I tristement molt monolingüisme #28N

Si ets mestre i t'estimes el teu país i la teva llengua tens un problema amb el Partido Popular de Catalunya i el Partido de la ciudadanía-Ciudadanos perquè no pots entendre la bel·ligerància i la mentida tan descarada que poden arribar a fer amb el tema de la immersió lingüística.
A veure: qui, amb dos dits de front, es pot creure que els mestres perseguim els alumnes que parlen castellà? qui es pot creure que la missió de l'escola catalana és una espècie d'etnocidi d'una llengua viva i rica que parlen més de 500 milions de persones arreu del món? qui es pot creure que un país com Catalunya de tradició dialogant pionera a la vella Europa, que ha patentat la paraula seny o que viu amb normalitat tenir un Molt Honorable nascut a Andalusia pugui tenir conductes excloents amb la meitat de la seva població? tot plegat molt surrealista.
Diuen defensar els drets lingüístics dels castellanoparlants quan en realitat volen veure desaparèixer la llengua originària del país com han fet i estan fent els francesos amb les llengües regionals.
A Catalunya no hi ha conflicte lingüístic però el volen crear, i qualsevol persona que toqui una mica de peus a terra, sap que en cas de conflicte sempre guanya la llengua més forta.
Recordo que una vegada a Eivissa vaig veure un cartell que em va entristir molt: en un comerç s'hi podia llegir: Parlem eivissenc. Ho deien així: com a un fet diferencial únic, una raresa, una anècdota. Un souvenir. És com quan vas a la Catalunya Nord i des del cotxe veus que hi ha més senyeres per metre quadrat que a la manifestació del 10 de juliol, després baixes i te n'adones que tot és souvenir, cartró-pedra, el somni del PP i Ciudadanos: una gran i única llengua amb alguns gals lluint vestits regionals d'Astèrix i Obèlix que a la botiga de menhirs pengen el cartell de "Parlem català". I tristament molt monolingüisme a tot arreu.
Foto: "Boira espessa" de JRoca'10