i els reis ara hi hem de sumar el Pare Noël i l'amic invisible i és clar, no val a fer qualsevol regal, ara hem de regalar Ipods, navegadors, reproductors de DVD pel cotxe, consoles, mòbils d'última generació i portàtils, un conjunt d'estris que si ens parem per uns moments a pensar arribem a la conclusió que poden ser del tot prescindibles per la majoria de la gent. Us en recordeu del tió de fa uns anys? cagava quatre cosetes, mitjons, calçotets, sabatilles d'estar per casa i llaminadures, no us en recordeu? no fotem, tampoc sóc tan gran jo!
I els números de la loteria? això és escandalós. Quan vam passar a l'Euro la majoria d'associacions que en venia exigia un donatiu de 60 cèntims, ara són poques les associacions que no exigeixen 1 Euro sencer per la seva butxaca. Les sumes són fàcils: si per cada 1000 números venuts hi guanyaven 600 Euros ara en guanyen 1000. Ja ho sé, cadascú és lliure de comprar-ne o no però jo passo de ser protagonista de les històries que s'expliquen el dia 23 de desembre, ja les coneixem...
- Hi passava cada dia per davant i no el comprava mai...
- Me'l van oferir moltes vegades i sempre deia que no.
- El van comprar tots els companys de feina menys ell..
Blablabla...
També podria parlar dels dinars i sopars d'empresa, dels Pare Noël escalant els balcons de les cases o del recurs "Ferrero Rocher" com a regal de l'amic invisible però això serà en una altra ocasió, o no.

Viladrau cau davant els llops

Espectacular va ser la partida d'ahir a la nit a Viladrau. Com acostuma a ser habitual últimament van guanyar els llops. Al final de la partida van quedar dos llops i només un habitant del poble per la qual cosa poca cosa es pot dir, Viladrau va caure. Les noves innovacions tècniques van resultar perfectes i estem preparant a consciència l'assalt a la capital d'Osona per tercera vegada, les properes representacions seran al Casino de Vic els dies 16 i 17 de desembre i allà presentarem el nou vídeo d'entrada. Com ja vaig dir en algun post anterior les representacions de Vic són benèfiques per la fundació Marató de TV3. Si encara no heu jugat mai al Llop no teniu excusa per venir a Vic, no us en arrepentireu.

Si us plau, el llop a Viladrau!

Aquest dissabte 11 els de la Guarderia Teatre farem el nostre espectacle estrella "El llop" a Viladrau. Serà a les 22h i hi haurà algunes novetats respecte les anteriors representacions.
També estem preparant un nou vídeo d'entrada i diferents novetats de cara a les dues representacions previstes a Vic dins dels actes de la Marató de TV3, serà els dies 16 i 17 de desembre, amb sorpreses de les bones.
Us ho voldreu perdre?

100.050 visites al marcador i el mestre segueix en forma

Aquesta tarda he actualitzat "Educació Física, no gimnàstica!" introduint 2 nous enllaços i alhora el traductor Gencat (és collonut) a la portada de les dues versions. De pas he mirat com anaven les visites i m'ha agradat comprovar que el fabulós número de 100.000 visites ja ha quedat enrera, quin repte queda ara? doncs seguir així molt de temps, el més difícil és mantenir-s'hi.

He repassat e-mails antics que anava arraconant al gestor de correu, hi havia e-mails de diversa gent que vol que inclogui enllaços, només incloc els que porten a pàgines sense ànim de lucre, per mi Internet ha de continuar amb la filosofia de gratuïtat i de servei.

És possible que sense volguer m'hagi oblidat alguna pàgina web interessant o a contestar alguna consulta, no ho he fet expressament, de vegades se m'extravien e-mails, aquesta tarda n'he borrat 574, la majoria spam.

Escolto el Modern Times, el mestre segueix en forma. Em trec el barret.

A punt per les 100.000 visites!

Si no em fallen els càlculs la pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" assolirà les 100.000 visites en la seva versió catalana durant la setmana que ve. La versió castellana que vaig crear mesos més tard arribarà a les 40.000 visites en els propers dies. Si quan vaig decidir fer la pàgina a finals del 2000 algú m'hagués dit que arribaria a les 100.000 visites li hauria dit que havia perdut l'oremus.
Al llarg d'aquests anys he conegut molta gent a través de la pàgina web, molta gent que mai he vist en persona però que en certa manera he considerat amics i/o companys de feina, un record especial per l'Enric Mirabet.
També he rebut força suport anònim en la meva lluita per aconseguir un gimnàs a l'escola on treballo, un suport que no he rebut de qui me l'hauria d'haver donat, allà la seva consciència. L'escola segueix sense gimnàs ni vies de solució tot i el compromís que vaig aconseguir del Síndic de Greuges a través de les meves queixes a títol personal.
D'altra banda em fa feliç el FòrumMEF ja que després d'uns quants anys ha aconseguit convertir-se en referent pels MEF i educadors en general que tenen dubtes i els que volen ajudar als altres a solucionar-los. Moltes gràcies a tothom per fer aquest Fòrum el vostre Fòrum.
I recordem que es diu Educació Física i no gimnàstica, ha quedat clar?
Salut!

Ho diuen a les notícies...

Dijous amb pinta de dilluns:
- Jordi, vas celebrar el Halloween?
- No, vaig celebrar la castanyada amb els amics.
- Doncs jo em vaig disfressar i vam fer por a la gent. Vam comprar un pot de kètchup i l'anàvem tirant per terra fent veure que era sang...
- Ho devíeu deixar tot ben brut. I això per què?
- Perquè és Halloween.
- I com és que celebres Halloween?
- Què passa? ho diuen a les notícies.
- Quines notícies mires tu?
- Antena 3.
- Val.

Els MEF a la xarxa

El company MEF Joan Dols del País Valencià va presentar una interessantíssima ponència sobre l'educació física a Internet. En Joan porta des de fa temps el bloc "Aventuras y Desventuras de un MEF rural" i es va posar en contacte amb diferents MEF de la xarxa per demanar col·laboració en l'estudi i va rebre moltes aportacions. Un mes després de la ponència "MEF en Internet, la red como espacio de desarrollo profesional" us poso un enllaç en format PDF. Gaudiu-lo, és molt interessant pels MEF i pels educadors en general.
Nota: l'enllaç inicial estava malament, ja està arreglat.

Tabac: matar pel plaer

Com a educador i com a MEF sempre he intentat inculcar als meus alumnes hàbits saludables com per exemple una bona alimentació, fer esport, tenir una bona higiene personal, allunyar-se del tabac, etc... tot això, a més d'estar al Currículum crec que és de lògica recomanar-ho. El problema és quan des de casa o els propis companys no hi estan d'acord. Em refereixo sobretot al tema del tabac. Alguns fumadors m'han recriminat alguna vegada que faci un discurs anti-tabac amb els meus alumnes, diuen que no n'hi ha per tant, que el tabac tampoc és tan dolent i que si ho fós ja l'haurien prohibit, etc, etc, etc. En aquests casos sempre recordo una mestra que vaig tenir de petit que em va influenciar contra el tabac: recordo com en parlava de malament, del fum que feia, de la pudor que feia la roba, de la dependència, de les dificultats per respirar, etc.. i això als anys vuitanta quan encara no se sabia ni la meitat de la merda que porten a dins les cigarretes i del mal potencial que fa a la persona i a l'entorn. Aquella mestra va aconseguir que en ma vida m'hagi fumat una cigarreta sencera i als 31 anys se m'ha passat l'edat de provar estupideses com aquesta. Espero que jo com a mestre també hagi influenciat en que algun dels meus alumnes mai tingui la necessitat de fumar, serà una gran victòria.
Per cert, molta llei anti-tabac i molta nova llei de punts de carnet de conduir però hi ha un mal hàbit molt perillós que no està penat: fumar en un cotxe amb criatures a dins. Almenys haurien de ser 8 punts menys: 2 per la potencial perillositat en la distracció pel fumar i 6 per maltractaments infantils. O no és fer un maltractament infantil fumar en un cotxe amb infants? ah, no?
Ah, és clar, ja sé el que em diràs:
Jo amb el meu fill faig el que em dóna la gana perquè és el meu fill.

Maig-Octubre Primavera-Tardor

El dia 22 de maig escrivia això. Les flors del magraner van sortir un temps abans, com la pubilla de la casa s'havien avançat. La flor s'ha convertit en la reina de les fruites que és atentament vigilada per la reina de la casa.
Foto:JRoca

Un globus amb puntets vermells

Encuriosit per la procedència dels visitants del bloc i de la pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" vaig posar uns comptadors una mica especials. Són uns comptadors de visites que indiquen el lloc des d'on han visitat la pàgina mitjançant uns puntets vermells en un mapamundi. Els vaig col·locar el passat mes de juny i ara comencen a fer goig: el del bloc Diari MEF, MEF a diari té visites dels cinc continents, el d'"Educació Física, no gimnàstica!" versió catalana sobretot de l'Estat Espanyol, Europa i tot Amèrica i de la versió castellana sobretot de l'Estat i d'Amèrica. De les visites en dedueixo que hi ha catalans arreu del món, que l'educació física interessa molt i també que això d'Internet fa que hi hagi gent que vagi a parar a les pàgines potser sense saber-ho, suposo que hi ha gent que navega a la deriva i al final hi acaba entrant. Benvinguts tots!
Espero que abans de final d'any la pàgina dels MEF que progressen adequadament arribi a les 100.000 visites, seria una gran fita totalment impensable en el moment de crear el lloc web fa quasi sis anys.

La paciència és la mare de les TIC

Aquest any com a coordinador TIC em toca fer el projecte curricular d'informàtica i vaig avançant, no és una tasca fàcil i a més a la xarxa hi ha pocs referents on guiar-me, m'ho vaig fent jo sol, ah, i sense cobrar complement de càrrec perquè segons l'Administració les escoles petites no deuen ser prou importants.
Altres anys només feia informàtica amb els meus alumnes i amb cicle superior però aquest any també ho faig amb inicial. La cosa canvia amb els petits ja que s'ha de fer un treball més bàsic i d'intentar inculcar la paciència amb les màquines, sempre n'hi ha alguna o altra que no rutlla i això em porta molts maldecaps, quan dos o tres nens es posen en un PC normalment n'hi ha algun que no treballa i per tant no aprèn, s'hi ha d'estar a sobre. El meu objectiu és a llarg termini ja que va encaminat a que els de cicle superior tinguin un bon domini en acabar la primària. De moment de ganes no me'n falten, el que sí que em falta és millors ordinadors, la majoria em triguen entre 8 i 15 segons per entrar al Mozilla, increïble.

Euríbor

El gest d'en Sandro

Llegint diaris esportius m'he assabentat que en Sandro Rosell donarà íntegrament els beneficis en drets d'autor del seu exitós llibre a l'ONG Special Olympics. No m'he llegit el llibre i per tant no diré el que en penso sobre el contingut però si que dic que aquest gest és molt lloable. Els drets d'autor en aquest cas són un 10% i això són moltíssims diners ja que el llibre encara està en el TOP10 en català. El que fa pena és que notícies com aquesta queden sempre en segon terme i venen molt més les estúpides polèmiques de sempre.

Traductor web que va força bé.

Fa poc he descobert un traductor que crec que val molt la pena. És una bona eina informàtica per traduir pàgines web. Es tracta del Traductor automàtic de Gencat i podem traducir textos catalans al castellà, anglès i francès i al revés.
Ja sé que en un bloc és molt fàcil queixar-se de mil coses i que de vegades puc donar l'imatge d'una persona que es queixa molt, doncs bé, de tant en tant també s'ha de dir el que trobo que està funcionant i això rutlla, apa, m'he quedat descansat.
Evidentment com tots els traductors web aquest no és perfecte però repassant una mica s'entén tot. El traductor m'ha posat Jordi Roca and fountain, és de la broma...

Demà hi torno: un curs sense EF

Després d'una baixa per paternitat més que profitosa demà torno a l'escola a fer el curs més atípic dels que porto fins ara. Demà començo jornada reduïda per estar a les tardes amb la pubilla i això farà que el curs sigui si més no diferent. El canvi més gran que trobaré serà el de no fer Educació Física ni psicomotricitat. Sent tutor de cicle mitjà i treballant els matins el meu horari havia de ser sense l'especialitat, m'ho van proposar així i on vaig tenir altre remei que acceptar. Faré matemàtiques, reforços, coordinació TIC i més informàtica a més classes, tinc ganes de fer coses interessants. Suposo que el més trobaré a faltar serà continuar amb la tasca feta en EF i psicomotricitat però penso col·laborar igual amb la persona que ho faci, seré incapaç de deixar-ho del tot. Bé, pel maig se'm acaba la jornada reduïda i tindré un mes per fer de MEF, mentrestant faré de mestre de primària. Sempre he dit que els MEF per davant de tot hem de ser mestres i després especialistes en EF, hi haurà qui no hi estarà d'acord, també hi ha qui es "va picar els dits" fent la carrera perquè només estaven interessats en l'EF, en el meu cas jo per davant de tot em considero mestre.

Consideracions sobre la llei de conciliació de la vida laboral i familiar

Com molts ja sabeu estic gaudint d'un permís de paternitat des de principi de curs. Aquest permís de 4 setmanes per gent que treballa a l'Administració pública fa poc que és vigent i m'hi vaig acollir pels pèls. Ja sé que és estrany agafar un permís després de dos mesos de vacances però les coses han anat així, el permís s'ha d'agafar una vegada la mare ha de tornar a la feina. El que vull comentar és que crec que seria just que tots els treballadors poguessin tenir la possibilitat d'aquest tipus de permisos i no només els funcionaris. Tenir una criatura és una cosa que s'ha de gaudir al màxim perquè cada dia és diferent a l'anterior, espero que aviat aquest tipus de permisos siguin extensibles a més sectors de la societat, voldria dir que avancem cap a una societat millor.
Us deixo una petita gravació de la pubilla de la casa.

Nota: Si posa Eulalia i no Eulàlia no és culpa meva, no permeten accents.

L'escola: niu de pilots suïcides

Llegeixo la secció de Bústia del 9 Nou d'avui divendres. Un home explica com va tenir la mala experiència de trobar-se un cotxe en contra-direcció, de nit per la C-17 i el va esquivar en l'últim moment. Es veu que li va anar pels pèls, segur que ho va passar molt malament. Certament està ple de gent malalta al volant i el pitjor és que de vegades els enxampen i els deixen tan tranquils, també està ple de gent que condueix sense carnet o gent que condueix sense assegurança, bé, això són figues d'un altre paner.

Anem al cas que ens ocupa. Us cito el final de la carta publicada:
"crec que s'hauria de lluitar des de tots els àmbits, però sobretot des de l'educatiu, per aprendre a respectar i valorar la nostra vida i la dels altres".

Conclusió fàcil: a l'escola no expliquem als potencials pilots kamikaze que han de respectar la vida de les persones.

Increïble.

Demagògia, odi, engany, manipulació

Hi ha un partit que diu que a Catalunya discriminem a les persones segons el lloc de naixement. Això és mentida a més de ser una manipulació amb un objectiu molt clar: incentivar un odi programat cap a Catalunya i a la nostra cultura. Com es pot permetre això?
Això és culpa de la falta de coneixement que hi ha entre les persones que viuen a l'estat espanyol. Per què no es fan programes divulgatius sobre les diferents cultures que conformen l'estat? per què s'amaga a la gent que dins de l'estat hi ha nacions amb cultures que s'han de respectar? per què s'enganya a la gent i se la manipula d'aquesta manera i ningú ho denuncia?
és fàcil criticar i parlar de la gent quan no la coneixes i evidentment és fàcil fer judicis erronis, crec que ja va sent hora de donar a conèixer a tots els pobles de l'estat el que és la cultura catalana i el fet diferencial, sense cap pretensió d'enfrontar ni de rebutjar res, simplement informar a la gent del què som, d'aquesta manera, amb comprensió i raó no hi hauria tant odi contra la nostra cultura.
Per cert, a Catalunya eduquem per una societat bilingüe on tots els ciutadans sàpiguen defensar-se perfectament en dos idiomes, tot el que és cultura suma, encara que per alguns resta si una de les dues llengües és la catalana. Com es pot dir que discrimina un sistema que permet a la pràctica que els alumnes siguin bilingües? Com poden tenir el nassos de dir que discriminem segons la procedència? això indigna.
Polítics auto-anomenats catalans, per què permeteu això?

No és un mite, la boira de la Plana de Vic existeix

Una imatge val més que mil paraules. Quan hi ha boira a la Plana és bonic pujar amunt cap a Muntanyola i veure aquest fabulós espectacle que pot durar unes hores, o uns minuts.

La maledicció de Santa Eulàlia

Sembla ser que a l'Eulàlia no li va fer gens de gràcia que la Mercè li prengués el pregonatge de Barcelona, com a venjança va fer la maledicció que per les festes de la Mercè plouria sempre...

Plou, i agafem un famós impermeable, de color blau o potser molt trist

La meva cançó preferida del Cohen és Famous Blue Raincoat i no em canso mai d'escoltar-la. Avui, navegant, n'he trobat una versió d'aquesta meravella d'una artista que també admiro com és la Tori Amos. No sóc molt partidari de les versions en general i menys quan són de temes que m'encanten i em porten records com aquest però la Tori Amos la fa amb molt de respecte, sense buscar el seu protagonisme, sense cap necessitat d'enriquir-se ni d'apropiar-se d'aquesta obra d'art, per això la vull compartir amb vosaltres.

powered by ODEO
Tori Amos: Famous blue raincoat de Leonard Cohen

A l'atenció de Xavier Bornal

Llegeixo això a www.e-noticies.com
"L'adjunt al Síndic de Greuges per a la defensa dels infants, Xavier Bornal, va avançar ahir els primers resultats d'un estudi encarregat per la institució que assegura que "la negligència del professorat i la manca de recursos" és al darrere de casos d'assetjament escolar." Llegeix la notícia sencera seguint l'enllaç.
A en Xavier Bornal li ha faltat dir que tenim massa vacances i que cobrem molt.
Mira Xavier, em sembla que el teu càrrec és prou important i deus tenir molta feina, t'aconsello que t'ho pensis més abans de dedicar-te a tirar merda a sobre de la nostra professió. Si treballessis en les condicions que treballem molts de nosaltres segur que entendries quines són les veritables causes del que està passant.
Per cert, se't gira més feina. Amb la sisena hora ens quedem sense substitucions i evidentment sense recursos humans estem més saturats per educar en qualitat. Dedica't a solucionar-nos aquests temes en comptes de carregar-te la nostra lloable professió. En els mestres ens dol molt rebre crítiques de qui ens hauria d'ajudar.
Atentament
Jordi Roca i Font
Mestre de primària

Recomanacions de tardor

No sé si us hi heu fixat però he tornat a canviar les recomenacions culturals.

De llibre he posat un que no deixa indiferent i que tracta d’una arriscada ascensió al Nanga Parbat. Està molt ben explicat i té moments de molta tensió que fan que el lector es fiqui a la pell de l’escriptor que explica amb tot luxe de detalls una experiència real. Recordo experimentar el vertigen de la muntanya mentre el llegia, espectacular document.

De disc he triat el Wish you were here dels Pink Floyd perquè és un disc que m’estimo molt perquè és el primer que vaig tenir d’aquesta banda i té una de les millors cançons de tots els temps.

De cançó he triat una dels Planetas. Aquesta banda em va captivar fa un temps i m’he convertit en un fan. La cançó combina els plats forts del grup a la perfecció: bones lletres i bona música. He estat molta estona decidint quina cançó posar.

De pel·lícula he escollit una de les millors pel·lícules estatals que he vist mai: El Verdugo. Per si fos poc és un cop de puny a la censura fet amb una gràcia exquisida. Per cert, he estat molt a punt de posar Bienvenido Mr.Marshall però m’he decantat pel Verdugo perquè ara és d’actualitat amb la pel·lícula Salvador.

De lloc m’he decantat per un dels nostres parcs nacionals que més m’agraden. Qui hi ha estat sap el perquè.

La culpa deu ser dels mestres suposo...

Ja tenim nous informes, enquestes, estudis que omplen les portades dels diaris més importants en diumenge. L'estat espanyol està a la cua dels estats europeus pel que fa a estudis o dit d'una altra manera, l'estat espanyol està al capdavant en fracàs escolar.
El GRAN Ferreres la torna a clavar!

Bones crítiques del 9 NOU per la Guarderia Teatre

Si us he dir la veritat el dilluns ho vaig passar malament perquè vaig comprovar que en l'edició del 9 Nou no hi havia res dels Racons LlunArts. Després de l'esforç que hi vam posar com a mínim volíem veure el ressò en la publicació comarcal més influent. Per sort en l'edició de divendres, que té més tirada, hi havia un bon reportatge destacant les tres historietes de la Guarderia. El corresponsal es devia haver llegit la web perquè parla dels noms de les Trajectòries i a més es veu que ha assistit a altres espectacles de la Guarderia com el Llop. Pel que fa a altres publicacions comarcals (inclòs webs d'informació comarcal) doncs res de res, pràcticament no parlen d'una manifestació artística a la comarca en la qual es van veure un mínim de 15 actuacions comptant els Racons, els monòlegs i Vol Ras. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Properament penjarem a la web un apartat amb notícies de premsa.

12S, 150 posts, una samarreta solidària i 4 setmanes

S'han hagut de fotre els càmeres de l'informatiu que he vist ja que no ha captat imatges dels de P3 plorant a la porta de l'escola, d'això en dic un dia històric, ni sisenes hores ni tonteries, em quedo amb això.

Una hora i mitja és el que he trigat a organitzar els alumnes, els llibres, els penjadors i les agendes. Tan difícil és marcar el nom del nen en un llibre? no els demano que el folrin ni res per l'estil, demano, tan difícil és fer les coses fàcils i posar el nom?
Article 21. Punt 4: "L'ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s'estableixen per llei".Podem parlar d'educació gratuïta quan el preu desorbitat dels llibres impedeix que tots els alumnes puguin portar els llibres? és que el nou Estafatut no ha previst res d'això? el 2006 encara hem de pagar els llibres de text?

M'acullo a la llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal de l'Administració pública. El Departament d'Educació encara no té impressos per omplir i costa molt que m'informin, finalment faig una instància i presento els papers a la Gestora. A partir de divendres passat 4 setmanes de baixa per estar per la pubilla de la casa. Tot i això avui he anat a treballar per solidaritzar-me amb els companys i per organitzar la classe que tutoritzo. Aquesta llei hauria de ser extensiva a tothom i no només per funcionaris.

Ah, el Barça estrena publicitat. S'han dit moltes coses de la publicitat d'Unicef, jo simplement ho trobo genial. Més que un club!

La trajectòria va ser ascendent

L'ultimàtum no escrit que m'havia plantejat abans dels Racons LlunArts ha estat satisfactori al 100%, seguiré amb l'obra que ja tinc començada.
Us ho explico una mica: Vaig escriure uns monòlegs d'una sèrie titulada Trajectòries les setmanes posteriors a guanyar el premi de Manlleu i tenia ganes de comprovar si podien funcionar en públic. Amb l'excusa dels Racons LlunArts vaig adaptar part dels monòlegs per fer tres espectacles d'uns 10 minuts cada un. Els companys de la Guarderia Teatre van acceptar representar-los i això és el que ja es pot veure a la pàgina web del grup. Com que van venir unes 200 persones a veure'ns jo ja em podia fer una idea de si el que havia escrit valia la pena i si calia continuar amb Trajectòries, aquest era el meu ultimàtum en aquesta obra. Doncs bé, després de veure l'acollida i parlar amb la gent avui mateix he continuat escrivint amb l'esperança de fer un espectacle humorístic de qualitat. La veritat és que la cosa va anar esplèndida, el desplegament tècnic i humà que hi vam posar va ser espectacular i la llàstima va ser que l'organització no permetés més grups per fer el recorregut. Els actors i actrius es van quedar amb les ganes de representar-ho més vegades i jo crec que seria ideal per Festa Major d'hivern de Tona però potser és massa just de temps per entrar al programa, bé, alguna cosa farem.
Nota: A la web també es pot veure el reportatge que va fer El 9TV del nostre espectacle del segrest del confetti per Festa Major d'estiu de Tona. Properament hi penjarem el reportatge que va fer Tv3.
Respecte al principi de curs amb alumnes demà us en explicaré una de bona que fa que el meu inici de curs sigui totalment atípic.

Sembla ser que no plourà...

Ja falta menys per l'estrena als Racons LlunArts de les porcions de Trajectòries. Si les previsions fa uns dies eren nefastes ara sembla que són molt millors, acabo de mirar el Meteocat i en principi no s'esperen pluges per diumenge.
Avui a la tarda, com cada dia d'aquesta setmana, hem estat perfilant coses sobre els racons. Si ahir estava convençut d'una idea d'escenografia pel tercer espai avui encara ho estic més encara que l'idea sigui totalment diferent, en Fortià hi ha ficat cullerada i això sempre és senyal de qualitat. L'assaig ha estat perfecte. Tinc moltes ganes de veure al mig del bosc això que hem assajat al local.
Pel primer espai, el que tots diuen que és el millor text, hi ha hagut canvis. Per raons de salut l'Anna no ho podrà fer i s'hi ha incorporat l'Inès. Com que fa força anys que no actua és una bona notícia que hi torni i segur que se'n sortirà, espero que l'actuació l'animi a continuar pujant als escenaris.
I una altra cosa. Avui en Xevi ha penjat nous continguts a la web. Es tracta dels videos que vam fer per l'espectacle del segrest del confetti de Festa Major de Tona. Vam riure molt fent-los i encara que me'ls miri deu vegades em segeuixen fent riure.
Per cert, si veniu a veure els espectacles dels Racons LlunArts i us interessa veure els nostres heu de triar el recorregut de la Tria, el més allunyat de l'església de l'Ajuda. El preu és de 6 Euros i inclou 7 Racons més l'espectacle GGP de Vol Ras, si l'agafeu anticipada són només 4 Euros.

El bosc llunArt i el llop en pijama

Dissabte vam fer una representació especial de l'espectacle El LLOP. Vam actuar tots amb el pijama posat i no sé si va ser això o una altra cosa però va ser una vetllada divertidíssima pel públic i per nosaltres mateixos. Consulteu les fotos dels personatges i de part de l'acció al web de la Guarderia Teatre.

D'altra banda els Racons LlunArts ja estan encarrilats. Dissabte al matí vam comprovar in situ les localitzacions enmig del bosc i pot quedar molt bé. Fer un espectacle en un bosc és una cosa quasi màgica i més quan en un recorregut es pot gaudir de tants espectacles diferents. Ara falta assajar força per transmetre el que volem i segur que agradarà al públic. Pels que no hi heu anat mai us dic que els Racons LlunArts és una espècie de pessebre vivent enmig de la natura sense connotacions religioses i amb representacions artístiques diverses: teatre, dansa, clown, circ,... cada representació té una durada d'uns deu minuts. La Guarderia Teatre presentem una adaptació en tres espais d'un proper espectacle que possiblement titularé"Trajectòries".
Racons LlunArts: 10/9/06 entre les 21h a les 24h a Balenyà (Hostalets) Vegeu mapa al web.

Setembre

Yellow Ledbetter

Sóc insolidari, què hi puc fer?

Catalunya supera en un 17'5% la renda mitjana europea. Evidentment Madrid, Navarra i Euskadi superen a Catalunya.
El 17% dels catalans (1.200.000 persones) està en risc de pobresa per la qual cosa no s'ha de ser gaire llest per entendre que hi ha milers de catalans que ho passen fatal per arribar a final de mes i molts necessiten ajuda.
Easyjet escull Madrid entre d'altres coses perquè té millors infraestructures.
Aquest 2006 el govern central invertirà en trens a la Catalunya Central, ei, moltes gràcies, com us podrem pagar aquest esforç econòmic?
S'ha acabat el pressupost per les ajudes per canviar electrodomèstics a classe A de menys consum.
La Constitució Espanyola diu que "l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït", es pot parlar d'ensenyament gratuït si els llibres no són gratuïts? superem en un 17'5% la renda mitjana europea i no hi ha pressupost, oi?
Llegeixo: "ningú sap del cert on han anat a parar els immigrants subsaharians que van ser abandonats a Barcelona amb un entrepà, una ampolla d'aigua i un plànol de la capital catalana".
Cap problema, ja tenim nou Estatuet!

Comptant magranes

Compto 63 magranes.
Passem a la talla 3 dels bolquers.
En Larry David m'acompanya amb el cafè.
Segueixo sense entendre el programa de les caixes, és estúpid.
L'Albert Pla ens ofereix ajuda al bressol.
Cadaqués és molt bonic, té encant.

Bones intencions per uns utòpics objectius

Llegeixo que el govern català pretén invertir 48 milions d'Euros per cablejar centres i fer arribar l'ADSL a totes les aules de 2000 escoles. Caram, com ens els gastem! com es nota el nou Estatuet! Diuen que haurem d'ensenyar AMB les noves tecnologies. Com a coordinador d'informàtica del meu centre i parlant amb altres coordinadors de vàries escoles deixeu-me que dubti de l'eficàcia del projecte Heura. No estem preparats per ensenyar amb les noves tecnologies entre d'altres coses perquè hi ha un gran número de mestres que passen olímpicament de les TIC, és així de clar i qui no s'ho cregui que visiti uns quants centres. En la majoria de centres la pàgina web de l'escola és pràcticament feta en la seva totalitat pel coordinador i és clar, quan se'n cansa com és el meu cas, la pàgina del centre resta desactualitzada durant mesos. Normalment hi col·labora poca gent i al final és picar ferro fred perquè s'acumula la feina de la tutoria amb la de coordinació i no es pot fer tot sense ajuda i amb la sensació de treballar per res. Per sort hi ha excepcions i trobem escoles molt implicades amb les TIC però, quin percentatge sobre el total representen aquestes escoles modèliques? L'arrel del problema és més estructural i econòmic que res més. Si el 80% de la població disposés d'Internet a casa la cosa estaria més normalitzada, però és clar, amb 40 Euros mensuals que és el que acostuma a costar doncs jo crec que les famílies tenen altres prioritats, vivim en un país on Internet és caríssim, jo diria que un luxe i no hauria de ser així. Bé, si parlem de les injustícies també podem dir que la gloriosa Constitució parla de dret a la vivenda digne i ja sabem que a la pràctica és una broma de mal gust.
Resumint: molt bones intencions però dependrà molt de la voluntat dels coordinadors i la seva força per convèncer i per implicar al Claustre en la mesura del possible.

Una mica de nostàlgia de cursos passats

Avui he visitat amb uns amics que tenen canalla una fira d'atraccions d'un poble on vaig treballar tres cursos a l'escola pública. Quan hi anava sabia perfectament que hi trobaria ex-alumnes i així ha sigut. També sabia que trobaria molt xumba-xumba insoportable i tampoc m'he equivocat, la pregunta és:
- Cal?
M'ha fet molta il·lusió trobar-ne uns quants que feia molt de temps que no veia. M'han dit que aquest setembre començarien ESO a l'institut del poble veí i estaven una mica espantats. Els he presentat la meva filla i han estat sincerament amables. Mai he connectat tant amb uns alumnes com amb aquell grup del que vaig ser tutor a tercer. Tothom em va tractar molt bé, em van valorar molt la feina i els pares van ser molt cordials i agradables, alguns també s'han acostat a parlar una estona i m'han felicitat per la paternitat, segueixen demanant-me quan tornaré a l'escola i segueixo dient que no ho sé però que m'encantaria.
Ja he parlat d'aquestes sensacions en altres posts, són coses que no es paguen amb diners i que et fan sentir molt bé.

Els Racons LlunArts

Cada dia estic més il·lusionat per l'espectacle Trajectòries que es farà el dia 10 dins dels actes de l'Aplec de Balenyà. He entrat al web de l'Aplec i hi he trobat això tan interessant sobre els Racons LlunArts, quan ho he acabat de llegir encara m'han vingut més ganes de veure representat el que he escrit:
RACONS LLUNARTS

Filosofia

Aquest acte té com a punt de partida la senzillesa en el format que fa que hi hagi una implicació amb els escenaris naturals i arquitectònics on es duen a terme aquests espectacles.

La nit, la il·luminació minimalista i l’alt nivell dels actors fa d’aquesta nit una de les més especials de l’Aplec. S’ha buscat, doncs, la complicitat entre l’actor i el públic amb diferents actuacions d’uns 10 minuts de duració aproximadament.

La màgia d’aquest acte sorgeix gràcies a la combinació de tres factors: emplaçament, talent i nit que han captivat al visitant.

Què és?

Els Racons Llunarts és una de les perles que conté el programa de l’Aplec.

Consisteix en un acte organitzat partint de les arts escèniques més tradicionals i populars: teatre de text, titelles, dansa, ombres xineses, lectura poètica, clown, mim, circ... fent-ne una interpretació moderna seguint les tendències més avantguardistes.

Treballant conjuntament amb actors de la comarca vinculats a l’institut del teatre, es va crear un acte que per la seva singularitat, senzillesa, estètica actual i integració amb l’entorn ,va sorprendre a tothom, inclosos els actors i organitzadors.

D'altra banda la pàgina web del grup cada dia està més actualitzada. Properament hi haurà fotos i videos de l'acte de la Festa Major. El 9 Nou d'Osona ens ha deixat molt bé en la seva crònica, comencem a tenir una mica de nom i amb un espectacle multitudinari com el de la Festa Major vam arribar a molta gent. Els Racons LlunArts, si no plou, també són molt concorreguts, poden ser un altre trampolí pel grup.

Un parell de consideracions sobre la donació de sang

Una marca comercial catalana que comença per Dan i acaba amb one adjuntava en la carta que vaig rebre del Banc de Sang un producte comercial que es veu que et treu el colesterol. Resulta que té uns esterols vegetals que van molt bé per reduir aquest esterol animal que preocupa tant a la població dels països desenvolupats. Llegeixo:
Prengui un D....... després dels àpats principals (dinar o sopar) i veurà com en 3 setmanes els seus nivells de colesterol hauran disminuït.
Analitzem: llegint això qualsevol persona preocupada pel seu colesterol es prendia 2 unitats al dia del producte, no? però hi ha una "o" entre dinar i sopar, per tant, entenem que només se n'hauria de prendre una unitat: o per dinar o per sopar.
Seguim llegint, ara la lletra petita:
Cal evitar un consum superior a 3gr/dia d'esterols vegetals. Cada unitat conté 1,6 gr. d'esterols vegetals.
Sumem:
1,6+1,6= 3,2 grams
Multipliquem:
1,6x2=3,2 grams
Conclusió: Si ens prenem dues unitats farem una imprudència ja que com a màxim en podem prendre 3 grams per dia. Per què no ho posa més clar? Per què aquesta confusió? Hi veieu una confusió intencionada per vendre més? Ho deixo a l'aire.
Un altre: Quan acabes de treure't sang et donen un val per prendre gratis una hamburguesa a una coneguda multinacional nord-americana que comença per Mac i acaba amb Donalds. Així sí que reduirem el colesterol...

Dijous 10 d'agost del 2006

Ens lleva la petita. Avui no ens han despertat els veïns amb la seva incívica costum d'engegar la tele a tota hòstia a quarts de vuit.
El niu ha estat saquejat i n'han mort els inquilins.
Descobreixo un bloc que em fascina.
Navego. Flickrejo una estona, he posat Macarelleta al search.
Passejant pel carrer veig una mare que corda les sabates del seu fill mentre sosté una cigarreta amb els llavis, el nen queda asfixiat pel fum per sort no de forma literal. - És igual, estem a l'aire lliure.
Vaig a donar sang al CAP, hi ha molta gent, me n'alegro. Amb en Josep comentem l'espectacle de festa major de la Guarderia. M'han regalat una samarreta talla M que posa: Amb una vegada no n'hi ha prou. Es veu que la campanya anava per mi, és la segona vegada que dono sang. Avui ha anat molt millor, hi tornaré més endavant.
Torno a casa i engego la caixa tonta, mai millor dit l'adjectiu. Una gent molt estranya obre unes caixes que sembla ser que contenen diners. Miro el programa uns minuts i no esbrino de què va. Canvio de canal i busco els canals osonencs per si fan l'espectacle de la Festa Major. La tempesta de dimarts va moure l'antena i hi ha canals que no es veuen bé, els dos osonencs han rebut, quina mala sort.
La petitona no vol dormir. La passejo pel barri per si hi ha sort. Un home treu a passejar el gos i de pas fa la cigarreta, quan el gos caga ell es gira, de reüll veu quan acaba, tira la cigarreta a terra i crida el gos, missió acomplerta. Espero que la seva filla trepitgi la merda que ha deixat el seu gos i li embruti la casa de dalt a baix.
Miro un episodi de la tercera temporada de Curb your entusiasm que m'ha deixat en DVD el meu germà. Em tronxo de riure i de pas practico anglès.
Repasso els guions per l'espectacle del dia 10 de setembre a l'Ajuda de Balenyà. Canvio alguna coseta. Crec que pot quedar molt bé. Ahir vaig parlar-ne amb l'Ernest i em va dir que li agradava l'idea, si he de confiar en algú aquest és l'Ernest. Dimarts en plena eufòria del ball de confetti em va dir que li agradaria fer un paper, no hi ha cosa que em faci més il·lusió si parlem de teatre.
Pujo a escriure una mica.
Entro a blogger.com
Foto:JRoca

La Guarderia Teatre desplega el seu bon humor a la plaça i a TV3

Ahir va ser un gran dia per la Guarderia Teatre ja que vam fer un acte de Festa Major que va tenir molt d'èxit amb una plaça plena de gom a gom. Vam començar amb problemes tècnics amb els micròfons inhalàmbrics però el missatge de l'espectacle va quedar clar i vam fer riure a la gent que omplia la plaça Major de Tona.
D'altra banda vam sortir per TV3 en el programa estival "La nit en directe" i això sempre és bo per donar-nos a conèixer.
Jo personalment estava molt nerviós per actuar perquè mai havia actuat davant de tanta gent i a més a casa. El meu paper havia de ser a priori molt petit però els problemes amb els micros van fer que estigués més estona de la prevista a dalt de l'escenari. Jo estava molt capficat per l'acollida del guió ja que el vaig fer jo tot i que l'idea principal no era meva sinó del grup en conjunt. Pel que vaig anar parlant amb la gent després de l'acte la cosa va agradar molt en tractar-se d'un espectacle molt trencador i original. Per la Guarderia ha estat una experiència boníssima en tractar-se d'un espectacle de carrer amb molta gent implicada per part nostra i amb molt de públic. Breument penjarem fotos i si podem videos de l'acte a la nostra pàgina web que estem a punt de renovar.
Quan en tingui jo penjaré alguna foto en aquest missatge mateix.

Unes quantes coses estivals amb possible importància relativa des del teu punt de vista però que a mi m'interessen força

Ara feia dies que no escrivia perquè una companyia que comença per T i acaba per fónica m'estava fent la punyeta amb un nou servei d'ADSL. Després de trucar-hi cada dia algunes vegades un operari molt simpàtic del 1004 em va dir literalment:
- Las cosas de palacio van despacio.

Bé, ja és Festa Major al millor poble d'Osona i la Guarderia Teatre muntem un innovador i trencador espectacle de 10 minuts a mitja part del ball de confetti. No us el perdeu perquè riureu de valent. Sembla ser que el programa de TV3 "En directe" retransmetrà l'acte pels volts de les dotze de la nit de dimarts, a veure com queda.

Altre tema: Els racons LlunArts. Els companys del grup han acceptat els meus guions per l'espectacle que es farà el dia 10 de setembre a l'Ajuda (Balenyà, Osona). Tinc moltes ganes de veure interpretat una cosa que he escrit i que m'ha portat moltes hores. L'espectacle el vaig titular Trajectòries i està compost de 3 monòlegs teatralitzats amb dos personatges cadascún. Em faria molta il·lusió que vinguéssiu.

Altre tema: Ja hem acabat el programa de ràdio "La Guarderia", ha estat un èxit. Tot el grup s'hi ha bolcat molt i ens ho hem passat molt bé fent-lo. Esperem que hi hagi continuïtat. De cara a la temporada tardor-hivern no perquè vull mantenir el meu programa musical però hi ha d'haver una segona part.

Altre tema: En breus dies es renovarà el web de la Guarderia Teatre. Volem afegir-hi retalls de premsa, fotos, vídeos, etc... a veure com quedarà. Se n'encarrega en Xevi i en aquest aspecte me'n refio força.

La crueltat de la guerra des dels ulls dels infants

A l'imatge es veuen unes nenes israelianes enviant uns missatges als destinataris libanesos dels míssils.

Una dona riu al fons.

Fixeu-vos com escriu a la punta del projectil que possiblement matarà infants a uns quants quilòmetres més al nord.

Com es pot permetre això?

A sota veiem les conseqüències dels míssils sobre els "danys colaterals".

L'hora del conte

Aquest dissabte estava passejant la pubilla de la casa pel poble quan em vaig trobar l'amic Xevi que em va dir que a les 22h feien l'hora del conte. L'hora del conte és una interessant iniciativa d'un grup de gent de Tona que explica contes en un lloc maquíssim com és l'amfiteatre del parc de les Feixetes. En aquesta trobada s'hi pot apuntar qui vulgui i baixar a l'escenari a explicar algun conte o història interessant. Fa uns anys havia tingut cert èxit però ha anat quedant apartat i dissabte hi van anar menys de 30 mortals (de morts potser més perquè es fa on era l'antic cementiri de Tona). En altres edicions havia pensat de baixar i explicar alguna cosa però la vergonya era més forta que jo, parlar en públic em fa força por, amb nens no em suposa cap problema però amb adults acostumo a tenir vergonya i és per això que no faig teatre com a actor.
Doncs bé, aquest dissabte vaig decidir baixar i explicar una història i el més curiós del cas és que m'hi vaig trobar bé i crec que va anar bastant bé, almenys per les felicitacions que vaig rebre. Em vaig treure aquella espina i això sempre és positiu. Vaig explicar, a la meva manera, una història del llibre de Paul Auster que vaig comentar al bloc anteriorment. Ja em van dir que per properes edicions m'havia de preparar alguna altra cosa, no ho sé, potser sí que hi tornaré. Ara estic escrivint uns guions per una obra de la Guarderia Teatre i sempre em volen animar a pujar a l'escenari, amb el Llop ho he fet moltes vegades però una obra normal amb un guió definit és molt diferent del Llop, no crec que ho faci.

Cau es sol de s'horabaixa

Alegria
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penyassegat
i una pluja suau de pols estelar.
Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
tothom m'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no vendran cacavets.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida... alegria.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.
Antònia Font: Alegria (2002)

Projectes i més projectes

A la Guarderia Teatre no parem.
Aquest diumenge 16 fem el Llop a Centelles, el proper dia 30 el fem a Balenyà (Hostalets).
A la ràdio seguim amb el programa que de moment està funcionant força bé.
Per Festa Major de Tona estem preparant una actuació enmig del ball de confetti de l'últim dia, seria una espècie de contra-pregó d'uns deu minuts de durada, jo de vosaltres no m'ho perdria.
Pels volts de la Diada estem preparant els Racons lunars que es faran dins el marc de l'Aplec de l'Ajuda a Balenyà-Hostalets. Estic fent uns guions que en principi haurien de ser una nova obra de teatre però els farem servir per veure l'acollida de públic a la nova proposta, en tinc moltes ganes.
A la foto podem veure la darrera actuació del molt aconsellable joc-espectacle EL LLOP de la Guarderia Teatre.

Una nit vaig somiar que mon pare era Déu (una follia sobre Paul Auster)

Aquest dissabte, des de la Guarderia Teatre, vam organitzar una obra de teatre titulada "Una nit vaig somiar que mon pare era Déu (una follia sobre Paul Auster)" dirigida i interpretada pel mallorquí Salvador Oliva. Com és mal costum en aquest tipus d'espectacles a Tona, al teatre hi van assistir poques persones, menys de 20. És una llàstima que la gent tingui aquest poc hàbit cultural que et fa quedar a casa en comptes d'assistir al teatre per veure propostes com les d'en Salvador Oliva . Va ser una obra genial en tots els aspectes i massa gent s'ho va perdre. En Salvador ens va regalar carisma a dojo i professionalitat per transmetre el que Paul Auster va plasmar en el llibre "True tales of American life" que precisament he començat a llegir avui en anglès. Em sembla que el títol en català és el mateix que en l'obra de teatre.
Us poso el text del tríptic:

Tot comença quan Paul Auster va demanar als americans que li contessin
històries viscudes per ells mateixos per després contar-les en un
programa de ràdio. En va rebre prop de quatre mil de les qual en trià
cent setanta-nou per convertir-les en literatura. Aquestes històries són
les que conta el llibre Vaig creure que el meu pare era Déu.
Com que sóm un entusiasta de les històries de Paul Auster i perquè
aquest llibre em va fascinar, un any després de llegir-lo, una nit, jo,
vaig somiar que mon pare era Déu.
Una coincidència o una revelació?
No, un deute.
Parlar de racisme, d'amor, de mort, d'amistat, de religió, de guerra, de
por, de sort..., amb exigència i naturalitat era la meva obligació.
Les vivències són convertides en literatura i la literatura en teatre.
Les nostres històries són les millors perque són les que hem viscut.
Paul Auster és un escriptor intel.ligent, capaç d'enganxar el lector amb
un argument senzill, que fa de mirall dels comportaments humans i fa
pensar molt, també juga amb l'atzar, les casualitats i en això m'hi
sento molt identificat. Hi ha gent que pensa que els pren el pèl, però a
mi m'encanta que jugui amb mi i em faci còmplice de la seva escriptura.
La lectura de la seva obra em deixa un regust fantàstic.

Aquest espectacle està dedicat a Joan Carles Bellviure per
ensenyar-me tantes coses, i com no, als meus pares: Salvador i Maria.
Ja ho veieu, si teniu oportunitat de veure aquest espectacle no ho dubteu ni un segon, us en penedireu.

Recomanacions de cara a l'estiu

Acabo d'actualitzar les recomanacions culturals que cada trimestre poso al bloc (a la part dreta, a baix).
Bé, aquesta vegada he optat per un llibre fascinant que he acabat de llegir fa poc: Els pilars de la terra de Ken Follet. Sí, ja ho sé, ha esdevingut un llibre mediàtic i tot el que vulguis però val la pena llegir les quasi 1300 pàgines per endinsar-se a una època cruel magistralment explicada.
De disc he optat per un dels meus clàssics de sempre, em refereixo al Vs de Pearl Jam. Per mi és el seu millor disc ja que transmet força l'escoltis com l'escoltis. A més té grans temes com aquell Rearviewmirror (jo l'hagués titulat adrenalina aquesta), aquell Go, Animal a més d'un Daughter. Sempre l'aconsello a amics i normalment no es decepcionen.
Per la cançó he escollit una preciosa peça d'aquell paio que té veu de Bourbon, en Tom Waits. És del Small Change que possiblement és el disc que més he escoltat d'ell (i en tinc més d'una dotzena). De cançó en podria haver escollit ben bé 8 o 9 però avui m'ha vingut bé aquesta. Aquest home destila blues, rock, jazz i molt whisky barat al costat del piano.
De pel·lícula aquesta vegada n'he escollida d'un dels meus directors preferits autor de diverses obres d'art, el gran Julio Medem. En podria haver triat una altra però Vacas té una ambició admirable per ser una opera primma. M'agrada com està filmada, el guió, els actors, la música, el tema, tot. No m'estranya que l'hagi vist almenys cinc vegades.



De lloc he escollit Formentera perquè és una illa captivadora, hi he de tornar però com que no puc almenys us l'aconsello a vosaltres.


Salut, pau i República.

No penso descansar

Fa molt de temps que estava esperant l'estiu per tenir temps d'iniciar una colla de projectes que tinc en ment durant l'any. Ara no tinc l'excusa del temps, he de pencar de valent i portar-los tots a terme.
Tinc en projecte una obra de teatre, un nou programa de ràdio, uns espectacles de teatre amb el grup, escriure nous monòlegs, aprendre a tirar millors fotos, llegir molt i sobretot ser bon pare.
D'entrada aniré pel programa de ràdio ja que comença demà mateix.
Abans hauré de desconnectar del cole però hi passaré un dia d'aquests per entregar quatre coses que em falten i arreglar una mica la classe, no he tingut temps de fer-ho tot.
Bé, suposo que des del bloc seguiré escrivint quatre cosetes durant l'estiu.
Salut i bon estiu.

Un concurs educatiu: això és una televisió pública!

Avui he vist per primera vegada un concurs de Tv3 que es diu Pica Lletres i està presentat per en Lluís Gavaldà. El programa, adreçat a alumnes de 3er d'ESO, està basat en els concursos de lletrejar paraules que són força populars als EUA. Fa uns mesos vaig veure la pel·lícula-documental Spellbound que tracta d'aquest tema i em va sorprendre gratament. Bé, allà als EUA ho fan més a l'engròs i converteixen els concursos televisius en combats a vida o mort, en fan un gra massa per un programa educatiu però què ens pot estranyar d'un país on és més fàcil comprar una arma que fotre's una cervesa a depèn de quines edats?
Doncs bé, després de veure la pel·lícula, a la classe on sóc tutor (3er i 4rt) vaig començar a fer un concurs similiar adaptat durant l'hora de llengua catalana i els va agradar molt, hi volien jugar a tota hora.
Amb el Pica Lletres s'aconsegueixen dues coses que crec que ha d'oferir una televisió pública i catalana com és TV3. En primer lloc potenciar l'ús de la llengua catalana entre els joves i en segon lloc divulgar la riquesa que té aquesta maltractada llengua que és la nostra. En una època en la que els joves escriuen fatal entre d'altres coses per culpa d'SMS i Messengers, està molt bé que es facin concursos d'aquest tipus. Espero que tingui molt d'èxit.
PD: No he posat res sobre el fi de curs d'aquest any, no m'ha vingut de gust.

Ja n'hi ha prou d'aquest color!

Avui a la tarda fent zàpping m'he adonat que a la primera de Televisió Espanyola feien Toros.
En ple segle XXI quan tothom és conscient que aquesta tradició macabre és una salvatjada i una tortura pels animals hem de seguir permetent que es retransmetin Toros en horari infantil amb els nostres impostos?
N'hi ha per llogar-hi cadires!
Ni de dretes ni d'esquerres! els governs ofereixen Toros a la ciutadania en horari protegit. Ja ho sé, si no vols no ho mires però una televisió pública no ha d'oferir això en aquest horari, ho hauria d'oferir en horari de matinada o no oferir-ho.
Per cert, diuen que hi ha un horari televisiu protegit. Protegit de què? És protegir el menor oferir-li un espectacle on es tortura un pobre animal a poc a poc?
Quina falta de coherència més preocupant.

Festa de Fi de curs 2005/06

D'aquí a unes hores comencem la festa de fi de curs de l'escola.
Aquest any ha canviat molt perquè a alguns mestres no ens semblava bé la festa anterior. Ja a principi de curs vam buscar un plantejament diferent i em sembla que l'hem trobat. Anteriorment es feien uns balls per classe que poc tenien a veure amb el currículum i en alguns casos eren força grollers i provocatius en la línia de diferents programes de la televisió de masses altrament dita tele-escombraries. Ja m'enteneu, jo no sé perquè unes nenes de cicle mitjà o superior han de vestir-se com si tinguessin 16-18 anys per ballar amb poca roba i de forma insinuant, ho tobo patètic.
Ja sé, els agrada molt i la societat ho marca així però en una escola no hem d'entrar a promocionar aquestes coses, una escola és un lloc on s'han d'educar uns valors. Si a la festa del barri volen fer allò que ho facin però des de l'escola no hem de permetre oferir una imatge com fan a Antena 3 i/o a Tele 5 on els nens són mercaderies divertides que entren en modes dictades i calculades per gent sense escrúpuls en pro d'un share més alt que el rival.
Doncs bé, si no plou, farem balls tradicionals catalans del Cd del Galop com el "Petit vailet", el "Patatuf", ball de bastons, la Patum de Berga, etc... També cantarem cançons traidicionals d'arreu del món i tot això gràcies a un mestre de música amb molta empenta que ha portat gran part de la festa. Amb ell ens hem coordinat des d'EF per fer els balls i la resta de la gent ha col·laborat en la decoració i altres coses. Per mi aquesta és la idea d'una festa de fi de curs on els pares podran comprovar el que fem a l'escola i de pas despedir el curs amb armonia tots junts.
Unes nenes se m'han queixat que els agradaria fer balls d'aquells de "mucha marcha" i coses per l'estil. Jo els he dit que a l'escola s'educa i que aquells balls amb les seves lletres no eduquen i que per tant no han de tenir cabuda a l'escola.
Així de clar.

Estatut vs Estatuet

Remenant per la xarxa he trobat un document de l'Estatuet comparat amb l'Estatut aprovat pel Parlament. El document, en pdf, està molt treballat perquè té de color vermell i tatxat l'Estatut del nostre Parlament i en color verd hi ha l'Estatuet que deu ser el germà petit i tonto. Ho dic perquè pobret té menys diners, menys formes de guanyar-ne, menys formes de desenvolupar-se i a sobre no té ni identitat pròpia, bé, en té però està preambulitzada.
Mirem el document aquí.
L'article 134 que podem trobar a la pàgina 37 parla de l'esport i el lleure. Hi havia coses d'educació física però estan en vermell en el punt 2. També aconsello llegir altres articles com per exemple el número 1.
Ah, el dia 18 a votar.

L'Ajuntament del Figaró mou fitxa

Han repartit a l'escola una enquesta perquè l'omplin els alumnes del centre sobre quines són les seves preferències en esport, han d'omplir l'enquesta puntuant quins són els esports que més els agraden.
Segons diuen a la carta l'esport és molt important pel desenvolupament de les persones en molts aspectes, hi estic molt d'acord. Per això mateix, fa 2 mesos, vaig enviar un e-mail al Consell Esportiu del Vallès Oriental demanant que fessin alguna cosa pels nens del Figaró. Us en cito uns apartats. Inicialment els feia unes preguntes sobre un concurs esportiu al qual volia presentar l'escola però ni em van contestar, deu ser que el poble no té prou categoria per ells o que ni ho van llegir o que jo que sé.

"el poble on treballo no té cap tipus d'equipament esportiu públic i per això els nens del poble són mancats de qualsevol activitat esportiva al mateix poble. Per aquest motiu la única possibilitat esportiva que tenen és mitjançant les classes d'Educació Física que imparteixo a la única escola que tot i ser nova és mancada d'instal·lacions dignes sobretot per falta d'espai, previsió, diners i deixadesa."

"D'altra banda us voldria demanar si des del Consell Esportiu del Vallès Oriental podeu fer alguna cosa per aquests nens i nenes que tenen ganes de fer esport i no poden perquè viuen en un poble com el Figaró. Em refereixo a autocars que els puguin portar a la Garriga o alguna cosa que els pugui incentivar. Estaria molt bé que aquest poble de més de 1000 habitants tingués pavelló municipal o algun lloc públic on practicar esport.

Jo a nivell personal ja vaig enviar cartes al Síndic de Greuges pel que considero que és una discriminació dels infants del Figaró quan van construir una escola nova sense equipaments com un gimnàs o sala coberta. Ara, després de rebre les respostes donant-me la raó, estic pensant en denunciar al mateix Síndic la manca d'equipaments esportius pels nens del poble. M'agradaria que el Consell Esportiu, el mateix ajuntament o les autoritats que facin falta facin alguna cosa per promoure l'esport al poble.

Atentament.

Jordi Roca i Font

Mestre de primària especialista en EF"

Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions sobre el que vulgui.

El poder, en diuen el poder

Ahir dissabte llegia al Periódico de Catalunya una carta d'una AMPA d'una escola de Barcelona. Es queixaven que el centre té unes importants mancances en equipaments, neteja i seguretat. Segons deien els membres de l'AMPA el centre pateix això des de fa moltíssims anys i sembla ser que no tenen ni gimnàs ni sala de psicomotricitat per la qual cosa de seguida vaig pensar en el cas de la meva escola. I també vaig pensar que aquests problemes acostumen a tenir una solució econòmica i organitzativa, és a dir, que qui ha de donar ordres tingui suport econòmic perquè aquestes es puguin dur a terme.
No tinc ni idea del cas d'aquella escola però m'imagino que tan el Claustre com la resta de la comunitat educativa deuen haver fet alguna cosa per intentar solucionar el problema. Suposo que quan qui ha de prendre decisions a més alt nivell es va trobar sobre la taula el cas d'aquella escola devia dir que no tenia pressupost per arreglar-ho i per això les coses no s'han arreglat. Estic parlant de suposicions però el que està clar és que el pressupost en educació ha de créixer, i molt, per afrontar els problemes que tenim actualment i els que estan venint.
Em nego a pensar que Catalunya no genera recursos econòmics per afrontar aquests problemes. Està clar que de diners en generem i també està clar que se'n van sense tornar per arreglar les necessitats de la gent.
Amb el nou Estatuet tindrem més diners per solucionar tot això o seguirem tenint, entre d'altres coses, escoles sense recursos?
Quina pena em fan alguns polítics. S'omplen la boca de paraules com "concert econòmic" i després es conformen amb les escorrialles sabent perfectament que no arreglarem res.
El poder, en diuen el poder.

Retorn, desgavell, renúncia, promeses incomplertes i Estatuet

Dijous
Aparco el cotxe i n'hi ha dos que esperen que baixi per saludar-me.
Tothom em saluda, sembla que hagi estat mig any i no 20 dies (5 de paternitat + 15 de casament).
Entro a l'aula i veig el caos. Quin desgavell. M'he de posar seriós. Com s'aprofiten de la situació quan no hi ha el tutor. Necessito unes quantes hores per posar-me al dia i ordenar (o intentar-ho) l'aula.
Hora del pati. Tota l'escola és a fora perquè fem jornada intensiva. Passejo esmorzant un plàtan i vigilant.
Una nena magrebina de P3 que va arribar més tard sense ni parlar català em mira i em segueix pel pati. Quan veu que estic sol se m'acosta, m'agafa la mà i m'hi fa un petó. Em diu:
- I la teva filla?
- Està dormint.
- On?
- A casa.
Riu i marxa corrent amb un somriure. La segueixo amb la mirada, va a un grupet i els explica que ha parlat amb mi, m'assenyala, els altres em miren i riuen.
Tornant del pati castigo a un nen de sisè que s'ha enfilat a la cistella de bàsquet simulant una esmatxada, sap que està prohibit i penalitzat, l'he enxampat in fraganti i no el perdono, és reincident, se'm queixa i em diu que es pensava que tornaria més permisiu, no ho diu amb aquestes paraules però ho entenc així. Se'm fa llarg tornant del pati però a les dues cap a casona.
Divendres
Em passo el matí intentant posar ordre a la meva classe. He d'avaluar i saber exactament què ha fet cada alumne en la meva absència.
Tornant del pati tinc psicomotricitat. Els dic que possiblement l'any que ve no ho faré jo, no els fa gens de gràcia. Si m'agafo reducció de jornada intentaré no fer psicomotricitat perquè ho fem a les tardes. Estic fart de treballar en aquestes condicions de manca d'espais adequats i de recursos humans, no treballo a gust i les promeses que se'm van fer pel 2006 han quedat en res, no he rebut ni la més mínima explicació per part de ningú. La idea que tinc de la psicomotricitat no és aquesta perquè estic més pendent que no es facin mal que de motivar la creativitat.
Necessitem un gimnàs!
El nou Estatuet (no en puc dir Estatut d'això) ens donarà suficient finançament per tenir gimnàs a les escoles catalanes de nova construcció? i per més beques? i per més aules d'acollida? i per més guarderies públiques? i per llibres de text gratuïts? i per aules d'informàtica adequades? i per.. i per... i per...
estic escoltant Sisa
"Amb algú que no té ombra
i té el cap sota la sorra.
Amb aquells que no t'escolten
si el que dius no és el que toca,
no cal parlar".
No cal parlar. El congrés dels solitaris (2005)

Post 121

Dijous se'm farà molt difícil tornar a la feina. Tinc ganes d'estiu.
Loco
Loco,
cerques països tropicals,
flors i dones naturals,
biquinis,daikiris, tucans.
Loco,
mediterrani assolellat,
"són tranquils els habitants"afirmen els guiris locals.
Tocadiscos peruans, hotels,souvenirs d'art africà,
platges verges a postals, tambors,guitarrons desafinats.
Qui s'apunta a ballar damunt la mar?
qui s'apunta a dormir i a somiar?
Xeremies, taper-wares, olé!
shorts i twingos de lloguer,
sobrassada i cocarrois, molt bons,
una ensaïmada pren el vol.
Taxi; Antònia Font (2004)

"Enrollat" vs exigent

Ja s'acaba la temporada d'hoquei i ja he decidit no tornar a entrenar com a preparador físic la temporada vinent. Al llarg dels nou mesos del repte que em vaig marcar he intentat motivar als nois (d'entre 15 i 17 anys) i inculcar noves formes de treballar. En certa mesura ho he aconseguit però entrenar adolescents no és fàcil i he de reconèixer que n'he acabat molt fart. No és fàcil trobar un equilibri entre l'entrenador "enrollat" i l'entrenador exigent i ara a final de temporada ja se m'han anat de les mans. La competició ha acabat i aquests dies entrenem a un altre ritme i una colla d'adolescents cansats de l'exigència de l'institut, de la pressió de les notes i d'unes quantes coses més de l'edat no són fàcils de tractar.
A l'escola és diferent ja que més o menys tens unes formes de fer-los creure però tot el que és extra-escolar és més complicat.
Quan vaig acabar la carrera em vaig trobar que no entrava a llistes i no tenia feina. No vaig tenir més remei que fer extra-escolars durant dos anys fins que vaig aconseguir entrar a llistes com a substitut. No va ser gens fàcil però vaig aprendre moltíssim i això m'ha servit per formar-me com a educador. D'entre les perles que en vaig treure us en poso una d'un vailet de 9 anys:
- Tu faràs el que et digui jo perquè els meus pares et paguen.