Taronges de la Xina

A la classe de P5 els alumnes s'havien de dibuixar, va ser divertit utilitzar tots els colors i arrugar els papers una mica; com és habitual no s'estaven gaire quiets i va haver-hi petites baralles per la possessió dels colors. La Laia acabava d'arribar de la Xina on va ser adoptada per una família catalana, era una nena molt atenta i de seguida va començar a dominar la nostra llengua. El dibuix de la Laia era semblant als altres però en comptes de fer dues grans rodones desiguals que feien d'ulls ella va dibuixar-se amb dues ratlles gruixudes. Quan la majoria ja havien acabat de dibuixar-se, la Laia va veure que era l'única que tenia dues ratlles. Sense pensar-s'ho gaire va agafar amb força el llapis i a sobre de les dues ratlles gruixudes va dibuixar dues grans rodones desiguals.
Nota: Aquesta anècdota és real, me la va explicar fa un temps una ex-companya de feina que és mestra d'infantil, el nom de la nena és inventat.
Foto: "Mirall màgic" de JRoca

Ha plogut força, no creieu?

Fotos: "Gairebé ple" de JRoca setembre del 2006

"Por la noche cargamos nuestras pilas"

He descobert un dels problemes del Barça i intentaré parlar amb algú del cos tècnic per aportar el meu granet de sorra a l'equip, espero no trobar-los massa enfeinats...
Bé, la meva teoria és que jugant a les 21h d'un diumenge el més normal és que juguin adormits i la piloteta no els vulgui entrar, m'explico: a aquesta hora els jugadors acostumen a dormir o ja van amb el pijama. El rigurós codi intern de Rijkaard fa que els jugadors se'n vagin a dormir entre les 21:30 i les 21:45 sens falta cada dia i és clar, quan han de rendir entre les 21h i les 23h el cos no hi està acostumat doncs a aquestes hores dormen o estan en preparació de la son.
Una altra raó del baix rendiment és l'obligació de Rijkaard de fer-los estudiar les jugades del rival i les pròpies d'estratègia, us hi heu fixat que sempre porten els auriculars de l'Ipod a l'orella? els més "hipòcrites" (que volen que el Barça perdi) diran que escolten música però la realitat és que estan escoltant les jugades gravades pel gran estratega Neskeens: cada partit és estudiat al mil·límetre i les jugades d'estratègia són el pa de cada dia, amb tanta pressió tàctica no ens ha d'estranyar que els jugadors rendeixin tant poc, són humans i no el Deep Blue!
Solució: jugar a les vuit de matí que és una bona hora ja que és quan els jugadors porten una estona desperts per assistir als entrenaments matinals imposats per Rijkaard i el seu equip, ah, i una altra cosa, que els deixin sortir una mica de tant en tant que entrenar vuit hores al dia no ha de ser bo.

Malbaratament lúdic de l'aigua

Jo, Jordi Roca i Font, major d’edat, de professió mestre de primària, amb domicili a Tona, província de Barcelona.

Exposo

Que el dia 2 d’abril del 2008 vaig comprar una ampolla d’aigua destil·lada envasada per fer un fórmula barrejada amb sabó amb la intenció de jugar a fer bombolles. La fórmula va anar bé per re-omplir la petita ampolleta model imitació Disney (Ànec Donald) comprada a un basar oriental per 75 cèntims d'Euro. D'aquesta manera exposo que no vaig utilitzar aigua de boca per re-omplir l'objecte en qüestió.

Demano
Que se'm retiri la multa de 480,93 € per malbaratament de recursos hídrics per activitats lúdiques en època de situació d'emergència nacional. El veí que em va denunciar em té mania perquè el meu FordFi és més maco que el seu cotxe.

Adjunto com a proves a l'annex

1- Factura on es veu que vaig comprar l'ampolla d'aigua destil·lada (marca blanca) a l'establiment d'inicials BP.
2- Vídeo demostratiu en el que es veu la meva filla gaudint de les bombolles.
3- Pàgina web on mostren com fer la fórmula de les bombolles i aconsellen fer-ho amb aigua destil·lada i no de boca.
4- Fotografia de la banyera de casa en la que es veu en el seu interior una galleda model "basar xino" amb el mànec trencat de tant reutilitzar l'aigua per regar les plantes.
5- Fotografia del meu jardí en la que es veu que no tenim ni piscina ni gespa i les plantes són autòctones, també es veu un petit cactus que no reguem mai.
6- Declaració jurada de l'alcalde de Tona on exposa que sóc bon ciutadà i que una de les meves màximes és fer bandera de les 3 R: Reciclar, re-utilitzar i en el cas que ens ocupa re-omplir. A la declaració s'hi apunta també la regidora de medi ambient i un paio de la brigada municipal.

Què és la democràcia?

A classe (3er Pri) ha sortit la frase "estirar més el braç que la màniga" i com és habitual ningú sabia el que significava, cada dia s'utilitzen menys les frases fetes i és una llàstima perquè tenen un valor diria que imprescindible per la qualitat d'una llengua. Després de l'explicació els poso l'exemple de no malgastar i alguns alumnes surten amb històries de guardioles que tenen guardades amb Euros que els donen a casa per bon comportament, l'estalvi sembla que almenys es valora. Un alumne aixeca la mà:
- Si ens ho gastéssim tot no tindríem diners i no podríem ni anar a l'escola.
La resta d'alumnes fan que sí amb el cap i esperen que jo intervingui.
- Per sort això aquí no passaria. Tenim la sort de viure en un país on l'educació i la sanitat són gratuïtes, per tant, qualsevol persona tingui diners o no té dret a educació i a la sanitat que vol dir anar al metge quan estem malalts.
- Però Jordi, aquí a l'escola ens feu pagar les sortides i les colònies, no és gratuït del tot.
- L'escola pública és gratuïta però hi ha una part de les despeses que han de pagar els vostres pares.
- I qui paga l'altra part?
- Us en recordeu que vam parlar dels impostos quan parlàvem de l'Ajuntament?
- Sí.
- Què són els impostos?
- Uns diners que paguen els nostres pares i que recull l'Ajuntament per gastar-los amb coses del poble.
- Molt bé, amb una part d'aquests diners l'Ajuntament i també la Generalitat paguen una part de les sortides i les colònies, els vostres pares han de pagar la resta. Llogar un autocar és molt car perquè s'ha de pagar la benzina, el conductor, els peatges.. després s'ha de pagar el museu, el teatre o el lloc on anem, tot això és molt car i la Generalitat o l'Ajuntament no ho pot pagar.
- I si algú no pot pagar ni això?
- Demana una ajuda i l'Ajuntament se n'encarrega, en aquest país ningú ha de tenir menys oportunitats per tenir menys diners.
- Sempre dius que tenim sort de viure en aquest país.
- I és cert, hi ha països on només poden anar a escola la gent rica i molts nens de la vostra edat són obligats a treballar.
- Allà no els ho paga la Generalitat o l'Ajuntament?
- No, en molts països no tenen ni democràcia.
- I què és la democràcia?
- El pitjor sistema a excepció de tots els altres. (W. Churchill)
- Què?!!!

Nota: Aquesta conversa no és 100% real, hi he afegit el colofó final per no allargar-la més del compte en el bloc i donar-li un petit toc d'humor, aquell dia la conversa es va allargar força i vaig haver de tallar-ho perquè va arribar un punt que ja eren "figues d'un altre paner", sovint surten temes socials a les classes i els tracto de la millor manera que puc.
Foto: "1984" de JRoca

Les sabatilles de quadrus, l'informe Pisa, el bulling i la pèrdua de prestigi del professorat

Ja tinc les sabatilles noves de quadrus que em va cagar el tió, bé, podríem dir que el tió no sabia ni el meu número exacte ni el meu estrany gust retro per les sabatilles de quadrus i per això vaig haver de canviar les que inicialment m'havia cagat el pobre tronc apallissat. A la botiga la dependenta em va preguntar si eren per mi:
- Sí dona, contra gustos...
- Ja ho pots ben dir. Per cert, a què et dediques? ets escriptor o alguna cosa així?
- No, sóc mestre.. però també escric.
- Ja m'ho semblava, la gent que compra aquestes sabatilles de quadrus acostumen a ser escriptors o guionistes, deu ser que els inspiren.
- Doncs que bé, a veure si em porten sort i escric coses interessants, quan escric acostumo a portar sabatilles de quadrus...
- Ja m'imagino que no les portes per anar pel carrer..
- Bé, com a molt per anar a tirar les escombraries.
- Espero que no gaire lluny..
- A la porta de casa, a Tona fem recollida porta a porta.
- Està bé. Per cert, has dit que ets mestre...
- Sí.
- I vas de colònies?
- Cada any, per?
- Suposo que no portaràs les sabatilles de quadrus a les colònies...
- Per què no les puc portar?
- Has sentit a parlar del currículum ocult?
- Sí, és clar.
- I no et fa por que els teus alumnes agafin els teus costums.. diguem-ne frikis?
- Òndia, no hi havia pensat.
- Doncs pensa-hi, ara imagina que tots arriben a casa seva i demanen insistentment unes sabatilles de quadrus, què passaria amb els sabatilles amb forma d'animal simpàtic? i amb les sabatilles Killer Bunny que valen un pastón? i les de la cara del Homer Simpson? i no cal que et digui que avui en dia els nanos tenen tot el que demanen.
- Mmm.
- No et facis el despistat! no cal que et digui com s'escampen les modes per les escoles: en una comencen amb els maleïts ScoobyDoos i en dos dies ja estan escampats arreu...la moda de les sabatilles de quadrus començaria a la teva escola i de seguida s'escamparia per la resta d'escoles del país, i del món, és la globalització! és que sembla que no ho vegis!
- Però...
- Ni però ni tonteries! Tu saps el cataclisme econòmic que podria provocar això? riu-te'n del crack del 29, de la crisi del petroli, de les tàctiques del Rijkaard! que no ho veus? quina edat tens?
- Trenta-dos.
- I tu creus que és normal que amb trenta-dos anys portis aquestes sabatilles de quadrus? ja saps que comprant-les tu estàs provocant que un avi se'n quedi sense?
- Però és que va ser el tió que..
- I amb trenta-dos anys i encara estàs amb el tió? Ara ho veig clar: no m'estranya ni l'informe Pisa, ni el bulling, ni la pèrdua de prestigi del professorat, massa vacances!
Foto: "A mi m'agraden!" de JRoca

A l'aire lliure

Com cada any a casa en Jordi celebren una barbacoa amb els amics al jardí. L’any passat en Jordi va estar treballant de valent per assegurar-se que tots els seus amics tinguessin la carn a punt, uns la volien més feta i altres gairebé crua. Quan els amics tenien la panxa plena es va disposar a menjar ell. Quan començava a degustar la fabulosa xistorra DO de Navarra va notar fum de tabac i va parar un moment, a dos metres tres dels que havien acabat van començar a fumar amb entusiasme, en Jordi els va dir que ell encara no havia acabat de menjar, ells van contestar que estaven a l’aire lliure i per tant no molestaven a ningú. Aquell dia en Jordi es va mossegar la llengua, va preferir no dir el que pensava i va seguir menjant carn a l’estil fumat.

Aquest any en Jordi ha comprat la mateixa xistorra DO de Navarra, les mateixes botifarres DO Plana de Vic i la resta de menjar de la millor carnisseria del poble. Ha tornat a passar el mateix: en Jordi ha servit a tothom de la millor manera i després ha menjat ell, en el moment de menjar, les mateixes persones, amb el mateix entusiasme, han començat a fumar. Als pocs segons de començar les cigarretes i just abans que els seus pulmons enfosqueixin encara més un d’ells ha parat:

- Què és aquesta pudor?

- És veritat, què és? – diu l’altre.

En Jordi intervé amb la boca plena, ja sap que no és d’educació parlar amb la boca plena però el moment s’ho val.

- Us molesta? És que acabo de tirar una bomba fètida que vaig comprar als xinos que estan al costat de la carnisseria, em venia de pas.

- Però per què collons tires una bomba fètida? Carda una pudor horrible!

- És un vici nou que he agafat, no crec que us molesti perquè estem a l’aire lliure.

El Fons SaltaMontes

La família Roca camina tranquil·lament per la fira d’atraccions. Un home ben vestit amb un maletí se’ls acosta:

- Que n’és de maca la nena – li toca les galtes.- Quant té ara?

- Catorze mesos – En Jordi ja ha après a parlar en mesos.

- Així que encara no puja a les atraccions...

- No, encara no.

- Miri, precisament d’això li vull parlar...

Els pares es miren desconfiats.

- Vostès saben el que val portar a les atraccions un nen avui en dia?

- No, però ens imaginem que surt car.

- Molt car sí.. però el meu banc ha treballat perquè vostès no tinguin problemes en un futur proper quan la nena els demani pujar a totes les atraccions..

- El seu banc ha treballat per evitar-nos problemes? Que amables..

- Sí, es tracta del Fons SaltaMontes.- obre el maletí i treu un full de publicitat.- Mirin, vostès ara que la nena té catorze mesos comencen a invertir en aquest fons i quan sigui una mica més gran la nena es beneficia dels diners acumulats...

- O sigui, rollo pla de pensions però més a curt termini i per gastar-s’ho en atraccions...

- Vostè hi entén senyor...

- Roca.

- Senyor Roca, vostè obre ara el Fons SaltaMontes posem pel cas amb 3000 Euros i aquest fons va treballant sense que vostè hagui de fer res.

- I com treballen els diners?

- Bona pregunta. Amb el Fons SaltaMontes no ha de preocupar-se de l’Ibex 35, ni de l’EuroStock, ni de l’Euríbor, el Fons SaltaMontes està lligat a les pujades d’un parc d’atraccions espectacular, molt més gran del que pugui imaginar... si el parc puja els seus diners pugen..

- I quin parc és aquest?

- Terra mítica.

- Val, gràcies però no ens interessa..

- No marxi senyor Roca, no ho sap tot encara...

- Merci, però no ens interessa...

- No, miri, la nena tindrà prioritat per pujar al SaltaMontes i el tren de la bruixa de les quatre a les sis de la tarda.

- Fa massa calor a aquesta hora.

- No marxi, el Fons SaltaMontes li regala un cotó de sucre a la seva nena perquè recuperi les forces després de pujar a les atraccions..

- Ja li dic que no m’interessa, adéu..

- Ep, també li regalem una samarreta de Terra Mítica i un dos per un a l’entrada..

- Miri, tenim una guardiola-porquet i li anem ficant un Euro de tant en tant, si el porc puja a la Llotja de Lleida els diners de la guardiola es queden igual i si el porc baixa també.

Plusmarques de les colònies'07

- Lots arreglats en una nit: 7 (el 85%). Anterior rècord 5 a les colònies'03.

- Frase: “No enfoqueu als ulls si us plau”: 23. Cal remarcar que les darreres 12 vegades ja no hi anava un si us plau darrera. Anterior rècord 22 a les colònies'05.

El balanç és molt positiu perquè no s'han superat els rècords de rondes nocturnes de vigilància, lots confiscats, mitjons perduts, inscripcions llegides sota les lliteres, gots vessats i genolls pelats.

La paella valenciana i el cor de la ciutat

La família d'en Vicent són aficionats al Cor de la ciutat. Cada tarda mentre fan el cafè escullen la telenovel·la catalana en comptes dels programes de premsa groga d'altres cadenes. Avui dia 27 estaven molt preocupats perquè han sentit dir que a en Francisco Enrique li molesta que es vegi TV3, té intenció de fer tancar el repetidor. Per sort hi ha hagut una colla de persones que han pujat al cim de la Carrasqueta i n'han evitat el tancament. En Vicent i la seva família avui podran veure el Cor de la ciutat i després El Club gràcies a uns ciutadans que s'han mullat (literalment també) per la llibertat d'expressió. En Francisco Enrique ha perdut aquesta batalla però té la paella (valenciana) pel mànec.
La família d'en Vicent estaran atents a El Temps amb la Mònica López. A partir de demà han de saber si agafar el paraigües o no per pujar cada dia a la Carrasqueta.

La samarreta canviada

La Margalida és una apassionada del Barça. Un dia però, apareix al bar de sempre amb una samarreta del Madrid. Al bar queden perplexos, no s'ho poden creure.
- Margalida, per què portes aquesta samarreta del Madrid?
- Quina samarreta del Madrid, no és del Madrid.
- És clar que és del Madrid, però que no ho veus? porta l'escut i tot.
- No, no és del Madrid, me l'ha regalada el meu amic Jaume.
- Ja pot ser que te l'hagi regalada en Jaume però és del Madrid.
- És que no enteneu res? és d'en Jaume i no del Madrid.
- Però Margalida, en Jaume és el president de la penya del Madrid.