dijous

Tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès

Des de les finestres de l'aula de tercer B mai es pot saber del cert què es pot veure, cada dia hi ha alguna cosa diferent. Abans d'ahir els nens em deien:
- Jordi, Tona ha desaparegut!
- Què dius ara?! hauré de venir a viure a Taradell?
- Sí! Mira!
La boira tapava tot Tona i els pobles del voltant. Al cap d'uns minuts la figura del turó del Castell sobresortia com si fós el campanar de l'església de Sant Romà al pantà de Sau en un mar de boires.
Aquesta setmana les darreres pluges s'han notat més que mai, tot el pati de l'escola guanya en tonalitats i els animals més porucs es deixen veure. L'altre dia un preciós esquirol es passejava pel pati i vaig parar un dictat perquè els nens el contemplessin aferrats a les finestres; el mateix esquirol s'ha deixat veure altres dies. Tornant de l'hora d'esbarjo un nen va venir amb la prova irrefutable que ens demostra que el nostre pati és el seu hàbitat: una pinya rossegada!
- Molt bé! ja no n'hi ha cap dubte.
També hem tingut visites memorables d'una majestuosa àguila planejant per sobre l'escola (tinc vídeo que penjaré algun dia), una puput, la parella coneguda de gaigs, un pit-roig, uns quants tudons , centenars d'insectes i també el gos d'una casa veïna que es va colar sense permís.
Foto: "Tactes nous" de JRoca

dimarts

El soldadet de plom de l'Andersen mutilat, de sucre

Es veu que corre un llibre sobre el soldadet de plom de Hans Christian Andersen amb una versió molt més light. Avui en el curs que fem a l'escola sobre la biblioteca escolar l'hem vist i tocat i la peculiaritat principal que té és que el soldadet protagonista no és que no tingui cama és que la té embenada, està ferit. Això pot semblar una simple anècdota sense importància però crec que se'n pot fer una lectura diferent: per què aquesta alteració de l'original? és per endolcir la desgràcia que suposa tenir una cama amputada? és per donar esperança als menuts lectors que la cama embenada es curarà? no entenc gaire la finalitat d'amagar la versió original de l'escriptor danès, quin trauma li pot suposar a un nen el fet de saber que un soldadet de joguina no té cama perquè al seu creador se li va acabar el plom d'una cullera?
Aquest cap de setmana amb altres pares parlàvem de la crueltat d'alguns contes infantils i de les diferents versions que els pares expliquen per amagar la violència que porten contes com la Caputxeta per posar un exemple clar, en aquest cas entenc que a determinades edats s'endolceixin contes però no entenc el cas del conte del soldadet de plom amb la cama embenada.
He estat en escoles amb nens amb discapacitats i la resta d'alumnes aprenen moltíssim dels nens que tenen la discapacitat ja sigui física o psíquica, forma part de la vida.
Foto: "Treu banya" de JRoca

dilluns

Península de debò

Anar de cap de setmana a una casa rural de la Cerdanya i que plogui el 95% del temps no seria el cap de setmana somiat però tot el que sigui bo pel país és bo per a nosaltres. Tornant veiem el Segre furiós que arreplega tot el que troba i a la Collada de Tosses l'espectacle de salts d'aigua és espectacular, aquesta aigua baixa a un torrent que va a parar al Freser a l'alçada de Ribes. Baixant veiem com a Campdevànol la gent omple els ponts per fer fotos, el llit del Freser feia mesos, potser anys que no s'omplia tant. A Ripoll entra en escena el Ter amb tot el seu esplendor i s'abasteix de centenars de rieres i torrents que l'omplen a uns nivells que inunden parts de la riba. Aquesta aigua quedarà aturada a Sau i per fi el monestir de Sant Pere de Casserres tornarà a ser una península de debò.
Mentrestant, els que hi entenen i els que no hi entenen seguiran omplint tertúlies, pàgines dels Mèdia i minuts d'ascensor; el tema dóna per això i per molt més.
Foto: "Raja sense treva" de JRoca

dijous

Interpretacions


Torno de la segona semi-final del concurs de monòlegs i avui el regust és millor, el monòleg "El nou ordre mundial" interpretat per Xevi Canet i amb guió meu ha passat a la final. Finalment dels tres monòlegs que vaig escriure i van entrar a semi-finals almenys un ha passat a la final, no està malament veient l'alt nivell que s'ha vist i tenint en compte que entre els participants hi havia algun professional. També estic content pels comentaris que està rebent el monòleg "La vaca jardinera" interpretat per l'Anna Sallent, que tot i no passar molta gent li ha fet saber va estar fantàstica, hi estic ben d'acord i no m'esperava menys de l'actriu que va interpretar magistralment "L'hostalera" fa tres anys amb la Guarderia Teatre.

Afegit dilluns 26: Vídeo del 9TV

D'altra banda recomano fermament l'adaptació teatral de la novel·la de Maria Barbal "Pedra de tartera" que es representarà a la sala La Canal de Tona el proper diumenge 25 a les 6 de la tarda. La vaig veure a Centelles i em va emocionar molt reviure un llibre que vaig llegir fa 20 anys quan en tenia 13. La interpretació, la direcció, l'escenografia, la música i tot plegat fan de "Pedra de tartera" una obra imprescindible.
Pedra de tartera a Tona. Font La Revistona
Foto: "4 grans actrius" de Josep Castanyer. Gràcies!

dimecres

La cultura de l'esforç i les èpoques de bonança econòmica...


La cultura de l'esforç està en hores baixes, no cal ser ni pare ni mestre per comprovar-ho dia a dia. Ara no faré un anàlisi sociològic del que és viure en un país del primer món ple de Playstations, Wii, Ipods, ADSL, mòbils, navegadors, teles planes, consoles vàries i DVD portàtils de cotxe a l'abast de sectors amplis de la població. No cal, ja ho veiem, massa que ho veiem i de vegades ens hi tirem de cap. Digueu-ne globalització, consumisme o el que vulgueu.
Quan jo era petit el regal estrella era l'Scatlextic i els de la meva generació enteníem que els pares feien un esforç important per comprar-nos-el; ara molts infants tenen joguines i aparells electrònics que a més de distreure'ls, indirectament els diuen que la vida és força fàcil quan tens uns pares treballadors que paguen amb regals la culpabilitat que senten per estar tan poca estona amb ells.
La cultura de l'esforç i les èpoques d'abundància i bonança econòmica tenen relacions inversament proporcionals: a més abundància menys cultura d'esforç, a menys abundància més cultura d'esforç, que ho preguntin als avis que d'això en saben un munt.
Foto: "De cap" de JRoca

dimarts

Cornuts i pagar el beure, com sempre

Aquesta setmana hi ha unes quantes notícies significatives, parlem-ne:
-La Generalitat va rebre per cada habitant un 25% menys que Extremadura l'any 2006
Em pregunto si Taradell o Tona (per exemple) tindrien piscina coberta amb el concert econòmic que tenen Euskadi i Navarra, ara fa anys que la somiem.
- Comença la campanya "Si us plau, parla'm en català". Em pregunto si el gran Johan Cruyff s'ha adherit a la campanya. No entenc com encara té aquesta legió de llepaculs.
- La COPE renova Losantos. Una mostra més del nul poder de l'església catalana.
- El primer vaixell va portar aigua de l'Ebre a Barcelona sense autorització. Ja no sorprèn res del envolta tot aquest tema.
- A l'escola escollim editorials pels llibres del curs que ve. A sobre de la taula hi ha un munt de llibres de matemàtiques més els respectius quaderns d'operacions i un conjunt de coses més d'una pila d'editorials. Tenim molts llibres per escollir i en algunes assignatures ens resulta ben difícil, el que està clar és que els pares hauran de pagar molts diners per aquests llibres, això de la gratuïtat dels llibres de text era una promesa electoral, oi? es veu que el govern català està estudiant com ho fan a les Comunitats on són gratuïts per copiar el model, suposo que fa temps que s'ho monten millor que nosaltres.

dilluns

Tres-cents seixanta-cinc x vint-i-quatre x dos


I avui la pubilla ens fa dos anys.
Li falta mig centímetre pels noranta i encara no li han sortit els ullals.
Pesa quasi quinze quilos i calça un vint-i-tres.
Fa dos anys que dormim menys, sortim menys i gastem més.
Fa dos anys que som més feliços.

dissabte

Aurèola monologuista


Com ja vaig informar fa quasi un mes, aquest any he tornat a escriure monòlegs per presentar al concurs de Caixa de Manlleu-el 9TV i ara ja tinc més novetats. D'entrada les expectatives anaven a presentar dos monòlegs amb sort però finalment en seran tres que ja han passat a semi-finals del concurs aquest proper dia 21 i 22 de maig al Casino de Vic i en directe pel 9TV (Osona). Dos dels monòlegs seran presentats per membres de la Guarderia Teatre: Anna Sallent i Xevi Canet i a l'altre per l'Ivan Pujols del grup Gottic Teatre de Taradell. Dels deu semi-finalistes en sortiran sis finalistes i espero que algun dels que he escrit estiguin a Manlleu a la final del 5 de juny, els actors ho han treballat molt i faran tot el possible per ser-hi.
Ja ho veieu, m'he animat a continuar escrivint després dels ànims que vaig rebre amb tot l'assumpte de l'aurèola Roca i ja us asseguro que passi el que passi en el concurs ho seguiré fent.
Foto: "El premi de fa dos anys" de Xevi Vilardell

dijous

Tot per l'audiència: l'alarma social dirigida

De tant en tant surten notícies relacionades amb l'escola que sobten i preocupen. Aquesta setmana els mitjans ens han fet saber que un nen de tercer de primària va estar a punt de morir asfixiat en fer una macabra juguesca que consistia en aguantar la respiració al màxim de temps possible i amb una tovallola al coll, tot plegat molt estrany i encara en investigació. Algun mitjà, en la seva peculiar dèria d'alarmar a la població, afirmava que aquestes pràctiques són habituals en alguns centres. Aquests mateixos mitjans que quan va sortir la "moda" del bulling es van dedicar a escampar als quatre vents que això del bulling és un fenomen més que generalitzat, ja sabeu, allò del "siempre toca". Està clar que obliden que la seva funció és informar i no alarmar, però és clar, ven més, té més audiència. A veure, d'assetjament escolar n'hi ha, sí, i també n'hi ha hagut sempre i certament hi ha casos que s'han de tractar molt a fons però no fotem, no hem de confondre petites pica-baralles i habituals "ara no t'estic amic" amb això del bulling. Si cada vegada que dos o més alumnes deixen de ser amics o de parlar-se per qualsevol coseta (que per ells és important en un moment concret) ho relacionéssim amb el bulling ja us puc ben assegurar que l'alarma social seria de dimensions catastròfiques. Per "secret professional" no us explicaré converses amb mares preocupades sobre aquest fenomen però ja us dic que hi ha programes i cadenes de TV que fan molt de mal, molt, als pares i als alumnes... i de retruc a l'escola.
Foto1: "Dues garses emprenyen a un pobre gatet" de JRoca
Foto2:"El gatet treu les urpes i una garsa pringa fort" de JRoca

dimecres

Conductes imitatives


Ara sembla que el CAC es mou (una mica, no fos cas) en contra del programa de pressing catch que emeten en horari protegit i que és seguit per milers de nens arreu de l'estat. Aquí en teniu la notícia i aquí un post d'aquest bloc de principis de gener, uns quants mesos abans que el CAC es mogués una mica (no fos cas) el passat 29 d'abril. Ja ho sé, no tenim competències, som una nació sense estat amb un estatuet de pena que encara ens retallaran més i no tenim ni veu ni vot. Però cap problema, es veu que el CAC farà unes guies que ens ajudaran a mirar la tele, chapeau.
Mentrestant continua el Diario de Patricia i ara amb menors d'edat explicant les seves misèries a tort i a dret, llastimós. En diuen talk show...
Foto: "Conductes imitatives" de JRoca

dimarts

Mestre primer i especialista després

Una de les coses que he hagut de re-aprendre aquest curs és a treballar en una escola més gran doncs els darrers quatre cursos els vaig passar en una escola cíclica on lògicament les coses són molt diferents. En aquest aspecte la coordinació amb altres mestres és molt més gran, l'any passat jo era el tutor de tot cicle mitjà i aquest any tutoritzo una sola classe i em coordino amb un equip de set persones, tot i això a aquestes alçades de curs puc dir que l'adaptació ha estat molt més ràpida i positiva del que m'esperava i era el que més em preocupava del canvi d'aires. Pel que fa a l'educació física aquest curs només faig sis hores, és per això que aquest bloc que va néixer com a un bloc d'un mestre d'educació física, de vegades deixa de banda l'assignatura en els escrits per centrar-se més en altres temes escolars i/o socials. Sé que tinc lectors que només busquen escrits d'EF i que segueixen el bloc a partir de la pàgina web o altres blocs d'EF i agraeixo el seu interès pel bloc, no us tinc oblidats, ja hi penso amb vosaltres!
A les colònies hem tingut moltes xerrades sobre EF amb altres mestres i no n'hi ha cap que no hagi tingut alguna mala experiència amb algun MEF o aquests auto-anomenats mestres de "gimnàstica". El que va sortir més és el "MEF" esportista, obsessionat amb l'esport d'alt nivell i el rendiment esportiu però que a nivell pedagògic deixa molt que desitjar. Aquests "MEF" basen les seves programacions només en esport, sigui quina sigui l'edat, i no es centren gens o gairebé gens en l'educació física de base que necessiten els alumnes per afrontar més endavant la tècnica dels esports. El que no faré jo serà assenyalar amb el dit a ningú però si que faré el possible per lluitar contra la mala imatge que tenim el col·lectiu MEF que des del meu punt de vista som per davant de tot mestres i després especialistes en EF.
Foto: "Una EF d'alçada" de JRoca

dilluns

L'Aplec de la rosa

A Tona estem de celebració, estem d'Aplec de la rosa a Lurdes i al Castell, i ja en van seixanta-sis! Tota una tradició que va començar en ple franquisme i que perdura en el temps gràcies a l'esforç i al sentiments d'unes quantes persones que ho fan possible. La nostra pubilla, per segon any, s'ha vestit de pubilla catalana amb la roba que ja va portar la seva mare i ha pujat a la carrossa a fer el recorregut pel poble acompanyant a la Roseraire Major; qui sap si algun dia ella ho serà com ho va ser la seva àvia.
Ahir en ple recorregut feia un estudi ràpid de la tipologia de gent que hi havia seguint la festa: hi havia, com no, els tonencs de moltes generacions que des de sempre hi han estat presents. També hi havia els tonencs fills de la immigració andalusa dels anys seixanta i setanta amb els seus fills vestits amb la roba típica catalana, magnífic! I no oblidem el nou flux migratori que els darrers anys ha convertit Tona en un poble de poc menys de 6000 habitants a un poble de més de 8000, em refereixo als nous tonencs provinents majoritàriament de l'àrea metropolitana, em va agradar veure'n alguns seguint la festa. La reflexió a tot plegat és que ens agradin o no les sardanes, els esbarts dansaires i passejades de les carrosses guarnides, el més important és que l'Aplec fa poble i que ser tonenc, com ser català, és un orgull que està a l'abast de qui vulgui ser-ne, vingui d'on vingui.
Foto: "Passejada amb carrossa guarnida" de JRoca

divendres

En Sala i Martín i el florido pensil

Ahir dijous vaig escoltar el "Problemes domèstics" de Catalunya Ràdio on en Xavier Sala i Martín va explicar molt bé unes quantes coses d'economia i ho va fer d'una manera molt entenedora. Tot anava bé fins que el senyor economista va començar a parlar de l'escola i del sistema educatiu, va anar al recurs fàcil d'intel·lectualillo de tertúlia (de bar) que és deixar l'escola per terra dient, entre d'altres coses, que l'escola en aquest país no fomenta l'esperit crític i només anem a buscar la memorització de les coses per oblidar-les de seguida després de l'examen, un tòpic una mica gastat, no? si en fot d'anys que es diuen aquestes coses, diria que de l'escola franquista i les llistes dels "reyes godos".
Senyor Sala i Martín, ja sabem que als teus estimats Estats Units sou tan perfectes que tots els alumnes surten amb un nivell educatiu a l'elit mundial i per això el país funciona tan bé que volen estendre el seu "coneixement" arreu del món. En comptes de criticar, sense conèixer l'escola catalana, no seria millor que ens aportés solucions per ser tan llestos i competitius com els americans?
Us imagineu que Catalunya tingués un conseller d'educació que fos economista? .... bé... potser.. tan se val.
Hi fot un fred que pela.
Foto: "All star" de JRoca
Nota: Podeu escoltar l'entrevista a CatRàdio

dijous

Engargulladors que ballen rigaton

En aquestes colònies (esportives) a part de passar-m'ho bé practicant caiac, mini-golf, tir amb arc i alguna que altra activitat més amb els alumnes la impressió que m'emporto no és gaire satisfactòria en l'aspecte monitors. Porto uns quants anys anant de colònies cada any i abans de ser mestre havia estat monitor d'esplai per la qual cosa sé de què parlo quan dic que els monitors ( no tots, és clar), van a la llei del mínim esforç i aquí és quan em preocupo doncs estem parlant d'unes estades que per la majoria dels nens i nenes són una oportunitat única a l'any de conviure amb els amics durant tres dies i compartir experiències que recordaran durant molts anys, molts, potser tota la vida. M'agradaria veure quants d'aquests monitors estarien fent aquesta feina en el temps lliure i de forma no remunerada com fan milers de monitors arreu del país en esplais, escoltes i agrupacions; és una tema de vocació, de vocació educativa per ser més exactes.
Aquest matí he preguntat als alumnes quines han sigut les millors i les pitjors coses de les colònies i cap ha comentat com a millors els monitors i la majoria han dit com a pitjor la discoteca de la primera nit, no m'estranya. L'activitat anomenada discoteca consisteix amb un lloc amb una mirrorball, uns quants llums i uns altaveus a volum de discoteca de veritat, és a dir, a un volum poc apte per qualsevol nen de vuit anys. Un servidor, veient que el putu rigaton arribava a extrems de veure nens plorant i demanant anar a dormir, va demanar a la monitora punxa-discos que abaixés el volum i així ho va fer. Cinc minuts després el tornava a apujar per escoltar alguna cançó d'aquestes insuportables que va provocar que més del 70% dels nens deixessin la discoteca, tot plegat molt penós: un mestre-tutor demanant a una monitora abaixar e volum i la noia passant de tot.
"Joves esmaperduts,
gelosos i saberuts,
aixequen les mans enlaire
perquè al fons no els queda gaire."
"Hereus": Kitsch. Kitsch 10
Foto: "Lliteres" de JRoca

dimecres

Macarrons

Ja he tornat de colònies i em sembla que podria escriure uns quants posts però de moment us deixo amb un clàssic.

diumenge

3 cosetes

Demà me'n vaig de colònies i m'ensumo que seran divertides doncs hi ha programades un munt d'activitats, ja us diré si supero algun dels rècords d'altres colònies. Després de quatre anys anant de colònies amb tota l'escola les d'aquest any es presenten només amb el cicle mitjà, es nota que treballo en una escola més gran, d'avantatge hi ha el fet que els més grans no explicaran històries de por als petits i això és positiu perquè en teoria podré dormir més, algun any he hagut de dormir en una llitera amb els nens que tenien por.

D'altra banda aquest cap de setmana ha servit perquè es resolgués un dels misteris més ben guardats de la blogosfera catalana; per fi els autors del famós bloc de la Mireia Galindo han sortit de l'armari i ho han fet a COM Ràdio. Escolteu el que diuen en aquest enllaç, us asseguro que val la pena.

I una altra cosa: us deixo el nou vídeo d'Àcid Úric, l'alter ego de l'Oriol Cardona, un company de Ràdio Taradell, concretament del programa "Rock en viu".

dijous

Foc, cendra, llum



Diumenge 4 de maig a les sis de la tarda s'estrena "Foc, cendra, llum" de T.H.E. (Tribu Homo Erectus) al vestíbul de la sala La Canal de Tona.
Què és?
Foc, cendra i fum és un espectacle de creació
pròpia amb guió original, però en el qual
s’utilitzen diferents textos de la història
universal de la literatura, ja que la literatura,
amb el seu espai fictici i els seus símbols, és
un dels aspectes claus de l’espectacle. Tot i
que la proposta adquireix un format
pròpiament teatral (degut al seu esperit
paròdic, burlesc, desmitificador,
intranscendent: ¡humà!) la paraula i la seva
força poètica en són l’eix vertebrador. Com
tots els treballs de TribuHomoErectus el
símbol i el ritual són el punt de partida de la
creació artística.
Fotos de la preestrena: Xevi Vilardell
Text extret del seu web