divendres

Recordatori de les normes

Començat el curs acostumen a arribar nens nous a l'escola, normalment són immigrants però de vegades també hi ha nens catalans que canvien d'escola per les circumstàncies que sigui. A l'hora d'EF em trobo amb un nen nou que com que no sabia que tocava EF no ha portat xandall, es queda una mica apartat pensant que no li deixaré fer EF.
- Vine.
- És que no porto xandall, no sabia que tocava gimnàstica..
El primer que em ve al cap és que a l'escola on estava eren estrictes amb el tema xandall la qual cosa m'agrada però em sorprèn que digui gimnàstica i no EF.
- Ara no toca gimnàstica, toca EF i com que no ho sabies te'n deixo fer, ara, quan arribis a la classe apunta't bé els dies que toca.
Amb els alumnes asseguts aprofito per fer un recordatori de les normes (sé que semblaran estrictes però una assignatura així les necessita pel bon funcionament):
- Abans de començar, algú li vol explicar a ...... les normes de la sessió d'EF?
Aixequen la mà ben bé deu o dotze nens.
- Quan en Jordi parla no es pot parlar, quan acaba si hi ha algun dubte hem d'aixecar la mà.
- Molt bé, ara tu.
- No podem enfilar-nos enlloc ni tocar cap material sense el permís d'en Jordi.
- No podem anar al lavabo sense el permís d'en Jordi.
- Si aixequem un banc suec no ho podem fer per sobre de la cintura.
- Hem d'endreçar el material al final de la sessió.
- Si hi ha algun nen que no pot fer EF és el teu ajudant.
- Si parlem estem perdent temps i al final juguem menys..
- Hem de portar xandall i vambes.
- Després d'explicar un joc sempre podem preguntar per a què serveix.
- Sí, i mai ho feu, al final ho acabo dient jo...
- És que no hi pensem.
etc...
- Val, vinga començarem que no ens agrada perdre temps. Ja sabeu que primer sempre fem un joc de rapidesa per fer esclafament, després una part més llarga d'algunes activitats i acabem amb una activitat tranquil·la.

dijous

Restes portant


Quatre i tres de la matinada, ja m'he llevat tres cops aquesta nit, la pubilla no està fina. Diuen que a l'escola bressol ho agafen tot i és ben cert, no es un mite ni una llegenda urbana com em pensava. No falla: es lleva plorant i hi vaig; la canvio si cal; li miro la febre si cal; Apiretal si cal; la passejo una mica en braços (ja passa els 12 quilos); la torno al llit; l'acaricio, xiuxiuejo una mica i espero que s'adormi; quan torno al llit i m'he estirat engega a plorar; tornem-hi... comptador a zero.
Ara no tinc son i demà ho acumularé, recordo els dies de reducció de jornada que em permetien una mica de migdiada, demà no toca. Repasso el plànning del dia: a primera hora mates: repàs de la resta portant i una mica de radis i diàmetres de circumferències; després EF amb 3er A: sessió amb ringos; hora del pati: cafè, m'anirà bé per aguantar una estona més; tot seguit reforç amb un nen nouvingut, ja diu els números, repassarem amb el JClic unes sumes i restes, veurem quines paraules noves ha après; a última hora del matí toca medi social: història de Taradell i a pintar l'escut del poble. Dinar i cafè. A les tres sessió TIC: farem uns JClic per repassar les taules de multiplicar i a les quatre dues entrevistes amb pares, espero que no notin que m'adormo. A tres de sis toca seminari d'educació física a Vic fins a tres de vuit, després tenim un sopar, he de pensar en gravar el Polònia. Després a dormir i a esperar quantes hores ens donarà la pubilla...
Foto: "Bevent sola" de JRoca

dimarts

Cultura cremada


Avui en un curs a nivell d'escola que fem sobre lectura hem comentat el llibre de l'Emili Teixidor "La lectura i la vida". N'hem estat parlant una bona estona fent debats prou interessants. A mi m'ha impressionat una imatge que m'ha vingut al cap a partir de la següent lectura:
"De la destrucció de la biblioteca de Bagdad, diuen que l'únic escrit que se'n va salvar, d'un milió de volums i vint milions de diaris, va ser un cartell que penjava de la porta principal que sentenciava: "Una biblioteca té la inviolabilitat d'un hospital i la santedat d'una casa de Déu. Comporta't aquí com ho faries allà". Pàgina 120.
He pensat també en la biblioteca cremada en els nous disturbis als suburbis de París.

diumenge

Take it easy Woody


Avui a la tarda he anat al Verdi a veure la darrera pel·lícula d'en Woody Allen i amb aquesta ja n'he vist vint-i-cinc d'aquest director que tant admiro. Cassandra's dream, què voleu que us digui, no aporta gran cosa, crec que no la posaria al top 15 de les que he vist. No li he vist cap segell personal, l'he trobada poc original en molts aspectes, amb pocs tocs d'aquell humor marca de la casa i amb una temàtica ja usada fa massa poc. No entenc com un director de la seva talla artística arriba al punt d'obligar-se a fer una pel·lícula cada any, sembla que preferixi la quantitat a la qualitat. Cassandra's dream per mi és més fluixa que Scoop i Scoop és fluixa comparada amb Match Point i les tres tenen punts en comú a part de la ciutat del rodatge.
La que ens té preparada per l'any que ve i que porta al títol el nom de la ciutat comtal em fa més por que una pedregada, espero que ens sorprengui i recuperi el talent de les grans: Annie Hall; Manhattan; Interiors; Hannah & her sisters o almenys ens faci riure com a Deconstructing Harry; Mighty Aphrodite o Love and death, ara, tenint en compte el que se'l va arribar a emprenyar en el rodatge i els últims precedents de les seves pel·lícules em temo que tindrem un Woody Allen fluix.
Woody, Annie Hall va venir després de dos anys sense estrenar cap películ·la, pren-t'ho amb calma, les presses són males conselleres.

Formació en llengües

Llegeixo que els futurs mestres i professors hauran d'acreditar tenir un nivell d'anglès o d'una altra llengua estrangera, hi estic ben d'acord. La formació dels mestres ha d'incloure coneixements en TIC i també un mínim d'alguna llengua estrangera, tampoc costa tant.
També seria molt positiu que TOTS els mestres que imparteixen classe a Catalunya sàpiguen parlar i escriure en català i que es respectés la immersió lingüística per formar persones com a mínim bilingües. Actualment algunes escoles catalanes formen ciutadans monolingües en castellà, i ningú mou un dit.

divendres

NM en inversió = NM en educació


Us enllaço un article de l'Antoni Bassas a El Periódico que crec que tothom hauria de llegir. De pas us enllaço un altre article, en aquest cas de la Vanguardia, que ens diu que la inversió en educació de la Generalitat de Catalunya és un 12% menor que la mitjana estatal, increïble. Ah, i des del 2003 ha pujat un 70%. Com estàvem abans?
Confio que aquest 70% de major pressupost vingui bé per obtenir millors resultats en els propers anys, seria més que preocupant que no servís per a res.

Foto: "Línies a la carretera" de JRoca

dijous

Superant-se

Els del Polònia es superen cada dia i ja poden donar les gràcies als polítics per donar-los en safata desenes de temes a tractar. Aquesta nit el gag de la Magdalena Álvarez a l'autocar ha estat per recordar durant molt de temps i la setmana passada la van clavar amb el gag del Montilla en la paròdia del Show de Truman, només espero que continuïn així i que no es rebaixin davant de res ni ningú, avui m'ha faltat un gag del Marichalar, espero que el tinguin a la recàmera per la setmana vinent.
Enhorabona gent del Polònia i de pas del Minoria que ens fan riure a diari.

dimecres

A la cua


Estem a la cua: l'educació secundària catalana a la cua d'Espanya i de la Unió Europea. Ho podem llegir a l'article següent. Avui el post serà curt i acaba amb una pregunta.
És casual que Euskadi i Navarra estiguin per sobre de Catalunya en moltíssims aspectes o té a veure amb el seu preuat concert econòmic?
Foto: "Mongoda" de JRoca

dimarts

Sensacions a l'assaig

Avui he anat a l'institut del Teatre de Vic a l'assaig de Punxes a la sorra i ha sigut una gran experiència veure com la Marta i l'Aina s'endinsaven en els personatges, cada dia estic més satisfet d'haver agafat el repte d'escriure aquesta obra que m'ha tingut més de nou mesos escrivint i re-escrivint. Durant l'assaig m'he quedat en segon terme sense dir res, estaven assajant les escenes finals i encara no havia vist res del treball de l'Aina que interpreta l'Elisabeth Eidenbenz. En acabar l'Aina m'ha preguntat què m'havia semblat i només li he pogut dir que fantàstic, li he comentat que té una semblança física sorprenent amb l'Elisabeth, potser m'he passat o potser la imaginació m'ha portat a comparar-la amb les fotos antigues de la suïssa, certament tampoc són tan semblants però un vestuari i pentinat adequats hi fan molt. M'he emocionat en algunes escenes ja que en tractar-se d'un personatge real va ser el que em va costar més d'escriure i veient la interpretació el cercle es tanca, quan escric teatre m'intento imaginar com serà el personatge una vegada agafi vida i avui per fi ho he vist. Sempre que s'ha representat alguna cosa que he escrit em venen aquestes sensacions estranyes però que m'agraden, normalment. A l'assaig he portat la càmera de fotos i no he tirat ni una instantània, no volia molestar.
He decidit que escriuré sovint al bloc de Punxes a la sorra fins el dia de l'estrena.
Foto: Marta i ombra a la platja d'Argelers de JRoca

dilluns

Enganysms


Per llogar-hi cadires la nova estafa enganya-ments-poc-moblades-i/o-solitaris-de-bona-fe-amb-manca-d'amics- d'una companyia de telefonia el nom de la qual comença per Timo i acaba amb Fónica. Ahir a la nit mirant el Porca Misèria tocant les onze vaig rebre aquest SMS:
"perdona no quiero que pienses mal de mi solo quiero que leas lo que te he escrito y luego decidas. Envía LEER al 7550 para leer tu msj cst 1,2E i.i.exc"
No sé com tenen vergonya d'intentar enganyar a la gent d'aquesta manera, em foten fàstic i ràbia, ja n'estic fart, aconselleu-me una companyia de telefonia menys fastigosa que m'hi passo.
Foto: "+ del 66 x 100 +" de JRoca

divendres

Passat i futur llunyà de Besalú

Avui aprendrem els números romans...
Foto: "I=1; V=5; X=10;L=50;C=100;M=1000" de JRoca

dijous

Música d'hivern

nit
Avui ha fet vent i molt fred o potser ha fet fred normal que amb el vent ha donat la sensació de més fred. La qüestió és que l'avinguda que desemboca prop de l'escola era una catifa de fulles de colors de tardor i un nano ha relliscat i ha arribat a l'escola amb una bona rascada al nas.
- Vine cap a aquí que hi posarem iode.
- Pica?
- No, tranquil ja veuràs com no.
Després del curs d'EF he arribat a casa i he encès la llar de foc per primera vegada des de l'hivern passat. Ara escric esperant que s'apaguin les brases mentre saborejo el DVD que em vaig regalar ahir que acompanyava un doble CD del gran concert "Acords amb Leonard Cohen" del passat gener. La música i les lletres de Leonard Cohen diria que són d'hivern de la mateixa manera que la música i les lletres d'en Tom Waits són per escoltar de nit.
Foto: "Copiolot amb càmera a Olot de nit" de JRoca

dimecres

Ningú és perfecte?

Ha sorgit un problema a la classe de tercer i en Jordi aprofita per parlar amb els seus alumnes sobre les virtuts i els defectes de cadascú.
- Heu de saber que al món no hi ha ningú que sigui perfecte, hi ha gent que se'n surt més bé en algunes coses i gent que se'n surt més bé en d'altres però perfecte, allò que es diu perfecte, no hi ha ningú.
A- Tu tampoc ho ets?
- No, és clar que no, jo tinc molts defectes, com tothom.
A- Però saps moltes coses.
- Sí, però n'hi ha moltíssimes que no sé i moltíssimes coses que no em surten bé. Cada dia aprenc coses noves però per moltes coses que aprengui mai podré ser perfecte perquè ningú por ser-ho, és impossible.
B- No!
- Com?
B- No és impossible, els reis són perfectes.
- Els reis?
B- Sí, perquè ho saben tot, ens vigilen cada dia i saben si ens portem bé o malament.
C- Però què dius? encara no saps qui són els reis?
- Té raó, els reis sí que són perfectes, no hi havia caigut en això.
C- Però Jordi, no existeixen els reis, els reis són...
- Calla! Com que no existeixen? que no els veus cada any a la Cavalcada?
C- Sí.
- Doncs?
B- Sí que existeixen i són perfectes.
D- Doncs a mi em van tirar un caramel al cap.
- Alguna cosa devies fer...
C- Però Jordi, els reis són els pares...
- Els pares? tu quan vas a la Cavalcada amb qui hi vas?
C- Amb els pares.
- Doncs és impossible que estiguin al teu costat i a dalt de la carrossa, no?
C- ...
- Mireu, quedem així, no hi ha ningú que sigui perfecte, només els reis però són persones molt especials i diferents de les altres ja que són mags i a més tenen una responsabilitat molt gran una vegada a l'any, apa, canviem de tema...
Foto: "Des de l'aula" per JRoca

Europa vol més Educació Física a les escoles

El Parlament Europeu i la Federació Internacional d'Educació Física demanen més hores d'Educació Física a les escoles. La reducció horària de l'assignatura arriba també al Parlament Europeu i esperem que les autoritats "competents" es facin enrera en aquesta aberració pedagògica.
Llegim-ho a El Punt diari.
Al diari El País també en parlen però com és habitual confonen el que és gimnàstica i Educació Física, patètic a aquestes alçades. El País, a l'Educació Física li diu "antigua gimnasia" la qual cosa tampoc és correcta.
Us copio una explicació ben entenedora que he trobat a www.edu365.cat:

Educació física i gimnàstica. No ens confonguem

Ben segur que heu escoltat moltes vegades com un professor corregeix a un alumne quan aquest diu que ha fet una classe de gimnàstica.

I és que són dos termes, que si bé tenen certes coincidències,de significat diferent.

Lagimnàstica (l’origen de la qual se situa a Grècia fent referència a la poca roba que duien els atletes grecs) és un conjunt d’exercicis destinats a millorar la condició física.

També parlem de gimnàstica quanens referim a determinats esports: la gimnàstica artística (masculina i femenina) on es treballa al terra, les anelles les paral·leles, el salt de poltre, la barra fixa o la barra d’equilibri i la gimnàstica rítmica (només practicada per dones) amb les modalitats individual i per equips i en què s’utilitza la pilota, les maces, la cinta, la corda o el cèrcol.

L’educaciófísica és una àrea de l’educació que té per objectiu millorar la forma física, mostrar diferents tipus d’activitat física i mostrar les possibilitats del cos com a medi de comunicació i expressió. Aquest objectiu s’aconsegueix mitjançant el desenvolupament de la condició física, els jocs i esports, les activitats a la natura, l’expressió corporal i, també, mitjançant exercicis de gimnàstica.

dilluns

Avui en Neil Young en fa seixanta-dos

Torno de la ràdio content, el programa ha sortit rodó. Fa onze temporades seguides que faig el que em rota a l'emissora i de moment les coses m'han anat prou bé, m'encanta fugir de la ràdio-fòrmula per acostar-me a l'alta fidelitat sonora d'uns principis musicals, és el lema del meu programa.
Avui he començat amb el Pixies i el seu Manta Ray, s'hi han sumat després els Soundgarden, tot seguit la millor banda de l'actualitat i també la millor banda de tots els temps. Pel mig s'ha passejat en John Fogerty i la seva penya, els Black Sabbath i en Bonnie Prince Billy entre d'altres.
A les acaballes l'apoteosi amb una My back pages interpretada per Eric Clapton, Tom Petty, Roger McGuinn, George Harrison, Neil Young i Bob Dylan; tots junts!
Ara escolto el Let it bleed i reflexiono sobre el fet que la música, la bona música sempre m'ha acompanyat a la meva vida i que la necessito. Fa un temps m'enfadava quan amics meus escoltaven ràdio-fórmules barates i comercials, ara ja no m'enfado, els comento el que hi ha i si ho volen agafar que ho agafin, si no ho volen agafar ells s'ho perden, no penso pas escarrassar-m'hi.
Per cert, avui en Neil Young en fa seixanta-dos, felicitats.. i moltes gràcies, de veritat.
Foto: Neil Young de Wikipedia

diumenge

L'escut

M'havia plantejat no parlar de futbol al meu bloc tot i que és una de les meves aficions preferides, considero que ja hi ha molta oferta de blocs, webs i fòrums on se'n parla i no volia ficar-m'hi, tot i això aquest matí he engegat la ràdio i han dit que el Barça feia avui un suau entrenament voluntari i que el míster no l'ha dirigit perquè feia feina de despatx, per llogar-hi cadires, feina de despatx, té set o vuit ajudants a sou i encara diu que fa feina de despatx, i mentrestant es veu que fan un entrenament suau, si ja de normal són suaus el d'avui devia ser de tècniques d'expressió corporal per imitar els núvols, ah, i després... golf, restaurant, golf, restaurant, discoteca i a dormir quan surt el sol.
Diuen que el Barça representa a Catalunya però amb aquesta colla de ganduls un dels pocs bons grans tòpics nostrats que diu que som gent treballadora se'n va en orris.
Mentre els altres equips treballen les seves mancances tècniques amb entrenaments específics i amb molta tàctica, els nostres es pensen que guanyaran el partit amb l'escut que porten al pit i que en molts casos no mereixen portar.
Penós, no sé ni perquè m'hi emprenyo!

dissabte

Els MEF, la teoria i les teories dels MEF

Dijous passat el curs de formació d'educació física va ser una altra vegada molt interessant. A partir del Primer nivell de concreció del Currículum nou vam agafar els continguts de cadascun dels 5 blocs i els vam desgranar entre les Competències Bàsiques, ho vam fer entre tots i per cicles, des d'inicial a superior. Cadascú intervenia quan creia que podia aportar alguna cosa i va ser espectacular l'atmosfera que es va crear entre una vintena de MEF amb ganes de millorar en la seva tasca, sí, ganes de millorar perquè ningú ens obliga a fer un curs de formació entre les 17:45 i les 19:45 i arribar a casa passades del vuit del vespre. Suposo que hi haurà gent que pensarà que és un rollo un curs d'educació física tan teòric però crec que és important que els MEF entenguem bé d'on surten tots els continguts i objectius i les relacions que s'estableixen entre ells per fer millors sessions i ser capaços de fer millor la nostra feina. Alguna vegada havíem comentat en altres cursos la necessitat que tenim els MEF d'estar en contacte entre nosaltres i parlar de les nostres coses: sessions, seguretat, problemes, avaluació, etc... entenc que l'èxit d'algunes webs d'EF i Fòrums és degut a aquest aspecte, necessitem estar en contacte perquè tenim ganes de millorar i en molts casos d'innovar en una assignatura apassionant com la nostra.
Us heu fixat en la diferència abismal que hi ha entre el número de pàgines web dedicades a l'EF i el número de pàgines web dedicades a altres especialitats del magisteri (ed.musical, ed.especial, llengua estrangera, ed. infantil) ?
Foto: "Amb la pubilla a l'esquena" de JRoca

dijous

Caçadors de paraules a l'escola de Taradell!

Fa uns dies el productor del programa de TV3 "Caçadors de paraules" es va posar en contacte amb mi (a través d'aquest bloc i seguint fils fins a amics comuns i el meu mòbil) per proposar una col·laboració de la meva escola amb el programa. De seguida vaig anar engrescant la resta del Claustre de professors i finalment van acceptar la proposta de TV3 que consistia en la gravació d'uns jocs cantats que el nens fan a l'hora del pati i que entraran a un capítol de la nova temporada dedicat als jocs. Avui mateix era el dia D i ha vingut l'equip del programa a gravar algunes escenes amb els alumnes de cicle inicial i tercer. La veritat és que ha sigut interessantíssim veure una gravació de prop i col·laborar en la localització dels espais i organització de tot plegat des de l'escola. No cal dir que pels alumnes ha estat una experiència inoblidable sobretot tenint en compte la professionalitat i el tracte de tot l'equip que ha estat genial. En acabar en Roger de Gràcia ha demostrat la seva simpatia quan s'ha quedat quasi mitja hora signant autògrafs als alumnes amb dedicatòria personal per cadascun. Ara només falta veure's per la tele (gener 2008) en un programa que considero necessari que faci una televisió pública ja que fa un recorregut cultural, social i lingüístic dels Països Catalans amb una visió amable i divulgativa.
Foto: Roger de Gràcia. Tv3

La FIEP de Catalunya es posiciona pel sentit comú

Avui m'ha arribat un nou escrit de la FIEP de Catalunya i m'agradaria que els MEF, pares i altres persones implicades en l'educació dels nostres infants ho llegeixin. Podeu llegir-ho a la pàgina de la FIEP o al bloc "Que no detengan la educación física" on ho he publicat.
Moltes gràcies

dilluns

Barcelona-Perpinyà

Fa quasi un mes vaig tirar aquesta foto a Perpinyà. Hi havia un compte enrera dels dies que faltaven per l'arribada del TAV a la capital del Rosselló des de la capital del país. Em temo que el compte enrera haurà de ser modificat una mica...
Foto: "TGV-TAV" de JRoca

diumenge

El Cabrerès, la fageda, la capital dels volcans i la magrana

Aquests dies hem estat a la Garrotxa i passant pel Collsacabra hem contemplat la immensitat de la tardor en els nostres boscos. A l'alberg hem jugat al Trivial de Catalunya i ha sortit la següent pregunta:
- Quin és el poble que pesa més de la comarca d'Osona?
Hem rigut molt.
També hem caminat molt. Feia anys que no entrava al cràter del volcà de Santa Margarida, el recordava més gran, és clar, la darrera vegada em sembla que feia 7è o 8è d'EGB.
He tirat força fotos i algunes ja estan penjades al Flickr.
Tornant he vist que la magrana que queda s'ha obert.
Foto: "L'esquerda vermella" de JRoca