dimecres

NI ofici NI benefici

El fenomen NiNi em temo que és més greu del que sembla i en part és conseqüència de la pèrdua d'autoritat que tenen les famílies i l'escola. Són joves que no han tingut mai ni el sentit del deure ni el de la disciplina i que a sobre, en la majoria dels casos, han viscut en l'abundància d'una època de vaques grasses envoltats de comoditats i de joguines d'última generació. Tot plegat un problema de valors. Qui serà el tòtil que aprendrà a pescar quan té peix fresc a taula sense moure un dit? i si a sobre té tot l'oci a tocar que mai van tenir els seus pares perquè en aquell temps - a la seva edat- ja treballaven i no estaven d'històries? Aquest país té 150.000 personatges que ni treballen ni estudien quan cap altra generació de la història ho ha tingut tan fàcil pel que fa a informació i ofertes d'estudis. D'acord, n'hi ha que viuen en famílies molt desestructurades i amb problemes molt greus que fan que les seves circumstàncies siguin especials però normalment quan parlem de ninis estem parlant bàsicament de ganduls, paràsits i joves sense ofici ni benefici enganxats al sofà, al porro, a la play i a la moto. Deia Churchill que la democràcia és el pitjor sistema a excepció de tots els altres; amb l'estat del benestar que gaudim gràcies a l'esforç dels nostres pares deu passar el mateix: és el pitjor sistema a excepció de tots els altres però només si les noves generacions que pugen tenen el valor de l'esforç i el treball; en cas contrari hi ha el perill de pensar que potser només haurien de gaudir de l'estat del benestar qui se'l mereixi perquè els paràsits socials acabaran amb les pensions, amb la sanitat, amb l'educació... i amb tot.
Hi ha qui critica el govern per ajudar els ninis amb aquestes noves mesures, jo desitjo que funcionin i que almenys una part d'aquests joves s'incorporin a la vida real, la vida on l'esforç i la suor del front s'ha d'entendre com a un benefici personal però també col·lectiu.
Cada nini que s'adorm en comptes d'anar a estudi o a treballar és un argument i un vot per les noves forces d'ultradreta que guanyen adeptes sota la premissa de: "Con Franco esto no pasaba".
Foto: "Skyline" de JRoca'10

4 comentaris:

Jordi Vila Tuneu ha dit...

Caram, quanta raó en quatre ratlles.
M'ha agradat molt!
Salut

JRoca_Font ha dit...

Gràcies Jordi,
me n'alegro que t'hagi agradat.
Salut

Sandra ha dit...

Quina raó que tens, Jordi!!! Només cal que pugis al carrer i vagis fins a la biblioteca. Quina vergonya!!!!

JRoca_Font ha dit...

Sandra,
sí, a la biblioteca se n'hi concentren uns quants però no precisament a dins estudiant. :-(
Salut