Pares que fugen d'estudi

Disney torna els diners dels DVD Baby Einstein comprats als EUA a partir del 2004 per publicitat enganyosa. Es veu que prometien que aquests DVD estimulaven l'aprenentatge dels nadons en diferents àmbits com el llenguatge, el càlcul o la música. Aquesta notícia, que pot passar desapercebuda per gran part de la ciutadania, crec que és molt important pel precedent que suposa: una poderosa multinacional reconeix que ha enganyat durant uns quants anys en un tema tan delicat com és l'educació dels petits de la casa. Es veu que un terç de les famílies nord-americanes amb nadons tenen a casa algun d'aquests DVD "miraculosos"; m'imagino que dins d'aquest terç hi haurà qui posarà els DVD als seus fills amb el sentit comú de no pretendre crear genis però, i el percentatge que realment s'ho creu? estic segur que molta gent "endolla" el nen davant la tele una estona cada dia pensant que tindrà un geni a casa de la mateixa manera que carrega el mòbil amb la certesa que funcionarà unes quantes hores. Trist.
A les escoles de vegades ens trobem amb famílies que es pensen que l'educació dels seus fills és una exclusivitat de l'escola i que si alguna cosa no funciona com hauria de funcionar la culpa és només de l'escola. Molt trist.

Flacs favors al Departament d'Educació

Parlar d'un tema que ha creat polèmica fa uns quants dies té el desavantatge de repetir coses que ja s'han dit als diaris, als blocs o a les tertúlies radiofòniques; si ho faig és sense intenció plagiadora. Com que no he estat molt al cas simplement opino que la proposta de canviar el nom de les vacances de Nadal i Setmana Santa és, ara mateix, inapropiada i poc coherent. El Consell Escolar de Catalunya, amb la seva literalment revolucionària proposta, ha fet un flac favor al Departament d'Educació que, una vegada més, s'ha vist enmig d'una tempesta mediàtica i social que poc ajuda a l'estabilitat que necessita un govern per a treballar bé. Per sort, aquesta vegada el Conseller economista ha estat a l'alçada i ha rebutjat la proposta però el tema li ha suposat més desgast; està clar que està al punt de mira de molta gent i s'ha de veure si serà capaç d'aguantar més xàfecs.
Sincerament espero que dimiteixi i deixi pas a un conseller o consellera que conegui millor el funcionament de les escoles i no es basi tant en raons econòmiques per fer funcionar aquest departament clau. Avui mateix he assistit a una jornada tècnica sobre Linkat3 amb una trentena més de coordinadors TAC en una aula inadequada per tanta gent; es veu que han reduït el número de jornades tècniques (i de seminaris TAC) per raons econòmiques, suposo que on n'hi caben vint també n'hi poden cabre trenta; però més estrets.
Foto: "4a part" de JRoca'09

Slideshare rules

Em fa una mica de vergonya reconèixer que encara no havia provat l'Slideshare tot i que conèixer-ne l'existència des de fa molt de temps. Ara fa uns dies estic descobrint aquesta forma de comunicació tan atractiva com fàcil d'utilitzar i crec que pel bloc de les Pinediques en farem un ús habitual; de moment ha anat fantàstic per anunciar el timetable de l'English Day.
La meva idea és crear guies d'ajuda per incentivar la participació al bloc, us deixo (en exclusiva) aquest tast:

Vull deixar comentaris al bloc

View more presentations from Ceip Les Pinediques.

Primer petit balanç de curs

Passat el primer mes amb alumnes em toca fer una mica de balanç i de moment les coses van prou bé. El fet de deixar de ser tutor després de deu cursos ha estat el que més m'ha xocat sobretot d'entrada ja que he estat una mica desubicat, sense tenir una classe i un grup específic d'alumnes però m'hi vaig acostumant. Amb el tema TIC els alumnes comencen a conèixer la meva forma de treballar: entrada a l'aula escoltant el què farem, seure i engegar els ordinadors, esperar instruccions sense tocar el teclat i deixar els ordinadors apagats correctament i les cadires ben col·locades quan toca sortir.
El tema psicomotricitat és una altra història, me n'he adonat que una hora a educació infantil és com dues hores a primària fent EF: la intensitat és molt més alta pel que fa a seguretat, control de l'espai i el material i forma d'expressar-me. Estic guanyant confiança i les sessions solen funcionar tot i que petits detalls desencadenen petits caos momentanis, m'he pres algunes sessions com a coneixement dels alumnes i ja comencen a veure com treballo, la majoria em fan força cas.
Una altra dificultat afegida és la memorització de noms, aquest any he ampliat els cursos i passo des de P3 a 4t de primària; tenint en compte que l'any passat només feia cicle mitjà és un canvi radical. En poc temps espero conèixer el nom dels 344 alumnes de l'escola, els de cicle superior són els que conec més ja que els vaig fer classe però la resta podria dir que els veia a les estones de vigilància de pati i poc més, els petitons gens ja que estan a un altre edifici a uns dos quilòmetres.
Del tema coordinador TAC n'aniré parlant en apunts posteriors.
Foto: "3a part" de JRoca'09

Francesc Ferrer i Guàrdia, ja fa 1 segle

El passat 13 d'octubre va fer un segle que va ser afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia, el creador de l'Escola Moderna. TVC va emetre un interessantíssim reportatge, entre setmana, tard i al Canal 33 que podeu veure aquí gràcies a aquest gran encert que es diu Tv3 a la carta.
Ferrer i Guàrdia no va ser assassinat per ser un instigador de la Setmana Tràgica, va ser assassinat per intentar canviar el món a través de l'educació. Trenta anys després centenars de mestres i pedagogs van creuar la frontera amb França per no creuar-se amb els feixistes. Els que es van quedar van ser depurats implacablement; està clar que els poders fàctics han entès des de sempre el poder de l'educació.
Veient el reportatge vaig sorprendre'm en veure la ràpida propagació de les idees de l'Escola Moderna arreu d'Europa en una època sense tants mitjans com ara, em pregunto què hauria passat amb Internet i les eines 2.0, hauria reeixit?

Homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia
por FFiG

Nota: Vídeo extret del web www.ferrerguardia.org. Conté imatges del reportatge de TVC enllaçat més amunt.

Fer escola amb els blocs

Aquests dies he estat parlant amb un company mestre que forma part de l'equip directiu d'una escola; vam parlar de les TIC, els blocs, les pàgines web, etc... La seva escola té una pàgina web però no té bloc entre d'altres coses perquè ni s'ho havien plantejat. Un mestre actualitza el lloc web quan pot o quan té material suficient. Al meu amic li vaig parlar dels avantatges del bloc respecte al web tradicional: fàcil actualització, possibilitat de deixar comentaris i obrir debat, fàcil incorporació d'aplicacions de tot tipus, col·laboracions dels alumnes, etc... Li vaig parlar del meu projecte a mig termini amb el bloc de les Pinediques, li va agradar la idea i creu que, com a mínim, s'ho plantejaran. Definitivament, en el moment que una persona ven un producte amb confiança i sense demanar res a canvi vol dir que aquesta persona creu en el producte, i jo crec en els blocs educatius com a eina 2.0 que fa escola. Espero que els blocs creixin com bolets a cada centre perquè voldrà dir que la gent ha entès que tenen un potencial imparable.
Foto: "2º part" de JRoca'09

Criteris il·lògics en cursos telemàtics

Acabo de rebre un e-mail on em diuen que no em concedeixen el curs telemàtic al qual m'havia inscrit:
"En relació amb la vostra sol·licitud del curs telemàtic D111 Iniciació a la Linkat, us fem saber que la demanda d’aquest curs ha superat amb escreix l’oferta. Per tal d’atendre el màxim nombre possible de sol·licituds s’ha augmentat considerablement l’oferta de cursos. No obstant això, han quedat persones sense plaça, com és el vostre cas.

Per assignar les places s’han seguit els criteris que s’indiquen a la pàgina web on s’informa sobre els cursos.

http://www.xtec.cat/formacio/formaciotic/informacio.htm

Lamentem que no hagueu pogut tenir plaça en l’activitat que heu sol·licitat enguany i esperem poder-vos assignar una plaça el curs 2010-2011."

No em val, què voleu que us digui, tenia moltes ganes i necessitat de fer aquest curs i en els criteris no hi veig com a prioritat el fet de ser coordinador TIC, és il·lògic. Si els centres hem rebut ordinadors amb Linkat el més lògic seria que els coordinadors TIC dels centres tinguéssim prioritat per accedir a aquests cursos. L'e-mail diu que han augmentat considerablement l'oferta de cursos, m'agradaria veure les dades concretes però ja us dic que amb les TIC cal molta formació i no és normal que els que ens volem formar per després assessorar als companys (com és la nostra funció) no puguem fer els cursos que hem sol·licitat. M'he passat tot el setembre i part de l'octubre dient als companys que els explicaria com funcionen els nous pcs perquè faria un curs, no em vaig apuntar a cap altre curs per prioritzar aquest i l'any passat no en vaig fer cap de telemàtic; ja veig que hauré mirar manuals on sigui...

Foto: "Disaster" de JRoca'09

"El 2.0 no és una eina, és una filosofia"

Ahir em vaig sentir una mica com en Woody Allen: vaig rebre un reconeixement i no vaig anar a l'acte d'entrega del premi*1. I no amics, no toco el clarinet ni cap altre instrument musical, no vaig assistir a l'acte perquè estava de colònies a Canet de Mar amb els alumnes de cicle inicial*2.
He estat reflexionant sobre aquest reconeixement institucional per l'aplicació de les TIC a l'escola mitjançant blocs i altres eines 2.0 i estic segur que a cada escola som uns quants els que creiem en aquestes eines i el seu potencial. També és cert que sovint els coordinadors TIC vivim situacions d'incomprensió i fins i tot de certa displicència per part d'alguns companys de feina que fan que la nostra tasca sigui més complicada; la sensació és sovint la de picar ferro fred, una sensació que conec des de fa anys quan vaig començar la lluita per la dignificació de l'educació física escolar que sovint és considerada una maria. I és clar, rebre un reconeixement d'aquests és un incentiu per seguir treballant amb ganes, com també és un incentiu, igual o més gran, rebre el reconeixement diari dels propis alumnes que potser només amb una mirada mostren un respecte i un gratitud difícils de descriure.
Ahir a la nit, en l'excel·lent acte d'entrega del Premis Blocs Catalunya, vaig tenir l'oportunitat de conversar amb molta gent que creu en els blocs com per exemple la presidenta d'STIC.CAT Trina Milan que va fer un discurs que em va agradar molt sobre l'agitació social i cultural que signifiquen els blocs. També vaig parlar amb gent del Departament d'Educació en l'àrea de les TIC; va ser una llarga conversa interessantíssima i enriquidora, on vaig exposar els meus projectes futurs i vaig sentir una frase que em va agradar molt: "Les TIC a l'escola no són una opció, són una obligació".
I el discurs del Molt Honorable President Benach, sempre magnífic: "El 2.0 no és una eina, és una filosofia"*3. I sobretot vaig xalar de valent petant la xerrada cara a cara amb un munt d'amics, la majoria dels quals veig poc sovint i llegeixo molt, i que sempre ajuden amb els seus consells, recomanacions i ahir, felicitacions.
Gràcies a tots els que m'ajudeu dia a dia a millorar en la meva tasca.
Salut
*1 El premi és un mini-portàtil dual amb XP i Linkat que utilitzaré molt a l'escola quan acabin d'instal·lar el projecte Heura.
*2 Vaig batre el meu propi rècord de plegar sacs de dormir: 23!
*3 Li agafo la frase pel títol de l'apunt, en cito la procedència.
Foto: "Els guanyadors dels Premis Blocs Catalunya 2009". Font: premisblocs.cat
Notícia al 9nou.cat