Cultura de dol

La deixadesa com a norma

Diria que una de les funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és divulgar la llengua catalana i promoure'n l'ús. Vull pensar que la gent que treballa -per exemple a TVC- té un nivell de llengua molt superior a la mitjana nacional de la mateixa manera que vull pensar que les facultats de magisteri no permeten que els futurs mestres obtinguin el títol sense tenir una excel·lent competència lingüística però és clar, sóc un ingenu i visc en un país que no valora prou la seva llengua. Som tan rucs que no som capaços de veure el tresor que tenim i precisament aquesta displicència cap a la llengua és un dels motius de militància pels pessimistes sobre el futur del català.
L'any 1983 es va crear TV3 en un moment clau per la nostra llengua just en l'inici de l'encertada immersió lingüística quan els nivells de coneixement del català -sobretot escrit- eren baixíssims. Molt sovint quan es parla de normalització sembla que només es parli de català oral però hem de tenir present que hi ha desenes de milers de catalans que tot i parlar la llengua no són capaços d'escriure-la bé entre d'altres coses perquè no van tenir la sort d'aprendre-la a l'escola. I aquí també hi ha d'entrar TV3 perquè per molta gent és una font fiable de català correcte, per tant, és totalment inadmissible que a TVC es facin faltes d'ortografia. El nivell d'exigència que s'ha de demanar és altíssim perquè la funció i la responsabilitat pública que té la corporació és primordial per la llengua.
És trist comprovar que encara ara es facin atemptats contra la llengua a nivell escrit i també a nivell oral amb castellanismes o amb els pronoms febles, a qui hem de demanar responsabilitats? jo de moment he enviat una queixa al defensor de l'audiència i he marcat la casella de rebre resposta perquè vull que m'expliquin què collons està passant.
Foto: "3/2/2011"
Catanyòlia

Consideracions sobre la llei antitabac

La llei antitabac, com va passar amb la llei contra les corridas de toros a Catalunya, ha donat la raó al senyor Mike Godwin que és l'autor de l'anomenada llei de Godwin: A mesura que una discussió a la xarxa creix, la probabilitat que es doni una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u.
Si analitzem una mica el que es va dir pels mitjans de la xarxa ens trobarem que una part dels fumadors tracta de nazis al govern per haver aprovat aquesta necessària llei que malauradament per milers de famílies, que han viscut un Nadal amb un plat menys a taula, ha arribat tard i malament. Ha arribat tard perquè fa massa anys que es coneixen els efectes nocius del tabac i ha arribat malament perquè el pedaç que va suposar la llei feta-la-trampa del 2006 ha estat ruïnós per una part dels empresaris que van fer obres costoses al seus locals. Sóc dels que penso que la llei encara és fluixa doncs no regula els espais esportius a l'aire lliure tot i regular els parcs infantils. Si la llei accepta la lògica que el tabac perjudica també en espais a l'aire lliure com un parc infantil perquè no accepta que els camps de futbol, pistes poliesportives o pistes d'atletisme són també espais on cada dia milers de nens i nenes practiquen esport? han tingut l'oportunitat de fer com a Anglaterra on anar a veure un partit de futbol és una altra cosa ja que no t'has d'empassar el fum de tabac, puros i porros dels seguidors asseguts a almenys cinc seients a la rodona, però no s'han atrevit.
I els fumadors que parlen de manca de llibertat i diuen viure en un règim totalitari que els ho prohibeix tot? d'entrada cal dir que ningú els ha prohibit seguir fumant, simplement s'ha regulat per evitar que la major part de la població pateixi els efectes d'una part de la població que té un problema d'addicció molt complicat de tractar i que és l'èxit més rotund de les tabacaleres que destinen milions de dòlars en investigació perquè això segueixi passant. I respecte als bars que es veu que tancaran per culpa de la llei potser hauríem d'analitzar què fa que una persona deixi de visitar un bar, diria que hi ha molts factors, n'esmentaré uns quants: proximitat amb el lloc de treball o de residència, tracte correcte, relació qualitat-preu, ambient, netedat, etc.. si tots sabem que a sobre hi ha molta crisi i que hi ha molta competència el probable fet que alguns bars hagin de baixar persianes no serà només degut a la llei antitabac, serà degut a una suma de factors. Hi ha bars i restaurants amb un èxit brutal on no es permet fumar des de fa molt de temps i molts bars que després de la llei del 2006 van canviar el cartellet de prohibit fumar pel de fumar veient que perdien clientela, en aquell moment els fumadors escollien els bars amb fum i potser deixaven el bar de tota la vida, ara si deixen de visitar el bar serà pels factors abans esmentats però ja no valdrà l'excusa del fum. I és clar, també s'ha de parlar dels que vam deixar de visitar bars amb fum i ara tornarem a entrar, som molts més dels que la gent es pensa i sovint anem amb família per la qual cosa també gastem més.
El que ha de fer el govern ara és complementar la llei amb campanyes de conscienciació i d'ajuda a combatre el tabaquisme, no entenc com no han fet anuncis en prime-time explicant les raons de la nova llei o oferint ajuda contra el tabaquisme, això és fer les coses a mitges, hi ha molta gent que necessita una empenta per deixar el tabac i fent les coses com s'han fet, a mitges, simplement han aconseguit que s'hagi enfadat i s'hagi tancat en banda. Mal fet.

El Tribunal Supremo i la modalidad lingüística de España

Tema sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística:
Està clar que el tribunal aquest sap perfectament que acabar amb la immersió és acabar a la llarga amb la llengua catalana, un objectiu que no van aconseguir ni el Conde-Duque de Olivares, ni Felip Quint, ni les dictadures de Primo de Rivera i el General Franco tot i els seus demostrables esforços repressors.
Llegeixo un article de la Constitución Española del 1978, concretament el 3.3:

La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

Diria que amb la llei a la mà carregar-se la immersió és inconstitucional doncs la immersió lingüística respecta i protegeix una "modalidad lingüística de España".
Com ho veieu?
Relacionat: "La nova planta transgènica" a ARA.cat

#28N Una resposta necessària

Em sorprèn que a la campanya electoral de la nostra Comunidad Autónoma les dues forces més bel·ligerants contra el sistema d'immersió lingüística que actualment és llei a Catalunya no rebin una resposta més contundent de l'Administració educativa. Em costa d'entendre que davant de les bajanades i mentides malintencionades que estan escampant als quatre vents (sobretot al de l'oest) no surti per exemple el Conseller d'Educació per respondre amb contundència les acusacions que s'estan fent. Podria sortir amb dades a la mà -per exemple de les proves de sisè- i dir que tots els alumnes quan acaben la primària dominen bé el castellà i que no passa el mateix amb el català.
Sabeu què penso? penso que si el Conseller treu les dades haurà de reconèixer que la llengua vehicular en moltes escoles no és el català com marca la llei. Haurà de reconèixer que en algunes escoles públiques catalanes surten alumnes sense parlar i en molts casos ni entendre el català. I no, no parlo només de nouvinguts de Sud-Amèrica, parlo de catalans nascuts en entorns completament castellanoparlants que tenen l'escola com a únic contacte amb la llengua catalana. És una llàstima que l'Administració no pugui garantir a aquestes persones, que també paguen impostos com la resta de catalans, l'avantatge que suposa el domini d'almenys les dues llengües oficials. Tot això també és fracàs escolar.
Foto: "El millor cartell que he vist mai" de JRoca'10

I tristement molt monolingüisme #28N

Si ets mestre i t'estimes el teu país i la teva llengua tens un problema amb el Partido Popular de Catalunya i el Partido de la ciudadanía-Ciudadanos perquè no pots entendre la bel·ligerància i la mentida tan descarada que poden arribar a fer amb el tema de la immersió lingüística.
A veure: qui, amb dos dits de front, es pot creure que els mestres perseguim els alumnes que parlen castellà? qui es pot creure que la missió de l'escola catalana és una espècie d'etnocidi d'una llengua viva i rica que parlen més de 500 milions de persones arreu del món? qui es pot creure que un país com Catalunya de tradició dialogant pionera a la vella Europa, que ha patentat la paraula seny o que viu amb normalitat tenir un Molt Honorable nascut a Andalusia pugui tenir conductes excloents amb la meitat de la seva població? tot plegat molt surrealista.
Diuen defensar els drets lingüístics dels castellanoparlants quan en realitat volen veure desaparèixer la llengua originària del país com han fet i estan fent els francesos amb les llengües regionals.
A Catalunya no hi ha conflicte lingüístic però el volen crear, i qualsevol persona que toqui una mica de peus a terra, sap que en cas de conflicte sempre guanya la llengua més forta.
Recordo que una vegada a Eivissa vaig veure un cartell que em va entristir molt: en un comerç s'hi podia llegir: Parlem eivissenc. Ho deien així: com a un fet diferencial únic, una raresa, una anècdota. Un souvenir. És com quan vas a la Catalunya Nord i des del cotxe veus que hi ha més senyeres per metre quadrat que a la manifestació del 10 de juliol, després baixes i te n'adones que tot és souvenir, cartró-pedra, el somni del PP i Ciudadanos: una gran i única llengua amb alguns gals lluint vestits regionals d'Astèrix i Obèlix que a la botiga de menhirs pengen el cartell de "Parlem català". I tristament molt monolingüisme a tot arreu.
Foto: "Boira espessa" de JRoca'10

NI ofici NI benefici

El fenomen NiNi em temo que és més greu del que sembla i en part és conseqüència de la pèrdua d'autoritat que tenen les famílies i l'escola. Són joves que no han tingut mai ni el sentit del deure ni el de la disciplina i que a sobre, en la majoria dels casos, han viscut en l'abundància d'una època de vaques grasses envoltats de comoditats i de joguines d'última generació. Tot plegat un problema de valors. Qui serà el tòtil que aprendrà a pescar quan té peix fresc a taula sense moure un dit? i si a sobre té tot l'oci a tocar que mai van tenir els seus pares perquè en aquell temps - a la seva edat- ja treballaven i no estaven d'històries? Aquest país té 150.000 personatges que ni treballen ni estudien quan cap altra generació de la història ho ha tingut tan fàcil pel que fa a informació i ofertes d'estudis. D'acord, n'hi ha que viuen en famílies molt desestructurades i amb problemes molt greus que fan que les seves circumstàncies siguin especials però normalment quan parlem de ninis estem parlant bàsicament de ganduls, paràsits i joves sense ofici ni benefici enganxats al sofà, al porro, a la play i a la moto. Deia Churchill que la democràcia és el pitjor sistema a excepció de tots els altres; amb l'estat del benestar que gaudim gràcies a l'esforç dels nostres pares deu passar el mateix: és el pitjor sistema a excepció de tots els altres però només si les noves generacions que pugen tenen el valor de l'esforç i el treball; en cas contrari hi ha el perill de pensar que potser només haurien de gaudir de l'estat del benestar qui se'l mereixi perquè els paràsits socials acabaran amb les pensions, amb la sanitat, amb l'educació... i amb tot.
Hi ha qui critica el govern per ajudar els ninis amb aquestes noves mesures, jo desitjo que funcionin i que almenys una part d'aquests joves s'incorporin a la vida real, la vida on l'esforç i la suor del front s'ha d'entendre com a un benefici personal però també col·lectiu.
Cada nini que s'adorm en comptes d'anar a estudi o a treballar és un argument i un vot per les noves forces d'ultradreta que guanyen adeptes sota la premissa de: "Con Franco esto no pasaba".
Foto: "Skyline" de JRoca'10

Taules i cadires escolars amb publicitat

Ja he comentat algunes vegades que Twitter és una eina imprescindible pels docents que vulguin estar al dia de les coses que passen al món. A través d'en @jdegra m'he assabentat d'una notícia que fa esfereir: Escoles italianes posaran publicitat a les aules per finançar-se!
La notícia de La Vanguardia no deixa gaire clares algunes coses com a què dóna dret exactament pagar 69'80€ + IVA però realment és un precedent que no m'agrada gens. M'imagino que no permetran anunciar qualsevol cosa però qui posa el límit? què és políticament correcte anunciable a les taules i cadires d'una escola? si el target en una aula són els infants m'imagino que no anunciaran cotxes, assegurances o serveis de gas natural; què anunciaran doncs? tot plegat fa mala espina.
- A quina classe vas maco? a la classe dels dofins? a la dels conills?
- No, a la classe dels Phoskitos!

I si fem una vaga a la japonesa?

Les darreres vagues estèrils en l'ensenyament van fer que moltes escoles es plantegessin mesures diferents al simple fet de no anar a treballar el dia concret de la vaga; crec que està molt bé trobar noves maneres de protesta sobretot si busquen la complicitat dels pares.
Per aquest dimecres 29S a l'ensenyament jo optaria per una cosa semblant a una vaga a la japonesa. Les vagues a la japonesa que segons Viquipèdia són una llegenda urbana, suposen treballar més hores del compte per augmentar la productivitat i a la llarga perjudicar a l'empresa. L'ensenyament no pot buscar un augment de productivitat ja que l'objectiu no és produir objectes, peces o coses que es puguin quantificar, tot i això, la majoria de mestres ens emportem feina per fer a casa i d'aquesta manera omplim unes jornades que pels ulls de la societat són molt més curtes; estem treballant a casa corregint, creant materials, programant, etc..
La meva proposta -que arriba massa tard- seria fer una jornada molt més llarga dins dels centres el dia de la vaga, per exemple de 9h a 21h. Els alumnes farien l'horari habitual i els mestres es quedarien a les aules fent la feina que acostumen a fer a casa, així de simple.
Em molesta la gent que diu que els mestres fem vagues a la mínima, que ens estem queixant tot el dia, que fem poques hores i que estem carregats de vacances.
Els comentaris estan oberts.

Danys col·laterals sense veu ni vot

Generalitzar és molt fàcil, ho fa tothom; veieu? ja he generalitzat. És fàcil generalitzar, és fàcil perquè no cal gaire esforç, ara he estat molt obvi. Raonar ja és una altra cosa, requereix un esforç. Molta gent generalitza sobre el fet educatiu, és l'esport nacional.
Per analitzar calen dades i si no tens dades perquè potser no existeixen has de recórrer a les sensacions que veus, les sensacions que notes. I noto males vibracions a l'educació, noto més ruptura que mai, noto més cansament i escolto més frases de l'estil: "Jo faré el mínim esforç, que no esperin que treballi més", "Si ells van d'aquest plan jo passo de fer-m'hi com fins ara" i moltes d'altres.
Es nota crispació i em temo que la ruptura social entre mestres i pares cada vegada anirà a més, només cal passar a llegir una mica els grups de Facebook sobre la mesura de la supressió de les sortides escolars per veure què es cou: mestres enfrontats a l'administració, pares demanant explicacions als mestres, monitors demanant treballar i un sector important en perill, tot plegat un munt de postures que no es mouen en un conflicte amb uns danys col·laterals sense veu ni vot.

No és una jugada mestra

La gota que ha fet vessar el got ha estat la supressió de la jornada intensiva sense una justificació clara. Aquesta mesura sumada a d'altres polèmiques de l'actual Conselleria d'Educació han provocat una protesta insòlita, una nova dimensió de protesta que implica altres sectors socials que fins ara es mantenien al marge del que passava als centres educatius tot i ser aquests els principals -i de vegades únics- clients. Aquest curs 2010-11 molts centres del país han optat per suprimir les sortides escolars i passar el relleu de la protesta a les empreses clarament perjudicades: cases de colònies, empreses de monitoratge, empreses d'autocars, empreses d'espectacles culturals, museus, companyies de teatre, etc... Pel que tinc entès aquestes empreses, que veuran una baixada radical dels seus beneficis, ja pressionen a l'administració fent de portaveus dels mestres en les seves reivindicacions.
Sembla una jugada perfecte: implicació social de diversos sectors que poden fer més extensiva una problemàtica que mitjançant el diàleg i les vagues no s'ha pogut solucionar. Però no és una jugada perfecte perquè els principals damnificats de la supressió de les sortides són els alumnes, i amb això no s'hi juga. D'entrada cal dir que -lògicament- totes les sortides que es fan a l'escola responen a raons pedagògiques i ajuden a l'assoliment d'uns objectius que complementen el treball de l'aula. Però hi ha una altre tema: l'escola és l'única oportunitat que tenen molts alumnes de fer una sortida a llocs com el Zoo, l'Aquàrium o a veure un espectacle teatral, de dansa o de música per posar uns exemples. Moltes famílies, per diverses raons com la manca de recursos econòmics o desestructuració familiar, mai porten els seus fills a fer una sortida, mai. Són els nens i nenes que viuen les sortides escolars d'una manera més intensa, ho viuen amb una il·lusió especial per les petites coses com el moment en el que s'apaguen els llums en un teatre o quan estenen el sac de dormir a la llitera de les colònies. Aquest és un dels valors de l'escola pública, el valor de fer iguals alumnes que no tenen la sort de tenir una família o unes circumstàncies que entrarien en els estàndards diguem-ne normals.
Em sembla que sempre recordaré les paraules que em va dir una nena amb problemes familiars greus el primer dia d'unes colònies:
- Jordi, no vull que s'acabin mai les colònies.

Apunt relacionat:
Propostes no constructives a l'Apunt docent.
Foto: "La fageda d'en Jordà a la tardor" de JRoca'07 dins l'àlbum Flickr DiariMef

Prohibit prohibir val per un grup de Facebook però no per un Govern

Per fi sembla que el Parlament ens ha donat una alegria i amb valentia ha votat la prohibició de les corridas de toros que suposin la mort de l'animal. Com és habitual tota la Brunete mediàtica ha acusat a la societat catalana de feixistes en amunt per voler acabar democràticament amb el que és una tortura animal des de fa segles. Des del Parlament els grups en contra de les corridas han reconegut sense complexos la també tradició catalana del macabre espectacle i han recalcat que es demana la prohibició perquè avui en dia no té sentit matar un animal d'aquesta manera.
Els Ciudadanos i Pperos que quan es parla de nació surten amb que hi ha coses més importants com la crisi, aquests dies s'han posat samarretes de protesta i han agafat la bandera de llibertat emulant l'èpica hollywoodenca de Braveheart, penós. Però el més penós no han estat aquests -que de fet fan el seu paper- el més penós i lamentable ha estat escoltar el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya dient: "Jo he votat en contra de la prohibició perquè crec en la llibertat". Aquest home que fa uns dies ens feia posar la pell de gallina amb la defensa aferrissada de l'Estatuet després de la retallada del TC avui dóna joc a la Brunete mediàtica parlant de llibertat. Senyor Montilla, que potser els que han votat per la prohibició no creuen en la llibertat? la llibertat d'un Parlament democràtic a escollir les seves lleis? Vergonya President, avui m'ha fet sentir vergonya. S'ha posat a la mateixa alçada que els desaprensius que insultaven els diputats a la sortida del Parlament dient-los "fascistas" i "nazis", ells també parlaven de llibertat. Em pensava que el bon actor era en Sergi Mas i m'adono que no, que el millor actor és el Molt Honorable.
I l'Honorable Conseller Nadal? avui s'ha deixat les grenyes i s'ha tapat la cara amb el mocador per fer pintades a les parets contra el sistema, fixeu-vos què ha escrit al Twitter:Senyor Conseller, aquest és el nivell que el país necessita? prohibit prohibir diu? Si ara me'n vaig al mig del bosc d'un parc Natural a fer una barbacoa perquè tota la vida s'ha fet m'ho prohibirà o no? no tinc llibertat per fer una barbacoa al mig d'un bosc? i per caçar espècies protegides? tampoc puc? que potser no pago impostos? m'està oprimint la meva llibertat, no?
Aquest és el nivell dels nostres polítics? prohibit prohibir? per un fòrum d'Internet em val, per un Conseller del govern del meu país no.
El més greu del cas és que hi ha hagut moltes hores d'interessants debats al Parlament entre pro-taurins i anti-taurins, unes hores que haurien d'haver servit per trobar arguments molt més sòlids que el simple "Prohibit prohibir".

Quan el 10% val més que el 90%

La sentència del Tribunal Constitucional fa por. El fallo, mai millor dit, és un atemptat contra la immersió lingüística i alhora és el somni daurat de tota la gent que desitja la desaparició de la llengua catalana.

Us heu parat a pensar què passaria si la llengua vehicular a les escoles catalanes deixés de ser el català? des del 1983 aquesta llei ha permès que moltíssima població que no té com a llengua materna el català hagi après el català i s'hagi convertit -com a mínim- en bilingüe. Molts d'aquests catalans, de tants i tants orígens diversos, han adoptat la llengua catalana sense perdre les seves arrels ni la seva llengua materna i això és i ha de ser sempre un bon símptoma de normalitat. Amb el català han progressat culturalment, socialment i en molts casos han fet que els seus fills siguin catalanoparlants; i sense cap pressió, simplement perquè han vist que aquesta terra d'acollida i d'oportunitats que es diu Catalunya els ha tractat i els tracta bé, molt bé.

I el Tribunal Constitucional, jugant amb l'ambigüitat de la Constitució que parla de nacionalidades (article 2) però també de "indisoluble unidad de la Nación Española", sap el que significa derecho de conquista i això vol dir fer el que els roti amb les nacionalidades que han passat a formar part -a base de garrotades- de la seva grande y libre. Federalisme? no veieu que us estan aixecant la camisa? El poble català perd la veu perquè els seus polítics no estan a l'alçada i perd el vot perquè el TC ha demostrat que poc importa si s'ha votat un referèndum o no. Sense veu ni vot però amb cames per sortir al carrer amb l'orgull que ens queda i que no podran retallar mai.

La sentència és clara: no us volem deixar ser com sou, no ens agrada el vostre seny, no ens agrada que vulgueu ser, ens foteu ràbia, joder, manda huevos, pa cojones los míos. La conseqüència és acabar amb la llengua catalana perquè saben que és un eix vertebrador del que és ser català, després tot serà molt més fàcil. Qualsevol imbècil cremabanderes sap perfectament que el primer pas per acabar amb la convivència lingüística del país és atacar la immersió lingüística, el que m'estranya és que hagin marejat tant la perdiu i que hagin estat quatre anys per dir-nos que el seu 10% del Parlament val molt més que el 90%.

Minimitzar l'impacte

Aquest any hem viscut una situació estranya començant el curs el dia 1 de juliol quan sempre començava dos mesos després. La nova política de començar el curs més aviat ens ha obligat a preparar el curs durant dos dies, anar de vacances i tornar a preparar-lo a principis de setembre. Com que no vull ser dels que sempre critiquen us diré que és positiu saber la plantilla de mestres just acabar el curs però per criticar us diré que no la sabem completa perquè a palau les coses van a poc a poc.
Bé, el tema és que ja ha començat un curs molt marcat per la crisi i les retallades en educació i ara tindrem quasi dos mesos per cercar fórmules originals per minimitzar l'impacte.
Mentrestant a Sud-Àfrica es juga un mundial de futbol que si guanyen uns que van de color vermell s'embutxaqueran uns 600.000 Euros per barba, o per -la- barra. He fet demagògia? tant me fot, a l'estudiant esportista a qui no ha arribat la beca per aquest any no sé què deu pensar.
Foto: "Preparant la teulada" de JRoca'10

Mestres amb molta expertesa

Llegia al bloc d'Educació una justificació a les retallades feta per Jaume Graells, director de l'educació bàsica i el batxillerat. Diu que "hem de prendre consciència de la gravetat de la situació" i coses per l'estil, val. Però en l'escrit hi ha una part que voldria copiar perquè em digueu la vostra opinió:
"D’altra banda, el creixement del nombre d’alumnat nouvingut s’ha frenat en els últims cursos i el nombre d’aules d’acollida també ha començat a reduir-se progressivament. Així mateix, els centres i el professorat en general han adquirit més coneixement i expertesa per a l’acollida d’alumnat amb necessitats educatives especials (inclòs l’alumnat nouvingut.)."Això significa que com que ara ja som "experts" no calen tants reforços en educació especial? m'ho sembla a mi o ho està justificant així?

Retallar en ensenyament és retallar el futur

L'esport rei... i les gasetilles dels altres

Un dissabte dos equips catalans d'hoquei sobre patins es classifiquen per la gran Final de la Copa d'Europa i l'endemà un diari nacional com La Vanguardia en parla en una gasetilla, al final dels esports i sense ni una mísera foto. Trist.
Tots sabem que l'esport rei és el futbol i que lluny hi ha el bàsquet, però també sabem que aquí l'hoquei sobre patins és un esport importantíssim seguit per milers de persones conscients que són minoria però esperançats de trobar una mica més que una notícia petitona en un diari que diu ser referència en aquest país. I no és que sigui un gran seguidor d'aquest esport però quan he obert La Vanguardia i he vist el poc cas que han fet del títol continental més important i que és jugat per dos equips catalans m'he indignat molt. No hi ha dret.
Foto: "La selecció nacional" www.racocatala.cat

Què volen aquesta gent...

Mesos després del pet de la bombolla del totxo el govern central se n'adona que cal retallar despeses i ho fa pagar als funcionaris, per fi hem entès que Plan E era pla Estúpid.
Mentrestant, a palacio, la monarquia espanyola rep els honoraris anuals de 8,9 milions d'€ per haver estat escollits pel general Franco com a successors al seu tron aconseguit després de derrotar la legítima república.
En època de crisi on les despeses haurien de mirar-se més que mai amb lupa no creieu que ja seria el moment d'obrir un debat a nivell estatal sota del títol de monarquia o república? Si aquesta democràcia no és capaç d'almenys qüestionar la figura del rei és que encara és molt immadura tot i els trenta anys de vida que té. És tan immadura que no permet, mitjançant un tribunal que anomenen constitucional, que un dels regnes annexionats mantingui un estatuet ja retalladet, pobret. Cada vegada ho veig més clar, aquesta gent no ens convé.

L'obesitat infantil i l'absurditat institucional

Ara es veu que el govern de l'Estat preveu fer una Ley de Seguridad Alimentaria y Nutrición que s'aplicaria a partir del 2011. Per fer aquesta llei m'imagino que no deuen haver comptat amb cap especialista en Educació Física ja que el volum bajanades és tan gran que fins i tot la FIEP Catalunya n'ha rebutjat l'enunciat.
N'enganxo un fragment: "recomendará a los colegios la puesta en marcha de programas de "acondicionamiento físico" específicamente dirigidos a niños con problemas de obesidad, que incluiría actividades como la bicicleta estática, la natación o la gimnasia sueca y "actividades multideporte no competitivas" para los recreos, como el escondite o la comba".
I un altra perla: "Se trataría de poner en marcha programas de acondicionamiento físico para niños con obesidad, donde un panel de monitores --distinto al de profesores de gimnasia general-- ofreciera actividad física personalizada a los alumnos con sobrepeso que lo desearan".
No cito més coses perquè em fa vergonya aliena, llegiu la notícia sencera aquí.
Bicicleta estàtica a les escoles? qui les pagarà? on les posaran?
Natació? a quina piscina? centenars de poblacions no tenen piscina coberta.
Gimnàstica sueca???
"Actividades multideporte no competitivas"? però quin esport no és competitiu? encara estem ancorats en la premissa falsa de pensar que la competició és sempre dolenta?
"Profesores de gimnasia general"? qui són? suposo que es deu referir als MEF.
"Actividad física personalizada"? suposo que deu ser alguna cosa així com: -Puja a la bici estàtica i pedala personalment.
Ho he llegit avui a partir del correu de la FIEP Catalunya i no m'he pogut estar de fer un apunt al bloc. Els lectors que no siguin MEF o mestres potser els resultarà que tampoc n'hi ha per tant però si coneixeu una mica la realitat escolar entendreu que tot això és absurd i que hi ha altres maneres millors de lluitar contra l'obesitat infantil.
Afegit 21/5/10: Apunt relacionat al bloc amic: Mestrex

Una d'extraterrestres a l'escola

En el moment que una secta decideix expandir-se pel món ha de buscar una estratègia de mercat i l'escola és un mercat amb molt client que en teoria està allà per aprendre coses. Suposo que us pensareu que estic fent alguna metàfora de sectes i sistema educatiu o coses per l'estil, però no, avui parlo d'un llibre que ha arribat a l'escola:"Hercólubus o planeta rojo" de V.M. Rabolú. Ens l'envien amb una carta on ens diuen que l'autor té "reconocido prestigio en los círculos espirituales y esotéricos de muchos países de Europa y América". El llibre ens diu que la Terra té els dies comptats i que "no hay tiempo que perder en cosas ilusorias". Comença fent una explicació diguem-ne ecologista en la qual culpa als humans de la destrucció de la Terra; fins aquí res que no puguis trobar en un míting d'IC-EV. Més endavant, en el capítol "Los extraterrestres" trobem frases com aquestes:
"He tratado muchas veces con los extraterrestres, he ido a Venus y a Marte moviéndome en mi cuerpo astral...". "Los venusinos tienen cuerpos perfectos:frente ancha o amplia, ojos azules, nariz recta, cabellos rubios y una inteligencia sorprendente"; "al darles la mano se siente un corrientazo eléctrico que lo sacude, como si cogiera energía, porque ellos son enérgicos; no son fornicarios como aquí". Suposo que us preguntareu com s'ho fan els venusianos per menjar al seu planeta: "Existen lo que podemos decir restaurantes, para que entienda mejor el lector, donde llegan y se sientan a una mesa; como allá todos los habitantes leen el pensamiento, sin necesidad de pedir la comida que desea le llega el plato, sin uno mover los labios".
A l'apartat de Mart podem llegir: "El marciano tiene un cuerpo más grueso que el venusino, aparentemente como más drástico, porque ellos pertenecen al rayo de la fuerza."
Bé, no voldria explicar tot el contingut del llibre, simplement us volia explicar que això ha arribat a una escola pública catalana.
Com que us haureu quedat amb moltes ganes de llegir més coses del llibre he pensat que us agradarà saber que tenen un web on podeu demanar-lo gratuïtament en diferents idiomes: http://www.hercolubus.tv/
Foto: "El llibre en qüestió que tinc ara a casa però que demà he de tornar a l'escola perquè altres mestres el volen llegir" de JRoca'10