L'esport i la distància

Fa uns dies vaig anar al parc de les Feixetes de Tona, just sota el turó del castell que dóna la coneguda fisonomia del poble i em vaig trobar una curiosa sorpresa: hi havia un grupet de persones de probable origen pakistanès jugant a criquet, un dels esports més practicats en els països d'aquella zona. Em vaig quedar mirant l'espectacle una mica però van marxar al cap de pocs minuts. Vaig suposar que mentre practicaven criquet potser la llarga distància que els separa del seu país es reduïa considerablement. Totes les misèries que possiblement s'han trobat després d'immigrar d'un país tan llunyà són, per un moment, oblidables, sobretot si encertes la bola.
Apunt relacionat al blog de Guillem Carbonell.
Foto: "Records de bàsquet i guerra freda al Cap de Creus" de JRoca'10

Curiós comportament social

Els que som de poble m'imagino que sempre som els últims d'assabentar-nos de les modes juvenils però malauradament no ens n'escapem; i menys si vivim en pobles que han crescut de forma descontrolada en pocs anys. Darrerament he detectat que molts adolescents passegen pel carrer amb mòbils o aparells d'MP3 a tot volum. No cal dir que la "música" que escolten, de qualitat dubtosa si generalitzem una mica, surt distorsionada pels petits altaveus de tal forma que fa que a la pràctica sigui més aviat un soroll desagradable. M'imagino que és la versió vianant dels que van sempre fent soroll amb els vidres abaixats del cotxe perquè tothom els senti passar.
A les escoles s'acostuma a prohibir o limitar l'ús d'aquests aparells. Fins ara l'argument era que es podien perdre, que distreien els alumnes, que generaven mala maror o competència entre els alumnes; ara ja hi podem afegir un argument més simple: molesta.

Els pobles canvien i les tradicions perduren

El 9 Nou de dilluns publicava una notícia sobre els canvis que està experimentant Tona degut a l'augment de població de la present dècada. Diu el diari que s'ha fet un estudi que demostra que els tonencs de tota la vida estem preocupats, entre d'altres coses, perquè els nous tonencs s'integrin a la vida sòcio-cultural que històricament ha regit Tona. Jo no he participat a l'estudi però m'incloc en els que veu amb certa preocupació un augment de població tan gran en tant poc temps; hem passat de mantenir-nos entre 5.000 i 6.000 habitants entre el 1.980 i el 2.000 i ara passem dels 8.000 actuals gràcies a l'arribada de gent de l'àrea metropolitana de Barcelona. Té certa lògica analitzant l'evolució de la totxana dels últims anys: pel que et donaven d'un piset a Barcelona, a Tona tenies una casa unifamiliar amb garatge i jardinet. I a veure, no cal ser gaire analista ni experto d'Antena 3 per saber que això que passa a Tona també passa i ha passat a desenes de pobles petits dels voltants de les àrees metropolitanes del país.
Ahir van passar els Reis d'Orient a Tona i em va agradar veure com molts nous tonencs estan agafant una de les nostres tradicions més maques que és rebre la comitiva reial amb atxes de barballó, cada dia es veuen més atxes. Ahir la pubilla ja va agafar l'atxa tota sola durant uns segons i quan vam arribar a casa tenia els cabells impregnats de l'olor de l'espígol, deia que feia olor de rei negre.
Dijous preguntaré als nens de Taradell si també mantenen aquesta tradició tan maca, si no tinc mal entès Tona i Taradell són els dos únics d'Osona que cremen atxes de barballó*.
Foto: "La nostra tonenca cremant l'atxa amb els guants que va cagar el tió" de JRoca'09
* Li hem de dir a en Màrius Serra que a Tona del barballó en diem "vermelló", no sé si també a Taradell, ho he de preguntar...

La capital del joc és Tona

Aquest cap de setmana Tona es convertirà en la capital del joc gràcies a la 8ena Fira JocJoc: la fira del joc i de la joguina diferent. Si teniu ganes de descobrir jocs que es basen en l'originalitat, la qualitat i els valors heu de passar per Tona a jugar amb nosaltres; doneu una oportunitat als jocs que no surten a la tele, doneu una oportunitat als artesans dels jocs i a les companyies populars del país, no em vingueu amb l'excusa del fred que a Tona el caliu el posem els tonencs.
Com a recomanació especial de la fira no us podeu perdre l'espectacular Laberint dels amics d'Itinerània. Aquí us deixo un dossier per a escoles.
Ens veiem aquest dissabte i diumenge!

Orgull de poble

Sopant la pubilla va agafar un tros de formatge i va dir:
- Castell de Tona.
- Com?
- Castell de Tona.
La pubilla ens mostrava la silueta del Castell de Tona en el formatge i la resseguia amb el dit. Tot seguit cada tros de pa, de fuet o de pernil dolç es convertia en un cotxe, una casa o una nena; i després rialles i més rialles que necessitaven un glop d'aigua per empassar-se bé el menjar.
La creativitat dels tonencs comença amb l'emblemàtica silueta que ens acompanya des de qualsevol lloc del poble, quan no hi ha boira? la veritat és que és digne d'estudi la devoció que tenim per un turonet sense castell que anomenem Castell de Tona. Tinc amics que se'n foten d'aquesta devoció, atracció o orgull municipal; jo reconec que me'n sento atret i que em serveix de referència, una referència que em fa sentir segur i també més tonenc que mai.
Foto: "La tonenca jugant al turó del Castell" de JRoca'08

Taradell i Tona, Tona i Taradell

Dilluns començo sent tutor dels mateixos alumnes que el curs passat però ara fent quart; com que conec molt millor l'escola i vaig arribar a conèixer molt millor els alumnes aquest curs no perdré temps en adaptació i podré anar més "de cara a barraca". Quan arribes nou a una escola el temps d'adaptació és inevitable i que sigui poc o molt depèn de molts factors: experiència prèvia, tipologia d'escola, recolzament i ajuda dels companys, bon ambient de treball, tipus de poble o ciutat, etc.. La meva adaptació a Taradell va ser força ràpida i cada vegada em sento més identificat amb l'escola i en part també amb el poble. Tona i Taradell tenen moltes coses en comú però no sé per quines raons podríem dir que els de Taradell sempre s'han avançat als tonencs en molts aspectes: Institut, ràdio, alguns equipaments culturals.. però ara els tonencs estem d'enhorabona perquè diumenge inaugurem una pista d'atletisme després de molts anys de demanar-la i els habitants dels pobles del voltant vindran a fer-la servir i això és un punt a favor per Tona, un poble on es viu molt bé, com a Taradell.
Afegit:
Galeria de fotos d'Osona.com de la inauguració de la pista d'atletisme

Crono-escalada al turó del Castell de Tona

La Unió Ciclista Tona celebrarà aviat unes jornades de mobilitat sostenible i entre els actes destaca una crono-escalada al turó del Castell de Tona, molt bé! Jo fa molts anys que no pujo al turó en bici però recordo que la cosa és, com ells diuen, curta però intensa doncs el desnivell és esfereïdor: un 20%.
La pujada es farà el proper 28 de setembre i em sembla que no m'ho perdré, dubto que m'atreveixi a intentar-ho ja que tinc un genoll fotut però ha de ser bonic de veure i recordar els vells temps quan fèiem la bestiesa de pujar-hi una tarda d'estiu a ple sol.
Des del bloc vull felicitar la Unió Ciclista Tona per aquesta iniciativa tan interessant.
Foto: "Cartell de les jornades" Font: www.larevistona.cat

La bona lectora

Avui a la tarda hem anat a la biblioteca amb la pubilla a tornar un llibre d'en Moncada que com és habitual en mi torno amb alguns dies de retard. A l'entrada m'he trobat amb l'amic Marc i em petat la xerrada doncs feia temps que no ens vèiem, mentrestant la pubilla agafava el llibre i en un instint desenfrenat ha començat a mossegar-lo una mica:
- Tu, que se't fot el llibre!
M'ho ha posat en safata i evidentment he contestat:
- Aquesta nena ens ha sortit bona lectora, devora els llibres.
Tot seguit hem anat a la secció infantil que per la pubilla és el paradís i hem tornat a casa amb dos llibres d'animalons i un DVD, ah, també hem fet el carnet de la pubilla, ja és una ciutadana usuària de ple dret de les biblioteques públiques de Catalunya; per cert, la dubto que hi hagi gaire biblioteques en edificis tan bonics com la de Tona, estem parlant d'un edifici d'interès històric que durant molts anys va ser escola i que va ser pagat pel mecenes Antoni Figueres el nom del qual és un dels carrers més llargs del municipi; la biblioteca porta el nom de la seva germana, la Caterina Figueres, qui paga mana.
Foto: detall de la decoració de la biblioteca. Font: www.tona.com

Tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès

Des de les finestres de l'aula de tercer B mai es pot saber del cert què es pot veure, cada dia hi ha alguna cosa diferent. Abans d'ahir els nens em deien:
- Jordi, Tona ha desaparegut!
- Què dius ara?! hauré de venir a viure a Taradell?
- Sí! Mira!
La boira tapava tot Tona i els pobles del voltant. Al cap d'uns minuts la figura del turó del Castell sobresortia com si fós el campanar de l'església de Sant Romà al pantà de Sau en un mar de boires.
Aquesta setmana les darreres pluges s'han notat més que mai, tot el pati de l'escola guanya en tonalitats i els animals més porucs es deixen veure. L'altre dia un preciós esquirol es passejava pel pati i vaig parar un dictat perquè els nens el contemplessin aferrats a les finestres; el mateix esquirol s'ha deixat veure altres dies. Tornant de l'hora d'esbarjo un nen va venir amb la prova irrefutable que ens demostra que el nostre pati és el seu hàbitat: una pinya rossegada!
- Molt bé! ja no n'hi ha cap dubte.
També hem tingut visites memorables d'una majestuosa àguila planejant per sobre l'escola (tinc vídeo que penjaré algun dia), una puput, la parella coneguda de gaigs, un pit-roig, uns quants tudons , centenars d'insectes i també el gos d'una casa veïna que es va colar sense permís.
Foto: "Tactes nous" de JRoca

L'Aplec de la rosa

A Tona estem de celebració, estem d'Aplec de la rosa a Lurdes i al Castell, i ja en van seixanta-sis! Tota una tradició que va començar en ple franquisme i que perdura en el temps gràcies a l'esforç i al sentiments d'unes quantes persones que ho fan possible. La nostra pubilla, per segon any, s'ha vestit de pubilla catalana amb la roba que ja va portar la seva mare i ha pujat a la carrossa a fer el recorregut pel poble acompanyant a la Roseraire Major; qui sap si algun dia ella ho serà com ho va ser la seva àvia.
Ahir en ple recorregut feia un estudi ràpid de la tipologia de gent que hi havia seguint la festa: hi havia, com no, els tonencs de moltes generacions que des de sempre hi han estat presents. També hi havia els tonencs fills de la immigració andalusa dels anys seixanta i setanta amb els seus fills vestits amb la roba típica catalana, magnífic! I no oblidem el nou flux migratori que els darrers anys ha convertit Tona en un poble de poc menys de 6000 habitants a un poble de més de 8000, em refereixo als nous tonencs provinents majoritàriament de l'àrea metropolitana, em va agradar veure'n alguns seguint la festa. La reflexió a tot plegat és que ens agradin o no les sardanes, els esbarts dansaires i passejades de les carrosses guarnides, el més important és que l'Aplec fa poble i que ser tonenc, com ser català, és un orgull que està a l'abast de qui vulgui ser-ne, vingui d'on vingui.
Foto: "Passejada amb carrossa guarnida" de JRoca

La setmana del pare

Aquests dies el papa té festa perquè és mestre i se'n va a dormir molt tard perquè escriu tres projectes alhora, és així el papa. El problema és que la pubilla es lleva a quarts de vuit i el papa no pot dormir gaire, què hi farem. Ens llevem, ens vestim, esmorzem, ballem (avui amb els Strokes), dibuixem:

anem a fer un tomb pel poble inadequat (per cotxets i gent amb discapacitat):

busquem un bar on fer cafè sense fum i
com que no n'hi ha cap acabem anant al casal dels avis. Allà ens hi trobem bé perquè els avis s'estimen molt a la pubilla, hi ha molt espai, és net i els que el porten són gent fantàstica.
Just a fora del casal hi ha un parc infantil i el papa i la nena juguen una estoneta:

M'adono que la pubilla imita moltes de les nostres conductes, ens idolatra, com és lògic, penso en un vídeo que m'ha arribat a partir d'una subscripció per e-mail a un grup d'innovació educativa.

Institut 14 d'abril

Avui s'ha inaugurat l'Institut de Tona després de molts anys de reivindicar-lo i de veure com altres pobles es van avançar per les raons que sigui, bé, per política. Resulta que els nois i les noies hi han començat a anar i l'Institut encara no té nom, jo no voldria un nom tipus Institut Tona o de Tona a seques, prefereixo un nom amb personalitat. Des d'algun sector tonenc s'ha reivindicat que s'escollís un nom que fes referència al lloc on està ubicat, el barri de la Fontordera, d'aquesta manera demanen que es digui Institut Fontordera, ho reivindiquen perquè l'escola pública es diu Era de Dalt perquè està on hi havia una era. La meva proposta pel nom de l'Institut és 14 d'abril, sí, un centre amb nom de data, data republicana per excel·lència. M'agrada perquè és un dia que socialment i educativament va ser un gran avenç pel país que acabava de viure una dictadura militar. El 14 d'abril significa esperança, llibertat, igualtat i lligat a l'educació significa estar a l'avantguarda mundial ja que durant la República el nostre país era referent en educació, no com ara... Crec que és important que els nois i les noies del segle XXI coneguin el que va significar la República i també el gran esforç educatiu que es va fer per una societat més justa.
Foto: "Cementiri a les afores d'Argelers" de JRoca

El tortell de reis

Passat Reis ja queda res per tornar a la normalitat. Els arbres de Nadal, decoració nadalenca i la luminescència de vegades exagerada desapareixeran aviat dels nostres carrers per deixar les nits més fosques.. i fredes. Sí, jo diria que la decoració nadalenca dóna caliu, pot fer un fred que pela però la sensació és una mica diferent si hi ha una mica de lluminària, potser és que la relacionem amb les reunions familiars: l'escudella, els canalons i en definitiva amb el calor familiar, vés a saber. I per caliu el que es veu cada any a Tona minuts abans de la cavalcada del Reis, impressionant! el termòmetre de la farmàcia va arribar a pujar als 19 graus: d'un tros lluny la gent comentava que es devia haver espatllar, d'un tros més a prop la gent comentava que 19 graus semblaven poc. A les fotos veiem els patges reials encenent les atxes, era tot un espectacle veure les famílies senceres esperant el moment d'encendre l'atxa, tot seguit uns quants moviments i amb sort no queia a trossos desprenent aquell aroma que els tonencs sentim un cop a l'any. I avui regals i tortell de reis amb la fava i el rei, una altra tradició a mantenir. La pubilla, com tota la mainada, de seguida ha volgut la corona, una corona inofensiva i tradicional, res a veure amb l'altra que significa feudalisme, injustícia social, masclisme, manipulació, submissió, espoli, censura i patetisme.

Endavant les atxes!

Aquestes dies hem vist ampliat el debat de tradicions nostrades i forànies amb les figures del Pare Noël i el tió com a protagonistes i avui us explicaré una tradició que té tots els números de sobreviure, es tracta de les atxes de barballó que s'encenen a algunes poblacions catalanes per a l'arribada dels reis d'Orient. A Tona aquesta tradició jo la recordo des de sempre i la magnífica olor que desprèn el barballó quan crema la relaciono sempre amb aquest dia. I per què sóc optimista? doncs perquè cada any es veuen més atxes i sembla ser que els nous tonencs (vinguts majoritàriament de l'àrea metropolitana) també estan fent seva aquesta tradició. Una altra cosa a favor és que l'Ajuntament de Tona té un camp ple de barballó expressament per mantenir aquesta tradició i així evitar també que la gent vagi al bosc a buscar-ne i el pugui malmetre, ja he manifestat moltes vegades que el meu poble és dels més ecològics del país i m'agrada veure que encara que el consistori hagi canviat de signe segueixi en la mateixa línia medioambiental. Aquest any la pubilla encara no tindrà una atxa per ella sola perquè encara és petitona però tinc moltes ganes de veure la cara que farà quan vegi la cavalcada des de primera fila, és sens dubte un dia especial.
Díptic Reis Mags
Foto: "Els reis d'Orient porten coses, porten coses.. els Reis...." de JRoca

La joguina diferent

Demà diumenge tothom a la setena fira JocJoc i a la Fira de la Pesseta, ja no teniu excusa per passar un dia inoblidable a Tona.
La Fira ha crescut i cada vegada està millor i la fira de la Pesseta serà gestionada a partir de demà pel Consell de Joventut.
Tota la informació aquí.
Vinga, que diuen que farà un bon dia!

El Cabrerès, la fageda, la capital dels volcans i la magrana

Aquests dies hem estat a la Garrotxa i passant pel Collsacabra hem contemplat la immensitat de la tardor en els nostres boscos. A l'alberg hem jugat al Trivial de Catalunya i ha sortit la següent pregunta:
- Quin és el poble que pesa més de la comarca d'Osona?
Hem rigut molt.
També hem caminat molt. Feia anys que no entrava al cràter del volcà de Santa Margarida, el recordava més gran, és clar, la darrera vegada em sembla que feia 7è o 8è d'EGB.
He tirat força fotos i algunes ja estan penjades al Flickr.
Tornant he vist que la magrana que queda s'ha obert.
Foto: "L'esquerda vermella" de JRoca

Trick or treat

Vaig a fer un volt pel poble. Veig una colla de criatures disfressades de bruixes, monstres i altres personatges peculiars que es reuneixen per celebrar Halloween. Desconec si han passat per les cases demanant llaminadures com fan als EUA, espero que no se'ls passi pel cap, no em faria gaire gràcia que una colla d'aprenents de Freddy Krueger em despertessin la pubilla. No veig malament que a l'escola, en hores de llengua anglesa, es parli de Halloween si això fa que els alumnes estiguin més motivats, una altra cosa és comprovar com aquestes tradicions forasteres poden acabar amb les nostres ja fora de l'escola, dins de l'àmbit familiar.
Segueixo voltant i una fruiteria té diverses carabasses decorades com les dels ianquis. Arribo a la plaça i veig colles de pre-adolescents que venen castanyes per recaptar diners pel viatge de fi de curs, de seguida penso en el que em va dir dilluns un nen de la meva classe:
- Jordi, jo tinc ganes d'anar a l'institut.
- Ja? però si encara et falten molts anys, com és?
- Perquè vull vendre castanyes per anar de viatge de fi de curs.
Per dins vaig pensar que potser seria millor vendre panellets a més de 30 Euros el quilo, escandalós preu però hi ha molta gent que hi cau, és allò de pensar que 10 Euros són mil peles, sabeu de què parlo, oi?
Bé, que us ho passeu bé aquest cap de setmana llarg.

A foggy day

Com havia promès aquí tenim les primeres fotos des de l'escola: la primera està feta des del turó del Castell de Tona i amb una fletxa està marcada la zona on està l'escola; la segona està feta des de la meva classe i està marcat el turó del Castell però no es veu per la boira de la Plana de Vic; la tercera i la segona són iguals però en aquest cas es veu la fletxa.
Fotos: JRoca

A jugar toca!

Demà diumenge al matí ens arribarem al Parc de la Ciutadella a jugar, sí, a jugar amb desenes de jocs a l'aire lliure que ompliran part del parc. Uns bons amics presenten a la ciutat comtal la seva genial creació "El laberint" que ja es va presentar en societat a la Fira Joc-Joc de Tona del 2006, demà veurem una versió renovada que ja comença a funcionar allà on aterra. El laberint és una construcció metàl·lica amb una entrada i una sortida on l'enginy dels participants obre les portes per "passar pantalla" i arribar al final, voleu saber-ne més? passeu demà i ho comprovareu!
Salut
Foto: www.itinerania.com

Al pla del Castell de Tona no hi ha cap castell

Ahir vaig pujar al pla del Castell de Tona i des d'allà dalt amb la plana de Vic als meus peus vaig intentar trobar la meva escola nova a Taradell. Sense binocles és impossible veure-la amb exactitud però em va semblar trobar el lloc enmig del bosc. Hi vaig fer una foto que ajuntaré amb la foto que faci des del sentit contrari, és a dir, des d'una finestra de la meva nova aula.
Al pla del Castell hi havia força gent, no m'estranya, és un lloc bonic ben a prop de casa on fer una passejada agradable. D'entre la gent que hi havia en destacaven uns pixa-pins (ho dic de bon rollo) ben mudats que parlaven de les excel·lències del lloc:
- Mira, i aquí hi ha el castell, és molt antic. (Llegiu-ho amb accent xava)
- Està molt en conservat.
- Hi han fet un casament perquè està ple de flors.
- Oh, ca maco.
El que no saben és que dalt el pla del Castell de Tona no hi ha cap castell, hi ha una ermita romànica del 889 i una torre de guaita que és anomenada pels vilatans com la "Torre del Moro". També hi ha una cisterna d'aigua (avui un forat) d'on es diu que prové el nom de Tona, es veu que en llengua ibera cisterna d'aigua es diu tunna i possiblement d'aquí va derivar el nom de Tona.
I va, ja que hi som us en diré una altra del meu poble: resulta que l'escut té tres barres vermelles sobre groc, sí, tres! es creu que pot venir d'un error o d'una mala còpia de l'escut de Catalunya.
Acabo de passar per la Viquipèdia a arreglar algunes coses de Tona.
A la foto veiem la "Torre del Moro" i la senyera, amb quatre barres, no tres.