dimecres

Tothom a la fira JocJoc el dia 3

La Fira de la Pesseta va començar fa 22 anys a Tona pels volts de Sant Andreu, és a dir, per la festa Major d'hivern. Aquesta fira, que va començar quan encara no es tenia ni idea del que seria l'Euro, la van començar un grup de persones que van agafar materials reciclats per fer-ne jocs, per jugar-hi calia pagar tan sols una pesseta. Després de tants anys la Fira continua i a mi sempre m'ha portat molts records, records de quan era petit i anava a jugar-hi i records de quan vaig ser més jove i hi col·laborava amb l'antic Consell de Joventut muntant paradetes. De tots aquests anys no me me n'he perdut ni un, sempre he jugat i m'ho he passat bé veient l'ambient que s'hi respira. Ara, passat aquest temps, Tona és un referent nacional pel que fa a la recollida selectiva de deixalles i la Fira continua. Els tonencs hem d'estar orgullosos d'això perquè la Fira forma part de nosaltres. Fa sis anys va néixer la Fira JocJoc i ha agafat tan nom que ja supera amb popularitat la Fira de la Pesseta. Què és la Fira JocJoc? deixem que ens ho diguin ells mateixos.

El JocJoc és una fira de jocs fets artesanalment amb materials ben diversos.

Jocs tradicionals d'arreu del món i peces úniques presentades pels seus creadors.

Jocs que funcionen amb una única pila:

LA IMAGINACIÓ

Sona bé, oi? Us ho perdreu?

Diumenge dia 3 de desembre durant tot el dia al centre de Tona (Osona, a 8 Qm. de Vic)

Tradicionals Catalans, Jocs d'altres cultures, Jocs de construcció, Jocs d'enginy, Titelles i malabars, Cavallets

I també: Històries de Jocs, Concurs de creació de jocs i Fira de la Pesseta.

dimarts

L'hora del pati d'un vint-i-vuit de novembre qualsevol

Dos d'onze, l'hora del pati, em toca vigilar. Els nens surten esverats en direcció a la pista mentre obren els entrepans, els sucs o les porquerietes que surten per la tele.
- Ep, t'ha caigut això! - Assenyalo un embolcall que està a terra.
- Jo no he sigut!
- Reculla-ho, he vist com et queia.
Enfadat s'atura, ho recull i ho tira a la paperera. Tot seguit va corrent a la pista on ja s'estan fent tries. Estic en una escola petita, surten tots alhora menys els d'infantil, a la pista manen els de CS però tothom hi pot jugar. Les relacions entre cicles són diferents que en les escoles grans, els grans actuen de forma més proteccionista respecte els petits, és bonic.
Se m'acosten dues mosses de CI.
- Jordi, hem vist una aranya.
- On?
- Allà, però se'ns ha escapat... si la veus, oi que ens ho diràs?
- És clar.
- Era molt maca i molt gran, era la reina de les aranyes...
Ara se m'acosta una nena de CM que juga a futbol.
- No me la passen.
- Tu vés seguint les jugades i ja veuràs com al final toques pilota.
Ara, em dirigeixo a un de CS que es pensa que és en Ronaldinho.
- Ep, que no jugues sol, eh? a veure si els passes una mica la pilota..
Fa un gest de queixar-se, contesto amb un gest d'emprenyar-me, gira la cara i mig rondina, penso que li estaré a sobre una estona, si continua amb aquesta actitud el faré seure uns minuts mentre juguen els altres.
Un de CI que estava jugant amb la sorra al costat de la pista ha rebut un cop de pilota d'un xut aïllat dels de futbol.
- Ha sigut en ....
- Ha sigut sense volguer.
M'hi acosto, plora i es queixa.
- Vinga va, que no ha estat res. - El consolo una mica fins que es tranquilitza i torna a agafar les eines per seguir jugant a la sorra, aquesta vegada uns metres més enllà.
Se m'acosta una nena de CI amb un Cacaolat.
- M'ho obres?
- Si em dius la paraula màgica sí.
Es queda pensativa.. al final la diu.
- M'ho obres si us plau.
- Té.
- Gràcies.
L'estona del pati es fa curta. Sona el timbre i corren a les files. Tornem-hi.
- A rentar-se les mans!
- Si les tinc netes!
- A veure?
- Ja hi vaig.

diumenge

El maltractament infantil legal


Divendres vaig anar a concert d'en Comelade a Vic, fantàstic, com era d'esperar.
Arribant a casa, a quarts de dues, em van parar per fer un control d'alcoholèmia per primera vegada en els tretze anys que porto de carnet.
- Ha begut alguna cosa?
- No.
- Tingui.
- Què he de fer?
- Col·loqui la boquilla pel costat petit al forat i després bufi fins que s'apagui.
- Val.
Bufo.
- Zero zero, ja pot marxar.
- Adéu, bona nit.
Anava sol. Arribant a casa em vaig preguntar què m'hauria passat si hagués marcat unes dècimes, vaig entrar a Permiso por puntos idioma valencià i ho vaig consultar. De pas vaig comprovar que no està penat ni amb un sol punt fumar al cotxe mentre es condueix però que hi ha una campanya a la DGT (idioma único) per recomanar no fer-ho. Quina pena, no s'atreveixen, es pensen que amb una campanya ja ho arreglen tot, mireu, si fan un cartell hi tot, ja tenen la consciència tranquila amb el cartellet. Reconeixen que per culpa de les distraccions hi ha milers d'accidents, 55.818 persones van ser víctimes de distraccions al volant el 2004, es veu que les distraccions provoquen el 39% dels accidents, quants morts, quants ferits, quantes persones ancorades en cadira de rodes de per vida... No diuen res dels incendis forestals provocats per gent bruta que tira les burilles per la finestra i el més preocupant, no diuen res dels infants, res de res.
Anem a les conclusions:
- Pots fumar mentre condueixes encara que és considerat una distracció important i que les distraccions provoquen accidents, molts de mortals.
- Fumar és molt dolent, ho posa al paquet hi tot. Tot i això, pots fumar al volant encara que a darrera o al costat portis criatures.
- Si no portes les cadires homologades et treuen punts en canvi si els fumes a la cara no passa res, són els teus fills i com que són teus fas el que vols amb ells. El fum està a l'aire i si obres la finestra surt tot, tot i tot.
Fastigós
Reflexionem: fotre una bofetada a un nen és considerat maltractament infantil, fumar davant d'ell en un espai petit no.

divendres

"La maté porque era mía"


"A la dona i a la mula, vara dura"
"A la dona i a l'ase, cada dia una surra"
"La dona és bèstia que li agrada el càstig"
"La dona només és bona després de morta"
"La muller sempre al marit, li tindrà ben net el llit"
"Quan et poses l'anell, prepara el martell"
"Qui té una bona dona i un mal ruc té dues males bèsties"
No, no m'he begut l'enteniment. Només he estat cinc minutets fullejant el diccionari de refranys catalans que venia amb La Vanguardia. Déu n'hi do, no? quant masclisme acumulat. Els refranys tenen una arrel traidional que ens fan veure com era una societat fa molts anys, avui en dia ens escandalitzem quan llegim les frases anteriors però fa relativament poc no. Malauradament hi ha gent que encara veu útils aquestes frases. Les societats avançades han de deixar enrera coses com el masclisme, el racisme, el treball infantil, la tauromàquia, el tabaquisme, la contaminació desmesurada, etc.. Si ens escandalitzen les frases anteriors és bon senyal, vol dir que rebutgem la moraleja (moralitat segons el diccionari de dubtes i barbarismes) d'aquests refranys. Hi haurà qui dirà que és immoral el fet de publicar-ho però no ho veig així, crec que hem de conèixer el nostre passat, hem de saber que això abans era normal i que ara hem avançat.
Quan la meva filla sigui gran vull que s'escandalitzi quan li digui que en el seu país hi havia gent que matava a la seva dona "perquè era seva", gent que torturava a animals en una plaça, gent que pintava en una paret "Montilla xarnego" o gent que fumava en un cotxe amb nens a dins per posar alguns exemples.

dijous

Orphans: Brawlers, bawlers & bastards


Ja el tinc als dits, ja l'escolto. Triple. 56 cançons, 30 inèdites. Llibret de 94 pàgines.
El meu auto-regal de Santa Cecília, la patrona de la música.
A
B
C
D
E
"A Orphans hi ha melodies dures i tendres. Rumbes sobre sirenes, tarantel·les sobre insectes, madrigals sobre ofegaments. Cançons òrfenes espantades i mesquines d'èxtasi i malenconia. Cançons que van créixer dures. Cançons d'origen dubtós rescatades del seu destí cruel i ara esperant que en tinguin cura. Demostra que no tens por i emporta-te-les a casa. No mosseguen, només necessiten atenció." Tom Waits

dimecres

Barreres


Opció A: Passem pel pas de zebra de la carretera amb més trànsit del poble.
Opció B: Passem pel mig de la carretera amb més trànsit del poble.

dimarts

"Most likely you go your way and I'll go mine" Bob Dylan


Una companya mestra amb qui vaig tenir el gust de treballar fa poc ara treballa al mateix poble on viu. No ho aconsella, els mestres som mestres 24 hores i no és gens agradable trobar-te els pares i els alumnes al super-mercat, pel carrer, en una botiga, al bar, etc.. hi ha gent que li demana qüestions de feina pel carrer, li parlen dels deures del nen, li demanen consells, etc.. Aquesta noia no pot desconnectar mai, intentarà demanar una altra escola. Jo al consurs de trasllat no he posat Tona tot i que em consta que té una escola magnífica.
Hi ha gent que es passa de la ratlla com també hi ha gent amb la mesura correcta, gent que saluda, que és agradable i cordial. També hi ha qui no saluda mai, qui et veu com a un enemic, qui "escampa merda" de tu, qui et ratlla el cotxe, qui et critica davant dels nens, qui t'enganya, qui intenta enganyar-te, qui se'n riu de tu, qui intenta riure's de tu, qui no sap el mal que fa als seus fills fent-li literalment els deures i després negant-ho...
Hi ha de tot i per això m'agrada escoltar el mestre Dylan al cotxe, i a casa.

dilluns

I esperaré que arribi demà...

Torno de la ràdio escoltant la ràdio, és un costum de cada dilluns. Per la carretera només em creuo amb dos cotxes mentre en Barril fa broma amb en Mas, en Pere no l'Artur, l'Artur no està per bromes. En Barril li pregunta què s'han perdut els oients que s'acaben d'incorporar al programa i en Mas sempre li diu que li encanta que li facin aquesta pregunta, un recurs repetitiu però alhora genial, agradable a l'oient, interessant.
A la ràdio faig el que em dóna la gana, potser ningú m'escolta, m'és ben igual. Avui he punxat el Houses of the holy, en Hendrix a la BBC, el live at Leeds dels Who, el Raw Power de l'Iggy, l'In Utero, el congrés dels solitaris i he acabat amb un So broken de la Björk acompanyada de Raimundo Amador, m'ho he passat bé, em desafogo, és la teràpia dels dilluns per començar la setmana amb energia.
Ara m'obsessiona l'acollida de Trajectòries. De moment dues persones se l'han llegit i les crítiques no són per tirar coets. És difícil fer riure diuen. La veritat és que no és una obra fàcil, no és fàcil ni llegir-la ni imaginar-la, no és de format clàssic, no té format, són cinquanta escenes amb trenta-cinc personatges que voltegen dos protagonistes involuntaris. Demà tindré noves crítiques, aquesta vegada de gent de la faràndula. Passi el que passi no em penso desmoralitzar, si ho hagués fet no hauria guanyat el premi a millor guió del concurs de monòlegs Caixa de Manlleu, les crítiques a les primeres lectures del monòleg eren exactament iguals.
Demà.
Demà presento papers pel concurs de trasllats, encara no tinc l'ordre de preferència de les escoles definit, només tinc la número 1, dubto amb les altres però em sembla que en posaré dinou.
Demà la Bruna farà el primer dia de vida, felicitats papes!

dijous

El més calent és a l'aigüera, però acabat

Aquesta tarda he acabat la meva segona obra de teatre. Feia dos mesos que hi estava encallat buscant un moment d'inspiració que m'ajudés en un entrebanc que tenia i que no em deixava continuar. He adormit la nena i he agafat l'ordinador sense pausa una bona estona, quan s'ha despertat buscant papilla de fruita ja estava, per fi estic satisfet del que he escrit, m'ho llegeixo i rellegeixo moltes vegades i segueixo satisfet, això vol dir que avui he acabat "Trajectòries: el cop de cap", l'obra basada en els Racons LlunArts que vaig escriure l'estiu d'aquest any. Al web de la Guarderia Teatre en podeu veure una primícia, un petit recull del que ha esdevingut l'obra acabada avui. Esteu de primícia estimats lectors doncs gairebé ningú sap que he acabat, i ningú l'ha llegida, ni una pàgina, sóc molt gelós del que escric, em costa molt mostrar-ho a la gent si és que no hi tinc confiança, por de crítiques? suposo que és això o potser és la por de mostrar una cosa que ara mateix és només meva.
Ara l'imprimiré i buscaré amics que em donin una opinió sincera, després la registraré i buscaré algú que me la vulgui representar, no serà fàcil.
El que he après és que en temes on hi ha inspiració pel mig no he de marcar dates ja que si busco una mica d'exigència no em puc marcar límits temporals. Quan vam acabar els Racons LlunArts em veia capaç d'acabar l'obra en una setmana i així ho vaig dir als meus amics, certament em vaig equivocar, he trigat molt més.

dimecres

Consumeixo doncs existeixo


Falten 40 dies pel que es presenta com el Nadal més consumista de la història. Si un Nadal normal ja és consumista em temo que aquest que s'acosta batrà tots els rècords. Cada dia anem a més i no hi ha ningú capaç de parar-ho. Si abans hi havia el tió i els reis ara hi hem de sumar el Pare Noël i l'amic invisible i és clar, no val a fer qualsevol regal, ara hem de regalar Ipods, navegadors, reproductors de DVD pel cotxe, consoles, mòbils d'última generació i portàtils, un conjunt d'estris que si ens parem per uns moments a pensar arribem a la conclusió que poden ser del tot prescindibles per la majoria de la gent. Us en recordeu del tió de fa uns anys? cagava quatre cosetes, mitjons, calçotets, sabatilles d'estar per casa i llaminadures, no us en recordeu? no fotem, tampoc sóc tan gran jo!
I els números de la loteria? això és escandalós. Quan vam passar a l'Euro la majoria d'associacions que en venia exigia un donatiu de 60 cèntims, ara són poques les associacions que no exigeixen 1 Euro sencer per la seva butxaca. Les sumes són fàcils: si per cada 1000 números venuts hi guanyaven 600 Euros ara en guanyen 1000. Ja ho sé, cadascú és lliure de comprar-ne o no però jo passo de ser protagonista de les històries que s'expliquen el dia 23 de desembre, ja les coneixem...
- Hi passava cada dia per davant i no el comprava mai...
- Me'l van oferir moltes vegades i sempre deia que no.
- El van comprar tots els companys de feina menys ell..
Blablabla...
També podria parlar dels dinars i sopars d'empresa, dels Pare Noël escalant els balcons de les cases o del recurs "Ferrero Rocher" com a regal de l'amic invisible però això serà en una altra ocasió, o no.

diumenge

Viladrau cau davant els llops

Espectacular va ser la partida d'ahir a la nit a Viladrau. Com acostuma a ser habitual últimament van guanyar els llops. Al final de la partida van quedar dos llops i només un habitant del poble per la qual cosa poca cosa es pot dir, Viladrau va caure. Les noves innovacions tècniques van resultar perfectes i estem preparant a consciència l'assalt a la capital d'Osona per tercera vegada, les properes representacions seran al Casino de Vic els dies 16 i 17 de desembre i allà presentarem el nou vídeo d'entrada. Com ja vaig dir en algun post anterior les representacions de Vic són benèfiques per la fundació Marató de TV3. Si encara no heu jugat mai al Llop no teniu excusa per venir a Vic, no us en arrepentireu.

dijous

Si us plau, el llop a Viladrau!

Aquest dissabte 11 els de la Guarderia Teatre farem el nostre espectacle estrella "El llop" a Viladrau. Serà a les 22h i hi haurà algunes novetats respecte les anteriors representacions.
També estem preparant un nou vídeo d'entrada i diferents novetats de cara a les dues representacions previstes a Vic dins dels actes de la Marató de TV3, serà els dies 16 i 17 de desembre, amb sorpreses de les bones.
Us ho voldreu perdre?

dimarts

100.050 visites al marcador i el mestre segueix en forma



Aquesta tarda he actualitzat "Educació Física, no gimnàstica!" introduint 2 nous enllaços i alhora el traductor Gencat (és collonut) a la portada de les dues versions. De pas he mirat com anaven les visites i m'ha agradat comprovar que el fabulós número de 100.000 visites ja ha quedat enrera, quin repte queda ara? doncs seguir així molt de temps, el més difícil és mantenir-s'hi.

He repassat e-mails antics que anava arraconant al gestor de correu, hi havia e-mails de diversa gent que vol que inclogui enllaços, només incloc els que porten a pàgines sense ànim de lucre, per mi Internet ha de continuar amb la filosofia de gratuïtat i de servei.

És possible que sense volguer m'hagi oblidat alguna pàgina web interessant o a contestar alguna consulta, no ho he fet expressament, de vegades se m'extravien e-mails, aquesta tarda n'he borrat 574, la majoria spam.

Escolto el Modern Times, el mestre segueix en forma. Em trec el barret.

dissabte

A punt per les 100.000 visites!

Si no em fallen els càlculs la pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" assolirà les 100.000 visites en la seva versió catalana durant la setmana que ve. La versió castellana que vaig crear mesos més tard arribarà a les 40.000 visites en els propers dies. Si quan vaig decidir fer la pàgina a finals del 2000 algú m'hagués dit que arribaria a les 100.000 visites li hauria dit que havia perdut l'oremus.
Al llarg d'aquests anys he conegut molta gent a través de la pàgina web, molta gent que mai he vist en persona però que en certa manera he considerat amics i/o companys de feina, un record especial per l'Enric Mirabet.
També he rebut força suport anònim en la meva lluita per aconseguir un gimnàs a l'escola on treballo, un suport que no he rebut de qui me l'hauria d'haver donat, allà la seva consciència. L'escola segueix sense gimnàs ni vies de solució tot i el compromís que vaig aconseguir del Síndic de Greuges a través de les meves queixes a títol personal.
D'altra banda em fa feliç el FòrumMEF ja que després d'uns quants anys ha aconseguit convertir-se en referent pels MEF i educadors en general que tenen dubtes i els que volen ajudar als altres a solucionar-los. Moltes gràcies a tothom per fer aquest Fòrum el vostre Fòrum.
I recordem que es diu Educació Física i no gimnàstica, ha quedat clar?
Salut!

dijous

Ho diuen a les notícies...


Dijous amb pinta de dilluns:
- Jordi, vas celebrar el Halloween?
- No, vaig celebrar la castanyada amb els amics.
- Doncs jo em vaig disfressar i vam fer por a la gent. Vam comprar un pot de kètchup i l'anàvem tirant per terra fent veure que era sang...
- Ho devíeu deixar tot ben brut. I això per què?
- Perquè és Halloween.
- I com és que celebres Halloween?
- Què passa? ho diuen a les notícies.
- Quines notícies mires tu?
- Antena 3.
- Val.

dimecres

Els MEF a la xarxa

El company MEF Joan Dols del País Valencià va presentar una interessantíssima ponència sobre l'educació física a Internet. En Joan porta des de fa temps el bloc "Aventuras y Desventuras de un MEF rural" i es va posar en contacte amb diferents MEF de la xarxa per demanar col·laboració en l'estudi i va rebre moltes aportacions. Un mes després de la ponència "MEF en Internet, la red como espacio de desarrollo profesional" us poso un enllaç en format PDF. Gaudiu-lo, és molt interessant pels MEF i pels educadors en general.
Nota: l'enllaç inicial estava malament, ja està arreglat.