diumenge

El model Guardiola

Sempre que es parla de l'esport escolar o en edat escolar inevitablement surt el tema de l'esport professional i dels models que transmet a la canalla, sobretot el futbol.
Hi ha un corrent molt comú (que no comparteixo) que intenta separar tot el que és competitivitat i esport infantil. Aquest model intenta evitar que els menors puguin sentir frustració per la derrota sense tenir en compte que la frustració és un sentiment que cal experimentar de tant en tant per estar preparat en molts aspectes de la vida.
Hi ha un altre corrent (que tampoc comparteixo) que és el que posa l'objectiu de la victòria per davant de tot i utilitza tots els mitjans legals o no per aconseguir-ho; seria venerar la trampa, el fet de ser més murri que ningú, jugar al límit del reglament, estar més pendent de destruir que de crear.
I després hi ha el model Guardiola que és el model basat en la feina diària i l'equip. El de Santpedor s'ha envoltat d'un equip competent que ha estat capaç de fer funcionar una màquina perfecte de fer futbol al voltant del millor migcampista del món. Tot ho han aconseguit amb treball, i fe. Aquest és el model a seguir amb humilitat, i no només pel futbol.
Al principi de l'apunt parlava de la transmissió dels models esportius en la canalla i una de les coses que més feliç em fa del model Guardiola és veure com els nens l'adopten com a seu.
En una sessió TIC a quart de primària vaig demanar als alumnes que preparessin entrevistes curtes a famosos per ser radiades després amb la taula de so i els micròfons. Una parella va escollir en Pep Guardiola i calia inventar-se les preguntes i les respostes. Us asseguro que la imatge que tenen els nens d'en Pep és la del model Guardiola.

1 comentari:

Real Boise ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.