La crueltat de la guerra des dels ulls dels infants

A l'imatge es veuen unes nenes israelianes enviant uns missatges als destinataris libanesos dels míssils.

Una dona riu al fons.

Fixeu-vos com escriu a la punta del projectil que possiblement matarà infants a uns quants quilòmetres més al nord.

Com es pot permetre això?

A sota veiem les conseqüències dels míssils sobre els "danys colaterals".

L'hora del conte

Aquest dissabte estava passejant la pubilla de la casa pel poble quan em vaig trobar l'amic Xevi que em va dir que a les 22h feien l'hora del conte. L'hora del conte és una interessant iniciativa d'un grup de gent de Tona que explica contes en un lloc maquíssim com és l'amfiteatre del parc de les Feixetes. En aquesta trobada s'hi pot apuntar qui vulgui i baixar a l'escenari a explicar algun conte o història interessant. Fa uns anys havia tingut cert èxit però ha anat quedant apartat i dissabte hi van anar menys de 30 mortals (de morts potser més perquè es fa on era l'antic cementiri de Tona). En altres edicions havia pensat de baixar i explicar alguna cosa però la vergonya era més forta que jo, parlar en públic em fa força por, amb nens no em suposa cap problema però amb adults acostumo a tenir vergonya i és per això que no faig teatre com a actor.
Doncs bé, aquest dissabte vaig decidir baixar i explicar una història i el més curiós del cas és que m'hi vaig trobar bé i crec que va anar bastant bé, almenys per les felicitacions que vaig rebre. Em vaig treure aquella espina i això sempre és positiu. Vaig explicar, a la meva manera, una història del llibre de Paul Auster que vaig comentar al bloc anteriorment. Ja em van dir que per properes edicions m'havia de preparar alguna altra cosa, no ho sé, potser sí que hi tornaré. Ara estic escrivint uns guions per una obra de la Guarderia Teatre i sempre em volen animar a pujar a l'escenari, amb el Llop ho he fet moltes vegades però una obra normal amb un guió definit és molt diferent del Llop, no crec que ho faci.

Cau es sol de s'horabaixa

Alegria
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penyassegat
i una pluja suau de pols estelar.
Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
tothom m'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no vendran cacavets.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida... alegria.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.
Antònia Font: Alegria (2002)

Projectes i més projectes

A la Guarderia Teatre no parem.
Aquest diumenge 16 fem el Llop a Centelles, el proper dia 30 el fem a Balenyà (Hostalets).
A la ràdio seguim amb el programa que de moment està funcionant força bé.
Per Festa Major de Tona estem preparant una actuació enmig del ball de confetti de l'últim dia, seria una espècie de contra-pregó d'uns deu minuts de durada, jo de vosaltres no m'ho perdria.
Pels volts de la Diada estem preparant els Racons lunars que es faran dins el marc de l'Aplec de l'Ajuda a Balenyà-Hostalets. Estic fent uns guions que en principi haurien de ser una nova obra de teatre però els farem servir per veure l'acollida de públic a la nova proposta, en tinc moltes ganes.
A la foto podem veure la darrera actuació del molt aconsellable joc-espectacle EL LLOP de la Guarderia Teatre.

Una nit vaig somiar que mon pare era Déu (una follia sobre Paul Auster)

Aquest dissabte, des de la Guarderia Teatre, vam organitzar una obra de teatre titulada "Una nit vaig somiar que mon pare era Déu (una follia sobre Paul Auster)" dirigida i interpretada pel mallorquí Salvador Oliva. Com és mal costum en aquest tipus d'espectacles a Tona, al teatre hi van assistir poques persones, menys de 20. És una llàstima que la gent tingui aquest poc hàbit cultural que et fa quedar a casa en comptes d'assistir al teatre per veure propostes com les d'en Salvador Oliva . Va ser una obra genial en tots els aspectes i massa gent s'ho va perdre. En Salvador ens va regalar carisma a dojo i professionalitat per transmetre el que Paul Auster va plasmar en el llibre "True tales of American life" que precisament he començat a llegir avui en anglès. Em sembla que el títol en català és el mateix que en l'obra de teatre.
Us poso el text del tríptic:

Tot comença quan Paul Auster va demanar als americans que li contessin
històries viscudes per ells mateixos per després contar-les en un
programa de ràdio. En va rebre prop de quatre mil de les qual en trià
cent setanta-nou per convertir-les en literatura. Aquestes històries són
les que conta el llibre Vaig creure que el meu pare era Déu.
Com que sóm un entusiasta de les històries de Paul Auster i perquè
aquest llibre em va fascinar, un any després de llegir-lo, una nit, jo,
vaig somiar que mon pare era Déu.
Una coincidència o una revelació?
No, un deute.
Parlar de racisme, d'amor, de mort, d'amistat, de religió, de guerra, de
por, de sort..., amb exigència i naturalitat era la meva obligació.
Les vivències són convertides en literatura i la literatura en teatre.
Les nostres històries són les millors perque són les que hem viscut.
Paul Auster és un escriptor intel.ligent, capaç d'enganxar el lector amb
un argument senzill, que fa de mirall dels comportaments humans i fa
pensar molt, també juga amb l'atzar, les casualitats i en això m'hi
sento molt identificat. Hi ha gent que pensa que els pren el pèl, però a
mi m'encanta que jugui amb mi i em faci còmplice de la seva escriptura.
La lectura de la seva obra em deixa un regust fantàstic.

Aquest espectacle està dedicat a Joan Carles Bellviure per
ensenyar-me tantes coses, i com no, als meus pares: Salvador i Maria.
Ja ho veieu, si teniu oportunitat de veure aquest espectacle no ho dubteu ni un segon, us en penedireu.

Recomanacions de cara a l'estiu

Acabo d'actualitzar les recomanacions culturals que cada trimestre poso al bloc (a la part dreta, a baix).
Bé, aquesta vegada he optat per un llibre fascinant que he acabat de llegir fa poc: Els pilars de la terra de Ken Follet. Sí, ja ho sé, ha esdevingut un llibre mediàtic i tot el que vulguis però val la pena llegir les quasi 1300 pàgines per endinsar-se a una època cruel magistralment explicada.
De disc he optat per un dels meus clàssics de sempre, em refereixo al Vs de Pearl Jam. Per mi és el seu millor disc ja que transmet força l'escoltis com l'escoltis. A més té grans temes com aquell Rearviewmirror (jo l'hagués titulat adrenalina aquesta), aquell Go, Animal a més d'un Daughter. Sempre l'aconsello a amics i normalment no es decepcionen.
Per la cançó he escollit una preciosa peça d'aquell paio que té veu de Bourbon, en Tom Waits. És del Small Change que possiblement és el disc que més he escoltat d'ell (i en tinc més d'una dotzena). De cançó en podria haver escollit ben bé 8 o 9 però avui m'ha vingut bé aquesta. Aquest home destila blues, rock, jazz i molt whisky barat al costat del piano.
De pel·lícula aquesta vegada n'he escollida d'un dels meus directors preferits autor de diverses obres d'art, el gran Julio Medem. En podria haver triat una altra però Vacas té una ambició admirable per ser una opera primma. M'agrada com està filmada, el guió, els actors, la música, el tema, tot. No m'estranya que l'hagi vist almenys cinc vegades.



De lloc he escollit Formentera perquè és una illa captivadora, hi he de tornar però com que no puc almenys us l'aconsello a vosaltres.


Salut, pau i República.

No penso descansar

Fa molt de temps que estava esperant l'estiu per tenir temps d'iniciar una colla de projectes que tinc en ment durant l'any. Ara no tinc l'excusa del temps, he de pencar de valent i portar-los tots a terme.
Tinc en projecte una obra de teatre, un nou programa de ràdio, uns espectacles de teatre amb el grup, escriure nous monòlegs, aprendre a tirar millors fotos, llegir molt i sobretot ser bon pare.
D'entrada aniré pel programa de ràdio ja que comença demà mateix.
Abans hauré de desconnectar del cole però hi passaré un dia d'aquests per entregar quatre coses que em falten i arreglar una mica la classe, no he tingut temps de fer-ho tot.
Bé, suposo que des del bloc seguiré escrivint quatre cosetes durant l'estiu.
Salut i bon estiu.