dijous


Us asseguro que intentar introduir l'expressió corporal a l'escola no és tasca fàcil. Generalitzant una mica podem dir que la gent: pares, alumnes i part dels mestres encara tenen una concepció de l'educació física que és fer esport, córrer, saltar una mica i fer quatre tombarelles. D'aquesta manera quan intento introduir aquest bloc de contingut que es diu expressió corporal em trobo amb alguns alumnes enfadats i que intenten boicotejar les sessions. Ara no es tracta de dir noms d'escoles on m'ha passat però citaré alguns dels comentaris d'alumnes d'entre cicle mitjà i superior:- Això és de nenes.- Això no és educació física.- Això és una mariconada.Al final m'he de quadrar i obligar a la canalla a fer el que toca perquè jo ho dic i forma part del currículum d'educació física. Em fa gràcia aquesta frase de "això no és educació física" que de vegades va afegida d'una altra "m'ha dit el meu pare que això no és d'educació física". Pel que fa a la paraula "mariconada" hem de prendre algunes altres mesures.Amb l'arribada de la càmera de vídeo digital que ens ha enviat el Departament estic impulsant una espècie de recull d'esquetxos i gags divertits fets per la canalla de cicle superior. Després connecto el projector a la càmera i veuen amb pantalla gran el que acaben de fer. Crec que és important utilitzar els mitjans dels que disposem perquè a moltes escoles aquests materials són malaguanyats. En les properes setmanes editaré el que reculli i faré un DVD que es puguin endur a casa i comprovar el que és l'expressió corporal i les seves possibilitats, crec que serà una bona idea i por tenir continuitat de cara al futur estigui jo com a MEF o una altra persona. La motivació s'ha de buscar d'on sigui i el fet de veure's fent expressió corporal per la TV és del més motivant. Ja us explicaré com queda la cosa.