dilluns

2 anys de curses

Vaig començar a córrer l'estiu del 2011 amb 36 anys i des d'aleshores he participat, entre lesió i lesió, a una vintena de curses de tipologies diferents. Faré una mica de resum:

1a cursa: Roda de Ter 10/2011. 10km
1a cursa de muntanya: Cursa dels Gitanos de Taradell. 10km 2/2012

Més curta: Quart de la Mitja de Granollers 2/2012. 5km
Més llarga: Trail Cap de Creus 5/2013. 24km

Més multitudinària: Cursa dels Bombers. 4/2013 23.750 participants
Menys multitudinària: St Silvestre Pujada a l'Enclusa, Taradell. 12/2012 160 participants



Més ràpida: Quart de la Mitja de Granollers 2/2012. 5km 23:35
Més temps: Trail Cap de Creus 5/2013. 24km 3h17m

Millor experiència (sensacions): Mitja Marató de Granollers. 21km
Pitjor experiència (sensacions): Cursa 1714 Manlleu-Vic. 17,14Km 

Més espectacular: Trail Cap de Creus 5/2013. 24km
Menys vistosa: Cursa 1714 Manlleu-Vic 5/2013

Més desnivell+:  Trail Cap de Creus 5/2013 1250 d+
Menys desnivell+: Quart de la Mitja de Granollers 2/2012 plana

Primera a repetir: Cursa David Piedrabuena, Manlleu. 10km 1/2013
No repetiria mai: Cursa 1714 Manlleu-Vic i Els 2 turons, Moià.
Repetiria: Quasi totes si no tinc lesions. 

Millor organitzada: Mitja de muntanya Roc Gros, Hostalets Balenyà. 21km 4/2013
Pitjor organitzada: Els 2 turons, Moià. 11'6km 1/2013

Millor qualitat/preu: Mitja de muntanya Roc Gros, Hostalets Balenyà. 21km 4/2013 17€
Pitjor qualitat/preu: Els 2 turons, Moià. 11'6km 1/2013 17€

Vambes utilitzades: Asics Trabuco per muntanya i Asics Nimbus per asfalt (primer unes Asics Pulse).

dimecres

El Trail Cap de Creus (24k)

Després de la Mitja de Granollers (febrer) i la Mitja Marató de muntanya del Roc Gros (abril), el passat dissabte 4 de maig vaig fer la meva tercera cursa llarga: el Trail Cap de Creus de 24 km.
El dia abans vaig estar pensant si era bona idea o no portar la motxilla d'hidratació durant la cursa perquè veia que hi havia menys avituallaments que a la Cursa del Roc Gros on em vaig hidratar molt bé. Tot el dia abans de sortir en Tricky em va desaconsellar portar la motxilla ja que la previsió era de calor i em faria nosa. Malauradament faltant minuts li vaig fer cas, vaig sortir sense res, només una ronyonera amb uns gels.



Començant la cursa vaig sortir amb en Sito de Tona i vam estar els primers km petant la xerrada fent la primera pujada i baixada més que tècnica. En el brífing ja havien avisat de la dificultat de la primera gran baixada però no me la imaginava tan perillosa amb pedres rodant i força pendent. Prop del primer avituallament en Sito, que té més nivell que jo, va seguir endavant al seu ritme i em vaig quedar sol; em feia por intentar seguir-lo i no dosificar bé les forces. Precisament en el primer avituallament vaig comprovar que les passaria punyeteres: donaven aigua en gotets i no amb ampolla com va passar al Roc Gros; això significava que no em podria hidratar fora dels avituallaments. La pujada al Coll de Sant Genís va ser força llarga i dura, me la vaig agafar amb molta calma. A dalt vaig començar a patir sed i encara faltaven 3 km per beure i menjar alguna cosa. Del Coll a la carretera de Roses m'ho vaig passar molt bé: tot i la sed em trobava bé i el terreny m'era molt propici amb lleugeres pujades i baixades, vaig avançar força gent. Al segon avituallament vaig menjar força plàtan i beure 3 gotets d'Aquarius  que se'm van posar de meravella. La baixada fins al riu la vaig fer quasi sol i molt ràpid. Arribant al riu vaig aprofitar per fotre el cap a l'aigua un moment, feia calor, o almenys la notava molt. Per darrera un grupet m'assetjava i la pujada de 250 de desnivell positiu la vam fer uns quants corredors junts, hi havia bon rotllo i vam estar parlant mentre pujàvem. Arribant a l'Esplanada de Can Causa ja vaig veure que trigaria més de 3 hores, faltaven 11 km i portava ja 2 hores. Al tercer avituallament vaig tornar-me a atipar fort de plàtan i d'Aquarius. Em trobava bé i vaig avançar el grup per plantar-me sol a la Base Militar i fer el primer tram ràpid força bé. A la pujada a la Falda del Puig alt vaig començar a patir més sed i calor, vaig haver de caminar una estona, no em veia en cor de fer la pujada corrent tot i no ser excessivament dreta, començava a notar la fatiga a les cames. Entre el 16 i el 18 se'm va fer pesat pel terreny sec, sort del paisatge preciós amb vistes al Cap Norfeu i el dia que ens acompanyava. Al km 18 hi havia l'últim avituallament i em vaig tornar a atipar; vaig beure 4 o 5 gots seguits d'Aquarius, m'havien d'aguantar els últims 6 km. Vaig començar seguint "a roda" dos paios que devien ser de la zona segons el missatge de la samarreta, portaven un ritme que m'interessava seguir, semblant al meu. Prop de la baixada tècnica als dòlmens vaig començar a tenir alguna rampa als bessons i molèsties als quàdriceps, faltaven 4 km i els peus em bullien, notava les meves clàssiques butllofes entre els dits dels peus, em feia molt mal. Vaig passar els de Roses i vaig baixar força ràpid-inconscient per la baixada que considero més tècnica del recorregut; era qüestió de concentrar-se en cada pedra i forat de la zona dels dòlmens perquè amb la fatiga hauria sigut molt fàcil no aixecar prou el peu i caure rodó com em va passar al Montseny fa un temps. En aquest tram vaig avançar un paio que anava amb unes New Balance minimalistes que les passava putes menjant-se cada pedra, crec que va arribar a parar-se. Aquests últims km, com va passar al Roc Gros, se'm van fer llarguíssims, només volia veure l'asfalt i l'arc de l'arribada. Just trepitjar asfalt vaig notar més enrampades i vaig parar uns segons estirant en una paret, un noi amb qui vaig fer els darrers km es volia parar a ajudar-me però li vaig dir que tirés, que no era res, em sabia greu. Em fotia pànic agafar una rampa de les grosses i quedar tumbat faltant 1 km i vaig pensar que si augmentava la velocitat arribaria abans i evitaria les rampes. Vaig arribar prop de la platja però no veia l'arribada enlloc, encara faltava mig km pel passeig que vaig fer esquivant famílies amb nens que passejaven tranquil·lament aliens a la cursa. Als darrers 50 metres vaig veure la família animant i em van donar les forces necessàries per arribar fent el salt d'eufòria que em va sortir sense tenir-lo premeditat. Havia trigat mitja hora més que en la Mitja del Roc Gros, mai havia estat tant de temps en esforç. Després d'arribar i saludar amics i familiars va ser quan les rampes em van atacar fins a deixar-me ko uns minuts a la platja. Vaig aprofitar per entrar a l'aigua glaçada i el cos va tornar a lloc. No recordo una experiència física tan bestial com aquesta, la satisfacció és molt gran, no m'imaginava acabar la cursa just a la meitat (152 de 304) i passant-m'ho tan bé tot i les dificultats sobretot els últims quilòmetres.
Volia compartir-ho amb vosaltres.

diumenge

La meva primera Mitja Marató

Per fi ha arribat el dia D i he corregut la meva primera Mitja Marató i ha estat la de Granollers, probablement la més coneguda i ben organitzada del país. La veritat és que me l'havia preparada força bé, havia fet uns 400km en els darrers tres mesos però no ha estat gens fàcil, durant aquests dies he tingut diferents molèsties físiques que feien endarrerir una mica la preparació i per això avui al matí estava molt nerviós per si a mitja cursa apareixeria alguna molèstia que m'impedís acabar en condicions.
De bon matí he esmorzat un suc de taronja, un bon pa amb tomàquet amb fuet, un cafè i una barreta energètica. M'he pres un ibuprufè perquè ahir vaig notar massa la maleïda ciàtica a la cuixa esquerra i em feia por que em fes la guitza al llarg de la cursa. 
Les previsions meteorològiques anunciaven molt fred i vent i per això he optat per portar una tèrmica i una samarreta a sobre, la de l'any passat quan vaig fer el Quart de la Mitja. Fins a l'últim moment he dubtat pels guants i he encertat deixant-los al cotxe. Al cap portava una cinta amb Windstopper i el buf #correx2 per lluitar contra el càncer infantil.
Arribats a Granollers l'ambient era el de les grans ocasions: milers de corredors, cadascú amb el seu objectiu; caminaven, estiraven o corrien suaument fins a la línia de sortida. Els que corríem per primera vegada o els més lents portàvem el dorsal de color negre i ens havíem de situar al calaix de darrera però he vist força gent amb dorsals de diferents colors fora dels calaixos. Com que he arribat força d'hora he aprofitat per fer exercicis d'estiraments a l'herba d'una rotonda.
A les onze he anat a buscar un lloc i he comès l'errada del principiant en situar-me massa enrera. L'objectiu inicial era acostar-me per sobre o per sota a 1h55m i situant-me tan enrera passaria de les dues hores amb tota seguretat. 
La cursa ha començat de manera poc glamurosa, m'esperava una altra cosa, la veritat. Simplement hem anat caminant fins a la línia que engegava els xips i ja està, ni compte enrera ni res, sense adonar-nos-en ja estàvem corrent. Els tres primers quilòmetres han estat com un entrenament suau, molt lents (6:14 m/km el primer); amb tanta gent era molt difícil avançar i em feia por accelerar-me per dosificar les forces, em sentia molt encallat, el cos em demanava anar almenys a 5:20 però no podia mantenir un ritme. 

Al km5 ha arribat el primer avituallament i he aprofitat per beure aigua a glopets molt petits ben bé durant cinc minuts. El grup seguia molt lent i jo em notava incòmode. Als vorals de la carretera força corredors paraven per pixar i d'altres abandonaven per alguna molèstia. El públic apretava molt, m'ha encantat el caliu i el suport durant tota la cursa. Una banda de joves amenitzava el nostre pas amb rock'n'roll, uns de més granadets ho feien amb jazz i uns altres ho feien a ritme de batucada. Dins del gran grup seguia costant avançar i he buscat un carril bici lateral menys transitat que arribava a l'entrada de La Garriga. Al km10 he vist que el ritme era molt més baix del previst (56m15s), si el mantenia passaria clarament de les dues hores, necessitava fer alguna cosa per millorar-lo. A La Garriga l'ambient era fabulós: carrers plens i molta gent animant dient el nom de pila que posava al dorsal. També moltes estelades, bonic de veure en el poble de l'Albert Rivera. A l'entrada del poble lleugeres pujades que em pensava que serien més dures i per part meva l'obsessió de veure la meva família. He estat dos km mirant a banda i banda de carrer fins que al final he trobat les meves nenes amb altres amics i he aprofitat per saludar efusivament, m'han donat una injecció de moral. Passava ja pel km12 i m'he pres un gel energètic amb aigua a glopadetes. He mantingut l'ampolla d'aigua a la mà fins el següent avituallament al km15, el sorollet que feia marcava un ritme que notava còmode, ja anava a prop de 5m/km, el grup s'estirava per moments i aprofitava per passar a força gent. A partir del km15 dins del grup la gent no feia tanta broma i l'ambient no era tan festiu com durant els primers kms; només se sentien respiracions forçades. Jo em trobava bé i he aprofitat per augmentar el ritme fins a 4:40 a estones, avançava a molta gent i cada vegada sentia més força, en aquell moment, mirant el Garmin he començat a pensar que superaria les expectatives. Arribat al km17 he notat que se'm feia llarg i que tenia moltes ganes d'acabar, he accelerat mogut per la baixada del terreny i l'empenta de la gent, veia Granollers al fons. Superat els 18,2 km tot el que feia era desconegut per mi, mai havia arribat tan lluny, era un incentiu més. He vist un paio que tenia un ritme molt bo i m'hi he enganxat "a roda" esquivant a la gent durant uns 3 kms, entre el km15 i el km20 he passat més de 600 corredors. Del km20 al final ha sigut una bogeria, la gent cridava molt i jo només mirava endavant l'inflable de la línia de meta i intentava esquivar els corredors que havien dosificat malament l'energia i quasi caminaven agònics, he agafat forces no sé d'on i m'he posat a 4:28 i he passat 730 corredors més fins a l'arribada. A l'arribada m'he tret el buf del #correx2 i l'he mostrat a les càmeres que fan fotos a la línia, ha sigut aleshores quan m'ha vingut al cap la família de la nena de dos anys morta de càncer, segur que avui estaven allà agraint el suport dels centenars de corredors que ens hem posat el buf. Arribant he parat quasi de cop per no xocar amb la gent i em sembla que m'he abraçat a un noi amb un pitrall de l'organització que se m'ha tret de sobre amb un "cap allà si us plau", jo anava xop i estava esgotat però també excitat. Mirant el Garmin he vist que havia fet 1:51:15 i només volia abraçar-me a algú per celebrar-ho però no coneixia a ningú, anava caminant amb altres desenes de corredors esgotats a la recerca d'una bossa amb aigua i galetes, he vist que a la mà tenia una ampolla buida d'aigua destrossada. Finalment he pogut trobar els meus amics i després de diverses cues al pavelló hem pogut sortir per anar a fer una birra a un bar de nom "Quatre vents" regentat per xinos.