El Tribunal Supremo i la modalidad lingüística de España

Tema sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística:
Està clar que el tribunal aquest sap perfectament que acabar amb la immersió és acabar a la llarga amb la llengua catalana, un objectiu que no van aconseguir ni el Conde-Duque de Olivares, ni Felip Quint, ni les dictadures de Primo de Rivera i el General Franco tot i els seus demostrables esforços repressors.
Llegeixo un article de la Constitución Española del 1978, concretament el 3.3:

La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

Diria que amb la llei a la mà carregar-se la immersió és inconstitucional doncs la immersió lingüística respecta i protegeix una "modalidad lingüística de España".
Com ho veieu?
Relacionat: "La nova planta transgènica" a ARA.cat

Millorem però això només és el principi

En aquest enllaç teniu el famós informe d'avaluació PISA pel que fa referència a l'Estat Espanyol. Haureu vist pels mitjans que la Comunidad Autónoma de Catalunya ha pujat força en rendiment respecte l'anterior informe del 2006. L'encara Conseller Maragall diu que els esforços del professorat i dels centres han millorat aquests resultats, hi estic molt d'acord.
La veritat és que els centres cada dia estem cercant fórmules per millorar els aspectes que detectem que no funcionen com voldríem; els esforços són molt grans i sincerament crec que el proper informe PISA encara serà molt millor, aquí queda escrit.
Hem de ser optimistes i deixar enrere aquest espiral negatiu que envolta massa sovint a l'educació.
Ara que els enemics de la llengua catalana han pujat en vots i en diputats al Parlament és bo comprovar com la nostra immersió lingüística lluny de provocar problemes ens situa per sobre de la majoria de les Comunidades Autónomas monolingües precisament en aspectes com la comprensió lectora.

L'apunt docent se'n va a l'ARA

Haureu vist que el #28N a part del dia de les eleccions és també el dia que surt el nou diari ARA, oi? doncs resulta que els blocaires del portal Criatures ens incorporem a l'edició digital i que jo formaré part de l'apartat Mestres d'aquest diari dirigit per en Carles Capdevila.
Seguiré escrivint "L'apunt docent" però aquesta vegada a l'ARA amb d'altres mestres que, com jo, intentarem acostar a la societat com és una escola per dins.
Ens fareu confiança?

Gràcies

#28N Una resposta necessària

Em sorprèn que a la campanya electoral de la nostra Comunidad Autónoma les dues forces més bel·ligerants contra el sistema d'immersió lingüística que actualment és llei a Catalunya no rebin una resposta més contundent de l'Administració educativa. Em costa d'entendre que davant de les bajanades i mentides malintencionades que estan escampant als quatre vents (sobretot al de l'oest) no surti per exemple el Conseller d'Educació per respondre amb contundència les acusacions que s'estan fent. Podria sortir amb dades a la mà -per exemple de les proves de sisè- i dir que tots els alumnes quan acaben la primària dominen bé el castellà i que no passa el mateix amb el català.
Sabeu què penso? penso que si el Conseller treu les dades haurà de reconèixer que la llengua vehicular en moltes escoles no és el català com marca la llei. Haurà de reconèixer que en algunes escoles públiques catalanes surten alumnes sense parlar i en molts casos ni entendre el català. I no, no parlo només de nouvinguts de Sud-Amèrica, parlo de catalans nascuts en entorns completament castellanoparlants que tenen l'escola com a únic contacte amb la llengua catalana. És una llàstima que l'Administració no pugui garantir a aquestes persones, que també paguen impostos com la resta de catalans, l'avantatge que suposa el domini d'almenys les dues llengües oficials. Tot això també és fracàs escolar.
Foto: "El millor cartell que he vist mai" de JRoca'10

I tristement molt monolingüisme #28N

Si ets mestre i t'estimes el teu país i la teva llengua tens un problema amb el Partido Popular de Catalunya i el Partido de la ciudadanía-Ciudadanos perquè no pots entendre la bel·ligerància i la mentida tan descarada que poden arribar a fer amb el tema de la immersió lingüística.
A veure: qui, amb dos dits de front, es pot creure que els mestres perseguim els alumnes que parlen castellà? qui es pot creure que la missió de l'escola catalana és una espècie d'etnocidi d'una llengua viva i rica que parlen més de 500 milions de persones arreu del món? qui es pot creure que un país com Catalunya de tradició dialogant pionera a la vella Europa, que ha patentat la paraula seny o que viu amb normalitat tenir un Molt Honorable nascut a Andalusia pugui tenir conductes excloents amb la meitat de la seva població? tot plegat molt surrealista.
Diuen defensar els drets lingüístics dels castellanoparlants quan en realitat volen veure desaparèixer la llengua originària del país com han fet i estan fent els francesos amb les llengües regionals.
A Catalunya no hi ha conflicte lingüístic però el volen crear, i qualsevol persona que toqui una mica de peus a terra, sap que en cas de conflicte sempre guanya la llengua més forta.
Recordo que una vegada a Eivissa vaig veure un cartell que em va entristir molt: en un comerç s'hi podia llegir: Parlem eivissenc. Ho deien així: com a un fet diferencial únic, una raresa, una anècdota. Un souvenir. És com quan vas a la Catalunya Nord i des del cotxe veus que hi ha més senyeres per metre quadrat que a la manifestació del 10 de juliol, després baixes i te n'adones que tot és souvenir, cartró-pedra, el somni del PP i Ciudadanos: una gran i única llengua amb alguns gals lluint vestits regionals d'Astèrix i Obèlix que a la botiga de menhirs pengen el cartell de "Parlem català". I tristament molt monolingüisme a tot arreu.
Foto: "Boira espessa" de JRoca'10

Quan tothom hi guanya

Sembla ser que el Departament d'Educació finalment deixarà en mans dels Consells Escolars del centres la decisió de fer o no fer jornada intensiva durant el mes de juny. Realment me n'alegro molt doncs encara no he entès el motiu pel qual aquesta jornada va ser suprimida quan és demostrat que en molts centres del país resulta inadequat fet classe a les tardes degut a la calor. Com sabeu, la meva postura en el tema de la supressió de les sortides escolars també és clara i ara espero que les escoles les considerin oferir de nou. I el millor del cas és que aparentment no hi ha guanyadors ni vençuts en aquesta batalla entre el Departament i els sindicats:
- Els sindicats m'imagino que es posaran medalles al·legant que gràcies a les mesures que han estat fent han aconseguit la rectificació de la Conselleria de l'Ernest Maragall .
- Per la seva part el Departament d'Educació surt reforçat en un dels més polèmics decrets que atorguen més autoritat a les direccions dels centres ja que seran les que proposaran tornar a l'status quo* inicial després de passar pel Consell Escolar. La seva jugada és justificar la decisió de "tirar enrera" al·legant que les direccions decideixen més.
Tot plegat bones notícies pels màxims perjudicats inicialment en tot aquest assumpte que són els alumnes: ara tornaran a tenir sortides i els mestres tindrem un motiu menys de queixa.
* Tenia ganes de fer servir aquest terme llatí al meu bloc, han hagut de passar més de 5 anys i 800 apunts.
Foto: "Més o menys pararel·les" de JRoca'10

NI ofici NI benefici

El fenomen NiNi em temo que és més greu del que sembla i en part és conseqüència de la pèrdua d'autoritat que tenen les famílies i l'escola. Són joves que no han tingut mai ni el sentit del deure ni el de la disciplina i que a sobre, en la majoria dels casos, han viscut en l'abundància d'una època de vaques grasses envoltats de comoditats i de joguines d'última generació. Tot plegat un problema de valors. Qui serà el tòtil que aprendrà a pescar quan té peix fresc a taula sense moure un dit? i si a sobre té tot l'oci a tocar que mai van tenir els seus pares perquè en aquell temps - a la seva edat- ja treballaven i no estaven d'històries? Aquest país té 150.000 personatges que ni treballen ni estudien quan cap altra generació de la història ho ha tingut tan fàcil pel que fa a informació i ofertes d'estudis. D'acord, n'hi ha que viuen en famílies molt desestructurades i amb problemes molt greus que fan que les seves circumstàncies siguin especials però normalment quan parlem de ninis estem parlant bàsicament de ganduls, paràsits i joves sense ofici ni benefici enganxats al sofà, al porro, a la play i a la moto. Deia Churchill que la democràcia és el pitjor sistema a excepció de tots els altres; amb l'estat del benestar que gaudim gràcies a l'esforç dels nostres pares deu passar el mateix: és el pitjor sistema a excepció de tots els altres però només si les noves generacions que pugen tenen el valor de l'esforç i el treball; en cas contrari hi ha el perill de pensar que potser només haurien de gaudir de l'estat del benestar qui se'l mereixi perquè els paràsits socials acabaran amb les pensions, amb la sanitat, amb l'educació... i amb tot.
Hi ha qui critica el govern per ajudar els ninis amb aquestes noves mesures, jo desitjo que funcionin i que almenys una part d'aquests joves s'incorporin a la vida real, la vida on l'esforç i la suor del front s'ha d'entendre com a un benefici personal però també col·lectiu.
Cada nini que s'adorm en comptes d'anar a estudi o a treballar és un argument i un vot per les noves forces d'ultradreta que guanyen adeptes sota la premissa de: "Con Franco esto no pasaba".
Foto: "Skyline" de JRoca'10

L'escola mata la creativitat?

Per Twitter circulava fa poc un vídeo on un d'aquests experts motivacionals fa un discurs on diu que l'escola mata la creativitat. Sir Ken Robinson és un gran orador, un paio que sap com ficar-se el públic a la butxaca i que domina els tempos del seu discurs, a sobre hi posa molt d'humor, podria fer monòlegs tranquil·lament i se'n sortiria bé.
Em vaig empassar els 19 minuts del vídeo i vaig riure; també em va fer pensar. Com que entenc que avui en dia estar-se 19 minuts davant d'una pantalla mirant un vídeo és una cosa que no motiva gaire us faré una mica de resum del que em va captivar més:
Explica que està escrivint un llibre on narrarà com diferents persones van aconseguir trobar el seu talent. Una d'aquestes persones és Gillian Lynne que és una gran ballarina i coreògrafa coneguda entre d'altres pels espectacles Cats i El fantasma de l'òpera. Diu que de petita a l'escola patia el que avui es coneix com a TDAH però que als anys 30 del segle passat -quan va passar la història- no estava gaire estudiat. A l'escola no se'n sortien i la família va buscar un metge que els va aconsellar que l'apuntessin a fer ballet. I va triomfar. Després diu que a l'escola tan sols li haurien dit que callés i estigués quieta. El que vol dir és que l'escola li hauria tallat la creativitat i el talent innat que tenia. Com a resum diu que "hem de repensar els principis fonamentals sota els quals eduquem els nostres fills" per treure més la creativitat -que s'ha de potenciar- i que la imaginació és un do molt important.

Molt bé sir Robinson, estic d'acord amb vostè, ara pot fer una conferència explicant com ho fem?
Quan vegi un nen gandulejant per classe, faltant el respecte i amb una falta total d'interès i atenció per tot li he de permetre fer el que vulgui per no tallar-li la creativitat? i si acaba convertit en un altre NI-NI (ni estudia, ni treballa)?

Taules i cadires escolars amb publicitat

Ja he comentat algunes vegades que Twitter és una eina imprescindible pels docents que vulguin estar al dia de les coses que passen al món. A través d'en @jdegra m'he assabentat d'una notícia que fa esfereir: Escoles italianes posaran publicitat a les aules per finançar-se!
La notícia de La Vanguardia no deixa gaire clares algunes coses com a què dóna dret exactament pagar 69'80€ + IVA però realment és un precedent que no m'agrada gens. M'imagino que no permetran anunciar qualsevol cosa però qui posa el límit? què és políticament correcte anunciable a les taules i cadires d'una escola? si el target en una aula són els infants m'imagino que no anunciaran cotxes, assegurances o serveis de gas natural; què anunciaran doncs? tot plegat fa mala espina.
- A quina classe vas maco? a la classe dels dofins? a la dels conills?
- No, a la classe dels Phoskitos!

Néixer amb un teclat sota el braç

Són molts els que parlen dels anomenats nadius digitals com a una espècie de hackers que han nascut amb un teclat als dits i que superen els mestres en qualsevol disciplina informàtica. A la pràctica però, te n'adones que la canalla domina o acostuma a dominar els vídeo-jocs en diferents consoles a més de diferents xats i pàgines web temàtiques però que potser són incapaços de ser eficients cercant informació útil per a la vida quotidiana.
Com a coordinador TIC amb força experiència en l'àmbit de la informàtica educativa he estat treballant molt en el tema de la competència digital a primària i sobre el que pot ser útil als alumnes per desenvolupar-se bé amb les TIC. He comprovat in situ com molts alumnes que diuen estar ficats al Messenger o al Facebook i que tenen almenys tres consoles diferents de vídeo-jocs no se'n surten a l'hora de navegar de forma segura o de desar uns documents en unes carpetes concretes de l'ordinador. Amb això vull dir que estem davant d'uns alumnes que entren a les TIC sense cap tipus de por -la qual cosa pot ser positiva- però que no disposen d'una base forta per en-sortir-se'n sense perdre el temps i la paciència davant de la pantalla.
A l'escola estem testant un nou mètode per assolir la competència digital que espero difondre a la xarxa durant aquest present curs. De moment no us en puc dir gaire més, ens basem amb el programari lliure, en aplicacions Google i altres aplicacions gratuïtes que puguin trobar-se.
Podeu subscriure-us al meu nou bloc: http://lesticaldia.blogspot.com

I si fem una vaga a la japonesa?

Les darreres vagues estèrils en l'ensenyament van fer que moltes escoles es plantegessin mesures diferents al simple fet de no anar a treballar el dia concret de la vaga; crec que està molt bé trobar noves maneres de protesta sobretot si busquen la complicitat dels pares.
Per aquest dimecres 29S a l'ensenyament jo optaria per una cosa semblant a una vaga a la japonesa. Les vagues a la japonesa que segons Viquipèdia són una llegenda urbana, suposen treballar més hores del compte per augmentar la productivitat i a la llarga perjudicar a l'empresa. L'ensenyament no pot buscar un augment de productivitat ja que l'objectiu no és produir objectes, peces o coses que es puguin quantificar, tot i això, la majoria de mestres ens emportem feina per fer a casa i d'aquesta manera omplim unes jornades que pels ulls de la societat són molt més curtes; estem treballant a casa corregint, creant materials, programant, etc..
La meva proposta -que arriba massa tard- seria fer una jornada molt més llarga dins dels centres el dia de la vaga, per exemple de 9h a 21h. Els alumnes farien l'horari habitual i els mestres es quedarien a les aules fent la feina que acostumen a fer a casa, així de simple.
Em molesta la gent que diu que els mestres fem vagues a la mínima, que ens estem queixant tot el dia, que fem poques hores i que estem carregats de vacances.
Els comentaris estan oberts.

Danys col·laterals sense veu ni vot

Generalitzar és molt fàcil, ho fa tothom; veieu? ja he generalitzat. És fàcil generalitzar, és fàcil perquè no cal gaire esforç, ara he estat molt obvi. Raonar ja és una altra cosa, requereix un esforç. Molta gent generalitza sobre el fet educatiu, és l'esport nacional.
Per analitzar calen dades i si no tens dades perquè potser no existeixen has de recórrer a les sensacions que veus, les sensacions que notes. I noto males vibracions a l'educació, noto més ruptura que mai, noto més cansament i escolto més frases de l'estil: "Jo faré el mínim esforç, que no esperin que treballi més", "Si ells van d'aquest plan jo passo de fer-m'hi com fins ara" i moltes d'altres.
Es nota crispació i em temo que la ruptura social entre mestres i pares cada vegada anirà a més, només cal passar a llegir una mica els grups de Facebook sobre la mesura de la supressió de les sortides escolars per veure què es cou: mestres enfrontats a l'administració, pares demanant explicacions als mestres, monitors demanant treballar i un sector important en perill, tot plegat un munt de postures que no es mouen en un conflicte amb uns danys col·laterals sense veu ni vot.

No és una jugada mestra

La gota que ha fet vessar el got ha estat la supressió de la jornada intensiva sense una justificació clara. Aquesta mesura sumada a d'altres polèmiques de l'actual Conselleria d'Educació han provocat una protesta insòlita, una nova dimensió de protesta que implica altres sectors socials que fins ara es mantenien al marge del que passava als centres educatius tot i ser aquests els principals -i de vegades únics- clients. Aquest curs 2010-11 molts centres del país han optat per suprimir les sortides escolars i passar el relleu de la protesta a les empreses clarament perjudicades: cases de colònies, empreses de monitoratge, empreses d'autocars, empreses d'espectacles culturals, museus, companyies de teatre, etc... Pel que tinc entès aquestes empreses, que veuran una baixada radical dels seus beneficis, ja pressionen a l'administració fent de portaveus dels mestres en les seves reivindicacions.
Sembla una jugada perfecte: implicació social de diversos sectors que poden fer més extensiva una problemàtica que mitjançant el diàleg i les vagues no s'ha pogut solucionar. Però no és una jugada perfecte perquè els principals damnificats de la supressió de les sortides són els alumnes, i amb això no s'hi juga. D'entrada cal dir que -lògicament- totes les sortides que es fan a l'escola responen a raons pedagògiques i ajuden a l'assoliment d'uns objectius que complementen el treball de l'aula. Però hi ha una altre tema: l'escola és l'única oportunitat que tenen molts alumnes de fer una sortida a llocs com el Zoo, l'Aquàrium o a veure un espectacle teatral, de dansa o de música per posar uns exemples. Moltes famílies, per diverses raons com la manca de recursos econòmics o desestructuració familiar, mai porten els seus fills a fer una sortida, mai. Són els nens i nenes que viuen les sortides escolars d'una manera més intensa, ho viuen amb una il·lusió especial per les petites coses com el moment en el que s'apaguen els llums en un teatre o quan estenen el sac de dormir a la llitera de les colònies. Aquest és un dels valors de l'escola pública, el valor de fer iguals alumnes que no tenen la sort de tenir una família o unes circumstàncies que entrarien en els estàndards diguem-ne normals.
Em sembla que sempre recordaré les paraules que em va dir una nena amb problemes familiars greus el primer dia d'unes colònies:
- Jordi, no vull que s'acabin mai les colònies.

Apunt relacionat:
Propostes no constructives a l'Apunt docent.
Foto: "La fageda d'en Jordà a la tardor" de JRoca'07 dins l'àlbum Flickr DiariMef

Xtec-Gmail pels mestres però no pels alumnes

Aquest estiu per fi sembla que s'hagin solucionat els eterns problemes amb el correu XTEC que és el que majoritàriament utilitza el professorat del país. Després de molts canvis en el portal que al final no van acabar de rutllar s'ha optat per fer una migració a Google Apps i per tant ara podem gaudir de serveis Google com Documents o Calendari entre d'altres. Remenant una mica veig que no estan disponibles altres serveis com Picasa, Maps o traductor però almenys s'ha fet un gran pas, m'imagino que la majoria de mestres una mica ficats "en el tema" ja disposem des de fa força anys de correu Gmail.
Caldrà veure l'acollida que té el nou Xtec-Gmail en el professorat poc ficat "en el tema" i com a conseqüència també amb poques ganes de canvis una vegada han aconseguit saber com enviar un correu amb un fitxer adjunt.
I la decepció? sempre n'hi ha d'haver alguna suposo. Aquest servei és només per a mestres, els alumnes no podran accedir a tenir un compte de correu Xtec-Gmail. És per manca de pressupost? no vull imaginar que no sigui aquesta la raó, és força trist que a aquestes alçades no es proporcioni una adreça de correu institucional als alumnes. A l'escola moltes de les sessions programades per assolir una bona competència digital estan enfocades al correu electrònic, té sentit que haguem de fer un compte Gmail a cada alumne si la Generalitat ha aconseguit aquest pilotatge de serveis Google Apps?

Prohibit prohibir val per un grup de Facebook però no per un Govern

Per fi sembla que el Parlament ens ha donat una alegria i amb valentia ha votat la prohibició de les corridas de toros que suposin la mort de l'animal. Com és habitual tota la Brunete mediàtica ha acusat a la societat catalana de feixistes en amunt per voler acabar democràticament amb el que és una tortura animal des de fa segles. Des del Parlament els grups en contra de les corridas han reconegut sense complexos la també tradició catalana del macabre espectacle i han recalcat que es demana la prohibició perquè avui en dia no té sentit matar un animal d'aquesta manera.
Els Ciudadanos i Pperos que quan es parla de nació surten amb que hi ha coses més importants com la crisi, aquests dies s'han posat samarretes de protesta i han agafat la bandera de llibertat emulant l'èpica hollywoodenca de Braveheart, penós. Però el més penós no han estat aquests -que de fet fan el seu paper- el més penós i lamentable ha estat escoltar el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya dient: "Jo he votat en contra de la prohibició perquè crec en la llibertat". Aquest home que fa uns dies ens feia posar la pell de gallina amb la defensa aferrissada de l'Estatuet després de la retallada del TC avui dóna joc a la Brunete mediàtica parlant de llibertat. Senyor Montilla, que potser els que han votat per la prohibició no creuen en la llibertat? la llibertat d'un Parlament democràtic a escollir les seves lleis? Vergonya President, avui m'ha fet sentir vergonya. S'ha posat a la mateixa alçada que els desaprensius que insultaven els diputats a la sortida del Parlament dient-los "fascistas" i "nazis", ells també parlaven de llibertat. Em pensava que el bon actor era en Sergi Mas i m'adono que no, que el millor actor és el Molt Honorable.
I l'Honorable Conseller Nadal? avui s'ha deixat les grenyes i s'ha tapat la cara amb el mocador per fer pintades a les parets contra el sistema, fixeu-vos què ha escrit al Twitter:Senyor Conseller, aquest és el nivell que el país necessita? prohibit prohibir diu? Si ara me'n vaig al mig del bosc d'un parc Natural a fer una barbacoa perquè tota la vida s'ha fet m'ho prohibirà o no? no tinc llibertat per fer una barbacoa al mig d'un bosc? i per caçar espècies protegides? tampoc puc? que potser no pago impostos? m'està oprimint la meva llibertat, no?
Aquest és el nivell dels nostres polítics? prohibit prohibir? per un fòrum d'Internet em val, per un Conseller del govern del meu país no.
El més greu del cas és que hi ha hagut moltes hores d'interessants debats al Parlament entre pro-taurins i anti-taurins, unes hores que haurien d'haver servit per trobar arguments molt més sòlids que el simple "Prohibit prohibir".

Entrevista al 9 Nou

Avui 23 de juliol l'edició d'Osona i el Ripollès del 9 Nou surt una entrevista que em van fer fa dues setmanes sobre el bloc de l'escola i la tasca de coordinació d'informàtica. La veritat és que estava una mica preocupat sobre com podia quedar l'entrevista ja que vam estar conversant amb el periodista durant més de mitja hora i òbviament calia fer un resum; si alguna cosa no us ha quedat prou clara i ho voleu comentar us contestaré encantat.
Enllaç relacionat: Entrevista al 9TV

Quan el 10% val més que el 90%

La sentència del Tribunal Constitucional fa por. El fallo, mai millor dit, és un atemptat contra la immersió lingüística i alhora és el somni daurat de tota la gent que desitja la desaparició de la llengua catalana.

Us heu parat a pensar què passaria si la llengua vehicular a les escoles catalanes deixés de ser el català? des del 1983 aquesta llei ha permès que moltíssima població que no té com a llengua materna el català hagi après el català i s'hagi convertit -com a mínim- en bilingüe. Molts d'aquests catalans, de tants i tants orígens diversos, han adoptat la llengua catalana sense perdre les seves arrels ni la seva llengua materna i això és i ha de ser sempre un bon símptoma de normalitat. Amb el català han progressat culturalment, socialment i en molts casos han fet que els seus fills siguin catalanoparlants; i sense cap pressió, simplement perquè han vist que aquesta terra d'acollida i d'oportunitats que es diu Catalunya els ha tractat i els tracta bé, molt bé.

I el Tribunal Constitucional, jugant amb l'ambigüitat de la Constitució que parla de nacionalidades (article 2) però també de "indisoluble unidad de la Nación Española", sap el que significa derecho de conquista i això vol dir fer el que els roti amb les nacionalidades que han passat a formar part -a base de garrotades- de la seva grande y libre. Federalisme? no veieu que us estan aixecant la camisa? El poble català perd la veu perquè els seus polítics no estan a l'alçada i perd el vot perquè el TC ha demostrat que poc importa si s'ha votat un referèndum o no. Sense veu ni vot però amb cames per sortir al carrer amb l'orgull que ens queda i que no podran retallar mai.

La sentència és clara: no us volem deixar ser com sou, no ens agrada el vostre seny, no ens agrada que vulgueu ser, ens foteu ràbia, joder, manda huevos, pa cojones los míos. La conseqüència és acabar amb la llengua catalana perquè saben que és un eix vertebrador del que és ser català, després tot serà molt més fàcil. Qualsevol imbècil cremabanderes sap perfectament que el primer pas per acabar amb la convivència lingüística del país és atacar la immersió lingüística, el que m'estranya és que hagin marejat tant la perdiu i que hagin estat quatre anys per dir-nos que el seu 10% del Parlament val molt més que el 90%.

Manifestació històrica ...i amb "morbo"

Avui a mig programa d'El món a RAC1 ha aparegut en antena el Conseller Maragall per parlar de la manifestació de dissabte i la rabieta que està fent el seu partit amb el lema que ha d'encapçalar la marxa. De seguida he pensat que aquest dissabte es viurà un fet inimaginable per molta gent veient els esdeveniments dels últims anys: milers de persones -entre les quals milers de mestres- ens manifestarem en la mateixa direcció que el Conseller Maragall. Històric!

Bé, si matisem una mica podem dir que n'hi ha que hi aniran per defensar un estatuet i n'hi ha que hi anirem per defensar la dignitat del país contra els que encara utilitzen el seu "derecho de conquista".

Minimitzar l'impacte

Aquest any hem viscut una situació estranya començant el curs el dia 1 de juliol quan sempre començava dos mesos després. La nova política de començar el curs més aviat ens ha obligat a preparar el curs durant dos dies, anar de vacances i tornar a preparar-lo a principis de setembre. Com que no vull ser dels que sempre critiquen us diré que és positiu saber la plantilla de mestres just acabar el curs però per criticar us diré que no la sabem completa perquè a palau les coses van a poc a poc.
Bé, el tema és que ja ha començat un curs molt marcat per la crisi i les retallades en educació i ara tindrem quasi dos mesos per cercar fórmules originals per minimitzar l'impacte.
Mentrestant a Sud-Àfrica es juga un mundial de futbol que si guanyen uns que van de color vermell s'embutxaqueran uns 600.000 Euros per barba, o per -la- barra. He fet demagògia? tant me fot, a l'estudiant esportista a qui no ha arribat la beca per aquest any no sé què deu pensar.
Foto: "Preparant la teulada" de JRoca'10

Mestres amb molta expertesa

Llegia al bloc d'Educació una justificació a les retallades feta per Jaume Graells, director de l'educació bàsica i el batxillerat. Diu que "hem de prendre consciència de la gravetat de la situació" i coses per l'estil, val. Però en l'escrit hi ha una part que voldria copiar perquè em digueu la vostra opinió:
"D’altra banda, el creixement del nombre d’alumnat nouvingut s’ha frenat en els últims cursos i el nombre d’aules d’acollida també ha començat a reduir-se progressivament. Així mateix, els centres i el professorat en general han adquirit més coneixement i expertesa per a l’acollida d’alumnat amb necessitats educatives especials (inclòs l’alumnat nouvingut.)."Això significa que com que ara ja som "experts" no calen tants reforços en educació especial? m'ho sembla a mi o ho està justificant així?

Les respostes del Conseller Maragall

Una de les qualitats del Conseller Maragall és la dialèctica; com a bon polític domina aquest art i sap que en un "combat cos a cos" dialèctic hi té molt a guanyar, per això s'ha atrevit a fer una cosa que altres del seu gremi haurien desestimat de seguida pel fet de tenir molts més números de perdre que no pas de guanyar. El passat dia 4 em feia ressò al bloc de la iniciativa del Departament d'Educació d'obrir un canal directe de preguntes fetes pels ciutadans que serien contestades pel màxim responsable de la institució pública. Ahir mateix les deu preguntes més votades eren contestades en vídeo:

Us he inserit el vídeo on parla de la jornada intensiva.
Què en penseu? a mi m'agrada molt que s'hagi fet i m'agradaria que la propera persona que ocupés el càrrec també s'atrevís a sotmetre's a un qüestionari d'aquest tipus.

Un premi que il·lusiona molt

Avui m'ha vingut al cap un apunt que vaig escriure el passat 13 de setembre en el qual explicava el nou repte d'acceptar fer-me càrrec amb més dedicació a la coordinació TIC del centre. Aquesta dedicació extra suposava el sacrifici de deixar de ser tutor i deixar d'impartir educació física per centrar-me més en fer sessions de competència digital de primer a quart i confegir un pla TAC de centre amb objectius a mitjà-llarg termini. Ara acabant el curs la comissió TIC-TAC hem rebut un reconeixement important doncs ens han donat el Primer Premi al I Concurs de blocs educatius d'Osona valorat en 800 € en material informàtic pel centre. Ha estat molt emocionant anar a rebre el premi esperant impacientment el dilluns per mostrar als alumnes i a la resta del Claustre la nostra alegria i així contagiar-los més les ganes de seguir treballant en el bloc de l'escola. Però cal ser clars i reconèixer que qualsevol dels finalistes podria haver guanyat ja que el nivell cada vegada és més alt; si observeu blocs escolars hi trobareu un munt de coses interessantíssimes explicades de maneres diferents mitjançant una creativitat d'alt voltatge. Els blocs escolars acosten les famílies a l'escola, deixen que un tros d'escola entri a casa per una pantalla d'ordinador i el millor de tot és que hi pot haver una interactivitat que fa que les famílies puguin opinar lliurement sobre els apunts penjats; el blocs fan escola; ho comentava fa uns mesos en un apunt sobre els Premis Blocs Catalunya.
Avui estic molt content per la feina que ha fet la comissió d'informàtica a la recerca d'apunts per penjar i per tot el que han aportat, hem confeccionat una guia de bloc que crec que ha quedat molt bé amb l'objectiu que qualsevol mestre que entri a la comissió pugui agafar el fil encara que els que hi som ara la deixem, com espero fer-ho jo algun dia, per tornar a ser tutor d'un grup i fer educació física.
Bé, ara escriuria molt i precisament un dels punts de la guia és no "enrotllar-se massa" en els apunts, en època de Twitter i Smartphones els apunts llargs cada vegada tenen menys sentit.
Foto:"El reconeixement" de JRoca'10

Crònica d'un dia sense vaga ple de solidaritat

Comprovar que hi ha una bona sintonia entre el professorat i les famílies és una de les coses més maques d'aquesta feina. A l'escola on treballo els mestres vam decidir que no faríem vaga per no perjudicar més a les famílies i perquè no vèiem que fos una solució a una situació que no ens agrada. A corre-cuita, amb les presses fruit de deixar les coses importants en l'ordre correcte de prioritats en un mes d'avaluacions i mil reunions, finalment vam decidir fer unes samarretes amb la inscripció que vau veure en l'apunt anterior d'aquest mateix bloc. El dia abans de la vaga vam donar una carta a les famílies explicant les nostres raons i demanant que si ho creien oportú podien solidaritzar-se mitjançant una samarreta blanca pels alumnes i els familiars que els vinguessin a acompanyar a l'escola.
Avui hem vist com la resposta ha estat espectacular i les mostres de suport de les famílies a través de signatures i vestimenta blanca ens han anunciat, una vegada més, que estan amb nosaltres perquè entenen que això és bo pels seus fills: un 10.
Una nena de P4 portava una samarreta pintada amb retoladors amb la inscripció "Retallar en ensenyament és retallar el MEU futur". Diu que sa mare també ha vingut amb una samarreta igual que van pintar a mitges. He vist altres mares que també duien inscripcions i ens han mostrat el suport i agraïment per la decisió de no haver fet vaga.
Heu de saber que tot i les retallades en personal que poden afectar la qualitat de l'educació els mestres compromesos farem tot el que estigui a les nostres mans per estar a l'alçada de la confiança que ens heu dipositat.
Moltes gràcies!
Foto: "Avui a fora el centre" de JRoca'10

Retallar en ensenyament és retallar el futur

Les explicacions 2.0 del Conseller Maragall

El Departament d'Educació ha engegat una nova proposta 2.0 que crec que obre un precedent interessant: es tracta d'entrevistar el Conseller Maragall via Google Moderator . Després d'obrir un bloc, un canal Youtube i un compte de Twitter i explicar-ho a una vintena de persones a la seu del Departament; ara continuen apostant pel 2.0.
Clic a M'agrada.
Un altre tema és la política que fa el Departament que té en peu de guerra gran part de la comunitat educativa. Crec que el Conseller ha estat valent de donar la paraula sabent que la majoria de preguntes poden ser crítiques fortes. Ara caldrà estar atents per veure les respostes que dóna, tinc moltes ganes de saber què en pensa d'alguns temes i per això he estat votant a les preguntes que més m'interessen.
T'hi animes també?

L'esport rei... i les gasetilles dels altres

Un dissabte dos equips catalans d'hoquei sobre patins es classifiquen per la gran Final de la Copa d'Europa i l'endemà un diari nacional com La Vanguardia en parla en una gasetilla, al final dels esports i sense ni una mísera foto. Trist.
Tots sabem que l'esport rei és el futbol i que lluny hi ha el bàsquet, però també sabem que aquí l'hoquei sobre patins és un esport importantíssim seguit per milers de persones conscients que són minoria però esperançats de trobar una mica més que una notícia petitona en un diari que diu ser referència en aquest país. I no és que sigui un gran seguidor d'aquest esport però quan he obert La Vanguardia i he vist el poc cas que han fet del títol continental més important i que és jugat per dos equips catalans m'he indignat molt. No hi ha dret.
Foto: "La selecció nacional" www.racocatala.cat

L'esport i la distància

Fa uns dies vaig anar al parc de les Feixetes de Tona, just sota el turó del castell que dóna la coneguda fisonomia del poble i em vaig trobar una curiosa sorpresa: hi havia un grupet de persones de probable origen pakistanès jugant a criquet, un dels esports més practicats en els països d'aquella zona. Em vaig quedar mirant l'espectacle una mica però van marxar al cap de pocs minuts. Vaig suposar que mentre practicaven criquet potser la llarga distància que els separa del seu país es reduïa considerablement. Totes les misèries que possiblement s'han trobat després d'immigrar d'un país tan llunyà són, per un moment, oblidables, sobretot si encertes la bola.
Apunt relacionat al blog de Guillem Carbonell.
Foto: "Records de bàsquet i guerra freda al Cap de Creus" de JRoca'10

Què volen aquesta gent...

Mesos després del pet de la bombolla del totxo el govern central se n'adona que cal retallar despeses i ho fa pagar als funcionaris, per fi hem entès que Plan E era pla Estúpid.
Mentrestant, a palacio, la monarquia espanyola rep els honoraris anuals de 8,9 milions d'€ per haver estat escollits pel general Franco com a successors al seu tron aconseguit després de derrotar la legítima república.
En època de crisi on les despeses haurien de mirar-se més que mai amb lupa no creieu que ja seria el moment d'obrir un debat a nivell estatal sota del títol de monarquia o república? Si aquesta democràcia no és capaç d'almenys qüestionar la figura del rei és que encara és molt immadura tot i els trenta anys de vida que té. És tan immadura que no permet, mitjançant un tribunal que anomenen constitucional, que un dels regnes annexionats mantingui un estatuet ja retalladet, pobret. Cada vegada ho veig més clar, aquesta gent no ens convé.

L'obesitat infantil i l'absurditat institucional

Ara es veu que el govern de l'Estat preveu fer una Ley de Seguridad Alimentaria y Nutrición que s'aplicaria a partir del 2011. Per fer aquesta llei m'imagino que no deuen haver comptat amb cap especialista en Educació Física ja que el volum bajanades és tan gran que fins i tot la FIEP Catalunya n'ha rebutjat l'enunciat.
N'enganxo un fragment: "recomendará a los colegios la puesta en marcha de programas de "acondicionamiento físico" específicamente dirigidos a niños con problemas de obesidad, que incluiría actividades como la bicicleta estática, la natación o la gimnasia sueca y "actividades multideporte no competitivas" para los recreos, como el escondite o la comba".
I un altra perla: "Se trataría de poner en marcha programas de acondicionamiento físico para niños con obesidad, donde un panel de monitores --distinto al de profesores de gimnasia general-- ofreciera actividad física personalizada a los alumnos con sobrepeso que lo desearan".
No cito més coses perquè em fa vergonya aliena, llegiu la notícia sencera aquí.
Bicicleta estàtica a les escoles? qui les pagarà? on les posaran?
Natació? a quina piscina? centenars de poblacions no tenen piscina coberta.
Gimnàstica sueca???
"Actividades multideporte no competitivas"? però quin esport no és competitiu? encara estem ancorats en la premissa falsa de pensar que la competició és sempre dolenta?
"Profesores de gimnasia general"? qui són? suposo que es deu referir als MEF.
"Actividad física personalizada"? suposo que deu ser alguna cosa així com: -Puja a la bici estàtica i pedala personalment.
Ho he llegit avui a partir del correu de la FIEP Catalunya i no m'he pogut estar de fer un apunt al bloc. Els lectors que no siguin MEF o mestres potser els resultarà que tampoc n'hi ha per tant però si coneixeu una mica la realitat escolar entendreu que tot això és absurd i que hi ha altres maneres millors de lluitar contra l'obesitat infantil.
Afegit 21/5/10: Apunt relacionat al bloc amic: Mestrex

Una d'extraterrestres a l'escola

En el moment que una secta decideix expandir-se pel món ha de buscar una estratègia de mercat i l'escola és un mercat amb molt client que en teoria està allà per aprendre coses. Suposo que us pensareu que estic fent alguna metàfora de sectes i sistema educatiu o coses per l'estil, però no, avui parlo d'un llibre que ha arribat a l'escola:"Hercólubus o planeta rojo" de V.M. Rabolú. Ens l'envien amb una carta on ens diuen que l'autor té "reconocido prestigio en los círculos espirituales y esotéricos de muchos países de Europa y América". El llibre ens diu que la Terra té els dies comptats i que "no hay tiempo que perder en cosas ilusorias". Comença fent una explicació diguem-ne ecologista en la qual culpa als humans de la destrucció de la Terra; fins aquí res que no puguis trobar en un míting d'IC-EV. Més endavant, en el capítol "Los extraterrestres" trobem frases com aquestes:
"He tratado muchas veces con los extraterrestres, he ido a Venus y a Marte moviéndome en mi cuerpo astral...". "Los venusinos tienen cuerpos perfectos:frente ancha o amplia, ojos azules, nariz recta, cabellos rubios y una inteligencia sorprendente"; "al darles la mano se siente un corrientazo eléctrico que lo sacude, como si cogiera energía, porque ellos son enérgicos; no son fornicarios como aquí". Suposo que us preguntareu com s'ho fan els venusianos per menjar al seu planeta: "Existen lo que podemos decir restaurantes, para que entienda mejor el lector, donde llegan y se sientan a una mesa; como allá todos los habitantes leen el pensamiento, sin necesidad de pedir la comida que desea le llega el plato, sin uno mover los labios".
A l'apartat de Mart podem llegir: "El marciano tiene un cuerpo más grueso que el venusino, aparentemente como más drástico, porque ellos pertenecen al rayo de la fuerza."
Bé, no voldria explicar tot el contingut del llibre, simplement us volia explicar que això ha arribat a una escola pública catalana.
Com que us haureu quedat amb moltes ganes de llegir més coses del llibre he pensat que us agradarà saber que tenen un web on podeu demanar-lo gratuïtament en diferents idiomes: http://www.hercolubus.tv/
Foto: "El llibre en qüestió que tinc ara a casa però que demà he de tornar a l'escola perquè altres mestres el volen llegir" de JRoca'10

TIC-TAC espontani: Diabolo tricks on Youtube

Al Seminari d'Educació Física que feia l'any passat ens vam plantejar que a cada Unitat de Programació hi hagués almenys alguna activitat TIC. De vegades costava trobar activitats adequades al contingut treballat i més tractant-se d'Educació Física.
Aquests dies a l'escola els de sisè han donat una lliçó de TIC-TAC: a partir d'una Unitat de Programació de malabars en la qual treballaven el Diàbolo, s'han dedicat a buscar-se la informació a Youtube i s'estan convertint en uns virtuosos d'aquest instrument que personalment sóc incapaç de dominar. Visionant diverses vegades els trucs que pengen a la xarxa s'han motivat intentant aprendre i superar-se dia a dia. Un 10 per aquests cracs que, a manca de bibliografia sobre el tema, han cercat informació al lloc que més els motiva. Ahir els vaig gravar amb el mòbil per penjar les seves habilitats al bloc de l'escola i no paren de preguntar-me quan estarà a punt; si un servidor hagués rebut la formació adient en Linkat ja ho hauria enllestit, de moment ho faré des de casa amb les finestres d'en Gates.

La merda de l'Arale i l'Estatut

Dir-se Jordi a Catalunya no és gaire original; tampoc és original dir-se Joan o Josep; o Montse o Maria, però a diferència dels altres noms comuns, els Jordi (i derivats) tenim l'honor de tenir una festa que és una Diada molt maca -i participativa- per tots els catalans, sigui quina sigui la seva procedència. Perquè sí, és veritat, és una festa que està molt enfocada a vendre i comprar llibres i roses però jo diria que és alguna cosa més: és una festa nacional, una Diada com cal amb un afegitó d'ambient sa de cultura que demostra que som un país que quan ens ho proposem podem ser l'enveja sana de tots els pobles del voltant, i de més enllà.

I en dies com avui és quan més penses que tota aquesta gent que posa pals a les rodes a l'Estatuet precisament el que volen és que no siguem mai feliços, i que no siguem mai un poble lliure amb les seves tradicions, la seva llengua i la seva manera de fer les coses. I també penses que aquest Estatuet és una merda de l'Arale. Però no, és menys, perquè almenys la merda de l'Arale fa gràcia i aquesta broma retallada fot pena perquè és una submissió absurda. I també penses que si hem de ser sotmesos almenys ho hauríem d'estar per gent que ens respecti, i ens entengui. Però després ja no seria una submissió.

I després penses que el millor Estatut no és el d'autonomia, perquè l'autonomia que ens cal, és la de Portugal.

Foto extreta del bloc La pastanaga verda

Nou catàleg TIC = més formació?

El Departament d'Educació ha tornat a posar en marxa el catàleg d'equipaments TIC i audiovisuals per aquest curs i em sembla una gran notícia. En el present catàleg hi ha una presència important de pissarres digitals interactives i marquen el curs 2012-2013 perquè totes les aules de cicle superior en tinguin. A la meva escola em temo que les prioritats van cap a augmentar el número d'ordinadors amb Linkat i altres equipaments més petits i no tindrem encara cap pissarra digital pel proper curs. Mirant els punts del catàleg és fàcil comprovar com l'impuls del Departament pel Linkat no és el que s'hauria d'esperar i encara oferten ordinadors amb sistema dual (Windows-Linkat) i MS Office per només 10 punts més que un ordinador que només tingui Linkat; penso que amb més diferència de punts molts centres optarien per estacions Linkat i el Departament estalviaria molts diners en llicències.

Bé, m'agrada que el catàleg segueixi els propers cursos però de poc servirà si no hi ha una aposta ferma per la formació. Sé que hi ha centres amb equipaments de primer nivell que s'omplen de pols perquè ningú els sap fer anar. Necessitem molta formació en Linkat, en pissarres digitals i també en altres equipaments d'última generació que estan al catàleg. Per posar un exemple pràctic us diré que quan el curs passat vam demanar la taula de so ens van dir que hi havia una formació inclosa que a hores d'ara encara espero. Si seguiu el bloc sabreu que sóc coordinador TIC i en tot el curs tan sols he assistit a una jornada tècnica de Linkat i no em van concedir un curs que vaig demanar.

Sembla que els departaments no es coordinin: és com si uns anessin per un costat i els altres per un altre.

Apunts relacionats:

EncerTIC del Departament d'Educació

Acabar jugant al monopoly de les caselles blau turquesa

Foto: "Espinós" de JRoca'10

Milions de píxels no pixelats

A Internet les coses avancen a un ritme imparable i cada dia surt alguna cosa nova que sorprèn a una majoria i fa estirar els cabells a una minoria que li hauria agradat inventar-ho. El món de la fotografia d'alta resolució permet pàgines webs com aquesta amb fotografies de 26 MPíxels de París i coses com aquesta que va inventar el diari esportiu Marca. Es tracta d'una fotografia d'alta resolució de les grades del Santiago Bernabéu on, si vas tenir la sort (o no) d'anar a veure el Clàssic, et pots trobar entre el públic menjant pipes, tirant fotos, rosegant les ungles o insultant a l'àrbitre que són les coses que s'acostumen a fer als camps de futbol; ells en diuen "¡¡¡Marca.com te ayuda a localizarte!!!".

El que m'agradaria saber és si això és legal, m'explico: imaginem-nos que vas al camp amb els teus fills menors d'edat i no vols que surtin a la foto, què has de fer? diria que hi tens tot el dret, no? he estat mirant la foto i està ple de menors perfectament identificables. Com està el tema del dret d'imatge en els recintes esportius? perquè una cosa és que estiguis a la grada i que surtis casualment a la televisió en una ràfega que empaita una pilota però una altra de molt diferent és que la teva imatge estigui penjada en un web d'una empresa privada. M'imagino que hi deu haver un d'aquells buits legals que s'han d'omplir a mesura que la tecnologia avança.

A l'escola ens curem d'espants i cap nen surt al web o bloc del centre si no disposa d'autorització però, i als recintes esportius amb milers d'interessos comercials?
Foto extreta de www.marca.com

Agressions a mestres desiguals

Avui hem sabut que la mare que va agredir a una mestra l'any 2008 ha estat condemnada a dos anys de presó i a 7000 Euros d'indemnització. La notícia es centra en el fet de considerar o no els mestres autoritats per augmentar (o no) les penes per agressions. L'advocat defensor diu que no ja que segons ell els mestres som funcionaris i no autoritats.

Llegint la notícia veig una diferenciació clara entre els mestres que són funcionaris i el que no i això és preocupant si tenim en compte que els interins i el professorat de la concertada i la privada fan la mateixa feina que els de la pública que han aprovat les oposicions. Cal doncs legislar bé per igualar drets abans no arribi el cas de jutjar a agressors d'igual delicte però diferent pena segons si la persona agredida és funcionària o no.

Twitter imprescindible #tic-tac

Redactant la programació d'informàtica a l'escola em trobo en un mar de dubtes. Estic fent una programació amb l'objectiu que els alumnes siguin competents amb les TIC però alhora, veient la rapidesa dels esdeveniments tecnològics, em trobo que hi ha continguts que quan els acabi d'explicar ja quedaran obsolets perquè haurà sortit alguna cosa més ràpida, segura, fàcil, barata i 2.0 que l'anterior.

I també hi ha les TAC que per entendre'ns seria el fet d'explicar "la lliçó" fent ús de les noves tecnologies mitjançant un ordinador, una pissarra digital, un mòbil, etc... Ara mateix parlo amb les tutores per complementar feines però ja sabem que l'ideal seria que el professorat (en teoria competent) fes aquesta tasca.

I enmig de tot això hi ha el Twitter: una eina de microblogging que cada vegada més m'adono que és d'ús imprescindible pels coordinadors d'informàtica. Avui en dia, que un coordinador TIC no estigui al Twitter és com una empresa que no té pàgina web o bloc; pot anar tirant però mai avançarà. Estar al Twitter és saber què es cou, en temps real, en experiències informàtiques i estar al cas de les darreres novetats mundials; és qüestió de tenir els contactes adients i seguir el timeline. Val, ja sé que per alguns aquest apunt els sona xino però més val anar-s'hi ficant per no perdre el tren.

El dubte que tinc és: he de procurar que els meus alumnes de primària pugin a aquest tren deixant de banda continguts TIC bàsics o he d'esperar que ells mateixos s'espavilin a buscar l'estació que més els convingui més endavant? ara mateix no hi ha temps per tot tenint en compte que les condicions materials del centre obliguen a alentir el ritme.
Foto:"Continguts de tractament d'imatge amb Linkat" de JRoca'10
http://www.twitter.com/dallonses

Una heroïna sense capa

Ahir una mestra de Granollers es va convertir en una heroïna després de viure una situació de risc amb els seus alumnes de P5 i aconseguir que cap patís ferides després d'un esfondrament de sostre. És molt possible que hagueu vist o llegit la notícia i és d'agrair que almenys una vegada els mestres estiguin al costat bo dels titulars. Sorprèn el redactat del Periódico de Catalunya quan diu: "Quan va veure que el sostre cedia, la professora va simular un joc perquè els nens s’amaguessin sota les taules davant l’imminent esfondrament" Bé, si algú es pensa que en una situació així els mestres estem per idear jocs és que ha vist moltes pel·lícules (i molt probablement no les ha acabat d'entendre). En situacions així el més normal del món, i el que m'imagino que va fer la mestra és: cridar fort per evacuar la classe o fer amagar ràpidament els alumnes sota la taula amb les mans al cap i ben quietets.

Un deu per la mestra i una reflexió important sobre les obres que es fan en centres educatius: es veu que feia tan sols tres anys que l'aula havia estat reformada. Cal veure moltes de les nostres escoles com estan construïdes: amb quins materials i de quina manera; us asseguro que he vist xapusses que fan vergonya aliena. Dubto que el Palau de la Generalitat o la casa que hem pagat a Felipe VI i la periodista tinguin aquest nivell d'acabats.

Acabar jugant al monopoli de les caselles de color blau turquesa

Si ets una mica geek i t'assabentes via Twitter -o com sigui- de què es cou per la xarxa, de seguida tens una percepció que el sistema Linux és molt més fàcil, més atractiu i més-de-tot que el Windows de tota la vida. Una colla d'activistes Linux s'encarreguen de recordar-te dia sí i dia també les excel·lències del sistema alhora que et diuen que el Windows és una merda. Molt bé.

El curs passat el Departament d'Educació -amb bon criteri- posava a l'abast dels centres un catàleg informàtic on, entre d'altres equipaments, hi havia amb estacions Linkat a "millor preu" per incentivar que les escoles adoptéssim aquest sistema. Alhora, el mateix Departament signava col·laboracions amb el gegant Microsoft per valor de nosépasquants milers de bitllets.

I arriba el setembre i cal engegar els ordinadors amb el Linkat i comencen els problemes. Els coordinadors TIC (o TAC) som els encarregats d'anunciar la bona nova a la resta del claustre i inculcar progressivament el nou sistema, però tenim un problema, no en sabem. Això sí, després de sentir tantes vegades que és tan fàcil i intuïtiu, ens hi tirem de cap i remenem hores i hores les pantalletes que ara no són color turquesa, són de color taronja. I després resulta que un servidor s'apunta a un curs de formació i no li concedeixen; i després resulta que portem sis mesos de curs i hem fet una sola jornada tècnica de Linkat amb trenta persones en una aula per vint. I per acabar-ho d'adobar el suport tècnic extern ve menys sovint perquè ara té més escoles i les mateixes hores, vergonyós. I el seminari TAC, que va començar el febrer, no contemplava el Linkat.

I a l'escola les coses han de funcionar i el responsable informàtic sóc jo; i ara, passat aquest temps, me n'adono que he perdut tantes hores intentant entendre com collons instal·lar una impressora que no té un maleït driver o com connectar un ordinador amb Linkat amb la xarxa Heura Wifi. Me n'adono que em falten hores per coordinar el bloc escolar, per programar com cal les meves sessions i per assessorar a la resta de mestres en el que calgui. M'adono que estem deixats de la mà de Déu, que això del Linkat deu ser alguna promesa política o una aposta sense fonaments en formació. I sí, ja sé que hi ha un fòrum que funciona i que hi ha gent bona que et dóna un cop de mà però no n'hi ha prou.

Sap greu començar el curs amb aires revolucionaris i il·lusió utòpica de canvi i acabar-lo jugant al monopoli donant voltes a les caselles color blau turquesa.

Mode debat: ON

EncerTIC del Departament d'Educació

Perdre el nord mirant Lost dient Perdidos

Avui m'he assabentat que la cadena privada Cuatro deixa d'emetre la sèrie Lost (ells en diuen Perdidos) els dimarts a la nit. Es veu que no han obtingut l'audiència desitjada i és clar, ja sabem com funcionen aquestes coses. El fenomen de Lost a l'estat no tindria sentit sense Internet i està clar que els fans de veritat són (som) incapaços d'esperar una setmana més que els altres per veure el capítol que fan a Cuatro, no cal dir que els descàrregues a Internet treuen fum hores després de l'emissió del capítol als EUA.
L'anàlisi que vull fer de tot això és que la versió original subtitulada guanya terreny gràcies a Internet. Fa uns anys hauria estat impensable que milers de descàrregues es carreguessin un programa de qualitat en prime-time. Hauria estat impensable perquè no hi havia Internet però també perquè el bon hàbit de veure el cinema o la televisió en VOS no estava tan implantat com ara. La xarxa, tot i les coses negatives que els mitjans tradicionals s'esforcen a magnificar, ens pot ajudar a treure'ns del cap aquesta mania de veure-ho tot doblat que a la pràctica instaura un gandulisme idiomàtic molt poc recomanable en un país turístic com el nostre.
Llegeix també:
Du yu spik Inglix
Recomano:
Lost-Perduts
Renoms d'en Sawyer
Foto: "Caixa perduda" de JRoca'10

18mil blocs de docents

El portal web 3cat24 parlava fa poc dels blocs dels docents catalans i assegurava que n'hi ha 18.000! Déu n'hi do, qui digui que els mestres i professors no estem a la xarxa està ben equivocat.
També és cert que d'aquests 18.000 n'hi deu haver molts que estan abandonats o que han estat creats expressament per completar algun curset i després ja no s'han actualitzat més però tot i això el número ha de ser ben alt, m'agradaria veure la mitjana estatal o la d'altres països per situar els blocs catalans en algun rànquing, segur que tindríem alguna sorpresa agradable.
De l'article del 3cat24 m'ha agradat que em citi: "repassar els apunts crítics de Jordi Roca" diu. Sí, de vegades sóc força crític però sempre des d'una posició independent no vinculada a cap partit polític o sindicat; esteu llegint un bloc personal que no està en venda.
Foto:"Connexions" de JRoca'10

Una tele que també pot educar

Dir que la tele és una merda, que no foten res de bo o que tot és tele-deixalla són arguments força pobres. Actualment es fan bons programes educatius a casa nostra i el "Quèquicom" n'és un exemple formidable. Veure un capítol, del tema que sigui, és un exercici saludable d'aprenentatge de la ciència i la tecnologia que ens envolta. Per si fos poc, en el seu web es poden veure els capítols dos dies abans de l'emissió la qual cosa indica una aposta ferma per les noves tecnologies. Combinat amb el magnífic "3 a la carta" de la TV3 ja tenim un molt bon recurs per inserir els vídeos als blocs escolars gràcies a la facilitat de "copy-paste" un simple codi.

Confrontació també al camp de batalla 2.0

El bloc del Departament d'Educació es convertirà en les properes hores i dies en un escenari de confrontació 2.0 entre el propi Departament i els sindicats. Avui dia 24 de febrer han penjat un apunt en el qual expliquen les raons de la institució en les negociacions amb els sindicats que ja han convocat una nova vaga.
De l'apunt -que portarà cua- em quedo sobretot amb un document que adjunten on expliquen les propostes sindicals i el procés de negociació: expliquen què han acceptat i què no han acceptat amb les raons al costat.
Abans de decidir si faig o no faig vaga m'ho penso llegir tot.
Foto: "Control, alt, suprimir" de JRoca'09

El do de to

He publicat un apunt en el qual explico una teoria meva anomenada "El do de to".
Podeu llegir-lo al blog "L'apunt docent" de www.criatures.cat
Gràcies

25 anys sense Espriu

Reconec que no sóc un entès de l'extensa obra de Salvador Espriu però poemes com aquest em donen arguments per seguir-la. Diari MEF se suma a la iniciativa promoguda pel bloc Antaviana commemorant els 25 anys de la mort de l'autor.

Assaig de càntic en el temple
"Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria."
Salvador Espriu (1913-1985)

Els gags del Polònia i les bromes de mal gust

Potser el president Montilla no va acceptar la dimissió del conseller economista perquè en cas d'acceptar-la calia canviar la placa del nou institut que calia inaugurar al cap de poc i ja se sap que hi ha crisi, la partida destinada a canviar plaques devia estar amb números vermells.
Jo al que li demano a la persona que agafarà la Conselleria d'Educació després de les eleccions de la tardor és que es dediqui al 100% a aquesta Conselleria, si té altres fronts oberts no pot estar ni per una cosa ni per a l'altra. Ah, i ja que hi som també li demano que sigui una persona que conegui l'escola per dins; el gag del Polònia sobre el repartiment de conselleries a l'atzar està molt bé pel programa d'humor però pel país és una broma de mal gust.
Foto: "Rectificar és de savis, diuen" de JRoca'10