Néixer amb un teclat sota el braç

Són molts els que parlen dels anomenats nadius digitals com a una espècie de hackers que han nascut amb un teclat als dits i que superen els mestres en qualsevol disciplina informàtica. A la pràctica però, te n'adones que la canalla domina o acostuma a dominar els vídeo-jocs en diferents consoles a més de diferents xats i pàgines web temàtiques però que potser són incapaços de ser eficients cercant informació útil per a la vida quotidiana.
Com a coordinador TIC amb força experiència en l'àmbit de la informàtica educativa he estat treballant molt en el tema de la competència digital a primària i sobre el que pot ser útil als alumnes per desenvolupar-se bé amb les TIC. He comprovat in situ com molts alumnes que diuen estar ficats al Messenger o al Facebook i que tenen almenys tres consoles diferents de vídeo-jocs no se'n surten a l'hora de navegar de forma segura o de desar uns documents en unes carpetes concretes de l'ordinador. Amb això vull dir que estem davant d'uns alumnes que entren a les TIC sense cap tipus de por -la qual cosa pot ser positiva- però que no disposen d'una base forta per en-sortir-se'n sense perdre el temps i la paciència davant de la pantalla.
A l'escola estem testant un nou mètode per assolir la competència digital que espero difondre a la xarxa durant aquest present curs. De moment no us en puc dir gaire més, ens basem amb el programari lliure, en aplicacions Google i altres aplicacions gratuïtes que puguin trobar-se.
Podeu subscriure-us al meu nou bloc: http://lesticaldia.blogspot.com

Xtec-Gmail pels mestres però no pels alumnes

Aquest estiu per fi sembla que s'hagin solucionat els eterns problemes amb el correu XTEC que és el que majoritàriament utilitza el professorat del país. Després de molts canvis en el portal que al final no van acabar de rutllar s'ha optat per fer una migració a Google Apps i per tant ara podem gaudir de serveis Google com Documents o Calendari entre d'altres. Remenant una mica veig que no estan disponibles altres serveis com Picasa, Maps o traductor però almenys s'ha fet un gran pas, m'imagino que la majoria de mestres una mica ficats "en el tema" ja disposem des de fa força anys de correu Gmail.
Caldrà veure l'acollida que té el nou Xtec-Gmail en el professorat poc ficat "en el tema" i com a conseqüència també amb poques ganes de canvis una vegada han aconseguit saber com enviar un correu amb un fitxer adjunt.
I la decepció? sempre n'hi ha d'haver alguna suposo. Aquest servei és només per a mestres, els alumnes no podran accedir a tenir un compte de correu Xtec-Gmail. És per manca de pressupost? no vull imaginar que no sigui aquesta la raó, és força trist que a aquestes alçades no es proporcioni una adreça de correu institucional als alumnes. A l'escola moltes de les sessions programades per assolir una bona competència digital estan enfocades al correu electrònic, té sentit que haguem de fer un compte Gmail a cada alumne si la Generalitat ha aconseguit aquest pilotatge de serveis Google Apps?

Entrevista al 9 Nou

Avui 23 de juliol l'edició d'Osona i el Ripollès del 9 Nou surt una entrevista que em van fer fa dues setmanes sobre el bloc de l'escola i la tasca de coordinació d'informàtica. La veritat és que estava una mica preocupat sobre com podia quedar l'entrevista ja que vam estar conversant amb el periodista durant més de mitja hora i òbviament calia fer un resum; si alguna cosa no us ha quedat prou clara i ho voleu comentar us contestaré encantat.
Enllaç relacionat: Entrevista al 9TV

Les respostes del Conseller Maragall

Una de les qualitats del Conseller Maragall és la dialèctica; com a bon polític domina aquest art i sap que en un "combat cos a cos" dialèctic hi té molt a guanyar, per això s'ha atrevit a fer una cosa que altres del seu gremi haurien desestimat de seguida pel fet de tenir molts més números de perdre que no pas de guanyar. El passat dia 4 em feia ressò al bloc de la iniciativa del Departament d'Educació d'obrir un canal directe de preguntes fetes pels ciutadans que serien contestades pel màxim responsable de la institució pública. Ahir mateix les deu preguntes més votades eren contestades en vídeo:

Us he inserit el vídeo on parla de la jornada intensiva.
Què en penseu? a mi m'agrada molt que s'hagi fet i m'agradaria que la propera persona que ocupés el càrrec també s'atrevís a sotmetre's a un qüestionari d'aquest tipus.

Un premi que il·lusiona molt

Avui m'ha vingut al cap un apunt que vaig escriure el passat 13 de setembre en el qual explicava el nou repte d'acceptar fer-me càrrec amb més dedicació a la coordinació TIC del centre. Aquesta dedicació extra suposava el sacrifici de deixar de ser tutor i deixar d'impartir educació física per centrar-me més en fer sessions de competència digital de primer a quart i confegir un pla TAC de centre amb objectius a mitjà-llarg termini. Ara acabant el curs la comissió TIC-TAC hem rebut un reconeixement important doncs ens han donat el Primer Premi al I Concurs de blocs educatius d'Osona valorat en 800 € en material informàtic pel centre. Ha estat molt emocionant anar a rebre el premi esperant impacientment el dilluns per mostrar als alumnes i a la resta del Claustre la nostra alegria i així contagiar-los més les ganes de seguir treballant en el bloc de l'escola. Però cal ser clars i reconèixer que qualsevol dels finalistes podria haver guanyat ja que el nivell cada vegada és més alt; si observeu blocs escolars hi trobareu un munt de coses interessantíssimes explicades de maneres diferents mitjançant una creativitat d'alt voltatge. Els blocs escolars acosten les famílies a l'escola, deixen que un tros d'escola entri a casa per una pantalla d'ordinador i el millor de tot és que hi pot haver una interactivitat que fa que les famílies puguin opinar lliurement sobre els apunts penjats; el blocs fan escola; ho comentava fa uns mesos en un apunt sobre els Premis Blocs Catalunya.
Avui estic molt content per la feina que ha fet la comissió d'informàtica a la recerca d'apunts per penjar i per tot el que han aportat, hem confeccionat una guia de bloc que crec que ha quedat molt bé amb l'objectiu que qualsevol mestre que entri a la comissió pugui agafar el fil encara que els que hi som ara la deixem, com espero fer-ho jo algun dia, per tornar a ser tutor d'un grup i fer educació física.
Bé, ara escriuria molt i precisament un dels punts de la guia és no "enrotllar-se massa" en els apunts, en època de Twitter i Smartphones els apunts llargs cada vegada tenen menys sentit.
Foto:"El reconeixement" de JRoca'10

Les explicacions 2.0 del Conseller Maragall

El Departament d'Educació ha engegat una nova proposta 2.0 que crec que obre un precedent interessant: es tracta d'entrevistar el Conseller Maragall via Google Moderator . Després d'obrir un bloc, un canal Youtube i un compte de Twitter i explicar-ho a una vintena de persones a la seu del Departament; ara continuen apostant pel 2.0.
Clic a M'agrada.
Un altre tema és la política que fa el Departament que té en peu de guerra gran part de la comunitat educativa. Crec que el Conseller ha estat valent de donar la paraula sabent que la majoria de preguntes poden ser crítiques fortes. Ara caldrà estar atents per veure les respostes que dóna, tinc moltes ganes de saber què en pensa d'alguns temes i per això he estat votant a les preguntes que més m'interessen.
T'hi animes també?

TIC-TAC espontani: Diabolo tricks on Youtube

Al Seminari d'Educació Física que feia l'any passat ens vam plantejar que a cada Unitat de Programació hi hagués almenys alguna activitat TIC. De vegades costava trobar activitats adequades al contingut treballat i més tractant-se d'Educació Física.
Aquests dies a l'escola els de sisè han donat una lliçó de TIC-TAC: a partir d'una Unitat de Programació de malabars en la qual treballaven el Diàbolo, s'han dedicat a buscar-se la informació a Youtube i s'estan convertint en uns virtuosos d'aquest instrument que personalment sóc incapaç de dominar. Visionant diverses vegades els trucs que pengen a la xarxa s'han motivat intentant aprendre i superar-se dia a dia. Un 10 per aquests cracs que, a manca de bibliografia sobre el tema, han cercat informació al lloc que més els motiva. Ahir els vaig gravar amb el mòbil per penjar les seves habilitats al bloc de l'escola i no paren de preguntar-me quan estarà a punt; si un servidor hagués rebut la formació adient en Linkat ja ho hauria enllestit, de moment ho faré des de casa amb les finestres d'en Gates.

Nou catàleg TIC = més formació?

El Departament d'Educació ha tornat a posar en marxa el catàleg d'equipaments TIC i audiovisuals per aquest curs i em sembla una gran notícia. En el present catàleg hi ha una presència important de pissarres digitals interactives i marquen el curs 2012-2013 perquè totes les aules de cicle superior en tinguin. A la meva escola em temo que les prioritats van cap a augmentar el número d'ordinadors amb Linkat i altres equipaments més petits i no tindrem encara cap pissarra digital pel proper curs. Mirant els punts del catàleg és fàcil comprovar com l'impuls del Departament pel Linkat no és el que s'hauria d'esperar i encara oferten ordinadors amb sistema dual (Windows-Linkat) i MS Office per només 10 punts més que un ordinador que només tingui Linkat; penso que amb més diferència de punts molts centres optarien per estacions Linkat i el Departament estalviaria molts diners en llicències.

Bé, m'agrada que el catàleg segueixi els propers cursos però de poc servirà si no hi ha una aposta ferma per la formació. Sé que hi ha centres amb equipaments de primer nivell que s'omplen de pols perquè ningú els sap fer anar. Necessitem molta formació en Linkat, en pissarres digitals i també en altres equipaments d'última generació que estan al catàleg. Per posar un exemple pràctic us diré que quan el curs passat vam demanar la taula de so ens van dir que hi havia una formació inclosa que a hores d'ara encara espero. Si seguiu el bloc sabreu que sóc coordinador TIC i en tot el curs tan sols he assistit a una jornada tècnica de Linkat i no em van concedir un curs que vaig demanar.

Sembla que els departaments no es coordinin: és com si uns anessin per un costat i els altres per un altre.

Apunts relacionats:

EncerTIC del Departament d'Educació

Acabar jugant al monopoly de les caselles blau turquesa

Foto: "Espinós" de JRoca'10

Milions de píxels no pixelats

A Internet les coses avancen a un ritme imparable i cada dia surt alguna cosa nova que sorprèn a una majoria i fa estirar els cabells a una minoria que li hauria agradat inventar-ho. El món de la fotografia d'alta resolució permet pàgines webs com aquesta amb fotografies de 26 MPíxels de París i coses com aquesta que va inventar el diari esportiu Marca. Es tracta d'una fotografia d'alta resolució de les grades del Santiago Bernabéu on, si vas tenir la sort (o no) d'anar a veure el Clàssic, et pots trobar entre el públic menjant pipes, tirant fotos, rosegant les ungles o insultant a l'àrbitre que són les coses que s'acostumen a fer als camps de futbol; ells en diuen "¡¡¡Marca.com te ayuda a localizarte!!!".

El que m'agradaria saber és si això és legal, m'explico: imaginem-nos que vas al camp amb els teus fills menors d'edat i no vols que surtin a la foto, què has de fer? diria que hi tens tot el dret, no? he estat mirant la foto i està ple de menors perfectament identificables. Com està el tema del dret d'imatge en els recintes esportius? perquè una cosa és que estiguis a la grada i que surtis casualment a la televisió en una ràfega que empaita una pilota però una altra de molt diferent és que la teva imatge estigui penjada en un web d'una empresa privada. M'imagino que hi deu haver un d'aquells buits legals que s'han d'omplir a mesura que la tecnologia avança.

A l'escola ens curem d'espants i cap nen surt al web o bloc del centre si no disposa d'autorització però, i als recintes esportius amb milers d'interessos comercials?
Foto extreta de www.marca.com

Twitter imprescindible #tic-tac

Redactant la programació d'informàtica a l'escola em trobo en un mar de dubtes. Estic fent una programació amb l'objectiu que els alumnes siguin competents amb les TIC però alhora, veient la rapidesa dels esdeveniments tecnològics, em trobo que hi ha continguts que quan els acabi d'explicar ja quedaran obsolets perquè haurà sortit alguna cosa més ràpida, segura, fàcil, barata i 2.0 que l'anterior.

I també hi ha les TAC que per entendre'ns seria el fet d'explicar "la lliçó" fent ús de les noves tecnologies mitjançant un ordinador, una pissarra digital, un mòbil, etc... Ara mateix parlo amb les tutores per complementar feines però ja sabem que l'ideal seria que el professorat (en teoria competent) fes aquesta tasca.

I enmig de tot això hi ha el Twitter: una eina de microblogging que cada vegada més m'adono que és d'ús imprescindible pels coordinadors d'informàtica. Avui en dia, que un coordinador TIC no estigui al Twitter és com una empresa que no té pàgina web o bloc; pot anar tirant però mai avançarà. Estar al Twitter és saber què es cou, en temps real, en experiències informàtiques i estar al cas de les darreres novetats mundials; és qüestió de tenir els contactes adients i seguir el timeline. Val, ja sé que per alguns aquest apunt els sona xino però més val anar-s'hi ficant per no perdre el tren.

El dubte que tinc és: he de procurar que els meus alumnes de primària pugin a aquest tren deixant de banda continguts TIC bàsics o he d'esperar que ells mateixos s'espavilin a buscar l'estació que més els convingui més endavant? ara mateix no hi ha temps per tot tenint en compte que les condicions materials del centre obliguen a alentir el ritme.
Foto:"Continguts de tractament d'imatge amb Linkat" de JRoca'10
http://www.twitter.com/dallonses

Acabar jugant al monopoli de les caselles de color blau turquesa

Si ets una mica geek i t'assabentes via Twitter -o com sigui- de què es cou per la xarxa, de seguida tens una percepció que el sistema Linux és molt més fàcil, més atractiu i més-de-tot que el Windows de tota la vida. Una colla d'activistes Linux s'encarreguen de recordar-te dia sí i dia també les excel·lències del sistema alhora que et diuen que el Windows és una merda. Molt bé.

El curs passat el Departament d'Educació -amb bon criteri- posava a l'abast dels centres un catàleg informàtic on, entre d'altres equipaments, hi havia amb estacions Linkat a "millor preu" per incentivar que les escoles adoptéssim aquest sistema. Alhora, el mateix Departament signava col·laboracions amb el gegant Microsoft per valor de nosépasquants milers de bitllets.

I arriba el setembre i cal engegar els ordinadors amb el Linkat i comencen els problemes. Els coordinadors TIC (o TAC) som els encarregats d'anunciar la bona nova a la resta del claustre i inculcar progressivament el nou sistema, però tenim un problema, no en sabem. Això sí, després de sentir tantes vegades que és tan fàcil i intuïtiu, ens hi tirem de cap i remenem hores i hores les pantalletes que ara no són color turquesa, són de color taronja. I després resulta que un servidor s'apunta a un curs de formació i no li concedeixen; i després resulta que portem sis mesos de curs i hem fet una sola jornada tècnica de Linkat amb trenta persones en una aula per vint. I per acabar-ho d'adobar el suport tècnic extern ve menys sovint perquè ara té més escoles i les mateixes hores, vergonyós. I el seminari TAC, que va començar el febrer, no contemplava el Linkat.

I a l'escola les coses han de funcionar i el responsable informàtic sóc jo; i ara, passat aquest temps, me n'adono que he perdut tantes hores intentant entendre com collons instal·lar una impressora que no té un maleït driver o com connectar un ordinador amb Linkat amb la xarxa Heura Wifi. Me n'adono que em falten hores per coordinar el bloc escolar, per programar com cal les meves sessions i per assessorar a la resta de mestres en el que calgui. M'adono que estem deixats de la mà de Déu, que això del Linkat deu ser alguna promesa política o una aposta sense fonaments en formació. I sí, ja sé que hi ha un fòrum que funciona i que hi ha gent bona que et dóna un cop de mà però no n'hi ha prou.

Sap greu començar el curs amb aires revolucionaris i il·lusió utòpica de canvi i acabar-lo jugant al monopoli donant voltes a les caselles color blau turquesa.

Mode debat: ON

EncerTIC del Departament d'Educació

Perdre el nord mirant Lost dient Perdidos

Avui m'he assabentat que la cadena privada Cuatro deixa d'emetre la sèrie Lost (ells en diuen Perdidos) els dimarts a la nit. Es veu que no han obtingut l'audiència desitjada i és clar, ja sabem com funcionen aquestes coses. El fenomen de Lost a l'estat no tindria sentit sense Internet i està clar que els fans de veritat són (som) incapaços d'esperar una setmana més que els altres per veure el capítol que fan a Cuatro, no cal dir que els descàrregues a Internet treuen fum hores després de l'emissió del capítol als EUA.
L'anàlisi que vull fer de tot això és que la versió original subtitulada guanya terreny gràcies a Internet. Fa uns anys hauria estat impensable que milers de descàrregues es carreguessin un programa de qualitat en prime-time. Hauria estat impensable perquè no hi havia Internet però també perquè el bon hàbit de veure el cinema o la televisió en VOS no estava tan implantat com ara. La xarxa, tot i les coses negatives que els mitjans tradicionals s'esforcen a magnificar, ens pot ajudar a treure'ns del cap aquesta mania de veure-ho tot doblat que a la pràctica instaura un gandulisme idiomàtic molt poc recomanable en un país turístic com el nostre.
Llegeix també:
Du yu spik Inglix
Recomano:
Lost-Perduts
Renoms d'en Sawyer
Foto: "Caixa perduda" de JRoca'10

18mil blocs de docents

El portal web 3cat24 parlava fa poc dels blocs dels docents catalans i assegurava que n'hi ha 18.000! Déu n'hi do, qui digui que els mestres i professors no estem a la xarxa està ben equivocat.
També és cert que d'aquests 18.000 n'hi deu haver molts que estan abandonats o que han estat creats expressament per completar algun curset i després ja no s'han actualitzat més però tot i això el número ha de ser ben alt, m'agradaria veure la mitjana estatal o la d'altres països per situar els blocs catalans en algun rànquing, segur que tindríem alguna sorpresa agradable.
De l'article del 3cat24 m'ha agradat que em citi: "repassar els apunts crítics de Jordi Roca" diu. Sí, de vegades sóc força crític però sempre des d'una posició independent no vinculada a cap partit polític o sindicat; esteu llegint un bloc personal que no està en venda.
Foto:"Connexions" de JRoca'10

Una tele que també pot educar

Dir que la tele és una merda, que no foten res de bo o que tot és tele-deixalla són arguments força pobres. Actualment es fan bons programes educatius a casa nostra i el "Quèquicom" n'és un exemple formidable. Veure un capítol, del tema que sigui, és un exercici saludable d'aprenentatge de la ciència i la tecnologia que ens envolta. Per si fos poc, en el seu web es poden veure els capítols dos dies abans de l'emissió la qual cosa indica una aposta ferma per les noves tecnologies. Combinat amb el magnífic "3 a la carta" de la TV3 ja tenim un molt bon recurs per inserir els vídeos als blocs escolars gràcies a la facilitat de "copy-paste" un simple codi.

Confrontació també al camp de batalla 2.0

El bloc del Departament d'Educació es convertirà en les properes hores i dies en un escenari de confrontació 2.0 entre el propi Departament i els sindicats. Avui dia 24 de febrer han penjat un apunt en el qual expliquen les raons de la institució en les negociacions amb els sindicats que ja han convocat una nova vaga.
De l'apunt -que portarà cua- em quedo sobretot amb un document que adjunten on expliquen les propostes sindicals i el procés de negociació: expliquen què han acceptat i què no han acceptat amb les raons al costat.
Abans de decidir si faig o no faig vaga m'ho penso llegir tot.
Foto: "Control, alt, suprimir" de JRoca'09

Dues visions de l'autonomia de centres

Aquests dos vídeos parlen de l'autonomia de centres però de manera molt diferent. El primer vídeo és una entrevista a Rosa Cañadell del sindicat USTEC-STEs i el segon és un vídeo del nou canal Youtube del Departament d'Educació.

La trobada amb el Conseller Maragall

Ahir dimarts 2 vaig ser convidat a una trobada de blocaires i docents experts 2.0 amb el Conseller Ernest Maragall a la seu del Departament d'Educació. Els seleccionats a la cita vam ser una vintena de persones de sectors professionals molt diversos que van des dels relacionats amb el periodisme, empreses amb implantació TIC, experts contrastats en eines 2.0 i diferents perfils educatius com són els docents en el sector universitari, educació secundària o educació primària com és el meu cas.
Al costat del Conseller Maragall hi havia la Trina Milán que és Responsable del projecte d'Identitat digital del Departament i en Xavier Vidal que és Cap de Comunicació. Ens van explicar les intencions del Pla que són gestionar un bloc, un canal de Youtube i un compte de Twitter per promoure la participació amb la ciutadania i especialment amb la comunitat educativa que, ara per ara, mostra un distanciament i un conflicte provocat en molts casos per una manca d'informació, segons van reconèixer.
La trobada, que va durar unes dues hores, ens va permetre exposar les nostres inquietuds, queixes, propostes, consells i moltes opinions que van ser degudament contestades. Una de les meves intervencions va anar enfocada a la dificultat que tenim els coordinadors TIC per "enganxar" companys en les eines 2.0 i el seu potencial educatiu; veient que una part dels actuals docents són incapaços d'entrar en aquest món (tot i els esforços) vaig proposar un Pla perquè els futurs docents sortissin de les facultats amb una formació adient en aquestes eines. A partir d'aquí van sortir persones del món universitari exposant el seu punt de vista sobre la formació TAC dels futurs mestres. També va haver-hi moltes altres intervencions de tot tipus: algunes encarades als sectors professionals diversos presents a la sala, d'altres sobre temes més pràctics i informatius i d'altres també sobre algunes experiències educatives. En definitiva puc dir que va ser una experiència positiva pel que vaig aprendre i vaig sortir amb l'esperança que aquest pla funcioni. Tant la Trina Milán com en Xavier Vidal em van causar molt bona impressió i crec que estan més que capacitats per portar a terme aquesta tasca tan complicada; la impressió que em va causar el Conseller no va ser tan bona i em costaria explicar la raó: potser el veig massa "polític"? potser perquè fa temps que he deixat de confiar-hi? la veritat és que tampoc em preocupa gaire, prefereixo un bon equip a un bon líder i la propera persona que ocupi aquest càrrec segons resulti de les properes eleccions espero que continuï aquest projecte, tingui més o menys carisma (talante) que l'actual.
Actualitzat 7/2/10: notícia al 3cat24
Foto: "Xavier Vidal, Ernest Maragall i Trina Milán" de JRoca'10

Ara també al criatures.cat

A partir d'avui començo una nova aventura al portal criatures.cat : el club dels pares i mares catalans en el qual faré un blog temàtic sobre escola titulat "L'apunt docent". Aquest bloc no el deixaré pas doncs passats els 800 apunts encara m'hi trobo molt bé i seria il·lògic no arribar als cinc anys ara que falta tan poc.
Haureu notat que he escrit blog amb g i aquest el dic amb c. Sabeu que sempre he estat partidari del que diu el Termcat però si em conviden a un portal nou m'adaptaré a les seva forma de dir-ho.
Doncs ja ho veieu, no us he fet el salt però potser una mica. Espero que seguiu passant per aquí i que visiteu i comenteu també els nous apunts del nou blog; cal registrar-se però és molt fàcil i realment val la pena en tractar-se d'un portal molt útil, interessant i divertit.
Moltes gràcies per tot.

El model Guardiola

Sempre que es parla de l'esport escolar o en edat escolar inevitablement surt el tema de l'esport professional i dels models que transmet a la canalla, sobretot el futbol.
Hi ha un corrent molt comú (que no comparteixo) que intenta separar tot el que és competitivitat i esport infantil. Aquest model intenta evitar que els menors puguin sentir frustració per la derrota sense tenir en compte que la frustració és un sentiment que cal experimentar de tant en tant per estar preparat en molts aspectes de la vida.
Hi ha un altre corrent (que tampoc comparteixo) que és el que posa l'objectiu de la victòria per davant de tot i utilitza tots els mitjans legals o no per aconseguir-ho; seria venerar la trampa, el fet de ser més murri que ningú, jugar al límit del reglament, estar més pendent de destruir que de crear.
I després hi ha el model Guardiola que és el model basat en la feina diària i l'equip. El de Santpedor s'ha envoltat d'un equip competent que ha estat capaç de fer funcionar una màquina perfecte de fer futbol al voltant del millor migcampista del món. Tot ho han aconseguit amb treball, i fe. Aquest és el model a seguir amb humilitat, i no només pel futbol.
Al principi de l'apunt parlava de la transmissió dels models esportius en la canalla i una de les coses que més feliç em fa del model Guardiola és veure com els nens l'adopten com a seu.
En una sessió TIC a quart de primària vaig demanar als alumnes que preparessin entrevistes curtes a famosos per ser radiades després amb la taula de so i els micròfons. Una parella va escollir en Pep Guardiola i calia inventar-se les preguntes i les respostes. Us asseguro que la imatge que tenen els nens d'en Pep és la del model Guardiola.

Flacs favors al Departament d'Educació

Parlar d'un tema que ha creat polèmica fa uns quants dies té el desavantatge de repetir coses que ja s'han dit als diaris, als blocs o a les tertúlies radiofòniques; si ho faig és sense intenció plagiadora. Com que no he estat molt al cas simplement opino que la proposta de canviar el nom de les vacances de Nadal i Setmana Santa és, ara mateix, inapropiada i poc coherent. El Consell Escolar de Catalunya, amb la seva literalment revolucionària proposta, ha fet un flac favor al Departament d'Educació que, una vegada més, s'ha vist enmig d'una tempesta mediàtica i social que poc ajuda a l'estabilitat que necessita un govern per a treballar bé. Per sort, aquesta vegada el Conseller economista ha estat a l'alçada i ha rebutjat la proposta però el tema li ha suposat més desgast; està clar que està al punt de mira de molta gent i s'ha de veure si serà capaç d'aguantar més xàfecs.
Sincerament espero que dimiteixi i deixi pas a un conseller o consellera que conegui millor el funcionament de les escoles i no es basi tant en raons econòmiques per fer funcionar aquest departament clau. Avui mateix he assistit a una jornada tècnica sobre Linkat3 amb una trentena més de coordinadors TAC en una aula inadequada per tanta gent; es veu que han reduït el número de jornades tècniques (i de seminaris TAC) per raons econòmiques, suposo que on n'hi caben vint també n'hi poden cabre trenta; però més estrets.
Foto: "4a part" de JRoca'09