dimarts

#28N Una resposta necessària

Em sorprèn que a la campanya electoral de la nostra Comunidad Autónoma les dues forces més bel·ligerants contra el sistema d'immersió lingüística que actualment és llei a Catalunya no rebin una resposta més contundent de l'Administració educativa. Em costa d'entendre que davant de les bajanades i mentides malintencionades que estan escampant als quatre vents (sobretot al de l'oest) no surti per exemple el Conseller d'Educació per respondre amb contundència les acusacions que s'estan fent. Podria sortir amb dades a la mà -per exemple de les proves de sisè- i dir que tots els alumnes quan acaben la primària dominen bé el castellà i que no passa el mateix amb el català.
Sabeu què penso? penso que si el Conseller treu les dades haurà de reconèixer que la llengua vehicular en moltes escoles no és el català com marca la llei. Haurà de reconèixer que en algunes escoles públiques catalanes surten alumnes sense parlar i en molts casos ni entendre el català. I no, no parlo només de nouvinguts de Sud-Amèrica, parlo de catalans nascuts en entorns completament castellanoparlants que tenen l'escola com a únic contacte amb la llengua catalana. És una llàstima que l'Administració no pugui garantir a aquestes persones, que també paguen impostos com la resta de catalans, l'avantatge que suposa el domini d'almenys les dues llengües oficials. Tot això també és fracàs escolar.
Foto: "El millor cartell que he vist mai" de JRoca'10

4 comentaris:

Rafel ha dit...

No puc treure ni posar una coma, perquè és just el que passa a unes quantes escoles.

JRoca_Font ha dit...

Rafel,
sí, i és una llàstima. Els pares s'haurien de queixar.
Salut

Dani ha dit...

Es pot dir més alt però no més clar.
I si, els pares es queixen i alguns ho fan a reportatges de televisions públiques on diuen que abans que els ensenyin català i castellà als seus fills prefereixen que estudiin en català i italià. (per no dir directament que el català els sembla inúil i primitiu) això ho vaig veure en un reportatge...
Jo he estudiat tota la vida a la pública i sobretot a la secundària, més de la meitat dels professors (alguns d'ells molt bons) m'han donat sempre classe en castellà. Fent el CAP he vist gent de Valladolid fent presentacions en català esforçant-se mentre gent del barri de Sants de tota la vida les feia en castellà argumentant que se sentíen millor així i no els han dit mai res. Fins cert punt sempre m'ha semblat una cosa normal, Però d'aquí a que diguin que hi ha una discriminació al castellà a sobre que la meitat dels docents es salten la immersió lingüística a la torera... Parlant en plata: no fotem...

JRoca_Font ha dit...

Dani,
gràcies per comentar i aportar més dades com aquesta del CAP.
Salut