dimarts

N'hi ha per llogar-hi cadires!

Pel juny seré pare d'una filla i no em deixen assistir a les classes pre-part que es fan al CAP del poble. Ja porten tres sessions i no permeten que hi assisteixin els pares. Ho trobeu just? ho trobeu normal en ple segle XXI?
Segons la formadora, la presència dels pares pot tallar a les futures mares i marginar a les que són mares solteres o tenen algun problema familiar. I què passa amb els pares que ens interessa no perdre'ns res de tot el procés de l'embaràs? i els pares que ens interessem per ajudar a les futures mares i volem compartir aquests moments amb elles? i els que ens interessem per saber totes les coses pràctiques de com portar una criatura recent nascuda? no comptem nosaltres?
Es veu que anant bé com a molt ens deixaran assistir a una sessió de vídeo sobre un part o podrem anar amb elles a l'hospital un dia a la tarda. No ho trobo just, no sé què en penseu vosaltres.
Volen que l'educació del fills recaigui en ambdós membres de la parella i després ens aparten d'aquesta manera. És com si jo que sóc tutor només volgués parlar amb les mares dels meus alumnes perquè els pares no pinten res en l'educació. Després passa el que passa.
Escenifiquem l'escena:
La mare fa el menjar, fa la neteja de la casa, renta la roba, l'estén, va a comprar, porta els fills a l'escola, els ajuda a fer els deures, els banya, els posa el pijama. Pare arriba a casa:
- Vull el sopar - la taula ja ha d'estar parada.
- Aquí ho tens.
Sopen amb la TV encesa, pràcticament no parlen. El pare s'estira al sofà després de sopar, la mare renta plats i recull. El nen s'acosten al pare:
- Papa, saps què? al cole hem fet un hort.
- Molt bé, però calla, que estic molt cansat i aparta't que no veig la tele. Has vist l'hora que és? diga-li a ta mare que ja et toca anar a dormir.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Desconec totalment aquest tema de les classes pre-part, però trobo una gran ximplada i falta de sentit comú que no ens hi deixin assistir com a pares. Com tu dius, tot això en ple segle XXI. Vivim en una societat en que la igualtat està de moda i queda molt bé practicar-la de boca, després, a l'hora de la veritat passen coses com aquesta, en fi...
Jo que tu ho seguiria intentant, no hi tens res a perdre, i l'argument que dius al post és totalment vàlid, tens tot el dret del món, ja que en aquest cas el discriminat ets tu.
Sort!