El rovelló

Un dels punts forts de l'edifici de primària de l'escola pública Pinediques de Taradell és el pati. Fa pocs anys unes necessàries obres d'ampliació van reduir-ne les mides però l'essència s'hi segueix notant, només voltant per fora el recinte s'hi nota aquesta essència.
Ahir hi passejava en el torn de vigilància de l'esbarjo i realment el que veia no ho he vist a cap escola on he estat: la canalla viu l'hora del pati amb un entusiasme engrescador pel contacte amb la natura i les ganes boges de viure cada segon que hi passa. El bosc té vida amb certa fauna i flora i fa aquella olor de bolet tan característica de tardor. Un nen d'origen magrebí que devia fer primer o segon (no els faig classe i per tant gairebé no els conec) se'm va acostar amb alguna cosa a les mans:
- Mira, has vist?
Les mans brutes d'esgarrepar l'argila estaven plenes d'aglans que havien germinat: els sortien tiges assedegades de sol.
- D'on ho has tret això?
- Un dia els vam enterrar i mira ara, has vist?
- Ai sí, mira, estan sortint els arbres petits.. què en faràs?
- No ho sé.
- Busca un bon lloc i enterra els aglans una altra vegada, a veure si surten arbres.
El nen va mirar esverat al seu voltant i va marxar corrent a reunir-se amb un altre grupet de nens que com ell tenien les mans brutes i plenes d'aglans recent germinats.
Avui el dia ha estat dur, els dimecres ens reunim a les vuit del matí i jo arrossegava son. Tot d'una, a la tarda, un alumne del meu grup m'ha dit que a la meva taula tenia una sorpresa que ha trobat al bosc, a un company se li ha escapat que era un rovelló i quan m'hi he arribat he comprovat que el rovelló era de campionat, de campionat de les Pinediques de Taradell. Tenir un pati com el nostre és un privilegi que espero que sàpiguen valorar i evidentment respectar.
Foto: "El rovelló de les Pinediques" de JRoca'08

Joguines brutes

M'ha arribat un altre catàleg de joguines i novament em topo amb els meus "amics" de l'Smack Down. El catàleg conté diverses figures de forçuts amenaçadors amb rajoles de xocolata a l'abdomen que reparteixen llenya a tort i a dret a qui s'hi acosti, molt bonic.
Venen els rings de lluita*, el micròfon oficial que fa 10 veus diferents, figures de cada personatge i un cinturó de campió "con el Bonus WWE Superstar DVD incluído". Totes les joguines estan etiquetades amb +6 anys, és a dir, estan enfocades descaradament a un públic infantil.
Pares i mares, no caigueu a la vulgaritat de comprar aquestes porqueries als vostres fills, no cediu al xantatge emocional, no cediu al "em portaré bé", no cediu, digueu no i punt, hi ha moltes alternatives molt més sanes, educatives, netes, amb valors i amb millors preus que aquestes joguines.
Em comprometo a fer un post properament amb una llista de joguines adients, originals, econòmiques i divertides.
* Un ring de lluita es diu WWE Ring Deluxe Spring i és una gàbia que val 39,9€
Foto: "Contra-corrent" de JRoca'08

Articles relacionats en aquest mateix bloc:
És que ningú farà res per evitar aquesta merda en horari infantil? 15 gener 2008
Així ens va. Sense competències per defensar els nostres infants. 15 març 2007
Conductes imitatives. 14 maig 2008

Vendre neveres als esquimals

Avui m'ha arribat un catàleg de joguines d'uns grans magatzems i fullejant-lo m'he quedat sorprès en veure que Sony ha tret un joc que es diu Play Chapas per la seva consola PSP. No tinc cap consola de jocs ni jugo a l'ordinador per la qual cosa se'm fa estrany entendre que algú prefereixi jugar a les xapes amb una màquina que fer-ho amb el "mode" tradicional per molt wifi-guai que pugui ser. Digueu-me antiquat però realment algú creu que una màquina pot substituir les sensacions de jugar a un joc tan popular com les xapes? quina serà la pròxima? Play Xarranca? vinga va, fins ara els videojocs havien aportat una dosi de fantasia irreal a diferents jocs i esports per fer-los més atractius des d'un punt de vista sobretot visual però ara han de fer-nos creure que també poden substituir els jocs de tota la vida?
Jo que em pensava que amb la crisi tornarien els jocs tradicionals de carrer de la post-guerra i surt Sony per vendre'ns un d'aquests jocs per prop de 30 € quan al carrer té cost zero.
Amics, amigues; hi ha alternatives més originals, barates, netes, amb valors i nostrades als videojocs. No us ho creieu? Veniu a Tona a comprovar-ho el proper 29 i 30 de novembre a la Fira de la joguina diferent.
Foto: "No golfing" de JRoca'08

La desagradable ignorància

La canalla se sent atracció pel desconegut, és lògic. També és lògic que la desconeixença en alguns temes porti a situacions desagradables si hi sumem un grau d'inconsciència pròpia de l'edat i de vegades una dosi de crueltat, pròpia de l'edat, o no.
Fa uns dies vaig sentir a uns nens referir-se a un altre en aquests termes: "Aquell és un tomàs". Feien referència al centre de discapacitats intel·lectuals més conegut d'Osona que es diu Sant Tomàs. Algú, possiblement un adult amb macabre enginy, els havia fet adjectivar "tomàs" com a un insult divertit. Vaig pensar que si aquests nens haguessin conegut la tasca del centre de Sant Tomàs o coneguessin algun cas proper de discapacitat psíquic possiblement no farien aquestes bromes i aquí va venir la meva reflexió al voltant de la sensibilització social de la diferència; penso que els nostres alumnes han de conèixer la tasca de llocs com Sant Tomàs, de llocs com l'institut Guttmann, empreses com La Fageda, la Fundació ONCE, Special Olympics, diverses ONG, etc... d'aquesta manera evitarem conductes desagradables fruit sobretot de la ignorància.
Sentim pels mitjans que joves del nostre país són capaços de fer agressions racistes, de maltractar discapacitats o persones sense sostre, o persones grans... no serà que la ignorància porta una dosi de manca de respecte a la diferència?
Foto: "Llegint al llit" de JRoca'08

Serrallonga vs gitanos irlandesos

En Brad Pitt va demostrar ser un actor extraordinari amb la genial interpretació d'un gitano irlandès a la pel·lícula de Guy Ritchie "Snatch: diamonds and dogs (2000. Veure Youtube)". En aquella ocasió l'actor nord-americà va ser capaç de fer creure al món que era irlandès i gitano amb un accent impressionant que li feia guanyar credibilitat com a personatge alhora que provocava que l'espectador es quedés sense entendre de la missa la meitat. L'equip de la pel·lícula no el va escollir per la seva cara bonica o pel seu carisma, el van escollir perquè els va demostrar que era capaç de donar credibilitat al complex personatge.
L'Isak Férriz no és pas mal actor, al contrari, però com a Serrallonga no cola si volem que la pel·lícula tingui credibilitat. Per fer Serrallonga un gran equip ha cuidat pràcticament tots els detalls per fer-nos creure que vèiem una història del segle XVII que es desenvolupa en gran part a la comarca d'Osona; i aquí és on no han cuidat el detall de l'accent d'alguns dels personatges, no només el del protagonista.
De la mateixa manera que d'una pel·lícula argentina no ens creuríem que els personatges tinguessin accent andalús de Málaga no ens creiem que una pel·lícula (o sèrie) basada en gent d'Osona del segle XVII tingui personatges amb accent actual de Barcelona; i compte, no és per despreciar cap manera de parlar, és simplement una qüestió de credibilitat que una part dels espectadors de Serrallonga hem notat.
Es dirà que hi ha autoodi, que ho critiquem tot i més coses però no és això; jo estic molt content que es facin coses com Serrallonga i que es facin bé salvant aquells detalls que notarem només un percentatge petit dels espectadors. Aquest país necessita que es facin més sèries com Serrallonga i que s'expliquin més històries nostrades. Tot i aquesta crítica* que faig jo vull felicitar a l'equip per la feina feta, que és molta.
* Hi ha una altra crítica en aquest cas lingüística: utilitzen alguna vegada el "vostè" quan diria que en aquell temps aquesta paraula d'origen castellà encara no s'utilitzava, hi havia el "vós".

Res de gimnàstica o pati vigilat

El programa "L'aigua clara" de la televisió osonenca 9TV emet aquest dijous un debat sobre l'Educació Física i l'esport que també es repetirà el divendres i el diumenge. Un dels contertulians és en Carles Viñalonga que alhora és el formador del seminari d'Educació Física de Vic on assisteixo i del qual us n'he parlat alguna vegada. Els altres contertulians són en Joan Arumí, en Xavier Roviró i en Miquel Vinyet; en Josep Comajoan n'és el conductor.
Per saber més sobre els temes tractats, els contertulians i els horaris d'emissió, visiteu aquest post titulat: "I res de "gimnàstica" o pati vigilat. Educació Física amb majúscules!" del bloc del programa. Agraeixo a en Josep Comajoan la seva disponibilitat a tractar aquest tema en el seu espai, els mestres d'Educació Física tenim poques oportunitats als mitjans per dignificar la nostra tasca i demostrar que la nostra àrea no és una maria.
Foto: "Baixant amb l'ombra" de JRoca'08

Yes we can

Avui és un d'aquells dies que et lleves una mica com el dia de reis esperant l'Scalextric però com que un ja és gran el que de bon matí esperava sentir a la ràdio era que l'Obama havia guanyat les eleccions. No sóc ni pretenc ser analista polític i molt menys dels EUA però és força evident que el fet que aquest bon home sigui president dels EUA és una cosa grossa, i que en Bush hagi deixat de ser-ho també. El món anirà millor? ni idea. Em temo que els que remenen les cireres estan més a Wall Street que a la Casa Blanca però almenys tenim aquella mica d'esperança i la sensació que hem viscut un fet històric de primer ordre.

Quan els mestres som alumnes

Fa uns dies han començat els cursos de formació i és ben bé que hi ha de tot. Et pots trobar cursos que t'ajuden a la teva tasca docent i et pots trobar amb veritables taladres que duren un munt d'hores i a l'hora de la veritat no t'aporten res. Jo després d'algunes experiències nefastes amb cursos de formació m'ho penso molt a l'hora d'escollir-ne de nous, no m'agrada estar-me dues hores i mitja assegut mirant el tic-tac del rellotge després d'unes quantes hores de classe. Alguna vegada he deixat un curs a mitges perquè no m'hi he trobat bé, només faltaria que a aquestes alçades hagués de fer les coses per obligació; sempre trobaré algun curs interessant per no veure'm com alguns companys de professió que van als cursos amb l'única intenció d'obtenir un certificat que els ajudarà a tenir un nou sexenni.
Foto: "Al parc infantil" de JRoca'08

Nevant a fora

Sortint de la carrera de mestre et falta experiència i quan entres a l'escola vas perdut. La forma més tradicional i menys ràpida de solucionar el tema de l'experiència és treballar durant molts anys i si és possible en diferents llocs.

La segona manera d’agafar experiència és molt més ràpida però té efectes secundaris diversos, sobretot a nivell psicològic. Tot i això crec que les facultats haurien de prendre nota del que escriuré ara:

Es tracta de ficar-se en un gimnàs de tres a cinc de la tarda amb un munt de nens i nenes de tercer i (aquí ve la dada important) nevant a fora.

La recuperació és lenta i dolorosa però ho aconsello.

Foto: “Docents de color vermell” de JRoca’08

A Finlàndia no tenen EBE però hi fot un fred que pela

Tot sovint surten a la llum pública estudis i més estudis que ens diuen que l'educació d'aquest país està fatal i que a Finlàndia està molt bé i que els mestres tenim moltes vacances i un munt de coses més. Avui a la ràdio sentia que no sé pas quants experts de l'Unió Europea deien que els Espais de Benvinguda Educativa (EBE) són anti-pedagògics i que la millor manera d'educar els alumnes nouvinguts és integrar-los a les escoles, molt bé, d'acord, que bonic sobre el paper. Em pregunto si aquesta gent que fa tants estudis serien capaços d'aportar solucions idònies per integrar un número d'alumnes nouvinguts tan elevat amb el curs començat a les escoles (per exemple a Vic) sense que això suposés un desbordament de recursos de les pròpies escoles. Ah, i que aquestes solucions siguin viables amb un temps rècord, sense repercutir en el nivell escolar de la resta d'alumnes i si és possible sense gastar gaire diners.
No sé si els EBE són la millor solució però està clar que són una resposta valenta a una situació complicada que pateixen diverses ciutats del país. M'agradaria que els que critiquen salvatgement els EBE aportessin solucions reals i ràpides a la situació actual.
Foto: "Coses que es troben en vinil a la ràdio" de JRoca'08

Gestió

Comença una nova setmana i també el nou curs de gestió del temps; m'imagino que a la primera sessió l'expert formador ens dirà que per gestionar bé el temps hem de canviar l'hora del rellotge cada vegada que ens ho diguin al TN i ser puntuals.
En els precs i preguntes estic considerant preguntar com m'ho puc fer per assistir a la sessió de rehabilitació de la meva tendinitis rotuliana i alhora assistir al curs a la mateixa hora, suposo que em dirà que la fisioterapeuta pot venir a treballar el genoll a l'escola mentre ell explica com gestionar bé el temps.
M'agrada molt més el de Metallica que el dels AC/DC però em quedo amb el dels Creedance que em vaig comprar dissabte per 7 amb 99.
Foto: "Gestió de l'espai" de JRoca'08

Esport adaptat

Avui a l'escola ens ha arribat material nou d'EF i entre les coses que vam demanar hi ha una pilota de cascavells per jugar a Goalball. Aquest any vull introduir aquest esport (amb variants) en una unitat d'orientació on també treballarem alguns jocs sensorials. Avui he ensenyat la pilota als alumnes i alguns m'han comentat que els sona dels Jocs Paralímpics, d'altres han quedat parats quan els he dit que els cecs poden fer molts esports amb algunes adaptacions; espero que aquesta creença errònia que diu que les persones discapacitades no són capaces de fer res cada vegada vagi caient pel seu propi pes.
Foto: "La cuineta" de JRoca'08

El sol de tardor i el sòl de dol (sense vetusta gonella)

Avui de bon matí la famosa boira osonenca ha fet acte de presència i a l'hora del pati ja s'havia aixecat mostrant un sol de tardor d'aquells que fan goig. Passejant a l'hora de l'esbarjo pel pati-bosc que tenim he trobat alguns bolets* i també alguns envasos d'algun bric i embolcalls de porqueries industrials per terra; he pensat que molt que hi estiguem a sobre segueixen havent-hi nens que tiren deixalles pel pati i m'he emprenyat, què voleu que us digui. Ho fan per no acostar-se a les papereres? ho fan sense adonar-se'n? No ho sé, el que sé és que poques escoles tenen el privilegi de tenir un pati com el nostre i embrutar-lo és no valorar aquesta sort.
* Sóc mal boletaire però diria que els bolets no eren comestibles per humans.
Foto: "La fageda a la tardor" de JRoca'08

Recompte: 1847 descàrregues

Avui he estat cercant informació per Internet sobre EF i realment estic molt content dels companys i companyes que comparteixen els seus materials per fer-los públics al màxim número de MEF que tenen ganes de progressar en la seva tasca diària. A finals del 2000 vaig crear "Educació Física, no gimnàstica!" i en aquell moment va ser una pàgina pionera en alguns aspectes per la qual cosa em sento orgullós d'haver col·laborat amb el meu granet de sorra a la dignificació de l'Educació Física escolar. Avui, quasi 8 anys després, les dues versions de la pàgina passen sobradament de les 200.000 visites; si m'ho haguessin dit aleshores no m'ho hauria cregut. Però també hi ha un però: mantenir una pàgina web i actualitzar-la sovint requereix molt de temps i dedicació i no em sobra cap de les dues coses, per tant fa temps que no creo material nou ni actualitzo la pàgina, com a molt gestiono el Fòrum MEF que bàsicament em treu la feina d'esborrar spam.
L'any passat la meva aportació a l'EF a Internet es va basar tan sols amb uns exercicis d'orientació que vaig crear i que vaig cedir a diferents webs perquè en fessin difusió, ara, un any després el recompte em diu que la cosa ha anat bé i m'anima a continuar col·laborant amb altres MEF.
Orientació sobre plànol humà
Els mestres: 568 en català
Maixua: 164 català i 344 en castellà
4shared (CompartiendoEF i EF, no gimnàstica!): 396 castellà i 375 català
Total descàrregues en un any: 1847

FEM-pinya-MEF

Avui hem començat el Seminari d'EF i es nota que el curs passat va ser un èxit ja que hi ha apuntats/des 32 MEF de la comarca d'Osona. La tasca que vam fer en el primer seminari va ser esplèndida i si la polim una mica pot ser de gran valor per alguna editorial esportiva o especialitzada en EF, el formador ens ha comentat que el Seminari d'EF de Granollers que ell també dirigeix* va rebre ofertes ben bones; tot i això hem manifestat que en cas de publicar-se alguna cosa no volem que ningú en tregui profit econòmic, ho vam decidir uns quants que vam quedar acabat el seminari per parlar de les programacions fetes i del futur curs.
Avui, acabada la sessió també ens hem quedat uns quants per parlar de les possibles fórmules de treball per treure rendiment del seminari i fer-lo eficient, som conscients que treballar amb 32 persones alhora no és tasca fàcil i caldrà fer grups de treball més reduïts per cicles o per continguts. La setmana que ve veurem com ens ho fem.
* En Carles Viñalonga és un formador excel·lent, sap transmetre coneixements i sap treure el millor de nosaltres, avui ens ha dit que un seminari no és un curset sinó un lloc on hem d'aportar el que sabem, el que fem a l'escola i el que pensem pel bé comú. Si algun dia m'animo a ser formador d'adults em sembla que ja tinc un referent.
Foto: "Foc, foc, fot-li foc" de JRoca'08

La totxana, el calaix, la bombolla, l'aixeta i els MacGyver

Ahir primera sessió del Seminari TAC (antic SATI) amb diferents coordinadors informàtics de la zona. La valoració va ser bona doncs tot i durar tres hores la sessió no es va fer pesada i vam parlar i aprendre sobre molts temes relacionats amb l'escola i les TIC (TAC, o el que sigui).
Vam parlar de molts temes i n'hi ha un que m'inquieta: es veu que hi havia una totxana que alimentava un calaix i que com que ha petat una bombolla ara es tanca l'aixeta; en resum: precarietat en recursos informàtics per les escoles catalanes.
Em sembla que els coordinadors d'informàtica som una mica com el senyor MacGyver, ja m'enteneu, aquell que seria capaç de construir un accelerador de protons amb el que trobés en una deixalleria.
Si teniu bloc enganxeu-li això d'aquí a sota, és una màquina que no para i fa pensar.

El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de

...

cliqueu aquí per a més informació

Gestió del temps

I avui comença un nou curs, el curs del no parar a casa: comencen els cursos de formació que en el meu cas són tres: Seminari d'Educació Física, seminari de dinamització en Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) i per últim un curs de "Gestió del temps i millora organitzativa" al centre; sort que aquest any no n'he agafat cap de telemàtic, ja hauria estat massa. Si a aquests cursos li sumem el programa setmanal de ràdio, el partidet setmanal de futbol-sala i ara unes sessions de rehabilitació de la meva flamant tendinitis rotuliana podria dir que aniré força col·lapsat de temps. I encara hi ha alguna cosa per concretar que no puc avançar.
I el teatre? em sembla que la faràndula haurà d'esperar uns mesos per mi.
Només espero que el curs de gestió del temps valgui la pena i aprengui a portar tot això amb dignitat.
Foto: "Temps sota l'aigua" d'Elisenda'06

Sense alfombra vermella

Mitja part d'un partit de futbol-sala de costellada.
En Jordi es disposa a anar al bar a comprar aigua per l'equip, agafa el porta-monedes i veu que porta 3€ i 40 cèntims, creu que podrà comprar almenys un parell d'ampolles. Tot suat s'acosta a la barra:
- Dues aigües si us plau.
- Grans?
- Sí.
La noia li dóna les dues aigües de litre i mig, de les que al Súper valen pels volts de 40 cèntims.
- Quant és?
- Quatre Euros.
- Com?
- Quatre Euros.
En Jordi deixa una ampolla i una moneda de 2 Euros i marxa, jura per sí mateix que mai més entrarà en aquell bar.

Caminant pel centre d'Olot a en Jordi li agafa gana.
- Entraré a aquesta pastisseria a comprar un croissant de xocolata.
No li posen una alfombra vermella.
- Bona tarda, un croissant de xocolata si us plau.
El dependent li embolica i li dóna.
- Quant és?
- 1 95.
- Què?
- 1 95.
La gana pot més i paga i marxa, l'han agafat descol·locat, el més normal del món hauria estat tornar el croissant dient al dependent "no sóc imbècil, ni ric" però no ha fet, ha pensat que la crisi acabarà amb aquests especuladors que fa poc temps venien els croissants de xocolata a 120 peles i que ara els venen a més de 320. També espera que el govern no els ajudi per molt que ho demanin, hipòcrites!
I sí, ja sé que tenen dret a marcar els preus que vulguin i els consumidors d'anar-hi o no però hi ha coses que no són normals i aquesta especulació de preus és insostenible.
Els noticiaris obren amb notícies de la borsa mundial, l'Ibex i la mare que els va parir però de tant en tant també podrien obrir dient que per un croissant de xocolata a Olot te'n poden fotre quasi 2 Euros, sense alfombra vermella.
Foto: "Hiputaca a Gràcia" de JRoca'08

Orgull de poble

Sopant la pubilla va agafar un tros de formatge i va dir:
- Castell de Tona.
- Com?
- Castell de Tona.
La pubilla ens mostrava la silueta del Castell de Tona en el formatge i la resseguia amb el dit. Tot seguit cada tros de pa, de fuet o de pernil dolç es convertia en un cotxe, una casa o una nena; i després rialles i més rialles que necessitaven un glop d'aigua per empassar-se bé el menjar.
La creativitat dels tonencs comença amb l'emblemàtica silueta que ens acompanya des de qualsevol lloc del poble, quan no hi ha boira? la veritat és que és digne d'estudi la devoció que tenim per un turonet sense castell que anomenem Castell de Tona. Tinc amics que se'n foten d'aquesta devoció, atracció o orgull municipal; jo reconec que me'n sento atret i que em serveix de referència, una referència que em fa sentir segur i també més tonenc que mai.
Foto: "La tonenca jugant al turó del Castell" de JRoca'08

"Quien tiene más, paga más"

Seguim amb greuges comparatius:
Castilla-La Mancha da un PC portátil a cada profesor.
Font: El País. Vist a sindicat.net.
El greuge comparatiu. 29 d'agost del 2008
Bono: "Quien tiene más, paga más". Font: e-Notícies
Foto: "S'acaba la paciència" de JRoca'08

Nous paisatges

El curs passat vaig gaudir d'una vista privilegiada des de la meva classe i ara que m'han canviat d'aula enyoro sobretot no veure la silueta del turó del Castell de Tona. Ahir al matí vaig anar a saludar la companya que ara ocupa la meva antiga aula i de seguida vaig comprovar que les vistes ja no són el mateix: mirant a Centelles sobresurt una torre de la MAT que a aquella hora brilla amb llum pròpia; diuen que fa 80 metres.
M'adono que tot i conviure tota la vida envoltat de torres d'alta tensió i milers de cables que enxarxen el territori potser mai m'havia adonat del mal d'ulls que provoquen aquestes torres fins que va aparèixer la MAT

Tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès. 29 de maig del 2008
Foto: "Des de l'antiga aula" i "MAT i Montseny"de JRoca'08

Som molts més de sis milions

A Santa Coloma de Gramenet es van manifestar demanant noves escoles per fer front a la massificació que actualment hi ha al municipi; els manifestants demanaven, entre d'altres coses, la construcció immediata de la nova escola CEIP Sant Just. Aquest problema el pateix tot el país i la massificació sens dubte fa baixar la qualitat de l'educació.
M'imagino que qui ha de construir escoles deu estar pendent de les negociacions pel nou finançament de l'estatuet d'autonomia.

Els humans

El pati de l'escola Pinediques de Taradell està ple de roures, alzines i, és clar, també pins; els recursos boscosos hi són en quantitat i varietat per jugar a infinitat de jocs a l'aire lliure.
Aquest passat setembre a molts alumnes els va agafar la fal·lera per la recol·lecció indiscriminada de glans i ara a l'octubre ja quasi se n'han esgotat les existències, almenys a terra i a les branques accessibles és clar. A les hores del pati els glans tenen múltiples funcions: monedes de canvi en transaccions de productes en "botigues ecològiques", baldufes, projectils, pírcings de part alta d'orella, etc.. Hi ha alumnes que es passen l'estona d'esbarjo cercant aquests fruits i he detectat com els emmagatzemen com hàmsters previsors però amb bosses del Bon Preu.
L'avarícia entra en escena i amb ella petites baralles.
M'ho miro i penso que això que passa aquí també es produeix a gran escala a tot el món; només cal canviar glans per petroli, gas, peix, diamants, terra, ... aigua.
Foto: "Glans en una bossa de l'Orangutan: grup Bon Preu" de JRoca'08

I els peus segueixen creixent malgrat la crisi...

La crisi també es nota i es notarà a les sessions d'EF. Fa uns dies parlava d'un perill de pes i avui parlo d'un altre perill que farà ensopegar (literalment) a més d'un: les vambes dos i tres números més grans que el número ideal.
Sí, he detectat vambes massa grans i no cal ser ni podòleg ni Zapatero per determinar que una persona coordina pitjor els moviments amb un calçat inadequat.
Les intencions inicials no són pas dolentes, estalviar sabates en temps de crisi entra dins la lògica, però l'error de càlcul pot portar a problemes a més d'un i de dos alumnes que poden veure com aquests problemes es poden arrossegar molt de temps.
Foto: "Les sabatilles de la Marta" de JRoca'03

Pets de llop

Els pesats de Movistar ens bombardegen a SMS:
"Recuerde que puede llamar gratis a todos los fijos nacion en octubre. Apuntese por 3 E antes 30/09 llamando al 4423 (0,2 E+IVA). Limite 1000 min"
Analitzo el contingut del missatge:
- No tenen accents a Movistar?
- Gratis? si m'he d'apuntar per 3 Euros jo diria que no és gratuït. Si això no és publicitat enganyosa ja em direu què és.
El missatge correcte hauria de ser:
"Truca a tots els fixes estatals per 3 Euros amb un màxim de 1000 minuts durant el mes d'octubre". És tan difícil?
Algun organisme competent hauria de fer alguna cosa contra aquesta colla de mentiders.
Foto: "Pet de llop" de JRoca'04

I la gent va aplaudir

Al teatre t'hi pots trobar de tot i aquest dissabte van venir unes senyores grans que comentaven la jugada entre el públic. M'imagino que aquestes senyores van al teatre a veure qualsevol cosa pel sol fet d'anar-hi; s'empassaran l'última de la Lloll Bertran o el "Rock'n'roll" d'en Rigola i ben bé que s'ho passaran i compte, no ho critico, tothom és lliure d'anar a veure el que vulgui, el problema és quan l'espectacle es dóna més a les butaques que a l'escenari. Els comentaris entre dues de les senyores no passaven desapercebuts i un home els va cridar l'atenció:
- Shhhhh, senyores, callin si us plau..
Es van mirar i van callar una bona estona però just acabar l'obra una va dir:
- M'ha agradat, llàstima que no hagi entès res.
I la gent va aplaudir.
Foto: "Cartell al carrer Verdaguer de Vic" de JRoca'08

"Punxes a la sorra" al Cirvianum de Torelló

Dissabte 27 de setembre a les 21h. al teatre Cirvianum de Torelló es representa l'obra "Punxes a la sorra" a càrrec de Momama Teatre escrita per un servidor. L'obra està inspirada en el llibre "La maternitat d'Elna" d'Assumpta Montellà i els fets ocorreguts en els camps de refugiats de la Catalunya Nord a les acaballes de la guerra civil. Després de l'obra hi haurà una mica de xerrada amb les actrius, la directora i jo mateix; si voleu venir a acompanyar-nos podeu comprar les entrades al ServiCaixa en aquest enllaç o a taquilla mateix. A hores d'ara no sabem si serà la darrera representació de l'obra.
Més informació:
Bloc de Punxes a la sorra
Bloc d'Assumpta Montellà
Flickr
Gencat

La crisi, l'hamburguesa i la LOE

Llegeixo que amb la crisi han augmentat els clients dels restaurants anomenats fast-food i de seguida em ve al cap la notícia sobre l'augment de l'obesitat infantil; la combinació d'aquests dos factors és nefasta, no cal ser allò que a Antena 3 en diuen "un experto" per augurar que l'obesitat infantil pot anar a més i acostar-se a les cotes de països des-oli.d.olivanats o que desconeixen la famosa dieta mediterrània, sí, allò que és el millor invent mundial després de l'Aloe Vera (segons el monologuista Carles Font).
Agafo la LOE (no vera però de veritat) i a l'apartat d'Educació Física llegeixo aquest objectiu d'etapa (primària):
"Apreciar els efectes beneficiosos envers la salut de l'exercici físic i de l'adquisició d'hàbits higiènics, alimentaris i posturals."
Tot seguit segueixo llegint i em trobo amb aquest contingut de cicle inicial repetit als altres cicles :
"Adquisició d'hàbits bàsics higiènics, alimentaris i posturals relacionats amb l'activitat física" .
Ah, i els antics blocs de contingut han canviat i se n'ha incorporat un que es diu: Activitat física i salut.
Tinc ganes de començar una altra vegada el Seminari d'Educació Física amb altres MEF per comentar aquests temes; de moment el debat, si voleu, el tindrem aquí.
Salut i bona cuina.
Foto: "Nubecitas a dos i mig, toma crisi!" de JRoca'08

La lateralitat creuada té tractament

En aquest bloc i el Fòrum MEF hem parlat alguna vegada de la lateralitat creuada i em consta que la gent va molt perduda en aquest tema i també em consta que hi ha molts pares preocupats a la recerca d'informació. Els MEF detectem que de vegades els alumnes amb lateralitat creuada mostren algunes dificultats motrius que també són extensibles a l'aula quan l'alumne ha de llegir, concentrar-se, organitzar-se, etc... A través d'un e-mail he conegut el cas d'una nena de 7 anys que tenia les dificultats abans esmentades. Amb el permís explícit de la mare reprodueixo part de l'e-mail:
"Ahir li van diagnosticar a la meva filla 7 anys, jo no sóc cap experta però no és tant greu, el que si que és molt greu és no detectar-ho. Sobre la pregunta avisar als pares crec que el més convenient es que el pares ho sàpiguen i puguin treballar amb el fill, perquè segons em van explicar ahir en 5 mesos ho poden solucionar segons el cas. Tractament:
A l’escola li han de posar un paper en blanc per anar seguint les línies de lectura. ( temporalment)
Les sumes li han de posar en vertical no en horitzontal
A casa , cada dia hem de fer uns exercicis durant 15 o 20 minuts.
El que mes contenta em deixa és que tot això és temporal i si ho fem bé en poc temps ho haurem corregit i fer els deures, llegir o qualsevol altre cosa no serà tan feixuc. "
Montse Vila
La mare recomana visitar aquesta pàgina web per trobar més informació i especialistes que puguin tractar cada cas de forma individualitzada.
Pel que fa als MEF crec que la nostra formació és molt fluixa en aquest aspecte i hauríem de tenir la possibilitat de formar-nos millor per atendre i detectar millor aquestes dificultats en els alumnes a les sessions d'EF. Jo estic preparant sessions d'EF amb proves de lateralitat per detectar millor la lateralitat creuada i comprovar si hi ha alguna dificultat afegida com per exemple problemes de lecto-escriptura.
Foto: "Hope street; Liverpool" de JRoca'08

L'eficiència és la mare de la ciència?

El comentarista habitual del bloc Chestnut feia unes aportacions interessants al post sobre la cultura de l'esforç publicat el passat dia 17 de setembre.
"Dic això perquè moltes vegades la gent confón esforç amb hores treballades, amb temps destinat...és a dir, per molts l'únic paràmetre de l'esforç són les hores destinades (bojeria). Jo crec que és un concepte molt més ampli perquè depèn de com s'entengui l'esforç, correlacionar positivament esforç i eficiència pot ser un disbarat ja que a vegades la relació és inversament proporcional."
Estic ben d'acord que de vegades es confon esforç amb hores treballades quan hi ha gent que és capaç de fer la feina de forma més ràpida i alhora mantenint l'eficiència; el món laboral que es trobaran els alumnes en part és una selecció natural on sobreviuen els més eficients, ràpids, llestos, ... en definitiva els més productius.
Amb tot, voldria aportar alguna cosa més: fa uns quants anys, en l'era pre-Internet, a TVE feien un programa-concurs on un concursant havia de buscar una resposta a una pregunta i tenia un munt d'enciclopèdies per aconseguir-ho en un temps determinat, no recordo el nom del programa, potser algun lector em podrà ajudar. Us imagineu avui en dia un jove del primer món de 15-17 anys en una biblioteca cercant informació en una enciclopèdia de paper? oi que no? el primer que farà si ha de fer un treball és buscar al Google o directament al Rincón del vago o pàgines similars. Ja ho sé, estic generalitzant molt però el quid de la qüestió és si aquesta facilitat a ser eficients* està convertint la generació ESO actual en persones poc avesades a l'esforç, a la cultura de l'esforç o a la constància.
S'obre el debat.
* En aquest cas eficiència té a veure amb la rapidesa a fer els treballs però no necessàriament en la qualitat d'aquests.
Foto: "Font de l'esperança (La Cogullada, Balenyà), no feu cas de les faltes, el meu avi no tenia temps per ortografia fabriana" de JRoca'08

Youtubeclip amb Ford Fiesta, mòbil i Mishima

Amb un mòbil, un Ford Fiesta del 95 i un cd de Mishima vaig fer aquest youtubeclip en un dia de pluja. El veureu (si voleu) sense editar, tal com va sortir.
Ahir vaig sortir del concert del Vigatà amb la sensació d'haver vist la millor banda nacional actual.

El comandament directe d'entrada

Aquesta setmana he començat a fer classe d’EF amb 41 alumnes que no tenia l’any passat i aquest fet ha fet entrar les pastilles Juanola a escena com cada any. A la facultat i als llibres d’EF et parlen de metodologies divertides d’agrupaments d’alumnes per allunyar-se del clàssic comandament directe, sembla que sigui pecat utilitzar-lo però a la pràctica quan portes uns quants centenars de sessions d’experiència te n’adones que, almenys en un principi, és la millor manera d’encarar un nou grup classe. Per mi la seguretat és primordial i si no conec els alumnes òbviament no els donaré la possibilitat d’enfilar-se enlloc ni tocar res potencialment perillós*.

El primer contacte amb cada grup ha estat a la classe i asseguts: els he explicat la meva manera de treballar i el que espero d’ells, els he parlat de les normes bàsiques i del que pot passar a qui es passi de llest, els he dit que sóc molt divertit sempre que no em facin enfadar, també els he dit que quan jo parlo tothom ha de callar i que si algú té alguna pregunta la pot fer després aixecant la mà, també els he dit que la meva manera de fer les coses i la de l’altre MEF que han tingut fins ara és diferent, també els he dit que el nom de l'assignatura és Educació Física i no gimnàstica; tot això argumentat. Tinc bones sensacions amb aquests grups, a veure què tal.

*En un gimnàs hi ha infinitat d'espais i materials potencialment perillosos encara de vegades no ho sembli.

Foto: "Només compto les hores serenes" de JRoca'08

La cultura de l'esforç avui

Una lectora fidel del bloc m'ha fet arribar un interessantíssim article de Jordi Sedó al diari AVUI sobre la cultura de l'esforç, el menys que puc fer és agrair el gest i fer públic l'article en la mesura del possible que és, en el meu cas, publicant-lo al bloc i demà penjant-lo a la sala de professors del meu centre.
AVUI Paper diàleg: La cultura de l'esforç de Jordi Sedó
Gràcies Pat.
La cultura de l'esforç i les èpoques de bonança econòmica. 21 de maig del 2008

Ni tombarelles ni pi

Llegeixo que una escola australiana prohibeix als seus alumnes fer tombarelles i fer el pi. El director de l'escola "ha negat que la prohibició obeeixi al desig d'evitar demandes judicials en cas d'accident".
És un mentider.
Foto: "Tombarella d'esquena i amb inclinació" de JRoca'02

El 15 de setembre

Aquest post està escrit dissabte i programat per avui 15 de setembre. Com que hem quedo a dinar a l'escola no puc veure les notícies de la tele però les puc explicar: han ensenyat una colla de nens de P3 plorant, uns quants de primària parlant a càmera del retrobament amb els amics, han parlat de la immigració mentre mostraven imatges de dones amb xilaves i possiblement també han parlat dels EBE (Espais de benvinguda educativa), han mostrat algunes escoles amb barracons o obres que ja haurien d'estar acabades i han donat moltes xifres que denoten l'augment d'escoles, d'alumnes, de mestres i de gent que parla de temes d'educació sense saber-ne.
Foto: "Apa! Vinga" de JRoca'08

Taradell i Tona, Tona i Taradell

Dilluns començo sent tutor dels mateixos alumnes que el curs passat però ara fent quart; com que conec molt millor l'escola i vaig arribar a conèixer molt millor els alumnes aquest curs no perdré temps en adaptació i podré anar més "de cara a barraca". Quan arribes nou a una escola el temps d'adaptació és inevitable i que sigui poc o molt depèn de molts factors: experiència prèvia, tipologia d'escola, recolzament i ajuda dels companys, bon ambient de treball, tipus de poble o ciutat, etc.. La meva adaptació a Taradell va ser força ràpida i cada vegada em sento més identificat amb l'escola i en part també amb el poble. Tona i Taradell tenen moltes coses en comú però no sé per quines raons podríem dir que els de Taradell sempre s'han avançat als tonencs en molts aspectes: Institut, ràdio, alguns equipaments culturals.. però ara els tonencs estem d'enhorabona perquè diumenge inaugurem una pista d'atletisme després de molts anys de demanar-la i els habitants dels pobles del voltant vindran a fer-la servir i això és un punt a favor per Tona, un poble on es viu molt bé, com a Taradell.
Afegit:
Galeria de fotos d'Osona.com de la inauguració de la pista d'atletisme

Resposta al post anterior

Resposta a la pregunta del post anterior: la MAT
Primer que l'ha encertada: Raül Escobar i Presseguer.

3 lletres que marquen la diferència

Entre aquestes dues fotos tirades des del pla del turó del Castell de Tona hi ha una diferència de 364 dies. La de l'esquerra és del 2007 i la de la dreta del 2008. A la falda esquerra (de la foto) del Montseny, entre Taradell i Seva, veiem la diferència principal, qui me la sabria dir?
Pista: Té 3 lletres.

Faranduleria LlunArt

I aquesta nit tornen els Racons LlunArts com és tradició en vigília de la Diada Nacional. Si voleu venir presenteu-vos a l'Ajuda (Balenyà) a partir de les 21h i podreu visitar un recorregut artístic en una passejada nocturna pel bosc amb teatre, clowns, música, circ, dansa, etc... Un servidor representarà amb la Guarderia Teatre una paròdia que vaig escriure jo mateix sobre la pedagogia de l’ecologisme, em fareu companyia? Serà al recorregut de la dreta.

Serà la última faranduleria que faré en molt de temps doncs treu molt de temps i aquests dies amb els assaigs no he parat per casa.

Foto: “A taula com una nena gran” de JRoca’08

Tots els mecanismes

Avui he estat ficat a l'aula d'informàtica una bona estona i he comprovat que a totes les escoles on he estat aquesta aula és un niu d'objectes obsolets: es troben relíquies com manuals de programes del 1983, disquets d'aquells d'abans que tenien més semblança a un vinil, ratolins de tot tipus, cables acabats amb endolls que no existeixen (en aquest planeta) i un munt de Cd-Roms amb o sense caixa amuntegats. Suposo que ningú s'atreveix a llençar res i any rera any es van acumulant coses. Un altre tema (apassionant) és el dels cartutxos d'impressora, sobretot en una escola gran amb unes quantes d'aquestes màquines; val més que ho deixi aquí...
Foto: "No hi sóc" de JRoca'08
He pensat que calia mostrar en imatges el que comentava de material obsolet:
Foto afegida el 10/9/08: "TIC 1985" de JRoca'08

TIC (TAC) de nou

Aquest nou curs que comença dilluns estrenaré càrrec a la nova escola on vaig anar a parar l'any passat, m'han confiat la coordinació d'informàtica i ja d'entrada és un repte que intentaré complir tan bé com pugui. Els lectors habituals del bloc recordaran que el maig del 2007 em vaig plantejar no tornar a agafar aquesta coordinació (a l'escola anterior) pel desgast que comporta però a l'escola actual m'han convençut de nou i espero compensar amb la meva feina la confiança dipositada en mi. Aquest any se'm girarà feina de valent perquè a més de ser tutor de quart i coordinador d'informàtica també tindré més hores d'EF per la qual cosa caldrà que gestioni bé el temps per no perdre'm en l'intent d'intentar fer més del que puc i produir indirectament l'efecte contrari que seria no fer res del tot bé.
Foto: "Canvi de xip" de JRoca'08 Nota: No conduïa jo.

No hi ha lloc més invulnerable

Han hagut de passar cinc mesos des que vaig comprar-me el Kitsch 10 i em van venir unes ganes boges de veure'ls en directe; ahir a la nit a Santa Eugènia de Berga (Osona) per fi vaig vibrar de nou amb un dels millors directes nacionals amb un repertori espectacular que combinava les noves cançons i els temes clàssics dels de Banyoles. Potser van ser les ganes que en tenia o l'emoció d'escoltar un nou disc que m'encanta però diria que el concert d'ahir va ser el millor que he vist des del mítica presentació a Manlleu del quart disc el 18 de juny del 1994, i ha plogut!
Orgull. 26 d'abril del 2008
Mercat de Música Viva de Vic. 18 de setembre del 2008. 23h
Foto: "Sta.Eugènia de Berga 6Set08" de JRoca'08

Spam sausage egg and tomato

Avui he rebut una vintena d'e-mails al compte de la feina (XTEC) i gran part eren Spam (no acabo d'entendre com des de l'XTEC no són capaços de filtrar aquest spam). Bé, d'spam n'hi ha de ben divertit, sobretot quan utilitzen un traductor online d'aquests d'estarpercasa. Avui va de rellotges, us en copio algun literalment com l'he rebut, s'accepten rialles:

Nosotros no solo por la calidad de la atencion, sino tambien en los precios. Nuestros relojes son muy populares y se le satisfecho cuando ahora con nosotros esta marca de relojes. Obtener estos relojes entregado muy rapido, con seguridad y asi.

Finalmente que lo que usted se merece. Los mejores relojes, pero muy barato. Estos relojes son realmente emocionados de que podemos garantizar que usted. Obtener todo lo que aqui y ahora, el orden y sale inmediatamente utilizado.

Que dice que siempre costosos relojes de marcas? Con nosotros usted obtiene el teursten relojes muy baratos. El pedido sera procesado de inmediato y se le zurfieden y seguro. Con nosotros usted guardar correctamente, incluso con los relojes caros.


Una mica de normalització lingüística

Deixar-se manegar

Els usuaris de RENFE de tota la vida encara flipen dia sí i dia també quan a les notícies expliquen les incidències del dia dels trens de Rodalies; fa un parell d'anys es va posar de moda parlar-ne i des d'aleshores anuncien les avaries que no han anunciat en les últimes dècades, els retards de RENFE han passat a ser interès informatiu de primer ordre, fins i tot hi ha dies que filmen els usuaris mentre agafen un autocar, són els veritables herois quotidians.
Des del fatídic accident aeri de Barajas han sortit als mitjans desenes d'avaries, retards, pèrdues de maletes, algun aterratge d'emergència i un munt de notícies relaciones amb els avions. La majoria de notícies que ens arriben són coses que han passat tota la vida però que ara són d'interès informatiu de primer ordre i això provoca una falsa percepció de perillositat al fet de volar. En tertúlies improvisades he sentit a algú dir que ara hi ha més accidents aeris i moltes més incidències amb avions, eren les mateixes persones que es pensaven que abans de la Maleni Álvarez la RENFE funcionava de meravella.
Foto: "La taronja mecànica" de JRoca'08

Dissabte el LLOP va intentar arrasar Tona

Dissabte el LLOP va intentar arrasar Tona i el poble li va fotre una bona patacada de manera que els ciutadans van guanyar la partida més multitudinària de la història amb prop de 200 persones, espectacular!
Vegeu-ne la crònica i les fotos en aquest enllaç, si us hi fixeu bé veureu la meva nova disfressa de Mark Spitz.
I aviat els Racons Llunarts 2008...

Ten years after

Un dels tòpics més estesos en ascensors, pre-passos de vianants i sales d'espera de consultes mèdiques vàries és el del pas del temps: com passa el temps! I el més bo del cas és que és ben cert, passa ràpid i nosaltres ni ens n'adonem. Avui he començat per desena vegada en una escola des del principi i veient les mestres joves que arriben amb la carpeta de la Universitat, puntuals i esperant que algú els mani feines a fer ha estat inevitable pensar en mi quan vaig començar en aquest món de la docència i pensar també inevitablement en què s'ha convertit la meva vida des d'aleshores. Avui començo una altra vegada una feina que faig per vocació, que m'omple i que intentaré fer el millor possible per estar a l'alçada dels que confien en mi i trencar els arguments dels que no ho fan.
Foto: "Aloma" de JRoca'08