divendres

La capital del joc és Tona



Aquest cap de setmana Tona es convertirà en la capital del joc gràcies a la 8ena Fira JocJoc: la fira del joc i de la joguina diferent. Si teniu ganes de descobrir jocs que es basen en l'originalitat, la qualitat i els valors heu de passar per Tona a jugar amb nosaltres; doneu una oportunitat als jocs que no surten a la tele, doneu una oportunitat als artesans dels jocs i a les companyies populars del país, no em vingueu amb l'excusa del fred que a Tona el caliu el posem els tonencs.
Com a recomanació especial de la fira no us podeu perdre l'espectacular Laberint dels amics d'Itinerània. Aquí us deixo un dossier per a escoles.
Ens veiem aquest dissabte i diumenge!

dimarts

Vuitanta i vint fan cent

Avui a la tercera sessió del curs de gestió del temps i millora organitzativa ens han parlat del principi de Pareto i ens han demanat aplicacions pràctiques a la nostra vida quotidiana o laboral. Algú ha dit que el 20% dels alumnes esgoten el 80% dels recursos, algú altre ha dit que d'entre preparar el menjar i menjar-se'l la regla de Pareto funciona i jo penso que és de les poques coses interessants que estic aprenent en el curs, i no perquè ara em dediqui a buscar aplicacions pràctiques a tot això sinó perquè em fa gràcia cercar Pareto a la Viquipèdia i llegir dilemes.
Foto: "Teorema de les taques de pintura" de JRoca'08

diumenge

EFectivitat

Fa uns anys les retransmissions de futbol van afegir a les estadístiques dels partits un concepte que van anomenar temps efectiu de joc en referència al temps que la pilota estava en joc; ja se sap que a diferència d'altres esports en el futbol hi ha molt temps en el que la pilota està aturada o fora dels límits del terreny de joc. En les sessions d'Educació Física podríem afegir el concepte "temps efectiu de sessió o d'activitat" i entendre que aquest temps augmenta (o ho hauria de fer) a mesura que el MEF és capaç de dominar totes les variables que poden entorpir en temps la pròpia sessió: comportament dels alumnes, explicacions poc concises, material allunyat, mesures de seguretat deficients, excessiva estona d'higiene dels alumnes, etc...
Aquest curs he començat amb dos grups que no coneixia i que mostren un comportament generalment inadequat a l'hora d'EF. No ha estat fins fa poc que he comprovat com aquest temps efectiu de sessió o d'activitat ha estat prou ampli per tenir la certesa que les sessions han estat ben aprofitades pel que fa a continguts treballats, però, i els objectius? els objectius són una altra història; quan les coses no funcionen pel que fa a ordre, respecte i comportament l'objectiu principal passa a ser el de controlar aquestes situacions perquè dos mesos després de començar el curs sigui capaç de dir que me'n surto fent sessions d'EF de qualitat.
Amb tot això vull dir que de res servirà programar moltes unitats mil·limetrades si no som capaços abans de tenir en compte que hi ha un temps efectiu d'activitat i un temps que entorpeix la sessió que de vegades se'ns en va de les mans.
Foto: "Matí molt llarg" de JRoca'08

dissabte

Famous blue raincoat

Avui 22 de novembre és Santa Cecília, patrona dels música i el mínim que puc fer és posar-vos una cançó captivadora que cada vegada que l'escolto m'agrada més, és la meva preferida d'en Leonard Cohen.

dimecres

El rovelló

Un dels punts forts de l'edifici de primària de l'escola pública Pinediques de Taradell és el pati. Fa pocs anys unes necessàries obres d'ampliació van reduir-ne les mides però l'essència s'hi segueix notant, només voltant per fora el recinte s'hi nota aquesta essència.
Ahir hi passejava en el torn de vigilància de l'esbarjo i realment el que veia no ho he vist a cap escola on he estat: la canalla viu l'hora del pati amb un entusiasme engrescador pel contacte amb la natura i les ganes boges de viure cada segon que hi passa. El bosc té vida amb certa fauna i flora i fa aquella olor de bolet tan característica de tardor. Un nen d'origen magrebí que devia fer primer o segon (no els faig classe i per tant gairebé no els conec) se'm va acostar amb alguna cosa a les mans:
- Mira, has vist?
Les mans brutes d'esgarrepar l'argila estaven plenes d'aglans que havien germinat: els sortien tiges assedegades de sol.
- D'on ho has tret això?
- Un dia els vam enterrar i mira ara, has vist?
- Ai sí, mira, estan sortint els arbres petits.. què en faràs?
- No ho sé.
- Busca un bon lloc i enterra els aglans una altra vegada, a veure si surten arbres.
El nen va mirar esverat al seu voltant i va marxar corrent a reunir-se amb un altre grupet de nens que com ell tenien les mans brutes i plenes d'aglans recent germinats.
Avui el dia ha estat dur, els dimecres ens reunim a les vuit del matí i jo arrossegava son. Tot d'una, a la tarda, un alumne del meu grup m'ha dit que a la meva taula tenia una sorpresa que ha trobat al bosc, a un company se li ha escapat que era un rovelló i quan m'hi he arribat he comprovat que el rovelló era de campionat, de campionat de les Pinediques de Taradell. Tenir un pati com el nostre és un privilegi que espero que sàpiguen valorar i evidentment respectar.
Foto: "El rovelló de les Pinediques" de JRoca'08

dilluns

Joguines brutes

M'ha arribat un altre catàleg de joguines i novament em topo amb els meus "amics" de l'Smack Down. El catàleg conté diverses figures de forçuts amenaçadors amb rajoles de xocolata a l'abdomen que reparteixen llenya a tort i a dret a qui s'hi acosti, molt bonic.
Venen els rings de lluita*, el micròfon oficial que fa 10 veus diferents, figures de cada personatge i un cinturó de campió "con el Bonus WWE Superstar DVD incluído". Totes les joguines estan etiquetades amb +6 anys, és a dir, estan enfocades descaradament a un públic infantil.
Pares i mares, no caigueu a la vulgaritat de comprar aquestes porqueries als vostres fills, no cediu al xantatge emocional, no cediu al "em portaré bé", no cediu, digueu no i punt, hi ha moltes alternatives molt més sanes, educatives, netes, amb valors i amb millors preus que aquestes joguines.
Em comprometo a fer un post properament amb una llista de joguines adients, originals, econòmiques i divertides.
* Un ring de lluita es diu WWE Ring Deluxe Spring i és una gàbia que val 39,9€
Foto: "Contra-corrent" de JRoca'08

Articles relacionats en aquest mateix bloc:
És que ningú farà res per evitar aquesta merda en horari infantil? 15 gener 2008
Així ens va. Sense competències per defensar els nostres infants. 15 març 2007
Conductes imitatives. 14 maig 2008

divendres

Vendre neveres als esquimals

Avui m'ha arribat un catàleg de joguines d'uns grans magatzems i fullejant-lo m'he quedat sorprès en veure que Sony ha tret un joc que es diu Play Chapas per la seva consola PSP. No tinc cap consola de jocs ni jugo a l'ordinador per la qual cosa se'm fa estrany entendre que algú prefereixi jugar a les xapes amb una màquina que fer-ho amb el "mode" tradicional per molt wifi-guai que pugui ser. Digueu-me antiquat però realment algú creu que una màquina pot substituir les sensacions de jugar a un joc tan popular com les xapes? quina serà la pròxima? Play Xarranca? vinga va, fins ara els videojocs havien aportat una dosi de fantasia irreal a diferents jocs i esports per fer-los més atractius des d'un punt de vista sobretot visual però ara han de fer-nos creure que també poden substituir els jocs de tota la vida?
Jo que em pensava que amb la crisi tornarien els jocs tradicionals de carrer de la post-guerra i surt Sony per vendre'ns un d'aquests jocs per prop de 30 € quan al carrer té cost zero.
Amics, amigues; hi ha alternatives més originals, barates, netes, amb valors i nostrades als videojocs. No us ho creieu? Veniu a Tona a comprovar-ho el proper 29 i 30 de novembre a la Fira de la joguina diferent.
Foto: "No golfing" de JRoca'08

dimecres

La desagradable ignorància

La canalla se sent atracció pel desconegut, és lògic. També és lògic que la desconeixença en alguns temes porti a situacions desagradables si hi sumem un grau d'inconsciència pròpia de l'edat i de vegades una dosi de crueltat, pròpia de l'edat, o no.
Fa uns dies vaig sentir a uns nens referir-se a un altre en aquests termes: "Aquell és un tomàs". Feien referència al centre de discapacitats intel·lectuals més conegut d'Osona que es diu Sant Tomàs. Algú, possiblement un adult amb macabre enginy, els havia fet adjectivar "tomàs" com a un insult divertit. Vaig pensar que si aquests nens haguessin conegut la tasca del centre de Sant Tomàs o coneguessin algun cas proper de discapacitat psíquic possiblement no farien aquestes bromes i aquí va venir la meva reflexió al voltant de la sensibilització social de la diferència; penso que els nostres alumnes han de conèixer la tasca de llocs com Sant Tomàs, de llocs com l'institut Guttmann, empreses com La Fageda, la Fundació ONCE, Special Olympics, diverses ONG, etc... d'aquesta manera evitarem conductes desagradables fruit sobretot de la ignorància.
Sentim pels mitjans que joves del nostre país són capaços de fer agressions racistes, de maltractar discapacitats o persones sense sostre, o persones grans... no serà que la ignorància porta una dosi de manca de respecte a la diferència?
Foto: "Llegint al llit" de JRoca'08

dissabte

Serrallonga vs gitanos irlandesos

En Brad Pitt va demostrar ser un actor extraordinari amb la genial interpretació d'un gitano irlandès a la pel·lícula de Guy Ritchie "Snatch: diamonds and dogs (2000. Veure Youtube)". En aquella ocasió l'actor nord-americà va ser capaç de fer creure al món que era irlandès i gitano amb un accent impressionant que li feia guanyar credibilitat com a personatge alhora que provocava que l'espectador es quedés sense entendre de la missa la meitat. L'equip de la pel·lícula no el va escollir per la seva cara bonica o pel seu carisma, el van escollir perquè els va demostrar que era capaç de donar credibilitat al complex personatge.
L'Isak Férriz no és pas mal actor, al contrari, però com a Serrallonga no cola si volem que la pel·lícula tingui credibilitat. Per fer Serrallonga un gran equip ha cuidat pràcticament tots els detalls per fer-nos creure que vèiem una història del segle XVII que es desenvolupa en gran part a la comarca d'Osona; i aquí és on no han cuidat el detall de l'accent d'alguns dels personatges, no només el del protagonista.
De la mateixa manera que d'una pel·lícula argentina no ens creuríem que els personatges tinguessin accent andalús de Málaga no ens creiem que una pel·lícula (o sèrie) basada en gent d'Osona del segle XVII tingui personatges amb accent actual de Barcelona; i compte, no és per despreciar cap manera de parlar, és simplement una qüestió de credibilitat que una part dels espectadors de Serrallonga hem notat.
Es dirà que hi ha autoodi, que ho critiquem tot i més coses però no és això; jo estic molt content que es facin coses com Serrallonga i que es facin bé salvant aquells detalls que notarem només un percentatge petit dels espectadors. Aquest país necessita que es facin més sèries com Serrallonga i que s'expliquin més històries nostrades. Tot i aquesta crítica* que faig jo vull felicitar a l'equip per la feina feta, que és molta.
* Hi ha una altra crítica en aquest cas lingüística: utilitzen alguna vegada el "vostè" quan diria que en aquell temps aquesta paraula d'origen castellà encara no s'utilitzava, hi havia el "vós".

dijous

Res de gimnàstica o pati vigilat


El programa "L'aigua clara" de la televisió osonenca 9TV emet aquest dijous un debat sobre l'Educació Física i l'esport que també es repetirà el divendres i el diumenge. Un dels contertulians és en Carles Viñalonga que alhora és el formador del seminari d'Educació Física de Vic on assisteixo i del qual us n'he parlat alguna vegada. Els altres contertulians són en Joan Arumí, en Xavier Roviró i en Miquel Vinyet; en Josep Comajoan n'és el conductor.
Per saber més sobre els temes tractats, els contertulians i els horaris d'emissió, visiteu aquest post titulat: "I res de "gimnàstica" o pati vigilat. Educació Física amb majúscules!" del bloc del programa. Agraeixo a en Josep Comajoan la seva disponibilitat a tractar aquest tema en el seu espai, els mestres d'Educació Física tenim poques oportunitats als mitjans per dignificar la nostra tasca i demostrar que la nostra àrea no és una maria.
Foto: "Baixant amb l'ombra" de JRoca'08

dimecres

Yes we can

Avui és un d'aquells dies que et lleves una mica com el dia de reis esperant l'Scalextric però com que un ja és gran el que de bon matí esperava sentir a la ràdio era que l'Obama havia guanyat les eleccions. No sóc ni pretenc ser analista polític i molt menys dels EUA però és força evident que el fet que aquest bon home sigui president dels EUA és una cosa grossa, i que en Bush hagi deixat de ser-ho també. El món anirà millor? ni idea. Em temo que els que remenen les cireres estan més a Wall Street que a la Casa Blanca però almenys tenim aquella mica d'esperança i la sensació que hem viscut un fet històric de primer ordre.

dilluns

Quan els mestres som alumnes


Fa uns dies han començat els cursos de formació i és ben bé que hi ha de tot. Et pots trobar cursos que t'ajuden a la teva tasca docent i et pots trobar amb veritables taladres que duren un munt d'hores i a l'hora de la veritat no t'aporten res. Jo després d'algunes experiències nefastes amb cursos de formació m'ho penso molt a l'hora d'escollir-ne de nous, no m'agrada estar-me dues hores i mitja assegut mirant el tic-tac del rellotge després d'unes quantes hores de classe. Alguna vegada he deixat un curs a mitges perquè no m'hi he trobat bé, només faltaria que a aquestes alçades hagués de fer les coses per obligació; sempre trobaré algun curs interessant per no veure'm com alguns companys de professió que van als cursos amb l'única intenció d'obtenir un certificat que els ajudarà a tenir un nou sexenni.
Foto: "Al parc infantil" de JRoca'08