A l'hora del pati una colla de mestres vam arribar a la conclusió que la nostra frase o conjunt de paraules amb mínim sentit que més utilitzem possiblement és "A veure!". El "Calleu" no estaria molt lluny de la primera posició i dins del podi dels tòpics hi hauria la frase: "Per què no ho dius en veu alta i així riurem tots?".
Foto: "Amunt, amunt" de JRoca
Llegeixo la carta que envia una professora d'EF a la Vanguardia queixant-se de les paraules del guanyador del Goya, Jaime Rosales, autor de la pel·lícula "La soledad" en una entrevista al mateix diari. Aquest director deixa anar: "Si en las escuelas se valora más la educación física, de adultos se pasarán las horas viendo fútbol en lugar de consumir cultura".
Impressionant: el sil·logisme portat al màxim extrem de l'estupidesa. L'autora de la carta li deixa les coses clares i subscric al 100% les seves paraules però no em vull quedar amb ganes d'afegir-hi el meu granet de sorra. 
N'estic una mica fart d'aquests suposats intel·lectuals que parlen sobre educació sense haver trepitjat una escola en els darrers 25 anys com a mínim, n'estic fart d'haver d'aguantar com la professió de mestre es desvirtua constantment i de forma tan lleugera per un tipus de personatges que es creuen tenir la veritat absoluta de tot pel sol fet de tenir un micro davant de tant en tant, però com voleu que l'educació vagi bé així? rebem per tots els fronts i els que ens haurien d'ajudar més són precisament els que apunyalen per l'esquena a la primera de canvi.
Què sap en Jaime Rosales d'EF? quin argument exposa per relacionar aquesta assignatura amb l'anti-cultura? però què s'ha pensat? és que el xandall està renyit amb la cultura? està prohibit entrar amb xandall a les biblioteques o a les llibreries? la gent que cuida el seu cos, fa esport i té actituds saludables és imbècil, inculte o ignorant? quina vergonya Jaime, quina vergonya i quin ridícul que has fotut, el Goya t'ha pujat al cap, és una pena. No he vist "La soledad" però segur que està ben bé, per cert, la puc anar a veure encara que sigui mestre especialista d'educació física o m'he de disfressar d'intel·lectual bohemi amb ulleres de pasta que fuma amb pipa?
Cerco al Youtube i trobo una entrevista amb el súper-intel·lectual, el nou Garci: "Debo de alguna manera ofrecer a través de mi trabajo a la sociedad", "Tengo una ética de la responsabilidad". Encara ens parla d'ètica, i de responsabilitat.
Foto: "Vam anar a una calçotada i ens vam embrutar els dits mentre parlàvem de futbol, i què?" de JRoca
Nota: Aquest és el post número 100 d'EF en aquest bloc.
Aquests darrers dies he estat molt ficat en temes de teatre i us he parlat poc del projecte que estem portant uns quants MEF osonencs que vam participar al Seminari d'Educació Física de Vic. En aquest seminari vam tractar l'EF des de la perspectiva de la nova llei educativa i vam arribar a fer un material entre tots que properament publicarem. Una vegada acabades les sessions pròpiament dites ens hem seguit reunint per polir el material i buscar formes de fer-lo públic, serà un plaer donar a conèixer una bona feina feta entre tots que de ben segur ajudarà a molta gent en la seva tasca educativa diària.
D'altra banda estic subscrit a les notícies per e-mail a les notícies al portal web CompartiendoEF i cada dia en fan alguna de nova, són gent innovadora amb ganes de millorar i dignificar l'assignatura dia a dia la qual cosa és lloable. En l'últim e-mail ens feien coneixement d'un article que hauríem de llegir tots els MEF: Prevención de accidentes en el ámbito escolar y primeros auxilios ante las lesiones más frecuentes en la práctica físico-deportiva de María del Mar Serrano Ramos a la revista Efdeportes.com.
També és destacable el post "Grupo de trabajo educación física lúdica" del bloc Mes Trex.
Des d'Aragó ens arriba un altre bloc d'EF: No solo EF
Per la meva part tinc ganes de tornar a fer material nou per la pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" i alhora fer extensiu aquest material a altres pàgines educatives com vaig fer la darrera vegada que vaig crear material nou.
Per cert, d'on treuré el temps?
Foto: "de mica en mica s'omple la pica..." de JRoca
Setmana de cultura: si ahir hi havia titelles avui música i cinema, hem anat a Manlleu a veure un espectacle anomenat “El rostre pàl·lid de Buster Keaton” de December Quintet, es tracta de música per a cinema mut, així de senzill i així d’interessant. December Quintet ens ha explicat com eren les pel·lícules mudes i com s’ho feien uns músics en directe per amenitzar les pel·lícules. Amb sentit de l’humor, pedagogia i molt d’art ens han delectat amb una sessió musical amb imatges de la fantàstica pel·lícula del 1922.
I anem a un altre tema: la crítica del 9 Nou de l'obra Punxes a la sorra escrita per un servidor. Bé, d'entrada us posaré uns breus antecedents del crític que la fa: Ignasi Janer. Fa poc menys de tres anys la Guarderia Teatre va versionar "L'hostalera" de Carlo Goldoni, tot un clàssic. Totes les crítiques de la gent que l'anava a veure eren excel·lents, totes? no. Resulta que pel senyor Janer l'obra era un desastre i així ho va manifestar a la seva crítica al bi-setmanari més important de la Catalunya interior. Continuem: la gent de la Guarderia es va presentar al prestigiós premi Caixa de Manlleu i resulta que van guanyar el primer premi, sí senyor, 6000 €! ah, això no és tot, van guanyar també el premi del públic valorat amb 1500€. Està prou bé tenint en compte que es van presentar 42 obres...
Més? vinga va, més. El passat maig del 2006 un servidor va presentar el text d'un monòleg al concurs de monòlegs humorístics de Caixa de Manlleu i el 9TV. El monòleg el va interpretar en Jordi Armadans i ho va fer tant bé que vam guanyar el premi al millor guió valorat amb 600€ que ens vam repartir (com és lògic). En acabar l'entrega de premis es va sentir una veu darrera nostre que deia en veu alta (perquè se'l sentís) que els premis havien estat injustos, qui era aquesta veu que no va respectar el que va dictaminar el jurat format per en Carles Capdevila (TV3, Catalunya Ràdio), Dolors Rusinyol (Universitat de Vic) i Xavier Bardolet (El 9 Nou) ? sí, l'Ignasi Janer.
Nota afegida posteriorment: he rectificat el nom de Xavier Bardolet, abans havia escrit erròniament Jordi Bardolet, en Jordi Vilarrodà m'ho ha fet notar en un comentari. Gràcies.
Més? resulta que m'ha arribat que a la comarca d'Osona hi ha algun grup que veta l'entrada d'aquest crític als seus espectacles després de precedents amb crítiques destructives. D'aquesta manera alguns amics ja em van avisar que la crítica possiblement no seria bona. Bé, tampoc és d'estranyar si quan va venir el crític va estar-se tota l'estona xerrant amb la persona del seu costat com m'ha dit un amic que seia davant seu. Doncs la crítica ("Una guerra sense sang". El 9 Nou nº2759. Pàgina 46) no ha estat bona, ha estat un linxament contra el text i contra la meva persona, tota la gent que l'ha llegida així ho ha vist, a més hi ha algunes imprecisions que el noi no devia entendre per estar distret. Un amic amb molt sentit de l'humor m'ha dit per SMS: "Enhorabona, t'estàs fent un espai, ja ets algú. Un pas endavant per triomfar"; un altre m'ha dit: "Ni cas, va ser genial!!!". Val més agafar-s'ho bé, em quedo amb els comentaris d'amics, coneguts i no coneguts que van venir a felicitar-me després de les 3 representacions que hem fet, aquests són els que m'importen, com també els de la gent de teatre que hi entén de veritat com uns amics professionals que no citaré sense demanar-los permís. Us deixo amb la part final de la crítica, l'únic tros on parla de les tres fantàstiques actrius:
"L'estrena professional de la direcció de Montse Rodríguez s'acompanya d'una interpretació també femenina (Marta Esmerats (va amb a i no amb e), Marta Pons i Aina de Cos-Estrada) que compleix, amb un esforç poc recompensat perquè l'aurèola* Roca és inversament proporcional a la força emotiva que hauria de desprendre una història com aquesta"
* Aurèola: fig Glòria que aconsegueix una persona pels seus mèrits, per les seves virtuts. (Font: Enciclopèdia Catalana)Avui a l'escola han vingut els de Titelles Naip a explicar als nostres alumnes alguns aspectes que segur que desconeixien sobre les discapacitats físiques i sensorials, l'espectacle es deia "Missatges al vent". Aquest interessant projecte parteix de l'Associació de Discapacitats Físics d'Osona (ADFO) i corre per les diferents escoles d'Osona adreçat sobretot a alumnes d'entre cicle mitjà i superior. La posada en escena ha estat clara i força original amb un llenguatge entenedor i tot seguit hi ha hagut un col·loqui entre els actors de la companyia i els alumnes, m'ha fet gràcia perquè un dels actors ha esmentat en Bob Dylan i veient el desconeixement que en tenien els nens ha dit que ho preguntessin després als mestres que els ho explicaríem, poc devia saber que en sóc un fan dels bons. Tornant a classe hem aprofitat per fer un debat i ampliar informació sobre el tema però no m'han demanat res sobre en Bob Dylan, ja els explicaré alguna cosa més endavant, potser a l'hora d'informàtica que tinc prevista una sessió amb la Viquipèdia els explico les biografies i surt el gran mestre.
Bé, us deixo amb un vídeo que ens demostra que tot i viure en un país del primer món encara hi ha molt camí per a recórrer per la normalització dels discapacitats físics. Entrem en eleccions, oi? polítics, mireu això!
Nota: Vídeo gravat durant el mes de gener del 2008 al voltant de la biblioteca pública de Tona.
Continua la bogeria per l'Smackdown i sumada al fàcil accés a les noves tecnologies per part de la majoria de la població fa que el còctel sigui perillós a més de patètic. A les notícies ja hem vist notícies de nens accidentats imitant postures dels seus ídols mediàtics que la cadena Cuatro emet conscientment en horari infantil.
Quant temps més hem d'aguantar això?
hem d'esperar que es mati algú perquè els organismes competents (in-competents) facin alguna cosa? ja ens coneixem la història del revolt perillós que tothom sap que és perillós però que ningú actua fins que hi ha sang (jove quasi sempre) a la calçada, sí, he vist arreglar carreteres al costat d'un ram de flors a la tanca.
A veure, hi ha organismes oficials que puguin evitar això? ja s'ha acabat amb el Tomate, no es pot fer pressió social per acabar amb aquest espectacle en horari infantil? que quedi clar que no estic d'acord en prohibir-lo, el que vull és que facin aquest show en horari de nit quan, en teoria, els menors dormen.
L'altre dia vaig veure'n un tros: va sortir un personatge d'aquests musculats i amb cara de mala lluna enmig de cridòria general a l'estil yankie; el comentarista va comentar que el personatge en qüestió era molt estimat pels nens, us ho podeu creure? creieu-vos-ho.
Molt bon article sobre el tema:
Els nens exhibeixen a internet com imiten el 'pressing catch'. El Periódico.
És que ningú farà res per evitar aquesta merda?
Aneu al Youtube i cerqueu "Pressing catch" o "Smackdown" a la recerca...
A tota la gent que heu vingut a veure Punxes a la sorra i que heu comentat amb nosaltres les vostres impressions, punts de vista i sensacions: moltes gràcies. Agraïm l'interès i les crítiques que han sorgit perquè això ens anima a continuar endavant.
Properes representacions: Igualada, teatre de l'Aurora. 29 de febrer i 1 de març
Foto: "Moviment a la sorra" de JRoca
Dijous de vaga i molta controvèrsia. Una companya de feina amb molta experiència em comenta que els mestres tenim molt poca consciència sindical i això fa que ens "colin gols" a dojo, som així, diu. M'agrada escoltar mestres que tenen molta més experiència que jo, sempre s'aprèn dels que en saben més, després em construeixo el meu propi criteri.
Pel que a mi respecte faré vaga ( no festa com m'ha dit un nen aquest matí) , penso que si tots els sindicats van a una deu ser per alguna cosa, que val la pena vaja. Avui he fet una cosa que feia temps que no feia: escoltar a "La pissarra" en podcast des d'aquest mateix bloc, a la dreta ho trobareu. És més que recomanable escoltar aquest mini-espai de poc més d'un minut en el qual diferents mestres parlen de diferents temes educatius, crec que si escoltéssim més tot aniria millor, no us perdeu els comentaris del passat 14 de gener d'un director d'una escola gracienca, valen la pena.
I va, ja que hi som també afegeixo que crec que el conseller d'educació hauria de ser una persona que hagués estat relacionada amb l'educació i no un economista, potser són coses meves però em sembla que aniríem millor.
Salut
Post cinc-cents i Santa Eulàlia: una coincidència i un munt de Laies per a felicitar... i una Eulàlia.
En grec Eulàlia vol dir "ben parlada". M'agrada. El parlar bé és una qualitat que valoro molt i demostra intel·ligència, serenor i seny; tot el contrari dels que s'omplen la boca d'insults i d'estupideses com alguns polítics. Cada dia la diuen més grossa i saben que així arrencaran uns quants vots despreciables tenyits d'anti-catalanisme. La línia del PP no és nova, els objectius són els mateixos de sempre: eliminar-nos culturalment, així de clar, i aquesta vegada ja ho diuen de forma descarada amb la seva creuada (mai millor dit) contra la immersió lingüística a Catalunya.
Em remeto a un post escrit l'abril passat: Seny contra l'odi dirigit.
Foto: "Lost highway" de JRoca
Momama informa:
els dies 16 i 17 de febrer de 2008
a l'Institut del Teatre de Vic
es representa:
Punxes a la sorra
Punxes a la sorra és la història de dues dones embarassades que han d’abandonar el país degut a l’avanç de les tropes feixistes el gener del 1939. Parla d’un exili forçós i decadent on la lluita per la supervivència i la pugna per uns ideals topaven a la impertorbable sorra del camp d’Argelers. Parla també de la generositat, el desencís, l’amistat, la nostàlgia i de la llum d'una maternitat que arriba massa tard per una però esdevé la vida per a l'altra.
Amb text de Jordi Roca
Direcció de Montse Rodríguez
Interpretació d'Aina de Cos, Marta Esmarats i Marta Pons
Disseny d'il.luminació de Quim Blancafort
Espai sonor de Toni Vilalta
Peça musical de Lluís Soler
Escenografia de Momama
Ajudantia de direcció de Gerard Guix
Avui hem acabat el seminari d'educació física i ha estat més que profitós. Entre els MEF que hi hem assistit hem comentat que aquesta vegada els d'EF ens hem avançat a la resta en el tractament d'aquesta assignatura en la nova llei educativa, de maria res de res, queda clar? que n'aprenguin! Per si fos poc hem fet un bon sopar i ens ho hem passat ben bé. Ara les col·laboracions continuaran entre nosaltres i avançarem més per a una educació física de qualitat, que ningú en tingui cap dubte.
D'altra banda avui faré com els futbolistes i els famosos amb bloc o web; anunciaré coses meves al meu bloc (que per alguna cosa és un bloc personal):
Després de meditar-ho molt he decidit deixar de ser membre de la Guarderia Teatre per raons personals que són unes quantes i que per mi i la meva família són importants. Seguiré escrivint perquè és una cosa que no puc deixar de fer però em desvinculo del grup. No entraré a cap altre grup teatral, almenys no ho tinc previst, simplement col·laboraré amb qui em necessiti i ara a la Guarderia no em necessiten.
Foto: "K-pri K7" de JRoca
Faltant vint metres per aparcar el cotxe un esquirol ha sortit del pati de l'escola i ha creuat el carrer uns metres davant meu; per la frenada he comprovat que tot i ser de bon matí estava ben despert, a pocs metres uns quants nens no han vist l'escena, estaven massa entretinguts mirant un pobre gripau esclafat per un cotxe minuts abans. En aquells moments la ràdio anunciava les noves mesures del govern per estalviar aigua i encara al cotxe se m'ha acudit que a la classe de coneixement del medi social podria parlar una mica del tema, és bo parlar de temes que puguin veure a les notícies i que possiblement també siguin tema de debat a casa. 
Ja a l'escola el tema de l'aigua era tema de conversa entre els mestres que tenen jardí de gespa, no és el meu cas. A l'hora de medi social tocava parlar dels serveis municipals, les funcions de les regidories i l'alcalde i de pas hi he colat el tema de l'aigua. Hem parlat del pantà de Sau (que la majoria han visitat) i de la sequera que cada vegada preocupa més.
- Però Jordi, si ahir va ploure, per què dius que hi ha sequera?
També hem parlat de les mesures que hem de prendre.
- No ens podrem dutxar?
Bé, ha estat força bé perquè en general hi ha molta conscienciació en el tema de l'aigua, a casa han parlat del tema i m'agrada veure com aquesta generació (almenys a Taradell) té molt assumit el tema de l'estalvi d'aigua i sobretot el reciclatge.
Quan he arribat a casa he recordat que encara no havia instal·lat el reductor de cabal d'aigua de l'aixeta que regalaven fa unes setmanes amb el diari del diumenge.
Foto: "Jugant amb el pluviòmetre" de JRoca
Cap de setmana a cavall entre el Principat i la Catalunya Nord.
Dissabte vam visitar a Perpinyà a l'Antoni Casadellà: un mestre jubilat francès que va néixer a la Maternitat d'Elna l'any 1942. Ens va convidar a casa seva a dinar i vam estar parlant llargament de diferents temes relacionats amb la República, el magisteri, l'obra Punxes a la sorra, el llibre que està escrivint sobre els seus pares exiliats, etc... És un pou de saviesa i un republicà convençut. Ha promès ajudar-nos a promocionar la nostra obra a diferents pobles de la Catalunya Nord, si tot va bé aquest any veurem Punxes a la sorra a Elna mateix.
Al vespre vam tornar a la zona de Darnius, Agullana, la Vajol... una zona de contrabandistes, de secrets, exili i lingots d'or amagats; ja veieu, una zona plena de misteri que sembla que revifa després dels reportatges del 33 i del llibre "El setè camió". Vam fer nit a una casa rural plena d'història on vam tenir llargues converses amb bona gent d'exquisit tracte. No ho tenia previst però els vaig donar un DVD de l'obra, ells que saben de què va el tema de l'exili valoraran millor que ningú el nostre esforç per portar-lo a escena. Un dels temes de conversa va ser l'escola on els fills de la zona aprenen francès com a llengua estrangera, es troben amb el problema que quan van a l'institut allà hi fan anglès i aquests tenen un nivell nul o molt baix, certament és un problema perquè en aquella zona cal saber parlar francès i alhora tenir en compte que l'anglès és la llengua més universal i important per aprendre.
I aquest matí ens hem arribat al coll de Manrella a veure el monument a Lluís Companys i a la resta d'exiliats. Tot seguit hem anat amb una comitiva força nombrosa al Coll de Lli a recordar la ruta que va fer el President fins a l'estat francès, malauradament només tornaria per a ser afusellat. Allà diverses persones desvinculades políticament han parlat i han cantat cançons acompanyats en tot moment per una freda tramuntana, ha estat emotiu. He conegut el doctor per la Universitat de Girona Salomó Marquès que és un expert en el tema de l'exili i en el magisteri de la República, hem estat parlant una estona i m'he compromès a enviar-li el DVD de l'obra. M'ha agradat molt quan ha parlat i m'ha agradat especialment el que ha dit que fa amb els seus alumnes de la UdG, els porta d'excursió per la ruta de l'exili, he pensat que un mestre de la República faria el mateix.
Fotos: "Companys al port de Manrella" de JRoca
Entrades
Comentaris
