Trick or treat

Vaig a fer un volt pel poble. Veig una colla de criatures disfressades de bruixes, monstres i altres personatges peculiars que es reuneixen per celebrar Halloween. Desconec si han passat per les cases demanant llaminadures com fan als EUA, espero que no se'ls passi pel cap, no em faria gaire gràcia que una colla d'aprenents de Freddy Krueger em despertessin la pubilla. No veig malament que a l'escola, en hores de llengua anglesa, es parli de Halloween si això fa que els alumnes estiguin més motivats, una altra cosa és comprovar com aquestes tradicions forasteres poden acabar amb les nostres ja fora de l'escola, dins de l'àmbit familiar.
Segueixo voltant i una fruiteria té diverses carabasses decorades com les dels ianquis. Arribo a la plaça i veig colles de pre-adolescents que venen castanyes per recaptar diners pel viatge de fi de curs, de seguida penso en el que em va dir dilluns un nen de la meva classe:
- Jordi, jo tinc ganes d'anar a l'institut.
- Ja? però si encara et falten molts anys, com és?
- Perquè vull vendre castanyes per anar de viatge de fi de curs.
Per dins vaig pensar que potser seria millor vendre panellets a més de 30 Euros el quilo, escandalós preu però hi ha molta gent que hi cau, és allò de pensar que 10 Euros són mil peles, sabeu de què parlo, oi?
Bé, que us ho passeu bé aquest cap de setmana llarg.

A principis de segle?

Ho veig escrit, ho sento per la ràdio i per la tele: la frase "a principis de segle" s'utilitza fent referència a principis del segle XX quan "a principis de segle" s'hauria d'utilitzar referint-nos precisament als anys que estem vivint avui en dia, us hi heu fixat també? s'entén que aquesta errada es faci l'any 2001, 2002 i si vols el 2003 però és que aviat serem el 2008!

La Diputació de Barcelona ha editat fa poc una guia sobre rutes literàries per Parcs Naturals, la guia és collonuda, he fet un parell d'aquestes rutes i són genials. Però hi ha un però a la guia, no a les rutes, us ho copio:

"En aquesta gran masia hi va fer diverses estades Joan Maragall al costat d'altres prohoms de principis de segle, com el músic Amadeu Vives o els pintors Josep Pijoan, Santiago Rusiñol o Ramon Casas." Ha hagut de mirar les biografies de tots ells per assegurar-me que fa força anys que estan morts i enterrats, en cas contrari seria molt gratificant anar fer el cafè amb ells i petar la xerrada sobre l'actualitat del país.

Foto: JRoca "Castell de Tagamanent" Ruta 4 de la guia

Deu ser el canvi d'hora

Quarts de vuit del matí i la pubilla ja se'ns ha llevat, deu ser el canvi d'hora.
Les nou menys poc i el sol em toca ben bé de cara mentre tinc les mans al volant, deu ser el canvi d'hora.
El rellotge de la classe marca les deu, he de canviar l'hora perquè són les nou, no ha calgut caure-hi perquè de seguida els alumnes m'ho han recordat.
A l'hora del pati tinc més gana de l'habitual i a l'hora de dinar em menjaria un bou, deu ser el canvi d'hora.
A les cinc i poc el sol em toca ben bé a la cara en el camí invers de tornada a casa, deu ser el canvi d'hora.
Es fa fosc més d'hora i aviat farà més fred, les fulles de l'heura del veí són d'un color vermell intens, aviat cauran i s'emprenyarà perquè les haurà de recollir el dissabte el matí, l'ambient pinta a hivern, els troncs d'alzina i roure del garatge esdevindran cendra aviat.
Foto:JRoca

Rellotge

Bufar i fer ampolles

Amb una mestra de l'escola parlàvem de les frases fetes i dèiem que és important que no es perdin, que els mestres n'hem d'utilitzar perquè són boniques, fan pensar i formen part de la riquesa de la nostra llengua. És innegable que els alumnes cada vegada les utilitzen menys i certament és una pena. A mi m'encanta utilitzar-les, em surt sol, quan em fan enfadar els dic:
- M'esteu fent pujar la mosca al nas!
O quan una cosa és fàcil de fer els dic:
- Això és bufar i fer ampolles!
I així amb un munt de frases.
Fa uns anys vaig fer un curs de creació d'activitats Clic i com que de projecte s'havia de presentar un paquet d'activitats de seguida vaig pensar en frases fetes catalanes. Un temps després m'ho van publicar i ara aquest paquet és recomanat per diferents escoles i també per TVCatalunya en aquest webclip. Amb el programa JClic (amb Java) que és una meravella l'activitat és jugable sense necessitat d'instal·lar-la, per tant, si voleu posar-vos a prova sobre frases fetes ja ho sabeu, ah, i sou mestres potser us interessa pels vostres alumnes.
Ja em direu què us sembla, per cert, ja sé que dibuixo fatal.
Com fer-ho? cliqueu l'enllaç. Tot seguit cliqueu engega'l (applet) i seguiu les instruccions.
Foto: captura pantalla JClic
Astronauta Rimador

Seminari d'EF

Avui he assistit al Seminari d'Educació Física que s'imparteix a Vic en Carles Viñallonga i m'ha encantat la forma d'explicar del formador i el grup de MEF que assistim ja que mostra molt interès. També he de dir que m'ha agradat trobar companys/es que feia temps que no veia: amb alguns només ens veiem en cursos, d'altres no els veia des de les oposicions, hi ha de tot.
Tot i ser d'EF és un seminari teòric en el qual es desgrana el nou Currículum de la nostra àrea i tenim com a objectius arribar a fer programacions que tinguin en compte les noves normatives. La llàstima és veure com una assignatura amb tants continguts interessants veu reduïdes les seves hores, haurem de veure'ns obligats retallar per algun costat i fer perdre als alumnes continguts que els poden ser ben útils. A partir de seminaris com aquest és quan més indignació tinc cap a la llei que obligarà a reduir hores d'EF, és incomprensible i gens lògic.
DIGUEM NO A LA REDUCCIÓ D'HORES D'EDUCACIÓ FÍSICA!

El risc pot ser un fet educable

L'altre dia un nen va caure de les espatlleres durant una sessió d'Educació Física, es va enganxar els pantalons que li anaven massa llargs entre les barres i les sabatilles, va perdre l'equilibri i les mans li van relliscar, tot alhora, resultat: caiguda amb conseqüència de llavi partit i una forta contusió al canell, l'ensurt va ser considerable. Sempre que algun alumne es fa mal sota la meva responsabilitat em quedo amb la sensació de si ho hauria pogut evitar o almenys minimitzar, l'anàlisi dels fets m'ha d'ajudar per properes ocasions tot i que de vegades s'ajunten tantes variables diferents que és impossible de preveure un accident. Un company em deia que els MEF som mestres diferents perquè convivim amb el risc molt més que els altres mestres, cert però això ens ha de servir per fer-ne un fet educable. Convivim amb els alumnes en situacions fora de l'aula i això fa que de vegades es donin petits accidents i una de les nostres funcions és fer responsables els alumnes sobre unes mesures de seguretat idònies i lògiques que van des de l'anàlisi del terreny (el terra és moll? hi ha grava que rellisca?) , les condicions climatològiques (plou?, fa molt vent?), la seva roba (porto les vambes descordades?), del material a emprar i del seu ús correcte (pilotes dures, cordes, piques, etc...), la seva manera de comportar-se, etc...
Un dels objectius de l'Educació Física és assolir un bon coneixement del cos per així ser capaços de fer-ne un bon ús, si algú no es coneix el cos rarament serà capaç de coordinar bons llançaments, ni d'expressar sensacions, ni de córrer amb eficiència, ... el mateix passa amb l'entorn proper pel que fa a la seguretat, cal analitzar-ho tot bé per evitar accidents.
Foto:JRoca

Moments impagables

Ahir a la tarda amb la pubilla vam collir la primera magrana del magraner, ens vam acostar i vam comprovar com ja s'obria, les petites granes vermelles buscaven el sol de reüll.
Avui hem anat a fer un volt amb bicicleta, la pubilla galta-vermella mirava el paisatge quietona al seient. Tornant hem berenat un plàtan cadascú i després he agafat la magrana i l'he partida per la meitat. La pubilla em mirava mentre anava desgranant la reina de les fruites i ha vist contenta com n'hi ficava unes granes al plat. Primer n'ha agafat una i se l'ha posada a la boca, tot seguit l'ha escopida, com es menja això, papa? jo li he ensenyat com es mossega per treure'n el suc i tot seguit ho ha tornat a intentar. Aquesta vegada ha trobat el truc i semblava talment un petit esquirol rossegant una pinya, ha menjat una vintena de granes, una a una i després, quan ha vist que ja no en quedaven m'ha mirat, ha aplaudit i m'ha tirat un petonet, què més vull?
Són moments impagables.
Foto: JRoca

Hàbits d'higiene

Avui vull fer esment a un interessant post d'en Jaume Sorolla al bloc Palabras sencillas. En Jaume ens parla de l'hàbit d'higiene a les classes d'Educació Física i de com la reducció horària pot fer que aquesta higiene es faci "a mitges".
He estat a diferents escoles i de moment no n'he trobat cap que fes dutxar els alumnes i alguna escola no feia res sobre la higiene corporal.
Amb aquest tema fa uns anys vaig tenir problemes en una escola amb una mare que em va acusar d'haver-la humiliat davant de tot el poble (sic) per haver posat a l'informe personal (per exprés desig de la tutora) una nota en la que es recomanava incidir més en els hàbits higiènics de la seva filla d'onze anys. La mare va reconèixer haver-me insultat i parlat malament de mi davant de tot el poble per aquest motiu, també va intentar (sense èxit) denunciar-me a l'inspector d'educació. En una reunió em va dir de tot i de pas em va acusar de bulling a la seva filla tot i que aquesta venia contentíssima a les sessions d'EF. Jo li vaig explicar amb el currículum a la mà (literalment) que els hàbits higiènics formaven part de l'educació física i que era la meva obligació informar-la d'un fet que més tard, entre llàgrimes, va reconèixer. Finalment em va demanar perdó i tot va acabar aquí després d'uns dies de força tensió.
Per què us he explicat tot això avui? doncs perquè el tema de la higiene pot ser molt delicat en algunes famílies i cal anar amb compte. Encara tenim molt camí per recórrer i molta pedagogia per fer entendre que l'Educació Física és molt més que fer quatre voltes a la pista o fotre quatre xuts a una pilota.
Foto:JRoca

L'Educació Física interessa a la xarxa, i molt!

Fa menys de dues setmanes que vaig actualitzar la pàgina web i alhora vaig col·laborar en 3 pàgines d'Educació Física amb un document sobre orientació. Avui he mirat les estadístiques de baixades i he quedat gratament sorprès ja que a dia d'avui el document s'ha descarregat 436 vegades en només tres pàgines: Maixua, CompartiendoEF i Educació Física, no gimnàstica!. Des de la pàgina de Maixua el document s'ha descarregat 257 vegades (192 en castellà i 65 en català) i des de les altres dues 179 ( 128 en castellà i 51 en català). L'Educació Física interessa a la xarxa, i molt!
Quines conclusions en trec d'això? molt fàcil, a partir d'ara quan pengi alguna cosa a Educació Física, no gimnàstica! ho enviaré també a altres pàgines webs i/o portals perquè arribi a més gent. Internet és per a compartir i si publico via web en comptes d'escriure un llibre és perquè tinc ganes de compartir les meves experiències al màxim de gent possible. Tinc ganes de tornar a fer coses i espero que en els propers dies hi hagi actualitzacions.
Per cert, ahir la pàgina va sobrepassar per primera vegada en 82 mesos online les 200 visites en un dia, bon senyal.
Anem bé, no? ;-)

Plaer

Normalment quan parlo amb els meus alumnes intento utilitzar paraules que puguin entendre o en cas de sospitar que no m'han entès canvio la frase per fer-me més entenedor i hi afegeixo exemples. La setmana passada amb un grup de lectura els intentava inculcar el plaer per la lectura, els vaig parlar de l'infinit potencial de la imaginació i de tot el que podien fer amb la lectura. Els deia que havia d'arribar un dia que en comptes de llegir per obligació ho fessin per plaer, en aquell moment una nena aixeca la mà:
- Jordi, què és plaer?
Ara no sé exactament què vaig respondre perquè vaig quedar-me en fora de joc per uns segons, suposo que vaig dir alguna cosa com: "una cosa que t'agrada molt de fer" i vaig posar d'exemple el plaer per jugar. Tornant amb el cotxe camí a casa penso en la jornada del dia i en les noves experiències viscudes, sovint la meva feina és plaer.

La meva (de moment) petita contribució a la literatura catalana (en català)

En el marc de la Fira del llibre de Frankfurt us presento les meves obres que ja estan a la venda per Internet en format llibre o download.
Com que dubto que cap editorial me les publiqui de moment me les he auto-publicat per Internet posant un preu el més baix possible: guanyo 1 sol Euro per obra venuda que dedicaré a canviar-me el FordFi del 95 per un Honda FR-V o en cas que no arribi per comprar-me una caixa de Juanolas de les grans o en cas que no arribi de les petites.
A qui pot interessar? pot interessar a grups de teatre que vulguin fer obres poc conegudes, cal tenir en compte que "Trajectòries: el cop de cap" encara no ha estat estrenada. "Procediment habitual" ja es va estrenar fa uns anys i pel 2008 hi ha projecte de nova representació. Clicant dins de la meva botiga virtual hi ha descripcions i se'n poden llegir algunes pàgines. L'obra "Punxes a la sorra" de moment no es pot comprar ni baixar.
Vet aquí la meva petita (de moment) contribució a la literatura catalana (en català), i no m'han cridat per anar a Frankfurt!

A foggy day

Com havia promès aquí tenim les primeres fotos des de l'escola: la primera està feta des del turó del Castell de Tona i amb una fletxa està marcada la zona on està l'escola; la segona està feta des de la meva classe i està marcat el turó del Castell però no es veu per la boira de la Plana de Vic; la tercera i la segona són iguals però en aquest cas es veu la fletxa.
Fotos: JRoca

Granets de sorra

Avui hi havia reunió de pares d'alumnes i he conegut per primera vegada els pares dels alumnes que tutoritzo. Hem anat a la classe i els he proposat que es col·loquessin al lloc que ocupen els seus fills per així conèixer-nos. M'he presentat i els he explicat les coses més importants del funcionament de l'aula, després han fet preguntes i hem estat una bona estona comentant aspectes de l'educació dels alumnes, m'ha agradat i m'hi he trobat bé. En un moment de les converses els he preguntat si els seus fills els havien comentat alguna cosa sobre la denominació Educació Física en comptes de gimnàstica, gairebé tots han dit que sí i han estat expectants perquè els donés una explicació ja que potser no acabaven d'entendre les explicacions dels seus fills. Els he explicat les diferències entre els dos termes i em sembla que ha quedat clar, de pas els he explicat la importància d'aquesta assignatura pel desenvolupament global dels nens i nenes.
Aquesta batalla per la dignificació de l'educació física s'ha de guanyar a base de petits gestos com aquest que sumats a altres gestos sempre sumen en positiu. Espero que la resta de MEF des de les seves escoles hi fiquin el seu granet de sorra, si no ho fem nosaltres dubto que altra gent ho faci per nosaltres.
Avui també us vull parlar d'un lloc web que innova molt en temes d'Educació Física i Internet, es tracta de Compartiendo Educación Física que ha inaugurat una secció Podcast, enhorabona i endavant!
Foto JRoca

Regla de tres

Tornem-hi: el director de la Fira de Frankfurt critica que a la fira no hi hagi escriptors catalans en llengua castellana tenint en compte la diversitat catalana.
Senyor Boos per la mateixa regla de tres per què no critica l'absència dels escriptors nord-catalans que escriuen en francès? ho dic perquè a la Fira hi van escriptors nord-catalans que escriuen en català.
Senyor Boos per la mateixa regla de tres per què no critica l'absència dels escriptors de l'Alguer que escriuen en sard o italià? ho dic perquè a la Fira hi van escriptors de l'Alguer que escriuen en català.
Senyor Boos per la mateixa regla de tres per què no critica l'absència dels escriptors valencians que escriuen en castellà? ho dic perquè a la Fira hi van escriptors valencians que escriuen en català/valencià.
Senyor Boos per la mateixa regla de tres per què no critica l'absència dels escriptors balears que escriuen en castellà? ho dic perquè a la Fira hi van escriptors de les Balears que escriuen en català.
Tanta ambigüitat porta a polèmiques de pa sucat amb oli, no creieu? Que fàcil hauria estat que la Fira hagués convidat a la llengua catalana, i punt.
Per cert, si seguiu l'enllaç a llengua catalana a Viquipèdia diu que és parlada per gairebé 9 milions i mig de persones, ja ens agradaria!
Foto: JRoca

Souvenirs i reivindicacions

A Perpinyà les botigues de souvenirs venen l'adhesiu del burro català, figuretes de catalanets amb faixa i barretina, senyeres de totes mides i espardenyes de set vetes amb les quatre barres que omplen la ciutat de cap a peus. En una àrea de servei a tocar la frontera pel costat diguem-ne sud-català els souvenirs estrella eren toros, figuretes de sevillanes i barrets de cordovès. A Catalunya Nord la catalanitat és exòtica i simpàtica (i comercial), la resta de francesos no la veuen amb mals ulls. A l'Estat Espanyol la catalanitat és mal vista i no és simpàtica, sempre dic que la culpa és el desconeixement que tenen de nosaltres.
Al restaurant on vam sopar li vam preguntar a la mestressa on havia après català i ens va dir que li va ensenyar el seu tiet a Puigcerdà, després va afegir:
- A Catalunya l'idioma és per reivindicar, aquí no hi ha reivindicació. Aquí el català ja s'ha perdut.
No vam quedar-nos a parlar del tema, ja era tard, portàvem tres nenes i teníem son. Parlem català per a reivindicar? parlar una llengua pot ser un acte reivindicatiu? jo em pensava que era un acte comunicatiu totalment funcional o potser es converteix en reivindicatiu quan la llengua en qüestió rep atacs per totes bandes?
Fotos: JRoca

Punxes a la sorra in situ

Travessem la frontera dissabte al migdia. Hem quedat a la sorra d'Argelers just davant de l'hotel Du Lido on naixia el camp de refugiats. En aquell temps hi havia dunes i filats; avui hotels, apartaments, restaurants, bars, xiringuitos, casinos, botigues de souvenirs i quioscos de platja. La resta de l'equip de "Punxes a la sorra" acaba d'arribar i comencem a assajar i gravar escenes al mateix lloc on va passar tot 68 anys abans. La directora té programades algunes escenes i ens dóna ordres sobre el que hem de fer. Tirem desenes de fotos i gravem una estona de l'assaig, quedem satisfets, no em pensava que quedaria tant bé, tot i això no comptàvem amb el soroll de les onades, les actrius s'han hagut d'esforçar de valent.
Havent dinat visitem la Maternitat suïssa d'Elna, a tres quilòmetres d'Elna. Hi ha una exposició sobre els bombardejos de Madrid, les fotos són esfereïdores. Les tres nenes que portem dormen als cotxets, la més gran té dos anys i mig i la més petita 16 mesos. L'encarregat de la maternitat ens les vigila mentre la visitem, on estaran millor que al lloc on van néixer 597 infants? la maternitat ha canviat una mica de la darrera vegada, han tret l'horrible piscina i la gespa sintètica model súper-cutre que hi havia a l'entrada, sort.
Al vespre anem a Perpinyà, dormirem tots junts a l'alberg de joventut però abans anem a sopar. Pels carrers es respira la prèvia del França-Nova Zelanda de rugbi. Anem a parar a un restaurant amb un adhesiu que diu "També parlem català". Ens atén una americana que no parla català però ens dóna la carta en el nostre idioma, tot seguit ve la mestressa que ens parla català i ens tracta la mar de bé. La pubilla s'ha quedat esbalaïda amb un simpàtic gosset:
- Li agrada molt la mainada.- ens diu la mestressa.
Mentre sopem apareix un personatge més que peculiar amb calça curta, barret i guitarra que comença a cantar. Ningú li fa cas. Fa gràcia perquè canta en anglès i quan no sap la lletra va fent nana na na na nana, es veu bon paio i no deixa el somriure, acaba tocant Night and day i passa el barret. Val, ara ja sabem perquè el portava... En acabar el sopar la mestressa ens pregunta el motiu de la nostra visita i li parlem de la maternitat, ens sorprèn que sàpiga que és.
- És una història molt bonica que gairebé ningú coneix aquí...
- Nosaltres en farem una obra de teatre.
- Sí? fantàstic.
- A veure si venim a fer-la aquí..
Fotos: JRoca

Brain storming

Ahir va caure un xàfec dels de debò i avui al matí n'hem vist les conseqüències. Ens estàvem esperant per entrar a les nou quan una colla de nens estaven sota un arbre al pati, resulta que un altre sense voler s'ha recolzat a l'arbre i han caigut milers de gotes sobre els nens que ben emprenyats han renegat ben xops. El nen que s'havia recolzat a l'arbre ha marxat sense adonar-se que els renecs anaven cap a ell, devia anar ben adormit. Un tros més enllà un espavilat ha vist l'escena i no ha trigat ni dos segons a repetir-la amb uns altres nens que estaven sota un arbre, el nano ha corregut cap a la fila amb un somriure a la boca i la lliçó gravitatòria apresa de primera mà.
Foto:JRoca

Orientació sobre plànol humà

Avui he fet una actualització a "Educació Física, no gimnàstica!" i de pas una col·laboració a tres pàgines webs d'EF que m'agraden i que admiro per la gran tasca que porten a terme, em refereixo a ÀreaMEF, Compartiendo EF i Maixua.com.
El dia 15 anem a una excursió on farem una espècie de cursa d'orientació en un bosc i ara estic treballant l'orientació a l'escola durant l'hora d'EF amb els de cicle mitjà. He introduït la brúixola i hem fet diversos jocs i exercicis, jo també acostumo a treballar la lateralitat i la percepció espacial al mateix temps ja que per mi van força unides a l'orientació.
Si voleu descarregar-vos el joc que he enviat ho podeu fer aquí: són 3 fitxers en arxiu WINRAR amb 8 fitxes per plastificar, instruccions i model pel MEF. És un joc que a mi m'ha funcionat molt i a la pàgina web ja hi vaig penjar una versió més rudimentària fa més de sis anys. El joc es diu "Orientació sobre plànol humà", sempre m'ha agradat inventar jocs a partir de coses com plànols, taulers de jocs, etc..
Avui repassava la pàgina web i després d'aquesta actualització si tinc temps en faré d'altres ja que hi ha molts arxius que fa anys que no reviso i els cal una rentada de cara.

A l'aire lliure

Com cada any a casa en Jordi celebren una barbacoa amb els amics al jardí. L’any passat en Jordi va estar treballant de valent per assegurar-se que tots els seus amics tinguessin la carn a punt, uns la volien més feta i altres gairebé crua. Quan els amics tenien la panxa plena es va disposar a menjar ell. Quan començava a degustar la fabulosa xistorra DO de Navarra va notar fum de tabac i va parar un moment, a dos metres tres dels que havien acabat van començar a fumar amb entusiasme, en Jordi els va dir que ell encara no havia acabat de menjar, ells van contestar que estaven a l’aire lliure i per tant no molestaven a ningú. Aquell dia en Jordi es va mossegar la llengua, va preferir no dir el que pensava i va seguir menjant carn a l’estil fumat.

Aquest any en Jordi ha comprat la mateixa xistorra DO de Navarra, les mateixes botifarres DO Plana de Vic i la resta de menjar de la millor carnisseria del poble. Ha tornat a passar el mateix: en Jordi ha servit a tothom de la millor manera i després ha menjat ell, en el moment de menjar, les mateixes persones, amb el mateix entusiasme, han començat a fumar. Als pocs segons de començar les cigarretes i just abans que els seus pulmons enfosqueixin encara més un d’ells ha parat:

- Què és aquesta pudor?

- És veritat, què és? – diu l’altre.

En Jordi intervé amb la boca plena, ja sap que no és d’educació parlar amb la boca plena però el moment s’ho val.

- Us molesta? És que acabo de tirar una bomba fètida que vaig comprar als xinos que estan al costat de la carnisseria, em venia de pas.

- Però per què collons tires una bomba fètida? Carda una pudor horrible!

- És un vici nou que he agafat, no crec que us molesti perquè estem a l’aire lliure.

El rei legitimador

Es veu que hi ha gent que crema fotos de la Família Real i que això és un delicte contra "la unidad de España". Ens han venut des de fa anys que la monarquia espanyola és la més moderna, la més demòcrata, la més campechana, la que acumula menys escàndols i la més propera al poble, als súbdits per ser exactes. El que ens han venut és una cosa i la realitat és una altra ja que aquesta gent estan on estan gràcies a un dictador feixista. Gràcies al Youtube podem veure imatges de l'actual rei jurant lleialtat a Franco i legitimant el cop militar del 18 de juliol del 1936, sí, ho heu llegit bé, el rei d'Espanya va legitimar l'aixecament feixista, comproveu-ho al següent vídeo a partir de: 1m 45s.

Per tant que no ens vingui amb lliçons de democràcia un personatge que va dir això i que després no ha demanat perdó.
I també hi ha un altre argument contra aquesta gent que és l'insult a la cultura catalana amb les seves recordades paraules de: "nunca fué la nuestra una lengua de imposición. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano". Nunca? collons, quan vaig néixer i els meus pares em van anar a inscriure els van dir que de Jordi res de res, Jorge por decreto, Jorge por imposición.
No entenc com el Parlament de Catalunya no va fer una llei declarant persona non grata a aquest personatge que se'n fot de nosaltres negant l'intent de genocidi lingüístic.
No està bé cremar fotos? val, fem-ho més subtil. Hauríem d'aprendre doncs dels xativins i col·locar les fotos dels monarques cap per avall en senyal de protesta.
Foto. Google

Qui ho havia de dir

Torno de la ràdio content. Avui he fet el tercer programa de l'onzena temporada, ja porto uns quants anys a l'emissora municipal de Taradell, diria que sóc dels més veterans. Avui he compartit l'hora amb l'Oriol que fa el programa anterior, hem estat parlant de bona música mentre jo anava posant alta qualitat sonora que feia la delícia dels pocs (però fidels) oients del meu programa. He punxat els grans de sempre: Led Zeppelin, Doors, Hendrix, Deep Purple, el mestre Dylan, els Pink Floyd, els Black Sabbath, els Beatles,... avui m'he plantejat no punxar res posterior a la meva data de naixement, no me n'he sortit per pocs mesos ja que per acabar he posat "El comptador d'estrelles" d'en Sisa que es troba a "La galeta galàctica". Ara escolto el Band of gypsys a un volum tan baix que em podrien denunciar però la pubilla dorm aquí al costat, si sent en Hendrix és capaç d'aixecar-se per moure la seva melena de tres centímetres.
D'aquí a pocs minuts el bloc arribarà a les 20.000 visites, qui ho havia de dir.
Foto:JRoca