divendres

El talent

Veiem jugar el millor jugador del món i ens pensem que el futbol és fàcil. Li veiem fer passades impossibles, el veiem controlant el tempo dels partits, el veiem marejant els rivals i desesperant les pissarres dels entrenadors rivals -per molt sirs que siguin- i ens omple d'orgull que sigui dels nostres perquè és un català de Terrassa que, a sobre, juga amb la samarreta dels nostres amors que podria estar tacada amb les lletres d'una firma d'apostes per Internet però té les lletres d'UNICEF. I és clar, ens cau la bava veient aquest equip liderat pel millor jugador del món que, a sobre, no porta tatuatges horteres a l'avantbraç, ni es tenyeix el cabell, ni busca excentricitats de nen mimat i no fa ostentació de la seva immensa fortuna ni del seu do.
I el Camp Nou cridarà altres noms i ell s'ho mirarà en segon terme, controlant-ho tot, observant-ho tot, calculant-ho tot, preveient-ho tot; perquè ell és el jugador total. I tots els seus companys saben que aquest (primer) triplet no hauria estat possible sense ell, i en Pep ho sap. En Xavi és l'artífex del futbol bonic, fàcil, net i que s'agrada, el futbol que enganxa i que, per fi, torna a fer creure a la gent en aquest esport.
I tots els altres també en saben molt.
I l'equip tècnic que ha format en Pep és excepcional.
I és clar, el que ha passat aquest any, amb tota aquesta conjuntura, dóna fruits.
Foto: "El talent". Font Sport via Google imatges

dimarts

Llegir amb naturalitat

Quan fa un dia fantàstic i treballes en una escola tan maca com Les Pinediques de Taradell fer classe al pati, si les circumstàncies ho permeten, és quasi obligatori.
Avui amb un grupet hem anat a llegir en un racó del pati a l'ombra dels pins, els roures i les alzines que poblen l'espai. En un moment de la lectura un nen ha vist un esquirol a uns quinze metres; la imatge era impagable i el petit rosegador, que s'ha vist observat, ens ha delectat amb un ball de saltirons i moviments àgils fins a perdre's pel tronc d'una alzina.
Després hem seguit llegint.
Foto: "Oasi" de JRoca'09
Post relacionat: Tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès 29 maig 2008

diumenge

Alumnes de primària i museus militars

A la comunitat de Madrid 150 alumnes de primària visitaven una acadèmia militar on hi ha alguns militars afectats amb la globalitzadora grip nova, o A, o porcina, o H1N1. No parlaré de la grip perquè el que jo em pregunto és què han de fer uns escolars d'edat de primària en un edifici militar, no ho acabo d'entendre. A l'escola, cada sortida que fem té uns objectius que normalment no es poden aconseguir al propi centre i va bé vivenciar-los in situ, però, quins objectius pot tenir una sortida en un museu d'una acadèmia militar? sí, ja sé que n'hi ha que sortiran amb la tasca humanitària de l'exèrcit als Balcans i a no sé quants llocs més però estem parlant d'un museu militar que, òbviament mostra la història, i en un estat com l'espanyol aquesta història ha estat durant molts anys lligada al règim feixista del general Franco i els seus col·legues, una història, no ens enganyem, escrita pels guanyadors.
Bé, per sort, al nostre país les coses van canviant i el museu militar de Montjuic tanca la paradeta.
Foto: "Un militar li mostra a la ministra unes coses que fan por. Li diu: Con cuidado ministra". Font El Pais via Google

divendres

Accés a l'ortografia quotidiana

Anar d'excursió amb alumnes és pels mestres un desgast important d'energia; t'estàs unes quantes hores controlant que tot funcioni bé en un medi no habitual, sovint desconegut i també sovint amb perills que cal minimitzar.
I és en el context fora de centre que aprofito la més mínima per aprofundir en coneixements. Ahir dijous a Sant Miquel del Fai (un clàssic), vaig tenir algunes oportunitats de comprovar l'enginy dels meus alumnes. Com que ja em coneixen ja saben que quan dic "Ai, quin mal d'ulls!" és l'hora de cercar a corre-cuita alguna errada ortogràfica; fins que no la troben no paro de fer comèdia queixant-me de mal d'ulls.
La primera errada és la típica c trencada acompanyada d'una e, qui no ha vist alguna vegada escrit Merçè?
- Una c trencada i una e! com pot ser Jordi?
- Ho devien escriure ràpid...

Caminant cap a la sortida em paro davant d'un cartell força gran gravat a la pedra:
- Ai quin mal d'ulls!
- On?
- Ai, és que no puc ni caminar del mal d'ulls.
- No veig l'error.
- Què hi diu allà?
- Accés.
- N'estàs segura que hi diu accés?
Una altra espavilada veu l'errada.
- No, hi diu accès, l'accent està equivocat!
Justament aquests dies hem estat treballant això a l'escola, em va perfecte.
- Jordi, potser és que aquí ho diuen amb accent obert, deuen parlar un dialecte.
- No, no és això, al Vallès Oriental parlen igual que a Taradell, el problema és que la persona que ho va gravar a la pedra en comptes de preguntar-ho va decidir jugar al 50% de possibilitats d'encert. I va errar el tret.
Tu rai. 16 febrer 2006
Recomano el blog "Do de llengua"

dilluns

És Roma, Pou!

Avui corregint una prova de llengua catalana m'he topat amb el Barça.
"Escriu una paraula que tingui el so de la o tancada.
- Bojan"
"Escriu una paraula que tingui el so de la e tancada.
- Iniesta"
Ho haveu vist?

dissabte

Competències pràctiques TIC

L'altre dia a l'hora d'informàtica vam estrenar la nova càmera digital que vam guanyar al concurs de podcasts. L'exercici pels de quart consistia en:
1- Fer una foto "artística"a la resta del grup.
2- Treure la targeta SD* de la càmera i col·locar-la a la ranura correcta del lector de targetes USB.
3- Desar a la carpeta de la xarxa que té cada alumne.
4- Una vegada a dins canviar el nom.
5- Entrar al correu Gmail propi a l'apartat "Fotos" i carregar la foto a la carpeta corresponent sense opció a compartir-la a la xarxa.
La setmana que ve tinc previst ensenyar-los a editar la foto i desar-ne una còpia mitjançant el mateix procediment, d'aquesta manera la podran mostrar a casa sense necessitat d'imprimir-la al centre que és una despesa molt gran.
Estic segur que alguns d'aquests alumnes seran capaços de fer aquest procés a casa amb la càmera digital familiar. Tot això em dóna moltes satisfaccions com a coordinador TIC però no estic segur d'aguantar un altre any amb aquest càrrec, la tutoria i la part d'EF de cicle mitjà; hi ha dies que no dono per més.
* Quan els nens van veure la targeta la majoria va dir que era igual que la de la DS, herència de la bonança-bogeria econòmica pre-crisi.

dimarts

Buscant títols pel post

La versió "Copa, Lliga i Champions" del Crackòvia està fent estralls entre els escolars catalans i no és difícil trobar grupets de nens i nenes que la canten de dalt a baix pels passadissos, a l'hora del pati, esperant abans d'entrar a classe, a tothora, vaja. A casa també la cantem i la pubilla, per imitació, la canta picant de mans, sense encertar el ritme, tot sigui dit.. i escrit.
M'imagino que d'aquí a un temps- anys potser- alguns dels que ara són marrecs de primària i canten la versió del Crackòvia sentiran la versió original de Queen i diran:
- Quin plagi, mare meva... quan ho sàpiguen els de l'SGAE a aquests imitadors els caurà el pèl.

Em ve al cap el cas del "Knockin' on Heaven's Door". De la meva generació molta gent sempre havia pensat que era dels Guns n'Roses fins que van veure un paio baixet, tot despentinadot amb una harmònica i una guitarra que la cantava; era un tal Bob Dylan.



Demà sabrem si la primera part de la cançó seguirà sonant bé; caixa o faixa.

diumenge

L'Oreja que no escolta i el Conseller mut

A alguns dirigents del PP se'ls veu el plomall cada vegada que obren la boca, un d'ells és el senyor Mayor Oreja que amb un conegut odi irracional cap a la llengua catalana ha utilitzat el més pur estil ultranacionalista per dir que el model lingüístic català provoca "una immersió en la ignorància" a milers de joves. Davant d'aquestes paraules l'Honorable Conseller Maragall, el nét de l'autor d'aquell "Escolta Espanya la veu d'un fill que et parla en llengua no castellana", ha preferit no dir res. Malament Conseller, malament, novament malament. És el moment de contestar amb contundència i mostrar resultats públicament per fer tancar les faccioses boques que beuen del seu passat gloriós i de la història que ells mateixos van escriure. No pot ser Conseller, que aquesta gent diguin això i es quedin tan amples, el poble vol resposta contundent, el poble necessita saber que els seus polítics estan amb ells contra l'enemic, perquè és enemic qui vol provocar una guerra trencant l'harmonia lingüística i la convivència del país.
Però com es pot dir que la immersió provoca ignorància? que no se n'adona del que ha dit? jo sempre he cregut que conèixer llengües és una riquesa cultural i el nostre sistema educatiu fa que els nostres alumnes siguin com a mínim bilingües, on és la ignorància de conèixer llengües?
Conseller Maragall, exigim una resposta contundent!

3cat24: Mayor Oreja acusa el govern català de vulnerar els drets i les llibertats en matèria lingüística

dijous

El micro de pal i la Panasonic Lumix DMC FS3

Avui he anat al CaixaForum a rebre un premi del concurs de podcast "Sentits en dos minuts" organitzat pel Departament d'Educació, el programa L'altra ràdio de RNE Ràdio 4 i Podcatalà. Amb un podcast fet amb un petit grup de 4t de primària hem quedat tercers i hem rebut una càmera de fotos i un diploma per penjar a l'aula l'informàtica. L'experiència ha estat molt bona doncs, amb dos dels alumnes, hem parlat pels micròfons de Ràdio 4 explicant una mica el procés de l'arxiu de so que vam presentar.
I sabeu què és el que em fa sentir més orgullós? el fet d'haver fet aquest podcast amb pocs mitjans tècnics: un ordinador normalet, un senzill programa d'edició de so gratuït anomenat Audacity, un micròfon d'aquells de menys de sis euros que és com un pal, auriculars vells i creant sons amb diferents elements quotidians a part dels extrets legalment d'Internet. Tot això amb alumnes de cicle mitjà i moltes ganes.
Molt sovint ens trobem amb mestres que es queixen de manca de mitjans i sempre agafen aquesta excusa (i d'altres) per no entrar al món TIC (o TAC). És cert que hi ha escoles amb moltes mancances però també és cert que hi ha molts mestres que no saben treure suc del que tenen i això és una pena pels alumnes.
Escolteu el tercer premi d'infantil i primària:
CEIP LES PINEDIQUES: Qüestió de confiança mp3 1m44s
Foto: "Al CaixaForum" de JRoca'09

dimarts

La dècada prodigiosa


Avui a l'hora de Grups Lectors amb alumnes del 1999 llegíem un llibre i ha sortit la paraula "casset". He fet aturar de cop al que llegia i he preguntat:
- Algú sap què és un casset?
La majoria han fet cara de circumstàncies i algun ha aixecat la mà.
- És una cosa per mirar la tele.
Després d'indagar una mica he conclòs que es referia a una cinta de vídeo.
Un altre ha assenyalat el ràdio-casset amb CD de la classe.
- És allò!
Jo he contestat que allò era un ràdio-casset però que m'interessava que em diguessin que és un casset. Un ho ha intentat explicar però no se'n sortia gaire bé, es veu que el seu pare en tenia molts per casa i n'havia vist. Finalment per ajudar a les explicacions n'he dibuixat un a la pissarra i el 50% ha fet "aaaah, val"; l'altre 50% no ha dit res, i diria que tampoc m'ha sortit tan malament el dibuix.
Tinc intenció de fer aquest petit experiment sociològic preguntant altres coses: carret de fotos, disc de vinil, vídeo VHS, discman (el walkman seria nivell massa alt), ... Pessetes.

Foto:"Nascuts als 70's" de JRoca'08

dissabte

Paisatges des del cotxe

Dins del cotxe hem vist un globus que volava baix; uns cavalls, un ramat de xais, unes vaques de color marró; uns camps de color groc immensos; molts túnels, alguns ponts; altres cotxes amb cadireta; algun parc infantil; un munt de ciclistes a la via verda a les Preses: hi havia bicis petites, bicis grans, bicis amb cadireta amb nena com jo, uns nens amb casc, d'altres que no en portaven, un home portava una motxilla grossa i un altre una cistelleta buida a la part de davant de la bici. A prop d'Olot hem vist semàfors; quan estaven vermells ens hem parat i quan estaven verds hem engegat el cotxe.
Tot això i molt més ho hem vist perquè no tenim un DVD al cotxe.