Confrontació també al camp de batalla 2.0

El bloc del Departament d'Educació es convertirà en les properes hores i dies en un escenari de confrontació 2.0 entre el propi Departament i els sindicats. Avui dia 24 de febrer han penjat un apunt en el qual expliquen les raons de la institució en les negociacions amb els sindicats que ja han convocat una nova vaga.
De l'apunt -que portarà cua- em quedo sobretot amb un document que adjunten on expliquen les propostes sindicals i el procés de negociació: expliquen què han acceptat i què no han acceptat amb les raons al costat.
Abans de decidir si faig o no faig vaga m'ho penso llegir tot.
Foto: "Control, alt, suprimir" de JRoca'09

El do de to

He publicat un apunt en el qual explico una teoria meva anomenada "El do de to".
Podeu llegir-lo al blog "L'apunt docent" de www.criatures.cat
Gràcies

25 anys sense Espriu

Reconec que no sóc un entès de l'extensa obra de Salvador Espriu però poemes com aquest em donen arguments per seguir-la. Diari MEF se suma a la iniciativa promoguda pel bloc Antaviana commemorant els 25 anys de la mort de l'autor.

Assaig de càntic en el temple
"Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria."
Salvador Espriu (1913-1985)

Els gags del Polònia i les bromes de mal gust

Potser el president Montilla no va acceptar la dimissió del conseller economista perquè en cas d'acceptar-la calia canviar la placa del nou institut que calia inaugurar al cap de poc i ja se sap que hi ha crisi, la partida destinada a canviar plaques devia estar amb números vermells.
Jo al que li demano a la persona que agafarà la Conselleria d'Educació després de les eleccions de la tardor és que es dediqui al 100% a aquesta Conselleria, si té altres fronts oberts no pot estar ni per una cosa ni per a l'altra. Ah, i ja que hi som també li demano que sigui una persona que conegui l'escola per dins; el gag del Polònia sobre el repartiment de conselleries a l'atzar està molt bé pel programa d'humor però pel país és una broma de mal gust.
Foto: "Rectificar és de savis, diuen" de JRoca'10

El boca-orella dels blocs

Aquest dissabte vaig anar a una nova Ateneuesfera a l'Ateneu Barcelonès a petar la xerrada amb diferents blocaires de diferents àmbits. La trobada d'ahir va ser particularment interessant doncs es van tractar molts temes que van fer que la cosa s'allargués ben bé tres hores.
D'entre els nous convidats vaig conèixer en Josep Àngel Guimerà que és un dels impulsors de l'anomenada Gastrosfera.cat que aglutina un munt de blocs en català sobre cuina. L'autor va dir una frase que ara no sabria reproduir literalment però que deia alguna cosa així com: "avui en dia qui té un bloc de cuina pot rebre productes comercials per alimentar una família de quatre persones". Aquí hi ha tema. Les grans marques comercials han entès que els blocs són potencialment una forma magnífica de publicitar els seus productes amb una fórmula semblant al boca-orella que és la publicitat més directe; i tot a molt bon preu, ni punt de comparació amb les campanyes habituals. Les relacions que s'estableixen entre blocaires i lectors de blocs fan que hi hagi una confiança, semblant com comentava al boca-orella, que no pot ser passada per alt pels publicistes.
Interessant: tens un bloc de cuina més o menys important, es posen en contacte amb tu i reps un producte amb la condició que en parlis al bloc. Si en parles bé o malament ja és un tema d'ètica. I si parlem d'ètica, de cuina i ho passem pel túrmix 2.0 hem de parlar del Codi Cuina: uns principis ètics per xupar-se els dits.
Foto extreta del bloc Vida quotidiana

Dues visions de l'autonomia de centres

Aquests dos vídeos parlen de l'autonomia de centres però de manera molt diferent. El primer vídeo és una entrevista a Rosa Cañadell del sindicat USTEC-STEs i el segon és un vídeo del nou canal Youtube del Departament d'Educació.

La trobada amb el Conseller Maragall

Ahir dimarts 2 vaig ser convidat a una trobada de blocaires i docents experts 2.0 amb el Conseller Ernest Maragall a la seu del Departament d'Educació. Els seleccionats a la cita vam ser una vintena de persones de sectors professionals molt diversos que van des dels relacionats amb el periodisme, empreses amb implantació TIC, experts contrastats en eines 2.0 i diferents perfils educatius com són els docents en el sector universitari, educació secundària o educació primària com és el meu cas.
Al costat del Conseller Maragall hi havia la Trina Milán que és Responsable del projecte d'Identitat digital del Departament i en Xavier Vidal que és Cap de Comunicació. Ens van explicar les intencions del Pla que són gestionar un bloc, un canal de Youtube i un compte de Twitter per promoure la participació amb la ciutadania i especialment amb la comunitat educativa que, ara per ara, mostra un distanciament i un conflicte provocat en molts casos per una manca d'informació, segons van reconèixer.
La trobada, que va durar unes dues hores, ens va permetre exposar les nostres inquietuds, queixes, propostes, consells i moltes opinions que van ser degudament contestades. Una de les meves intervencions va anar enfocada a la dificultat que tenim els coordinadors TIC per "enganxar" companys en les eines 2.0 i el seu potencial educatiu; veient que una part dels actuals docents són incapaços d'entrar en aquest món (tot i els esforços) vaig proposar un Pla perquè els futurs docents sortissin de les facultats amb una formació adient en aquestes eines. A partir d'aquí van sortir persones del món universitari exposant el seu punt de vista sobre la formació TAC dels futurs mestres. També va haver-hi moltes altres intervencions de tot tipus: algunes encarades als sectors professionals diversos presents a la sala, d'altres sobre temes més pràctics i informatius i d'altres també sobre algunes experiències educatives. En definitiva puc dir que va ser una experiència positiva pel que vaig aprendre i vaig sortir amb l'esperança que aquest pla funcioni. Tant la Trina Milán com en Xavier Vidal em van causar molt bona impressió i crec que estan més que capacitats per portar a terme aquesta tasca tan complicada; la impressió que em va causar el Conseller no va ser tan bona i em costaria explicar la raó: potser el veig massa "polític"? potser perquè fa temps que he deixat de confiar-hi? la veritat és que tampoc em preocupa gaire, prefereixo un bon equip a un bon líder i la propera persona que ocupi aquest càrrec segons resulti de les properes eleccions espero que continuï aquest projecte, tingui més o menys carisma (talante) que l'actual.
Actualitzat 7/2/10: notícia al 3cat24
Foto: "Xavier Vidal, Ernest Maragall i Trina Milán" de JRoca'10

Vénen però no venen

Estimats lectors, les bones pràctiques educatives vénen, però no venen.
El Departament d'Educació ha obert un bloc, un canal Youtube i un compte Twitter fa un parell de setmanes. Al canal Youtube han anat penjant vídeos explicatius sobre el que es fa a les escoles del país; té 71 subscriptors i un vídeo tan interessant com el Pla experimental de llengües estrangeres va rebre en tres dies poc més de (només!) 20 visites.
Els vídeos, informes, estudis i altres coses que diuen que l'educació en aquest país està fatal i que provoquen un desencís social respecte a l'escola si que venen, i vénen, i molt. I també omplen tertúlies radiofòniques amb els intel·lectuals de torn que són capaços de parlar d'escola sense haver-ne trepitjat cap en els últims trenta anys. Així està el tema.