Orientació sobre plànol humà

Avui he fet una actualització a "Educació Física, no gimnàstica!" i de pas una col·laboració a tres pàgines webs d'EF que m'agraden i que admiro per la gran tasca que porten a terme, em refereixo a ÀreaMEF, Compartiendo EF i Maixua.com.
El dia 15 anem a una excursió on farem una espècie de cursa d'orientació en un bosc i ara estic treballant l'orientació a l'escola durant l'hora d'EF amb els de cicle mitjà. He introduït la brúixola i hem fet diversos jocs i exercicis, jo també acostumo a treballar la lateralitat i la percepció espacial al mateix temps ja que per mi van força unides a l'orientació.
Si voleu descarregar-vos el joc que he enviat ho podeu fer aquí: són 3 fitxers en arxiu WINRAR amb 8 fitxes per plastificar, instruccions i model pel MEF. És un joc que a mi m'ha funcionat molt i a la pàgina web ja hi vaig penjar una versió més rudimentària fa més de sis anys. El joc es diu "Orientació sobre plànol humà", sempre m'ha agradat inventar jocs a partir de coses com plànols, taulers de jocs, etc..
Avui repassava la pàgina web i després d'aquesta actualització si tinc temps en faré d'altres ja que hi ha molts arxius que fa anys que no reviso i els cal una rentada de cara.

A l'aire lliure

Com cada any a casa en Jordi celebren una barbacoa amb els amics al jardí. L’any passat en Jordi va estar treballant de valent per assegurar-se que tots els seus amics tinguessin la carn a punt, uns la volien més feta i altres gairebé crua. Quan els amics tenien la panxa plena es va disposar a menjar ell. Quan començava a degustar la fabulosa xistorra DO de Navarra va notar fum de tabac i va parar un moment, a dos metres tres dels que havien acabat van començar a fumar amb entusiasme, en Jordi els va dir que ell encara no havia acabat de menjar, ells van contestar que estaven a l’aire lliure i per tant no molestaven a ningú. Aquell dia en Jordi es va mossegar la llengua, va preferir no dir el que pensava i va seguir menjant carn a l’estil fumat.

Aquest any en Jordi ha comprat la mateixa xistorra DO de Navarra, les mateixes botifarres DO Plana de Vic i la resta de menjar de la millor carnisseria del poble. Ha tornat a passar el mateix: en Jordi ha servit a tothom de la millor manera i després ha menjat ell, en el moment de menjar, les mateixes persones, amb el mateix entusiasme, han començat a fumar. Als pocs segons de començar les cigarretes i just abans que els seus pulmons enfosqueixin encara més un d’ells ha parat:

- Què és aquesta pudor?

- És veritat, què és? – diu l’altre.

En Jordi intervé amb la boca plena, ja sap que no és d’educació parlar amb la boca plena però el moment s’ho val.

- Us molesta? És que acabo de tirar una bomba fètida que vaig comprar als xinos que estan al costat de la carnisseria, em venia de pas.

- Però per què collons tires una bomba fètida? Carda una pudor horrible!

- És un vici nou que he agafat, no crec que us molesti perquè estem a l’aire lliure.

El rei legitimador

Es veu que hi ha gent que crema fotos de la Família Real i que això és un delicte contra "la unidad de España". Ens han venut des de fa anys que la monarquia espanyola és la més moderna, la més demòcrata, la més campechana, la que acumula menys escàndols i la més propera al poble, als súbdits per ser exactes. El que ens han venut és una cosa i la realitat és una altra ja que aquesta gent estan on estan gràcies a un dictador feixista. Gràcies al Youtube podem veure imatges de l'actual rei jurant lleialtat a Franco i legitimant el cop militar del 18 de juliol del 1936, sí, ho heu llegit bé, el rei d'Espanya va legitimar l'aixecament feixista, comproveu-ho al següent vídeo a partir de: 1m 45s.

Per tant que no ens vingui amb lliçons de democràcia un personatge que va dir això i que després no ha demanat perdó.
I també hi ha un altre argument contra aquesta gent que és l'insult a la cultura catalana amb les seves recordades paraules de: "nunca fué la nuestra una lengua de imposición. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano". Nunca? collons, quan vaig néixer i els meus pares em van anar a inscriure els van dir que de Jordi res de res, Jorge por decreto, Jorge por imposición.
No entenc com el Parlament de Catalunya no va fer una llei declarant persona non grata a aquest personatge que se'n fot de nosaltres negant l'intent de genocidi lingüístic.
No està bé cremar fotos? val, fem-ho més subtil. Hauríem d'aprendre doncs dels xativins i col·locar les fotos dels monarques cap per avall en senyal de protesta.
Foto. Google

Qui ho havia de dir

Torno de la ràdio content. Avui he fet el tercer programa de l'onzena temporada, ja porto uns quants anys a l'emissora municipal de Taradell, diria que sóc dels més veterans. Avui he compartit l'hora amb l'Oriol que fa el programa anterior, hem estat parlant de bona música mentre jo anava posant alta qualitat sonora que feia la delícia dels pocs (però fidels) oients del meu programa. He punxat els grans de sempre: Led Zeppelin, Doors, Hendrix, Deep Purple, el mestre Dylan, els Pink Floyd, els Black Sabbath, els Beatles,... avui m'he plantejat no punxar res posterior a la meva data de naixement, no me n'he sortit per pocs mesos ja que per acabar he posat "El comptador d'estrelles" d'en Sisa que es troba a "La galeta galàctica". Ara escolto el Band of gypsys a un volum tan baix que em podrien denunciar però la pubilla dorm aquí al costat, si sent en Hendrix és capaç d'aixecar-se per moure la seva melena de tres centímetres.
D'aquí a pocs minuts el bloc arribarà a les 20.000 visites, qui ho havia de dir.
Foto:JRoca

Uns apunts sobre la Fira de Frankfurt

Avui parlaré alt per alt de la Fira de Frankfurt que s'ha atrevit a convidar per primera vegada a una nació sense estat. A la Fira hi aniran escriptors d'arreu dels territoris de parla catalana però només hi ha hagut polèmica amb els escriptors que escriuen en castellà i viuen a Catalunya. La polèmica, com és habitual, ha vingut més des de Madrid que des de Catalunya mateix on la majoria d'escriptors catalans en llengua castellana han declinat la invitació d'anar a la ciutat alemanya entenent que allà no hi pinten res i que ells ja tenen un mercat prou gran on vendre.
Em pregunto si els mitjans de París s'han queixat que escriptors nord-catalans que escriuen en francès no van a la Fira; em pregunto si els mitjans de Roma s'han queixat que escriptors de l'Alguer que escriuen en italià no van a la Fira; ho dic perquè en teoria tenen el mateix dret d'anar a la Fira els nord-catalans que escriuen en francès, els alguerencs que escriuen en italià (o sard) que els catalans que escriuen en castellà, no?

És ben bé que som una nació ben estranya, una nació massa fàcil de ser atacada per la gent que ens vol mal.

La lateralitat creuada és un problema greu?

Com a moderador del FòrumMEF rebo via e-mail un missatge cada vegada que algú escriu al fòrum, d'aquesta manera m'assabento de com van els fils de debat i intento eliminar ràpid els missatges inadequats com els de publicitat. Avui he rebut un missatge d'una mare preocupada que devia buscar informació sobre la lateralitat creuada i va anar a parar al FòrumMEF. Us copio el missatge perquè val la pena que almenys els MEF el llegim amb atenció:
Hola, em dic Dolors i he quedat sorpresa d' aquests mestres que intenten averiguar i es preocupen de que va el tema de lateralitat i que es pregunten si ho han de comunicar als pares. La meva resposta és si i a més sense cap dubte, millor prevenir. Us explico, tinc un fill amb diagnostic de lateralitat que ningú no va detectar i ara crec que a l' escola ho podien haver fet. Un dia el meu fill es va presentar a casa fent un tic (pampalluges amb els ulls) que cada dia ho feia més, ens va deixar intranquils i el varem portar a l' optometrista, aquest entre altres coses va diagnositicar aquesta lateralitat i la varem començar a tractar, durant sis mesos, el nen va deixar de fer pampallugues i tenia els ulls estimulats al 100% però segueix creuat, recordeu que la lateralitat porta afegit al pacient, baixa autoestima, stres, depresió i això ho pateix el pacient i els del voltant, a partir d' aquest panorama el varem porta a realitzar el mètode tomatis per desbloquejar el nen i tractar-ho a través de l' oida. No ha servit de res. En aquest moments i per falta de coneixament del tema i que tothom s' atraveix a tractar-ho psicòlegs, logopedes, optometristes, neuròlegs,.... sense dominar-ho ens quedem a mitges, ningú acaba de tr! obar el focus i anem perduts, perdem temps i diners i ara ja estem amb la desesperació. El meu fill de 10 anys i francament ara està patint molt a l' escola. Per cert una nota a tenir en compte es que solen ser nens que van molt bé amb matemàtiques.El meu fill és un crak amb mates però lent amb lectura (61pm) i una lletra i ortografia nefasta.Tot el que poguen averiguar, especialistes,,etc per a nosaltres serà una gran ajuda si ens ho comuniqueu. Som de Vic.però sobretoto Srs. comuniqueu allò que creieu que no va a l' hora, jo ho hagués agraït, és un problema més greu del que la majoria de gent pensa i a nosaltres l' escola no ens ha ajudat gents i el meu fill ja està enfonsat i no és cap solució canviar d' escola o el potencial intelectual i és només que està adormit. Una abraçada Aquí teniu el conjunt de missatges sobre aquest tema al FòrumMEF.

Estrena 13 de desembre del 2007

“PUNXES A LA SORRA”

Sinopsis:

“Punxes a la sorra” és la història de dues dones embarassades que s’exilien a França a l'hivern del 1939 degut a l’avanç de les tropes feixistes. Parla de la mort, de la misèria d'una guerra, de l'esperit de lluita, de la generositat, i parla, també, de la llum d'una maternitat que arriba massa tard per una però esdevé la vida per a l'altra.

FITXA ARTÍSTICA:

Interpretació: Marta Esmarats

Marta Pons

Aina De Cos-Estrada

Dramatúrgia: Jordi Roca i Font

Direcció: Montse Rodríguez

Estrena: 13 de desembre del 2007, Institut del Teatre de Vic

Fotos de la maternitat que vaig tirar in situ.

Bloc "La llum d'Elna" amb 2 vídeos explicatius.

Crònica del viatge al lloc dels fets (abril'07).

Las madres de Elna, una pel·lícula de Manuel Huerga

Gatejador no hi ha camí, es fa camí gatejant

Una vegada un amic que és llicenciat en EF, MEF i pare em va parlar de la importància del gatejar, em deia que si una criatura no gateja abans de caminar és més que possible que faci faltes d'ortografia en un futur. Jo amb la meva formació MEF no havia sentit teories sobre la importància de gatejar ni res per l'estil. Uns quants anys després quan vaig ser pare i la meva filla no gatejava als deu mesos em van venir al cap aquelles paraules, va ser el moment de llegir diferents teories sobre aquest tema i arribar a la conclusió que no calia angoixar-se, té sentit que una criatura sana faci faltes perquè no ha gatejat? A veure, per lògica podem dir que primer es gateja i després es camina però, què passa si es salta el pas i es camina directament? realment és tan greu?
Conec gent ben normal que no ha gatejat mai, diferents fills d'amics no han gatejat i no són especialment descoordinats ni fan moltes faltes.
Amb tot això vull dir: no em fem un gra massa amb les teories? no seria millor educar com creiem els pares passant dels llibres?
I amb el dormir passa igual: partidaris d'en Corbella i partidaris d'en González, cadascú amb les seves teories. Nosaltres hem fet ben bé el que hem cregut de més sentit comú, ens hem informat i després ens hem fet un mix del que més ens ha interessat.
Per què parlo d'això avui?
Caminar de quatre grapes prevé el fracàs escolar.
Lateralidad.com (Avís: una web que pot espantar)
Converses al parc:
- Encara no camina?
- Encara no li han sortit les dents?
- Encara no parla?
- Encara no l'has apuntat a música?
Foto:JRoca

Hi ha de tot a la vinya del senyor

Passejant un diumenge assolellat de Mercè per la Ciutadella ofereix un munt d'imatges del dia. Hem vist centenars de famílies amb nens i centenars de comportaments diferents, hi ha de tot, ja ho diuen, a la vinya del senyor hi ha de tot. Hem vist gent més que agradable passant el dia amb família i/o amics, gent respectuosa a les cues, gent que utilitza les papereres i gent que fa tot el contrari. Hem vist gent fumant a sobre els seus fills i els dels altres fent un taller de reciclatge ple de participants, hem vist crits, nens consentits, nens maleducats, nens empaitant coloms amb pals i nens enfilats a arbres joves i no tant joves. De tot.
En aglomeracions humanes és bo observar comportaments i treure conclusions sobre el que hem de fer i el que no hem de fer per educar els nostres fills. Cadascú té la seva escala de valors i les seves normes i és bo que les famílies estiguin unides (almenys pel que fa a valors) per consensuar una forma d'actuar en l'educació, juguem a la mateixa lliga.
Doncs avui hem vist una cosa que trigarem a oblidar. Com podeu veure a les fotos uns nens han pujat a dalt d'un arbre altíssim amb el consentiment exprés del seu pare. S'ha format expectació davant d'un fet denunciable que és veure un pare animant als seus fills a pujar a l'arbre, a dalt de tot. El nen devia tenir uns vuit anys i la nena no passava dels sis i anava vestida amb vestidet i xancletes. Una vegada a dalt han deixat les mans lliures i han fet gestos a la gent que mirava. Si haguessin perdut l'equilibri haurien anat rebotant nuca i colzes, genolls i tòrax, braços i cames contra les branques fins a caure a terra, no em vull imaginar les conseqüències.
No, no m'ho compareu amb els castellers perquè no té res a veure.
Per cert, el Laberint ha estat tot un èxit de participació.

A jugar toca!

Demà diumenge al matí ens arribarem al Parc de la Ciutadella a jugar, sí, a jugar amb desenes de jocs a l'aire lliure que ompliran part del parc. Uns bons amics presenten a la ciutat comtal la seva genial creació "El laberint" que ja es va presentar en societat a la Fira Joc-Joc de Tona del 2006, demà veurem una versió renovada que ja comença a funcionar allà on aterra. El laberint és una construcció metàl·lica amb una entrada i una sortida on l'enginy dels participants obre les portes per "passar pantalla" i arribar al final, voleu saber-ne més? passeu demà i ho comprovareu!
Salut
Foto: www.itinerania.com

Crònica d'una xerrada

Les expectatives creades per la xerrada d'en Carles Capdevila eren altes i no em va defraudar gens ni mica. La primera part de la xerrada es va basar en gran part en el llibre "Criatura i companyia" que va ser un gran èxit i que jo vaig llegir poc després de ser pare. Amb aquesta entrada es va ficar el públic a la butxaca amb acudits antològics que van fer pixar de riure a més d'un i de dos. En el meu cas em va fer molt de riure el que fa referència a l'escola bressol ja que ara fa poc que hi portem la pubilla i les històries que explicava eren ben viscudes. A la part final en Carles es va vestir de pedagog-psicòleg-pare de debò per explicar-nos les seves teories sobre els cinc sentits per educar les criatures: ridícul, deure, moral, de l'humor i sobretot molt sentit comú. Ens va explicar casos reals tenyits amb bon humor i molta ironia i alhora ens va fer pensar sobre el fet educatiu avui en dia, sí, ens va fer pensar molt i això és complicat de fer mantenint un ritme prou alt de rialles calculades amb un tempo magistral. Per acabar només us dic que si en Capdevila fa una xerrada d'aquestes prop de casa vostra no dubteu ni un moment en anar-hi perquè val la pena de veritat.
Foto: JRoca

Post 400: Patinada estival

Avui publico una carta d'un estudiant de MEF de la UB que es diu Aleix Roig Mateu i és de Vilassar de Mar. Aquesta carta va ser publicada al Punt Diari i com que l'autor és lector d'aquest bloc i me la va enviar donant-me permís per publicar-la, aquí la teniu.
Gràcies Aleix i molta sort!

PATINADA ESTIVAL

D´aquí tres dies començaré la meva formació de Magisteri d´Educació Física. Il.lusió, ganes de començar, i molt d´interès pels estudis són potser les sensacions que tinc aquests dies previs a l´inici de curs.

Actualment la meva vida gira al voltant de l´esport. Treballo d´entrenador d´un equip d´escaladors, també de guia de muntanya, passo el temps lliure escalant, entrenant,... compartint amb els amics aquesta gran manera de viure: l´esport.

Veient les noticies que s´han produit aquest inici d´estiu en referència a la reducció d´hores d´educació física, em venen alguns pensaments que podria resumir en aquests punts:

-Realment el Govern s´ha plantejat seriosament el que significa fer retrocedir l´Educació Física? Com a part indispensable del desenvolupament integral de la persona, l´educació física HA DE SER un pilar fonamental per al creixement de qualsevol infant. Molt especialment en la societat en que vivim: dominada per el sedentarisme, l´estrés, el domini de greus contravalors (egoïsme, desil.lusió, materialisme,...)... tots aquests punts eixos de treball en la nostra àrea.

-Està demostrat que per que els infants puguin rendir bé en totes les àrees, cal que les hores dedicades a l´educació física tinguin un pès important. Una manera d´agafar forces per fer front a altres àrees molt més formals en la forma i context.

-És incongruent declarar que la prioritat del Govern espanyol és lluitar contra la obesitat infantil i a continuació reduir les eines per fer-hi front.

Cal reflexionar-hi. Doncs estem comprometent la vida de les nostres nenes i nens. Que d´aquí us anys guiaran el camí de la nostra societat.

Esperem que el sentit comú s´imposi, i tot quedi en una "patinada estival"


Aleix Roig Mateu
Vilassar de Mar
Estudiant de MEF a la UB

Educar amb bon humor

Demà riurem una estona amb la presentació del curs 2007-08 que ens farà en Carles Capdevila a la sala cultural Can Costa i Font de Taradell. En Cadpe ens farà una xerrada amb la seva ironia habitual que ja ha fet escola:
"A partir de l'experiència pròpia en l'educació dels seus tres fills, l'autor analitza en clau irònica les obsessions dels pares en el procés educador, la relació pares-mestres i fa una crida a la necessitat de posar-hi els cinc sentits, en l'educació: sentit comú, sentit moral, sentit de la responsabilitat, sentit del ridícul i -sobretot- sentit de l'humor."
Quines ganes en tinc!

La lluita també a la ràdio!

Tinc bones notícies per l'educació física i la lluita que estem portant a terme per evitar la reducció d'hores. Des de Ràdio Barcelona-Cadena SER s'han posat en contacte amb mi i amb altres MEF perquè estan preparant un reportatge sobre aquest tema. Sembla ser que volen donar ressò a la campanya que estem duent a terme a nivell estatal i em van dir que necessitaven opinions de diferents MEF. Em van dir que ja tenen opinions de metges que estan a favor nostre ja que aconsellen que els nens facin més activitat física entre d'altres coses per evitar la tendència a l'obesitat que ja s'està notant. Pel que a mi respecta vaig oferir-me a ajudar en el que faci falta i alhora vaig donar direccions d'altres webmestres que poguessin aportar coses. M'alegra que una ràdio tan important parli d'aquest tema perquè així aquesta lluita serà coneguda per molta més gent que entendrà que ens hi juguem molt.

Nick Drake: One of these things first

No és el mateix

A l'escola començo la setmana amb el MEF-objectiu marcat d'aconseguir que els alumnes diguin educació física en comptes de gimnàstica. La setmana passada els ho vaig explicar bé als de cicle mitjà:
- Oi que per dir mates no dieu pas sumes? o divisions?
- No.
- Doncs per dir educació física no heu de dir gimnàstica. La gimnàstica és un esport i alhora forma part de l'educació física però l'educació física és molt més que la gimnàstica com les mates són molt més que les sumes o les divisions. El nom correcte de l'assignatura és educació física, digueu-ho als pares, als parents, als mestres, corregiu-los quan diguin gimnàstica i expliqueu-los la raó.
Feia molts anys que no feia educació física amb grups nombrosos i de moment crec que me'n surto bé. En grups grans és important mantenir unes pautes de treball, un to, una manera d'explicar i un protocol de sessió que els alumnes han de conèixer. Saben que no fem res "perquè sí", que tot té un objectiu i els animo a preguntar-lo. Al principi, amb alumnes nous, també és important "quadrar-se" en determinats moments quan els nanos volen posar-te a prova, és quan l'experiència juga a favor teu, cal conèixer el moment en el qual un alumne que no coneixes aprofita aquest fet per intentar ridiculitzar-te davant dels altres, passar-se la ratlla o simplement perdre't el respecte de forma quasi definitiva si no actues rotundament. El fet d'haver estat entrenador de nens durant molts anys, monitor d'extra escolars i d'esplai m'ha ajudat a conèixer millor les reaccions dels alumnes.
Us deixo un vídeo que he trobat per la xarxa en el qual un MEF experimenta noves activitats amb els seus alumnes i ho vol compartir amb tothom. Gràcies company!

L'Estatut a "educación de la ciudadania"

Aquesta si que és bona: El govern inclou l'estudi de l'Estatut a educació per a la ciutadania
Tenim un govern que vol deixar clar als nostres alumnes qui som i com som els catalans.
Avui em convertiré, per aquest post, en professor de tercer d'ESO d'una escola catalana impartint la part de l'Estatuet als alumnes de 3er d'ESO.
- Hola estimats alumnes, avui us parlaré de l'Estatut de Catalunya. És molt fàcil d'entendre: vau veure el concurs de gossos d'atura de Castellar de N'Hug per la tele? val, doncs mireu, els xaiets som els catalans, el gos és el president de la Generalitat, l'amo del gos el president del govern, el concurs està organitzat pel govern i el públic són els espanyols.
- I l'estatut?
- Bona pregunta, l'Estatut són les instruccions: Jau = seure i abaixar el cap; Volta la feixa = donar el volt als xaiets mentre te'n fots d'ells; Esquerra-dreta = aneu on jo digui; Endavant = espantar els xaiets amb l'article 8 de la Constitució.
- I el Parlament de Catalunya què és?
- El tancat on els xaiets es pensen que decideixen per ells mateixos els prats on hi ha més herba fresca.
- S'ho pensen només? no hi van a l'herba fresca?
- No hi van perquè no hi ha camins fets, els xaiets es perden.
- I per cert, què en fan de la llana dels xaiets?
- Se la reparteix el públic.

M'agrada ser mestre!

Avui escolto per Internet el programa especial "Eduqueu les criatures" de Catalunya Ràdio del passat dimarts, dia de la Diada Nacional. En aquest programa es fa un homenatge als mestres i els protagonistes expliquen un munt d'anècdotes que valen la pena. Si sou mestres o no ho sou escolteu-lo en aquest enllaç.
Salut

El primer dia

En el moment que arribes a una escola nova després de quatre cursos a la mateixa de seguida esperes el moment en el que coneixeràs els nous alumnes. Aquest moment l'havia imaginat de moltes maneres diferents i també havia assajat presentacions que a l'hora de la veritat no he fet. Suposo que en el moment que he tingut els meus nous alumnes a davant m'he fet l'idea que realment estic en una nova escola i que tinc un compromís amb aquests alumnes, amb l'escola, amb els companys i amb mi mateix. L'adaptació potser no serà fàcil doncs la forma de treballar d'una escola d'uns setanta alumnes és molt diferent d'una escola que sobrepassa els dos centenars. Tot i això el primer dia m'ha donat bones sensacions i la seguretat que em donen uns companys amb ganes d'ajudar i de facilitar la meva tasca.
I una altra cosa, des d'avui sóc oficialment i per primera vegada mestre i pare d'alumne ja que la pubilla ha començat l'escola bressol.
Salut i bon curs a tothom!
Foto:JRoca

Cornuts i pagar el cava i els canapès

Mirant l'acte institucional de la Ciutadella per la celebració de la Diada Nacional em venen unes quantes reflexions sobre el nostre país. Em fixo en les cares dels polítics i els admiro per tenir la capacitat física i mental d'estar-se drets tanta estona amb el sol que fa i el poc interessant que és l'acte per molts d'ells. Intento esbrinar el que el deuen estar pensant alguns d'ells mentre la Maria del Mar Bonet i en Miguel Poveda canten, la capacitat de concentració d'alguns és excepcional. La reflexió d'avui va en aquest sentit: els paguem perquè aguantin aquests actes? els paguem perquè es mantinguin amb bona cara tot i que l'acte generalment els importa ben poc? el més normal seria que els paguéssim perquè ens representin, ens governin i dignifiquin les nostres institucions però veient com han permès la rebaixa de l'estatut del Parlament està clar que la poltrona els interessa més que el país.
Heu vist l'acte? què hi feien aquells militars amb més medalles que el Màgic Andreu aplaudint el "Cant de la senyera"? veure-ho per creure-ho. Me'ls imagino tornant al seu cuartel presidit per l'àguila franquista a la Barcelona post-fòrum del segle XXI tronxant-se de riure:
- Joder, que buenos los canapés catalanes que nos han dado en la Ciudadela.

Al pla del Castell de Tona no hi ha cap castell

Ahir vaig pujar al pla del Castell de Tona i des d'allà dalt amb la plana de Vic als meus peus vaig intentar trobar la meva escola nova a Taradell. Sense binocles és impossible veure-la amb exactitud però em va semblar trobar el lloc enmig del bosc. Hi vaig fer una foto que ajuntaré amb la foto que faci des del sentit contrari, és a dir, des d'una finestra de la meva nova aula.
Al pla del Castell hi havia força gent, no m'estranya, és un lloc bonic ben a prop de casa on fer una passejada agradable. D'entre la gent que hi havia en destacaven uns pixa-pins (ho dic de bon rollo) ben mudats que parlaven de les excel·lències del lloc:
- Mira, i aquí hi ha el castell, és molt antic. (Llegiu-ho amb accent xava)
- Està molt en conservat.
- Hi han fet un casament perquè està ple de flors.
- Oh, ca maco.
El que no saben és que dalt el pla del Castell de Tona no hi ha cap castell, hi ha una ermita romànica del 889 i una torre de guaita que és anomenada pels vilatans com la "Torre del Moro". També hi ha una cisterna d'aigua (avui un forat) d'on es diu que prové el nom de Tona, es veu que en llengua ibera cisterna d'aigua es diu tunna i possiblement d'aquí va derivar el nom de Tona.
I va, ja que hi som us en diré una altra del meu poble: resulta que l'escut té tres barres vermelles sobre groc, sí, tres! es creu que pot venir d'un error o d'una mala còpia de l'escut de Catalunya.
Acabo de passar per la Viquipèdia a arreglar algunes coses de Tona.
A la foto veiem la "Torre del Moro" i la senyera, amb quatre barres, no tres.

Una mica de normalització lingüística

Hola, avui estic cansada. Sóc una noia bonica que vol xatejar amb tu. Envia'm un e-mail a hv@BestOnset.info només, perquè no t'escric des del meu e-mail personal. T'interessa veure algunes fotos meves?

http://elmotmx.net/

Com va tot jroca222?

Ara la tinc molt més grossa... podria ser actor porno...

Adéu

Tenim llibres, música, cinema, alguns etiquetatges, pàgines webs, blocs, programari, selecciones regionales, etc.. però tenim spam? no!
amb la Diada Nacional i Fira de Frankfurt a tocar he volgut posar el meu granet de sorra a la normalització lingüística de la nostra llengua. Si us plau re envia aquests missatges de correu no desitjat als teus contactes, a mi em fa mandra.

Comunidad Autónoma

Tenim Teatre Nacional de Catalunya, la Ràdio Nacional de Catalunya, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i un munt de coses més que es diuen Nacional i fan referència a Catalunya però resulta que les seleccions són només autonòmiques. Els nostres polítics (la majoria) utilitzen indistintament el terme nacional parlant de Catalunya o de l'estat, més ben dit, per Sant Jordi i la Diada només diuen nacional referint-se a Catalunya i la resta de l'any pregonen aquesta doble nacionalitat que podríem qualificar de tan nostrada.

De moment sense boira ni llum

Nota mental: portar la càmera de fotos a l'escola. Avui m'han dit que quan la famosa boira osonenca fa acte de presència és tot un espectacle des de les Pinediques. Al llarg del curs intentaré penjar fotos.

Més coses: avui hem anat perfilant l'horari i finalment podré fer sis sessions d'educació física i dues d'informàtica, em sembla que no em puc queixar tot i que hauria volgut fer més EF tenint en compte les perfectes condicions de l'escola pel que fa a espais i material. També s'ha de recordar que el curs passat no vaig fer EF i en tinc ganes.

Senyors de Fecsa-Endesa: portem tres dies sense electricitat ni telèfon a l'escola i això ja passa d'anècdota, si és un acte de solidaritat amb els afectats de la capital amb quaranta-vuit hores ja n'hi havia prou.

Sobresurt el turó del Castell

M'he llevat molt més d'hora de l'habitual i he anat més ràpid de l'habitual per estar a punt per anar a treballar, tot anava segons el pla establert i estudiat prèviament, però ha aparegut la llei de Murphy ben contenta a picar-me l'ullet per carregar-se la bateria del meu vell FordFi del 96 i deixar-me amb les mans al volant renegant emprenyat uns mots que no reproduiré. Sortosament la meva dona m'ha portat a la feina i he arribat a l'hora. I què fer en una escola on no coneixes pràcticament a ningú? doncs suposo que per selecció natural (o el que sigui) ens hem anat ajuntant els nous i hem anat petant la xerrada sobre tòpics esperant ordres d'algú. És quan et quedes palplantat amb un mig-somriure a la boca veient com tothom es saluda i parla de les vacances. Bromes a part la gent ha estat molt amable i s'han presentat cordialment.
Tot seguit hem fet un llarg claustre amb quasi trenta persones quan a l'escola de l'any passat no arribàvem a la desena... M'ha tocat ser tutor de 3er B quan l'any passat ho era de tot 3er i 4rt perquè l'escola era molt petita. La paral·lela m'ha deixat escollir classe i tinc una vista magnífica de part de la plana de Vic per sobre els pins que donen nom a l'escola, ah, i al fons sobresurt el turó del Castell de Tona, un luxe per un tonenc com jo.
Foto:JRoca

Tot un repte!

Demà toca tornar a treballar després d'unes llargues vacances d'estiu i de moment aquest any encara no m'he trobat el típic que em diu:
- Per què hi heu d'anar el dia 1 (3) si els nens comencen el 12 (15)?
Com molts sabeu canvio d'escola després de quatre cursos i he de reconèixer que estic força nerviós per veure com serà l'escola, com seran els companys, els alumnes, etc... Serà la tercera vegada que començo el curs en una escola nova i aquesta vegada la sort és que ho he triat jo i ningú m'hi ha obligat.
Llegeixo una carta d'una mestra a La Vanguardia on es queixa de les destinacions a interins. Diu que no troba lògic que un ordinador sigui qui ha de decidir les destinacions de molta gent, hi estic d'acord. Jo he hagut de fer molts quilòmetres quan feia substitucions i no és gens agradable perquè es perden moltes estones a la carretera amb la tensió que això comporta.
Bé, només em falta desitjar un bon curs a tot el col·lectiu de mestres, als alumnes, als pares i al personal de serveis de les escoles. Aquest any la pubilla començarà l'escola bressol, per primera vegada seré mestre i pare a la vegada, tot un repte!
Foto:JRoca

Nice girl that would like to chat with you

Hello! I am tired tonight. I am nice girl that would like to chat with you. Email me at rv@BestOnset.info only, because I am writing not from my personal email. If you would like to see my pictures.

Ref: UK/9420X2/68
Batch: 074/05/ZY369
We are pleased to notify you of the released by UK National
Lotto/International Promotions programs held on the day of 25th
August,2007.As a category B winner,You are therefore approved to
claim a total sum of 1,000,000 (One Million pounds sterling) in cash
credited to file KTU/9023118308/03.
Contact Harry Wilson (Dr.) Official Email:drharrywilson@jmail.co.za

Sienta la emoción única de jugar en el casino en línea más importante de Europa… ¡y reciba 400€ GRATIS al unirse!
Las primeras 4 veces que deposita, recibirá hasta 100€ en bonos iguales VIP por cada depósito. ¡Qué gran oferta, directo desde el corazón del líder en juegos de Europa!

Meinung von unserem Kunden:
Ich habe vor kurzem Viaaaagra benutzt und ich muss sagen: Ich liebe Viaaaagra. Das ist der Fickmacher. Das Alter hat nix damit zu tun. Ich bin zwar noch jung, aber die Viaaaagra-Power kann auch durch junge Kraft nicht ersetzt werden. Das war der Hammer. Ich habe sie trockengev;gelt. Ich habe mir vorgenommen, es regelmäßig zu nehmen. - 21 Jahre

http://piczvo.com/

News to jroca222

want your wang to be bigger, you need our product

http://www.wetpuswy.com/

Hello jroca222

Get a mega big penis today!

Si quieres saber como puedo ayudarte a conseguirlo...
pideme saber como.
Este mail solo se envía para este fin y no se usara para ningun otro.
Buen dia!

Your Worshipper has sent you an Ecard. from mycardmaker.com.
To view your Ecard online, follow the link below:
mycardmaker.com
Have A Great Day,
mycardmaker.com

I'm Tunde Lemo, Pay Master General Wish to inform you that we received instruction directly from the presidency to pay you,your outstanding sum. owed to you
- DR TUNDE LEMO

※ 下記のＵＲＬからご確認出来ます。
http://www.10wn.com/h/?bank38
▼ 三智子さま
▼ 橋本 ゆうこ
２名の女性の方から、謝礼の提示がありました。

Aquí veiem uns quants exemples de les joies que rebo cada dia al correu XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya).
Espero que des del Departament d'Educació facin alguna cosa per evitar tanta merda als nostres correus oficials ara que comença el curs!

El poderós gos d'atura espanyol i els seus xaiets

Mirava la tv aquesta tarda fent zàpping i em trobo amb la llista de la gloriosa-furia-española-selección-nacional-de-futbol-del-Sabio-de-Hortaleza on una cadena escrivia el nom dels convocats per no sé quin partit i entre ells hi havia en Cesç , sí, amb ce trencada final! M’imagino els redactors:
- Oye, ¿el Ches ese como se escribe?
- Yo que sé, en catalán supongo, ponle una c de esas como la de Barça.
- ¿Al principio del nombre?
- No hombre no, no seas bruto, al final.
I per què passen aquestes coses? això és una anècdota més o menys divertida i insignificant però el problema és que des de molts llocs de l'estat espanyol o francès no ens coneixen ni saben res de nosaltres. I què provoca el desconeixement? provoca prejudicis, mals entesos, males intencions, tòpics, etc... I qui s'aprofita de tot això? de veritat cal una resposta?
Els polítics espanyols s'omplen la boca de paraules com pluralitat i cultura però, mani qui mani, mai cap govern ha apostat per la coneixença de veritat de les realitats nacionals i culturals de l'estat. És una idea forassenyada que a les escoles ensenyin mínimes nocions de les totes les llengües de l'estat? no cal que a Cuenca aprenguin a parlar català però tenir nocions de quina llengua es parla aquí i algunes normes ortogràfiques no trobo que faci mal a ningú, o sí? és clar, pot fer mal als que tenen por que la gent conegui com som i que entengui el que legítimament reclamem, això els fa por, els fa por que la gent sigui menys manejable pels seus mitjans afins que no paren de divulgar el seu missatge excloent contra la pluralitat de l'estat.
És forassenyat que la televisió pública (que paguem tots, bé, quasi tots) faci en horari de màxima audiència programes divulgatius sobre la pluralitat de l'estat? no s'atreveixen, els és més rendible manejar el ramat de xais lloant les merescudes vacances mallorquines de la família Real.

Ja tens la teva comanda

Fa uns dies vaig anar a la botiga de discos on vaig sempre i remenant vaig trobar el directe d'en Joan Miquel Oliver que es diu "Live in Paris". Resulta que per qüestions d'espai tenen només les caràtules al públic i quan vas al mostrador et donen el CD. Doncs va i per error no el tenien, el vaig haver de demanar. Una setmana després vaig rebre un SMS dient que ja tenien la meva comanda. Vaig pensar, "mite'ls, per assegurar-se que els clients hi aniran envien SMS". Ho trobo bé, és un servei molt directe i s'asseguren que reps el missatge. Estic segur que fa uns anys no ho haurien fet encara que hi haguessin hagut mòbils, em refereixo que les botigues de discos (sobretot les petites) han de fer front amb estratègies com aquesta davant la davallada de vendes espectacular que els ha suposat Internet. I les discogràfiques? què fan les discogràfiques per evitar que la gent s'ho baixi fàcilment per Internet? hi ha de tot i jo crec que la clau és abaixar preus i oferir continguts extres com algun DVD, més fotos, les lletres, etc.... . Sortosament els tres últims cedés que m'he comprat tenien un preu just i amb aquesta mesura crec que eviten que la gent s'ho baixi amb la mula.
Miyagui: Miyagui. 6 temes + DVD amb concert sencer, reportatges i curtmetratge. Preu 10 €
Sanjosex: Temps i rellotge. Preu: 9'50€ Recomanat per en Miquel de la Llumenera de NY!
Joan Miquel Oliver: Live in Paris Preu: 8 €

L'Afers Exteriors

Acabo de veure el darrer capítol de l'Afers Exteriors a TV3 i em trec el barret davant d'un programa i d'un estil de fer televisió que m'encanta. A en Miquel l'he seguit des de sempre i s'ha de dir que s'ha envoltat de gent boníssima per fer projectes innovadors que interessen i que alhora eleven la qualitat en una televisió pública. Està molt de moda desprestigiar tot el que surt de casa nostra, els catalans ho hem fet sempre i em temo que ho seguirem fent, suposo que va amb nosaltres, és allò tan comentat i tòpic del "ningú és profeta a casa seva". Criticar sempre és més fàcil que buscar sentit a les coses. He llegit i sentit coses molt lletges d'aquest programa però em quedo amb el que he après i el que he gaudit. M'ha agradat veure compatriotes nostres escampats pel món que han posat el seu granet de sorra al país que els ha acollit sense oblidar les seves arrels.
Fa poc vaig llegir "Veus de l'exili" de Josep Mª Figueres basat en el programa de Catalunya Ràdio del mateix nom. Aquest llibre recull els testimonis de la diàspora catalana acabada i perduda la Guerra Civil. I qui se'n recorda d'ells? Feia trenta anys que s'havia mort en Franco i ningú els havia dit res fins que van aparèixer els del programa de ràdio a entrevistar-los a Mèxic o a on fos. Aquell programa i ara el llibre els ret homenatge de la mateixa forma que l'Afers Exteriors ret homenatge, a la seva manera, a tots aquests catalans que hi ha pel mapamundi treballant, estudiant, simplement vivint o intentant fer aquest món més just.
Que es pateja el món amb els nostres impostos? no siguem ridículs.

No ficció: Xooof

A l'hora d'educació física plovia i com que l'escola no tenia gimnàs en Jordi va recórrer al "pla B" que era fer una sessió d'expressió corporal a dins de l'aula. El Pla B d'aquell dia era visionar uns esquetxos del Tricicle i després imitar-los. Mentre en Jordi preparava el DVD va sentir un comentari:
- Quina merda, segur que no fa gens de riure.
Van asseure's a terra mateix i van començar els esquetxos de l'espectacle Xoooof, sí, aquell de l'illa deserta. Van passar cinc segons i la majoria dels alumnes ja s'estaven tronxant de riure. En Jordi va posar el Pause i va fer comentar alguns aspectes comprovant que l'atenció dels alumnes era total. Tot seguit va agafar un matalàs que seria l'illa i el va deixar a terra, van apartar taules i cadires i va demanar voluntaris. De seguida van aixecar el dit tots els alumnes i el que havia fet el comentari despectiu era dels que demanava amb més èmfasi el fet de sortir a imitar els nàufrags.
- Tu seràs l'últim.
Aquella sessió va funcionar molt bé i cada vegada que sortia algú a imitar el Tricicle hi ficava algun gest nou de collita pròpia, era interessant i ric. Al final van comentar el que havien après i sobretot van comprendre que el cos pot expressar, i molt.

Son muy suyos...

Aeroports, renfes, apagades, infraestructures, peatges, estatuets, balances fiscals, borbons... "son muy suyos".
El menjador escolar a Catalunya costa el triple que a Astúries o Andalusia
Fragment: L'informe indica que, a Catalunya, el cost del servei de menjador de l'escola és de 5,95 euros per dia, quasi el triple dels 2,10 que es cobren a les escoles d'Andalusia i d'Astúries.

Consulti el farmacèutic

Portem uns dies amb la nena enfebrada. No entraré en detalls sobre el que és estar 45 minuts en una sala d'espera del CAP i marxar perquè no ens atenien, 4 hores més de rellotge en diferents sales d'espera, banyar la nena a dos quarts de quatre de la nit perquè baixi dels 40,2, etc.. Tampoc entraré en detalls sobre com es fa per captar una dosi d'orina a una nena de 15 mesos per a un anàlisi o com tres persones l'agafaven per extreure-li sang després d'equivocar-se de vena. Tot això són coses de pares i nens, s'han d'assumir i acceptar encara que costi i en el nostre cas som pares primerencs i fem les primeres passes com diu en Gavaldà en el programa d'en Capdevila. Avui la pubilla sembla estar millor, tot apunta a "un virus", com no.
El post d'avui va sobre els medicaments infantils. Abans a la caixa posava "mantener fuera del alcance de los niños", un clàssic. Ara posa, "mantener fuera del alcance y de la vista de los niños". No sé si hi ha casos de nens amb poders a la vista tipus Superman que treuen rajos vermells i fan malifetes als medicaments, en tot cas és curiós el missatge. També, ja que hi som, és curiós com abans els anuncis de medicaments deien: "En cas de dubte consulti el farmacèutic" i ara diuen "consulti al seu farmacèutic" sense "en cas de dubte". La pregunta és: l'hem de consultar sempre encara que no tinguem dubtes de com fer anar el producte en qüestió? va, qui s'apunta a fer el primer acudit sobre condons?
A la foto: el papa i la nena ballant al so del Friends of mine sota l'atenta mirada de la Kim Gordon.
Foto:JRoca

No ficció: Bon dia

El claustre s'estava acabant i les cares eren de "va pleguem que tinc gana". La directora va dir:
- Algú té alguna cosa més a dir?
- Jo.
Tothom se la va mirar amb cara de mala lluna, era nova a l'escola i la seva adaptació no havia sigut ràpida, a més ja passaven cinc minuts de les dues i si hi havia coses a dir es podia allargar més la reunió.
- Digues.
- Vull proposar que quan arribem al matí diguem bon dia.
- Com?
- Simplement això, que quan arribem ens diguem bon dia entre nosaltres.
- Però això ja ho diu tothom, no?
- No sempre i hi ha gent a qui no ho he sentit a dir mai... i els veig cada matí.
- Val, ja ho sabem, cada matí a dir bon dia. Vinga, a dinar.
La nova mestra va fer un somriure guanyador i més d'un i més de dos es van aixecar emprenyats, per al·lusions.
Nota: Aquesta història, a diferència de les altres de la sèrie No ficció, no l'he viscuda personalment però me l'ha explicada una bona amiga. Els fets no devien anar exactament així però el sentit de l'escrit i la reflexió és el que compten en aquest cas.

No ficció: La llebre i la tortuga

En Jordi es disposa a fer una sessió d'educació física amb els de cicle superior. Com és habitual els reuneix asseguts a la rodona central de la pista i els explica el que han de fer.
- Avui aprendrem una paraula molt important que es diu dosificar, a algú li sona?
Els nens es miren i en un surt un que diu alguna cosa no digne d'esmentar.
- Veieu aquells cons que he col·locat? és un circuit de resistència. Fixeu-vos que hi ha pujades i baixades. Heu d'aguantar corrent deu minuts sense parar i no importa si aneu ràpids o lents, no és cap cursa, no importa qui queda primer, només importa aguantar deu minuts. Digues.
- Podem adelantar?
- Sí.
- I la paraula aquesta tan important què vol dir?
- Això us ho diré quan acabeu els deu minuts. Vull que tothom vagi al ritme que vulgui, que us trobeu còmodes al circuit i que no intenteu atrapar a ningú, cadascú ha de ser capaç de saber quin és el seu ritme bo per aguantar, entesos?
- Sí.
En aquell moment els "futboleros" ja busquen una bona posició de sortida i fan mirades de menyspreu a algunes nenes. En Jordi fa el senyal de sortida i engega el cronòmetre. Com era d'esperar uns quants nens comencen a córrer com desesperats i en el primer minut ja han doblat gran part del grup. Passen quatre minuts i tothom continua corrent però un dels esverats diu que té "flato", el MEF li diu que camini. Algun altre es para amb l'excusa de cordar-se la sabata però és que no pot més, està esgotat. Passen deu minuts i l'objectiu s'ha acomplert per tothom menys per la majoria dels anomenats futboleros. Un es queixa:
- No hi ha dret, elles quasi no corrien!
- Han corregut tota l'estona però a un ritme més baix, no s'han parat en cap moment i han aconseguit estar deu minuts corrent, tu en canvi, has gastat totes les teves forces al principi i no has aguantat. La gent que ha aguantat ha dosificat l'esforç i la gent que no ha escoltat ni ha fet cas del que he dit no ha aguantat.
- Així, la paraula aquella què vol dir?
Una de les nenes s'avança a en Jordi.
- Vol dir que no has de gastar totes les teves forces sense pensar.
- Molt bé - intervé en Jordi - és com el conte de la llebre i la tortuga, sabeu per què al final va guanyar la tortuga?
- Perquè va dosificar l'esforç.

No ficció: Les ferides de guerra

En Jordi era tutor d'un grup on havia d'arribar un alumne magrebí a mig curs procedent d'un altre centre de Catalunya. El primer que va preguntar en Jordi a direcció era si aquest alumne parlava català o castellà i li van dir que sí. El dia que va arribar el nen, de nou anys, semblava tímid i no deia res. Ja dins l'aula en Jordi li va dir que expliqués alguna cosa d'ell perquè els altres alumnes el comencessin a conèixer:
- Ahir em vaig cardar una hòstia amb bici que casi em mato.
En Jordi es va quedar esmaperdut i el nano es va dedicar a ensenyar les ferides de guerra a tothom arremangant-se les mànigues.

No ficció: Sóc de poble!

Aquell dijous en Jordi va agafar el tren a Balenyà-estació per anar al carrer Casp amb l'esperança de trobar una bona substitució a prop de casa però li va tocar un poble al límit de la delegació territorial. El divendres va sortir molt d'hora quan encara era fosc i va arribar al poblet quan faltaven encara trenta-cinc minuts per les nou després de fer prop d'una hora i vint de camí. Va voltar pel poble una bona estona, semblava un lloc encantador, tothom deia "bon dia" i al forn de pa on va anar a buscar un croissant va notar com xiuxiuejaven darrera seu, li va semblar sentir: "deu ser de Barcelona". No va ser difícil localitzar l'escola i es va quedar esperant que vinguessin la resta de mestres. En arribar va demanar per la directora que molt amablement li va dir que a les nou tocava classe amb cicle superior (sencer) de medi natural. Puntuals els sis alumnes de cicle superior es van asseure i semblaven tímids fins que un es va animar i la resta el van seguir: "tens novia?", "Quants anys tens?", "et quedaràs molt temps?", "d'on ets?", les preguntes van anar per aquest ordre.
A la tarda tocava classe de plàstica amb els de cicle inicial. Un marrec va anar al lavabo i tornant va clavar un cop de porta que va ressonar al Pedraforca:
- Què fas?
- Sóc de poble jo!

Objectius a mitges...

A la pàgina de la XTEC es poden consultar els nous currículums les assignatures de primària i secundària. Em miro els objectius generals de l'àrea d'educació física:

L'àrea d'Educació física en l'etapa de l'educació primària té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Conèixer, acceptar i valorar el propi cos i l'activitat física com a mitjà d'exploració per a l'elaboració de l'autoimatge, l'autoestima i l'autoconfiança.

2. Apreciar els efectes beneficiosos envers la salut de l'exercici físic i de l'adquisició d'hàbits higiènics, alimentaris i posturals.

3. Utilitzar el coneixement del propi cos, les capacitats físiques i les habilitats motrius per resoldre i adaptar el moviment a les necessitats o circumstàncies de cada situació.

4. Seleccionar i aplicar de forma eficaç i autònoma, principis i regles per resoldre problemes motors en la pràctica d'activitats físiques.

5. Participar en jocs com a element d'aproximació als altres, seleccionant les accions i controlant l'execució de les mateixes, prèvia valoració de les pròpies possibilitats.

6. Regular i dosificar l'esforç, assolint un nivell d'autoexigència d'acord amb les pròpies possibilitats i les característiques de la tasca.

7. Explorar les possibilitats i recursos expressius del propi cos per comunicar sensacions, emocions i idees.

8. Compartir i gaudir de l'exercici físic i de l'expressió i comunicació corporal en col·lectivitat mitjançant el joc, la dansa i qualsevol activitat física que comporti el desenvolupament de la persona.

9. Participar en activitats físiques compartint projectes, establint relacions de cooperació per assolir objectius comuns sense discriminacions, per mitjà de la participació solidària, tolerant, responsable i respectuosa i resolent els conflictes mitjançant el diàleg.

10. Conèixer i valorar la diversitat d'activitats físiques, lúdiques i esportives com elements culturals, propis i d'altres cultures, mostrant una actitud crítica tant des de la perspectiva de participant com d'espectador/a.

M'agrada com ha quedat, això sí, tot molt teòric perquè amb la reducció d'hores d'educació física em temo que aquests bonics objectius hauran de quedar a mitges...

La llei de Macondo

Fa uns dies que estic immers a Cien años de soledad del García Márquez. És un d'aquells llibres que n'he sentit a parlar tant que al final me'l vaig comprar i ara que n'he llegit un terç m'ha vingut aquella cosa que només em ve amb els bons llibres i que no sé com explicar, suposo que es diu plaer per la lectura.
"En cierta ocasión que el padre Nicanor llevó al castaño un tablero y una caja de fichas para invitarlo a jugar a las damas, José Arcadio Buendía no aceptó, según dijo, porque nunca pudo entender el sentido de una contienda entre dos adversarios que estaban de acuerdo en los principios. El padre Nicanor, que jamás había visto de este modo el juego de damas, no pudo volver a jugar".

no... ...sí!

Bungalou al Delta, casa rural a l'Empordà i càmping al Berguedà, aquestes són les sortides de l'estiu 2007. Ara només falta la Festa Major de Gràcia i ja tindrem la guinda.
Per cert, després de passar diverses vegades pel costat dels cartells de la foto vaig ser incapaç de no tirar una instantània per mostrar-vos el text, us aconsello perdre (guanyar) uns segons per llegir-lo amb atenció. No crec que aquest càmping sigui el lloc ideal per fer unes estades ortogràfiques.
Cliqueu la foto per veure-la més gran i gaudir millor del text.

This record should be played loud

Porto força dies intentant ordenar els meus cds. Quan m'hi poso re-descobreixo un disc que fa temps que no escolto i no hi ha manera de continuar. Ja sé que em direu que puc continuar ordenant els cds amb música de fons però el problema és que després d'un en trobo un altre i no paro. Suposo que si em pregunten quin és el meu TOP TEN de discos contestaria una cosa diferent avui que abans d'ahir o la setmana que ve, vés a saber. Ara m'he re-enganxat al Let it bleed dels Stones, feia anys que no l'escoltava.
Va, com que aniré uns dies de vacances amb la colla us deixaré deures sobre alguns discos clàssics que cal tenir i escoltar, encara que sigui cada cinc anys.
Led Zeppelin: II
Tom Waits: The heart of saturday night (1974)
The doors: LA woman (1971)
Bob Dylan: Blonde on blonde (1966)
Nick Drake: Pink Moon (1972)
The Rolling Stones: Aftermath (1966)
Lou Reed: Transformer (1972)
The who: Who's next (1971)
The Beatles: white album (1968)
Pink Floyd: Wish you were here (1975)
Jimi Hendrix: Electric ladyland (1968)
Van Morrison: Moondance (1970)
Sisa: Galeta galàctica (1976)
Black Sabbath: Master and reality (1971)
Fleetwood Mac: The Pious bird og good omen (1969)
David Bowie: Ziggy Stardust... (1972)
Ten Years After: Cricklewood Green (1970)
Pau Riba: Dioptria I(1970)
Neil Young: Tonight's the night (1975)
AC DC: High voltage (1976)
The Velvet underground and Nico (1967)
Creedance Clearwater Revival: Bayou Country (1969)
Leonard Cohen: Songs from a room (1969)
Deep Purple: Made in Japan (1972)
Uriah Heep: Demons and wizards (1972)
Veureu que només he posat discos d'entre el 1966 i el 1976, és la meva dècada predilecta. A gaudir-ne, a tot volum!