dimecres

I al final ha petat

Es veia des de feia temps que la manca de treball, de sacrifici, de vergonya i d'humilitat passaria factura a aquesta colla que idolatrem des de petits quan comencem a aprendre aquell himne del club que diuen que és més que un club.
Finalment ha petat: l'any passat ja hauria pogut petar quan van regalar la lliga, quan van fotre pena a la SuperCopa d'Europa amb un bany tàctic del Sevilla, quan van regalar la Copa del Rei perdent 4-0 a Getafe i quan van perdre el Mundial de clubs contra un equip fluixet. Doncs no, no va petar, van continuar amb un equip tècnic de gent que no treballa, gent que no estudia i gent que no s'implica i és clar, els jugadors se n'han aprofitat de valent: ni codi ètic, ni mesures correctives, ni entrenaments, ni compromís amb el club; molta festa, molt golf, molts restaurants cars i molt morro. Els jugadors segueixen ignorant a l'afició amb els seus auriculars a l'orella en els curts recorreguts que van de l'autocar a l'hotel.. de concentració, sí, és clar. Quina falta de respecte que demostren, els hauria de caure la cara de vergonya.
Aires i fums. 7 d'agost del 2007
L'escut. 11 de novembre del 2007
El club de la comèdia. 17 de març del 2008
Por la noche cargamos nuestras pilas. 7 d'abril del 2008
La clau. Youtube: "No va ser un gran futbolista però és un gran treballador"

dimarts

Llegir per plaer i no per obligació


Cada dimecres els de 3er B tenim una hora de biblioteca i l'aprofitem al màxim. Fa un temps hem establert que durant aquesta hora els alumnes que hagin llegit algun llibre el comentaran a la resta de la classe i tot seguit es farà una mica de debat, ha estat un èxit que no m'esperava, sense precedents com s'acostuma a dir. Cada setmana tinc llista d'espera amb un mínim de cinc comentaris de llibres en una classe de disset alumnes. La setmana passada aprofitant que era Sant Jordi vam fer nou comentaris de llibres i ja hi ha alguns nens que després de la posada en comú es passen els llibres entre ells i podria dir que els devoren, comencen a sentir la necessitat de llegir per plaer i així ho manifesten en les exposicions públiques que fem. Alguns alumnes em demanen comentar un llibre cada setmana, n'estic molt content perquè també comencen a dominar el fet de parlar en públic amb una correcció i un posat que fan goig.
Us concreto el TOP 5 de les preguntes que fan més al comentarista:
- T'ha agradat? Per què?
- Creus que és adequat per a la nostra edat?
- De quin gènere és?
- Ens el recomanes?
- Fa riure? fa plorar?
Us asseguro que les respostes valen molt la pena.
Foto: "Les sabates, sobre els mitjons" de JRoca

dilluns

Taronges de la Xina


A la classe de P5 els alumnes s'havien de dibuixar, va ser divertit utilitzar tots els colors i arrugar els papers una mica; com és habitual no s'estaven gaire quiets i va haver-hi petites baralles per la possessió dels colors. La Laia acabava d'arribar de la Xina on va ser adoptada per una família catalana, era una nena molt atenta i de seguida va començar a dominar la nostra llengua. El dibuix de la Laia era semblant als altres però en comptes de fer dues grans rodones desiguals que feien d'ulls ella va dibuixar-se amb dues ratlles gruixudes. Quan la majoria ja havien acabat de dibuixar-se, la Laia va veure que era l'única que tenia dues ratlles. Sense pensar-s'ho gaire va agafar amb força el llapis i a sobre de les dues ratlles gruixudes va dibuixar dues grans rodones desiguals.
Nota: Aquesta anècdota és real, me la va explicar fa un temps una ex-companya de feina que és mestra d'infantil, el nom de la nena és inventat.
Foto: "Mirall màgic" de JRoca

diumenge

Eixavuiro umbilicus est


Com a creador i administrador del Fòrum MEF de tant en tant he d'anar esborrant missatges comercials on intenten vendre des de Viagra fins a Rolex a bon preu, tot plegat molt típic dels fòrums d'Internet i del correu electrònic. Avui però, al fòrum ha aparegut un missatge si més no curiós d'anàlisi signat per una tal Anaya:
"Que mierda de página.Solo sabéis miraros el ombligo. Ponerlo esn castellano y no en vuestro dialecto"
Bé, podria contestar però no seria picar ferro fred?
Foto: "Eixavuiro" de JRoca

dissabte

Orgull


Si hi ha un grup català que des de sempre he tingut al costat aquest és sens dubte Kitsch. Segueixo la banda banyolina des del primer disc i no els he deixat d'escoltar mai. La primera experiència en el directe de Kitsch es remunta al sis d'octubre del 1990 en un mític concert a l'antiga Campsa de Vic quan un servidor tenia 15 anys. Avui puc dir que és el grup que he vist més vegades en directe, me n'he perdut ben pocs i en tots els concerts a Osona i rodalies sempre hi he vist la mateixa gent, gent que com jo hem estat i seguim fidels als Kitsch encara que passin els anys i passem de ser uns xitxarel·los a uns hipotecats pares de família amb monovolum. La samarreta negra amb el logo ha passat a tenir un color grisós però encara la porto amb orgull perquè orgull és el que fa falta per escoltar aquest grup, i "Orgull" és un tema del seu darrer disc que tinc des d'ahir.
Foto: Portada de Kitsch 10.
Font: www.kitschmusic.com

divendres

Pseudopoema de Sant Jordi sense gaire gràcia (ni estil)


La pilota que van penjar a l'hora del pati d'un dia d'hivern ja està recoberta de fulles.
La pluja ha accelerat l'assimilació de l'element indonesi a l'arbre de manera que ja en forma part. D'aquí un temps potser algun ocell en farà un niu d'alt standing amb aroma de cuir i plàstic rebentat.






Fotos: "Pilota penjada: 1/4/08 i 22/4/08" de JRoca

dimarts

Monòlegs i Lliris d'una primavera

Ahir a la tarda vam estar al local de la Guarderia Teatre gravant un monòleg pel 3er concurs de monòlegs humorístics del 9TV i Fundació Caixa de Manlleu 2008. El monòleg, que ja tenia escrit des de feia quasi un any, es titula "El nou ordre mundial" i és interpretat per l'actor de la Guarderia Teatre Xevi Canet. Si passem a les semi-finals el monòleg s'interpretarà en directe pel 9TV la tercera setmana de maig, a veure si hi ha sort com fa dos anys, seguiré informant. També estic a l'espera d'un altre monologuista (d'un altre grup teatral) que està estudiant un altre monòleg meu, potser aquest any n'hi haurà dos de meus, seria fantàstic passar a semis amb els dos, els dos actors són molt bons.
D'altra banda avui us vull recomanar un disc que m'he comprat per mil peles a Internet. Es tracta d'un disc de debut (i mort) d'un grup osonenc que es va dir Lliris i que va sorgir l'any 95. No van tenir gaire repercussió tot i la qualitat del seu cd, una llàstima, les lletres de les cançons són impressionants, si no us fa por gastar-vos mil peles compreu-vos aquest disc i ja en parlarem. Els Lliris van tenir la mala sort d'enganxar la baixada de l'anomenat rock català de principis dels 90, en aquells temps sortien grups com xurros i la qualitat general va baixar de tal forma que molta gent se'n va cansar, molta gent va començar amb prejudicis i etiquetes comunes a tots els grups que cantaven en català i això va fer molt mal. Per sort actualment hi ha grups que canten en la nostra llengua que no tenen res a envejar a cap grup a nivell, com a mínim, europeu.
Foto: "Lectura al llit" de JRoca

dilluns

Mar de boires


De bon matí a Tona hi havia un bona boira, sí, d'aquelles que donen la fama a la Plana de Vic. Arribant a Taradell me n'adono que tinc els llums encesos i no fa falta.
Quan pujo a la classe l'espectacle és fabulós: tota la plana sud està coberta per una capa blanca d'on sobresurt el magnífic turó del Castell de Tona com si es tractés d'un vaixell enmig d'un mar de boira.
Al llarg del matí la inversió tèrmica va treballant i movent la boira, a l'hora del pati ja no en queda, ara a més del turó es veu una part del meu poble.
Des de la finestra avui he tornat a veure un gaig al pati de l'escola, els seus colors es fan mirar però l'ocell és vergonyós i no es deixa veure gaire. La pluja que fa uns dies que cau sembla que ha tornat les coses a la normalitat, almenys això sembla per unes setmanes.
Ara estic mirant el reportatge d'en Tomàs Molina sobre l'aigua i penso que tenim sort de tenir una televisió pública com TV3 que ens explica de forma tan intel·ligent i didàctica temes vitals com l'estalvi de l'aigua.

diumenge

Ràdio, teatre, karaoke, ballaruques i lectures

Cap de setmana de poc descans:
Dissabte al matí em van convidar a una taula rodona i entrevista a Ràdio Taradell dins dels actes del 25è aniversari. A l'entrevista vaig repassar la meva trajectòria des del 1994 i a la pregunta de sobre nous projectes ja vaig deixar anar que m'interessaria fer un programa infantil com a experiència escolar dins de la sisena hora, tot això no només depèn de mi però m'agradaria molt, ho vaig deixar anar, a veure si hi ha sort i el projecte surt a la llum.

A la tarda em van convidar a l'assaig general d'una obra que s'estrenarà el proper 4 de maig a les 18h a la sala La Canal de Tona. "Foc, cendra i fum" és el nom d'aquesta experiència de petit format del grup teatral Tribu Homo Erectus (THE) amb coproducció de la Guarderia Teatre. Per definir una mica de què va us podria dir que és un recorregut per la història de la literatura universal en relació als ritus de l'homo erectus, ja us anuncio que no és una obra fàcil però que val la pena. Més informació al seu web.

Al vespre sopar de colla amb karaoke inclòs: Demano disculpes públicament a en Thom Yorke per la meva interpretació de Creep i dono les gràcies als assistents per no fer ús dels seus telèfons mòbils per gravar-la.

Matí de diumenge després de dormir poc: em van convidar, com cada St.Jordi, a l'exposició de l'escola Joan XXIII de Balenyà on vaig treballar entre el 2000 i el 2003 i avui hi hem anat amb la família sencera, la majoria d'ex-companys encara no havien vist la pubilla. Ha estat molt agradable i passejar per l'escola m'ha portat molts records, m'han explicat alguns projectes que tenen en ment i ja m'han agafat ganes d'apunta-m'hi però ara em dec a una altra escola.
Tot seguit animació infantil a Masies de Voltregà amb "Jordi Patxeco i la colla". La pubilla s'ho ha passat molt bé tot i que en un principi no sabia ben bé de què anava la cosa, en Jordi Patxeco s'ha encarregat de fer moure el cos de la gent i la pubilla ha acabat aplaudint en el que ha sigut la seva primera experiència en animació infantil.

I demà dilluns reunió per decidir els guanyadors del concurs Escric 2008 de l'escola, en el meu primer any he format part del jurat.

Foto: "La bassa de la Canal es mostra receptiva a la pluja que ha de venir" de JRoca

divendres

Ha plogut força, no creieu?



Fotos: "Gairebé ple" de JRoca setembre del 2006

dijous

Pendents del cel

Aquesta tarda ha fet un temps ben curiós a Taradell, hi ha hagut un bon xàfec, una bona estona de sol i molt de núvol, tot ben barrejat; suposo que el vent que bufava ha fet que els núvols no s'estiguessin gaire quiets i per això la visita pluvial ha estat minsa pel que fa als ansiosos litres per metre quadrat. A les quatre els meus alumnes estaven a punt de fer anglès i abans de deixar-los perquè tenia una entrevista amb uns pares els he dit:
- Heu vist quin dia? hi ha una mica de pluja i una mica de sol, fa el típic dia d'Arc de Sant Martí..
En acabar la frase mitja classe s'ha acostat ràpidament a les finestres a la recerca del bonic fenomen però no hi ha hagut sort. A les cinc la mestra d'anglès m'ha comentat que no paraven de mirar per la finestra, demà em diran que els he enganyat i jo els diré que això de l'Arc de Sant Martí és un fenomen ben capritxós que no sempre surt quan se suposa que ha de sortir.
Foto: "La torre i la lluna" de JRoca

dimecres

El bloc de les Pinediques

A l'escola engeguem un bloc d'Internet i se'ns ha acudit fer-ho el 23 d'abril, ja ho sé, en aquest país les dates d'inauguracions oficials són Sant Jordi o la Diada, què voleu que hi fem, són dates ben boniques i fàcils de recordar. Per començar a donar a conèixer el bloc demanem a les famílies que responguin una enquesta-concurs sobre la portada que presidirà el bloc fins l'any que ve. Jo aquest any no sóc ni coordinador d'informàtica ni tan sols estic a la comissió però com que em coneixeu una mica sabeu que sóc el màxim responsable de la introducció del bloc, no sé d'on treuré hores...
El bloc de les Pinediques de Taradell

dimarts

La llengua de les papallones

Avui a la fila d'entrada a les nou se m'ha acostat un alumne i m'ha ensenyat una ala de papallona trencada de grans dimensions, una d'aquelles de les grans papallones amb "els ulls" grossos a l'ala i de colors macos. Entrant a l'aula hem anat a buscar el microscopi i un per un l'hem observada amb detall, els de la classe del costat s'hi han sumat després.
La pregunta és: hem perdut una estona de llengua que era l'assignatura que tocava o hem guanyat una estona de vivències fora del currículum escolar?
Ahir era 14 d'abril i a l'escola actual és només una data marcada amb guix a la pissarra , el meu més sincer record pels mestres de la República.
Salut i República

diumenge

Vint-i-cinc anys de Ràdio Taradell, una de les emissores locals històriques del país

I avui diumenge he assistit a la presentació d'un nou llibre on hi he col·laborat una mica, es tracta del llibre "25 anys sense parar" de Laia Miralpeix (El 9 Nou) i Marc Güell (Rac1) que ha estat presentat per l'Albert Om dins dels actes del 25è aniversari de Ràdio Taradell. El llibre explica un munt d'històries sobre aquests 25 anys i el parlament de l'Albert Om ha estat simplement genial, com es nota que és un comunicador de cap a peus, ha sabut combinar l'emotivitat i el sentit de l'humor de manera senzilla i alhora ha enganxat el públic amb la seva simpatia. També ha explicat anècdotes com la retransmissió amb una tele petita de la final de la Copa del Rei de futbol del 83 amb botifarres del Schuster incloses! una altra anècdota que ha emocionat ha estat el desplegament informatiu de l'emissora en els incendis de l'estiu del 83 on es va cremar part del terme municipal de Taradell, aquells dies Ràdio Taradell va estar a l'alçada del que s'espera d'una emissora municipal que és una de les històriques del país.
Pel que a mi respecta he estat encantat de retrobar-me amb amics de fa molts anys com en Mariano Coma i l'Isabel Campos que va ser qui em va guiar en el món de la ràdio ara fa uns 13 o 14 anys i compartir taula amb gent interessant que ha parlat de música i de ràdio. Tots hem coincidit amb la màgia que té la ràdio que fa que no ho poguem deixar fàcilment. Del llibre, que he de llegir amb atenció, m'ha sorprès molt la foto de la portada on hi surto parlant pel micro en una instantània que calculo deu ser de l'any 2000 o 2001.
Després de l'entrega anual de premis de programació el grup local Gottic ha representat l'obra de teatre "La guilla" d'en Toni Casasses amb qui vam fer un dels programes històrics entre el 96 i el 98: "L'hora de la família Cabres". En aquell programa d'humor vaig fer els meus primers guions de ràdio tot i que els guions d'en Toni eren molt millors, tants anys després m'agrada veure que els dos continuem fent guions humorístics, bé, els tres doncs el meu germà que també formava part del programa també en fa en el seu bloc. Avui més d'un i més de dos ens han animat a continuar amb "L'hora de la família Cabres", just deu anys després del darrer programa, em temo que no podrà ser però ens ha animat sentir que va ser un programa tan estimat.
Foto: "Tresors a la ràdio" de JRoca

dissabte

Cels de zafir

Ahir vaig assistir a la presentació d'un llibre que ha de ser un dels llibres de l'any: Cels de zafir, les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils de l'Eduard Sallent. L'autor va explicar, a la llibreria "Muntanya de llibres" de Vic plena a vessar, que els seus primers llibres van ser escrits per necessitat i aquest ja el va fer per plaer. Pel títol haureu vist que es tracta d'un llibre de muntanya, d'himalaisme per ser més exactes, però no us espanteu si no sou escaladors o aficionats a l'alta muntanya doncs l'estil de l'Eduard entra a tothom i així ho va demostrar amb la seva opera prima "Mentre hi hagi llum". Amb el seu primer llibre on explica en primera persona l'ascensió al Nanga Parbat (8125m) és capaç de provocar en el lector una sensació molt difícil d'explicar en paraules, en el meu cas hi va haver moments que em va arribar a provocar una espècie de vertigen de trobar-me enmig d'una ascensió tan complicada i accidentada en un lloc tan remot, i aquesta és una de les claus de "Mentre hi hagi llum", un llibre que pot enganxar a la gent que com jo no som aficionats a l'alta muntanya o a l'escalada. Amb "Cels de zafir" l'Eduard ha recollit els testimonis dels millors escaladors nacionals i "ha fet d'altaveu", com ell mateix va explicar ahir, de molts fets i anècdotes que no havien sortit a la llum fins ara, ho fa amb un estil proper i original que defuig dels clàssics llibres d'escalada buscant el cantó més humà dels alpinistes, em sembla que no m'equivoco si dic que hi haurà un abans i un després d'aquest llibre.
Foto: "La presentació de Cels de zafir" de JRoca
Ampliació: El 9 Nou
Més informació sobre el llibre

dijous

El moment que no surt mai a les cançons


Anant a treballar avui he estat escoltant Mishima en comptes de la ràdio i això ha fet que tot el dia tingués al cap la melodia de "No et fas el llit", una cançó que considero que està per sobre de moltes coses, em té hipnotitzat.
Ara escolto a tot volum el Murray Street i comença a ploure, veig que hauria de fer-ho més sovint.
M'adono que el bloc ha arribat al tercer aniversari i penso en el que ha canviat la meva vida en aquests tres darrers anys. Les dues decisions més encertades que he pres en aquest darrer milenar de dies han estat per aquest ordre: ser pare i canviar d'escola.
Foto: " Les meves dones al pantà de Santa Fe" de JRoca

dimecres

La tortuga Tuca

A la classe de 3er tenim una tortuga que es diu Tuca, és política d'escola que cada classe tingui algun animal i nosaltres vam escollir la Tuca, altres classes tenen des de peixos a conills o hàmsters. Aquest és el vuitè curs seguit que sóc tutor i no m'havia trobat mai amb animals a l'aula i tenen coses positives com la responsabilitat que els alumnes agafen vers aquests però no cal dir que no deixen de ser animals engabiats amb una vida solitària i trista. A l'aula també tenim unes alzines petites que van créixer a partir d'uns aglans que els nens van plantar a una torratxa l'any passat, les reguem de tant en tant i als alumnes els fa il·lusió perquè han vist l'evolució de la vida, en aquest cas vegetal, des de la llavor a l'arbre, bé arbret.
Avui l'encarregat no ha donat menjar a la Tuca i quan han marxat a la una li he donat quatre gambetes i he aprofitat per la gravar-la amb el mòbil, el soroll de fons ve del passadís i del pati, tenia la porta i la finestra oberta.

dimarts

Què vols ser quan siguis gran?

Avui a classe parlàvem dels sectors del treball; us en recordeu d'allò del sector primari, secundari i terciari? els he preguntat què volien ser quan siguin grans i de les respostes en trec algunes conclusions:
- Fa temps que no fan "Veterinaris" per la tele.
- Bomber?, astronauta (rimador?), futbolista? tòpics en hores baixes.
Els he dit que em diguessin quines creien que eren les coses bones i dolentes de cada feina i les nenes que han dit que volien ser mestres de guarderia no trobaven res dolent a la professió.
- Vinga, farem una prova-joc. Que vinguin les que volen ser mestres de guarderia. Ara tots els altres us heu d'imaginar que sou nens i nenes d'un any i mig i les mestres us atendran, ja podem començar.
No cal que digui que hi ha hagut una disbauxa que ha fet que al cap de trenta segons s'hagi acabat la prova-joc. Tot seguit les nenes m'han mirat i una m'ha dit:
- Ara entenc perquè has dit que era complicat...
Com admiro les mestres de l'escola bressol de la pubilla!
Foto: "Mirada juganera" de JRoca

dilluns

"Por la noche cargamos nuestras pilas"

He descobert un dels problemes del Barça i intentaré parlar amb algú del cos tècnic per aportar el meu granet de sorra a l'equip, espero no trobar-los massa enfeinats...
Bé, la meva teoria és que jugant a les 21h d'un diumenge el més normal és que juguin adormits i la piloteta no els vulgui entrar, m'explico: a aquesta hora els jugadors acostumen a dormir o ja van amb el pijama. El rigurós codi intern de Rijkaard fa que els jugadors se'n vagin a dormir entre les 21:30 i les 21:45 sens falta cada dia i és clar, quan han de rendir entre les 21h i les 23h el cos no hi està acostumat doncs a aquestes hores dormen o estan en preparació de la son.
Una altra raó del baix rendiment és l'obligació de Rijkaard de fer-los estudiar les jugades del rival i les pròpies d'estratègia, us hi heu fixat que sempre porten els auriculars de l'Ipod a l'orella? els més "hipòcrites" (que volen que el Barça perdi) diran que escolten música però la realitat és que estan escoltant les jugades gravades pel gran estratega Neskeens: cada partit és estudiat al mil·límetre i les jugades d'estratègia són el pa de cada dia, amb tanta pressió tàctica no ens ha d'estranyar que els jugadors rendeixin tant poc, són humans i no el Deep Blue!
Solució: jugar a les vuit de matí que és una bona hora ja que és quan els jugadors porten una estona desperts per assistir als entrenaments matinals imposats per Rijkaard i el seu equip, ah, i una altra cosa, que els deixin sortir una mica de tant en tant que entrenar vuit hores al dia no ha de ser bo.

divendres

Malbaratament lúdic de l'aigua

Jo, Jordi Roca i Font, major d’edat, de professió mestre de primària, amb domicili a Tona, província de Barcelona.

Exposo

Que el dia 2 d’abril del 2008 vaig comprar una ampolla d’aigua destil·lada envasada per fer un fórmula barrejada amb sabó amb la intenció de jugar a fer bombolles. La fórmula va anar bé per re-omplir la petita ampolleta model imitació Disney (Ànec Donald) comprada a un basar oriental per 75 cèntims d'Euro. D'aquesta manera exposo que no vaig utilitzar aigua de boca per re-omplir l'objecte en qüestió.

Demano
Que se'm retiri la multa de 480,93 € per malbaratament de recursos hídrics per activitats lúdiques en època de situació d'emergència nacional. El veí que em va denunciar em té mania perquè el meu FordFi és més maco que el seu cotxe.

Adjunto com a proves a l'annex

1- Factura on es veu que vaig comprar l'ampolla d'aigua destil·lada (marca blanca) a l'establiment d'inicials BP.
2- Vídeo demostratiu en el que es veu la meva filla gaudint de les bombolles.
3- Pàgina web on mostren com fer la fórmula de les bombolles i aconsellen fer-ho amb aigua destil·lada i no de boca.
4- Fotografia de la banyera de casa en la que es veu en el seu interior una galleda model "basar xino" amb el mànec trencat de tant reutilitzar l'aigua per regar les plantes.
5- Fotografia del meu jardí en la que es veu que no tenim ni piscina ni gespa i les plantes són autòctones, també es veu un petit cactus que no reguem mai.
6- Declaració jurada de l'alcalde de Tona on exposa que sóc bon ciutadà i que una de les meves màximes és fer bandera de les 3 R: Reciclar, re-utilitzar i en el cas que ens ocupa re-omplir. A la declaració s'hi apunta també la regidora de medi ambient i un paio de la brigada municipal.

dijous

Escrivint, llegint i dormint poc i malament

Aquesta setmana està sent dura doncs la pubilla s'ha llevat cada matinada cridant i plorant: un dia a les cinc, un altre a les tres i ahir a les quatre, a veure avui, suposo que toca a les sis. Ja ens havien dit que els ullals són així, quan han de sortir fan més mal que la resta de dents. El problema d'aixecar-se de matinada és que durant el dia es noten les seqüel·les en forma de son.
D'altra banda la setmana està sent fructífera pel que fa a la meva vessant farandulera: he escrit el pregó per la Festa Major d'estiu 2008 de Tona que representarà el grup Tona78-Talia i he enllestit un monòleg pel concurs de Caixa de Manlleu i el 9TV. Ara es gira feina pels assaigs i en el cas del monòleg per la gravació abans de final de mes per entrar al concurs. També tinc dos monòlegs més a la recàmera per si algú s'anima a representar-los, jo només els escric, no tinc fusta d'actor.
També m'ha arribat una nova tramesa dels llibres de l'escola republicana amb un llibre (a la foto) que em feia especial il·lusió, n'havia sentit a parlar quan em documentava per escriure Punxes a la sorra i ara ja el tinc als dits.
Foto: "L'auca del noi català, antifeixista i humà (1937)" de JRoca

dimarts

El món al revés

Passejant pel parc, sortint de l'escola bressol o simplement fent una ullada al carrer em pregunto si sóc un antisistema perquè no fumo i si ho fes mai se'm passaria pel cap fer-ho davant de la meva filla o altres nens. Els paquets de tabac han canviat la inscripció per una que diu "Era broma: fumar no perjudica els teus fills, fuma, fuma, que els va bé!" ? és que no m'explico com pot haver-hi tants pares que prefereixen el plaer que els aporta el tabac a la salut dels seus fills, no ho puc entendre. Fa un temps vam tenir la pubilla amb problemes respiratoris (va estar hospitalitzada i tot) i el pneumòleg el primer que ens va dir és si som fumadors o la pubilla està en contacte amb el tabac d'alguna manera, ens va dir que un percentatge altíssim de problemes respiratoris es solucionen simplement allunyant a les criatures dels tabac.
- Jordi, tot això ho dius perquè no has fumat mai, si fumessis o fossis ex-fumador no series tan radical..
- Ah, resulta que el radical sóc jo, em sembla que demanar allunyar els nens del tabac no és una postura radical, diria que és una postura lògica.
- Si fumessis també ho faries davant de la teva filla.
- M'estàs dient que canviaria la meva escala de valors si fos fumador?
- No em parlis d'escala de valors, estem a l'aire lliure i no faig mal a ningú. Jo fumo perquè m'agrada, em relaxa i em sento bé, i si ho faig davant dels meus fills és perquè em dóna la gana, també els toca el fum dels tubs d'escapament i les radiacions del microones i ningú va amb lleis estúpides a prohibir-ho, no? doncs ja està, no ho pots entendre tu.
- Ja ho post ben dir, no ho puc entendre.