Un concurs educatiu: això és una televisió pública!

Avui he vist per primera vegada un concurs de Tv3 que es diu Pica Lletres i està presentat per en Lluís Gavaldà. El programa, adreçat a alumnes de 3er d'ESO, està basat en els concursos de lletrejar paraules que són força populars als EUA. Fa uns mesos vaig veure la pel·lícula-documental Spellbound que tracta d'aquest tema i em va sorprendre gratament. Bé, allà als EUA ho fan més a l'engròs i converteixen els concursos televisius en combats a vida o mort, en fan un gra massa per un programa educatiu però què ens pot estranyar d'un país on és més fàcil comprar una arma que fotre's una cervesa a depèn de quines edats?
Doncs bé, després de veure la pel·lícula, a la classe on sóc tutor (3er i 4rt) vaig començar a fer un concurs similiar adaptat durant l'hora de llengua catalana i els va agradar molt, hi volien jugar a tota hora.
Amb el Pica Lletres s'aconsegueixen dues coses que crec que ha d'oferir una televisió pública i catalana com és TV3. En primer lloc potenciar l'ús de la llengua catalana entre els joves i en segon lloc divulgar la riquesa que té aquesta maltractada llengua que és la nostra. En una època en la que els joves escriuen fatal entre d'altres coses per culpa d'SMS i Messengers, està molt bé que es facin concursos d'aquest tipus. Espero que tingui molt d'èxit.
PD: No he posat res sobre el fi de curs d'aquest any, no m'ha vingut de gust.

Ja n'hi ha prou d'aquest color!

Avui a la tarda fent zàpping m'he adonat que a la primera de Televisió Espanyola feien Toros.
En ple segle XXI quan tothom és conscient que aquesta tradició macabre és una salvatjada i una tortura pels animals hem de seguir permetent que es retransmetin Toros en horari infantil amb els nostres impostos?
N'hi ha per llogar-hi cadires!
Ni de dretes ni d'esquerres! els governs ofereixen Toros a la ciutadania en horari protegit. Ja ho sé, si no vols no ho mires però una televisió pública no ha d'oferir això en aquest horari, ho hauria d'oferir en horari de matinada o no oferir-ho.
Per cert, diuen que hi ha un horari televisiu protegit. Protegit de què? És protegir el menor oferir-li un espectacle on es tortura un pobre animal a poc a poc?
Quina falta de coherència més preocupant.

Festa de Fi de curs 2005/06

D'aquí a unes hores comencem la festa de fi de curs de l'escola.
Aquest any ha canviat molt perquè a alguns mestres no ens semblava bé la festa anterior. Ja a principi de curs vam buscar un plantejament diferent i em sembla que l'hem trobat. Anteriorment es feien uns balls per classe que poc tenien a veure amb el currículum i en alguns casos eren força grollers i provocatius en la línia de diferents programes de la televisió de masses altrament dita tele-escombraries. Ja m'enteneu, jo no sé perquè unes nenes de cicle mitjà o superior han de vestir-se com si tinguessin 16-18 anys per ballar amb poca roba i de forma insinuant, ho tobo patètic.
Ja sé, els agrada molt i la societat ho marca així però en una escola no hem d'entrar a promocionar aquestes coses, una escola és un lloc on s'han d'educar uns valors. Si a la festa del barri volen fer allò que ho facin però des de l'escola no hem de permetre oferir una imatge com fan a Antena 3 i/o a Tele 5 on els nens són mercaderies divertides que entren en modes dictades i calculades per gent sense escrúpuls en pro d'un share més alt que el rival.
Doncs bé, si no plou, farem balls tradicionals catalans del Cd del Galop com el "Petit vailet", el "Patatuf", ball de bastons, la Patum de Berga, etc... També cantarem cançons traidicionals d'arreu del món i tot això gràcies a un mestre de música amb molta empenta que ha portat gran part de la festa. Amb ell ens hem coordinat des d'EF per fer els balls i la resta de la gent ha col·laborat en la decoració i altres coses. Per mi aquesta és la idea d'una festa de fi de curs on els pares podran comprovar el que fem a l'escola i de pas despedir el curs amb armonia tots junts.
Unes nenes se m'han queixat que els agradaria fer balls d'aquells de "mucha marcha" i coses per l'estil. Jo els he dit que a l'escola s'educa i que aquells balls amb les seves lletres no eduquen i que per tant no han de tenir cabuda a l'escola.
Així de clar.

Estatut vs Estatuet

Remenant per la xarxa he trobat un document de l'Estatuet comparat amb l'Estatut aprovat pel Parlament. El document, en pdf, està molt treballat perquè té de color vermell i tatxat l'Estatut del nostre Parlament i en color verd hi ha l'Estatuet que deu ser el germà petit i tonto. Ho dic perquè pobret té menys diners, menys formes de guanyar-ne, menys formes de desenvolupar-se i a sobre no té ni identitat pròpia, bé, en té però està preambulitzada.
Mirem el document aquí.
L'article 134 que podem trobar a la pàgina 37 parla de l'esport i el lleure. Hi havia coses d'educació física però estan en vermell en el punt 2. També aconsello llegir altres articles com per exemple el número 1.
Ah, el dia 18 a votar.

L'Ajuntament del Figaró mou fitxa

Han repartit a l'escola una enquesta perquè l'omplin els alumnes del centre sobre quines són les seves preferències en esport, han d'omplir l'enquesta puntuant quins són els esports que més els agraden.
Segons diuen a la carta l'esport és molt important pel desenvolupament de les persones en molts aspectes, hi estic molt d'acord. Per això mateix, fa 2 mesos, vaig enviar un e-mail al Consell Esportiu del Vallès Oriental demanant que fessin alguna cosa pels nens del Figaró. Us en cito uns apartats. Inicialment els feia unes preguntes sobre un concurs esportiu al qual volia presentar l'escola però ni em van contestar, deu ser que el poble no té prou categoria per ells o que ni ho van llegir o que jo que sé.

"el poble on treballo no té cap tipus d'equipament esportiu públic i per això els nens del poble són mancats de qualsevol activitat esportiva al mateix poble. Per aquest motiu la única possibilitat esportiva que tenen és mitjançant les classes d'Educació Física que imparteixo a la única escola que tot i ser nova és mancada d'instal·lacions dignes sobretot per falta d'espai, previsió, diners i deixadesa."

"D'altra banda us voldria demanar si des del Consell Esportiu del Vallès Oriental podeu fer alguna cosa per aquests nens i nenes que tenen ganes de fer esport i no poden perquè viuen en un poble com el Figaró. Em refereixo a autocars que els puguin portar a la Garriga o alguna cosa que els pugui incentivar. Estaria molt bé que aquest poble de més de 1000 habitants tingués pavelló municipal o algun lloc públic on practicar esport.

Jo a nivell personal ja vaig enviar cartes al Síndic de Greuges pel que considero que és una discriminació dels infants del Figaró quan van construir una escola nova sense equipaments com un gimnàs o sala coberta. Ara, després de rebre les respostes donant-me la raó, estic pensant en denunciar al mateix Síndic la manca d'equipaments esportius pels nens del poble. M'agradaria que el Consell Esportiu, el mateix ajuntament o les autoritats que facin falta facin alguna cosa per promoure l'esport al poble.

Atentament.

Jordi Roca i Font

Mestre de primària especialista en EF"

Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions sobre el que vulgui.

El poder, en diuen el poder

Ahir dissabte llegia al Periódico de Catalunya una carta d'una AMPA d'una escola de Barcelona. Es queixaven que el centre té unes importants mancances en equipaments, neteja i seguretat. Segons deien els membres de l'AMPA el centre pateix això des de fa moltíssims anys i sembla ser que no tenen ni gimnàs ni sala de psicomotricitat per la qual cosa de seguida vaig pensar en el cas de la meva escola. I també vaig pensar que aquests problemes acostumen a tenir una solució econòmica i organitzativa, és a dir, que qui ha de donar ordres tingui suport econòmic perquè aquestes es puguin dur a terme.
No tinc ni idea del cas d'aquella escola però m'imagino que tan el Claustre com la resta de la comunitat educativa deuen haver fet alguna cosa per intentar solucionar el problema. Suposo que quan qui ha de prendre decisions a més alt nivell es va trobar sobre la taula el cas d'aquella escola devia dir que no tenia pressupost per arreglar-ho i per això les coses no s'han arreglat. Estic parlant de suposicions però el que està clar és que el pressupost en educació ha de créixer, i molt, per afrontar els problemes que tenim actualment i els que estan venint.
Em nego a pensar que Catalunya no genera recursos econòmics per afrontar aquests problemes. Està clar que de diners en generem i també està clar que se'n van sense tornar per arreglar les necessitats de la gent.
Amb el nou Estatuet tindrem més diners per solucionar tot això o seguirem tenint, entre d'altres coses, escoles sense recursos?
Quina pena em fan alguns polítics. S'omplen la boca de paraules com "concert econòmic" i després es conformen amb les escorrialles sabent perfectament que no arreglarem res.
El poder, en diuen el poder.

Retorn, desgavell, renúncia, promeses incomplertes i Estatuet

Dijous
Aparco el cotxe i n'hi ha dos que esperen que baixi per saludar-me.
Tothom em saluda, sembla que hagi estat mig any i no 20 dies (5 de paternitat + 15 de casament).
Entro a l'aula i veig el caos. Quin desgavell. M'he de posar seriós. Com s'aprofiten de la situació quan no hi ha el tutor. Necessito unes quantes hores per posar-me al dia i ordenar (o intentar-ho) l'aula.
Hora del pati. Tota l'escola és a fora perquè fem jornada intensiva. Passejo esmorzant un plàtan i vigilant.
Una nena magrebina de P3 que va arribar més tard sense ni parlar català em mira i em segueix pel pati. Quan veu que estic sol se m'acosta, m'agafa la mà i m'hi fa un petó. Em diu:
- I la teva filla?
- Està dormint.
- On?
- A casa.
Riu i marxa corrent amb un somriure. La segueixo amb la mirada, va a un grupet i els explica que ha parlat amb mi, m'assenyala, els altres em miren i riuen.
Tornant del pati castigo a un nen de sisè que s'ha enfilat a la cistella de bàsquet simulant una esmatxada, sap que està prohibit i penalitzat, l'he enxampat in fraganti i no el perdono, és reincident, se'm queixa i em diu que es pensava que tornaria més permisiu, no ho diu amb aquestes paraules però ho entenc així. Se'm fa llarg tornant del pati però a les dues cap a casona.
Divendres
Em passo el matí intentant posar ordre a la meva classe. He d'avaluar i saber exactament què ha fet cada alumne en la meva absència.
Tornant del pati tinc psicomotricitat. Els dic que possiblement l'any que ve no ho faré jo, no els fa gens de gràcia. Si m'agafo reducció de jornada intentaré no fer psicomotricitat perquè ho fem a les tardes. Estic fart de treballar en aquestes condicions de manca d'espais adequats i de recursos humans, no treballo a gust i les promeses que se'm van fer pel 2006 han quedat en res, no he rebut ni la més mínima explicació per part de ningú. La idea que tinc de la psicomotricitat no és aquesta perquè estic més pendent que no es facin mal que de motivar la creativitat.
Necessitem un gimnàs!
El nou Estatuet (no en puc dir Estatut d'això) ens donarà suficient finançament per tenir gimnàs a les escoles catalanes de nova construcció? i per més beques? i per més aules d'acollida? i per més guarderies públiques? i per llibres de text gratuïts? i per aules d'informàtica adequades? i per.. i per... i per...
estic escoltant Sisa
"Amb algú que no té ombra
i té el cap sota la sorra.
Amb aquells que no t'escolten
si el que dius no és el que toca,
no cal parlar".
No cal parlar. El congrés dels solitaris (2005)

Post 121

Dijous se'm farà molt difícil tornar a la feina. Tinc ganes d'estiu.
Loco
Loco,
cerques països tropicals,
flors i dones naturals,
biquinis,daikiris, tucans.
Loco,
mediterrani assolellat,
"són tranquils els habitants"afirmen els guiris locals.
Tocadiscos peruans, hotels,souvenirs d'art africà,
platges verges a postals, tambors,guitarrons desafinats.
Qui s'apunta a ballar damunt la mar?
qui s'apunta a dormir i a somiar?
Xeremies, taper-wares, olé!
shorts i twingos de lloguer,
sobrassada i cocarrois, molt bons,
una ensaïmada pren el vol.
Taxi; Antònia Font (2004)

"Enrollat" vs exigent

Ja s'acaba la temporada d'hoquei i ja he decidit no tornar a entrenar com a preparador físic la temporada vinent. Al llarg dels nou mesos del repte que em vaig marcar he intentat motivar als nois (d'entre 15 i 17 anys) i inculcar noves formes de treballar. En certa mesura ho he aconseguit però entrenar adolescents no és fàcil i he de reconèixer que n'he acabat molt fart. No és fàcil trobar un equilibri entre l'entrenador "enrollat" i l'entrenador exigent i ara a final de temporada ja se m'han anat de les mans. La competició ha acabat i aquests dies entrenem a un altre ritme i una colla d'adolescents cansats de l'exigència de l'institut, de la pressió de les notes i d'unes quantes coses més de l'edat no són fàcils de tractar.
A l'escola és diferent ja que més o menys tens unes formes de fer-los creure però tot el que és extra-escolar és més complicat.
Quan vaig acabar la carrera em vaig trobar que no entrava a llistes i no tenia feina. No vaig tenir més remei que fer extra-escolars durant dos anys fins que vaig aconseguir entrar a llistes com a substitut. No va ser gens fàcil però vaig aprendre moltíssim i això m'ha servit per formar-me com a educador. D'entre les perles que en vaig treure us en poso una d'un vailet de 9 anys:
- Tu faràs el que et digui jo perquè els meus pares et paguen.