Ten years after

Un dels tòpics més estesos en ascensors, pre-passos de vianants i sales d'espera de consultes mèdiques vàries és el del pas del temps: com passa el temps! I el més bo del cas és que és ben cert, passa ràpid i nosaltres ni ens n'adonem. Avui he començat per desena vegada en una escola des del principi i veient les mestres joves que arriben amb la carpeta de la Universitat, puntuals i esperant que algú els mani feines a fer ha estat inevitable pensar en mi quan vaig començar en aquest món de la docència i pensar també inevitablement en què s'ha convertit la meva vida des d'aleshores. Avui començo una altra vegada una feina que faig per vocació, que m'omple i que intentaré fer el millor possible per estar a l'alçada dels que confien en mi i trencar els arguments dels que no ho fan.
Foto: "Aloma" de JRoca'08

Cap d'any

Aquesta nit la podríem definir com la de Cap d'any doncs per molta gent comença un nou any i no em refereixo només al sector dels mestres, el setembre és per molta altra gent l'inici de moltes activitats que havien quedat aparcades durant l'agost. Jo demà al matí tinc ganes de tornar a l'escola i aquesta vegada ho faré de manera molt diferent de l'any passat quan començava en un centre nou amb un munt d'incògnites per a resoldre. Demà és dia de retrobament primer, presentacions després i finalment de treball per tenir-ho tot a punt pel dia quinze quan arriben els alumnes amb aquella il·lusió que els il·lumina els ulls.
Bon any!
Foto: "Horari a la pissarra" de JRoca'08

El greuge comparatiu

Al govern estatal li interessava que tot aquest tema del finançament català sortís a la llum durant els mesos d'estiu perquè així les balances fiscals i tota la pesca agafen a molta gent de vacances i ni se'n adonen. El problema és que el finançament s'allarga per l'incompliment d'en Solbes i companyia i ara ens agafa a principi de curs que és quan les famílies catalanes han de fer front a una bona despesa en llibres de text i preparació del curs escolar. I aquí és on intervé el factor clau: el greuge comparatiu amb les altres comunitats autònomes (CCAA). Llegim que hi ha CCAA on els llibres de text són gratuïts, llegim que els menjadors escolars catalans són els més cars de l'Estat, llegim que hi ha una CCAA que és la regió amb més ordinadors per alumne del món, llegim que una CCAA donarà portàtils gratuïts als estudiants d'ESO, etc.. etc.. i és clar, no sé a vosaltres però a mi quan llegeixo segons què penso que estaríem molt bé amb un concert econòmic com el que tenen dues CCAA. Llàstima que els nostres polítics no tinguin ni la categoria ni la valentia suficient per reclamar el que el país necessita.
Foto: "Pagar, pagar i pagar" de JRoca'08

El típic error MEF

Després dels Jocs Olímpics més televisats de la història és evident que la majoria d'alumnes hauran vist alguns esports i possiblement estaran interessats en practicar-los d'alguna manera a l'escola. En tot aquest context els Mestres d'Educació Física (MEF) no hem de caure en l'error de pensar que l'esport és o ha de ser una part principal de la nostra tasca educativa a primària; la nostra tasca no és ensenyar esports i molt menys practicar-los, la nostra tasca és educar el cos i donar a conèixer als nostres alumnes les seves possibilitats en el màxim d'aspectes possibles.
Companys MEF, busquem les possibilitats educatives dels Jocs, que n'hi ha, però no seria correcte basar les sessions en practicar esports quan sabem que els nostres alumnes necessiten primer de tot aprendre a tenir un bon domini del seu propi cos i això, òbviament, no és una tasca que s'aconsegueixi en poc temps. Ja tindran temps...
Foto: "Un dia de platja" de JRoca'08

Educació i televisió: un còctel obscur

Quan una cadena privada de televisió de les que es mouen habitualment en el tele-vòmit vol fer un programa sobre educació d'entrada és bo desconfiar; el professor castellà Rafael Robles va rebre una oferta per participar en un nou programa televisiu d'Antena3 de debats amb adolescents que d'entrada li va semblar interessant, tot i això, una vegada dins de la seu va descobrir unes quantes coses que no li van agradar gens com per exemple la obligatorietat de firmar un contracte abusiu. Al bloc de Rafael Robles podem llegir l'escrit "No es programa para viejos" on denuncia tot això.

Se buscan mecenas

El dia que començaven els Jocs de Pequín vaig escriure un post en el qual explicava, a grans trets, les dificultats dels esportistes d'esports minoritaris per aconseguir espònsors i la hipocresia dels aprofitats de l'eventual èxit d'aquests. Avui llegeixo que el campió olímpic de la modalitat K-2 de piragüisme Saúl Craviotto va fer aquestes declaracions després d'aconseguir l'or: "Hoy nos llamó el Rey pero otras veces ni Dios" (Marca), hauríem de posar aquestes paraules en boca de molts esportistes. Faig una googlejada del seu nom i descobreixo que té pàgina web i bloc, també té un apartat de patrocinadors, "se buscan mecenas" diu, amb un espai ple i tres de buits. Per intentar vendre's diu que té 543 registres al Google; bé, després de l'or ho haurà de canviar doncs avui veig que són aproximadament 8000. Quan en Saúl actualitzi la pàgina seria un detall que fes una versió en català, més que res perquè és la primera vegada que a Marca.com veig que esmenten dues vegades que és català quan ni s'ha dopat, ni ha perdut, ni ha abandonat.
Foto: "En safata" de JRoca'08

L'accent

Voltant una mica pel país te n'adones que els cartells informatius de les carreteres estan sovint: tapats per vegetació, amb inexactituds quilomètriques o amb faltes ortogràfiques sobretot pel que fa a accents. És fàcil veure escrits topònims sense accent, ja se sap, allò tan estúpid de "en majúscules no s'accentuen les paraules". Avui hem passat per Gombren que suposo que deu ser Gombrèn i també hem passat per una comarca amb nom de pel·lícula de Conrad Son: Ripolles.


Foto: "Voltant" de JRoca'08

Crono-escalada al turó del Castell de Tona

La Unió Ciclista Tona celebrarà aviat unes jornades de mobilitat sostenible i entre els actes destaca una crono-escalada al turó del Castell de Tona, molt bé! Jo fa molts anys que no pujo al turó en bici però recordo que la cosa és, com ells diuen, curta però intensa doncs el desnivell és esfereïdor: un 20%.
La pujada es farà el proper 28 de setembre i em sembla que no m'ho perdré, dubto que m'atreveixi a intentar-ho ja que tinc un genoll fotut però ha de ser bonic de veure i recordar els vells temps quan fèiem la bestiesa de pujar-hi una tarda d'estiu a ple sol.
Des del bloc vull felicitar la Unió Ciclista Tona per aquesta iniciativa tan interessant.
Foto: "Cartell de les jornades" Font: www.larevistona.cat

La bona lectora

Avui a la tarda hem anat a la biblioteca amb la pubilla a tornar un llibre d'en Moncada que com és habitual en mi torno amb alguns dies de retard. A l'entrada m'he trobat amb l'amic Marc i em petat la xerrada doncs feia temps que no ens vèiem, mentrestant la pubilla agafava el llibre i en un instint desenfrenat ha començat a mossegar-lo una mica:
- Tu, que se't fot el llibre!
M'ho ha posat en safata i evidentment he contestat:
- Aquesta nena ens ha sortit bona lectora, devora els llibres.
Tot seguit hem anat a la secció infantil que per la pubilla és el paradís i hem tornat a casa amb dos llibres d'animalons i un DVD, ah, també hem fet el carnet de la pubilla, ja és una ciutadana usuària de ple dret de les biblioteques públiques de Catalunya; per cert, la dubto que hi hagi gaire biblioteques en edificis tan bonics com la de Tona, estem parlant d'un edifici d'interès històric que durant molts anys va ser escola i que va ser pagat pel mecenes Antoni Figueres el nom del qual és un dels carrers més llargs del municipi; la biblioteca porta el nom de la seva germana, la Caterina Figueres, qui paga mana.
Foto: detall de la decoració de la biblioteca. Font: www.tona.com

Els decaignorats dels Jocs

Cada quatre anys seguim amb més o menys atenció els Jocs Olímpics i podem gaudir d'alguns esports que pràcticament passen desapercebuts pel que fa als mitjans durant aquest període de temps. Sabem que el futbol s'emporta els titulars, que a anys llum hi ha el bàsquet, que l'handbol aniria darrera i que esports com el waterpolo, volei o els hoqueis encara estan per sota pel que fa a esports d'equip. D'altra banda tenim la natació, la gimnàstica, ciclisme i l'atletisme que sembla que estiguin una mica per sobre de la resta i en aquest post em vull centrar en aquest últim. L'atletisme, que per raons diguem-ne òbvies és un dels esports més antics, es composa de moltes proves i aquí és on un servidor es desconcerta: els mitjans es centren en proves com els 100 metres llisos, els salts, la marató, alguna mitja distància, algun llançament però... i el decatló? algú sap com es diu l'atleta més complet del món que és capaç d'obtenir grans marques en deu proves atlètiques de gran tècnica? algú sap com es diu la dona més completa del món pel que fa a proves atlètiques que guanya l'or a l'heptatló femení?
Amics, entre recordmans estratosfèrics de velocitat, saltadors i llançadors d'objectes diversos jo em quedo amb els decatletes i les heptatletes que encara que no facin anuncis ni aconsegueixin espònsors amb facilitat per mi són els veritables súperesportistes de les proves atlètiques.
Foto: "Les sandàlies verdes sobre la lona blava de la tenda" de JRoca

Embarassada i fora de la feina

Des d'aquest bloc amb solidaritzo amb la situació de la MEF Eli Parareda de Vic, a qui no conec personalment, que ha vist com perdia la feina en el Departament d'Educació després de quedar embarassada.
He llegit la seva carta i he pensat que seria bo fer-ne més ressò.
Llegiu-la aquí.

Compte enrera: MODE ON

Després d'uns dies fantàstics a Merseyside on hem sigut acollits de meravella, encara queden uns dies per mentalitzar-se que l'estiu s'acaba. L'horitzó de l'u de setembre és molt més proper, caldrà preparar-se.
Foto: "Compte amb la canalla" de JRoca

El conte de l'aigua inflacionista

En un restaurant proper a Torroella la família Roca acaba de dinar i amb el cafè sobre la taula a les acaballes els pares parlen de demanar el compte. La petita pubilla molt atenta a les converses, i que s'ha portat molt bé asseguda a la seva cadireta, va repetint amb el seu peculiar llenguatge la paraula "compte". Està contenta. La decepció ve quan el cambrer porta un paperet en un plat petit i no un conte. La pubilla observa el paperet i veu que no hi ha ni dibuixos ni lletra suficient perquè els pares li llegeixin res, els pares comproven indignats com en un restaurant normalet ( de menú japotscomptar) els han cobrat 2 € i 30 cèntims per una aigua d'un litre i mig.

Foto: "Quina ventada!" de JRoca

Post 600 i l'Empordà ens espera amb els seus magraners

Des del moment que acaben els Jocs...

Avui m'he empassat una part de la cerimònia d'inauguració i m'han sorprès alguns comentaris dels periodistes de TVE: la Maria Escario i un que no sé com es diu. El paio ha dit que la cerimònia era seguida per 4.000 milions de persones, està prou bé noi, el problema és que una cosa és l'audiència potencial i una altra de molt diferent la real, per la mateixa regla de tres podria dir que aquest bloc el segueixen 1.100 milions de persones que són les que potencialment poden accedir-hi a través d'Internet.
D'altra banda cada quatre anys els mèdia estatals ens recorden les excel·lències dels esportistes espanyols que donen glòria a la pàtria amb les seves medalles, moltes recordem-ho, en esports molt minoritaris que són oblidats des del moment que acaben els Jocs fins el moment que comencen els propers. Aquests esportistes que sovint passen misèries per obtenir espònsors i reconeixement fora dels Jocs deuen trobar a faltar la figura i el recolzament dels omnipresents Duques de Lugo en les competicions que fan arreu del món des del moment que acaben els Jocs fins el moment que comencen els propers.
Per cert, quin numeret més patètic això de desfilar amb càmeres de vídeo i fent el gamarús.

Jocs dospuntzero

Demà comença l'esdeveniment esportiu més important dels darrers quatre anys i està clar que la cosa no serà tranquil·la: les característiques d'un país amb un règim poc democràtic que entre d'altres coses envaeix països veïns amb la força de les armes fan que els Jocs, a priori, siguin una olla a pressió pel que fa a protestes de tot tipus. Ja hem sentit que han prohibit taxativament deixar parlar als esportistes sota pena d'expulsió i alguns esportistes espanyols ja ens han recordat la frase de no barrejar política i esport, una frase tan tòpica com divertida venint de qui ve. Bé, ja es veurà què pot passar, l'avantatge principal que tenim respecte els Jocs de Barcelona és que avui en dia qualsevol persona amb un mòbil amb càmera i un compte a Youtube o un bloc pot denunciar fets que sense aquesta globalització restarien amagats a la població mundial; estarem atents a Internet doncs.
A través del bloc amic "Mestrex de Educación Física" he descobert un documental de Documentos TV que ens pot fer reflexionar molt sobre el que és l'esport infantil lligat a un patriotisme exagerat en una societat emergent com la Xina plena de contrastos on milers de persones tenen problemes seriosos per tenir un plat a taula a diari.
Sueños olímpicos. Documentos TV
Foto: "Tibet cries for freedom". Font: Internet

La coherència de la Guarderia Teatre

Ahir finalment la Guarderia Teatre va fer l'acte a la plaça i es va culminar un procés d'unes quantes setmanes de reunions, gravacions, assajos i també canvis a última hora. Uns minuts abans de començar va començar a ploure i ho va fer ben bé durant mitja hora per la qual cosa es suspenien momentàniament els tres actes que faltaven: el nostre, el ball de confeti i la festa jove final. Van ser moments de molta incertesa, de nervis i de mirar molt al cel. Per sort, al final va parar de ploure i tots els mecanismes van començar a funcionar amb rapidesa: preparar gent, equip de so, equip de llums, micros inhalàmbrics, projector, música, gravacions, etc..
Amb la plaça plena començàvem i com era la nostra intenció deixàvem bocabadats a gran part dels assistents amb un espectacle sense més pretensions que divertir i que sabíem que no entendria tothom i que possiblement no agradaria a gran part de la plaça. Tot i això, i els problemes amb el projector i els micros, vam quedar molt satisfets i diverses persones se'ns van acostar a felicitar-nos, la qual cosa agraïm. Sempre que es fa un espectacle de carrer hem de ser conscients que hi ha molts públics diferents i que nosaltres en tenim un de fidel i un de potencial; si haguéssim intentat fer alguna cosa per entretenir a tothom hauríem errat el tret.
De moment no tinc fotos i vídeos però properament ho penjarem tot al web i ho anunciaré en aquest bloc perquè ho pogueu criticar.
Foto: "Les bruixes ja no són el que eren" de JRoca

Monòlegs i assajos

Ahir vaig assistir a la nit de monòlegs al parc de les Feixetes i va ser realment espectacular la gran assistència de públic, no m'ho esperava. Els monologuistes van estar especialment fins i van arrancar un munt de rialles a la gent que omplia l'amfiteatre. L'única nota negativa va ser la no presència de l'Anna Sallent a fer el monòleg ja que va tenir una indisposició a causa del seu estat d'embaràs.
I avui assaig amb la Guarderia Teatre. Ahir vam canviar uns quants punts del meu guió i vam assajar canviant el sexe d'un dels personatges principals, crec que quedarà molt millor. En aquests assajos amb molta gent la diversió hi és assegurada i un dels actors va improvisar un acudit que va fer molt riure, tot seguit li vaig dir que ja el podia introduir al guió doncs era molt bo; aquestes aportacions enriqueixen i demà segur que encara en sorgirà alguna de nova i m'hi jugo el que vulgueu que l'Ernest Villegas serà qui la farà més grossa.
Foto: "Un moment de l'assaig" de JRoca

L'aposta de la Guarderia Teatre

Aquesta nit a les dotze Nit de monòlegs a l'amfiteatre romà del Parc de les Feixetes de Tona, entrada gratuïta. Participaran els guanyadors del concurs Caixa de Manlleu i l'Anna Sallent (Guarderia Teatre) amb el monòleg "La vaca jardinera", escrit per un servidor.

I dimarts un dels actes més esperats: la Guarderia Teatre ataca de nou amb la plaça Major plena a vessar just abans del tradicional ball de confeti amb la Principal de la Bisbal. Serà un acte que durarà poc més d'un quart d'hora i que ja assegurem que no deixarà indiferent a ningú; el desplegament tècnic i humà serà espectacular amb vídeos projectats en pantalla gegant i amb la temàtica més friki que us podeu arribar a imaginar. En aquesta ocasió me'n cuido del guió i també tinc un paper destacat en la interpretació, cosa molt poc habitual en mi.
No us ho perdeu: dimarts 5 d'agost a les 23:45 a la plaça Major de Tona.
Foto: "Friki" de JRoca

Comiat de Segle XIII

Ja la tenim aquí la Festa Major i no em vaig voler perdre el comiat del grup osonenc Segle XIII a l'immillorable espai del Parc de les Feixetes de Tona just sota la falda del turó del Castell. Ahir, com que no teníem cangur, vam anar al concert amb la pubilla* per així explicar-li algun dia que va ser al comiat d'aquest gran grup. El concert em va semblar fantàstic amb un bon so i amb la demostració que el directe ha sigut un dels segells del grup des de sempre. Ara, passades unes hores, només espero que els diferents membres agafin nous projectes perquè el rock'n'roll necessita gent com ells.
* La pubilla va veure mig concert i des de lluny, se'ns va adormir i sa mare se la va emportar cap a casona, aleshores jo vaig aprofitar per anar a primera fila.
D'altra banda vull anunciar que no vaig tenir res a veure amb el pregó del grup Tona78-Talia, un post anterior va portar a confusions a un amic que em va preguntar si ho havia escrit jo, doncs no, finalment no van acceptar la meva proposta i en van fer una altra més d'acord amb el seu estil.
Març 2006. Heavy Metal
Youtube extret del Myspace de Segle XIII, ahir vaig fer gravacions però van quedar fatal.
Afegit el 4 d'agost a partir d'un vídeo de la Revistona:

Cervesa fresca: un euro

Demà comença la Festa Major d'estiu de Tona i com cada any em venen al cap molts records relacionats amb aquest esdeveniment. Un dels canvis més destacats que he trobat des que sóc pare és que quan m'arriba el programa a les mans ja començo per mirar els actes infantils calculant si poden interessar a una pubilla de poc més de dos anys.
Aquest any espero que la pubilla encara no ens demani per pujar a les atraccions, suposo que es diuen atraccions perquè t'atraquen doncs qualsevol voltet a una atracció val pel cap baix tres Euros.
Recordo que abans de l'Euro, tampoc fa tant temps, el preu de les coses no era tan exagerat; la gent que posava els preus hi guanyava però no amb percentatges com avui en dia. Fins ben bé a l'any 2000 vaig col·laborar en barres en concerts que organitzava el Consell de Joventut i recordo que la cervesa la fèiem pagar a 200 peles: calculàvem el que ens costava i apujàvem el preu per un benefici que anava cap a l'organització d'altres actes; doncs bé, al concert d'Antònia Font de dissabte passat la cervesa valia 3 Euros que al canvi serien 500 peles, és a dir, 300 peles més en aquests pocs anys, molt més del doble. Dubto que el preu de cost hagi pujat una bestiesa en aquest temps per tant és evident que la gent s'està passant i que òbviament els consumidors al final ens en cansarem.
Després es queixen quan apareixen gent amb neveres venent birres a Euro com a la Festa Major de Gràcia on pots agafar el puntillo sense necessitat de passar per un caixer.
Fons saltamontes. Fa un any
La Guarderia Teatre en prepara una de grossa el 5 d'agost a les 12 de la nit a la plaça Major de Tona, seguiré informant.
Foto: "La pubilla descansa" de JRoca

Estudia música i anglès

Com que s'acosta la Festa Major de Tona i estic de bon humor avui us regalo un vídeo sobre una nina que dubto que deixi indiferent a ningú. Es tracta d'una joguina real, us asseguro que no és cap muntatge, la venen a algun lloc de la Península Ibèrica que no puc concretar perquè és regal.
He categoritzat el post com a no ficció.

Nous acudits de catalans

Som així els catalans, se'n foten de nosaltres a la cara i encara els riem les gràcies; ens roben i en diem solidaritat. Ara es veu que no compliran ni l'Estatuet i resulta que el conseller Castells està enfadat perquè no li foten cas, què es pensava? s'ha de ser molt ingenu per refiar-se dels que es mofen de tu.
Atenció guionistes del Polònia, regalo gag:
Va en Solbes al Congreso de los Diputados i diu:
- Dice que va un catalán en Madrid y...
No el deixen acabar, tothom es tronxa de riure.

I es mussol sap metafísica i sa física no falla

Ahir vaig anar al concert d'Antònia Font de Manlleu i entre el públic vaig notar l'absència de molta gent jove d'entre 16 i 25 anys, certament és per fer-ne un anàlisi sociològic ja que el gruix de la gent del concert estava molt més a prop dels trenta que dels vint i en molts casos passant la quarantena. Amb tot això la conclusió és fàcil: Antònia Font no enganxa els adolescents catalans com ho pot fer El Canto del Loco, la Oreja de Van Gogh, els sobrevalorats Estopa o com ho feien en la meva generació grups com Sopa de Cabra, els Pets, Sau o Sangtraït. El grup de Joan Miquel Oliver, té un estil que enganxa molt als que vam viure el boom de l'anomenat rock català i que després de moltes decepcions i de grups de pa sucat amb oli hem tornat a escoltar música en català de qualitat, diria que és el grup que esperàvem des de feia molts anys, un relleu vaja. A veure, tampoc em carregaré una dècada (o més) de música en català ficant a tothom a dins del mateix sac però qui em vulgui entendre ja m'entendrà. Des del meu punt de vista Antònia Font estan per darrera de la millor banda nacional que és Mishima però a diferència d'aquests tenen la sort de congregar molt més públic. Del concert d'ahir cal destacar les magnífiques "Astronauta rimador", "Totes es motors" o "Armando Rampas" però en vaig sortir amb la decepció de no haver escoltat les imprescindibles "Ses bombes atòmiques" o "Dins aquest iglú" en un concert força irregular en línies generals; continuo pensant que són un grup més d'estudi que de directe.
Foto: "Típica foto feta amb mòbil que queda fatal" de JRoca

Els Jocs... bruts

D'aquí a pocs dies comencen els Jocs Olímpics de Pequín i la veritat és que em desperten poc entusiasme tot i ser aficionat a l'esport des de sempre. Tot això de l'esperit olímpic que ens volen vendre està tan desvirtuat des de fa anys que ja sobrepassa el ridícul planetari de fotre el numeret amb les banderes, les torxes i les mascotes. Mr. Dòlar i Mr.Euro dominen el moviment olímpic i només per això s'entén que hagin permès a un país com la Xina de fer un esdeveniment d'aquestes característiques; però no els sortirà barat: la globalització que aporten els mitjans com Internet ens permet conèixer salvatjades tan poc olímpiques com el fet de no permetre l'entrada de negres i mongols als bars de Pequín* o tot el que està passant a la nació ocupada del Tibet. Seran uns Jocs Olímpics que caldrà veure des de la vessant esportiva i la vessant social ja que molta gent aprofitarà els Jocs per protestar i es faran veure, i possiblement els costarà car com va passar aquí l'any 92, però en aquell moment no hi havia Internet per denunciar-ho.
*Afegit més tard: Sergi Vicente parla sobre el tema dels negres i mongols i els bars de Pequín.
Certament és prou patètic com un portal de notícies com el 3cat24.cat caigui en aquestes coses, a més, cada vegada s'hi veuen més faltes d'ortografia i estupideses.
Foto: "En Pierre de Coubertain". Font: Google

Un monòleg: El club degà del futbol català

Teniu ganes de llegir un monòleg meu que va arribar a les semi-finals del III concurs de monòlegs de Caixa de Manlleu i el 9 TV? Només seran uns minutets, el podeu llegir a www.relatsencatala.com en aquest enllaç. Tot i això ja sabeu que la millor manera d'arribar a un monòleg és escoltar-lo en directe però no tinc les imatges i com a molt us puc mostrar el text.
Espero que us agradi, es titula "El club degà del futbol català" i el va interpretar l'Ivan Pujols de Gottic Teatre de Taradell.
Si algú el vol interpretar per algun altre concurs o el que sigui el cediré encantat.
(jroca222@xtec.cat)

Ja no hi ha fre

Ja quasi no és ni notícia que les cadenes de televisió privades estatals aposten fort pel pressing catch i variants diverses en horari infantil. Si ara ja patíem Cuatro i Antena 3 aquest cap de setmana s'hi ha sumat La Sexta. Bé, com que ja he exposat diverses vegades la repulsió que em provoquen aquests programes avui em centraré en les declaracions del cap d'esports de La Sexta, el senyor Antonio Galeano:
"Power catch es un show que combina espectáculo y deporte y que tiene como objetivo entretener a toda la familia"
"Power catch es apto para todos los públicos, incluidos los niños, que saben mejor que nosotros que los combates no son de verdad"

Ho heu llegit bé: "saben mejor que nosotros que los combates no son de verdad".

Aquest bloc accepta comentaris.

Vostè ha de pagar vint-i-quatre Euros

L'altre dia vaig anar a la comissaria a fer el carnet d'identitat i el passaport de la pubilla ja que aquest estiu farem una escapadeta a Anglaterra. M'imagino que el procediment habitual de les dones que t'atenen és parlar de vostè però de vegades aquest fet porta a situacions una mica ridícules sobretot quan parlem (en el meu cas) d'una persona de 33 anys que no està acostumada a aquesta cordialitat. Estava entregant papers amb la nena a coll i la dona em diu:
- El seu DNI si us plau.
- Precisament estic aquí per fer-li.
- No, el del pare.
- Ah.
Una anècdota res de l'altre món ja ho sé.
El que no és anècdota són els 24 Euros que em van cobrar pel Passaport i document estatal d'identitat, això no em va fer tanta gràcia ja que justament per la ràdio havia sentit feia poc els resultats de l'expoli fiscal que patim any rera any. 24 Euros per dos documents; que els fan d'or o què? i pel d'identitat encara hem d'esperar un mes i mig, sí, un mes i mig en ple 2008 és el que triguen a fer un document d'aquests.
Foto: "Primera línia de mar" de JRoca

Estiu i escriu rimen de meravella

Ja he començat una de les meves aficions preferides que durant l'estiu puc fer més sovint: escriure. Estic enllestint el guió del post-pregó de la Festa Major de Tona per la Guarderia Teatre que es farà el dia 5 d'agost a la plaça Major plena de gom a gom. Després de l'èxit que vam tenir fa dos anys hem optat per un espectacle amb molts paral·lelismes, amb grans dosis d'humor i amb un bon desplegament de mitjans tan humans com materials.
Podeu veure l'èxit de fa dos anys: pàgina de la Guarderia Teatre + Multimèdia + Vídeos + Segrest del confetti: 1er Reportatge 9TV i després altres vídeos.

D'altra banda he començat a escriure, també per la Guarderia Teatre, tres guions pels Racons LlunArts de Balenyà pel proper setembre. Es tracta de tres escenes d'uns deu-dotze minuts que en total tindran deu actors i actrius entre els quals m'hi compto. Espero que el que estic escrivint tingui el mateix èxit que el de l'any 2006 quan em vaig marcar un ultimàtum i al final va ser el preludi de la meva obra Trajectòries: el cop de cap:
Racons LlunArts 2006: Crítica del 9 NOU.

I avui dimecres a les 22h al costat de l'escola bressol "El gra d'or" de Balenyà hi ha Nit de Monòlegs amb els tres guanyadors del 3er concurs Caixa de Manlleu i el monòleg "La vaca jardinera" escrit per un servidor i magistralment interpretat per l'Anna Sallent. L'acte és gratuït i a l'aire lliure.
Foto: "Trucant a la porta. Mode antic" de JRoca

On a foggy night

Tom Waits a Barcelona i jo a casa. Fa uns mesos quan van anunciar que l'autor d'Small Change vindria a la ciutat comtal em vaig marcar al calendari aquesta data i el dia que es posaven a la venda les entrades al Telentrada. El 2 de juny, després de treballar, vaig entrar al servei d'entrades i ja s'havien esgotat, tres únics concerts a l'estat ho podien preveure però les entrades es posaven a la venda a l'hora d'entrar a l'escola. Què havia de fer? havia de trucar des de l'escola a l'hora de mates? "perdoneu nens un momentet que vaig a trucar al Telentrada, aneu fent les divisions".
El que em fot més ràbia és que als concerts de Barcelona hi aniran un munt de curiosos que l'aniran a veure pel sol fet que han sentit a parlar que és una llegenda però que se'ls refot si toca o no toca "On a foggy night".
M'hauré de consolar escoltant algun dels vint-i-un discos que tinc d'ell.
Foto: "Diamond dog" de JRoca

Com està El País..

Els nous espais de benvinguda a les escoles atendran els immigrants d'entre 8 i 18 anys: Avui

Les aules exclusives per a immigrants acolliran alumnes d'entre 8 i 18 anys: El Punt

Más apoyo para inmigrantes que lleguen a medio curso: La Vanguardia

La Generalitat segregará a los inmigrantes en centros especiales: El País "Generalitat y ayuntamientos decidirán qué menores serán discriminados".

El bloc "Cul-de-sac" se'n feia ressò avui mateix.
El diari El País utilitza el verb "discriminar" per parlar de les aules d'acollida. El Conseller Maragall acusa el diari de manipulació, on anirem a parar si la portada d'un diari com El País es dedica a escampar merda d'aquesta manera al costat de fotos d'immigrants morts en una pastera? han deixat de vendre diaris i ara han de fer de TeleMadrid? ja coneixem allò de: + polèmica = més diaris, però.. els cal? i amb aquests temes?
Foto: "Parc privat" de JRoca

La il·lusió d'un nen de 8 anys...

Les vacances permeten, entre d'altres coses, a fer neteja i endreçar milers de papers que vaig acumulant de forma sovint estúpida al llarg de l'any. Entre papers i llibretes vaig re-descobrir aquest dibuix que vaig fer pels volts del 1983 o potser 1984 quan tenia 8 o 9 anys. Mirem l'alineació: Migueli, Urruti, Sánchez (amb el braçalet de capità), Schuster, Julio Alberto, Alexanko, Víctor, Rojo, Diego Armando Maradona, Carrasco i Marcos. Fixeu-vos amb el detall de les botes de futbol Munich; quan vaig començar a jugar a futbol en vaig tenir unes d'aquelles amb la marca taronja, avui en dia estan de moda i el seu preu és abusiu.
Potser algun dia us mostraré la col·lecció de dibuixos de clubs de primera que vaig fer per aquelles dates, els pericos estaran contents de recordar en Tommy N'Kono i en Lauridsen.

No s'ha de demanar a l'escola el que no li pertoca, si us plau

Aquesta me la va explicar un metge on vaig anar fa poc.
Resulta que fa uns quants anys era membre de l'AMPA d'una escola i en una reunió un pare es va queixar que "a l'escola no els ensenyen a menjar". Ell, sense pensar-s'ho dues vegades li va replicar:
- El teu fill quants àpats importants sense comptar berenars fa a la setmana? 21, oi?
- Sí.
- I quants en fa a l'escola? 5, oi?
- Sí.
- I els 16 restants els deu fer a casa..
- Sí.
- I quants fills tens tu?
- 2.
- A l'escola cada monitora de menjador s'encarrega pel cap baix de 15 nanos i tu i la teva dona us n'encarregueu de 2, toca a 1 per barba... Et fas càrrec d'un sol nen durant 16 àpats a la setmana i a l'escola només 5 amb una ràtio de 15 i encara tens la barra de dir que a l'escola no els ensenyen a menjar? vols dir que no et pertany a tu i a la teva dona el fet d'ensenyar a menjar els vostres fills?
Foto: "Suca la galeta a la llet" de JRoca

Que em convencin

Ja tenim la nova imposició del govern estatal sobre l'escola catalana, en aquesta ocasió una tercera hora de castellà per imperatiu legal sense res acadèmic que la justifiqui, només política i acontentament dels que no conceben una Espanya plural, ni plurinacional, ni plurilingüística, ni res, vaja, els mateixos que promouen i firmen manifestos ridículs que només fan que allunyar els extrems i jugar amb la convivència de la gent.
Que em convencin de la idoneïtat de la tercera hora, sóc tot orelles. Que em mostrin dades, vull veure dades que demostrin que fa falta, vull veure dades de les competències bàsiques, de selectivitat i del que faci falta; ara només veig indicatius que em diuen que la llengua oficial que està per sota de l'altra és la pròpia del país i que això no pot ser, no s'ha de permetre que alumnes escolaritzats a Catalunya no acabin amb el domini d'ambdues llengües i això està passant, molts alumnes acaben sense dominar el català: ni parlat, ni escrit i amb prou feines llegit.
Aquest govern català que ha de desenvolupar aquesta farsa d'estatuet, i que en diferents actes oficials parla de Macià i de República, defensarà els interessos de l'escola catalana i de la immersió lingüística? fins quan?
Llegiu també: La tercera hora: la cançó de l'enfadós
Foto: "Fachades" de JRoca

Models propers

Avui esmorzant la pubilla ha agafat la tassa per la nansa amb una mà i s'ha disposat a beure la llet.
- No, amb les dues mans, agafa la tassa amb les dues mans.
Ella m'ha mirat, ha deixat la tassa sobre la taula i m'ha fet comprovar que jo també bevia la llet agafant la tassa amb una sola mà.

El vídeo fa molt de temps que corre per la xarxa i potser ja l'havíeu vist però em venia de gust posar-lo de nou.

Wifi, un Euro

Em creuo amb un grupet de quatre Gudjohnsens de deu anys que em diuen "Hola" tot somrients i els contesto "Hola, què tal?", tot seguit em fan cara de "nen, t'has passat three villages de level, no veus que no sabem guiri?" i marxen mig enfadats.
Al bungalou s'hi està molt bé a la nit però un imitador barat de Perales-Manolo Escobar-saga Iglesias-Bisbal ens recorda que a la costa tot s'hi val, escoltar l'oratge ja no es porta i a l'expenedor de cds del súper del càmping hi ha un cd que posa Chiquiliquatre y otras canciones frikis al costat d'una sangria amb forma i colors de Dani Güiza. Ens hem fotut un Viña Albali del 2003 que estava d'oferta al Caprabo de Torroella on hem anat per deixar sa gelera més decenta a mitja tarda.
Estem envoltats d'holandesos, tot són matrícules grogues o cotxes llogats nous de trinca a l'aeroport, porten samarretes del Barça, les taronges, com no.
Penso que s'ha de geek per emportar-se el portàtil de vacances i escriure un post a quarts de sis del matí després d'aixecar-me per comprovar si la pubilla està ben abrigada.

El hit de l'estiu

Ens llevem tard per anar a l'escola bressol i rentant-nos cantem el hit de l'estiu a Tona:

"Al Castell de Tona, hi havia una mona, que tirava coques des del campanar. I la gent li deia: pobra, pobra, mona, no li queden coques ni per esmorzar."

Parlant d'esmorzar... som-hi que anem tard! Ens bebem la llet i com que anem tard en Murphy i la seva inseparable llei actuen amb la seva lògica: vinga, llet per sobre els pantalons! una taca ben grossa.
- Brut.
- Ja ho veig ja però és molt tard, ho freguem una mica i avall.
- Brut.
- Que ja ho veig però ara no ens canviarem per una taca, a més, no es veu gaire. Va anem a fer un pipí abans de marxar que ja no portes bolquers.
I Murphy hi torna amb el seu somriure sorneguer, ara els pantalons són bruts i molls.
- Vinga, anem a canviar-nos! I ara què et poso?
Arribem tard a l'escola i a sobre me n'adono que no l'he pentinada, encara no me'n surto amb les pincetes!
Foto: "Ja bec la llet amb tassa com el papa i la mama" de JRoca

30 dies i a l'ESO

Avui els diaris es fan ressò d'un tema que fa poc més de mig any va originar un extens debat públic a tot el país i que des d'aquest bloc ja vaig dir què en pensava.
Finalment les famoses aules d'acollida seran només per a l'ESO i els alumnes només hi estaran un mes. Què en penso? Doncs que bé. La meva opinió no ha variat gaire des del gener i crec que aquestes aules poden anar bé en determinades situacions. Imaginem-nos uns alumnes que arriben sense saber un borral de català o castellà i que han d'incorporar-se a l'aula ordinària, no els suposa un xoc molt gran? amb aquestes aules tindran un lloc on mestres especialistes els ensenyaran l'idioma i una vegada tinguin nocions suficients s'incorporaran a l'aula, jo no hi veig polèmica per enlloc, ni marginació, ni racisme ni res de per l'estil; hi veig una necessitat d'ajudar i espero que el pla pilot sigui un èxit perquè aquestes aules puguin crear-se en llocs on les necessitats ho requereixin.
Tot i això, la millor solució possible és dotar als centres de més recursos humans i materials per tenir aules d'acollida pròpies en condicions.
Les aules d'immmigrants seran només per a l'ESO i per un mes. AVUI
Els alumnes immigrants estudiaran un màxim de 30 dies en espais exclusius. EL PUNT
Foto: "La tija en equilibri" de JRoca

Eficiència energètica

Els últims dies de feina amb les interminables reunions són de les pitjors coses del curs des del meu punt de vista, a l'escola ja no hi ha els nens i es nota que hi falta alegria.
Un director d'escola on vaig treballar fa temps em deia que els mestres tendim a repetir i repetir mil vegades les coses i ens fem pesats, reincidim en els nostres arguments a les reunions i no anem al gra; quanta raó. Avui hem fet un Claustre que ha estat esgotador i em pregunto si el podríem haver fet més àgil, més de cara a barraca que es diu en termes esportius, segur que sí. És difícil que més de trenta persones estiguin d'acord en determinats temes però amb reunions tan llargues el que provoquem és que una part d'aquestes persones desconnectin una estona i s'agafin amb desgana la presa de decisions que poden ser importants pel curs que ve.
Sort que el novembre farem un curs de formació sobre gestió del temps, ens fa molta falta.
Foto: "Instantània de semàfor a Lesseps amb vidres bruts" de JRoca

La lògica matemàtica

Uns dies abans de Sant Joan un alumne amaga ràpidament un catàleg de petards al calaix perquè no li requisi, estem a punt de començar l'hora de matemàtiques i estem fent divisions.
- Què tens al calaix?
- Res.
- Deixa-m'ho veure.
El nen treu un mega-catàleg ple de petards de tot tipus que regalaven amb el diari, em fixo que hi ha els preus, perfecte. Agafo el catàleg, el mostro a la resta de nens i comencem la classe de mates.
- Avui veurem quant valen els petards i ho farem amb divisions.
La cara de sorpresa és general.
- A veure, veieu aquests coets? una caixa de 8 coets val 9 amb 50 cèntims, quant val cada coet? vinga, què hem de fer per saber-ho? sumem, restem, dividim? quants cèntims són 9 Euros i mig? qui s'anima a sortir a la pissarra?
La lògica matemàtica també és aplicar les matemàtiques a la vida quotidiana per motivar i així fer que sigui tot molt més fàcil.
Foto: "Pirotècnia = prudència" de JRoca
Bones notícies abans del setembre

Sense pont de mar blava

Tant de temps amb tanta pluja i ja no recordava que a l'estiu fa calor, feia molts anys que la cosa havia estat progressiva menys aquest any que ha estat directe.
Dins d'una tenda en un càmping de la Costa Brava hi fot calor, i sense pont.. de mar blava, més.
Foto: "Migdiada dins la tenda" de JRoca

Diuen que...

Avui me n'han dit una que és ben bé que sembla una llegenda urbana però que la persona (mestre) que m'ho ha dit m'ha assegurat que no, que ho sap de primera mà.
Resulta que una excursió escolar per la Garrotxa els Mossos d'Esquadra van parar a un autocar ple de canalla. En baixar el conductor li van preguntar si ell era responsable dels nens que hi havia i en dir que hi havia les mestres en van fer baixar una. El Mossos li van dir que van veure un nen dret al passadís de l'autocar mentre el vehicle estava en marxa i la mestra va confirmar el que van dir dient que n'estava al cas i estava fent seure el menor, tot i les explicacions els Mossos van multar a la mestra amb una multa de 1000 Euros.
Un altre mestre ha comentat que els 400 Euros del Zapatero ens els faran pagar amb escreix. Aquest portava una multa nova de trinca de 200 Euros i 4 punts.
Foto: "Nevermind" de JRoca

Do the evolution

Avui m'he adonat que demà celebraré el desè fi de curs com a mestre: són nou cursos sencers i un com a substitut voltant per la Catalunya central. Podríem dir que he vist unes quantes festes de comiat en les nou escoles que he treballat pel Departament d'Educació i sempre, menys en aquest curs, s'havia fet una festa de fi de curs passada per aigua, era una qüestió lògica o almenys vista com a lògica. Cada final de curs era sinònim d'acabar xop, amb xancletes i amb un gelat de glaç menys aquest any que ni se n'ha parlat. Amb tot això vull dir que la sequera que hem patit ha servit per alguna cosa i ara, encara que Sau sobrepassi el 84% i estiguem farts de pluges, hem après que l'aigua és un bé escàs i que no hem de malgastar-la de qualsevol manera. No sé vosaltres però jo ho veig com a un símptoma, petit ja ho sé, d'un canvi d'hàbits positiu. Fem memòria d'altres exemples de canvi d'hàbits que hem integrat a la nostra vida quotidiana:
Fa uns quants anys a les escombraries ho tiràvem tot junt sense ni mirar-ho i ara reciclem quasi sense adonar-nos-en.
El primer any que vaig treballar, algun mestre apurava una última calada de tabac just al passadís abans d'entrar a la classe, us ho imagineu ara? oi que no?
potser d'aquí a uns anys parlarem amb termes escandalosos quan recordem les guerres d'aigua dels fi de curs d'abans de la sequera del 2008.

Pearl Jam: Do the evolution (1998). Aquesta cançó l'havia escoltada molt al cotxe anant a treballar en els meus inicis com a mestre. Do the evolution és una cançó pessimista en un post optimista després d'altres posts més catastrofistes.

No progressa adequadament

Acabant el curs i enllestint els informes cada any tinc sensacions semblants relacionades amb el llarg estiu que tenen per davant els meus alumnes i de quina manera els pot beneficiar o perjudicar. N’hi ha que arriben a final de curs amb un bon nivell després de començar més aviat fluixos i l’aturada de quasi tres mesos no els anirà gens bé, aquests són els més perjudicats per un estiu llarg; són alumnes amb poc hàbit d’estudi a casa i de vegades amb ambients poc idonis per llegir una estona cada dia i fer alguna pàgina d’algun quadern d’estiu. Aquests alumnes perden durant l’estiu el que han guanyat a l’hivern i primavera, comencen el curs descol•locats i amb un camí una mica més llarg a recórrer que els altres.
Foto: "El Montseny des de Tona" de JRoca

Osonosfera dospuntzeroment

Ahir vaig tenir un d'aquells casoris maratonians que mereixen un post sencer (o potser un bloc) i això ha fet que dospuntzero parlant he trigat més del compte a valorar la primera trobada blocaire d'Osona que va inaugurar l'Osonosfera divendres.
Ja aviso que el que diré no agradarà a tothom però com que sóc una persona constructiva la gent entendrà que el post no va amb mala llet sinó amb afany d'ajudar o de reflexionar; es tracta d'això, no? debat, crítica, reflexió, 2.0.
El lloc escollit per mi va estar molt bé doncs molts osonencs coneixem poc (pocs) pobles tan encantadors com Tavèrnoles.
Pel que fa al contingut de la jornada crec que es va basar massa en el que són els blocs i les seves possibilitats i poc en el que ens ocupava que era l'Osonosfera. Està bé que se'n parlés: els blocaires hem de ser conscients del potencial divulgador dels nostres blocs, per bé i per malament; tot i i això, en el debat es va parlar molt de periodisme, de política i poc (o gens), per exemple: de blocs de cultura, de blocs col·lectius, de portals-bloc, de meteorologia, d'educació i les TIC, de tecnologia, de música, de literaris, de blocs fets sense més intenció que passar l'estona, etc... m'enteneu per on vaig? Dels assistents a la jornada possiblement el 90% sabíem des de fa anys què són els blocs i per això coneixíem els convidats de luxe que van venir i sempre és interessant escoltar-los i llegir-los però, i l'Osonosfera? va quedar clar què és? qui l'integra? què podem fer els blocaires d'Osona per l'Osonosfera?
Bé, espero que aquesta crítica serveixi per millorar aquesta comunitat i que el projecte engegui amb força, estic content de formar-ne part.
Una altra crítica que comparteixo: 1a trobada de blocaires d'Osona a Osona web 2.0
Osonosfera als blocs i premsa digital:
Vilaweb
Osona.com
Saül.cat
Josep Comajoan
Carles Puigdemont
Carles Banús
Foto: "Fer pinya" de JRoca

Disponible en cassete

Avui amb altres mestres parlàvem de com pot afectar a les escoles aquest encariment imparable dels preus dels combustibles. Hem arribat a la conclusió que les sortides amb autocar s'encariran tant que a partir dels propers anys serà massa costós fer segons quina excursió:
- De colònies anirem a cases properes a Osona mateix, res de platja com aquest any.
- Les sortides culturals que fem anualment: teatre, dansa, música; seran reduïdes a potser una.
- El preu del servei de menjador s'encarirà doncs el transport d'aliments també ho farà.
- Els preus dels llibres també pujaran per la mateixa regla de tres.
Digueu-me catastrofista però no hi veig solucions a curt termini, bé, poster sí:
- Concert econòmic i subvencions a dojo per a les escoles.
- També estaria bé tenir un Rodalies de nivell per fer les excursions a Barcelona en tren.
Algú més s'apunta a dir més solucions?
Foto: "Disponible en cassete" de JRoca

Agenda

Demà és un d'aquells dies que tinc marcats al calendari des de fa temps i que em farà emprenyar el fet de no tenir la facultat de multiplicar-me per quatre. Per començar hi ha el concert que finalitza els actes del 25è aniversari de Ràdio Taradell, a la mateixa hora hi ha concert d'Antònia Font a Manlleu, alhora també hi ha els actes de la primera trobada blocaire d'Osona a Tavèrnoles amb sopar inclòs i a les 22:50 al C33 fan el documental "El llegat de la maternitat d'Elna".
Dels quatre actes l'únic que puc solucionar de moment és el documental del C33 que gravaré; què faig amb els altres tres? Taradell? Manlleu? Tavèrnoles?
Ah, i dissabte casori, descartem concerts?
Foto: "+ q blat" de JRoca

Fair Play vudú

Tot el que envolta l'Eurocopa 2008 em desconcerta una mica, hi ha reaccions que no sé si titllar de surrealistes o simplement ridícules i n'hi ha unes quantes que podríem titllar de... bé, deixem-ho. Entre totes les perles que corren pels mitjans n'hi ha una que em supera, es tracta de l'Otto: el ninot "guardián vudú de la selección". No és cap broma, Cuatro ha creat un ninot al qual has de posar la samarreta de la selecció que jugui contra "la furia española" i tot seguit li has de clavar agulles de vudú, d'aquesta manera "pasaremos de cuartos".
Ja sé que a aquestes alçades la majoria us penseu que us estic aixecant la camisa i per això aporto proves: "Otto, el amuleto de la Eurocopa 2008" (imprescindible veure el vídeo).
Un altre vídeo.
Per cert: compra'l per 9,95€ textualment diu 100% eficaz
NOTA: ESTE PRODUCTO NO ES UN JUGUETE. MANTÉNGASE FUERA DEL ALCANCE DE LOS NIÑOS.

La ràdio catalana està de dol

Avui ha mort Teodor Garriga als 99 anys.
La gent que estimem la ràdio i estimem el nostre país estem de dol.
Notícia al 324.cat

Empremtes

Durant aquestes dates de juny es comencen a conèixer detalls del que serà el curs que ve en molts aspectes.
De nou editorials que ens han enviat llibres n'hem escollit un de cada assignatura després de comparar-los durant hores imaginant com serà explicar les lliçons amb els continguts adaptats a les noves lleis educatives.
Els mestres i les mestres que tenen oposicions comencen a mostrar cares de preocupació i cansament de tant en tant, s'ha d'entendre, són moments difícils de molts nervis i tensió.
D'altra banda molts interins coneixen les destinacions pel curs que ve i en alguns casos hi ha sorpreses desagradables com una que ens ha colpit avui: una companya haurà de deixar l'escola per anar a treballar a una escola molt més llunyana. El pitjor del cas és que aquí és molt estimada per la seva tasca generosa i per la seva manera de ser sempre disposada a ajudar a tothom. A aquella escola hi guanyaran segur i nosaltres sabem que serà molt difícil igualar la seva empenta.. i empremta.

"Escola nova, poble lliure"

L'Honorable Conseller d'educació Ernest Maragall va inaugurar l'ampliació de l'escola Pinediques de Taradell amb un discurs basat en la llibertat dels ciutadans i dels drets i deures de l'educació al nostre país, va estar prou bé. Em quedo amb les referències que va fer de l'escola republicana i el lema que va esmentar: "Escola nova, poble lliure", unes paraules que ens recorden el gran esforç del CENU per a una educació de qualitat inclòs en temps de guerra. La paraula llibertat va sortir diverses vegades i va acabar el discurs amb un "Visca Taradell, visca Catalunya" que em va recordar al tràmit d'alguns jugadors del Barça quan agafaven el micro (quins temps!) en les celebracions d'algun títol. Tot seguit va visitar el centre, va menjar una mica de piscolabis i cap a casona. Com a obsequi es va endur un pi (de veritat, sí) que és el símbol de la nostra escola. Comparant amb l'anterior experiència amb Consellers em quedo amb la Marta Cid que va estar més propera.
Pel que fa a la festa de fi de curs la pluja va intentar deslluir l'acte però ens en vam sortir prou bé al gimnàs. Fa un mes em van demanar de fer alguna cosa amb els de tercer i se'm va ocórrer que seria divertit fer uns esquetxos humorístics al voltant del plint i un matalàs que havíem practicat fent expressió corporal. Va quedar força bé i els pares van riure de valent amb algun dels vuit gags preparats. Per mi van ser uns minuts estressants coordinant les entrades i sortides de l'escenari però ja se sap que amb canalla s'ha de tenir la paciència que ells no tenen.
Foto: "Inauguració amb autoritats" de JRoca

I Mira...

I demà dissabte l'Honorable Conseller d'educació Ernest Maragall inaugurarà (si no se'n desdiu) part de l'escola on treballo, es veu (segons protocol) que després vol petar la xerrada amb els mestres uns deu minuts, estarem atents, hi haurà maragallada? facin les seves apostes!.
La darrera vegada que he tingut ocasió de parlar amb un/a Conseller d'educació va ser amb na Marta Cid i us he de dir que la impressió va ser molt bona: o és molt bona actriu o realment s'interessa de debò per l'educació d'aquest país. Tinc ganes de veure com va demà però si he de ser sincer m'interessa més la festa de fi de curs de la tarda amb actuacions dels alumnes que la visita del Conseller.
Notícia a Osona.com

El purisme

En el concurs de monòlegs no va haver-hi sorpreses i com havia previst en el post d'ahir els tres premis van ser pels germans Font i en Lluís Jutglar (quin crac!).
Mireu-ne la crònica del 9Tv aquí.
Pel que respecta al monòleg interpretat per en Xevi Canet que vaig escriure jo s'ha de dir que no va funcionar com en les semi-finals pel que fa a rialles, tot i això la vetllada va ser més que positiva ja que vam riure de valent amb els tres merescuts guanyadors; el fet d'anar sense pressió ajuda molt a passar-ho bé.
En acabar l'entrega de premis vaig acostar-me a parlar amb en Godoy que com a jurat va fer la crítica del meu monòleg deixant el text força malament. Va ser interessant escoltar aquest professional de l'humor que va ser molt amable contestant les meves preguntes i donant-me bons consells per seguir escrivint. En Godoy és un purista dels monòlegs i li agraden els que no tenen parafernàlia ni personatges que expliquen històries, partint d'aquí era normal que no li agradés "El nou ordre mundial" que es basa en una història al voltant d'un personatge peculiar que diu haver salvat el món. El monòleg pur que defensa en Godoy és el que veiem al "Club de la comedia", els del gran Jerry Seinfeld (que idolatro) o els que explica en Buenafuente.
Entre d'altres coses em va dir:
- Tu prueba y prueba y si ves que no funciona lo cambias.
Ok, però no em surten aquests monòlegs, em sento més còmode amb històries rodones, potser deixaré els monòlegs per tornar al teatre d'humor, ja ho veurem, de moment entenc l'experiència com a molt positiva.

9TV 21:30

I avui dijous la final del concurs de monòlegs: El 9 Nou
Si una cosa he après, a base de clatellades, és que quantes més expectatives tens amb una cosa més cruel és la caiguda quan hi ha una desil·lusió; d'aquesta manera em prenc la final com un premi i si arriba algun premi doncs benvingut serà però entenc que és molt difícil tenint en compte la gran qualitat dels participants. Per mi hi ha tres favorits clars que són els germans Font i en Lluís Jutglar; en Xevi Canet amb el meu monòleg "El nou ordre mundial" crec que té alguna possibilitat perquè surt sense pressió, és una persona tranquil·la a més d'un gran actor, donarà la campanada?. L'altre dia vam repassar diverses vegades el monòleg a partir de les imatges de la semi-final i estic segur que el millorarà, tenim alguns asos nous sota la màniga...
És un honor tenir un monòleg a la final del concurs de monòlegs més important del nostre país (almenys que jo sàpiga).
Som-hi, anem a passar-nos-ho bé!
Ja us informaré.
Els que estiguin a Osona ho podeu veure en directe al 9TV a partir de les 21:30.

L'aigua que cau i la tempesta que s'acosta

La cortina de fum de l'aigua s'ha esvaït, ja podem omplir piscines, fer guerres d'aigua per fi de curs i treure la karcher per rentar el cotxe al bell mig del carrer, ningú es queixarà. Les botigues de xinos, que ara venen els paraigües, ja fan comandes milionàries de pistoles d'aigua d'última generació, sí, aquelles que tenen el dipòsit més gran i allarguen molt més. En aquest context alegre, de felicitat hídrica diria jo, re-apareix la maragallada, com qui no vol la cosa, en forma de tercera hora de castellà.

Educació ordena a les escoles de primària que facin la tercera hora de castellà

"Opció" i"obligació" són dues coses molt diferents.

I ara què hem de fer? ens hem d'empassar que els alumnes de les àrees metropolitanes del nostre país necessiten reforç de castellà?
L'objectiu és assolir competències lingüístiques en ambdues llengües oficials o és un altre?

Altres posts sobre el tema, mireu bé les dates:
Tinc potencial lingüístic a la biblioteca
Per fi una mica de seny
El decret de la llengua
Classes en anglès pel curs que ve?
Esborrany per esborrar
Les comissions de treball del Departament d'Educació
No és això companys, no és això.

Afegeixo una última improvisació.. vull dir, una última nota informativa sobre el tema:

Educació endarrereix un any l'aplicació de la tercera hora d'espanyol

Foto: "Stop!" de JRoca

Significatiu

Una nena se m'acosta amb un paper i em diu que no pot fer Educació Física. Al paper hi llegeixo:
" La ..... .......... no pot fer gimna educació física perquè .....".
Somric i la nena ho veu:
- El meu pare escrivia gimnàstica i li vaig dir que no, que és educació física.
- Molt bé, així m'agrada.
Significatiu.

Per cert, una petita batalla guanyada.
Treballar el cos per activar la ment. AVUI

Foto: "Plou?" de JRoca