Dijous llarder amb cert toc prehistòric

Hi ha dates que es recorden des de sempre i una d'aquestes és el Dijous Llarder. A la majoria d'escoles s'aprofita el dia sencer o la tarda per fer una sortida i en el nostre cas no podíem ser menys. A les tres hem fet una mica d'excursió a la tomba prehistòrica de Gasala, a Taradell mateix, i ha estat una sortida ben maca que a mi m'ha fet descobrir una zona que desconeixia totalment tot i estar a tan sols una desena de quilòmetres de casa. El dolmen de Gasala m'ha decepcionat una mica més que res perquè me l'imaginava més gran però el paratge és magnífic i els nens s'ho han passat de conya jugant per l'entorn i buscant fòssils:
- Jordi, això és un fòssil?
- Jo diria que sí.
- I això?
- No ho veig clar, diria que no.
- He trobat un sílex, és un sílex, oi?
- Molt bé, mireu, això els homes prehistòrics que devien rondar el dolmen ho feien servir com a ganivet per tallar carn, fer llances i fletxes, veieu? ho tallaven així.. veieu com talla? aneu amb compte... quan caçaven un animal el sílex servia per separar la carn del pèl.
- Eeecs..
- Per què dius ecs?
- Fa fàstic la carn crua..
- Bé que t'has menjat la botifarra de l'entrepà.
Fotos: "Voltants de la tomba de Gasala" de JRoca

L'autonomia que ens cal

Seieu bé abans de llegir això:
"no voy a entrar en el tema de la immersión en la enseñanza, pese a ser un problema creciente, ya que puede conllevar fracaso escolar y posterior delincuencia juvenil".
Paraules pronunciades a Barcelona per Mikel Buesa, qui té el títol de Orden del Mérito Constitucional.
Alguna cosa no funciona a l'Estat Espanyol. Llegeixo qui rep això del Orden del Mérito Constitucional: «aquellas personas que hayan realizado actividades relevantes al servicio de la Constitución y de los valores y principios en ella establecidos».
Molts valors i principis precisament no veig a les paraules d'aquest personatge i tampoc hi veig defensa de la Constitució que entre d'altres coses dóna competències en educació a Catalunya. Amb la Constitució a la mà la immersió lingüística és totalment legal senyor Buesa, faci-s'ho mirar. Suposo que ningú li traurà el títol aquest que li dóna el tracte de "excelentísimo".
I encara n'hi ha un altre que té ganes de tirar més llenya al foc:
Jiménez Losantos compara Catalunya i l'Alemanya nazi
Acabeu la frase: "L'autonomia que ens cal és la de ...

McEuro McAccés

Una de bona: McDonald's atorgarà títols de batxillerat a la Gran Bretanya.
Qui paga mana, així de fàcil, així de trist.
Foto: "Andanas segons Renfe" de JRoca

Post multi-temàtic que acaba amb una autèntica calçotada al Tarragonès

Avui faré un post multi-temàtic perquè tinc ganes de parlar de molts temes, apa.
1- M'ha arribat el DVD de l'estrena de Punxes a la sorra i he fet algunes captures de pantalla que aniré penjant al bloc fins a la propera representació el dia 16 de febrer. La setmana que ve coneixeré personalment a un mestre jubilat de Perpinyà que va néixer a la Maternitat d'Elna i que és fill de refugiats catalans, es va posar en contacte amb mi a través del bloc.
2- Demà dilluns a tres quarts de deu a TV3 l'escola pública Pinediques sortirem al Caçadors de Paraules! no us ho perdeu.
3- La meva proposta de "14 d'abril" com a nom del nou institut de Tona és motiu de debat al fòrum de la Revistona i també a l'edició en paper que ja és al carrer.
4- Bon concert dels Boys Damm aquest dissabte a la Canal de Tona, enhorabona!
5- Tema Barça: cal emprenyar-s'hi? què hem de fer per demanar que entrenin una mica més i que estudiïn els partits? la propera vegada que senti un jugador queixant-se que estan cansadets perquè fan dos partits a la setmana me'n vaig al Camp Nou amb una pancarta que .... veus ja m'hi he emprenyat!
6- Dissabte vaig anar a veure un partit de bàsquet infantil entre algunes nenes de la meva classe (8 anys) i el CB Tona. Em va agradar comprovar com hi ha un conjunt de mesures per evitar la competitivitat exagerada a aquestes edats, en l'esport base s'està evolucionant força, almenys això veig des que vaig deixar d'entrenar fa uns anys.
7- Un gran disc el "A matter of life and death" dels Iron Maiden.
8- Un company de feina em va bonyegar el FordFi amb un petit accident al centre de Taradell, vaig patir una mica de fuetada cervical i vaig perdre dues hores a urgències. Diagnòstic: res important. Tractament: una mica d'escalfor i algun analgèsic. Suposo que la Plana de Vic les FUETades cervicals són el pa de cada dia... uff, que dolent.
9- Em vaig comprar els DVD de les dues temporades d'Extras de la BBC: una gran inversió per riure una bona estona.
10- Avui hem anat a la Pobla de Montornès a fer una autèntica calçotada amb uns bons amics d'allà. Reprodueixo una conversa de dos experts mentre tiraven redorta al foc:
- Diu que els de Barcelona fan calçotades amb guants.
- Què fots? amb guants van? jajajaja que no es saben rentar les mans o què?
- Quins collons! ... vinga porta el porró!
Foto: "Calçotada com marquen els cànons" de JRoca

Vitamina C

En temps de refredats és positiu prendre bones dosis de vitamina C sobretot si vénen de taronges de València.

Lapicero

En Jordi feia classe de reforç a una nena sud-americana de set anys, feia poc que havia arribat al nostre país i es trobava que havia d'aprendre el català.

L’equip d’educació especial va preparar unes fitxes perquè en Jordi les treballés de forma individualitzada amb ella, era prioritari que aprengués els noms de les coses de la classe, els números, els colors, etc...

Hi havia una fitxa amb molts dibuixos d’objectes de classe; en Jordi els deia en català i la nena els repetia amb moltes ganes, li costava molt dir la ella, és normal, no és un so comú a la seva llengua.

- Mira, hi ha moltes coses que són quasi iguals en català i en castellà: una goma, un regle, un boli..

- ¿boli?

En Jordi li assenyala el dibuix d’un boli..

- Ésto es un lapicero!

Foto. Google

Catalunya terra d'acollida

Davant d'un tema tan polèmic i amb tants matisos com el de les escoles per a nouvinguts voldria explicar més experiències pròpies relacionades amb alumnes que arriben a mig curs.
Fent de tutor de tercer en una escola va arribar un nen magrebí durant el mes de març acabant del segon trimestre. Va venir a l'escola amb una germana petita que feia P4. Des de l'escola, que sí que tenia recursos, es va fer un programa individualitzat molt complet i val a dir que va ser molt ben acollit per la resta de companys. En pocs mesos, menys dels que una persona no relacionada amb el món educatiu pugui pensar, aquest nen va començar a parlar català i al cap d'un temps es defensava també en castellà. És sorprenent i gratificant veure com al cap d'un temps aquests dos nouvinguts germans d'origen magrebí parlaven català entre ells sense haver perdut la seva llengua pròpia que utilitzaven amb els seus pares i tenint a més la llengua castellana com a una opció comunicativa. Això és el que és l'escola catalana actual: una escola que integra i que s'adapta als temps de la millor manera i que amb recursos adequats pot fer més gran el nostre país, sí, perquè aquestes coses fan gran el nostre país. A Catalunya qualsevol mestre que hagi exercit de tutor pot explicar-vos històries com aquestes que són fruit de l'esforç d'un col·lectiu massa vegades infravalorat i al qual es responsabilitza de molts mals de la societat.
I amb històries com aquestes per què no m'oposo radicalment a la proposta del Departament? perquè hem de reconèixer que moltes escoles estan mancades de recursos o tenen unes peculiaritats que fan que sigui molt complicat integrar d'aquesta manera tan natural. D'altra banda cal tenir en compte que el número de nouvinguts que arriben començat el curs és molt elevat i en alguns casos concrets insostenible per a determinades escoles. Per tot això demano que es deixi de fer demagògia (els centres especials aquests no són Guantánamo!); i que s'estudiïn els casos individualment o per centres i que esperem a comprovar els resultats si són positius per prendre decisions en el tema. Tinc força clar que la mesura en cap cas hauria de ser implantada per a tots els centres.
Aconsello llegir:
Contra la demagògia del gueto. Avui
Ensenyar a nedar. El Periódico
Foto: "Típica foto de Fotolog d'algú que no té Fotolog ni té ganes de tenir-ne" de JRoca

Proposta racista?

Escoles especials per a immigrants: s'ha parlat àmpliament d'aquest tema i voldria explicar una història que em va passar en referència a aquest tema*.
Un curs feia de tutor en una aula complicada amb diversos alumnes amb Necessitats Educatives Especials i durant el mes d'abril va arribar una alumna magrebina directament de la zona de Nador. Aquesta alumna no entenia res i per les característiques de l'escola no podia ser atesa en aula d'acollida perquè no n'hi havia i la mestra d'educació especial estava saturada de feina. D'aquesta manera aquesta nena va ser escolaritzada en l'aula ordinària pràcticament sense reforços i venia a classe sense fer res, simplement escoltava. No cal dir tampoc que no tenia llibres perquè a casa seva no tenien recursos econòmics per pagar-los. De vegades seguia mig bé la classe de matemàtiques doncs al Marroc n'havia fet però la seva escriptura era àrab, com és obvi. A l'hora del pati jo aprofitava per parlar amb ella i intentar ensenyar-li vocabulari bàsic la qual cosa provocava la gelosia dels altres alumnes perquè jo estava molt per ella. En algunes ocasions em vaig trobar que havia de tallar brots racistes cap a la nena perquè com que no entenia res, de vegades reaccionava de forma violenta a alguns comentaris que li feien la resta de nens i aquests relacionaven aquesta bel·ligerància al fet de ser magrebina. No és fàcil trobar-te sense recursos en ocasions com aquesta i aquest cas no és l'únic en el qual he tractat alumnes nouvinguts a mig curs.
Amb tot això vull dir que la proposta del Departament no em sembla forassenyada en alguns casos concrets, ho dic perquè si aquesta nena hagués estat en un centre d'aquests quan va arribar del Marroc tot hauria estat molt més fàcil per a ella, pel grup-classe i pels mestres que la vam tractar una vegada s'incorporés a l'aula ordinària.
És un tema complicat i cal veure cas per cas i sobretot escola per escola, jo només dic que de vegades un centre especial podria ser positiu sempre i quan les coses es facin bé.
Proposta racista? és racisme educar gratuïtament a qualsevol persona que arriba al nostre país? és racisme vetllar perquè aquestes persones s'integrin a la societat catalana mitjançant l'escola ordinària després d'un lleu pas per una escola especial? jo crec que no.
Diversitat d'opinions entre directors de Reus pel nou centre pilot per a alumnes nouvinguts. Vilaweb
2.500 immigrants en tres mesos a mig curs a Catalunya. El Periodico
El debate sobre la acogida de nuevos alumnos. La Vanguardia
Els pedagogs titllen de "pas enrere" la idea de Maragall. Avui
*No esmentaré ni el nom de l'escola, ni quan va passar ni el nom de l'alumna.
Opineu si us plau.

Iguales ante la ley

Classe de coneixement del medi social
Tema: L'Ajuntament
Nivell: Tercer de primària
Els explico que les eleccions municipals són cada quatre anys i que hi podran votar i/o presentar-s'hi quan tinguin 18 anys o més. A la pissarra calculem que l'any 2019 podran votar per primera vegada en unes municipals però que potser abans podran votar en unes altres eleccions per escollir govern de Catalunya o de l'Estat Espanyol. Un espavilat aixeca la mà.
- Digues.
- Una cosa... el rei també s'ha d'escollir cada quatre anys?

Foto: Google

És que ningú farà res per evitar aquesta merda en horari infantil?

14G08
Passant pel passadís pel costat de la classe de primer de primària un marrec que no conec de res perquè no li faig classe se'm planta davant i em fa un gest inequívoc de tallar-me el coll.
- Es pot saber què fas?
- Sóc l'Enterrador!
- Qui?
- Un de la tele, aquells de la lluita.
- Mira, ja els pots dir als teus pares que el mestre de tercer t'ha dit que no has de mirar aquest programa.
- A mi m'agrada i m'ho deixen veure.
Sense comentaris
15G08
Acabo de fer una sessió d'EF amb els de tercer A que ha funcionat molt bé. Estan en fila disposats a marxar i veig un nen a terra recargolat de dolor a la cama.
- Què et passa?
No diu res, només plora. Un altre nen amb cara de culpable està al costat, els curiosos l'apunten amb la mirada sense que es noti que s'han "xivat".
- Què ha passat? - li dic.
- Ha sigut culpa seva, m'ha dit que li fes una clau (intel·ligible) de l'Smack Down.
- I què li has fet? li has clavat una coça?
- No ben bé, tota la clau sencera que fan a la tele...
- Però no saps que a la tele ho fan de mentida? és teatre!- m'altero força, tots se'm queden mirant una mica espantats- que sigui l'última vegada que torni a sentir parlar d'aquest programa a l'hora d'EF! ja sabeu que sempre aviso però no em busqueu les pessigolles que si em feu enfadar hi sortireu perdent.
- Jo no el miro mai- ja ha sortit el pilota.
- Ben fet!
El nen de terra ja s'ha aixecat, no era res important, de pas li dic:
- Això que ha passat també és culpa teva.

És que ningú farà res per evitar aquesta merda en horari infantil?
Altres articles sobre el tema:
Invasió subtil i altres contes
La tele-vòmit guanya terreny
Menys històries i de cara a barraca!
El putu polígrafo dels...
Defensor de l'espectador? de vacances permanents
Smackdown al bloc Palabras sencillas

Foto: "L'Enterrador" Font: Internet

Compta fins a tres

Fa uns quants anys em vaig adherir a una campanya d'esport escolar que crec que val la pena. Aquests dies he rebut un e-mail dient-me que hi ha nous continguts i que han rentat la cara de la pàgina web, comprovem-ho:

Si llegim els objectius i recomanacions veiem coses lògiques però per desgràcia no tothom ho veu així, he estat entrenador de futbol base durant 8 anys i he vist i sentit coses increïbles pel que fa a comportaments sobretot dels pares. Em sembla que si expliqués una mica algunes anècdotes no us ho creuríeu.

La caixa tonta de vegades pot ser sàvia

Jugamón és un programa que ens demostra que es pot fer televisió per a nens i alhora fer televisió de qualitat i amb valors. Mentre a algunes cadenes fan les seves "galas" en les quals "pequeños artistas" i imitadors de Chiquito de la Calzada demanen vots per SMS per no quedar eliminats, a Televisió de Catalunya programen un espai com Jugamón on tretze nens i nenes catalans de diferents orígens mostren els valors de la convivència amb el joc com a rerafons, mireu-lo, us ho aconsello de veritat. A l'espai també apareix l'Oriol Ripoll que és el pedagog del programa i assessora en el que més domina: en jocs d'arreu. Doncs ja ho veieu, la caixa tonta que acostuma a desaducar i a inculcar mals hàbits, males paraules i que no respecta ni de bon tros un horari de protecció infantil, de vegades també és capaç d'educar per la diversitat i la convivència de la manera que ho fem a les escoles catalanes: amb normalitat i en català.

Institut 14 d'abril

Avui s'ha inaugurat l'Institut de Tona després de molts anys de reivindicar-lo i de veure com altres pobles es van avançar per les raons que sigui, bé, per política. Resulta que els nois i les noies hi han començat a anar i l'Institut encara no té nom, jo no voldria un nom tipus Institut Tona o de Tona a seques, prefereixo un nom amb personalitat. Des d'algun sector tonenc s'ha reivindicat que s'escollís un nom que fes referència al lloc on està ubicat, el barri de la Fontordera, d'aquesta manera demanen que es digui Institut Fontordera, ho reivindiquen perquè l'escola pública es diu Era de Dalt perquè està on hi havia una era. La meva proposta pel nom de l'Institut és 14 d'abril, sí, un centre amb nom de data, data republicana per excel·lència. M'agrada perquè és un dia que socialment i educativament va ser un gran avenç pel país que acabava de viure una dictadura militar. El 14 d'abril significa esperança, llibertat, igualtat i lligat a l'educació significa estar a l'avantguarda mundial ja que durant la República el nostre país era referent en educació, no com ara... Crec que és important que els nois i les noies del segle XXI coneguin el que va significar la República i també el gran esforç educatiu que es va fer per una societat més justa.
Foto: "Cementiri a les afores d'Argelers" de JRoca

Where is my mind?

Sabia que em passaria perquè em passa cada gener. Avui a la pissarra he escrit uns deures que han de fer pel dilluns: fitxa de matemàtiques pel 14-1-07.
- Vinga, apunteu-ho a l'agenda.
Sort que un espavilat ha saltat de la cadira com si estigués posseït (per la veritat, és clar) i ha dit:
- Jordi, que ja no estem al 2007!
- És veritat, ara ho canvio, estem al 2008, on tinc el cap?
- M'ho deixes canviar a mi?
- Tu mateix

Nos beneficias a todos, jajajajajajaja

Avui he rebut dues vegades un d'aquests e-mails que t'han de salvar la vida però que en realitat és una poca-soltada de campionat, suposo que l'heu rebut però en cas contrari us en copio un tros perquè rigueu una estona:
URGENTEE!!!!!!!!!!!!!!
ANDA CIRCULANDO POR EL INTERNET UNA NUEVA FORMA DE FRAUDE...............
ROBAN TU CORREO DE HOTMAIL CAMBIAN TU CLAVE Y POR MEDIO DEL MESSENGER, Y VIA MAIL CONTACTAN A TODOS TUS CONTACTOS, CLARO, DICIENDO QUE ERES TU, QUE SUFRES DE GRANDES PROBLEMAS ECONOMICOS, QUE LE URGE QUE LE DEPOSITEN A UNA CUENTA UN PRESTAMO POR X CANTIDAD DE EUROS, O EN SU DEFECTO PIDEN AYUDA PIDIENDO UN NUMERO DE TARJETA DE TELEFONO MOVIL, (TODO ESTO A TU NOMBRE (REPITO), AL CAMBIAR LA CONTRASEÑA, IMPIDEN QUE ACCEDAS A TU CUENTA Y DES AVISO A TUS CONTACTOS..... POR FAVOR HAZ CIRCULAR ESTE MAIL, PARA EVITAR QUE ALGUNO DE TUS AMIGOS CAIGA EN ESTE TERRIBLE FRAUDE....... ESTO ES URGENTE!!
per no fer molt llarg això només us copiaré el final, és digne d'una comèdia de l'Ozores.
COPIA ESTE MAIL PARA TODOS TUS AMIGOS RECUERDA: SI LO ENVÍAS A TUS CONTACTOS, ¡NOS BENEFICIAS A TODOS
i ho foten en majúscula i tot, per llogar-hi cadires!

El tortell de reis

Passat Reis ja queda res per tornar a la normalitat. Els arbres de Nadal, decoració nadalenca i la luminescència de vegades exagerada desapareixeran aviat dels nostres carrers per deixar les nits més fosques.. i fredes. Sí, jo diria que la decoració nadalenca dóna caliu, pot fer un fred que pela però la sensació és una mica diferent si hi ha una mica de lluminària, potser és que la relacionem amb les reunions familiars: l'escudella, els canalons i en definitiva amb el calor familiar, vés a saber. I per caliu el que es veu cada any a Tona minuts abans de la cavalcada del Reis, impressionant! el termòmetre de la farmàcia va arribar a pujar als 19 graus: d'un tros lluny la gent comentava que es devia haver espatllar, d'un tros més a prop la gent comentava que 19 graus semblaven poc. A les fotos veiem els patges reials encenent les atxes, era tot un espectacle veure les famílies senceres esperant el moment d'encendre l'atxa, tot seguit uns quants moviments i amb sort no queia a trossos desprenent aquell aroma que els tonencs sentim un cop a l'any. I avui regals i tortell de reis amb la fava i el rei, una altra tradició a mantenir. La pubilla, com tota la mainada, de seguida ha volgut la corona, una corona inofensiva i tradicional, res a veure amb l'altra que significa feudalisme, injustícia social, masclisme, manipulació, submissió, espoli, censura i patetisme.

Endavant les atxes!

Aquestes dies hem vist ampliat el debat de tradicions nostrades i forànies amb les figures del Pare Noël i el tió com a protagonistes i avui us explicaré una tradició que té tots els números de sobreviure, es tracta de les atxes de barballó que s'encenen a algunes poblacions catalanes per a l'arribada dels reis d'Orient. A Tona aquesta tradició jo la recordo des de sempre i la magnífica olor que desprèn el barballó quan crema la relaciono sempre amb aquest dia. I per què sóc optimista? doncs perquè cada any es veuen més atxes i sembla ser que els nous tonencs (vinguts majoritàriament de l'àrea metropolitana) també estan fent seva aquesta tradició. Una altra cosa a favor és que l'Ajuntament de Tona té un camp ple de barballó expressament per mantenir aquesta tradició i així evitar també que la gent vagi al bosc a buscar-ne i el pugui malmetre, ja he manifestat moltes vegades que el meu poble és dels més ecològics del país i m'agrada veure que encara que el consistori hagi canviat de signe segueixi en la mateixa línia medioambiental. Aquest any la pubilla encara no tindrà una atxa per ella sola perquè encara és petitona però tinc moltes ganes de veure la cara que farà quan vegi la cavalcada des de primera fila, és sens dubte un dia especial.
Díptic Reis Mags
Foto: "Els reis d'Orient porten coses, porten coses.. els Reis...." de JRoca

Contactes sense tacte

Aquests dies els que tenim la sort de tenir una feina amb tantes vacances aprofitem per fer una mica d'ordre a casa (i a les nostres vides). Durant l'any vaig acumulant papers de tot tipus: factures, manuals d'instruccions, revistes, fotografies, propagandes, diaris, llibres, relats, e-mails.. i ara és hora d'ordenar-ho tot una mica i de pas passar per la deixalleria a buidar "l'spam" que no necessitem. És una passada comprovar el que som capaços d'acumular, no m'estranya que de vegades se'm perdin coses o recuperi coses que em pensava perdudes un temps després. No ens enganyem, l'ordre no seria una de les meves qualitats... a veure si aquest any aconsegueixo millorar aquest aspecte.
Per cert, amb el tema e-mails hi ha amics-coneguts-amics de coneguts i coneguts de coneguts amb molt poca feina, no? quan rebo un e-mail que comença amb FW el tiro a la paperera de suprimits sense ni mirar-lo amb un ràpid moviment de ratolí, suposo que amb la mateixa rapidesa que és enviat pels pesats de sempre als seus contactes entre els quals tinc el dubtós honor de ser-hi.

En un país normal, és clar

Per TV3 circulen algunes campanyes institucionals i en voldria comentar algunes.
Comencem per la dels vins de Catalunya, país de vins, diuen. A l'anunci es veuen uns estrangers de nivell econòmic alt en restaurants d'arreu del món dient excel·lències de Catalunya i els seus vins. La pregunta que em faig és com ho poden saber que els vins són de Catalunya si la majoria dels vins catalans no tenen cap referència a Catalunya. Aquest Nadal m'hi he fixat i a les etiquetes de tots els vins (i caves) hi diu Product of Spain o Spain a seques però rarament hi posa Product of Catalonia o Catalonia o Catalunya. En canvi si mirem l'etiqueta d'un whisky d'una nació sense estat com Escòcia veurem que hi posa Product of Scotland però no Product of United Kingdom, suposo que aquests no tenen por de boicots.
Anem per una altra campanya: mòbils en català. Anuncien aquesta web (que pobreta és fluixeta, fluixeta) i diuen que el teu mòbil pot parlar el teu idioma, collonut. La pregunta és: predica la Generalitat amb l'exemple? resposta: NO. I si no us ho creieu mireu aquest anunci del 012 on un parell de simpàtics bessons ens diuen que podem saber l'estat del trànsit mitjançant SMS. Òndia, el mòbil dels nois de l'anunci institucional parla castellà, enviando mensaje diu...
El que és més patètic és que a aquestes alçades encara haguem de fer campanyes anunciant coses que fa molts anys que haurien d'estar superades (normalitzades), en un país normal, és clar.

Nou any i les mateixes ridiculeses

Llegeixo les declaracions del secretari d'organització del PSOE a Andalusia que referint-se a la "Maleni", diu que el nacionalisme català més radical i el menys radical "no pueden soportar que en una andaluza recaiga una de las tareas de más responsabilidad en el Gobierno de España". És dir, que demanen la dimissió d'aquesta senyora perquè és andalusa, no perquè faci les coses malament i amb un estil xulesc i burleta sinó perquè és andalusa. Aquest personatge sap que a Catalunya tenim un president de la Generalitat que és andalús de naixement? sap que Catalunya ha demostrat i demostra constantment ser una terra d'acollida on desenes de milers de conciutadans seus van venir a guanyar-se un futur digne i en gran part ho van aconseguir gràcies a l'acolliment català? aquest paio de què va? no hi ha vergonya, primer ataquen i després pensen, bé, ni pensen perquè rarament s'han disculpat de res, contra Catalunya i els catalans s'hi val tot, així ens va. Aquest cop tampoc sortirà ningú del PSC per tancar-li la boca a aquest element?

Molta salut

Ja tenim aquí el 2008 i arriba just quan aquest bloc acaba de superar les 25.000 visites la qual cosa m'anima a continuar opinant a través d'aquest mitjà. Aquest passat 2007 vaig escriure 261 missatges per davant dels 137 del 2006 i els 64 de mig 2005. Ja ho veieu, la cosa va a més, m'hi trobo bé amb el bloc i espero que vosaltres també llegint-lo. Darrerament he anat ampliant continguts i temes a parlar i per això aquest bloc es pot dir que no és definit: no és un bloc 100% educatiu, ni 100% cultural, ni 100% musical, ni 100% de crítica social, ni 100% d'historietes/anècdotes, ni de recomanacions; és un bloc on hi ha una mica de tot i precisament per això el ventall de gent que el llegeix és molt ampli.
Els mestres sempre diem que els anys comencen els setembres però això no treu que aquest missatge (post) tingui regust a balanç o a principi d'alguna cosa.
Molta salut pel 2008, no és un tòpic, la salut ho és tot.
Foto: "El cava que uneix" de JRoca