El Trail Cap de Creus (24k)
Després de la Mitja de Granollers (febrer) i la Mitja Marató de muntanya del Roc Gros (abril), el passat dissabte 4 de maig vaig fer la meva tercera cursa llarga: el Trail Cap de Creus de 24 km.
El dia abans vaig estar pensant si era bona idea o no portar la motxilla d'hidratació durant la cursa perquè veia que hi havia menys avituallaments que a la Cursa del Roc Gros on em vaig hidratar molt bé. Tot el dia abans de sortir en Tricky em va desaconsellar portar la motxilla ja que la previsió era de calor i em faria nosa. Malauradament faltant minuts li vaig fer cas, vaig sortir sense res, només una ronyonera amb uns gels.
Començant la cursa vaig sortir amb en Sito de Tona i vam estar els primers km petant la xerrada fent la primera pujada i baixada més que tècnica. En el brífing ja havien avisat de la dificultat de la primera gran baixada però no me la imaginava tan perillosa amb pedres rodant i força pendent. Prop del primer avituallament en Sito, que té més nivell que jo, va seguir endavant al seu ritme i em vaig quedar sol; em feia por intentar seguir-lo i no dosificar bé les forces. Precisament en el primer avituallament vaig comprovar que les passaria punyeteres: donaven aigua en gotets i no amb ampolla com va passar al Roc Gros; això significava que no em podria hidratar fora dels avituallaments. La pujada al Coll de Sant Genís va ser força llarga i dura, me la vaig agafar amb molta calma. A dalt vaig començar a patir sed i encara faltaven 3 km per beure i menjar alguna cosa. Del Coll a la carretera de Roses m'ho vaig passar molt bé: tot i la sed em trobava bé i el terreny m'era molt propici amb lleugeres pujades i baixades, vaig avançar força gent. Al segon avituallament vaig menjar força plàtan i beure 3 gotets d'Aquarius que se'm van posar de meravella. La baixada fins al riu la vaig fer quasi sol i molt ràpid. Arribant al riu vaig aprofitar per fotre el cap a l'aigua un moment, feia calor, o almenys la notava molt. Per darrera un grupet m'assetjava i la pujada de 250 de desnivell positiu la vam fer uns quants corredors junts, hi havia bon rotllo i vam estar parlant mentre pujàvem. Arribant a l'Esplanada de Can Causa ja vaig veure que trigaria més de 3 hores, faltaven 11 km i portava ja 2 hores. Al tercer avituallament vaig tornar-me a atipar fort de plàtan i d'Aquarius. Em trobava bé i vaig avançar el grup per plantar-me sol a la Base Militar i fer el primer tram ràpid força bé. A la pujada a la Falda del Puig alt vaig començar a patir més sed i calor, vaig haver de caminar una estona, no em veia en cor de fer la pujada corrent tot i no ser excessivament dreta, començava a notar la fatiga a les cames. Entre el 16 i el 18 se'm va fer pesat pel terreny sec, sort del paisatge preciós amb vistes al Cap Norfeu i el dia que ens acompanyava. Al km 18 hi havia l'últim avituallament i em vaig tornar a atipar; vaig beure 4 o 5 gots seguits d'Aquarius, m'havien d'aguantar els últims 6 km. Vaig començar seguint "a roda" dos paios que devien ser de la zona segons el missatge de la samarreta, portaven un ritme que m'interessava seguir, semblant al meu. Prop de la baixada tècnica als dòlmens vaig començar a tenir alguna rampa als bessons i molèsties als quàdriceps, faltaven 4 km i els peus em bullien, notava les meves clàssiques butllofes entre els dits dels peus, em feia molt mal. Vaig passar els de Roses i vaig baixar força ràpid-inconscient per la baixada que considero més tècnica del recorregut; era qüestió de concentrar-se en cada pedra i forat de la zona dels dòlmens perquè amb la fatiga hauria sigut molt fàcil no aixecar prou el peu i caure rodó com em va passar al Montseny fa un temps. En aquest tram vaig avançar un paio que anava amb unes New Balance minimalistes que les passava putes menjant-se cada pedra, crec que va arribar a parar-se. Aquests últims km, com va passar al Roc Gros, se'm van fer llarguíssims, només volia veure l'asfalt i l'arc de l'arribada. Just trepitjar asfalt vaig notar més enrampades i vaig parar uns segons estirant en una paret, un noi amb qui vaig fer els darrers km es volia parar a ajudar-me però li vaig dir que tirés, que no era res, em sabia greu. Em fotia pànic agafar una rampa de les grosses i quedar tumbat faltant 1 km i vaig pensar que si augmentava la velocitat arribaria abans i evitaria les rampes. Vaig arribar prop de la platja però no veia l'arribada enlloc, encara faltava mig km pel passeig que vaig fer esquivant famílies amb nens que passejaven tranquil·lament aliens a la cursa. Als darrers 50 metres vaig veure la família animant i em van donar les forces necessàries per arribar fent el salt d'eufòria que em va sortir sense tenir-lo premeditat. Havia trigat mitja hora més que en la Mitja del Roc Gros, mai havia estat tant de temps en esforç. Després d'arribar i saludar amics i familiars va ser quan les rampes em van atacar fins a deixar-me ko uns minuts a la platja. Vaig aprofitar per entrar a l'aigua glaçada i el cos va tornar a lloc. No recordo una experiència física tan bestial com aquesta, la satisfacció és molt gran, no m'imaginava acabar la cursa just a la meitat (152 de 304) i passant-m'ho tan bé tot i les dificultats sobretot els últims quilòmetres.
Volia compartir-ho amb vosaltres.