dilluns

El mite de l'"empollona" i la xacra de la gimnàstica

L'altre dia els mitjans entrevistaven la jove catalana amb la millor nota de selectivitat i deien que va treure un 9,82. Espectacular.
En una ràdio, que escolto cada matí, comentaven que les notes de la noia al batxillerat també havien estat molt altes però que hi havia una assignatura que li havia fet baixar unes dècimes. Quina assignatura van dir? la gimnàstica, sí, van dir gimnàstica i es van quedar tan amples, bé, però aquí no va acabar tot ja que van tenir ganes d'acabar-ho d'adobar per maltractar a l'audiència amb tòpics i dir que el plint i la vertical pont se li resistien.
I jo penso: a aquestes alçades encara han de dir que la gimnàstica és una assignatura? i és clar, si aquest és el missatge que rep l'oïdor de ràdio no vull ni imaginar-me la imatge que deu tenir una part important de la societat de l'assignatura d'educació física, m'esgarrifo.
Foto: "Petards" de JRoca'09

divendres

Una màquina que funciona amb aigua?


La Guarderia Teatre estrena aquest cap de setmana "La màquina d'aigua" de David Mamet i ahir em van convidar a l'assaig general a Balenyà (Osona). Una de les raons per les quals us aconsello anar-la a veure és la temàtica del text: un paio inventa una màquina que funciona amb aigua i uns poderosos li tallen les ales; a grosso modo els trets van en aquesta direcció. Escrita l'any 1976, l'obra, que originalment havia de ser radiofònica, transcorre als anys 30 del segle passat i podríem dir que encara és vigent perquè, en una era d'Internets i globalitzacions a un clic, encara depenem del petroli de forma exagerada.
I si a part de pensar una mica us agrada el teatre, les bones escenografies, els muntatges sorprenents del millor grup amateur d'Osona amb música pròpia creada per a l'ocasió i teniu 8 Euros, aneu a treure el cap al Rocòdrom de Balenyà, a l'Ajuntament mateix, obra d'Enric Miralles i Carme Pinós.
Més informació: www.laguarderiateatre.com
La Guarderia Teatre al Facebook

dimecres

Crisi al món dels blocs?

Un dels temes més comentats darrerament en el món blocaire és la crisi, o la suposada crisi, dels blocs "per culpa" de l'èxit de les noves xarxes socials. El meu punt de vista, exposat a la darrera reunió de l'Osonosfera, és que s'ha diversificat l'oferta sense augmentar excessivament el número de lectors.
Posem el cas d'una persona que fa anys que segueix blocs i que últimament ha entrat a xarxes socials com Facebook o Twitter. Fa dos anys aquesta persona llegia durant una hora diària els seus blocs preferits; avui, tenint la mateixa hora, consulta diferents blocs, el Facebook i el Twitter entre d'altres. Resultat? està menys estona visitant blocs i possiblement ha fet una selecció de blocs preferits que consulta més o menys diàriament però comentant menys i deixant-ne molts per manca de temps.
Tot això significa que hi ha crisi al món blocaire? no necessàriament però hi ha hagut molts blocaires que han adoptat canals d'expressió més àgils com són Twitter i Facebook com a altaveus de les seves coses quotidianes; si abans escrivien un post dient que s'havien comprat unes sabates o que havien anat a Port Aventura, avui ho diuen en 140 caràcters o enllaçant mil fotos al Facebook. Així doncs també podem concloure, i en aquesta línia diria que hi ha la Trina Milán, que hi ha una especialització més gran dels blocs i per tant, de crisi res de res.
Ah sí, si voleu votar aquest bloc als Premis Blocs Catalunya 2009 ho podeu fer al següent enllaç. La categoria on vaig inscriure el bloc és la de blocs personals, vaig estar dubtant si inscriure'l a la categoria educació però com que en molts apunts parlo de temes més personals la decisió va anar per aquest camí, gràcies.
Foto: "Al Parc de les Feixetes" de JRoca'09

dijous

Osonosfera piu, piu, tweet, tweet. Per molts anys!

Demà divendres es celebra a Taradell el primer aniversari de la comunitat blocaire Osonosfera i el Twitter serà un dels temes a debatre en la xerrada que es farà a la biblioteca Antoni Pladevall i Font a les vuit del vespre.
Recordo un article del País on es parlava de les TIC aplicades a l'escola britànica i esmentaven el Twitter a part d'altres eines com els blocs, la Viquipèdia, podcasts : Los colegiales ingleses entran en la era de los blogs y Wikipedia.
Bé, com a coordinador TIC (o TAC) entenc que a l'escola s'introdueixi la Viquipèdia, els podcasts, els blocs, el correu electrònic i diferents programes d'edició ja siguin d'àudio o vídeo però, el Twitter? el Twitter a l'escola*? per molt que ho intenti no li veig una aplicació pels alumnes; pels mestres està clar que sí doncs pot ajudar a trobar molta informació a partir de subscripcions a diferents canals però pels alumnes no ho acabo de veure clar, el que més em preocupa del microblogging amb alumnes és la necessitat d'estar "online" moltes hores al dia, no crec que sigui gaire bo a aquestes edats, ja tindran temps d'estar enganxats onze mesos a l'any....
Què en penseu vosaltres?
* Primària s'entén.
Foto:"Posa't bé per la foto Puput" de JRoca'09

dimecres

Els voltors famolencs

S'ha criticat molt la introducció de la nova prova a sisè de primària i jo no veig que n'hi hagi per tant. El Departament necessita saber com funciona el sistema per així intentar trobar les formes d'arreglar-lo, no ho veieu així? ja sabeu que no sóc precisament el president del club de fans del senyor economista que fa de Conseller d'educació però quan una cosa crec que la fa bé, o almenys amb bones intencions, tampoc cal que se li posin pals a les rodes.
El que no acabo d'entendre és com un tema com la prova a sisè s'ha magnificat tant; cada dos per tres fem proves diferents per obtenir dades que ens permeten conèixer les diferents situacions a l'escola i no passa res. Aquesta vegada, com acostuma a ser habitual, els voltors famolencs a la recerca de carronya que són part de la premsa nacional, han tret els grans titulars que l'única cosa que provoquen és malestar a la comunitat educativa.
Recordo el titular d'una emissora de ràdio catalana el dia que es van fer les proves:
"Les proves de sisè s'han desenvolupat sense incidents".
És clar, què et pensaves periodista? potser grups de nens de sisè fent barricades amb contenidors cremant i antiavalots repartint llenya? potser que algun sonat entrés a algun centre amb una metralladora i buidés el carregador al crit de "No volem les proves de sisè!!!"? vinga va.
Alguns periodistes fan més mal que bé.
Foto: "El respecte no s'hereta" de JRoca'09

diumenge

Capítol 1: El sentit comú

L'altre dia a la biblioteca municipal vaig quedar més que sorprès veient la quantitat de llibres d'autoajuda per a pares que hi ha al mercat. N'hi ha de tot tipus i temàtiques: el nen no dorm, no menja, m'insulta, pega a tothom, camina estrany, li vull treure els bolquers, li vull treure el xumet, vull que llegeixi molt, vull que esdevingui un geni, vull que em retiri... Quatre rengleres atapeïdes de llibres, DVD i em sembla que alguna supernunny a domicili. Vaig pensar que, amb els tres anys d'experiència demostrada com a pare, podria escriure un llibre titulat: "Aplica la lògica i el sentit comú".
Al llibre hi hauria exemples reals:
L'altre dia anant en cotxe amb la nena a darrera un imbècil va fer un avançament perillós i a mi se'm va escapar:
- Què fot aquest imbècil?
La nena ho va repetir. Lògic.
Nota mental: compte amb el que dius si hi ha nens a davant.
Fi del primer capítol.
Foto: "Muntatge que sembla fàcil" de JRoca'09

dimarts

No era tan maria


A les reunions d'avaluació, on tots els mestres d'un grup parlen dels alumnes un per un, els mestres d'educació física tenim un paper fonamental doncs coneixem els alumnes en un context diferent de l'aula i arribem a entendre millor les relacions que s'estableixen entre ells.
En un treball sobre la tolerància es va decidir fer observacions dels grups a partir de jocs d'educació física; les pròpies tutores organitzarien els jocs i de pas, s'adonarien que potser l'educació física no és tan maria com pensaven.
Foto: "4 de cop" de JRoca'09

diumenge

La LOE i els primers auxilis

Una de les novetats del Currículum LOE en l'àrea d'Educació Física a primària era el nou bloc de contingut (apartat) de nom "Activitat física i salut". Aquest apartat, que generalment a l'hora de programar jo el veig més com a transversal que com a unitats pròpies, crec que té una mancança important a cicle superior: els primers auxilis. Els continguts fan referència als hàbits saludables, posturals, alimentaris; a l'adopció de mesures de seguretat bàsiques; a la pràctica d'un bon escalfament i a tenir una actitud favorable davant de l'exercici físic; molt bé. Però, siguem realistes, l'activitat física té cert risc i de vegades, per moltes mesures que prenguem, poden produir-se accidents i lesions diverses que els alumnes possiblement no seran capaços de fer front. Perquè a l'escola hi ha mestres que en teoria d'això dels primers auxilis hi entenen però què passa quan la lesió o accident es produeix fora del centre? demanen a l'EF que expliqui hàbits alimentaris saludables quan no podem controlar el que els nens mengen a casa i demanen a l'EF que parli de mesures de seguretat, però, què passa quan les mesures fallen o es produeixen accidents? no seria lògic demanar a l'EF que expliqui consells bàsics davant de lesions típiques o petits accidents?
Hem vist policies municipals als centres parlant de seguretat vial però hem vist gent de la Creu Roja parlant de primers auxilis?
Foto: "Farmaciola" Font: gencat

divendres

You're innocent when you dream

Amb un grup de quart llegim dues hores setmanals i comentem llibres en totes les seves vessants. Quan hi ha alguna paraula que no coneixen me la pregunten i sempre intento que a partir de la deducció de la frase trobin el significat; de vegades, quan ni jo mateix conec la paraula, la cerquem al diccionari i de vegades, quan el llibre ho requereix, busquem localitzacions reals a Internet.
Molt sovint els dic un sinònim perquè entenguin el significat d'una paraula i un dia em vaig trobar un comentari més o menys sorprenent:
- Si hi ha una paraula fàcil per dir això perquè n'han de fer servir una de complicada?
Aquell dia, abans de contestar, vaig pensar uns quants segons. Els vaig dir alguna cosa així com:
- Queda més bonic, també va bé per no repetir sempre les mateixes paraules, les llengües tenen molts sinònims i això les fa més riques...
Anava parlant i uns quants em miraven i en el seu pensament hi llegia "collonades"; i si ho haguessin hagut d'expressar verbalment els sortiria alguna cosa així com "vaia gilipollada". Jo seguia parlant meravelles dels grans poetes i les rimes i les paraules en desús, i.. ara no recordo com ho vaig acabar.
A posteriori aquest tema és més complicat del que aparentment sembla perquè entrem de ple en el sentit artístic, la creativitat i un munt de plaers associats difícils d'entendre per un grup de quart de primària però tinc clar que la meva feina no és inculcar coses sinó despertar, en la mesura del possible, aquest sentit que fa que hi hagi persones que apreciïn Tom Waits i persones que matarien per fer-se una foto de mòbil al costat del triunfito de torn.

dijous

Premi per tiquet

Vaig al pàrquing i hi llegeixo "Premi per tiquet".
Premo i surt un tiquet.
S'aixeca la barrera i entro.
I encara espero el premi.

Obro la tele i el ZP promet portàtils pels alumnes de cinquè..
Foto: "Bracons" de JRoca'09

dimarts

Ziga-zaga-ziga-zaga

Ser mestre inevitablement et transporta molt sovint a la pròpia infantesa, n'he parlat algunes vegades. Vius sensacions que ja havies viscut com a alumne o que havies sentit d'algun mestre dels que havies tingut. A mi m'agrada molt observar els alumnes quan juguen lliurement a l'hora del pati o a estones prèvies a l'entrada a l'escola, suposo que el fet de ser MEF també fa que estigui més interessat en els jocs que fan i en les relacions que s'estableixen entre ells. Més d'una vegada - i més de vint-i-cinc- he quedat sorprès en veure com alguns alumnes fan o diuen les mateixes coses que jo quan jugava al carrer a bales, a caniques que en dèiem aleshores. I em pregunto: d'on han tret això del "Un, dos, tres: Zip-zap-zup" per fer les tries? com és possible que hagi perdurat el "a britis" i "a mentis"?
I el més important: com és possible que el "Ziga-zaga" d'en Pep no tingués èxit?
Post relacionat: Frases-recurs que fan ràbia 30/1/09

Foto: "Teo reciclat" de JRoca'09