El Tribunal Supremo i la modalidad lingüística de España
Tema sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística:
Està clar que el tribunal aquest sap perfectament que acabar amb la immersió és acabar a la llarga amb la llengua catalana, un objectiu que no van aconseguir ni el Conde-Duque de Olivares, ni Felip Quint, ni les dictadures de Primo de Rivera i el General Franco tot i els seus demostrables esforços repressors.
Llegeixo un article de la Constitución Española del 1978, concretament el 3.3:
La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
Diria que amb la llei a la mà carregar-se la immersió és inconstitucional doncs la immersió lingüística respecta i protegeix una "modalidad lingüística de España".
Com ho veieu?
Relacionat: "La nova planta transgènica" a ARA.cat
2 comentaris:
Jordi,
Jo ho veig tan malament com ho veus tu, i més en llocs com Barcelona on pel carrer ja comença a ser difícil sentir parlar en català. Però faig una deducció totalment oposada a la teva. Ens agradi o no, el que ja és irreversiblement inconstitucional és la immersió, i el que ha fet el Suprem és donar forma jurídica a la sentència del constitucional. L’article 3.3 que dius sembla molt maco a primera vista però com quasi tots els articles és poc concret, i tot depèn de quina interpretació se’n faci, sense oblidar que qui interpreta són "ells", que actuen com a jutge i part d’aquest conflicte. El cercle queda tancat, i llavors un arriba a la conclusió que no ens volen tal com som i volem ser... i quan no et volen lo millor és marxar.
Que tinguis un bon any!!!
Miquel,
sí, quan no t'hi volen el millor és marxar, el problema és que tampoc ens deixaran marxar però almenys ho intentarem.
Gràcies i bon any!
Salut
Publica un comentari a l'entrada