dijous

Buscant el nord...


Avui amb els de cicle superior i els de mitjà tenia previst començar unes sessions d’orientació. A la primera hora tenia els de superior i ha anat perfecte després d’una petita explicació teòrica a l’aula que alguns ja coneixien de l’any passat, és el que té treballar en una cíclica. Hem treballat amb la brúixola sobre el cercle central de la pista i a partir d’aquella referència calia trobar un tresor amagat que era una simple pinça d’estendre roba. Hem fet dos grups, els que amagaven el tresor havien d’indicar per exemple Sud-Est i els altres espavilar-se a trobar-lo a partir del que creien que era el Sud-Est. Ha anat prou bé.
Amb cicle mitjà volia fer una activitat semblant però ha començat a ploure i hem hagut de fer-ho a l’aula, canvi de plans. He col·locat la brúixola al mig de la classe sobre una taula. He fet les explicacions i tot seguit els he fet preguntes:
- On està la porta? (respecte el punt de referència: taula amb brúixola)
- On està el mapa?
- On està el globus del món?
Etc..
Em sembla que els ha agradat força i el que és més important, em sembla que ho han entès tot. Ha sigut una tarda profitosa tot i la pluja.

dimecres

Es3 post Setmana Santa

Avui me n'he adonat que el tercer trimestre serà molt més complicat del compte. Hi ha colònies, sortides, competències bàsiques a 4rt, festa de fi de curs i molt poc temps, a més, si les coses van com han d'anar seré pare a la primera quinzena de juny i es veu que no envien substitut. Això vol dir que sent tutor i alhora especialista i coordinador d'informàtica se'm gira molta més feina del normal i hauré de deixar córrer la idea que em voltava pel cap d'agafar-me durant el maig els quinze dies que em toquen per matrimoni. A veure, hauré d'acabar tots els temes de llengua i mates en temps rècord, avaluar a tothom, fer entrevistes amb pares i amb educació especial, preparar alguna cosa pels de sisè, co-organitzar la festa de fi de curs (encara que potser ni la vegi), ah, no hi pensava, també sóc especialista en EF i psicomotricitat, és clar, més avaluacions i més notes a tort i a dret. La veritat és que ser tutor m'agrada i també m'agrada fer llengua i mates però una persona normal no pot donar el 100% en tot i jo sóc una persona normal que fa ben bé el que pot. Quan un especialista és tutor la cosa canvia molt, vulguis o no al final la balança pesa més cap a les llengües i les matemàtiques.
Anyoro els temps en els que treballava en una escola més gran i em sentia recolzat constantment per una paral·lela i on el treball en equip es feia més sovint i millor. En una escola cíclica t'has d'espavilar com puguis i si ets tutor d'una classe complicada doncs ja veus com s'embolica la troca.
Els ordinadors s'han tornat a espatllar, l'any que ve em sembla que un servidor deixarà de ser coordinador, només són maldecaps i a sobre sóc l'únic pringat que no cobro el complement de coordinació perquè treballo a la cíclica.
I ara una de bona:
Fa un mes em vaig fer uns anàlisis de sang i revisió mèdica gratuïts des del Departament d'Educació. L'any 2001 també ho vaig fer quan treballava a una altra escola. Avui la directora m'ha dit que no enviaran els resultats a l'escola perquè segons els responsables de les revisions jo no havia d'haver fet la revisió perquè ja n'havia fet una el 2001. Resumint, que he suposat una despesa innecessària al Departament per fer-me una revisió mèdica 5 anys després i no em pensen enviar els resultats a l'escola amb els resultats dels altres companys, si vull els resultats que els vagi a buscar! increïble.
I acabo. No sé si a Navarra i Euskadi amb el seu bonic concert econòmic tenen aquests problemes... ho deixo a l'aire.

dilluns

Sí, vull

Doncs apa, ja està, ja han passat els nervis i un servidor ja està casat amb la dona que estima i que serà la mare de la seva filla. La cosa va ser informal i sense grans històries, tot molt curt i alhora divertit gràcies a l'ambient que es respirava. No es va veure ni una corbata i tampoc hi va haver cap banquet, simplement un dinar amb familiars directes i testimonis. Els nostres amics més punyeteros (per dir-ho suau) ens van fer una cançó que van trobar molt divertida, bé, val, ho era. Gràcies campions.
I ja ho veieu, ara falta portar la dona a Montserrat. A casa els meus avis materns hi ha des de fa més de vint anys unes rajoles amb refranys catalans de l'any de la picor en una paret externa. Des de molt petit recordo llegir-los sempre que hi anava, al principi no entenia res, després hi trobava certa gràcia i ara els trobo molt carques però divertits. N'hi ha un que diu: "Si vols estar ben casat, porta la dona a Montserrat". Quan era menut pensava que quan em casés havia de fer-ho i ara penso que deu ser el pas que falta per acabar de consumar el tema aquest. A veure si hi anem aviat, ja us ensenyaré les fotos.
I parlant de fotos, vull agrair moltíssim a en Josep Castañé el DVD que ens ha fet amb les fotos del casori. Ha estat un regal magnífic per la qualitat les instantànies i el bonic gest que ha suposat. Moltes gràcies.
I a la resta de gent doncs ja ho veieu, avui hem fet festa perquè era festa local però demà Sant Tornem-hi, viatge de noces? bé, la muller no està per molts viatges amb la panxolina que porta però el tenim pendent per fer-lo tots tres.
Salut, pau, amor i República.

divendres

Em caso per Sant Jordi!

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
l'he cridada i venia
-tota era blanca com un glop de llet.

Visca l'amor que Ella també es delia:

Visca l'amor:
la volia i l'he pres.

Joan Salvat-Papasseit

dimecres

Setembre05-abril06 : 7 mesos



Avui he fet psicomotricitat amb els petitons per primer cop el tercer trimestre. Estic molt baix de moral a nivell professional per uns motius que el seny em diu que no expliqui. Doncs per sort ja m'he animat, m'han canviat la cara encara que sigui per dues hores.
Els he fet seure per començar les explicacions i espontàniament han començat a cantar una cançó de Sant Jordi que van aprendre d'en Pep López: un gran animador infantil que va visitar el poble fa poc. Els he animat a cantar més, ha estat divertit.
Tot seguit dues nenes de P3 han vingut també espontàniament i s'han agafat a les meves cames. En pocs segons ja tenia cinc nens agafats i m'impedien moure les cames, els he hagut de treure a base de pessigolles. Després una petitona molt carinyosa m'ha agafat la mà i m'ha fet petons mentre em mirava de reüll.
Hem sortit a fora. Vam començar el curs sortint a fora, vam estar molt de temps sense sortir pel fred i fa poc que tornem a sortir. Això vol dir que ha passat molt temps i també vol dir que la meva parella té la panxa molt grossa i la meva filla em saluda cada dia des del seu món ideal a base de copets. Ja li noto el cor fa dies i tinc ganes que em miri de reül i em faci petons tota carinyosa.

dilluns

100 missatges i un aniversari



Avui repassava els escrits del bloc des del seu inici i m'he adonat que el passat dia 7 d'abril es complia un any des de la seva inauguració. És fàcil veure-hi canvis d'humor, una mica d'esperança, nous projectes, enrabiades, protestes, informació i moltes coses més que m'han rondat pel cap en aquests 365 dies que fa que porto això.
Aquest és el missatge número 100 i això vol dir que aproximadament he fet un missatge cada 3,7 dies la qual cosa crec que està prou bé tenint en compte vacances i altres dies festius.
Des d'aquí vull donar les gràcies a tota la gent que ha col·laborat enviant missatges, molts d'ells d'ànim, moltes gràcies.
També vull animar a altres professionals de l'educació a fer els seus blocs per compartir experiències amb altra gent siguin mestres o no. Jo acostumo a llegir molts blocs de mestres per trobar punts d'unió amb la meva feina, la manera d'enfocar les situacions i el meu canviant estat d'ànim. Moltes vegades he pensat que hauria d'haver fet un bloc anònim com altres companys han fet, suposo que no m'hauria de mossegar la llengua sobre algunes coses que em toquen viure a diari a l'escola i que no dic per no perjudicar a altres persones o a mi mateix. Però bé, la meva opció va ser aquesta i tampoc me n'arrepenteixo.
Salut i molta paciència

dimarts

Mission impossible



Divendres va ser dels pitjors dies que recordo a la feina i mira que n'he passat de dolents! Va passar allò que passa molt poc sovint (per sort) que s'ajunten un cúmul de circumstàncies totes dolentes i al final deriva a una situació impossible de controlar. Vaig demanar ajuda i ningú em va ajudar i em vaig tornar a sentir sol, sol i incapaç de fer rutllar la situació. Sóc tutor d'un grup molt complicat i de vegades és frustrant veure com fer la feina es converteix en una missió impossible. Aquesta feina crema molt, ja ho sé, em direu que estic en una escola petita i que tinc pocs alumnes, digueu-me el que volgueu que això crema. Fins avui no he escrit res perquè estava força desfet.
Avui s'ha girat la truita una mica, m'he animat força. He anat a comprar fruita i una dona se m'ha acostat:
- Ets en Jordi, oi?
- Sí.
- Sóc la mare d'en ...... ........ te'n recordes de quan vas treballar a ............ .. .........
- Ah, és clar, com està?
- Encara parla de tu, n'estava molt.
- I jo d'ells, és un grup molt maco, sempre els recordaré.
- L'any que ve comença l'institut.
- Ja fa sisè? com passa el temps!
- Tu els sabies portar, vau connectar molt bé...
La resta de la conversa no la poso, hem estat parlant uns minuts. Li havia fet entrevistes com a tutor i no l'havia reconeguda, bé, també han passat uns anys. Del que si que me'n recordo és del seu fill i del grup aquell que tant em van aportar. Que bé que m'ha anat aquesta trobada casual, m'ha fet pujar la meva ferida autoestima després d'uns dies fatals. També he pensat que intentaré visitar aquell grup que vaig haver de deixar contra la meva voluntat perquè no tenia plaça definitiva allà.
Ara llegia uns blocs de mestres. N'hi ha de mestres que escriuen de forma anònima, poden dir millor que jo el que pensen de tot plegat. Jo callaré.

dimarts

N'hi ha per llogar-hi cadires!

Pel juny seré pare d'una filla i no em deixen assistir a les classes pre-part que es fan al CAP del poble. Ja porten tres sessions i no permeten que hi assisteixin els pares. Ho trobeu just? ho trobeu normal en ple segle XXI?
Segons la formadora, la presència dels pares pot tallar a les futures mares i marginar a les que són mares solteres o tenen algun problema familiar. I què passa amb els pares que ens interessa no perdre'ns res de tot el procés de l'embaràs? i els pares que ens interessem per ajudar a les futures mares i volem compartir aquests moments amb elles? i els que ens interessem per saber totes les coses pràctiques de com portar una criatura recent nascuda? no comptem nosaltres?
Es veu que anant bé com a molt ens deixaran assistir a una sessió de vídeo sobre un part o podrem anar amb elles a l'hospital un dia a la tarda. No ho trobo just, no sé què en penseu vosaltres.
Volen que l'educació del fills recaigui en ambdós membres de la parella i després ens aparten d'aquesta manera. És com si jo que sóc tutor només volgués parlar amb les mares dels meus alumnes perquè els pares no pinten res en l'educació. Després passa el que passa.
Escenifiquem l'escena:
La mare fa el menjar, fa la neteja de la casa, renta la roba, l'estén, va a comprar, porta els fills a l'escola, els ajuda a fer els deures, els banya, els posa el pijama. Pare arriba a casa:
- Vull el sopar - la taula ja ha d'estar parada.
- Aquí ho tens.
Sopen amb la TV encesa, pràcticament no parlen. El pare s'estira al sofà després de sopar, la mare renta plats i recull. El nen s'acosten al pare:
- Papa, saps què? al cole hem fet un hort.
- Molt bé, però calla, que estic molt cansat i aparta't que no veig la tele. Has vist l'hora que és? diga-li a ta mare que ja et toca anar a dormir.

diumenge

Renovant el bloc


Aquest matí he renovat les recomanacions culturals que hi ha al bloc (baix a la dreta). He mirat enrera i l'última vegada que ho havia canviat va ser l'11 de gener i precisament en aquell post anunciava que ho volia canviar cada trimestre, ja tocava doncs.
De llibre he posat un que em va agradar molt que es diu Delictes d'amor de la Maria Mercè Roca. És un llibre que tracta sobre la pederàstia i el protagonista és un comerciant gironí.
El disc que he triat no és apte per tots els oïdes, es tracta del Sonic Nurse de Sonic Youth, una de les meves bandes predilectes i que considero la millor banda de l'actualitat. El seu so no és fàcil però una vegada et captiva no el pots deixar. Tinc tota la seva discografia des del 83 i aquest disc del 2004 és un dels millors per la consistència de les seves composicions. El seu directe és gratificant.
La cançó escollida és una meravella senzilla i delicada anomenada "Petit homenet de muntanya" del mallorquí Joan Miquel Oliver. Sembla talment una cançó de bressol que ens transporta a un món de contes amb una música enganxosa però no feixuca. El seu disc "Surfistes en càmera lenta" és del milloret que he sentit en un disc de debut en solitari.
La pel·lícula escollida és Short Cuts (Vides creuades) de Robert Altman. És un collage de vides normals (o no) que es creuen de forma casual (o no). És una de les meves pel·lícules preferides des de fa molts anys.
El lloc escollit és un lloc molt proper i de vegades desconegut com la Costa Brava gironina. És fabulós perdre's pels caminets que voregen el mar entre pins i penya-segats escarpats.
* A la foto els Sonic Youth amb un capsigrany.