divendres

Nova etapa


Avui és un d'aquells divendres que espero amb il·lusió. Quan és dilluns ja el tinc en ment i és perquè avui a la nit comencem una nova etapa amb La Guarderia Teatre aquesta vegada a Tona. Aquest grup de teatre s'ha obert a altres activitats culturals com cinema, música, dansa, etc.. i des d'avui podríem dir que ja en formo part perquè sóc co-responsable d'algunes activitats. Comencem un grup d'una quinzena de joves que provenim d'altres associacions juvenils de quan no arribàvem a la vintena d'anys i ara tornem tocant o passant els trenta. Amb l'experiència acumulada, les ganes i l'esforç de tothom esperem que la cosa funcioni. De moment tenim programat fins el juliol i si el projecte es consolida seguirem amb més força. Per cert, avui estic una mica nerviós, hi ha concert i després faré de "digei" fins que s'acabi la festa.
Ep, has vist l'hora que és?
M'en vaig a ajudar una mica a preparar-ho tot.
Salut, esteu convidats.
Consulteu tota la programació aquí.

dimecres

Efecte papallona

Ja tenim aquí aquella època de l'any que després d'estar uns mesos abrigats fins a dalt a la mínima que surt el sol anem amb màniga curta expectants d'estiu. I és clar, és ideal constipar-se. Jo de moment aguanto però en sé més d'un que ja hi han caigut.

Amb els petitons sortim a fora a fer psicomotricitat.
A- Jordi, tinc calor.
- Vés a l'ombra.
B- Jordi, tinc fred.
- Vés al sol.

Els tinc assegudets escoltant-me. De sobte passa una papallona.
- Mireu, una papallona! - els dic. I ja els tinc tots drets perseguint la pobra criatura amb els braços enlaire i corrent d'aquella característica manera tan divertida.
M'agrada aquesta feina!

diumenge

Pintades

Contradicció?
un humà que té gos i està emprenyat per les restriccions que pateix per culpa d'uns incívics que no recullen els excrements del seu gos, es dedica a contraatacar fent incíviques pintades contra els humans incívics.
Analitzem-ho.

dijous

Tornant d'entrenar




Ara fa poc he tornat d'entrenar els nois d'hoquei, en sóc preparador físic des del 31 d'agost. Quan vaig acceptar el repte d'entrenar uns nois de 15 a 17 anys no m'imaginava que les coses anirien així, ara ja portem set mesos d'entrenaments i ja em coneixen la forma de treballar a la perfecció, les coses van força bé. Intento motivar-los al màxim, fem escalfaments amb pilota de volei i abans amb una peteca (fins que se la van carregar), també fem estiraments més específics i després la part de treball més fort. La millora ha estat força evident a nivell físic i això també m'omple de satisfacció. Ara estic esperant el bon temps per sortir a córrer tots junts pels voltants de Tona com fèiem a principi de temporada.
Hi ha una complicitat diferent que a l'escola ja que a aquestes edats més val ser-hi amic del noi perquè estan molt rebels i acostumen a ser força "antisistema". Aconsello a tots els MEF entrenar en qualsevol equip d'esport base perquè se'n treu una experiència molt bona per la feina i per la relació entre persones. Penseu que com més experiència tingueu millor sortiran les coses, almenys en teoria.

dimecres

Reflexions, hipoteques, abraçades i sisenes hores


El post d'ahir acabava amb un "reflexionem-hi". Doncs això mateix he fet amb la frase de l'adhesiu que ens van donar.
No hauríem de generalitzar en aquests temes perquè és cert que molts pares volen estar amb els seus fills però per horaris de feina els és impossible, i és clar, han de treballar perquè l'hipoteca no es paga sola.
Amb la resta de mestres hem estat parlant del tema, hem estat reflexionant sobre això i hem arribat a la conclusió que els temps estan canviant molt. Ja ho sé, recurs fàcil com a conclusió però ben argumentat té pes.
Avui en dia moltes famílies destinen una part important del sou a pagar hipoteca i molt sovint aquesta part sobrepassa el que seria normal perquè s'han de pagar moltes altres factures. D'aquesta manera s'entenen les hores extres i el fet de treballar al màxim tot i saber que això repercuteix negativament en la família. Bé, s'entén, o no, en tot cas és una opció de vida de molta gent d'aquest país.
En altres missatges parlava de les abraçades, de la necessitat que mostren molts alumnes d'abraçades. Jo el que demano és que si per feina es poden tenir poques hores els nens almenys que s'aprofitin al màxim i que els estimin molt, que els mostrin afecte, molt afecte i comprensió.
Pel que fa a la sisena hora em sembla que cada dia ho veig més clar, no m'agrada.

dimarts

Volem més hores de pares a casa


Avui ha vingut a l'escola un home d'un sindicat per explicar-nos tot això de la sisena hora. D'entrada no vull donar la meva opinió fins que tingui més dades i entengui millor de què va la polèmica aquesta.
M'ha agradat un adhesiu que ens ha repartit al Claustre.
Sortien dues manifestacions: en una els pares amb una pancarta dient "Volem més hores de classe a l'escola". En l'altra uns alumnes també tenen una pancarta que posa: "Volem més hores de pares a casa".
Reflexionem-ho.

diumenge

Danys colaterals


Aquest migdia he vist per les notícies que en una ciutat de Califòrnia han prohibit fumar a l'aire lliure, només es permetrà en zones habilitades. Es veu que també han prohibit fumar a menys de dos metres de les plantes.
EUA: un país on existeix la pena de mort, on és més fàcil portar una arma de foc que beure una cervesa en un bar si ets menor de 21 anys ara ens donarà lliçons de civisme, aquesta si que és bona! val que aquell país és molt gran i no es pot generalitzar però és que n'hi ha per llogar-hi cadires.
Fa un temps en un anterior post deia que la nova llei anti-tabac em semblava tova i calia fer una mica més sobretot per la protecció dels menors. Això de prohibir fumar davant de les plantes ho trobo simplement ridícul però prohibir fumar davant de menors ja ho trobaria bé. Moltíssimes vegades hem de veure com molts pares i mares fumen apassionadament davant dels seus fills mentre els porten a l'escola. A una mà agafada la mà del menor i a l'altra el cigarro a l'alçada de la cara d'aquest, quin fàstic! és que no ho veuen?Jo em pregunto: no seria més lògic esperar que els nens entrin a l'escola per començar a fumar i així no perjudicar els propis fills i els dels altres? ja ho sé, la lògica no sempre ens acompanya i menys quan hi ha vicis pel mig..
Tampoc és lògic deixar l'entrada de l'escola plena de burilles. Per què no inventen unes cigarretes que després de fumar-les te les puguis menjar? ens estalviaríem haver de soportar constantment l'incivisme dels que embruten les voreres. I és clar, a l'hora del pati quan el nen tira l'embolcall del "bollycao" pel terra i els renyem ens miren estranyats, per què han de recollir un paper si els pares els tiren a terra? ja comencem amb les incongruències pares-mestres, no m'estranya que l'educació no doni els resultats esperats.

dilluns

Les noves tecnologies de la motivació


Aquest cap de setmana vaig estar editant un DVD amb les imatges gravades amb la nova càmera digital de l'escola i amb els de cicle superior com a protagonistes. Els que heu editat vídeo sabeu que és força complicat i per tant vaig estar-hi moltes hores. Avui han vist el com ha quedat i els ha agradat molt, era molt divertit. Intentaré fer còpies per cadascú de la classe, els farà il·lusió. Divendres a l'hora d'informàtica tinc previst fer-los fer una portada i contraportada divertida pel DVD, farem servir el Kid Pix 4, espero que aquelles màquines juràssiques funcionin...
Bé, el DVD consta de quatre parts: explicació de la normativa del bàsquet pels alumnes amb exemples pràctics, el mateix amb l'handbol (foto), gags i esquetxos divertits i per finalitzar les preses falses de tot el que vam gravar.
Amb els esquetxos vam riure molt, formen part d'una Unitat de Programació d'Educació Física per introduir de forma motivant l'expressió corporal, de moment ha funcionat. Ja veieu, es tracta de fer servir les noves tecnologies per motivar. Quan arribin amb el DVD a casa i els pares els preguntin què han fet espero que els contestin que allò és, en part, expressió corporal. Em sembla que aquest projecte ha de tenir continuitat.
Per cert, els que us presenteu a opos... no ho veieu com a una bona idea i alhora original?

diumenge

Heavy Metal


Avui he sortit. Són quarts de quatre de la matinada i fa poc que he tornat.Hem començat fent teatre al Casino de Vic, ha estat un èxit de públic i ha sigut el dia que millor m'ho he passat amb el joc de rol "El llop". Com sempre el meu grup ha perdut i m'han eliminat però ha valgut la pena.
Tot seguit, ja a la una he anat a concert tot solet, ningú m'ha volgut acompanyar, era un concert de heavy metal molt interessant: el retorn de Segle XIII.
Segle XIII és un grup de heavy metal que fa un any i mig va ser tocat per la desgràcia en morir dos dels seus components en un accident de cotxe. Avui han tornat renovats i emotius al màxim. Han ofert un espectacle molt digne i m'atreveixo a dir que estem davant d'un fenomen social i musical sense precedents al nostre país en aquest estil de música.
A mi m'agrada molt la música i des del 1994 faig un programa musical setmanal en una ràdio local, en el meu programa no hi té cabuda la comercialitat. Ja ho sé, potser tinc pocs oients, prefereixen escoltar el que sona a les ràdio-fòrmules i als 40 Principales però jo no penso canviar, faig el programa que em surt de dins i d'això en dic principis. I principis és el que tenen aquest jovent de Segle XIII que no arriben a la vintena d'anys i que mantenen un estil poc comercial i una manera d'entendre la vida. Les lletres de les seves cançons tenen temàtica medieval com en la majoria de grups clàssics d'aquest estil musical i segons el que s'ha vist avui tenen un munt de seguidors. El seu concert ha estat vibrant i us agradi o no el heavy metal cal dir que és aconsellable veure un directe d'aquest grup. Els desitjo molts èxits i els demano que no deixin de banda els seus principis. Molt sovint ens queixem de la desgana del jovent, de la seva poca educació, del seu passotisme i de moltes coses més, però Segle XIII ens fa adonar que ens agradi o no el que fan, com vesteixen o les coses que diuen, un grup de joves pot ser conseqüent amb les seves idees i portar-les fins on faci falta.
Llarga vida a Segle XIII, llarga vida al rock'n'roll.
*A la foto Manowar.

dilluns

"Parlant la gent s'entén", oi?



Aquest cap de setmana vaig parlar amb una amiga MEF que treballa en una escola força conflictiva, em va comentar que cada dia hi ha més denúncies contra els mestres i que de cremats, alguns equips directius no donen suport als mestres.
Alguns alumnes també entren en joc, s'inventen pressumptes agressions perquè no els cau bé un mestre o vés a saber per què. Els pares, lluny de confiar amb la versió dels mestres es neguen a escoltar, volen portar les coses a inspecció o directament als tribunals, on ha quedat aquell "Parlant la gent s'entén?"
Aquestes coses cremen perquè nosaltres, pel general, fem la feina que ens agrada i la fem tan bé com podem o sabem. Cremen perquè a sobre ens retreuen constantment les vacances i l'horari que tenim. Jo sempre dic el mateix quan algun amic em diu alguna cosa d'aquest tema:
- Vosaltres els mestres si que viviu bé: tres mesos de vacances, un bon sou, un horari fantàstic...
- T'agrada el meu horari i les meves vacances? doncs estudia un temps i fes de mestre, ets ben lliure de fer-ho.
- Ah, no, jo no serveixo per aguantar canalla...

dijous


Us asseguro que intentar introduir l'expressió corporal a l'escola no és tasca fàcil. Generalitzant una mica podem dir que la gent: pares, alumnes i part dels mestres encara tenen una concepció de l'educació física que és fer esport, córrer, saltar una mica i fer quatre tombarelles. D'aquesta manera quan intento introduir aquest bloc de contingut que es diu expressió corporal em trobo amb alguns alumnes enfadats i que intenten boicotejar les sessions. Ara no es tracta de dir noms d'escoles on m'ha passat però citaré alguns dels comentaris d'alumnes d'entre cicle mitjà i superior:- Això és de nenes.- Això no és educació física.- Això és una mariconada.Al final m'he de quadrar i obligar a la canalla a fer el que toca perquè jo ho dic i forma part del currículum d'educació física. Em fa gràcia aquesta frase de "això no és educació física" que de vegades va afegida d'una altra "m'ha dit el meu pare que això no és d'educació física". Pel que fa a la paraula "mariconada" hem de prendre algunes altres mesures.Amb l'arribada de la càmera de vídeo digital que ens ha enviat el Departament estic impulsant una espècie de recull d'esquetxos i gags divertits fets per la canalla de cicle superior. Després connecto el projector a la càmera i veuen amb pantalla gran el que acaben de fer. Crec que és important utilitzar els mitjans dels que disposem perquè a moltes escoles aquests materials són malaguanyats. En les properes setmanes editaré el que reculli i faré un DVD que es puguin endur a casa i comprovar el que és l'expressió corporal i les seves possibilitats, crec que serà una bona idea i por tenir continuitat de cara al futur estigui jo com a MEF o una altra persona. La motivació s'ha de buscar d'on sigui i el fet de veure's fent expressió corporal per la TV és del més motivant. Ja us explicaré com queda la cosa.