Ara és el moment d'un Camp Nou sense fum

El gest dels capitans del Barça donant l'oportunitat d'aixecar la quarta Champions a l'Eric Abidal és de les coses més maques que he vist al voltant de l'esport "rei". Ho és pel que simbolitza i perquè es veu un gest sincer per part d'un equip humà que ens està donant moltes alegries.
El Barça, sobretot el darrer Barça, és governat per experts en màrqueting i per tant es tenen molt en compte els gestos i la imatge del club arreu del món; a les xarxes socials també es veu i sobretot en la publicitat. El magnífic encert que va ser publicitar Unicef fa uns quants anys va ser el preludi d'un nou estil que crec que està humanitzant el món del futbol i que comença a ser imitat.
I ara cal un pas més, un nou pas valent per demostrar que realment aquest club està a l'avantguarda també en la protecció dels infants; ara cal regular el tabac al Camp Nou. Actualment anar al Camp Nou significa tornar a casa fent pudor de fum i ja va sent hora de separar el món de l'esport i el tabac. No es pot demanar canviar l'horari dels partits per facilitar que les grades s'omplin de mainada i alhora permetre que estiguin dues hores respirant fum, cal ser coherents i ara és el moment: és el moment per l'Abidal; pels que pateixen, han patit i patiran càncer i pel sentit comú.
Si no es regula aquest tema seguirem pensant que això de voler omplir les grades de mainada és perquè volen fidelitzar el client jove, una nova estratègia de màrqueting per vendre samarretes de qualitat pèssima a preus desorbitats.

Punts de mira, punts de vista

El que hauríem de fer tots els mestres almenys durant un curs sencer és passar a fer classe a parvulari. El punt de vista que tenen la canalla de parvulari comparat amb els de primària fa viure situacions enriquidores i divertides que valen la pena i que ens poden ajudar a aprendre en la nostra professió. Us posaré un exemple no escolar però que ens mostra la mentalitat d'una nena de P3: la meva filla, "la pubilla" vaja. Resulta que l'altre dia estàvem mirant un partit de futbol i un tal Messi va xutar la pilota a fora fregant el pal:
Pare: - Uiiii, fora.
alhora en Pou de Rac1:- "i la pilota ha sortit a fora!"
Pubilla: - L'ha tirat a fora?
Pare: - Sí
Pubilla:- I ara què faran si no tenen pilota per jugar?

Foto: "Joguines mimades" de JRoca'09

El model Guardiola

Sempre que es parla de l'esport escolar o en edat escolar inevitablement surt el tema de l'esport professional i dels models que transmet a la canalla, sobretot el futbol.
Hi ha un corrent molt comú (que no comparteixo) que intenta separar tot el que és competitivitat i esport infantil. Aquest model intenta evitar que els menors puguin sentir frustració per la derrota sense tenir en compte que la frustració és un sentiment que cal experimentar de tant en tant per estar preparat en molts aspectes de la vida.
Hi ha un altre corrent (que tampoc comparteixo) que és el que posa l'objectiu de la victòria per davant de tot i utilitza tots els mitjans legals o no per aconseguir-ho; seria venerar la trampa, el fet de ser més murri que ningú, jugar al límit del reglament, estar més pendent de destruir que de crear.
I després hi ha el model Guardiola que és el model basat en la feina diària i l'equip. El de Santpedor s'ha envoltat d'un equip competent que ha estat capaç de fer funcionar una màquina perfecte de fer futbol al voltant del millor migcampista del món. Tot ho han aconseguit amb treball, i fe. Aquest és el model a seguir amb humilitat, i no només pel futbol.
Al principi de l'apunt parlava de la transmissió dels models esportius en la canalla i una de les coses que més feliç em fa del model Guardiola és veure com els nens l'adopten com a seu.
En una sessió TIC a quart de primària vaig demanar als alumnes que preparessin entrevistes curtes a famosos per ser radiades després amb la taula de so i els micròfons. Una parella va escollir en Pep Guardiola i calia inventar-se les preguntes i les respostes. Us asseguro que la imatge que tenen els nens d'en Pep és la del model Guardiola.

El treball infantil fet espectacle

Fa uns dies vèiem a les notícies esportives el debut professional d'un nen de 12 anys a la lliga de futbol boliviana. Aquest fet, que jo qualifico de salvatjada, és més greu si tenim en compte que l'entrenador que el va fer debutar és el seu propi pare. No cal haver vist cinc partits de futbol per entendre que és un esport de contacte i no cal ser doctor traumatòleg per entendre que un nen de 12 anys no està preparat per aguantar físicament en una lliga on una colla d'homes s'hi juguen el pa de les seves famílies en un país com Bolívia; en llenguatge planer diríem: "No estan d'hòsties i si han de posar el peu a l'alçada del genoll del rival l'hi posen, i si li han de clavar un cop de colze als morros, doncs l'hi claven". Sobta, veient el vídeo, com tothom s'enfada quan el nen rep una entrada d'un contricant que el deu doblar en edat (com a mínim); què esperaven?
Potser algun lector voldrà comparar aquesta notícia amb la d'esports tradicionalment amb més precocitat com la gimnàstica però crec que no es pot comparar un esport individual amb un de contacte com el futbol.
Un altre dia parlaré del que penso de la gimnàstica i esports semblants.

L'olfacte golejador

No cal fitxar un 9 quan al Departament d'Educació hi ha un golejador amb totes les de la llei. Fa uns mesos, al més pur estil Mag Lari però sense aquell sentit de l'humor, es va treure del barret el tema de les hores extres; uns mesos després, veient l'oposició generada, va congelar aquesta proposta i ara, com aquell que no vol la cosa, amb un olfacte golejador digne de Romário da Souza, ha colat novament les hores extres amb l'eufemisme "d'ampliació d'horari lectiu".

El Conseller economista corre per la banda, rep la pilota del Conseller Castells en bona posició , se'n va d'un, se'n va de dos, se'n va de tres sindicats, increïble jugada! el porter surt i li pica suaument per sobre! Gooooooooooooooool del Conseller Maragall! El Conseller Castells l'abraça mentre l'Ernest s'aixeca la samarreta i mostra la inscripció "Estatuet" a la samarreta interior imperio. ZP, dret, aplaudeix des de la grada i fa el signe de victòria.


Apunts relacionats:
Hores extres que trenquen equips. 20 gener 2009
Dos-cents vuitanta Euros i mala maror. 19 febrer 2009
Falta personal, temps mort i carbasses. 12 març 2009
Foto: "Olfacte golejador" del web Clubbol via Google imatges

El talent

Veiem jugar el millor jugador del món i ens pensem que el futbol és fàcil. Li veiem fer passades impossibles, el veiem controlant el tempo dels partits, el veiem marejant els rivals i desesperant les pissarres dels entrenadors rivals -per molt sirs que siguin- i ens omple d'orgull que sigui dels nostres perquè és un català de Terrassa que, a sobre, juga amb la samarreta dels nostres amors que podria estar tacada amb les lletres d'una firma d'apostes per Internet però té les lletres d'UNICEF. I és clar, ens cau la bava veient aquest equip liderat pel millor jugador del món que, a sobre, no porta tatuatges horteres a l'avantbraç, ni es tenyeix el cabell, ni busca excentricitats de nen mimat i no fa ostentació de la seva immensa fortuna ni del seu do.
I el Camp Nou cridarà altres noms i ell s'ho mirarà en segon terme, controlant-ho tot, observant-ho tot, calculant-ho tot, preveient-ho tot; perquè ell és el jugador total. I tots els seus companys saben que aquest (primer) triplet no hauria estat possible sense ell, i en Pep ho sap. En Xavi és l'artífex del futbol bonic, fàcil, net i que s'agrada, el futbol que enganxa i que, per fi, torna a fer creure a la gent en aquest esport.
I tots els altres també en saben molt.
I l'equip tècnic que ha format en Pep és excepcional.
I és clar, el que ha passat aquest any, amb tota aquesta conjuntura, dóna fruits.
Foto: "El talent". Font Sport via Google imatges

És Roma, Pou!

Avui corregint una prova de llengua catalana m'he topat amb el Barça.
"Escriu una paraula que tingui el so de la o tancada.
- Bojan"
"Escriu una paraula que tingui el so de la e tancada.
- Iniesta"
Ho haveu vist?

Buscant títols pel post

La versió "Copa, Lliga i Champions" del Crackòvia està fent estralls entre els escolars catalans i no és difícil trobar grupets de nens i nenes que la canten de dalt a baix pels passadissos, a l'hora del pati, esperant abans d'entrar a classe, a tothora, vaja. A casa també la cantem i la pubilla, per imitació, la canta picant de mans, sense encertar el ritme, tot sigui dit.. i escrit.
M'imagino que d'aquí a un temps- anys potser- alguns dels que ara són marrecs de primària i canten la versió del Crackòvia sentiran la versió original de Queen i diran:
- Quin plagi, mare meva... quan ho sàpiguen els de l'SGAE a aquests imitadors els caurà el pèl.

Em ve al cap el cas del "Knockin' on Heaven's Door". De la meva generació molta gent sempre havia pensat que era dels Guns n'Roses fins que van veure un paio baixet, tot despentinadot amb una harmònica i una guitarra que la cantava; era un tal Bob Dylan.



Demà sabrem si la primera part de la cançó seguirà sonant bé; caixa o faixa.

El Clàssic

Un immens mapa de les comarques de Catalunya cobreix part d'una paret de quart. Un grup de nens hi busquen alguna cosa, se'l miren de ben a prop i discuteixen.
- Jordi, on és Argentina?
- Argentina? aquest mapa és de Catalunya, com a molt hi trobareu Argentona.
- Volem saber on és Argentina perquè és on va néixer en Messi.
Amb el globus terraqüi es soluciona l'enigma.
Es respira el Clàssic...
Foto: "En Pep l'agafa però ella està més pendent de la piscina que es veu a darrera" de JRoca'07

La il·lusió d'un nen de 8 anys...

Les vacances permeten, entre d'altres coses, a fer neteja i endreçar milers de papers que vaig acumulant de forma sovint estúpida al llarg de l'any. Entre papers i llibretes vaig re-descobrir aquest dibuix que vaig fer pels volts del 1983 o potser 1984 quan tenia 8 o 9 anys. Mirem l'alineació: Migueli, Urruti, Sánchez (amb el braçalet de capità), Schuster, Julio Alberto, Alexanko, Víctor, Rojo, Diego Armando Maradona, Carrasco i Marcos. Fixeu-vos amb el detall de les botes de futbol Munich; quan vaig començar a jugar a futbol en vaig tenir unes d'aquelles amb la marca taronja, avui en dia estan de moda i el seu preu és abusiu.
Potser algun dia us mostraré la col·lecció de dibuixos de clubs de primera que vaig fer per aquelles dates, els pericos estaran contents de recordar en Tommy N'Kono i en Lauridsen.

Wifi, un Euro

Em creuo amb un grupet de quatre Gudjohnsens de deu anys que em diuen "Hola" tot somrients i els contesto "Hola, què tal?", tot seguit em fan cara de "nen, t'has passat three villages de level, no veus que no sabem guiri?" i marxen mig enfadats.
Al bungalou s'hi està molt bé a la nit però un imitador barat de Perales-Manolo Escobar-saga Iglesias-Bisbal ens recorda que a la costa tot s'hi val, escoltar l'oratge ja no es porta i a l'expenedor de cds del súper del càmping hi ha un cd que posa Chiquiliquatre y otras canciones frikis al costat d'una sangria amb forma i colors de Dani Güiza. Ens hem fotut un Viña Albali del 2003 que estava d'oferta al Caprabo de Torroella on hem anat per deixar sa gelera més decenta a mitja tarda.
Estem envoltats d'holandesos, tot són matrícules grogues o cotxes llogats nous de trinca a l'aeroport, porten samarretes del Barça, les taronges, com no.
Penso que s'ha de geek per emportar-se el portàtil de vacances i escriure un post a quarts de sis del matí després d'aixecar-me per comprovar si la pubilla està ben abrigada.

Fair Play vudú

Tot el que envolta l'Eurocopa 2008 em desconcerta una mica, hi ha reaccions que no sé si titllar de surrealistes o simplement ridícules i n'hi ha unes quantes que podríem titllar de... bé, deixem-ho. Entre totes les perles que corren pels mitjans n'hi ha una que em supera, es tracta de l'Otto: el ninot "guardián vudú de la selección". No és cap broma, Cuatro ha creat un ninot al qual has de posar la samarreta de la selecció que jugui contra "la furia española" i tot seguit li has de clavar agulles de vudú, d'aquesta manera "pasaremos de cuartos".
Ja sé que a aquestes alçades la majoria us penseu que us estic aixecant la camisa i per això aporto proves: "Otto, el amuleto de la Eurocopa 2008" (imprescindible veure el vídeo).
Un altre vídeo.
Per cert: compra'l per 9,95€ textualment diu 100% eficaz
NOTA: ESTE PRODUCTO NO ES UN JUGUETE. MANTÉNGASE FUERA DEL ALCANCE DE LOS NIÑOS.

I al final ha petat

Es veia des de feia temps que la manca de treball, de sacrifici, de vergonya i d'humilitat passaria factura a aquesta colla que idolatrem des de petits quan comencem a aprendre aquell himne del club que diuen que és més que un club.
Finalment ha petat: l'any passat ja hauria pogut petar quan van regalar la lliga, quan van fotre pena a la SuperCopa d'Europa amb un bany tàctic del Sevilla, quan van regalar la Copa del Rei perdent 4-0 a Getafe i quan van perdre el Mundial de clubs contra un equip fluixet. Doncs no, no va petar, van continuar amb un equip tècnic de gent que no treballa, gent que no estudia i gent que no s'implica i és clar, els jugadors se n'han aprofitat de valent: ni codi ètic, ni mesures correctives, ni entrenaments, ni compromís amb el club; molta festa, molt golf, molts restaurants cars i molt morro. Els jugadors segueixen ignorant a l'afició amb els seus auriculars a l'orella en els curts recorreguts que van de l'autocar a l'hotel.. de concentració, sí, és clar. Quina falta de respecte que demostren, els hauria de caure la cara de vergonya.
Aires i fums. 7 d'agost del 2007
L'escut. 11 de novembre del 2007
El club de la comèdia. 17 de març del 2008
Por la noche cargamos nuestras pilas. 7 d'abril del 2008
La clau. Youtube: "No va ser un gran futbolista però és un gran treballador"

"Por la noche cargamos nuestras pilas"

He descobert un dels problemes del Barça i intentaré parlar amb algú del cos tècnic per aportar el meu granet de sorra a l'equip, espero no trobar-los massa enfeinats...
Bé, la meva teoria és que jugant a les 21h d'un diumenge el més normal és que juguin adormits i la piloteta no els vulgui entrar, m'explico: a aquesta hora els jugadors acostumen a dormir o ja van amb el pijama. El rigurós codi intern de Rijkaard fa que els jugadors se'n vagin a dormir entre les 21:30 i les 21:45 sens falta cada dia i és clar, quan han de rendir entre les 21h i les 23h el cos no hi està acostumat doncs a aquestes hores dormen o estan en preparació de la son.
Una altra raó del baix rendiment és l'obligació de Rijkaard de fer-los estudiar les jugades del rival i les pròpies d'estratègia, us hi heu fixat que sempre porten els auriculars de l'Ipod a l'orella? els més "hipòcrites" (que volen que el Barça perdi) diran que escolten música però la realitat és que estan escoltant les jugades gravades pel gran estratega Neskeens: cada partit és estudiat al mil·límetre i les jugades d'estratègia són el pa de cada dia, amb tanta pressió tàctica no ens ha d'estranyar que els jugadors rendeixin tant poc, són humans i no el Deep Blue!
Solució: jugar a les vuit de matí que és una bona hora ja que és quan els jugadors porten una estona desperts per assistir als entrenaments matinals imposats per Rijkaard i el seu equip, ah, i una altra cosa, que els deixin sortir una mica de tant en tant que entrenar vuit hores al dia no ha de ser bo.

Twitter: Al sofà una estoneta davant de la tele

Torno del partit setmanal de futbol sala i al sofà miro una mica la tele. A TV3 la Terribas entrevista a en Josep Benet (l'any passat) i quedo admirat per la manera de parlar d'aquest home que ens ha deixat avui mateix, és un plaer escoltar-lo.
Durant els anuncis faig zàpping i em topo amb els "Serrano" a Tele5, quina pena, ho miro una mica i com sempre els alumnes ridiculitzen els seus professors i professores, van a l'institut a fer gambirotades i a llligar, estudiar no "mola", no m'estranya que als instituts hi hagi tants problemes amb els exemples que ens donen algunes sèries que d'altra banda tenen una audiència espectacular i una legió de seguidors fidels.
Arribo al 3-24 i diuen que el jugador del Sevilla Maresca ha estat sancionat amb 4 partits per l'agressió a Agüero. Ahir mateix el reincident Maresca deia que el primer que va fer quan va acabar el partit és demanar perdó a l'argentí, em vaig indignar quan va recalcar que això era una cosa que havien de saber els nens, el que penso jo és que els nens no han ni de veure aquests personatges ni escoltar-los i que Comitè de competició hauria de sancionar amb més de 4 partits les actituds d'aquest tipus i més amb jugadors amb historial d'expulsions com és el cas. Ja que hi som també penso que en Puyol hauria de ser sancionat per l'entrada criminal que va deixar fora de combat el jugador del Valladolid Llorente, no s'entén com un jugador com ell ha de recórrer a fer això, deu ser que la manca d'entrenaments seriosos fa que aquest tipus de jugadors perdin la forma física i es dediquin a repartir llenya.

El club de la comèdia

Barça en el que portem de temporada a la lliga: 180 córners i 2 gols a favor. (1 gol cada 90 córners)
Almería contra el Barça: 8 córners i 2 gols a favor. (1 gol cada 4 córners)
Declaracions de Frank Rijkaard ahir: "Lo que está claro es nosotros tenemos que seguir trabajando duro y que no renunciaremos a nada".
Dilluns donava 48 hores de descans a la plantilla després de perdre a casa contra el Vila-real, no va haver-hi xerrada als jugadors, dimecres a la tarda suau entrenament amb moltes baixes i dijous alguns jugadors ni van entrenar, sembla ser que a la nit algun jugador va sortir de festa... Font: Joan Josep Pallàs (El Mundo Deportivo, edició 16-3-08).
Foto: www.elblaugrana.com

Wish you were here Ten

Va, avui parlaré una mica de futbol perquè el senyor Rosales estigui content.
Resulta que aquest divendres en Frank Rijkaard ha programat una sessió a porta tancada al Mini Estadi per assajar faltes i llançaments de córner, és a dir, llançaments a pilota parada. Bé, sembla ser que tota la colla d'assessors a sou i el senyor entrenador se n'han adonat que marcar només 2 gols amb 175 córners és un problema sobretot si han regalat una lliga com la van regalar l'any passat i estant ara a 8 punts del Madrid. Es veu que la súper-tàctica de col·locar en Márquez al primer pal perquè pentini la pilota ja ha estat vista pels rivals en alguna ocasió i ara el tapen més.
Wish you were here Ten...

L'escut

M'havia plantejat no parlar de futbol al meu bloc tot i que és una de les meves aficions preferides, considero que ja hi ha molta oferta de blocs, webs i fòrums on se'n parla i no volia ficar-m'hi, tot i això aquest matí he engegat la ràdio i han dit que el Barça feia avui un suau entrenament voluntari i que el míster no l'ha dirigit perquè feia feina de despatx, per llogar-hi cadires, feina de despatx, té set o vuit ajudants a sou i encara diu que fa feina de despatx, i mentrestant es veu que fan un entrenament suau, si ja de normal són suaus el d'avui devia ser de tècniques d'expressió corporal per imitar els núvols, ah, i després... golf, restaurant, golf, restaurant, discoteca i a dormir quan surt el sol.
Diuen que el Barça representa a Catalunya però amb aquesta colla de ganduls un dels pocs bons grans tòpics nostrats que diu que som gent treballadora se'n va en orris.
Mentre els altres equips treballen les seves mancances tècniques amb entrenaments específics i amb molta tàctica, els nostres es pensen que guanyaran el partit amb l'escut que porten al pit i que en molts casos no mereixen portar.
Penós, no sé ni perquè m'hi emprenyo!