divendres

La crema de bruixes i els toros televisats

Fent zàpping comprovo com diferents cadenes es preparen per retransmetre toros en horari infantil. Entro a Internet per informar-me una mica i veig que es paguen millonades per tenir els drets de les emissions de les corridas de toros. Comprovo que a Canal Sur hi ha un programa que té un 30% de share i resulta que es diu "Toros para todos", el fan a la tarda perquè els nens el vegin en família. També en horari infantil cada tarda hi ha les cremes de bruixes modernes que són aquests linxaments a famosets de pa sucat amb oli en els programes de televòmit (gràcies Sílvie). Per la seva part el CAC em respon dient-me que no tenim competències en la defensa dels nostres infants si el programa no es fa a Catalunya. D'altra banda al País Valencià tanquen la possibilitat de veure TV3 i es veu que han escollit la data del 25 d'abril, és la forma de celebrar els 300 anys de la batalla d'Almansa suposo.
Ah, el debat és el preu d'un cafè.

Tom Waits: I don't wanna grow up

dimecres

El tutor

Com a tutor, amb el meu grup sempre intento mantenir una relació de confiança amb l'alumnat, m'interessa que confiïn amb mi perquè així sempre sabré què els passa, crec el tutor ha de saber-ho tot dels seus alumnes: gustos, on viuen, quants germans tenen, com estudien, quins programes de TV miren, nom dels pares, què els agrada més, si tenen animals, on van de vacances, etc.. d'aquesta manera puc entendre el seu comportament i la seva manera de ser. Parlo sovint amb els pares i els informo del que crec que els interessa, de vegades queden parats en les reunions de com els arribo a conèixer. Sóc conscient que en alguns casos els alumnes necessiten parlar amb mi i explicar-me les seves coses, molt sovint són coses que per mi no són gran cosa però que per ells són importants, possiblement a casa no els fan cas o potser no tenen temps pels nens, o potser els veig més hores jo que els seus propis pares, per això de vegades se'ls escapa un "Papa" i es posen a riure. De vegades veus que el que volen és que els abraci o que els faci pessigolles, volen estar al meu costat i criden l'atenció perquè hi vagi cada dos per tres, és normal. De vegades però, també n'hi ha que no juguen net. S'inventen coses que després expliquen a casa per fer-me quedar malament i alhora justificar-se d'algun càstig, d'alguna nota a l'agenda,.. Ja sabeu, aquell "em té mania", aquell "no em fa cas", aquell "ens crida", ... sort que d'aquest segon tipus n'hi ha menys i de seguida els tinc clissats.
Bonnie Prince Billy: At break of day

dilluns

Una causa comuna

Diumenge vaig anar a la Festa de la Primavera de Tona (Osona). En aquesta edició es va inaugurar un itinerari marcat que envolta el turó del Castell i es van fer diversos actes relacionats amb el medi ambient i la recollida selectiva de deixalles. Durant la jornada es va recollir oli usat que es canviava per dues bombetes de baix consum i també podíem recollir un bon sac de compost orgànic que està fet gràcies a la recollida porta a porta que es fa des de fa anys. També es va fer una xerrada informal en la qual un informador explicava, en clau d'humor, coses sobre el reciclatge, la reutilització, la recollida, etc... Aquí volia arribar. Qui va assistir a la xerrada? poca gent, els de sempre, és a dir, els que ja saben de què va això del reciclatge i el medi ambient, la gent compromesa amb la "causa verda" i la gent que va impulsar contra les crítiques aquest sistema de recollida que no és perfecte però que és el millor per Tona. Tot i la poca gent cal seguir lluitant i oferint formes noves de captar gent per la causa, una causa per un bé comú.
Foto:JRoca

diumenge

El pollastre que observa i somriu


Avui (ahir dissabte) he anat al Museu Nacional d'Història a veure l'exposició "Quan plovien bombes". He quedat força impressionat veient com els feixistes ens van bombardejar amb els seus avions i vaixells, he estat una bona estona llegint noms i més noms de morts a la paret. M'he fixat amb una dona gran que venia acompanyada del seu fill d'uns cinquanta anys, veient un dels vídeos se li han negat els ulls i ha hagut de girar-los per mirar a un altre costat. En un vídeo dels que es mostraven es veia com en un IES hi anava una altra dona gran per explicar als adolescents actuals el que ella va viure amb els bombardejos, m'he quedat amb unes quantes coses que diu: ha dit que per anar a l'institut a parlar del tema no ha hagut de preparar-se res perquè ho porta a dins des de petita, va amb ella. Una alumna ha preguntat si a l'escola feien simulacres i ella ha dit que al principi algun però que després ja no eren simulacres sinó realitat. Una altra alumna li ha preguntat si l'escola d'aquella època estava polititzada i ella ha dit que cada alumne tenia un exemplar de l'Estatut per aprendre el que era la democràcia i que tenien clar que els que bombardejaven no la volien.
Sortint del Museu, passejant vora el mar comprovem com en un edifici de l'exèrcit hi ha un escut de l'Espanya guanyadora amb l'àguila inclosa, sí, l'any 2007 a Barcelona pots anar a veure una exposició sobre bombes sobre població civil i sortint veure com voleja l'àguila dels guanyadors davant dels teus morros, suposo que la deixen allà perquè ens quedi clar qui són els vencedors i qui són els vençuts.

divendres

Sense aturador

El 2007 serà l'any de la Guarderia Teatre si hem de fer cas als projectes del grup. Després de fer un Shakespeare, un Goldoni, jocs de rol teatralitzats, cicles de cinema, programadors d'espectacles, jornades de jocs de taula, monòlegs, espectacles de carrer, espectacles al bosc i alguna que altra cosa més, aquest 2007 començarem un projecte més que ambiciós que de moment no anunciaré. El que si que puc dir és que serà sonat i que no us ho podeu perdre.

Pixies: Gigantic

dijous

Justícia, per fi

Finalment s'ha fet justícia en el reconeixement d'una feina que porto fent des de fa sis anys. Com vaig explicar en aquest post, vaig demanar que la pàgina "Educació física, no gimnàstica!" que vaig crear a finals del 2000 se'm comptabilitzés com a publicació didàctica en els mèrits del concurs de trasllats. Inicialment no em van comptar res i vaig reclamar perquè ho trobava injust. Vaig rebre suport de diversos companys MEF d'arreu i això sempre és agradable. Doncs bé, veient el resultat del concurs de trasllats he vist que se m'ha comptat l'apartat corresponent amb un punt. Aquest punt m'ha anat molt bé per tenir una destinació satisfactòria que com vaig dir no anunciaria per respecte al lloc on treballo actualment. Espero que això sigui també un primer pas per la resta de webmestres que treballen, a la seva manera i sense ànims de lucre, per una educació de més qualitat a través d'Internet.
Carlos Santana: Samba pa ti

dimecres

Un 10 per Josep Jofré



Ahir ens va visitar a l'escola en Josep Jofré, un ciclista professional que viu al mateix poble i que ens va explicar algunes coses sobre la vida del ciclista professional. S'ha d'agrair la seva manera de parlar entenedora, la seva senzillesa i les seves explicacions a favor d'una bona alimentació, de la importància de fer esport i dels valors que transmet. Els alumnes en van quedar encantats sobretot veient el material que va portar i la simpatia amb la que va signar-los autògrafs.
En Josep amb aquest acte va fer una cosa molt important que és aprofitar la seva figura mediàtica per acostar-se als nens amb valors que els poden ser molt útils. Els esportistes d'elit han d'entendre que són "miralls" per les noves generacions i això és una cosa molt positiva que si no es porta bé pot produir efectes nefastos com hem vist en infinitat de casos sobretot en futbolistes.

dimarts

2007-2008. On?


Ja falta poc per saber els resultats provisionals del concurs de trasllats. Fa dies que ho miro insistentment i de moment no ha sortit res. De fet quan surti tampoc diré al bloc quina serà la meva decisió pel curs que ve. Treballi a la mateixa escola o canvii d'aires ho diré quan acabi el curs, no vull que ho sàpiguen els meus alumnes. Quan surti publicat només tindré quatre dies per prendre una decisió clau per la meva vida professional.
Accepto, no accepto, accepto, no accepto...

Endavant les "Galescolas"

Comencen a funcionar les "galescolas" a Galícia. Sens dubte una bona notícia per la supervivència de la llengua gallega i a favor del bilingüisme gallec-castellà. Com és habitual han sortit els de sempre dient que això va contra la llengua castellana, contra la llibertat, contra ...blablablabla. Jo el que crec és que una persona que domina dues llengües sempre estarà més ben preparada que una persona monolingüe i si en un país com Galícia hi ha llengua pròpia doncs s'ha de protegir perquè és un patrimoni cultural, no veig que pensi res radical ni fora de lloc, crec que és sentit comú, lògica, vaja.
Tom Waits: House where nobody lives

dilluns

Primer dia del pare


Avui a les nou al cole alguns nens m'han felicitat, han recordat que és el meu primer dia del pare. Gràcies!

U2:Stay

diumenge

Avaluacions

- Jordi, m'aprovaràs?
- Jo t'he d'aprovar?
- Sí.
- No, t'equivoques. Qui ha d'aprovar ets tu, jo simplement informo dels teus progressos als teus pares.

divendres

Jordi, se m'ha penjat!

Com a coordinador TIC cada setmana faig classes d'informàtica a tota la primària de l'escola. Us asseguro que no és fàcil per les condicions amb les que treballo a nivell d'equipaments. Consulto pàgines com l'edu365.cat i m'adono que moltes de les interessants coses que hi ha penjades no les podem veure perquè tenim uns ordinadors massa vells. Tenim 7 Pcs dels quals cap té Windows XP i alguns són tan vells i amb tan poca capacitat que no puc ni instal·lar programes perquè s'esgota el disc dur. Quan cliquem un programa com el Kid Pix els Pcs triguen entre 3 i 6 minuts a obrir-lo, evidentment els alumnes no tenen paciència i cliquen impulsivament el ratolí fins a penjar l'ordinador. A les sessions de SEMTIC en les que ens trobem amb altres coordinadors TIC expliquem activitats que duem a terme i m'adono que no puc fer moltes coses per tenir Pcs massa vells. Des del 2005 tenim bloc i som de les escoles pioneres del país en tenir-ne. Fa poc he començat a impulsar els Podcasts des del centre i m'adono que per penjar un Podcast trigo pràcticament una sessió sencera d'informàtica, us explico el procediment: agafo el portàtil del centre, connecto el micro, gravo els alumnes amb l'Audiacity al portàtil perquè en els 7 Pcs no puc tranformar-lo després a MP3, connecto el portàtil a la xarxa traient un Pc de la xarxa una estona i entro l'arxiu MP3, el portàtil no em deixa entrar a www.clickcaster.com i ho he de fer amb l'únic Pentium 4, tot seguit amb la lentitud habitual arribo a passar l'MP3, tot seguit entro a www.blogger.com a veure si em deixa, després enganxo el codi i si em deixa el penjo al bloc.
El resultat el podeu veure a aquí:

Amb Pcs normalets el procés seria molt més ràpid i a cicle superior crec que el podrien fer els alumnes sense ajuda. Amb el Flickr passa igual, per penjar fotos hi estic una eternitat.
De vegades em desespero quan comprovo que no puc ensenyar tot el que voldria i que a sobre ja des de cicle inicial han après a dir:
- Jordi, se m'ha penjat!

dijous

Així ens va. Sense competències per defensar els nostres infants.

Dues setmanes després rebo resposta del CAC a l'e-mail que els vaig enviar contra la teleporqueria en horari infantil.
Us copio l'e-mail de resposta, després opino sobre el tema:

Benvolgut senyor,

D’acord amb la queixa que vau formular al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, en què mostràveu el vostre desacord sobre els continguts dels programes emesos en la franja horària de tarda, i dintre de l’horari infantil, us comunico que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya exerceix les seves funcions en l’àmbit de la comunicació audiovisual directament gestionada per la Generalitat o en règim de concessió o d’habilitació, sigui quina sigui la forma d’emissió i la tecnologia emprades, i també en els supòsits en què s’efectuïn emissions específiques per a Catalunya i en els altres que, per aplicació de la normativa vigent, restin sotmesos a l’àmbit de gestió i tutela de la Generalitat.

És a dir, els operadors de televisió que hem constatat que emeten aquest tipus de programació no resten subjectes a les competències de control i vigilància que la normativa vigent en matèria audiovisual a Catalunya atorga al Consell, no obstant això, posem en el vostre coneixement que el Consell, conscient de la rellevància social assolida per la proliferació d’espais de l’anomenada teleporqueria en els programacions televisives, va elaborar unes Recomanacions sobre teleporqueria, amb la finalitat que evitessin la difusió de continguts relacionats amb la falta de consideració cap valors cívics, com ara el menyspreu de la dignitat que tota persona mereix, amb el poc o cap respecte a la vida privada o a la intimitat de les persones o amb la utilització d’un llenguatge cridaner o barroer, sovint amb la intenció de convertir en espectacle la vida de determinats personatges que, generalment, es presten a ser manipulats a canvi de la celebritat que els dóna la televisió o a canvi de contraprestacions econòmiques.

En aquest sentit, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, també s’ha pronunciat desqualificant aquesta mena de pseudoperiodisme consistent a assetjar i/o ridiculitzar persones suposadament cèlebres, a partir de convidar-les a explicar detalls de la seva vida privada.

Des del Consell entenem que, en relació amb els conceptes i les actituds socials que ens vau fer arribar en la vostra reclamació, cal tenir especial cura del tipus de llenguatge, les imatges, les actituds i els models que s’hi representen, ja que poden contribuir a difondre un missatge estereotipat dels temes que s’hi tracten, i en especial durant l’emissió en horari infantil (de 6 a les 22h), però d’altra banda, no hi ha cap precepte legal, que desenvolupi el contingut de les Recomanacions esmentades, més enllà de la seva aplicació de caràcter potestativa.

Us agraeixo la vostra col·laboració i els vostres suggeriments, a fi i efecte de poder disposar d’uns mitjans de comunicació audiovisual de qualitat i aprofito l’avinentesa per saludar-vos cordialment.

Carme Rincón i Blàzquez
Servei de Relació amb els Usuaris

Anem a les conclusions. NO TENIM COMPETÈNCIES PERQUÈ SOM UNA NACIÓ SENSE ESTAT AMB UN ESTATUET DE PENA QUE A SOBRE ENS VOLEN RETALLAR MÉS.

Conseqüències: Així ens va amb la RENFE, amb l'aeroport, amb el finançament, amb la llengua i a sobre no podem ni defensar els drets dels infants davant de la teleporqueria.


dimecres

Endavant "La Bressola"

L'escola nord-catalana La Bressola és un exemple de lluita contra el sistema francès que nega l'existència de llengües que no siguin el francès en el seu territori.
L’usage du catalan répugne et est contraire à l’honneur de la nation française”. (L’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa). Amb aquesta paraules el rei Lluís XIV va prohibir la llengua catalana amb el seu edicte de l’any 1700 al territori que va anomenar la província estrangera del Rosselló.
Com sabem, a l'estat francès es parlen moltes llengües i gràcies a la política agressiva que impera en el país veí des de fa segles cada dia tenen menys parlants, estem parlant de llengües com el català, l'euskera, el cors, el bretó i l'occità entre d'altres. Entenent que les llengües sumen i no resten i que són patrimoni cultural de la humanitat m'he sumat al manifest i he signat sense pensar-ho dues vegades. Cada vegada que he visitat la Catalunya Nord he intentat buscar persones que parlin la meva llengua i cada vegada és més difícil. Espero que La Bressola faci possible en un futur proper una normalització de la llengua catalana en aquelles terres que tot i pertànyer actualment a França no deixen de ser catalanes.
Un 10 pels jugadors mediàtics del Barça que s'han mullat per aquesta causa, no és fàcil que els futbolistes multi-milionaris acomodats es mullin per causes sinceres de veritat.

dilluns

La crispació

Aquests dies la paraula que sona més és crispació i no n'hi ha per menys. Hi ha una colla de gent que fomenten la crispació entre la gent d'una manera més que barroera i arribarà a un punt que les coses s'escaparan de les mans de la ciutadania, de fet, ja hi ha hagut episodis de violència entre seguidors d'uns i seguidors d'altres. Com a educador em pregunto quines conclusions en deuen treure la canalla de tot això. Pels ulls d'un infant ha de ser com a mínim complicat entendre tot aquest merder i està clar que veure persones adultes barallar-se a tothora no ha de ser gaire exemplar. Si veuen aquest fastigós circ per la tele no ens hem d'estranyar que augmentin els nivells de violència verbal a les nostres aules, i de la violència verbal a la física només hi ha un petit pas.
Estaran contents alguns.

Nine Inch Nails: Fight Club Theme

diumenge

Recomancions primaverals

Arribo al post 248 escoltant el Who's next.
A la tele mostren gent insultant-se en un acte que havia de ser d'homenatge i record.
Em decideixo a canviar les recomanacions del bloc:
Escullo Demà per reivindicar un dels grans cantautors del nostre país i alhora un dels més desconeguts pel que fa a la seva obra. Per cert, la cançó és preciosa.
De llibre trio un dels darrers que m'he llegit i que encara tinc molt recent. Es tracta de les històries d'uns catalans als camps de concentració d'Argelers, sí, també ens va tocar passar per allò encara que no hi ha pel·lícules que en parlin. Un record per la gent que ho va patir i un petit granet de sorra per la recuperació de la memòria històrica.
De disc em decanto pel darrer dels Doors amb en Jim. Curiosament va ser el primer que vaig tenir d'ells i encara és el meu preferit. Blues en estat pur i atmosferes que el fan únic.
De lloc trio la més immortal de les ciutats.
De pel·lícula en trio una que quan la vaig veure per primera vegada no vaig entendre res, molts anys després crec que és una obra d'art. Per cert, qui collons tradueix d'aquesta manera els títols de les pel·lícules, quina pena.
I per últim Lost, una sèrie que enganxa pel seu elaborat argument entre d'altres coses.

The Doors: The crystal ship
(nota: no pertany al disc L.A. Woman)

divendres

El "polígrafo": crim reiteratiu i reincident a la infància

Ja es pot consultar la guia "Televisió i família: activitats per a debat", cliqueu aquí i s'obrirà un PDF. Ja ho sé, d'aquest tema ja n'havia parlat al bloc però és que acabo de posar Antena 3 a les 19h i sortia un paio enganxat al polígrafo, després han dit que deia mentides quan li havien preguntat si prenia substàncies per mantenir més relacions sexuals, de fons es veien imatges d'una actriu pornogràfica, increïble! en horari infantil. Fa dos dies, al mateix programa, sortien una colla de "expertos" dient que l'educació de "nuestros hijos está en peligro" i feien un debat sobre els comportaments actuals de la quitxalla, per llogar-hi cadires, vaja! I el CAC què fa? el CAC retira algun anunci de 20 segons quan el problema són els programes que de 3 a 9 de la tarda omplen la graella d'algunes televisions, que perquè no dir-ho, són les que tenen més audiència.
Tornem a la guia, punt 8, 9 i 10 de les 10 recomanacions:
8. Busquem alternatives al consum televisiu: jugar, llegir, fer esport, sortir amb els amics, etc. Hi ha moltes coses per fer a més de mirar la televisió.
9. No deixem que la televisió sigui l'única font d'informació i l'única opció cultural dels nostres infants. Ajudem-los a interessar-se per la premsa, la ràdio, el cinema, el teatre, etc.
10. Recordem que els infants tendeixen a imitar la manera de fer dels adults també pel que fa a la televisió.
Pregunta: calen 10 recomanacions? feu-ne 7 i deixeu-vos d'històries, aquests 3 últims punts No són recomanacions per mirar la Tv en família, no fotem!

Smashing Pumkins: To forgive

dijous

Sense opció a revalidar el premi


Ja s'ha convocat la segona edició del concurs de monòlegs d'el 9TV i Fundació Caixa de Manlleu. Llegint les bases he tingut una decepció: aquest any no hi ha premi pel millor guió, el premi que vaig guanyar l'any passat amb l'ajuda inestimable del meu amic Jordi Armadans del grup La Guarderia Teatre que el va interpretar. També m'ha decepcionat llegir que aquest any els guions no cal ni que siguin originals, és a dir, qualsevol persona pot escenificar monòlegs escrits per professionals. M'agradava l'edició anterior pel fet de tractar-se d'un concurs amateur, crec que ara hi haurà més professionals que potser apujaran el nivell dels monòlegs però no serà el mateix, la gràcia és que aquestes coses les facin gent vinculada a grups de teatre amateur o gent que simplement té ganes de fer un monòleg sense més pretensions que això. De fet l'any passat ja va haver-hi alguns professionals que es van presentar però tenint en compte el premi d'enguany (2.200 Euros) crec que aquest any n'hi haurà més. Pel que a mi respecte tornaré a presentar un guió (que ja tinc escrit) amb algun amic que enredi per interpretar-lo ja que jo no tinc fusta d'actor. D'entrada l'objectiu serà passar a semi-finals (12 primers) ja que possiblement es presentaran més monòlegs que en la primera edició (28). Si us interessa veure el monòleg de l'any passat aviat el penjarem a la pàgina web de la Guarderia, quan això passi ja avisaré al bloc.

Adam Green: Friends of mine

dimecres

Estira i arronsa

Us passo un e-mail que he rebut avui mateix:
Benvolgut Sr., Sra.,

Subindep Films vol presentar-te Estira i arronsa, el primer llargmetratge de Pau Fenollosa Alcaina.
Estira i arronsa aconsegueix mostrar la vertadera vida dins d’un institut públic, d’una forma com no s’havia vist fins ara, compartint i participant de la feina dels professors i el dia a dia dels alumnes.

Estira i arronsa ha sigut seleccionada en la SECCIÓ OFICIAL del FESTIVAL DE MÁLAGA 2007 i es projectarà els dies 9 i 10 de març.

Aquí podem veure el tràiler, no us el perdeu!

He sol·licitat informació sobre emissions de la pel·lícula-documental, quan sàpiga més coses us ho faré saber.

dimarts

Sempre ens quedarà París



Pearl Jam: Once

No és això companys, no és això

Gairebé cada dia llegeixo els articles sobre educació que pengen els companys de sindicat.net. Avui hi ha un article que parla del ja famós decret de mínims de castellà i cal llegir-lo per treure algunes conclusions, més conclusions. Tenim un govern preocupat perquè es veu que a Olot parlen malament el castellà, d'altra banda sembla que se'ls en foti que a moltíssimes escoles i instituts de l'àrea metropolitana amb prou feines saben dir "Bon dia" en català. No és això companys, no és això.

Lluís Llach i Feliu Ventura: Que no s'apague la llum

dilluns

El fenomen de tirar la tovallola

Avui hem fet Claustre i ens han confirmat que a les poblacions de menys de 5000 habitants no es farà la famosa sisena hora. Sembla ser que no hi ha mestres suficients per cobrir totes aquestes hores i que a sobre hi ha hagut una manca preocupant de substituts en molts centres, sort que la grip no ha fet estralls com altres anys!.
Fa uns dies em preguntava en un altre post si no era culpa de manca de previsió, doncs ara diuen que no, que tot estava perfecte però que s'han trobat que molts mestres abandonen el vaixell quan veuen que la mar no està calmada. Sembla ser que el Departament s'ha trobat amb molts mestres que tot i cursar la carrera s'han trobat saturats davant de les classes i ho han deixat córrer. Jo segueixo pensant que no hi ha hagut previsió però entenc que és possible que s'hagi produït aquest fenomen.
I com evitar el fenomen? jo aconsello als futurs mestres que s'ho pensin molt bé abans de començar la carrera doncs és una professió vocacional, no val dir allò de "M'agraden els nens" i quedar-se tan ample, t'han d'agradar però sobretot t'ha d'agradar ensenyar i organitzar activitats, s'ha de tenir molta paciència, sentit comú i alhora tenir un bon tracte amb els pares. Jo aconsellaria als futurs mestres participar com a monitors a grups d'esplai, grups d'escoltes, entrenar equips d'esport base, fer classes particulars, fer extraescolars, cangurs, etc... fer un conjunt d'activitats que ajuden a tenir un control davant dels alumnes i a comprovar si realment estem preparats per aquesta professió que cada dia és més dura, sí, no exagero, porto des del curs 98/99 i tan sols amb aquests anys ja hi he notat molt de canvi, i cap a pitjor. D'altra banda, seguint amb el fenomen potser les Facultats s'haurien de plantejar com fan les pràctiques a les aules perquè si hi ha mestres que ho deixen deu voler dir que les pràctiques no han estat del tot profitoses, penso jo vaja.

Tori Amos: I don't like mondays

divendres

El repte més gran

Ahir al vespre vaig anar a veure com alguns companys de la Guarderia Teatre assajaven una obra de Jesús Moncada. És una obra divertidíssima però alhora complicada de fer i el treball l’actors és importantíssim. Em va agradar veure el diàleg entre el director i els actors i com buscaven la forma de dir una frase una i altra vegada fins que sonés com volia el director. Cada director té una manera diferent de dirigir i és interessant veure la relació que s’estableix amb els actors. Jo podria dir que vaig créixer entre assajos de teatre, els meus pares sempre han fet teatre amateur i de petits sempre estàvem jugant entre butaques del desaparegut cinema Orient mentre assajaven un dels seus vodevils. Entre jocs mirava els assajos i no em veia actuant, no tinc fusta d’actor, no m’agrada estar lligat a un guió, de més gran vaig veure que el que volia era escriure perquè altres actuessin. Ara estic escrivint, ja he fet dues obres i estic davant del repte més gran que se m’ha plantejat mai. Fa tres mesos em van venir a buscar per un projecte que m’entusiasma i que vaig ser incapaç de rebutjar per la temàtica que tracta, és un projecte que implica molta documentació, molta lectura i que després d’un temps d’estudi m’he aventurat a començar amb l’ajuda de diversa gent. Estic escrivint sobre uns fets que van passar fa molts anys i que formen part de la història del nostre país, de moment només us dic això, més endavant us comentaré més detalls del repte més gran.



David Bowie: Ziggy Stardust